Per una sociología de la familia a Catalunya

PER UNA SOCIOLOGIA DE LA FAMfLIA A CATALUNYA Lluís Raquer (Universitat de Barcelona) Aquest article constitueix un intent de plantejar els principals problemes que suscita l'estudi de la família catalana des d'un punt de vista sociolbgic. Després de fer un breu reph a les escasses publicacions sobre el tema, l'autor proposa un marc tebric dins el qual es puguin inscriure les futures investigacions i enumera un cathleg de qüestions que mereixen un tractament aprofundit en un estudi sobre la família a Catalunya. L'article comenca analitzant els problemes plantejats per l'estructura i el volum de les llars, i passa tot seguit a completar aquest enfocament a base d'examinar el cicle evolutiu dels grups dom2stics. L'última part de l'article és dedicada a estudiar la relació existent entre els rols conjugals &una família i l'ambient social que l'envolta, i proposa una hipbtesi per a relacionar ambdós termes. Papers: Revtsta de Sociologia 12 (1979) Malauradament la sociologia de la família a Catalunya no ha estat gaire afortunada. Tanmateix, els socisegs catalans, que per raons imperatives forca bbvies han esmercat tant de temps i esforcos, per exemple, en la sociologia urbana, la de l'educació i la de les migracions, han oblidat gairebe del tot el fet familiar. Aquesta situació és encara més paradoxal quan veiem que moralistes i profetes de totes menes, de dreta i d'esquerra, clamen al cel escandalitzats davant la crisi de la família i dels costums o bé auguren una fi molt propera a la institució familiar. L'autor d'aquest treball creu que ja és hora de bandejar discursos i especulacions ideolbgiques i de comencar a laborar per tal de substituir-10s per evidkncies empíriques. En aquest article, primer de tot, intentaré de fer una breu referkncia al que sabem sobre la família catalana, que és ben poc, per oferir tot seguit un marc t&ric dins el qual puguem emmarcar les futures investigacions sobre la família a Catalunya. En aquest sentit, l'article ser& més aviat programatic i constituiri un catdeg de problemes i enfocaments que, a judici de l'autor, són les hees &investigació primordials en l'esdevenidor. El primer problema que se'ns planteja és quk entenem per famíiia i quines qüestions haurien de quedar incloses dins una sociologia de la família. La primera pregunta sembla ociosa, perb, de fet, la seva resposta comporta greus implicacions quant a la delimitació del camp de la sociologia de la família i quant a les perspectives tebriques escollides. Parlar de la sociologia de la família i no del parentiu, per exemple, com solen fer els antropblegs, suposa ja donar una certa preeminkncia i autonomia a la família nuclear, i deixar en segon terme les relacions de parentiu que existeixen entre les diverses unitats conjugals. Hi ha nombrosos estudis estratificacionals, de sociologia urbana, etc., que empren la família i no l'individu com a unitat d'anhlisi (partint de la suposició que la muller i els fills pertanyen a la mateixa classe o status <<Papers)>: Revista de Sociologia que el cap de família). Ningú no negarh la comoditat d'aquest artilugi, perb també és evident que d'aquesta manera molts estudis poden ésser considerats com a part de la sociologia de la família. En les pagines que segueixen passarem revista a les qüestions que, al meu parer, haurien de constituir l'objecte primordial de la sociologia de la família. La primera constatació que cal fer és que <<família)> es un terme poliskmic que, com molt bé assenyala Goody,' es pot referir a una multiplicitat &entitats, com una parella i els seus fills, els membres &una llar, un conjunt de familiars o bé a un grup patronímic o un llinatge. Per aixb, moltes vegades és convenient afegir un atribut al terme família per precisar el seu significat, com quan parlem de família conjugal o nuclear, troncal, extensa, família d'orientació i procreació, etc. Per evitar aquests confusionismes parlaré sovint al llarg de l'article de grup domestic residencial o bé simplement de llar (household, anglks; ménage, franc2.s) en lloc de família tout court. Crec que podrem aprendre moltes coses sobre I'estructura de la família a base d'analitzar