El Maresme : planejament urbanístic vigent i perspectives de futur

PAPERS. REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA núm. 23, febrer 1995, p2gs. 79-91 EL MARESME: PLANEJAMENT URBANÍSTIC VIGENT I PERSPECTIVES DE FUTUR RAMON ROGER Arquitecte. Sots-director general d'ordenament Urbanístic, Depaflament de Política Tern'torial i Obres Pzibliques, Generalitat de Catalunya SUMARI 1. Introducció 7. Dades per al creixement urbanístic dels plans del Baix Maresme 2. Els desenvolupaments de la Marina i el valor de la terra 8. El nucli de la comarca 3. La topografia i els eixamples als munici9. El subsistema Arenys-Canet pis de dalt 10. El Maresme nord 4. Relacions territorials 1 1. Conclusions 5. Població i territori 6. L'estructura interna dels poblaments i les relacions d'intercanvi ABSTRACT O El planejament urbanístic a la comarca del Maresme ha de fert front a les dificultats derivades de I'escassetat de sol i dels creixements poc ordenats de períodes anteriors. Així, en bona part dels pobles de la Marina s'ha produ'it una situació propera a la saturació, fruit d'un creixement rapid sobre un sol urbanitzable escas que les altes rendibilitats agrícoles i la pressió turística han contribu'it encara a encarir. D'altra banda, els pobles .de dalt. han crescut amb una estructura arboriforme sobre el tronc de les rieres amb els problemes que aixo comporta inevitablement. Així, la comarca és un dels territoris de Catalunya amb més dificultats per créixer en termes urbanístics. Enfront aquesta problematica, el planejament urbanístic no ha aconseguit resoldre el problema vital de les comunicacions intracomarcals (tot i les evidents millores que I'ampliació de I'A-19 i la comunicació per Parpers representen), ni tampoc ampliar la capacitat d'acollida i definir una estructura comarcal ordenadora. En canvi s'ha aconseguit mantenir importants porcions de sol agrícola, preservar les arees per sobre la cota de 200 metres i ordenar els creixements i les rehabilitacions locals. La consolidació d'aquests guanys i la resolució d'aquelles mancances és el repte que planteja el desenvolupament futur del planejament de la comarca. El planeamiento urbanistico en la comarca del Maresme ha de hacer frente a las dificultades derivadas de la escasez de suelo y de 10s crecimientos poc0 ordenados de períodos anteriores. Así, en 10s pueblos de la Marina se ha producido una situación cercana a la saturación, fruto de crecimientos rapidos sobre un suelo urbanizable escaso que 10s altos rendimientos agrícolas y la presión turistica han contribuido a encarecer todavía mas. Por otra parte, 10s pueblos *de arriba. han crecido con una estructura arboriforme sobre el tronco de 10s torrentes; con 10s problemas que ello implica inevitablement. Así, la comarca es uno de 10s territorios de Cataluña con mas dificultades para crecer en términos urbanísticos. Frente a estos problemas, el planeamiento urbanistico no ha conseguido resolver el problema vital de las comunicaciones intracomarcales (a pesar de las evidentes mejoras que la ampliación de la A-19 y la comunicación por Parpers representan), ni tampoc0 ampliar la capacidad de acogida y definir una estructura comarcal ordenadora. En cambio, ha conseguido mantener importantes porciones de suelo agrícola, preservar las areas por encima de la cota de 10s 200 metros y ordenar el crecimiento y las rehabilitaciones locales. La consolidación de estos avances y la resolución de aquellos defectos es el desafio que plantea el desarrollo futuro de planeamiento de la comarca. L'aménagement urbanistique a la comarca du Maresme doit faire face aux difficultés dérivées du manque de sol et des croissances peu ordonnées des époques antérieures. Ainsi, dans une grande partie des villages de la Marina s'est produit une situation proche a la saturation, fruit d'une croissance rapide sur un sol urbanisable limité que les hautes rentabilités agricoles et la pression touristique ont contribué a rendre encore plus cher. D'autre part, les villages .de dalt. (d'en