El planejament urbanístic vigent al Vallès Oriental

PAPERS. REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA núm. 21, novembre 1994, p2gs. 25-41 EL PLANEJNENT URBANISTIC VIGENT AL VALLES ORIENTAL JORDI CASSO Arquitecte. Coordinador territorial del VallCs i el Maresme. Direcció General dlUrbanisme de la Generalitat de Catalunya SUMARI 1. Introducció 6. Dades globals del planejament general vigent 2. Evolució demografica del Valles Oriental 6.1. Superficies globals segons el regim jurídic del sol 2.1. Analisi del planejament urbanístic 6.2. Proporció de sol urbanitzable 2.2. El creixement de la població 6.3. lmportancia del sol urbanitzable 3. Estructura territorial del Valles Oriental 7. Desenvolupament i evolució del planejament general 4. Planejament general vigent: procés d'aprovació 5. Característiques del planejament general 5.1. L'existencia de diferencies internes importants 5.2. La concentració de sol industrial 5.3. El sol urbanitzable residencial 5.4. L'ACTUR 7.1. Eficacia d'un pla general 7.2. Modificacions 7.3. Plans aprovats 7.4. Plans especials 7.5. Revisions 8. Superficies de sectors de sol urbanitzable programat aprovats ABSTRACT L'article ofereix una panoramica de la situació del planejament urbanístic al Valles Oriental. Així, després de revisar breument I'evolució demografica de la comarca i la seva estructura territorial, hom passa a descriure les principals caracteristiques del planejament vigent. Entre aquestes destaquen I'existencia d'importants diferencies entre els 43 municipis de la comarca, la concentració del sol industrial a les arees Granollers-Mollet, el pes del sol urbanitzable residencial i I'especificitat de I'ACTUR de Gallecs. Pel que fa al regim jurídic del sol s'assenyala la importancia del sol no urbanitzable (83,2% enfront el 70,7% de mitjana a la Regió Metropolitana) així com el relatiu equilibri entre les previsions d'usos industrials i residencials. Finalment, hom explica el procés de desenvolupament del planejament general, tot fent notar com a causa de les diferencies en el desenvolupament territorial i I'antiguitat del planejament vigent, el volum de planejament derivat es sensiblement inferior al Valles Oriental que a d'altres parts de la Regió Metropolitana. El articulo ofrece una panorámica de la situación del planeamiento urbanístic0 en el Valles Oriental. Asi, despues de revisar brevemente la evolución demografica de la comarca y su estructura territorial, se pasa a describir las principales características del planeamiento vigente. Entre estas destacan la existencia de importantes diferencias entre 10s 43 municipios de la comarca, la concentracion del suelo industrial en las áreas Granollers y Mollet, el peso del suelo urbanizable residencial y la especificidad del ACTUR de Gallecs. Por lo que al regimen juridico del suelo se refiere, se hace hincapie en la importancia del suelo no urbanizable (83'2% frente al 70'7% de media en el conjunt0 de la Region Metropolitana) así como en el relativo equilibrio entre las previsiones de usos industriales y residenciales. Finalmente, se explica el proceso de desarrollo del planeamiento general, haciendo notar como, debido a las diferencias existentes en el desarrollo territorial y la antigüedad del planeamiento vigente, el volumen de planeamiento derivado es sensiblemente inferior en el Valles Oriental que en otras partes de la Región Metropolitana. L'article presente une panoramique de la situation de I'amenagement urbain dans le Valles Oriental. Ainsi, apres avoir resumé brevement I'evolution démografique de la comarca et sa structure territoriale, I'auteur decrit les principales caracteristiques de I'amenagement en vigueur. Parmi celles-ci il faut remarquer I'existence d'importantes differences entre les 43 municipalites de la comarca, la concetration du sol industriel dans les districtes urbains de Granollers et Mollet, le poids du sol urbanisable residentiel et la specificite de I'ACTUR de Gallecs. En ce qui concerne le regime juridique du sol, I'auteur souligne I'importance du sol non urbanisable (83,2% face au 70,7% de moyenne dans I'ensemble de la region metropolitaine) ainsi que le relatif equilibre entre les previsions d'usage industriel et d'usage residentiel. Finalement, I'auteur explique le procés de developpement de I'amenagement general, tout en soulignant comment, en raison des différences existantes dans le développement territorial et la date de la normative en cours, le volume de la normative derivee est sensiblement inferieur dans le Valles Oriental a celui d'autres zones de la région metropolitaine. 