el cens i els padrons municipals, i les <<famílies)> que hi trobem són en realitat <<llars)>, unitats residencials i no unitats de procreació i de filiació. Aquest fet té certs avantatges, perb evidentment comporta importants conseqü2.ncies tebriques. Tanmateix, crec que hom pot acceptar, doncs, que la unitat d'analisi inicial d'un estudi sobre la familia ha d'ésser la llar per raons d'utilitat. Breu balan~ dels estudis familiars a Catalunya Ja he dit al principi d'aquest article que és ben poca cosa el que sabem sobre l'estructura i el funcionament de la familia catalana. Gracies a diversos estudis empresos per antropblegs comencem a coneixer quelcom de la familia rural catalana i concretament de la pairaL2 Com és usual en la recerca antropolbgica, aquests coneixements s'han obtingut mitjanqant el treball de camp en petites comunitats i per tant no posseim estudis estadístics que permetin de generalitzar aquestes observacions. El que sabem sobre la familia urbana catalana és encara més poc. Les minses dades que tenim són observacions escadusseres que apareixen en 1. Jack Goody, c(The evolution of &e family,,, pp. 103-124, en P. Laslett (1972)' p. 103. 2. Vegeu especialment Ignasi Terrades (1971); J. Prat (1973); J. Frigolé (1974); Francoise Breton i brea Barruti (1978). Sociologia de la família a Catalunya publicacions d'iimbit estatal sobre la familia o l'estructura social espanyola.3 Davant aquest lamentable estat de coses cal proposar un pla de recerca en el qual es reflecteixi un inventari de les qüestions més debatudes en el camp de la sociologia de la familia. En suma, cal preguntar-nos que és el que no sabem sobre la família catalana, quins són els aspectes que més interessa coneixer per les implicacions que tenen en la sociologia de la familia i en altres camps i disciplines, i com podem obtenir aquests coneixements. Aixb és el que em proposo de fer en la resta de l'article. Per aixb, comencarem examinant el volum i l'estructura de les llars, per passar tot seguit a l'andisi del cicle evolutiu del grup domestic, a l'estudi dels rols dels membres de les llars i les relacions que mantenen entre ells, i per acabar parlant de la relativa autonamia de la familia nuclear actual. El volum i l'estructura de les llars Qualsevol consideració del fet familiar ha de partir de l'examen del nombre dels membres que les unitats residencials presenten en un temps i un espai donats. El volum de les llars és evidentment funció del nombre de fills que té una parella, perb també, en famílies de tipus més tradicional, del nombre de parents i servents que viuen sota un mateix sostre amb el nucli familiar. A causa d'aquest fet, no n'hi ha prou de coneixer la mitjana aritmetica dels membres de les llars per municipis o comarques, sinó que també cal esbrinar l'estructura d'aquests grups domestics. Per estructura entenem les relacions de parentiu o d'altres que existeixen entre llurs membres. La qüestió de la determinació de les estructures residencials predominants en una societat donada s'inscriu dins un debat t&ric els termes del qual procuraré de resumir breument. En el nostre cas, les dues estructures que més ens interessen són la nuclear (una parella amb els seus fills petits, sense casar) i la troncal (una sola parella amb els seus fills petits a cada nivell generacional). Fou Frédéric Le Play (1871) qui primer encunyh el terme <(família troncal)> (famille-souche) i qui primer descrigué aquesta estructura familiar residencial. Segons Le Play, el model troncal, que ell trobi a les regions meridionals de Franga, era la millor forma d'organització familiar i calia 3. Vegeu especialment Instituto de Sociologia Aplicada de Madrid (1976); Fundación FOESSA (1970); Antonio de Pablo Masa, <<La familia espaíiola en el cambion, pp. 149-187 en Fundació FOESSA (1978). <(Papers>>: Revista de Sociologia defensar-10 a tota ultranca contra els embats de les noves estructures que s'anaven estenent, com ara la nuclear. Els tebrics de la modernització vénen a dir que una de les conseqiikncies de la industrialització és la progressiva desaparició de les famílies extenses, de les quals la troncal és una variant, i la seva substitució gradual pel model