haut), se sont développés avec une structure arboriforme sur le tronc des torrents avec les problemes qu'inévitablement cela comporte. Ainsi la comarca est un des territoires de la Catalogne avec les plus grandes difficultés pour croltre en termes urbanistiques. Face a cette problematique, I'aménagement urbanistique n'a pu résoudre le probleme vital des communications locales (malgré les évidentes améliorations que la prolongation de I'A-19 et la communication par Parpers représentent), ni augmenter la capacité d'accueil, ni definir une structure territoriale ordonnatrice. Par contre on a pu maintenir d'importantes portions de sol agricole, préserver les domaines par dessus la c8te des 200 m et ordonner les croissances et la réhabilitation locale. La consolidation de ces progres et la resolution de ces défauts est le défi que pose le développement futur de I'aménagement du Maresme. RAMON ROGER EL MARESME: PLANEJAMENT URBANISTIC VIGENT I PERSPECTIVES DE FUTUR 1. Introducció terr~torial al Maresme, com foren les vicissituds i la participació popular al voltant del famós PLARes no deixa indiferent a la comarca del Maresme, MAT dels anys setanta al cap de la comarca, o bé ni la seva morfologia tan especial en forma de els efectes urbanístics de Iranomenat Pla Cocorredor entre el mar i la serralada, ni I'evolució de marcal de 1963, vigent de forma practicament la historia social i economica des del segle XVIII. general als municipis compresos entre Montgat i Sorpren I'exquisida benignitat del seu cllma tant Argentona f~ns al final de la decada dels vuitanta. com la magna transformació dels darrers decennis Un canvi generacional i de regim polític engega la quan el territori s'omple d'iniciatives de nous assengeneració dels 30 nous documents municipals taments, sintonitzant la dinamica econom~ca i el d'ordenació urbana amb una resposta desigual en creixement urba. el temps, que abasta, des del 1977 per a Mataró fins al 1993 per a Cabrils, sense oblldar la influenEsdeveniments i situacions fora del comú envolten cia del Pla General Metropolita a Montgat i Tiana els moments més algids del desenvolupament (taula 1). l~aula 1. Desenvolupament territorial al Maresme Municipl Població Superficle Pla Aprovació Reglm sol (ha) 1991 (ha) planejament Urba Urban~tzable Alella 6.895 959 PG 1987 262,12 21,21 Arenys de Mar 11 .O39 645 PG 1984 201,30 145,89 Arenys de Munt 4.733 2.083 Nsb 1988 240,27 64,28 Argentona 7.848 2.522 PGr 1987 339,98 76,81 Cabrera de Mar 2.812 905 PGr 1993 178,59 71,17 Cabrils 2.966 699 PGr 1990 280,05 52,39 Caldes dlEstrac 1.463 74 PG 1984 45,95 22,48 Calella 11.324 790 Nsb 1988 160,OO 75,84 Canet de Mar 8.858 620 Nsb 1992 122,98 77,41 Dosrius 1.211 4.082 Nsb 1990 367,85 242,15 Malgrat de Mar 11.565 905 PG 1990 208,OO 59,70 Masnou, el 18.393 330 PG 1986 164,lO 35,58 Mataró 101.510 2.257 PG 1977 495,OO 798,56 Montgat 7.286 283 PG 1976 81,94 100,15 0rr1u.s 366 557 Nsb 1982 14,83 19,89 . Palafolls 3.186 1.630 PG 1987 51,24 125,Ol Pineda de Mar 16.317 1 .O35 PG 1992 416,60 121,52 Premla de Dalt 6.550 650 PG 1987 169,45 47,52 Premla de Mar 22.699 192 PGr 1991 156,40 7,81 Sant Andreu de Llavaneres 4.183 1.190 Nsb 1978 244,80 334,41 Sant Cebrla de Vallalta 876 1.579 PGr 1983 149,62 150,58 Sant Iscle de Vallalta 513 1.772 PGr 1984 - 36,91 51 ,O6 Sant Pol de Mar 2.406 749 PGr 1992 99,87 73,88 Sant Vicenc de Montalt 1.600 800 Nsb 1986 5,84 148,34 Santa Susanna 982 1.245 PGr 1982 106,74 115,14 Teia 3.773, 666 PG 1990 130,OO 29,17 T~ana 4.685 790 PG 1976 99,40 106,34 Tordera 8.156 8.381 PG 1984 409,50 447,74 V~lassar de Dalt 6.791 908 PG 1992 152,22 55,29 V~lassar de Mar 12.117 392 PGr 1987 92,75 60,68 TOTAL COMARCAL 293.103 39.690 5.484,30 3.738,OO 8 1 2. Els desenvolupaments de la Marina i el valor de la terra Des que al segle XVIII es va emprendre la construcció de la carretera nacional de Madrid a Franca i la desfeta de I1acciÓ corsaria damunt la costa va ser un fet, el creixement urba de la Marina, conseqüencia normal de I'empenta economica derivada del