1. Introducció Aquest treball, paral4el al realitzat respecte al Valles Occidental i publicat al quadern numero 17 de la col.lecció Papers, te com a objectiu fer una valoració del planejament urbanístic del Valles Oriental en els darrers quinze anys, a partir de les revisions i adaptacions del planejament general a la Llei del Sol de 1976, fetes ja, basicament, un cop realitzada la transició democratica del país. La valoració s'emmarca, igualment, en I'evolució demografica i urbanística de la comarca durant aquest període, vista en relació amb el conjunt de la Regio I i de Catalunya. Les dades en que es basa el treball són les estadístiques de població del cens de 1991 de I'lnstitut dlEstadística de Catalunya i la Base de Dades de Planejament urbanístic i Usos del Sol de I'any 1993, elaborada per la Direcció General dlUrbanisme, amb I'afegitó d'algunes dades de 1994. 2. Evolució demografica del Valles Oriental 2.1. Analisi del planejament urbanístic L'analisi del planejament urbanístic cal fer-la en estreta relació amb I'evolució demografica de la comarca i del conjunt de la Regió Metropolitana on s'insereix. A Íes taules 1 i 2 es presenta un resum dels creixements de població a Catalunya i a la Regio I i, amb major detall, els moviments de població a cadascun dels municipis del Valles Oriental a la darrera decada. Com a síntesi del que ja vam exposar al treball sobre el Valles Occidental, recordem que a la decada dels vuitanta el model demografic del país canvia bruscament respecte al de les decades anteriors i es caracteritza per un creixement global de població a tot Catalunya molt petit (0,89%) que, tot i aixo, es superior al de la Regió 1 (0,31%), per primer cop en tot el segle; i per uns notables moviments de redistribució de la població dins I'entorn metropolita, que tendeix a marxar de les zones mes congestionades i a establir-se a les comarques i els municipis de menor densitat, en recerca de millor qualitat ambiental. Així, per comarques, el Barcelones perd població en termes absoluts (152.354 habitants, el 6,2%) i les dues comarques amb els creixements mes alts entre 1960 i 1975, el Baix Llobregat i el Valles Occidental, cedeixen el primer lloc del creixement en termes relatius al Valles Oriental i al Maresme (16,6% i 15,6%, respectivament, enfront del 6,4% i el 8,6% de les dues primeres), per be que el Valles Occidental es manté encara en primer lloc en termes de creixement absolut. Densitat Percentatge 198619911991 Població Població A A anual 1981 1986 (hab/km2) 1981 1991 absolut percentatge acumulat Percentatge Percentatge Catalunya 188,3 5.956.414 6.009.335 52.921 0,9 0,09 0,o 0,9 Regió I 1.671,6 4.104.898 4.117.644 12.746 0,3 0,03 -0,3 0,7 Baix Llobregat 1.252,4 573.461 610.192 36.731 6,4 05 1,7 4,6 Barcelones 15.684,3 2.454.491 2.302.137 -152.354 -6,2 -0,6 -3,l -3,l Maresme 740,l 253.527 293.103 39.576 15,6 1,5 63 8,7 Valles Occidental 1.1 16,7 598.324 649.699 51.375 83 03 3,7 4,6 Valles Oriental 308,3 225.095 262.513 37.418 16,6 1,5 63 9,l Regió 18arcelones 782,5 1.650.407 1.815.507 165.100 10,O 1 ,o 3,9 5,9 Catalunya-Regió I 64,2 1.851.516 1.891.691 40.175 22 0,2 03 1,4 I Taula 2. Crdx@mLed 1$81;-19@1 per munkipia, Vd%s Oriental ~ Densitat Percentatge 198619911991 Població Població A A anual 1981 1986 Municipi íhab/km2) 1981 1991 absolut percentatge acumulat Percentatge Percentatge Llica de Vall Llica d'Amunt Bigues i Riells Canoves i Samalús L'Ametlla del Valles Vallromanes Sant Fost de Campsentelles Sant Pere de Vilamajor Vilalba Sasserra Sant Antoni de Vilamajor Santa Eulalia de Roncana Parets del Valles Cardedeu La Roca del.Valles Vilanova del Valles Sant Esteve de Palautordera Santa Maria de Martorelles Campins Santa Maria de Palautordera Llinars del Valles Vallgorguina