L'espai i l'activitat comercial a Barcelona i la seva àrea metropolitana

PAPERS. REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA ní~m. 22, gener 1995, pjgs. 45-59 L'ESPAI I L'ACTIVITAT COMERCIAL A BARCELONA I LA SEVA AREA METROPOLITANA AMADOR FERRER JOSEP M. CARRERA Arquitectes. Gabinet d'Estudis Urbanistics de Ixjuntament de Barcelona 1. Introducció 2. El comerc i la ciutat SUMARI 5.1. Els espais de localització central 5.2. Els espais de localització suburbana 5.3. Els espais de localització urbana-arterial 3. Barcelona, ciutat comercial 6. Les tipologies dels nous espais comercials a I'area metropolitana de Barcelona 4. L'impacte dels nous espais comercials 7. Epíleg: els nous espais comercials com a 5. La localització territorial dels nous espais element d'urbanitat comercials Bibliografia ABSTRACT Els autors es proposen d'analitzar la relació entre la ubicació de I'espai comercial, I'estructura urbana i la practica urbanistica a I'entorn metropolita de Barcelona. Després d'una reflexió general sobre els models existents en aquest camp, hom presenta dades referents al pes relatiu de I'activitat comercial de Barcelona respecte els diversos ambits metropolitans i el conjunt de Catalunya. Aquestes dades permeten constatar com Barcelona, ciutat de comerc, és la capital comercial indiscutible de la metropoli i del conjunt de Catalunya. Tanmateix, aquest és un sector sotmes a importants canvis deguts sobretot a la irrupció de formes de comerc amb tendencies d'ubicació, impactes urbanístics i tipologies arquitectoniques noves. La ubicació és sens dubte la variable decisiva, ja que d'aquesta depenen I'impacte urba i les tipologies arquitectoniques. Els autors afirmen que de les tres ubicacions possibles dels nous espais (central, periferia i arterial urbana) és aquesta darrera la que té un impacte urba més positiu, en respondre als requeriments de les grans superfícies en materia d'accessibilitat, sense estar tanmateix a'illada dels nuclis consolidats, tot impregnant així de centralitat els teixits circumstants. Los autores se proponen analizar la relación entre la ubicación del espacio comercial, la estructura urbana y la practica urbanistica en el entorno metropolitano de Barcelona. Después de una reflexion general sobre 10s mode 10s existentes en este campo, se presentan datos referentes al peso relativo de la actividad comercial de Barcelona con respecto a 10s diversos ambitos metropolitanos y al conjunt0 de Cataluña. Estos datos permiten constatar como Barcelona, ciudad de comercio, es la capitalidad comercial indiscutible de la metropolis y del con junto de Cataluña. Sin embargo, este comercio se encuentra sometido a importantes cambios debido sobre todo a la irrupción de nuevas formas de comercio, con tendencias de ubicacion, impacto urbano y tipologías arquitectonicas nuevas. La ubicación es sin duda la variable decisiva, puesto que de esta dependen, en buena parte, el impacto y la tipologia. En este sentido 10s autores identifican tres tipos de ubicación: central, periférica y arterial urbana. Y concluyen afirmando que es esta última la que puede tener un impacto urbano mas positivo, al respon der a 10s requerimientos de las grandes superficies en materia de accesibilidad metropolitana sin, por ello, estar aislada de 10s núcleos consolidados, impregnando así de centralidad 10s tejidos urbanos circunstantes. Le travail se propose d'analyser la relation entre I'emplacement de I'espace commercial, la structure urbaine et la pratique urbanistique dans I'environnement métropolitain de Barcelona. Apres une réflexion sur les modeles existents dans ce terrain, les auteurs présentent des données concernant le poids relatif de I'activité commerciale de Barcelona par rapport aux divers secteurs métropolitains et a I'ensemble de la Catalogne. De ces données s'en dérive la constatation que Barcelona, ville de commerce, est, indiscutablement, la capitale commerciale de la