Col·legi de filosofia

COLOLEGI DE FILOSOFIA Des del 19 de gener fins al 30 de marc de 1982, el Col.legi de Filosofia endega un curs dedicat a filosofia de la cultura. Hi intervingueren tres dels seus membres fundadors: Josep Ramoneda (((Cultura i historia))), Xavier Rubert de Ventós («El perímetre de la cultura))) i Eugenio Trías (((Cultura y creación))). No varem comptar arnb la presencia de Jordi Llovet que, segons paraules prbpies, celebrava ((l'any sabhtic)). Perb arrodonia el planter un nou conferenciant, Miguel Morey, que debuta arnb unes reflexions sobre ((Genealogía de la cultura)). Durant el curs visitaren el Col.legi diversos intel.lectuals: les conferencies foren obertes, igual que la Taula Rodona, cloenda celebrada pels membres del Col-legi, inclbs, ara sí, Jordi Llovet. Si volem resumir la tbnica que presidí el curs, caurem d'antuvi en el tbpic d'assenyalar que el tarannh dels professors és vistosament divers. Tanmateix, és possible trobar un punt en el qual tots s'hi reconeixen: llur rebuig cordial de les teories totalitzants, que només expliquen l'objecte mitjan~ant la seva assimilació previa. Aquesta actitud, que no vol ésser nihilista, es tradueix en una utilització de les prbpies teories criticades. Per aixb no és estrany que una ciencia com la física aparegués repetidament en els discursos dels ponents, fins i tot en algú tan poc sospitós de positivisme com Trías. La tasca comuna és la investigació de les condicions de possibilitat (histbriques, genealbgiques, epistemolbgiques o ontolbgiques) que expliquen el naixement de la nostra cultura i en permeten la critica. Ens trobem arnb una actitud fonamentadora, si per tal entenem la inversió del projecte positivista, que és substitució del «per que)) pel «com» (J. Ramoneda). Jo em permeto una reflexió al respecte, afegint que no sempre el «com» exclou el «per que»; moltes vegades és la seva voluntaria forma d'expressió (tot el contrari de la seva ocultació ideolbgica). Vull remarcar-ho, ja que aquest fet es dóna sovint entre els membres del Col.legi; poc en els pensadors més ((fonamentals)), com E. Trías, el discurs del qual esta ple de perquks, i d'una forma punyent en d'altres, especialment X. Rubert. El «com» introdueix un matís practic en la justificació tebrica. La teoria ja no es contempla, es fa. Es llenguatge, pero també posició. Quelcom a tenir en compte quan assistirn a les classes del Col-legi. Es clar que podem anar-hi sense cap coneixement previ de la ideologia dels seus membres. Hom dirh: que ells ens donin el perquk, car el llenguatge ha de servir per a alguna cosa. No ho dubto; sempre que no oblidem la posició des de la qual se'ns manifesta. 1 no m'estic referint als pressupbsits ideolbgics, també, en el fons, llenguatge. La posició no és quelcom previ, sinó una forma d'existencia. Si creiem que el llenguatge és, per dir-ho arnb paraules de M. Morey, «el joc de tots els jocs possibles)), entendrem el discurs del nostre interlocutor des de qualsevol posició particular, segons les regles de (un) joc arrossegades com a patrimoni tradicional o individual. Aixb sí, arnb la pretensió d'haver-ho compres tot des de la universalitat lingüística. En canvi, si pensem que el llenguatge és la possibilitat de tots els jocs possibles, ens veur em obligats a fer-la efectiva. 1 llavors el veurem ((rebaixar-se» a la categoria de llevgua. Ara bé, una llengua s'ha d'aprendre. Es coe~citiva. No ofega la llibertat, pero no s'identifica arnb l'arbitrarietat crítica. Per exercir aquest aprenentatge, el Col-legi de 1;ilosofia ens ofereix el curs 1983 (probablement en marxa quan aparegui aquest número) un cicle que porta per titol: Raons i veritat. In rnernoriam Pej Calsarniglia. Hi participaran Jaume Casals («La humana natura i la veritat segons Montaigne))), Jorcli Llovet (((Holderlin: de la raó a la veritat))), Antoni Mari («Raó i revelació))), Miquel Morey (((Sobre la mentida))), Josep Ramoineda (((Raó política i veritats filosbfiques))), Xavier Rubert de Ventós («El veredicte de Pilat))), Pep Subirós («Mite i raó a la ideologia del progrés))), Eugenio Trías («La fletxa del temps: oblit i veritat en Heideggero), Antoni Vicens (((Veritat i inconscient a la psicoanhlisi))) i Gerard Vilar (((Astuciar, conlplir i prudenciar))). No hi intervindran per ara dos membres del Col-legi recentment incorporats, Pere Lluís Font i Jordi Maragall. E,sperem que sigui satisfactori i enriquidor per a tothom. Merck Rrirs