Les Franqueses del Valles La Garriga Mollet del Valles Tagamanent Granollers Martorelles Castellcir Sant Feliu de Codines Caldes de Montbui Canovelles Montornes del Valles Montmeló Granera Montseny Aiguafreda Sant Celoni Gualba Montmany-Figaró Castelltercol La Llagosta Fogars de Montclús Sant Quirze Safaja TOTAL VALLES ORIENTAL 308,3 225.095 262.513 37.418 16,6 1,5 63 9,1 Municipis < 20.000 habitants 205,5 144.267 169.763 25.496 17,7 1,6 68 10,2 Municipis < 5.000 habitants 86,8 35.701 47.078 11.377 31,9 2,5 10,O 19,8 2.2. El creixement de la població A I'interior de la comarca del Valles Oriental, el canvi de les tendencies del creixement residencial es tradueix també en el fet que els municipis amb major creixement relatiu durant els anys vuitanta són municipis caracteritzats per models d'implantacio en urbanitzacions de baixa densitat, inicialment de segona residencia que han anat passant progressivament a primera: és el cas de la Vall del Tenes, des de Llica a Bigues, de Vallromanes i de la franja de contacte entre la plana i el Montseny, des de Canoves a Palautordera. Aquestes zones han tingut creixements de població espectaculars en 10 anys, com els dos Llica, que dupliquen la població. Tanmateix, cal assenyalar que la perdua d'empenta demografica dels municipis amb forta base industrial és menys acusada que en el cas del Valles Occidental. Així, Granollers creix el 14,3% i Mollet el 15,2%, molt poc per sota de la mitjana comarcal (16,6%), i continuen essent els nuclis de major creixement absolut (6.525 i 5.397 habitants). Fins i tot municipis com Montornes, de fortíssims increments de població els anys seixanta i setanta, ha tingut els anys vuitanta un creixement del 9,7% a causa de I'oferta existent al municipi d'arees residencials de moderada i baixa densitat, alternatives als densos polígons de fa 20 anys. A destacar també la regularitat de I'evolució d'una serie de viles mitjanes antigues, repartides per tota la comarca, que configuren un contrapunt important al fort pes de I'area central GranollersMollet. Es tracta de Sant Celoni, Caldes de Montbui, la Garriga, Cardedeu i Llinars, que els darrers 30 anys -més clarament els tres últims municipis que no els dos primershan mantingut sensiblement el pes relatiu dins la comarca, a base d'un equilibri entre el creixement industrial, el seu caracter de centre de serveis i una correcta oferta residencial. (En el cas de Sant Celoni cal puntualitzar que a causa de la posició excentrica del nucli urba dins el terme municipal, els creixements més importants dels darrers anys s'han produ'it en el terme de Palautordera, per be que sense discontinu'itat física amb el nucli de Sant Celoni.) A I'altre extrem, les arees amb dinamiques de població estancades o regressives es corresponen, quasi totalment, amb zones de muntanya, de població dispersa, o mal comunicades amb el centre metropolita, o amb poc espai apte per créixer. Són, respectivament, els municipis de Fogars de Montclús i Montseny, de Castelltercol, Castellcir, Granera i Sant Quirze Safaja, i dlAiguafreda, Tagamanent i el Figaró. L'excepció la constitueix el nucli de la Llagosta, que és I'únic centre urba d'una certa entitat que perd població, a causa de I'elevada densitat i de la baixa qualitat ambiental del nucli, així com per I'esgotament del redui't terme municipal (3 km2), molt condicionat, a més, per tot tipus d'infrastructures de comunicació (I'autopista A-17, la variant de la N-152, dues línies de tren, I'estació de mercaderies de Renfe, la reserva per al TGV). 3. Estructura territorial del Valles Oriental L'estructura d'un territori, configurada pels elements naturals originaris i per I'activitat que I'home hi ha anat desenvolupant al llarg dels anys, té una estreta relació, tant amb I'evolució demografica com amb el planejament, i el Valles Oriental n'és un bon exemple. Dins I'enquadrament global del Valles Oriental a la depressió Pre-litoral, entre els massissos del Montseny i el Berti al nord-oest i les serres de Sant Mateu, el Corredor i el Montnegre al sud-est, podem distingir-hi diversos ambits de característiques diferenciades: al L'ambit central de la comarca, corresponent a I'amplia