N. ABERCROMBIE: Clase, estructura y conocimiento, Ediciones Península, Barcelona 1982

N. ABERCR~MBIE: Clase, estructura' y conocimiento, Ediciones Península, Barcelona 1982. Esperonat pel suggeriment que en el prbleg fa Salvador Giner en el sentit que és la tercera part d'aquest llibre -dedicada a l'aportació de la fenomenologia a la sociologia del coneixementla que, des de <(nuestro ámbito cultural hisptinico)> ens ha de mer&ixer més atenció, em vaig endinsar en la lectura del llibre, i dedicaré el comentari a les cinquanta pagines escasses d'aqueixa part. Haig de confessar que la lectura ha estat, pel que fa a la part esmentada, desencisadora i irritant. L'autor dedica quaranta-cinc pagines a resumir-nos amb més o menys encert algunes aportacions de Schutz, i sobretot a fer-nos una síntesi de The Social Constrmtion of Reality de P. L. BERGER i de T. LUCKMANN (B. i L.). Jo desconec el punt de vista de l'<támbito caltural bispano)> i ni tan sols sabria dir si existeix tal punt de vista, per6 la cosa segura és que de resums de llibres, per provinc2 que sigui l'ambit, bé prou que en deu saber fer. Dit aixb, ens queden cinc pigines de critica. A les pagines 240-241, s'acusa B. i L. de descurar la importhncia dels aprocessos que creen incertesa>>, just després de criticar I'afirmació dels mateixos autors en el sentit que <(tota realitat és precarian ... Bé va. Tot seguit, a I'autor li sembla que no és just afirmar que, en el procés de legitimació, l'assignaci6 de significat impliqui també l'assignació d'ordre i de certesa. I diu que hom pot donar significat sense donar certesa moral ni ordre. Com que B. i L. parlen sempre de processos de consti-ucció de significat, mai no afirmen la possibilitat d'arribar a certeses ni a ordres absoluts. Per6 tampoc no s'entendria la possibilitat de definir com ral <(significats)> quelcom que creés caos, desordre i incertesa. Finalment, unes pagines niés avall -249 a 252arriba a unes conclusions: l'obra de B. i L. és de meto corte conservador)>. Aquesta relliscada <(Papers)): Revista de Sociologia tebrica de B. i L. té tres pells de platan a la base: a) Insistbncia en l'ordre; b) ús tebric del concepte de constants de la naturalesa humana, i c) Ús real --contrastant amb el promesdel metode dialectic. Vegem-ho. La primera afirmació contrasta, tanmateix, amb l'altra del mateix autor -phg. 240-, on ens diu: <(Una de les imatges més importants i determinants de I'obra de B. i L. és que la vida social és sistematicament desordenada i fonamentalment cabtica.)> En qu6 quedem? Pel que fa a la segona qüestió, l'única constant antropolbgica que afirmen B. i L. és la de la necessitat de construcció social de la realitat pel fet que, precisament, la naturalesa no ens en proporciona cap, de definici6 precisa. I, finalment, sobre 1'6s del metode dialectic, l'autor troba excessivament deterministes B. i L., i que deixen poc lloc per a I'autonomia individual. I pregunta, sobre si queda espai per a aquesta autonomia: <(¿Culinto espgcio?)>. . . Hom no sabia que la dial6ctica exigís el 50 % de pes per a cadascú. En termes precisament bergerians, hom diria, en definitiva, que l'autor necessita efectuar una desqualificació <(contundent)> -en cinc phgines escassesper a mantenir, potser, la plausibilitat i l'ordre del seu discurs. Trista manera d'anar confirmant les tesis de B. i L. sobre la precarietat de tot discurs legitimador i la necessitat de mantenir-10 ni que sigui a base d'exorcitzar el contrari tan barroerament amb el qualificatiu de <(conservador )>. El nostre <tLmbito cultural bispano)> ha quedat servit, encara que ja s'havia llegit el llibre de Berger i Luckmann, senyor Giner.