métropole et de I'ensemble de la Catalogne. Malgré tout, ce commerce se trouve soumis, aujourd'hui, a d'importants changement dfis, surtout, a I'irruption des nouvelles formules de commerce, avec des tendances d'emplacement, un impacte urbain et des typologies architectoniques nouvelles. L'emplacement est sans doute la variable decisive, étant donnée que de celle-ci dependent I'impacte et la typologie. C'est dans ce sens que les auteurs identifient trois emplacements possibles: le central, le périphérique et I'artérielle urbaine tout en affirmant que c'est ce dernier qui peut avoir un impacte urbain plus positif étant donné qu'il répond aux besoins des grandes surfaces en matiere d'accessiblité métropolitaine sans pour cela etre isolée des noyaux consolidés ce qui Iu¡ permet d'imprégner de centralité les tissus urbains environnants L'ESPAI I L'ACTIVITAT COMERCIAL A BARCELONA I LA SEVA ~EA METROPOLITANA 1. Introducció L'objectiu del present article és el de contribuir a explorar el paper que els nous espais comercials poden tenir en I'estructuració urbanística de la ciutat de Barcelona i de la seva area metropolitana. El treball s'inicia amb una reflexió general sobre I'activitat comercial i la ciutat, analitzant diversos models de relació sobre la base de I'experiencia europea i nordamericana mes recent. A continuació es presenten algunes dades estadístiques que permeten establir I'important pes del comerc a la ciutat de Barcelona i, fins i tot, caracteritzar-la com a capital comercial. Els següents epigrafs se centren en I'analisi de la irrupció dels nous espais comercials a Barcelona, que constitueix sens dubte el fenomen més significatiu de I'evo lució darrera de I'activitat comercial; aquests epígrafs analitzen successivament I'impacte urba, la localització territorial i les tipologies actuals dels denominats nous espais comercials, presents a I'area metropolitana de Barcelona. Finalment, es destaca el gran repte que representen les noves formes comercials per al planejament urbanístic i s'apunten algunes idees sobre la seva possible contribució a la formació de ciutat, valorant diferents alternatives d'inserció en el territori. Un debat tot just iniciat a Barcelona, pero que és, sens dubte, el més important en I'actual discussió sobre estructura urbana i territorial. 2. El comerc i la ciutat L'activitat comercial ha estat sempre una de les mes definitories del aue entenem com a ciutat. La tivament facil (a través d'una via segregada] i que puguin disposar d'un gran espai d'aparcament. D'aquesta forma, el potencial usuari pot accedir al centre comercial en el trajecte des del centre urba (on se situen les oficines i els llocs de treball) a la residencia (suburbana). La concentració d'ofertes comercials diverses i complementaries en un Únic lloc permet també, per economia d'escala, maximitzar les vendes. La gran dispersió de les periferies suburbanes a les ciutats nord-americanes explica en gran part I'amplia implantació dels shopping centres des d'aleshores. La tendencia a la concentració de I'oferta comercial en espais especialitzats, juntament amb cada vegada més i mes activitats afegides (per exemple, serveis a I'automobilista, tota mena de serveis personals o activitats de lleure i esport), ha caracteritzat I'evolució dels centres comercials nord-americans des de la decada dels anys cinquanta fins avui. Així, dels primers shopping centres suburbans, compostos d'espais comercials mes aparcament, es passa al mall, on la diversitat de I'oferta -sovint amb sales de multicinema, sales de festes, restaurants i altres activitatspermet no únicament una visita funcional a la sortida del treball abans de tornar a I'habitatge, sinó una estada més prolongada dedicada a diversos afers, entre els quals hi ha la compra quotidiana. Els malls han anat desplacant així als centres urbans com a destinació d'una sortida o com a punt d'encontre2. La conseqüencia per a la ciutat és clara: la