cubeta de cotes baixes i terres planeres, inicialment de bona qualitat agrícola, constitu'ida per la confluencia dels cursos baixos del Congost, el Mogent i la riera de Tenes que formen el Besos. És l'area on hi ha les principals poblacions de la comarca, Granollers i Mollet, i acull prop del 65% de la població i la major part del sol industrial. b) La conca mitjana i alta del Mogent, des de la Roca fins a Llinars, separada físicament de forma perceptible de la conca central per la carena partió d'aigües entre Congost i Mogent, d'estructura basada en unes viles madures d'assentament antic al llarg de la vall i uns creixements més recents de baixa densitat escampats al llarg del contacte entre la plana i les estribacions del Pla de la Calma. C) El curs mitja i alt de la riera de Tenes, de Llica a Bigues, de territori ondulat, que ha constituit la gran Brea d'urbanitzacions, primer com a segona residencia del centre metropolita i, més recentment, com a alternativa de la residencia dins la comarca. Aquest ambit ha tingut el creixement relatiu més alt dels anys vuitanta, el 80%, i el seu pes sobre el total comarcal és superior al que tenia I'any 1960 (6,9% contra 5,7%). d) La conca de la Tordera, centrada pels nuclis de Sant Celoni i Palautordera, que malgrat la seva base industrial i una dinamica de creixement sostinguda, queda lleugerament per sota de les mitjanes comarcals, per fet del seu major allunyament de la zona metropolitana més dinamica. e) La part alta de la riera de Caldes, amb els nuclis de Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines, amb unes dinamiques demografiques i de característiques semblants a I'area de Sant Celoni, per la posició excentrica respecte als principals eixos de comunicació actuals. f) La zona de muntanya a I'entorn de Castelltercol, amb una evolució demografica feble a les decades anteriors i negativa a la darrera. g) Els nuclis de muntanya del vessant del Montseny, Fogars de Montclús i Montseny, d'estructura de masies disperses, que malgrat petits senyals de recuperació pel sector turístic, tenen encara una dinamica regressiva. h) L'estreta vall del Congost, del Figaró a Aiguafreda, on la manca i I'esgotament de I'espai apte per urbanitzar ha portat també a un estancament poblacional i d'activitat. 4. Planejament general vigent: procés d'aprovacio Dels 43 municipis del Valles Oriental, 40 disposen actualment de planejament general adaptat com a mínim a la Llei del Sol de 1976. N'hi ha dos que tenen pla general anterior a la Llei i en procés d'adaptació (Tagamanent té pendent d'elaborar el text refós de les Normes Subsidiaries i Vilalba Sasserra les té en tramit), i un, Granera, que no té cap figura de planejament i té també en tramit unes normes subsidiaries. El procés d'adaptació dels anteriors plans generals o de configuració de plans nous en aquells municipis que no en tenien s'ha estes al llarg de tot el període d'analisi, pero amb major intensitat en dos blocs: la meitat (22) s'aproven entre 1981 i 1984, incloent els municipis més importants (Granollers, Mollet, les Franqueses, Canovelles, Montornes, Cardedeu, la Garriga, Sant Celoni, Caldes, Llinars) i una quarta part més (10) entre 1985 i 1987, entre els quals destaquen Parets i Montmeló (ambdós el 1985). Posteriorment, amb més lentitud, s'han anat aprovant els nous plans de municipis més petits, com Santa Eulalia de Roncana, Sant Pere de Vilamajor o Santa Maria de Martorelles. El darrer pla revisat ha estat el de Campins, I'any 1994. Anteriorment, el 1980 s'havien aprovat ja el Pla General dlAiguafreda i les Normes Subsidiaries de la Roca, i encara el 1977 es van aprovar els primers plans generals més o menys adaptats a la Llei, els de Gualba i Llica d'Amunt. Convé assenyalar que, contrariament al que es produeix a I'altre Valles, a I10riental no s'ha aprovat cap planejament general de caracter supramunicipal. Quan, a primers dels vuitanta, es van posar en marxa de forma sistematica les revisions i actualitzacions dels plans, es van delimitar dos plans supramunicipals: el de ~ranollers-canovelles-les Franqueses i el de Martorelles-Sant Fost de CampsentellesSanta Maria de Martorelles. Pero, de manera