desplegament del comerc marítim i I'evolució dels mitjans de comunicació, esdevé imparable i ben aviat la nova carretera enfila una darrera altra totes les poblacions costaneres, escurcant els temps de viatge entre els nous centres de producció i intercanvi que comencen a rivalitzar seriosament amb els municipis historics. Les dades de la historiografia local demostren com aquesta enorme capacitat d'elaborar i comerciar va abocar aviat a la formació de capital i la transformació consegüent dels coneixements manufacturers en empresariat i producció industrial dins un mercat de mica en mica obert al món. Aixi, les dades relatives als assentaments humans de la Marina descriuen un perfil de poblament jove i renovador en la indústria, el comerc i per descomptat en la forma de treball i producció agraries. Aquesta forma de fer i entendre la generació de riquesa des del recurs primari ha mantingut al llarg dels anys fortes contradiccions enfront de, per exemple, el creixement urba vers la conservació de la terra com a element de productivitat, elements per a un debat que es manté en plena vigencia. Aixi, del Masnou a Cabrera, on la dilatada vigencia del Pla Comarcal de 1963 permet la indiscriminaTaula 2. Usos del sdl del Masnou a Cabrera I Superfic~e Urba+ Agrícola urban~tzable Masnou, el 330 200 130 Premia de Mar 1 .O35 536 . 499 Vilassar de Mar 392 153 239 Cabrera 905 249 656 TOTAL 2.662 1.138 1.524 da configuració de creixements urbans de forma i grandaria aleatories, podem constatar com la forma resultant del territori i els usos del sol que recull el planejament vigent han mantingut importants proporcions d'aquell pla al marge de les expectatives de creixement urba i que ara esdevé reservat per a I'ús agrícola (taula 2). En síntesi, municipis que pateixen d'una forta influencia del creixement provinent del Barcelones acumulen el 57% de sol no urbanitzable. Tractantse íntegrament de sols planers, ben orientats tant per a I'ús agrícola'com per altres finalitats patrimonials, aquesta qüestió reforca I'augment de la bona font de treball i riquesa de la producció agraria. En aquests municipis, la resistencia a la transformació dels sols ha portat a no poques disjuncions no ja en els creixements i extensions de nova factura, sinó a la propia ciutat constru'ida; la causa principal n1és I'aplicació d'ordenances reguladores generalment inadequades als parametres preexistents, I'encariment dels sols disponibles al mercat immobiliari, la tolerancia política i la manca d'inversi6 en serveis i obres de drenatge. Altrament, la dimensió social del fenomen d'encariment dels preus del sol s'havia resolt amb iniciatives públiques o col.lectives de promoció d'habitatges en polígons o blocs plurifamiliars, disposats sovint en terrenys amb urbanització deficient o situació marginal dels municipis, agreujant unes relacions d'integració social sempre difícils quan els creixements de població són sobtats, quantiosos i de procedencia diversa. 3. La topografia i els eixamples als municipis de dalt Els municipis historics amb els nuclis consolidats al nord de I'autopista han partit amb dinamiques més tributaries de la propia forma del territori i la seva geografia, poc adaptable a la modernització d'explotacions agraries i sense facilitats de rec i amb el recurs facil de parceldar el bosc que en el seu dia va substituir la vinya malalta. En aquest sentit, la permissibilitat del planejament dels anys anteriors als vuitanta s'ha caracteritzat en aquests municipis en la fórmula d'urbanització aleatoria per unitats cadastrals, conformant la vistosa organització arboriforme de parcel4acions sense urbanitzar, normalment de ciutat jardí, que connecten pels rierols o camins baixos amb els nuclis principals. La poca capacitat que té'aquest tipus de creixement d'establir una relació urbana oberta presenta conseqüencies i dificultats en I'esdevenidor dels plans i els projectes de futur per aquesta part del Maresme. A nivell quantitatiu, la major proporció del bosc o arees de topografia poc accessible