disminució progressiva de la intensitat de presencia del comerc en els espais urbans, a les plantes baixes dels edificis o imbricat amb altres usos, ha caracteritzat especialment els centres urbans principals i secundaris; en realitat, la possibilitat d'organitzar el comerc de forma mes autonoma, relacionat pero independent de la propia ciutat, apareix per primera vegada després de la Segona Guerra Mundial als Estats Units. Els primers shopping centres suburbans, a ciutats com Detroit o Baltimore', se situen de forma que I'acces sigui rela- ' El North Gate Centre (Seattle, 1950); els Eastland Centre, Northland Centre i Southdale (tots tres projectats a inicis dels anys cinquanta i situats a la perifhria de -- Detroit) i el Mondawmin Shopping Centre (Baltimore, 1956) son citats freqüentment com els primers exemples. Vegeu en aquest sentit el llibre de Victor Gruen (1973) on es teoritza a I'entorn dels centres comercials i les seves relacions amb les ciutats. EIS exemples son innombrables: Lakehurst Centre (Waukegan, Illinois), Fairview Mall (Toronto), Eastridge Centre (San José, California), Fox Hills Mall (Los Angeles, California), The Mall (Columbis, Maryland), Santa Anita Fashion Park (Los Angeles, California) son alguns dels més coneguts. La mateixa tipologia arriba a Europa a comencaments de la decada dels setanta: Farsta New Town (Estocolm), Bent Cross (Londres), ltakeskus (Helsinki), etc.; només a la banlieue parisenca es poden comptabilitzar una vintena de centres comercials d'aquest tipus, construits entre 1970 i 1979. funcions dels carrers o centres comercials urbans i I'abandó dels espais ciutadans, adhuc centrals, en les hores d'escassa activitat laboral. Naturalment que I'experiencia nord-americana ha de ser entesa en el seu context, clarament diferenciable del de les ciutats europees. A la preeminencia de I'automobil, la potencia de les infrastructures, I'oferta de sol i I'extensió de la residencia suburbana cal referir, entre altres factors, la rapidesa i generalitat amb que el model va ser implantat al llarg dels anys cinquanta i seixanta. Més encara, les darreres experiencies3 indiquen la presencia d'un ulterior estadi en aquesta evolució: el denominat super mall, que integra, en una sola peca, un enorme centre comercial (compost de diverses locomotores comercials. i una munió de petits comercos especialitzats) i un complex hoteler-recreatiu (hotels, restaurants, parc tematic, pistes de patinatge sobre gel, camps d'esports, aquarium, entre les més inimaginables activitats). Queden enrera altres tipologies assajades als anys vuitanta, on es combinen diferents elements en posicions urbanes més centrals4. No entrem aquí a considerar un ulterior pas, probablement el definitiu i que podria anul.lar tots els anteriors, tot i que la seva implantació es troba als inicis: la venda directa per televisió i, sobretot, per ordinador personal, que (una vegada superades les dificultats inherents a la identificació dels productes i a la distribució, així com les relatives a la competitivitat en els costos finals) faria innecessaria la presencia física en el lloc de venda. Si mirem a Europa, la situació és diferenciable, tot i I'evident introducció dels mateixos models en els darrers anys. Pero cal tenir en compte la major - - - Ens referim a West Edmonton Mall (Alberta, Canada), obert a mitjans dels vuitanta, i al Mall of America (Minneapolis, Minnesota), de recent obertura, considerats els centres comercials més grans del món (la superfície total supera les 45 ha), on el pes relatiu de les activitats comercials i les de lleure és molt similar. Per exemple, els centres comercials i d'esplai desenvolupats a les velles arees portuaries (Harborplace a Baltimore, Pier 39 a San Francisco, Faneuil Hall a Boston, entre altres) o aprofitant estacions ferroviaries en desús (Union Station a Saint-Louis, Union Station a Indianapolis). historia, complexitat i compacitat de les ciutats, grans i