similar al que va passar amb el supramunicipal de Terrassa, un cop passat el tramit de IIAvanc de pla, cada municipi va continuar el seu pla de forma independent. Tanmateix, el fet que es van mantenir els mateixos equips tecnics (llevat del cas de Santa Maria de Martorelles, aprovat molt més tard) va permetre dotar els conjunts d'una certa unitat, accentuada en el cas de I1entorn de Granollers perque els tres plans es van analitzar simultaniament a la Comissió dlUrbanisme, malgrat el seu tramit individualitzat. En conjunt, doncs, i llevat dels dos plans més antics (Gualba i Llica dlAmunt), totes les revisions s'han fet després de les primeres eleccions municipals democratiques, i també en general, més tard que al Valles Occidental. Amb tot, la major part de la població i tots els municipis de més dinamica porten ja deu anys de planejament actualitzat. És interessant remarcar el peculiar procés de Llica dlAmunt per actualitzar el seu planejament. Aquest municipi, com la resta de la Vall del Tenes, va patir els anys seixanta i setanta un espectacular creixement d'urbanitzacions de segona residencia, sorgides sense planejament. El Pla general aprovat el 1977, tramitat encara per I1Ajuntament predemocratic, preveia una gran quantitat de sol urbanitzable, sobretot residencial i també industrial. El nou Ajuntament, per poder fer front amb major agilitat a la problematica de les urbanitzacions, va tramitar, com a modificació del pla general, una nova delimitació del sol urba que va permetre posar ordre a les urbanitzacions (a canvi de garantir les corresponents cessions de sistemes i I'obra d'urbanització) i deixar-les tancades, sense expansions a curt termini, i ordenar alhora uns creixements del nucli urba, per centrar-hi les noves implantacions de població i reforcar-Iol per crear un centre més potent com a contrapes a I1escampall de parcel.lacions. Aquest instrument de planejament municipal ha estat prou Útil perque no ha estat fins al 1991 que slha aprovat la revisió completa del desfasat pla de 1977. Un altre cas de pla pont, de caire diferent, és el de la Roca del Valles, que ha disposat des de 1980 d'unes Normes Subsidiaries, redactades des de la Direcció General d'urbanisme amb caracter urgent, i que no han estat substituldes per un Pla General fins al 1991. 5. Característiques del planejament general 5.1. L'existencia de diferencies internes importants La diversitat de situacions territorials i de nivell urba, així com el temps transcorregut entre els diferents planejaments, fa que hi hagi també diferencies importants entre les característiques dels plans generals ¡/o les normes subsidiaries de la comarca. A grans trets (tot i que hi ha també excepcions), podem veure que els plans redactats a comencament de la decada dels vuitanta tendien a delimitacions del sol urba més estrictes i a qualificar més superfícies de sol com a urbanitzables programats i no programats que no els plans aprovats posteriorment, en uns casos pel fet de mantenir el regim d'urbanitzable als sectors en procés d'urbanització (com a Montornes o a les Franqueses) i en d'altres per una previsió més amplia de sols de nova urbanització (com es dóna a Santa Maria de Palautordera o Cardedeu). A la major part dels municipis amb una forta incidencia d'urbanitzacions de segona residencia realitzades als anys seixanta i setanta sense planejament o sense una correcta urbanització, el planejament general de nova redacció ha tingut com a protagonista destacat el procés de legalització i reconducció d'aquestes urbanitzacions. I la tecnica utilitzada ha estat, en quasi tots ells, la de resoldre des del propi planejament general I'ordenació detallada de totes les arees urbanitzades, i classificar-les en regim de sol urba, tot garantint, les cessions de sistemes i I'obra d'urba- nització mitjancant convenis. Aixo fa que en aquests municipis la proporció de sol urbanitzable respecte al sol urba sigui molt baixa, mes propia de ciutats grans i molt desenvolupades que no de municipis petits o mitjans en expansió. És el cas, especialment, de IIAmetlla, Bigues, Santa Eulalia de Roncana, Llica dlAmunt, Llica de Vall i Canoves, que coincideixen, a més, amb els municipis on s'han prodtiit els increments de població fixa més alts de la comarca els darrers quinquennis. L'amplia oferta de sol urbanitzat o parcel.lat i en procés d'urbanització, molt ocupat per segones residencies, explica que s'hagi pogut produir aquest increment sense desenvolupament de sol urbanitzable de nova creació (d'aquests municipis esmentats només hi ha aprovat un Pla parcial a IIAmetlla i es de petita extensió). 