La filosofia de l'educació a la "Maioricensis Schola Lullistica"

LA FILOSOBIA DE L'EDUCACIÓ A LA «MAIORICENSIS SCHOLA LUI,LISTICA» Sebastik TRIAS MERCANT Analitzar la filosofia de l'educació a laMaioricenszj. Schola Lullistica suposa subratllar tres aspectes: El primer és constatar un fet: el caracter propiament educatiu de la Maioricensis Schola. En segon lloc, cal determinar els límits epistermolbgics dintre dels quals té sentit la filosofia de l'educació. Per últirn, interessa aclarir que la filosifia de l'educació de 1'Escola Lul.lista és un ((pensament redemptor)). El caracter pedagbgic de la (dMaioricensis Schola Lullistica » Hom creu equivocadament que la Maioricenstj Schola Lullistica és només una institució eminentement filosbfical dedicada a les tasques d'investigació lul.liana2 i medieval3. Efectivament, aquesta interpretació i judici de valor coincideixen amb els criteris de la revista Estudios Lulianos a la seva ((Presentación» l'any 1957. El director de la revista, i nou rector de l'Escola, escrivia en aquella ocasió: La investigación rigurosamente cientzpca de los valores ideológicos o doctrinavios y sistemáticos, metodológicos y biográj2os, lingufiticos y artfiticos, encerrados y dispersos en los escritos del Beato mallorquin. He ahi lo que ha de constituir uno de los aspectos capitales de nuestra labotA. El programa és realmente un programa d'investigació. Perb respon únicament a la segona epoca de 1'Escola (des de 1956 fins avui). El sentit de 1aMaioricensis Schola des de la seva fundació, l'any 1935, fins a l'any 1955, és radicalment pedagbgic. Citaré alguns documents inedits que ho demostren. Comparem el text abans esmentat amb I'Informe que va escriure l'any 1950 el primer rector de 1'Escola: Suscitats alguns du btes.. . creim decisiu presen1 11 Seminario de H? de la Filosofía Española. Salamanca, 1980. La ponencia fou escrita per Laureano Robles. 2 LOPEZ QUINTAS, A., Fzlosofjz Es9añola Contemporánea, B. A.C., Madrid, 19; FLÓREZ MIGUEL, C. <Panorama de la vida filosófica en España, hoy,, en Actas del I Seminano de Ha de la Filosofjz Española, Universidad, Salamanca, 1978. 3 CRUZ HERNÁNDEZ, M., El pensamiento de Ramon uull, Valencia, 1977, Ed. Castaha. 4 Estudios Lulianos 1, 1 (1957), p. V. tar fina manera objectiva (que) ... I'Escola no ha estat mai una societat lliure, com podia esser una societut dérudits o una societat lul. liana; sinó sz'tnplemejzt una Escola. Per aixb els seus membres no3 diuen socios; sz'nó mestres, professors i alumnesS . L'Escola Lliure de Lul. lisme - aquesta fou la denominació primitiva, que canviaren pel nom llatí actual per*mor de les persecucions de la postguerra civilera una institució pedagbgica. L'Estatut fundacional ho deixa prou evident. Parla d'un ((Conse11 d'ensenyanca», (le professors i alumnes i cursos -entre 1935 i 1955 impartiren 24 cursos amb un total d'uns 700 alumnes-; regula les proves d'aplicació i aprofitament; fa referencia a programes, a certificats d'estudis i a diplomes academics. Cclm a institució pedagbgica 1'Escola comporta tres característiques fonamentals: Neix amb la intenció no d'implantar una nova. pedagogia, ans de refermar la filosofia educativa de la Universitat mallorquina del segle XVIII. Dos documents, sense data, confirmen el caracter universitari de la Maioricensk Schola: La Maioricensis Schola Lullistica y su fiyalidad universitaria i Proyecto de reintegración mínima de las facultades universitarias. L'any 195'1 és viu encara aquest desig universitari. El rector dirigeix al Ministro de Educación Nacional una instancia demanant per a la biblioteca de 1'Escola l'arxiu de la Universitat de Mallorca, guardat a 1'Institut Ramon Llull i els documents dels alumnes i professors, que conserva la Biblioteca