nuclear, més adaptat a la societat industrial. Si aquesta teoria fos certa, doncs, la família troncal catalana, típica de la Catalunya Vella, estaria destinada a desaparltixer amb els avencos de la urbanització i la industrialitzaci6, i un dels graus de modernitat seria precisament la proporció elevada de famílies nuclears en una societat determinada amb el consegüent baix percentatge de famílies esteses, en el nostre cas troncals. Perb la paradoxa rau precisament en el fet que les dues úniques regions de 1'Estat espanyol on trobem estructures troncals, Catalunya i el País Basc, són els dos únics pdisos que es van industrialitzar ja des del segle XIX. Alguns autors, com J. Vicens Vicens (1960), fins i tot arriben a establir una relació entre industrialització i sistema successori d'herkncia indivisible, estretament lligat amb la família troncal en el cas catal i basc. Per si les coses no fossin prou complicades, P,. Laslett i els seus collaboradors del Cambridge Group for the History o€ Population and Social Structure en una serie de publicacions (1965, 1972) han tirat per terra la teoria de la modernització acceptada fins ara unhnimement. Segons Laslett, no és possible que la família nuclear fos resultat de l'erosió de les estructures extenses per la industrialització, perquk grhcies a les seves troballes ha establert &una manera rotunda i definitiva que a tota l'Europa occidental i septentrional d'enqh del segle XVII (des de l'existltncia de documentació sobre el volum i la composició de les llars) existia ja el model nuclear. Així, doncs, la industrialització no pot haver estat la causa de la disgregació de les estructures extenses en nuclears, puix que aquestes ja existien abans de la Revolució Industrial. D'altra banda, Laslett en les seves recerques no ha sabut trobar famílies troncals en les regions que ha investigat, si bé és cert que d'altres historiadors de la família, com L. Berkner (1972), W. L. Parish i M. Schwartz (1972) i A. Fine-Souriac (1978), cercant sobretot en les zones meridionals i orientals d'Europa han pogut documentar hmpliament la seva existltncia. Seria, doncs, també interessant poder documentar estadísticament a la Catalunya Vella rural la clara implantació de llars de tipus troncal des de fa uns quants segles. Aquesta confirmació significaria una notable aportació i un contrachs per a la teoria de Laslett, ja que aquest suposa implícitament -a falta de provesque la família nuclear és una de les precondicions de la industrialització. El Cens de 1970 dóna per províncies, i per mitjh rural i urbh, una Sociologia de la família a Catalunya classificació de les llars segons els epígrafs següents: <(llars sense nucli familiar),, <(família nuclear redu'ida)>, <(família nuclear nombrosa)>, <(família nuclear ampliada>> i <(família plurinuclear)>. D'aquestes estructures són les dues últimes les que més ens interessen de cara a la determinació de l'existencia de famílies troncals a Catalunya. Segons les dades proporcionades pel Cens a la zona rural de Catalunya i les Illes, un 12,2 % de les llars són plurinuclears (famílies troncals pures) i un 17,9 % són famílies nuclears ampliades (clars indicis &estructura tr~ncal).~ A més, també caldria saber quina proporció de llars troncals es troben en fase nuclear, cosa difícil d'esbrinar només a partir de les dades del Cens. És per aixi, que en l'estudi de la família cal introduir un nou concepte, a saber, el cicle evolutiu dels grups domestics. El cicle euoluth dels grups domtstics Fins ara hem estat adoptant una perspectiva esthtica o fotogrhfica en l'anhlisi dels censos i padrons. Les limitacions d'aquest enfocament ens exigeixen &introduir una nova dimensió temporal o cinematogrhfica en l'estudi del fet familiar. Tots els nuclis familiars travessen una serie de fases o etapes al llarg de llur vida d'existencia. Neixen o es creen pel matrimoni; passen per una fase &expansió quan vénen els fills, es tornen a contraure si marxen els fills ja grans, i es dissolen per la separació o la mort dels esposos. Els nuclis o parelles de les famílies troncals no escapen a aquesta llei de vida, i és per aixb, com deia abans, que moltes famílies troncals passen per una