mitjanes. En segon lloc, la menor extensió de la dispersió suburbana o, almenys, la diferent relació d'aquestes extensions amb els centres urbans, encara potents. És per aixo que hi trobem un major nombre d'intents de situar el centre comercial en posicions urbanes o que participin també de la ciutat5. Aquesta és una via (alternativa al mall autonom) interessant pero encara escassament desenvolupada. Només cal analitzar el recent procés de les periferies de les ciutats del sud de Franca (Perpinya, Narbona, Besiers, Montpeller, Nimes) per a entendre fins a quin punt aquesta alternativa podria haver evitat I'actual desconcert. En el cas catala, hi trobem tots els models. Pero cal valorar de forma diferent uns i altres: no és el mateix un Baricentro, a Barbera del Valles, en posició metropolitana alllada i incapac de contribuir a estructurar el territori metropolita, que altres complexos en posició central (I'llla Diagonal, I'Eix Macia) o amb possibilitats d'impactar positivament tot un sector urba (Glories, Diagonal Mar). Passem, doncs, a examinar les dades més significatives de I'experiencia metropolitana de Barcelona, per reprendre en I'epileg, breument, aquesta possible opció alternativa per a les ciutats catalanes. 3. Barcelona, ciutat comercial El seguiment de la base de dades de les llicencies fiscals6 a Catalunya durant la decada dels anys vuiEIS centres comercials en posició urbana central o adjacent a un sector urba són especialment freqüents a Anglaterra (Queensgate Centre, Peterborough; Arndale Crossgates, Leeds; Grosvenor Centre, Chester; Arndale Centre, Manchester; etc.), pero es poden trobar a moltes altres ciutats: La Part-Dieu (Lyon), Les Halles (París), MLC Centre (Sidney), etc. El retorn a la ciutat arrC ba també als Estats Units a mitjans dels anys vuitanta, amb una gran varietat de formes. Base de dades facilitada per la Cambra de Comerc, Indústria i Navegació de Barcelona. Les llicencies fiscals asense repeticions. fan referencia al nombre total d'empreses per activitat i ambits geografics, i no al nombre total d'activitats, ja que una mateixa empresa podria cotitzar per diverses activitats. tanta, que se sintetitza a les taules 1, 2, 3 i figures 1 i 2, que acompanyen aquest apartat, ens ofereix una imatge molt significativa de la importancia, distribució i evolució del comerc com a activitat economica en diferents ambits territorials. Tot i que es tracta de dades referides al nombre d'empreses (sense una referencia a la seva grandaria relativa, ja sigui en volum de vendes o en nombre de treballadors), la lectura de les taules permet extreure una serie de conclusions rellevants en relació amb I'activitat comercial global. Són les següents: a) En primer lloc, les dades demostren que el pes relatiu del comerc respecte de la resta d'activitats economiques es manté forca estable en tot el període considerat (1981-19891, sense que aparegui reflectida la crisi economica ni la posterior represa, com succeeix amb la indrjstria i els serveis. b) D'altra banda, les xifres ens permeten desglossar el terciari en serveis i comerc. Així, el pes del sector dels serveis (terciari sense comerc) es forca homogeni en tots els ambits Taula 1. Evolució de I'activitat econornica. Nombre d'empreses (1981-1989) Catalunya Industria 84.562. 92.697 100.244 103.452 110.120 116.787 124.314 130.636 138.114 Comerc 113.158 121.286 126.300 132.127 136.609 141.090 154.372 166.978 171.471 Serveis 150.085 170.21 1 185.309 198.654 206.741 214.828 199.929 207.188 213.168 Total 347.805 384.194 412.518 434.433 453.569 472.705 478.791 504.984 522.940 Demarcació de Barcelona (provincial Industria 59.127 63.613 68.749 71.406 77.596 83.786 89.155 94.165 99.988 Comerc 83.971 89.152 93.194 97.348 100.835 104.321 114.950 123.927 127.463 Serveis 108.143 120.812 131.097 140.023 145.948 151.872 146.599 152.080 156.449 Total 251.241 273.577 293.040 308.777 324.378 339.979 350.790 370.270 383.989 Municipi de