Pública. L'Escola vol ésser la universitat internaciorial dels Pgsos Catalans. Mentreuns veuen a 1'Bscola la solució universitaria per als estudiiants mallorquins6, altres, com Ramon d'AZós-Moner, de 1'Institut d'Estudis Catalans i membre de 1'Escola Lul.lista, consideren 1'Escola com «la Universitat lulqliana renovellada)) i el símbol de ((totes les terres on es parla la llengua gloriosa de Mestre Ram~n»~. Aquells homes volien que la Maioricensis Schola fos, paralelelament a la UniversiqxInforme del Rector de 1'Escola Lullista*, Documents funú(acionals. Carpeta única, núms. 28 i 30. Secretaria de la Schola Lullistica. (Mantindré I'ortografia dels documents citats). 6 La Almudaina, 27 de febrero 1935. 7 tAdhesions,, Mea'iterraneum, 1 (,1936), p. 15. dad de Santander dels castellano-parlants, la Universitat internacional dels Paisos Catalans. Escriu el diari La Almudaina del 27 de febrer de 1935 que es tracta d'aconseguir la incorporació de «nuestra juventud estudiosa)) alsxorrents moderns de la cultura, corn esdevingué en els «Cursos de verano de la Universidad de Santan8er)). Solaliciten del Ministerio de Instrucción Pública, dels diputats a Corts catalans i mallorquins i dels Ajuntaments locals ajudes econbmiques i encarreguen a Francesc Cambó la compra del casal i possessió o masia de Mirama? per a llar de 1'Escola. La pedagogia de 1'Escola ha d'esser fidel a la tradició lul-llana. Escriu Sureda Blanes l'any 1936 que 1'Escola ha de ((recollir l'herencia escolar l~l.liana))~. Per aquest motiu els membres -Mestres i Professorsen ingressar havien de jurar fidelitat a la tradició unz'versitaria mallorquina. L'any 1948 tornen a refermar aquesta idea. Projecten afiliar-se a la Sagrada Congregació de Propaganda Fide per a donar a 1'Escola l'esperit missional que irnposa Llull a la seva escola de ilengües de Miramarlo. Un caracter pedagbgic tan arrelat en la tradició lulaliana i universitaria de Mallorca i en la concepció cultural de la llengua catalana necessitava el suport d'una filosofia educativa adient. La dialectica modernitat-medievalitat corn a limit de la filosofia de l'educació Els límits epistkmics dintre dels quals únicament té sent:it la filosofia educativa de la Maioricensis Schola vénen donats per una dialkctica que determina, per una banda, allb que 1'Escola rebutja i, per altra banda, aquelles idees que vol implantar. El fet originari és la constatació d'una dispersiófilosofica. Els 1ul.listes de la primitiva Maioricenstj Scbola consideren una barreja inacceptable els distints corrents filosbfics entre 8 TRIAS MERCANT. S., L 'Escola Lliure de Lul,lisme (1 935 1942), Estudios Lulianos, XXIV, (1980). 9 SUREDA BLANES, F., ~Restauració de 1'Escola de Lul.lismer, Mediterraneum, pp. 17-39. 10 Documents fundacionals, Carpeta única; núms. 33-34. els anys 1928 i 1938. La multiformitat del pensament europeu -intuicionisme emocional de Scheler, apocalipticisme de Spengler, antropologia redempcionista de Spragner o el misticisme nacionalista de Schwarz, a Alemanya; bergsonisme i antibergsonisme a Franca; idealisme o realisme a Anglaterra; neo-hegelianismes pan-estatista i liberal a Italiacrea una diversitat ideolbgica insostenible. Enfront d'aquesta dispersió propugnen la sententia communis corn a patrimoni intelalectual comú que garantitza una unitat de cultura i un sol cos de doctrina metafísica. Aquells 1ul.listes definien la dispersió filosbfica amb el concepte de modernitat. 