fase nuclear. Quan s'analitzen els censos cal tenir en compte aquest fet, com han posat en relleu molt encertadament L. Berlcner (1972) i A. Fine-Souriac (1978). Altrament el percentatge de famílies nuclears queda engruixit indegudament. Per evitar aquest inconvenient o bé és recomanable &analitzar diversos censos successius o bé procedir al seguiment &una mostra de llars al llarg d'un cert període de temps. Fou Wyer Fortes en una monografia ja clhssica5 el qui exposh la necessitat d'aquesta visió diacrbnica i creh el concepte de cicle evolutiu deis grups domestics. Segons aquest autor, cal ésser sensible a la dimensió temporal dels grups domestics, els quals presenten una evolució cíclica a cada generació. Meyer Fortes distingeix tres estadis en aquest cicle evolutiu. La fase &expansió dura des del matrimoni de la parella íins a la vinguda de l'últim fill. Cavalcant sovint amb la fase anterior tenim la fase de dispersió 4. Instituto de Sociologia Aplicada de Madrid (1976), p. 42. 5. Meyer Fortes, ctIntroductionn, pp. 1-14, en Jack Goody (ed.) (1958). *Papers)>: Revista de Sociologia o fissió, que comenga amb el matrimoni del fill més gran i acaba quan tots els fills s'han casat. A partir d'aquest moment s'inicia la fase de reemplagament, que conclou amb la mort dels pares. Crec que aquest esquema és prou convenient per examinar la problemitica que suscita I'estudi de la família catalana. Comencem per la constitució de la família mitjan~ant el matrimoni. Totes les societats tenen uns camins instituciond.itzats que condueixen al matrimoni. Em refereixo, en el cas de Catalunya, al festeig i al prometatge. Sobre aquestes qüestions se'ns plantegen forga interrogants. Ens cal saber quines diferStncies hi ha entre les pautes de prometatge al camp i a la ciutat, entre les diverses classes socials, quin paper hi té l'educació, etc. Els canvis produyts en els últims temps sobre les normes de festeig i prometatge són prou evidents, perb ens en cal un estudi seriós i aprofundit. Per últim, cal veure quines diferencies hi ha entre el model de prometatge catali i el d'altres regions d'Espanya, d'una banda, i el dels psiisos europeus més avangats, de l'altra. Igualment ens calen estudiar les estratkgies matrimonials que adopten sobretot les classes altes per a la preservació de llurs interessos i privilegis, els nivells d'homogimia i heterogirnia de la societat catalana (o sia, l'estudi del matrimoni interclassista com un mitji de mobilitat social vertical) i, per últim, el funcionament del mercat matrimonial? Pel que fa a la fase d'expansió hom podria estudiar el fenomen del descens de la fecunditat i, per tant, del volum de les famílies no tan sols real sinó també ideal. En la fase de dispersió o fissió es comencen a plantejar els problemes que més tard es resoldran amb la mort dels pares i la successió. Cada societat dóna una solució diferent a la qüestió del repartiment dels béns acumulats per una família. El sistema successori catal tradicional era un sistema d'herencia indivisible, la qual rebia l'hereu, amb pagament de llegítimes (un quart del patrimoni) als fadristerns o cabalers (fills no hereus). Aquest sistema esti lligat al pairalisme i a la família troncal ja descrita, i caldria veure fins a quin punt no ha entrat ja en crisi a la ciutat i idhuc al mateix camp de la Catalunya Vella. En tot cas, se'ns torna a plantejar aquí, sota una altra faceta, l'apasisionant qüestió de la relació entre el sistema successori, la natalitat, la família troncal, l'devat grau de celibat, la divisió de la terra i la industrialització? 6. Wiiiiam J. Goods (1964) suggereix encertadament (cap. 4) que hom consideri el matrimoni un mercat d'unes característiques especials. 