Maria Antonia GARCÍA DE LEÓN: Las Élites Femeninas Españolas, Queimada Ediciones, Madrid 1982

Maria Antonia GARCÍA DE LE~N: Las Blites Femeninas Espan"olos, Queimada Ediciones, Madrid 1982. La investigació sobre les dites femenines espanyoles que ha dut a terme M. Antonia Garcia de León és un bon exemple del dramatisme que assoleix, de forma més i més freqüent, la recerca sociolbgica, quan l'autor -i més sovint 17autora, per les raons que de seguida diréexperimenta la insatisfacció d'haver de moure's en categories de coneixement procedents d'una prdctica codificada i allxora totalment inadequada a I'objecte d'estudi. En efecte, per estudiar les &lites femenines espanyoles, la investigadora parteix d'una relació de cent dones del segle xx que, segons una determinada revista, haurien format el grup femení de major influPncia social. A partir &aquesta selecció, es donen una serie de dades relatives a la formació, el medi social, els estudis i les activitats professionals d'aquestes dones, dades a les quals se n'afegeixen d'altres de més generals (i qui negaria la seva utilitat per a conPixer la penetració de les dones en certs Ambits socials?) com, per exemple, el nombre de diputades a les Corts espanyoles, el nombre de candidates als escons presentades per cada partit, etc. Establertes, pe&, les caracteristiques biogrlfiques de les components de la suposada Plite femenina, apareix el fer que, en realitat, es tracta no d'una tlite de dones sinó d'unes dones de 17Plite -social, i per tant fonamentalment masculina. Per aquesta raó queda en suspens el paper capdavanter que aquestes dones hagin pogut exercir, ja que majoritariament són individus pertanyents, per naixement, a I'esfera del privilegi, i que, per tant, no llueixen amb Ilurrl prbpia, sinó que solen reflectir alguna llum masculina propera. Ens trobem, doncs, amb la impossibilitat d'avan~ar realment en el coneixement d'una tlite femenina que es defineixi com a tal; la feblesa del concepte inicial queda descoberta: ¿es pot parlar, realment, d'una Plite femenina i, !si és així, en quins termes? A partir d'aqui, l'autora s'aplica a desmuntar la seva construcció anterior, a demostrar-nos * <(Papers,: Revista de Sociologia que era fonamentada en una fallhcia, a obrir, per tant, noves vies d'aproximació a un objecte d'estudi que queda, perb, inexplorat, pendent de possibles tractaments futurs. Plantejament auda~ perquP descobreix totes les cartes, cosa tanmateix ben poc freqüent en la recerca; per6 plantejament habitual en els estudis fets per dones, com he dit més amunt, per la major tendencia critica en relació amb les formes ideoMgiques que sustenten les dades aparentment neutres. D'aquí ve la forca amb quP la temitica ens envia a una revisió de les categories utilitzades, revisió que sovint acaba anorreant-les. Queda, perb, una qüestió: la negació dels objectes de coneixement establerts, que anem utilitzant a falta d'altres, és insuficient. Caldrh, d'una vegzda, poder oblidar aquestes categories i la crítica immediata que susciten, i enfrontar-nos amb la construcció d'uns objectes sociolbgics sustentats per categories que puguem acceptar, que no ens facin vergonya.