1 modernitat significa per a ells perversió i filosofismes. Escriu Sureda Blanes: «las filosofías modernas han producido en el mundo la desunión, el malestar, la desolación y el dolor de la vida, después de pervertir al hombre y a las cole~tividades~)~~. Rebutjar la modernitat no vol dir, perb, tancar les portes a noves idees, sempre que aquestes idees assimilin la tradició. La sententia communis, en canvi, té la seva més alta expressió en el concepte de medievalitat corn a perfecte equilibri d'una ((profunda fe religiosa)) i d'una «fe profunda en l'eficacia de la raó))12. Aquest equilibri fa que ~~l'especulació no sigui, corn era a dins de Grecia i és ara, un simple episodi, una orgia intel-lectual aristocratica, sinó un sentiment col-lectiu ... engendrador de saviesa popular13. El concepte de medievalitat no significa un estancament en el passat, perquk pertany a la seva mateixa comprensió el sentit de progrés. El que rebutgen els 1ul.listes és tant aquest estancament corn la concepció orteguiana d'afirmar que el progrés suposa cremar tota la tradició. Per a ells el progrés és valid quan es basa en el passat, del qual parteix tot el que s'avanca14. La medievalitat comporta, per tant, un retorn a l'origen constitutiu de la nostra personalitat nacionalista. La modernitat té la seva expresió filosb11 SL'REDA BLANES. F., ((Facilitan la organización. ..», Las Ciencias, 1 (1940), p. 174. 12 SL'REDA BLANES, F., «Restauració.. .» 13 SUREDA BLANES, F., op. cit. 14 La cultura cnitiana d'0ccident. Manuscrit . Carpeta 13, núm. 17. Arxiu de la Schola Lullistica. fica a l'hzj.torz'ctj.me; la medievalitat, en el tradicionalisme. El primer afirma, segons els lul-listes, que els productes culturals d'un poble -llengua, creences, art, ciencia, filosofia, política, dretes desenvolupen paulatinament, quasi sense adonar-nos-en, en el si de les col.lectivitats, de la mateixa manera que creix el germen d'una planta. Tanmateix, les societats obeeixen la contingencia de les lleis morals i no estan sotmeses a la necesitat de les lleis físiques. Aixb subratlla el tradicionalisme en precisar que en el desenvolupament social intervenen, histbricament parlant, múltiples urgencies impensades que imposen una decisiva influencia individual. ((La línea histórica de un pueblo -diu Sureda Blanesno puede señalarse por una línea recta, ascendente, pero ni aun parabólica, porque pueden surgir, y de hecho surgen de vez en cuando, hechos y capacidades mentales con suficiente poderío para cambiar el curso de los acontecimiento~))'~. A partir d'aquesta contraposició fonamental la dialkctica modernitat-medievalitat discorre respectivament en una colla d'oposicions: l'oposició del col.lectivisme socialista i de l'individualisme pluralista, del sentit materialista i mecanicista de la vida i de la concepció cristiana Expressa el contrast d'una filosofia subjectivista, la filosofia de l'especulador, preocupada per la solució lbgica dels problemes de l'existencia, amb la filosofia del seny, interessada en la satisfacció metafísica dels problemes de la vida. Enfronta la genalogia de l'homo insipiens amb la pedagogia de l'homo sapiens. La filosofia de Iéa'ucacio'com apensament redemptor La filosofia de la modernitat, tal com la plante ja la Maioricenszj Schola Lullzstka, té la seva concreció més radical en una política de colonització. Escrivia Sureda Blanes l'any 19 36: ((Cuando se quiere dominar a un pueblo se reserva a la enseñanza la parte más fecun- '5 SUREDA BLANES, F., op. cit. da de la labor c~lonizadora))'~. 1 la colonització és la veritat-poder, que imposa una legislació de la uniformitat i una dogmatica de la subrnissió, i és un sistema de dominació que esterilitza la tradició cultural del país; fa triomfar tina sola ideologia, impedeix la natural evolució de les idees i provoca la crisi de les doctrines autbctones. La colonització pedagbgica és en realitat centralisme; aquel1 centralisme que ((para tener sujetas las Regiones a un poder central, rechaza el valor intelectual de las Regiones)). El centralisme de Ferran VII, en suprimir els furs dels Paisos Cata.lans i declarar la guerra a la Universitat de Mallorca fins a la seva abolició, no va fer més que imposar la dictadura de la llei i la pedagogia del dogma, ((mesquinesa inte1.lectual)) que va interrompre ((la tradició que ens personifica))'' com a país. L'any 1935, a causa de les circumsthncies favorables, la Maioricenszj Schola Lulhtica volgué refermar la tradició cultural del país que havia estat ofegada cent anys abans. 