no permet de comparar les dades globals dels sols urbanitzats amb els termes municipals tal i com hem fet als municipis de la Marina (taula 3). Malgrat aixo, és facil identificar per sota de la cota 200 els territoris sense explotacions agraries amb rendibilitat productiva i que no han estat objecte d'urbanitzacio i edificació perque es mantenen en els plans d'urbanisme com les arees lliures que eviten I'impacte visual del continu edificat en territoris poc o molt poc aptes per a I'ús residencial amb les intensitats que s'han anat produint. De fet, la propia carretera N-ll, la xarxa ferroviaria o les vies de connexió amb el Valles pels colls de Parpers i Sacreu han tingut lleus millores: la construcció de I'autopista A-19 fins a Mataró, el desdoblament de la via ferria a Arenys o la millora del paviment a la xarxa comarcal han estat formes de solucionar problemes dlofecl pero la forma d'inversi6 de I'autopista amb accessos poc freqüents i de peatge no ha estat ni sera en el futur una alternativa als desplacaments locals de poc recorregut. També I'efecte estructural de la millora de la xarxa ferroviaria es limita a millorar les relacions amb el Barcelones i queden per resoldre els passos urbans cap al nord. No és sinó arribat el bienni 1994-1995 que, amb la posada en marxa de la prolongació com a via de pagament de I'autopista A-19 fins al Tordera o la propera inauguració del tram d'autopista de Mataró a Granollers, les relacions interurbanes i regionals es modernitzen. Podem comencar a parlar de la reactivació del Maresme com una comarca millor interrelacionada, que retorna a la ciutat de Mataró a les acaballes del segle xx una posició de prevalenca connectant-la amb I'origen de la historia de la capital. 5. Població i territori Dedu'it del sol no urbanitzable les 1.800 ha i les components al sol amb alta rendibilitat agrícola El conjunt de la comarca avui comptabilitza prop resten els percentatges del sol lliure d'edificació de 300.000 persones de dret, d'acord amb dades amb pendent superior al 10-15%, la qual cosa del ~adró de 1991. dóna dea de la real saturac10 d'aquest territor1 del Maresme sud. Taula 8, Topografia als rnunidpís de el& (ha) 4. Relacions territorials Superfície Urba+ No urbanitzable urbanitzable total El Maresme ha patit una estructura de comunicacions territorial interna i de relació amb la resta de Catalunya poc proporcionada a la seva dimensió urbana i economica. Aquest fet s'accentua amb les fortes expansions local i regional dels darrers 30 anys, la poca claredat de les reserves urbanístiques, I'escassa inversió en obra pública i les Alella - 959 Teia 666 Premia de Dalt 650 Vilassar de Dalt 908 Cabrils 699 Territori a cota < 200 = 1800 ha resistencies locals, logiques en un context geogra3.882 1.189 2.693 fic tan comprimit. Les xifres recents, des del 1970, configuren una sia del Montnegre en igualtat de condicions viaries, corba ascendent amb les dades de la figura 1 i la jresulta més curta per Vallromanes-Alella o per la taula 4. Conreria? 6. L'estructura interna dels poblaments i les relacions d'intercanvi Hem apuntat en els apartats anteriors a la carencia d'inversions i la manca d'estructuració regional de les comunicacions, i és precís comprendre com de forma general, pero per a aquesta comarca amb més intensitat, aquest fenomen té una resposta directa en la dinamica i I'evolució dels creixements municipals. Mataró en primer lloc i també Arenys han estat les capcaleres dels enllacos amb Granollers i Sant Celoni al Valles. Els processos de consolidació del model urba de la Marina al voltant del ferrocarril i la carretera N-ll o les millores que en el seu dia va representar la construcció de I'autopista reforcen el model isotropic local de la comarca en detriment d'una configuració més densa i relacionada amb el rerapais. La manca de modernització dels transversals provoca la decadencia de la funció dels enclaus d'intercanvi tradicionals. La travesTambé és cert que tampoc no ens trobem davant territoris amb capacitat d'acollida