Barcelona Industria 18.313 19.122 20.127 20.793 22.528 24.262 25.015 25.767 26.989 Comerc 36.787 39.004 40.452 41.400 43.267 45.134 49.137 53.139 54.870 Serveis 41.441 45.612 48.725 51.211 53.353 55.494 56.420 57.346 59.120 Total 96.541 103.728 109.304 113.404 119.147 124.890 130.587 136.283 141 .O58 Catalunya - AMB Industria 25.435 29.084 31.495 32.046 32.524 33.001 35.159 36.471 38.126 Comerc 29.187 32.134 33.106 34.779 35.774 36.769 39.422 43.051 44.008 Serveis 41.942 49.399 54.212 58.631 60.794 62.956 53.330 55.108 56.719 Total 96.564 110.617 119.478 125.656 129.191 132.726 128.001 134.714 138.951 AMB - Barcelona Industria 40.814 44.491 48.622 50.613 55.069 59.524 64.141 68.398 72.999 Comerc 47.184 50.148 52.742 55.948 57.568 59.187 65.814 70.788 72.593 Serveis 66.702 75.200 82.372 88.812 92.595 96.378 90.179 94.734 97.329 Total 154.700 169.849 183.736 195.373 205.231 215.089 220.204 233.987 242.931 * No hi han dades concretes per aquests anys, s'ha fet la interpolació entre els anys ve'ins. Font: Elaboració propia a partir de dades de les llicencies fiscals de la COCINB. ]Figura 1, Evolució del comerc (nombre territorials delim~tats; el pes relatiu de les emd'empreses (1981-1989) I preses de serveis arriba a ser de I'ordre del 4547% sobre el total en el moment culminant de la crisi, per baixar fins al 40-42% a finals de la 01 100 o00 decada. u Resta de I'AMB -AResta de Catalunya C) Si bé és veritat que la ciutat de Barcelona esdevé cada cop més terciaria, les xifres aportades indiquen que les diferencies respecte de la resta del territori catala vénen marcades, sobretot, per I'activitat comercial (i no tant per la resta del sector terciari). Els serveis (sense comerc) Taula 2. Evolució de la composició de I'activitat economica. Pes relatiu del nombre d'empreses , per - sector .- -- d'activitat (1981-1989) - .- - - - - -- 1981 1982 1983 1984 1985* 1986 1987* 1988 1989 - - - Catalunya Indústria 24 24 24 24 24 2 5 26 26 26 Comerc 33 32 3 1 30 30 30 32 33 33 Serveis 43 44 45 46 46 45 42 4 1 4 1 Total 1 O0 100 1 O0 1 O0 100 100 100 100 1 O0 Demarcació de Barcelona fprovíncia) Indústria 24 2 3 23 23 24 2 5 2 5 25 26 Comerc 33 33 32 32 31 31 33 33 33 Serveis 43 44 45 45 45 45 42 4 1 4 1 - - Total 1 O0 1 O0 1 O0 1 O0 100 100 1 O0 1 O0 1 O0 Municipi de Barcelona Indústria 19 18 18 18 19 19 19 19 19 Comerc 38 38 3 7 3 7 36 36 38 39 39 Serveis 43 44 4 5 45 45 44 43 4 2 42 Total 1 O0 1 O0 1 O0 1 O0 100 100 100 100 1 O0 Catalunya -AMB Indústria 26 26 26 26 2 5 2 5 27 2 7 2 7 Cornerc 30 29 28 28 28 28 31 32 3 2 Serveis 43 45 45 4 7 47 47 42 4 1 4 1 Total 1 O0 1 O0 99 1 O0 1 O0 1 O0 1 O0 1 O0 1 O0 AMB - Barcelona Indústria 26 26 26 26 2 7 28 29 29 30 Comerc 3 1 30 29 29 28 28 30 30 30 Serveis 43 44 45 45 45 45 41 40 40 Total 1 O0 1 00 1 00 1 O0 100 100 100 100 1 O0 * No hi han dades concretes per aquests anys, s'ha fet la interpolació entre els anys ve'ins. Font: Elaboració propia a partir de dades de les llicencies fiscals de la COCINB. Taula 3. Evolució del pes relatiu de I'ocupació per sectors dels arnbits metr 1981 1982 1983 1984 1985* 1986 1987* 1988 1989 Barcelona (municipi) Indústria 22 21 20 20 20 21 20 20 20 Comerc 33 3 2 32 31 32 32 32 32 3 2 Serveis 28 27 26 26 26 26 28 28 28 Total 28 2 7 26 26 26 26 27 27 2 7 Area metropolitana sense Barcelona Indústria 48 48 49 49 50 5 1 52 52 5 3 Comerc 42 4 1 42 42 42 42 43 42 42 Serveis 44 44 44 45 45 45 45 46 46 - Total 44 44 45 45 45 46 46 46 46 - - rea metropolitana de Barcelona (demarcació) Indústria 70 69 69 69 70 72 72 72 72 Comerc 74 74 74 74 7 4. 