1 ho vol fer enfrontant a la labor colonitzadora una ~ed~xgogia de la tradició. La filosofia de l'educació que la suporta no és, per tant, una maihtica, un donar a llum per primera vegada noves idees per a una originaria educació. Al contrari, és una filosofia de salvació o, corri diu Sureda Blanes, unpen~amezt redemptor. Redimir és rescatar, recuperar, refermar i, també, alliberar i deslliurar. Pensament redeniptor significa, doncs, restauració de la propia ((personalitat histbrica)) i reconquista de la «riostra personalitat cultural))18, que són fisonomia del país, consciencia col.lectiva del poble, anhel de ((cultura filosbfica n~strada))'~. Pensament redemptor és també alliberar-se de l'uniformisme centralista, que és ((unitat panteística, tirhnica i aglapidora)), per a retornar a un unitarisme nacionalista, en el sentit de la unitat 1ul.liana que ((triomfa sense absorbir ni devorar»*O. L'unitarisme nacionalista no és una ((fidel 16 SUREDA BLANES, F., «Glorias de la Patriaa, Correo de Mahrca, 22 de Abril 1936. 17 SUREDA BLANES. F., «Restauració.. .D. 18 SUREDA BLANES, F., «Dins el renaixernent dels estudis lul~lians», La Almudaina, 15 de mayo 1936. 19 SUREDA BLANES. F., «Restauració.. .D. *c SUREDA BLANES. F., op. cit. correspondencia al patriotisme)) ni un sentiment romhntic de nostalgia de grandesa. L'Escola Lul-lista per a evitar aquest defalliment consigna al seu Estatut que «no es tancara mai dins un xauvinisme odiós i e~tkril»~'. El nacionalisme és la plasmació d'una filosofia educativa que respon a les necessitats sentides del poble, que expressa la raó de continuitat de la cultura del país i, donant una ullada a la historia de la nostra civilització «per conkixer el fonament de la seva ideologia ..., revisca aquel1 ideal en el sentit que es va con~ebre))~~. Immediatament, diu Sureda Blanes que el nacionalisme té un doble caire. Pot ésser un nacionalisme feixista que trenca la tradició -cita en aquest cas el neohegelianisme de Gentile i el nacional-socialisme de Schwerzi un nacionalisme cultural, constituit a través del desenvolupament histbric a la recerca de la unitat diferencial de la cultura del país. No hi ha dubte que el nacionalisme que defensa 1aMaioricensis Schola es aquest segon. La restauració de la personalitat histbrica i cultural d'un poble no és altra cosa que revifar la seva tradició que el diferencia. Els pobles, escriu Sureda Blanes, davant les desgracies col.le(:tives -i una desgracia col-lectiva fou la colonització de Ferran VIIs'aferren a la prbpia geografia, a les cadenes de la tradició i a la fe dels seus avantpassats. 1 aquestes cadenes de la tradició, fonament del caracter pedagbgic de 1aMaioricensis Schla, són el lul-lisme, la mediterraneitat i el seny. Pel ld-lisme la Maioricensis Schola orienta la filosofia de l'educació cap a la veritas sal&- tz;fera, que és un apostolat de la sinceritat i de la raó practica. En aquest sentit els lul-listes marginen el tomisme perque expressa l'ideal educatiu en la fórmula ((amor-inteleligentia)) i s'acosten al model francisca de l'«amorvol~ntat»~~. Per la meditexraneitat la filosofia educativa de 1'Escola Lul-lista assumeix tots aquells ideals que s'oposen a qualsevol materialisme. La mediterraneitat és l'esforc del ressorgiment de les esskncies espirituals que 21 Estatut de 1931, Documents Fundacionals. Carpeta única, núm. 1. Secretaria de la Schola Lullistica. 