important i d'aqui I'especificitat d'aquest territori enfront d'altres alternatives de localització, ja que els municipis dlArenys i en menor mesura Mataró han viscut tradicionalment colls d'ampolla per les difícils o fins i tot escasses capacitats de creixement en similars condicions a la d'altres territoris catalans. No estendrem els raonaments del que ja hem analitzat en les primeres pagines d'aquest treball. En el futur, a I'hora de revalorar el pas de Parpers ha de considerar-se seriosament la real disponibilitat de la conca dlArenys -on els creixements urbans entorn dlArenys de Munt o als voltants de Caldes són difícils i compromesos en atenció a la seva orografia i manca de connectivitat localen uns terrenys on és difícil ara la reestructuració urbana. Per contra, Mataró i I'entorn immediat pot repensar el paper metropolita de forma diversa. Globalment, la demanda de sol per edificar en usos residencials ha tingut oscil.lacions entre el 6%0 i el 15%0 en els darrers clnc anys. 'Figura 1. Evolució de la població de la La forta proporció del 40% del parc d'habitatges no principal suposa 56.000 habitatges davant els qn7 prop de 150.000 censats a la comarca, i constiTaula 4, Relació entre el creixement global de població comarcal i el catala o el del Vall&$ i la Selva, 1970-1990 (en milers d'habitants) 1970 1975 1980 1985 1990 L3 I 300 - 269 250 -- 1970 1975 1980 1986 1991 Valles Oriental Valles Occidental Selva Maresme tueix per ara un element basic a I'hora de calcular probabilísticament el futur increment de la població per nivell vegetatiu i I'orientació de la demanda de sol urbanitzat en general. Un ample ventall de municipis dins la Regió I han vist créixer el nombre de censats. Aixo es correspon, i el Maresme no ha estat una excepció, amb Catalunya les transformacions d'ús del parc residencial edificat anteriorment. No obstant aixo, cal afegir en el cas particular d'aquesta comarca, que el conjunt de parc no principal és molt heterogeni. De fet caldria distingir clarament el tram de municipis propers al Barcelones dels que estan situats al nord de Llavaneres. En aquest darrer tram, la capacitat d'absorbir demanda de transformació a residencia és menys facil precisament per les característiques tipologiques i constructives de molts edificis del Maresme nord, que presenten similituds més amplies amb les zones turístiques de la Costa Brava, més difícilment adaptables, sense cost, a habitatge principal, si més no per a situacions de demanda que es correspondrien a nivells alts i mitjans-alts de renda, que són les famílies que tenen assimilat en el pressupost domestic els costos de la mobilitat obligada. No obstant aixo, vist el ritme de noves localitzacions i el creixement de la demanda per a usos residencials, cal esperar que en el futur aquesta s'adaptara en el Maresme nord a situacions que estan per arribar, com ara la millora de les comunicacions regionals tant en viari com en transport ferroviari. Les circulacions en la línia de Mataró a Barcelona de Renfe s'apropa avui en les hores punta als nivells de saturació i, el que és més greu, la frequencia del pas de trens en ambdós sentits de marxa no permet intercalar serveis directes o semidirectes sense afectar la marxa dels combois ordinaris. Aixo vol dir que el sistema costaner de rodalia acaba avui de forma efectiva a Arenys, tant per la capacitat de circulació per I'existencia del tram en doble via com perque la distancia total en el temps recorregut és competitiva des de o cap al centre de Barcelona. La prolongació de la comunicació ferroviaria fins a Lloret i en doble via fins a Blanes, prevista pels plans urbanístics, ha de comportar forcosament una nova filosofia del transit, un canvi important en I'actual distribució del transport ferroviari amb origen i destinació a Barcelona, afavoridor de I'articulaci6 del transport dins la comarca si imaginem que el centre d'atracció principal el situem en la propia ciutat de Mataró. Del que no hi ha dubte és que apropar Lloret o Blanes en doble via a