74 74 74 74 Serveis 7 2 71 71 70 7 1 71 7 3 7 3 73 Total 72 71 71 71 7 2 72 73 7 3 73 Resta de Catalunya Indústria 30 31 31 31 30 28 28 28 28 Comerc 26 26 26 26 26 26 26 26 26 Serveis 28 29 2 9 30 29 2 9 2 7 2 7 2 7 Total 28 29 29 29 28 28 2 7 2 7 2 7 * No hi han dades concretes per aquests anys, s'ha fet la interpolació entre els anys ve'ins. Font: Elaboració propia a partir de dades de les llicencies fiscals de la COCINB. representen a Barcelona, a I'any 1989, el 42% de I'activitat total, mentre que a la resta de I'area metropolitana el percentage és del 40% i a la resta de Catalunya del 41%, xifres forca semblants; en canvi, el comerc representa el 39% de les empreses barcelonines, pero només el 30% de les de la resta de I'area metropolitana i el 32% de les de la resta de Catalunya. d) També resulta forca significatiu subratllar la escassa diferencia que existeix en la composició de I'activitat economica entre la resta de I'area metropolitana (sense Barcelona) i la resta de Catalunya (sense I'area metropolitana), la qual cosa pot interpretar-se en favor de la potencia endogena del comerc barceloní com a gran centre del país, més que en favor d'altres tesis més topiques que explicarien la dimensió del comerc de la ciutat en funció de la manca d'aquesta activitat a la seva area metropolitana. D'aquesta serie de consideracions podríem extreure una primera conclusió (que caldria verificar, tal com abans s'ha assenyalat, a partir de I'examen de dades que incorporin indicadors de la grandaria de les empreses), consistent a afirmar que Barcelona és una <<capital comercial^, ja que ni el volum dels altres serveis terciaris marca la diferencia respecte a la resta del país, ni la manca d'activitat comercial a la periferia metropolitana pot explicar el pes relatiu del comerc dins de la globalitat de la seva activitat economica. 4. L'impacte dels nous espais comercials Figura 2. Evolució del pes relatiu de I'ocupació per sectors dels dmbits metropolitans de Barcelona sobre el total de Catalunya (1981-1989) L'oferta comercial al detall a la ciutat de Barcelona I'any 19927 consistia en 28.426 locals amb un sostre ocupat de 2.810.288 m2. Dins d'aquest sostre total, existien una desena de grans establiments amb una superficie de vendes de 144.520 m2, que en representava, per tant, el 5,14%. Segons altres fonts8, el sostre total (comerc al detall i a I'engros) era de 3.019.139 m2 I'any 1986, mes de la meitat del qual es trobava concentrat a Ciutat Vella, IIEixample i Sants. La diferencia entre les dues xifres explicaria la relativa disminució global del sostre comercial a la ciutat en els darrers anys. Amb posterioritat a 1992, han estat promocionats a Barcelona cinc nous centres comercials de gran dimensió, un d'ells ja en funcionament. En el seu con junt, signifiquen la incorporació a la ciutat de 188.020 m2 de nou sostre comercial, la qual cosa fara arribar el percentatge de sostre comercial de ((gran superfície. fins al 12,6% (en la hipotesi de mam tenir estable el sostre comercial total de la ciutat). Segons diversos estudis realitzats a I'efectegl un hipermercat estandard (amb una superficie mitjana de 10.000 m2) es equivalent, pel que fa a volum de vendes, a 21 supermercats petits (amb superficie mitjana de 650 m2) o a 214 autoserveis (caixa única) o a 596 botigues tradicionals d'alimentació mes 673 drogueries. Tot tenint en compte que la relació de llocs de treball per metre quadrat de superficie de venda en els nous establiments es d'un lloc de treball per 50 m2, resulta que un hipermercat estandard pot ocupar al voltant de 200 treballadors. Aquestes xifres per si mateixes ja explicarien la major productivitat dels nous establiments respecte als tradicionals, la qual cosa es coherent amb la disminució d'establiments tradicionals d'alimentació i 'Servei d'Estadistica de I'Ajuntament de Barcelona. rees de Nova Centralitat, CEP, 1986. Ajuntament de Barcelona. IGP (1 994); Analisi dels operadors economics i I'oferta de sostre per a ús terciari. 