7. Per un tractament d'aquests problemes a escala europea, vegeu H. J. Habakkuk (1955). Sociologia de la família a Catalunya Un altre aspecte relacionat amb la dissolució parcial de la família és la sociologia de la separació i el divorci. Encara que el divorci no hagi estat legalitzat, des de fa uns deu anys s'han anat produint nombroses separacions legals i de fet, i els nostres socihlegs tenen ja una massa considerable de dades per investigar. Caldria saber qui se separa i per que, qüestions aparentment senzilles perd prenyades de problemes quant a la seva operativització. Els rols dels lizembres de la llar Una de les dimensions més interessants de l'estudi de la família és la dels rols masculí i femení dins la llar. Si en les famílies rurals tradicionals hi havia una marcada divisió sexual del treball, en les famílies urbanes estem assistint a l'esvdiment de diferencies entre les funcions masculina i femenina. Entre aquests dos extrems podríem trobar tota una gamma intermedis de casos. Una forma d'estudiar I'evolució dels rols sexuals dins la família en la societat catalana és construir dos models ideals de família que incorporin els trets d'aquestes posicions extremes. La <t f amilia tradicional)> estaria caracteritzada pel fet d'ésser una unitat de producció, pel seu alt grau de patriarcalisme, per una forta divisió sexual del treball i per l'existtncia d'unes esferes d'atribucions reservades a cada cbnjuge. Al contrari, la <<família moderna)> presentaria els trets següents: família com a unitat de consum i no de producció, elevada comunicació entre els dos membres de la parella, una relació més <tdemocrPtica>> entre pares i fills, presa de decisions conjuntes, indeterminació i intercanvi de tasques domestiques, dedicació del temps de lleure a activitats conjuntes, etc. Aquests dos tipus ideals podrien servir per confeccionar qüestionaris per utilitzar en una enquesta que tindria per objecte esbrinar, diferencialment, segons l'origen social dels enquestats, quines són les seves actituds i les seves pautes de conducta pel que fa als rols masculins i femenins. Les relacions dels membres dels grups domtstics amb I'exterior La separació que imposen les parets mestres d'una casa pot ésser a vegades més feble que la que imposen els envans &un pis. Amb aixb vull dir que les famílies nuclears més autanomes i independents estan infiui'des per les xarxes de parents, amics o veiis que tenen una incidencia notable sobre llur funcionament intern. No podríem acabar aquest inventari de ctPaperss: Revista de Sociologia qüestions sobre la família catalana sense dedicar unes ratlles a les relacions que mantenen els grups dom2stics entre eiis i a la influencia que tenen aquestes relacions en llur configuració prbpia. Cal citar en aquest sentit l'estudi capdavanter d'Elisabeth Bott (1957). Aquesta antropbloga estava interessada en la recerca d'alguna hipbtesi que relacionés els rols dels esposos amb el seu entorn. I heus ací que després &investigar a fons unes vint parelles, va arribar a la conclusió que els factors que més influ'ien els rols conjugals eren les xarxes socials de la parella. I així va formular la seva coneguda hipbtesi que <cel grau de segregació de la relació de rols del marit i de la muller varia directament 5mb la connexitat de la xarxa social de la família)>? Amb aixb vol dir que una família que tingui una xarxa forca interconnectada, o sia els parents, amics o veins de la qual es coneguin directament entre ells, serh probablement <(tradicional>> en el sentit del tipus ideal de l'apartat anterior, mentre que les famílies amb una xarxa inconnexa tendiran probablement a ésser més <(modernes>> pel que fa a I'execució dels rols masculins i femenins. Aquesta hipbtesi ha estat posada a prova en nombroses ocasions i contextos: i sempre ha donat fruits relativament bons. Així, doncs, seria interessant també &aplicar-la al cas catalh per veure si pot donar llum sobre la relació entre rols conjugals i ambient social. El pla que acabo d'esbossar és certament ambiciós i és obvi que només un equip d'investigació amb fons adequats podria portar-10 a terme. A manca d'aixb, seria convenient que joves investigadors anessin treballant en aspectes parcials de les qüestions que assenyalo aquí, en monografies ú'hmbit local per anar bastint a poc a poc el nostre coneixement de la institució familiar a Catalunya. Només així ser2 possible arribar a omplir un buit en una hrea certament estrategica de l'estructura social catalana. Departament de Sociologia Universitat de Barcelona (Pedralbes) Barcelona 8. Elisabeth Bott (1957), p. 60. 9. Per exemple, entre altres, C. Turner (1967) i B. Kapferer (1973). 180