5.2. La concentració de sol industrial L'estructura territorial de la comarca explica facilment I'estructura de les implantacions i de les previsions del planejament. Tot i que I'activitat industrial es escampada per tota la comarca, la major part del sol industrial, tant urba com urbanitzable, es concentra a I'entorn de la confluencia dels rius Congost, Mogent, Tenes i la Riera de Caldes, que com ja hem comentat constitueix una gran cubeta, amb els terrenys més planers i ben comunicats, centrats per les dues primeres poblacions de la comarca, Granollers i Mollet. Aixi, en aquesta area central, amb 13 municipis que representen el 16% de la superfície de la comarca, s'hi troba el 53% del sol urbanitzable programat industrial. 5.3. El sol urbanitzable residencial En canvi, el sol urbanitzable residencial de nova creació esta més repartit i no hi ha grans concentracions que generin arees noves importants, sinó que els diversos sectors s'ordenen en forma de creixement dels nuclis existents de cada municipi. Destaquen, potser, una mica les reserves fetes pels plans generals de Cardedeu i la Roca, de I'ordre d'un centenar d'hectarees cadascun, motivades per la bona posició d'ambdós municipis a la rodalia immediata de Granollers, pero amb unes condicions ambientals més favorables, pel fet d'estar situats a la conca del Mogent, fora de I'ambit més fortament urbanitzat de la comarca. D'altra banda, aquest punt del territori entre els nuclis de la Roca i Cardedeu es on es produira I'entroncament de la nova autopista MataróGranollers amb I'A-7, fet que afavoreix també les expectatives de creixement. També cal remarcar les previsions dels plans de Sant Celoni i Palautordera, centre de I'ambit mes nord-oriental de la comarca, caracteritzat per la conca de la Tordera, amb unes 135 hectarees de sol urbanitzable programat residencial en conjunt, complementades per 80 hectarees més de no programades. Malgrat la característica dominant de la posició dels nous sols urbanitzables residencials com a eixamples de cada població, a les arees més ocupades del territori es produeixen ja situacions de continu'itat física dels creixements de diversos municipis. On és més perceptible aquesta situació és al nucli central constitu'it pels municipis de Granollers, Canovelles i les Franqueses del Valles i el barri de la Torreta de la Roca, que formen una aglomeració urbana compacta sense solució de continu'itat. Aixi, podem veure-hi facilment una corona de sectors urbanitzables residencials la posició dels quals respon més a la logica global que no a la individual de cada municipi, i relligats entre ells per la ronda prevista pels diversos plans, de la qual avui hi ha en construcció els trams sud i est, des de la N-152 fins a la carretera C-251 (Granollers-Sant Celoni): són, de sud a nord, els sectors de Tres Torres i del Pla de Baix a Granollers, de la Torreta-Est a la Roca, de Bellavista i Can Calet a les Franqueses, i els sectors programat B i no programats Z i Y a Canovelles. El correcte funcionament d'aquests sectors dins I'aglomeració depen en gran part de la construcció total de la ronda, que tant en el seu tram nord com en el sud permetra trencar les múltiples barreres longitudinals, naturals i artificials, que fan difícils avui les relacions est-oest de tot el sistema (riu Congost, riera Carbonell, carena partió entre el Mogent i el Congost, les diverses línies del ferrocarril). 