1 Barcelona (municipi) I 1 o Indústria t Comerc o Serveis - Activitat 1 I rea metropolitana sense Barcelona O lndústria t Comer~ . Servers - Activitat 1 rea metropolitana de Barcelona (demarcació) I 3 lndústr~a + Cornerc Serveis - Activitat 1 Resta de Catalunya I 1981 ,ie2 1983 19i4 1985' 19A6 lg8" 19L8 I U Indústria t Cornerc o Servers - Activitat * No hi han dades concretes per aquest anys, s'ha fet la interpolació entre els anys vei'ns. drogueria que acompanya la irrupció de les grans superfícies (i que, en el cas de Barcelona, podem observar des dels inicis de I'actual decada). Estem, doncs, davant d'un procés estructural de canvi, probablement imparable, pel que fa a la distribució comercial dels articles de consum quotidia; aquest procés comportara inevitablement un seguit de conseqüencies de tipus economic en el sector i també de fortes implicacions sobre un espai d'ús col.lectiu fonamental a la ciutat com és el comercial. 5. La localització territorial dels nous espais comercials La localització dels nous espais comercials sobre el territori de I'area metropolitana de Barcelona pot caracteritzar-se a partir de la presencia de tres models principals. 5.1. Els espais de localització central Els espais de localització central estan constitui'ts per elements o complexos comercials situats als centres urbans tradicionals (per exemple, a la placa de Catalunya de Barcelona) o en arees urbanes de .nova centralitat. (I'Eix Macia de Sabadell o la recentment inaugurada Illa Diagonal a Barcelona). Aquests espais comercials són els únics ben comunicats per transport públic, encara que també són els més proclius a generar problemes de congestió a la xarxa viaria urbana dels seus entorns. Un nou centre comercial amb aquesta situació fisica a la ciutat pot ser un bon motor per operacions de renovació urbana. El cas paradigmatic és el de la generació d'una xarea de nova centralitat., ja que la gran capacitat d'atracció de I'activitat comercial permet assegurar altres activitats urbanes en el seu entorn immediat. 5.2. Els espais de localització suburbana Els espais de localització suburbana es troben en posició periferica en relació amb les ciutats i sovint a'illats en el territori metropolita, encara que inevitablement lligats a la xarxa viaria segregada o de gran capacitat (el centre comercial Baricentro de Ripollet, o el centre Pryca del Prat de Llobregat). La característica situació en nus d'autopista fa practicament impossible I'accés a aquests centres mitjancant altres formes de transport que no siguin el vehicle privat. Per la mateixa raó, una dimensió insuficient dels accessos pot provocar problemes de congestió sobre punts clau de la xarxa viaria metropolitana. Per raó de la seva localització territorial, aquest tipus de centre comercial s'a'illa de la realitat urbana existent. La seva propia capacitat d'atracció afavoreix ulteriors creixements i I'aparició, al seu interior, de moltes altres activitats i funcions que són característiques de la ciutat tradicional (com son el comerc especialitzat no alimentari, les activitats de lleure i esport o les activitats culturals). Aquesta evolució és la mateixa a que s'ha fet referencia en els primers apartats d'aquest article. La mateixa capacitat d'atracció tan sols pot afavorir, en els espais exteriors immediats al complex, I'aparicio de formes espontanies indu'ides, amb un important espectre de funcions, les quals també, alhora, redunden en el progressiu buidatge dels centres tradicionals menys potents, en la mesura que continu'in perdent les funcions comercials primaries (alimentació i drogueria) per manca de competitivitat respecte de les noves formes comercials. 5.3. Els espais de localització urbana-arterial Finalment, els espais de localització urbanaarterial, corresponen a aquells centres comercials, encara poc implantats a la nostra area metropolitana, que es caracteritzen per la seva situació a cavall entre la xarxa arterial i les arees urbanes més centrals (normalment de nova centralitat). Els exemples més coneguts són els del centre comercial en construcció a la placa de les Glories de Barcelona o el projectat al sector de Diagonal-Mar, també a Barcelona. Es tracta d'un model que tendeix a aprofitar els avantatges de la bona accessibilitat metropolitana,