22 La cultura cristiana dlOccident, manuscrit citat. 23 0). cit. formaren, dins l'avior, els gkrmens de les cultures greco-llatina, cristiana i europea, Lul.Iisme i mediterraneitat s'agombolen tan íntimament que Miomandre, periodista francks, va escriure, en relatar la crbnica de la constitució de 1'Escola Lulelista, que en ella «le programme de culture mediterranée se confond avec le lullisme mi2me»24. Gracies al seny la filosofia de l'educació, rebutjant els plantejaments d'una pedagogia purament formal, arrela els seus principis en el ((sentit de la vida)) i en el ((sentit de la saviesa)). Per aquest motiu el seny és, en primer lloc, unpensament savi. 1 aquest pensament savi neix únicament quan el poble, adonant-se de la seva vida intel-lectual consuetudinatria o de la contradicció als propis valors tradicionals, correspon a les urgkncies d'una superació col~lectivaZs. Aleshores potencia les reaccions espiritualistes i rebutja els ideals de caire materialista. Sureda Blanes declara com en un manifest: «Venim amb la reacció ... del seny, que vitalitza, contra l'absurd privilegi de la materia, que esterilitza i occeixZ6. Per tot aixb el seny constitueix el component popular -mai no és plebeismede la pedagogia lul-lista. Perb el seny és també saviesa democratitzada en un doble sentit. Es filosofia popular en la mateixa mesura que ho és ~~l'escolasticisme popular)) de Ramon LlullZ7; o sia, és sobiranament artística, i un art entranya sempre teoria, practica i mestria. 1 ho és també perque el pensament - i, per tant, l'educacióha estat assumit per la prbpia llengua del paísz8. Saben els 1ul.listes que la sabiduria popular radica, precisament, en la Ilengua. ALGUNES CONCLUSIONS Resumint les consideracions precedents podem atribuir a la filosofia de l'educació . . 24 L 'intransigeant, 1936. 25 SUREDA BLANES, F., <Facilitan la organización de una Escuela Filosófica nacional*, Las Ciencias, 1 (1940), p. 202. 26 SUREDA BLANES. F., eRestauració.. .ls. 27 CARRERAS ARTAU. T. y J., HP de la Filosofia espanola. ~osofuc~t2;znadelossiglosXIIdXV, Madrid, 1939,~. 23. 28 SUREDA BLANES, F., eRestauració.. .S. Tamb6 *Alla per lo Puig de Randa*, rnanuscrit, carpeta 43, núm. 4. Arxiu de la Schola Lullistica. -pensament redemptorde la Maioricensis Schola Lullistica les característiques següents: 1 .a ES una filosofia unitarista, antitktica de l'uniforrnisme centralista i aglapidor, que ressalta el sentit diferencial de la cultura del país. 2." ÉS una filosofia nacionalista que assumeix la tradició mall~rquina~~ en els moments algids de la pedagogia lul.liana i de la ideologia de la Universitat3O. 3.a Una filosofia mediterranio-europea que integra la genuina pedagogia cristiano-medieval, educadora i educativa socialment, contra 29 Primer Curs de lul.lisme, 1931, carpeta 55 i carpeta 3 1, Arxiu de la Schola Lullistica. 30 TRIAS MERCANT, S., Las tesis filosóficas de la Universidadluliana, Estudios Lulianos, VIII, 3 y IX, 1,2-3 (1965). els filosofismes disgregadors de la modernitat. 4." És una theosobeia31 que propugna una educació consubstancial amb l'esperit del poble. Els lul-listes estan convencuts que una ((ensenyanza ajena al espiritu del pueblo tiene más defuerza que un ejército de ocupa~ibn))~~. 5.a En conseqükncia, és una filosofia que, amb l'ajuda del seny, fonamenta una pedagogogia de tolerancia i de la gener~sitat~~ i una polít:ica educativa de la veritat i del bé34, conclicionada sempre al pensament patribtic, i mai a l'inrevé~~~. 31 !~UREDA BLANES. F., *Facilitan la organización.. .». 32 !~uREDA BLANES, F., «Glorias de la patria», op. cit 33 Estatut de 1931, Secret. Schola Lullistica. 34 {bid. 35 !SUREDA BLANES, F., %Glorias de la Patria».