5.4. L'ACTUR Dins el conjunt del planejament vigent al Vallès Oriental, cal fer esment de les reserves del sòl corresponent a l'ACTUR de Gallecs, que afecten els municipis de Mollet, Lliçà de Vall i Parets. De les aproximadament 1.500 hectàrees de tota l'ACTUR, 690 corresponen a aquests tres municipis (la resta és als termes de Palau de Plegamans i Santa Perpètua de Mogoda més un enclavament de Montcada, dins el Vallès Occidental). Seguint l'opció adoptada per al conjunt d'aquesta ACTUR, el planejament general va classificar com a urbanitzable programat, bàsicament residencial, les 107 hectàrees situades al sud de la B-30 (ara A-7) a Mollet, que s'han anat desenvolupant com el gran exemple modern de la ciutat, amb importants reserves de sistemes. Una petita part, a l'extrem sud-oest, s'ha destinat a usos industrials, que inclou un extrem de l'actuació de Gec-Alsthom, la major part de la qual és al terme de Santa Perpètua. Taula 3. Règim del sól. Planejament general Superfície Sòl urbà Sòl urbanitzable programat Ha  Percentatges Ha  Percentatges Ha Percentatges Baix Llobregat 48.657 100 9.990,02 20,5 4.034,94 8,3 21,8 23,1 Barcelonès 14.307 100 10.199,24 71,3 377,74 2,6 22,3 2,2 Maresme 39.690 100 5.483,30 13,8 3.155,27 7,9 12,0 18,1 Vallès Occidental' 56.428 100 11.091,16 19,6 6.319,02 11,2 24,3 36,3 Vallès Orientar 82.795 100 8.940,66 10,8 3.540,59 4,3 19,6 20,3 Regió 241.877 100 45.704,38 18,9 17.428,06 7,2 100 100 Sòl urbanitzable no programat Sòl no urbanitzable Ha Percentatges Ha Percentatges Baix Llobregat 2.799,88 5,7 31.832,16 65,5 36,2 18,6 Barcelonès 230,15 1,6 3.499,87 24,5 3,0 2,0 Maresme 582,73 1,5 30.468,70 76,8 7,5 17,8 Vallès Occidental' 2.686,34 4,8 36.330,98 64,4 34,7 21,2 Vallès Orientar 1.434,07 1,7 68.879,68 83,2 18,5 40,3 Regió 7.733,17 3,2 171.011,39 70,7 100  100 No s'hi compten les superfícies de Gallifa, en procés de revisió. 2 No s'hi compten les superfícies de Granera, que no té pla, ni de Vilalba Sasserra, en procés de revisió. (En relació amb el quadre de règim del sòl corresponent a la ponència sobre el Vallès Occidental, publicada al número 17 de Papers, s'han corregit errades en la superfície del sòl no urbanitzable, a més de l'actualització global a desembre de 1993, que inclou la revisió del Pla de Sabadell). 33 tors drus residencial i mixt comporten una previsió de 15.600 habitatges. Coherentment amb el que s'ha exposat sobre el model de distribució del sol residencial, el nombre i I'extensió dels plans parcials aprovats són forca repartits pels diversos ambits de la comarca, i no sempre hi ha correlació entre planejament aprovat i creixement. Destaquem, potser, Cardedeu on s'han aprovat set plans parcials residencials, que es corresponen amb un creixement notable, i en canvi, Sant Celoni, amb quatre plans parcials residencials aprovats, té una dinamica de població estancada. Quant als sectors industrials, també hi ha una correlació directa amb les previsions del planejament, de manera que de les 794,43 hectarees aprovades, el 60% (472,84) estan situades a I'ambit central de Mollet a Granollers i de Parets a Montornes. Tanmateix, aixo assenyala igualment que el grau de desenvolupament dels diferents plans i ambits de la comarca és forca homogeni. 7.4. Plans especials El nombre de plans especials de reforma interior aprovats (40) és forca més baix que no al Valles Occidental, cosa que respon al fet que la superfície de sol urba de nuclis urbans consolidats és molt inferior al Valles Oriental, per I'evolució més recent de la comarca i la menor població total. Un comentari específic el requereixen els sis plans especials d'ambit supramunicipal aprovats que afecten municipis de la comarca. Dos d'ells són plans de protecció de parcs naturals, dos més desenvolupen equipaments de nivell metropolita i els altres dos concreten reserves per a infrastructures. Tots aquests plans han comportat adaptacions, de major a menor importancia, en els plans generals dels municipis afectats, que s'han tramitat com a modificació quan ho han requerit les necessitats de coordinació entre els diferents nivells de planejament. Dels dos primers plans esmentats, un és el del Parc Natural del Montseny, aprovat el 26 de juliol de 1977, just a I'inici del període analitzat, abans que els plans generals adaptats i revisats (llevat del de Gualba, aprovat quasi alhora). Aquest pla afecta set municipis del Valles Oriental, assenyalats amb la lletra a) a la taula 5. L'altre pla d'espais naturals és el del Montnegre-Corredor, aprovat