Barcelona en un maxim de 45 minuts, o a Mataró en 20 minuts varia les hipotesis que fins ara presideixen I'explotació en rodalia del tram ferroviari entre Mataró i Barcelona. Les noves necessitats d'ampliació de la xarxa es poden derivar posant en servei una nova línia preparada per grans freqüencies i posició de les estacions més centrades en el territori i dotades de serveis d'aparcament associats. Una nova línia que per la seva posició serviria a Mataró per la primera ronda. Aquest projecte no tan sols és factible en la mesura que cal adequar les previsions de noves infrastructures del transport a la satisfacció de la demanda actual i futura, sinó que sembla oportú per tal d'establir a costos raonables una bona accessibilitat de les parts extremes del territori metropolita, potenciant la consolidació del desenvolupament del territori de la Baixa Tordera i reforcant aquest com a subsistema urba que complementi amb usos productius les localitzacions urbanes de la resta de municipis del Maresme per compensar la recessió dels llocs de treball industrials, que en aquesta comarca és un fet bastant inqüestionable i preocupant en termes de política regional. Cal entrar en la consideració d'aquest argument des de diversos punts de vista. No tan sols els preus del sol han estat un estímul negatiu a les inversions de nova localització. De fet, és cert que no existeix en tot el Maresme sud i tampoc a la franja costanera del Maresme nord, cap sol preparat per admetre grans o mitjanes implantacions a cost competitiu amb altres situacions catalanes, i fins i tot ve'ines dins la Regió I. A la suma de la molt bona rendibilitat dels sols agrícoles, els factors de I'estirada de la demanda residencial o la pressió turística per la bona qualitat de les platges, singularment entre Arenys i Montgat, cal afegir-hi les qüestions més punyents, com ara I'absencia fins fa pocs mesos de comunicacions viaries mínimament correctes, situació resolta per cert de forma poc interessant i menys competitiva per al transport de mercaderies a causa de la forma d'explotació decidida per a I'actual A-19. Per tant, i malgrat el que aixo pot representar d'inconvenient respecte del factor cost del transport en general, res no sembla desmentir que el fenomen de creixement industrial, amb la presencia de bones comunicacions per carretera, almenys resoltes per la propia existencia de I'autopista, si es focalitza als municipis de Palafolls, Tordera, Fogars o Macanet, pot aportar al Maresme un equilibri molt valuós també per a la resta del territori catala. També en aquest sentit cal valorar I'impacte de la nova relació urbanística i economica que s'obrira properament amb la inauguració cap al Valles des del sistema central del Maresme, de la nova autopista de la Generalitat i les repercussions que aixo té i tindra en el futur per a la capitalitat de Mataró. 7. Dades per al creixement urbanístic dels plans del Baix Maresme La saturació urbana i el caracter del parc edificat als municipis del Baix Maresme permeten plantejar la possibilitat de creixement net per a la incorporació d'un cert percentatge de residencia no ocupada com a principal, o bé per la successiva incorpoTaula 5. Ef teixit ut%& al Baix Maresme ració dels nous sols edificables per la consolidació dels sols urbanitzables en urbanització de fet, per impulsar el mercat immobiliari de noves edificacions. En qualsevol cas, com que els plans actuals acoten el total disponible a una xifra inferior a les 200 ha, no es possible disposar capacitats més enlla de la satisfacció del creixement vegetatiu d'una població local que ja supera les 80.000 persones. Aixo fins i tot comptabilitzant els processos de reompliment de buits edificables ja urbanitzats. Altrament dit, la forma del teixit urba i la quantitat de població resident no permet abordar ni una reorientació dels usos del sol o reformes urbanes als terrenys ja edificats, ni es desitjable intensificar els parametres d'aprofitament i densitat a les superfícies de sol urbanitzable en revisions futures