el 27 d'abril de 1990, en substitució de les normes de protecció anteriors, i que afecta els tres municipis assenyalats amb la lletra bl. Els plans que ordenen equipaments són el del circuit permanent de velocitat (19 d'octubre de 19881, a Montmeló i Granollers (c) la implantació del qual va requerir estudiar el tracat definitiu del tram de la via interpolar que havia de ser el seu accés basic; i el Pla del Centre Penitenciari de Quatre Camins (17 de juny de 1993) a la Roca i Granollers (f). De més envergadura és el pla especial per concretar i reservar el tracat del TGV, aprovat el 13 de desembre de 1990, que afecta 12 municipis de la comarca (d), i que constitueix un veritable pla d'infrastructures supramunicipal. El pla va requerir un important esforc de coordinació i adaptació del planejament urbanístic vigent als municipis en qüestió. Finalment, el Pla especial de la Ronda de Granollers, les Franqueses i Canovelles (e) ha desenvolupat la previsió esquematica dels plans generals d'aquests municipis per configurar un important anell viari que doni més solidesa al conglomerat urba central de la comarca. 7.5. Revisions Les figures del programa d'actuació urbanística, puntual, i de la revisió global del programa d'actuacio són figures poc utilitzades. Veiem que només s'han aprovat set programes d'actuació, per preveure sectors de sol no programat. I revisió global del programa en sentit estricte no en trobem cap, ja que les dues que s'han dut a terme, de Granollers i Montornes (ambdues aprovades el 19931, consti- Taula 6. Sectors de sol urbanitzable programat aprovats (Ha) Total Percentatges Residencial. Percentatges Industrial Percentatges Altres Percentatges Baix Llobregat 2.098,32 (4,034,941 Barcelones 336,39 (377,941 Maresme 1.518,16 (3.155,27) Valles Occidental 4.637,26 (6.319,521 Valles Oriental 1.846,22 (3,540,591 Regió I 10.436,35 59,9 5.081,17 57,7 3.591,74 70,6 1.763,44 49,8 (17.428,06) 100 (8.804,60) 100 (5.085,081 100 (3.538,381 100 tueixen uns documents complexos que a més de valorar la posada en marxa de sectors no programats, inclouen modificacions del pla, I'adaptació al text refós de la legislació catalana en materia urbanística i la refosa del planejament derivat aprovat i dels recursos estimats. Aquest tipus de document permet posar al dia I'instrument .pla general. sense arribar a ser una revisió propiament dita. Actualment hi ha 'altres municipis, com les Franqueses i Canovelles, que tenen en tramit documents com aquest. D'altra banda, encara que ara per ara amb menys intensitat que no al Valles Occidental, pel fet que els plans són més recents, comencen a apuntar les primeres revisions globals de plans generals aprovats els anys vuitanta. Així estan en tramit les revisions de Sant Fost de Campsentelles, per replantejar en part la dimensió dels creixements residencials i I'estructura viaria basica, i la de Sant Celoni, que té un caracter més de repensar I'estructura i I'ordenacio internes, així com certs aspectes del sistema viari, que no de nova expansió. També esta en revisió el Pla general de Gualba, pero es un cas diferent ja que si bé el pla vigent estaba ja adaptat a la Llei del 1976, en realitat és un tipus de pla més propi de les etapes anteriors. 8. Superfícies de sectors de sol urbanitzable programat aprovats Completant dades ja esmentades a I'apartat anterior, la taula 6 ens dóna la quantificació del grau de desenvolupament del planejament general al Valles Oriental en el marc de la Regió I, establint per usos els percentatges de sol programat que ja disposen de Pla parcial aprovat. Podem veure que, & conjunt, poc més de la meitat (52,1%) del sol programat ja té pla parcial, percentatge similar al del Maresme i el Baix Llobregat, i netament inferior al del Valles Occidental. Tanmateix, cal fer notar que el grau de desenvolupament dels sectors industrials és forca més alt (70,8%) que no el dels sectors residencials (44,0%) o mixtos i altres (41,7%), a causa del gran pes de les urbanitzacions classificades directament en sol urba i que, com hem vist, han constitu'it en els darrers 10-12 anys un dels suports mes importants del creixement demografic de la comarca.