dels plans vigents. Globalment parlant, el Maresme manté, excepció feta de I'area central de Mataró, unes densitats oscil4ants entre els 50 i els 200 habitants per hectarea. Aquesta xifra sembla redu'ida en termes comparatius amb altres poblacions mediterranies, pero si mesurem el grau de capacitat d'absorció de creixement de les arees urbanitzades, el Maresme té I'estrany privilegi de ser dels territoris menys dotats i amb menys possibilitat de créixer en forma i termes absoluts. Població Sol urbanitzat + Habitatges sol residencial potencials Alella Cabrils Masnou, el Montgat Premia de Dalt Premia de Mar Teia Tiana Vilassar de Dalt Vilassar de Mar TOTAL 92.155 348,18 6.135 En aquest sentit valorem la poca articulació real bil com el de la present i futura estructura de ferrodels teixits urbans entre els diversos nuclis de carril afavoreixen la consideració de la potencialitat població, també I'essencial d'una topografia amb i el reforc del paper de centre comarcal i polaritat difícils o inexistents solucions va través., per no metropolitana de primer ordre. estendre'ns en el fet, de sobra conegut, de la disposició dels centres historics dels municipis de Aquesta perspectiva ens ajuda a definir els nivells muntanya tan sols connectats amb el pas d'aigües, de relació en el conjunt del sistema urba i econoque fan al mateix temps d'avinguda i passeig mic de Catalunya, relacions que s'implementen urbans, area d'aparcament i vial. amb les xarxes de comunicació i transport, pero que es consoliden a partir de la capacitat col.lectiLes característiques de via de pagament de I'autova local d'assumir i liderar els canvis i processos pista A-19, definitivament consolidada com I'única en els quals la tradició i el coneixement acumulats i possible gran via comarcal, juga un paper ineficac la capacitat d'innovació tecnologica i de formació en les comunicacions de curta distancia en el sensumen una component positiva. tit de travessia. Com alternativa d'intercomunicació dels municipis des de Tiana fins a Cabrera, on es Així, la construcció per part de la Generalitat de manté una situació anacronica dels transits depenI'autopista cap a Mataró i les millores futures o en dents permanentment de I'actual carretera N-ll, i on curs a la comarca ve'ina del Valles, estimulen interles vies historiques mar-muntanya de mica en mica canvis precedents amb els sistemes centrals de la han estat edificades i s'hi ha posat semafors, no Regió I, pero al mateix temps recondueixen una existeix altra possibilitat que la renovació i executradició perduda de pas a través en la geografia de cio de I'antic camí dels sis pobles, element d'esla costa i apropen el Maresme central fins i tot tructuració .secundari. que esdevé fonamental i amb arees economiques de gran dinamisme com alhora inspira la reserva de transport públic alterés I'Osona i la vall del riu Congost. natiu a la traca ferroviaria de Renfe. És clar que la immillorable posició de la ciutat no 8. El nucli de la comarca té el suport d'un territori ampli ni en I'estricte entorn ni en els subsistemes nord i sud que I'envolLes 800 ha de Cabrera, les prop de 1.500 ha ten, ja que els quilometres quadrats de Llavaneres dlArgentona i les 2.000 ha de Mataró que estan fins a Calella no són precisament grans conteniper sota de la cota 200 constitueixen el nucli cendors, com a territori obert i capac d'assimilar un tral i més potent des del punt de vista de territori, nombre important d'esdeveniments urbanístics. població i serveis de la comarca del Maresme. A més, la propia capital comarcal disposa d'un També des del punt de vista de les comunicacions, terme municipal desproporcionadament petit, que les noves condicions d'accessibilitat a que hem fet no arriba sinó a la meitat del tram final de la conca referencia, tant pel que fa al transport en automode la riera dlArgentona, si bé s'estén cap a Mataró Habitatges Mataró SUPll Can Serra 772 SUP12 Figuera Major 428 Argentona SUPl Can Barrau 227 Cabrera SUP4 Mas Terrillo 82 SUP5 Can Pou 109 - 87