Algunes reflexions sobre l'habitat a Barcelona

ALGUNES REFLEXIONS SOBRE L'HABITAT A BARCELONA Anna Alabart Jesús Vicens (Universitat de Barcelona) L'article, despr6s d'exposar una serie de dades sobre l'habitatge, entenent per tal no solament la casa sinó totes les característiques d'aquesta (emplaprnent, qualitat, nivell &equipaments que I'envolta i grau de relació del barri on estan localitzades amb la resta de la ciutat), fa una anhlisi de la política d'habitatge que s'ha portat a Espanya i concretament a Barcelona des del 1950 fins avui. La conclusió de l'article és que no ha existit una autkntica política de l'habitatge i que aixb ha comportat un creixement anhrquic per a tota I'AMB, afectant especialment les classes amb menys recursos econhmics. Papers: Revista de Sociologia 12 (1979) Introducció Durant les darreres decades el procés de concentració industrial a 1'Estat espanyol ha donat lloc a la localització d'implantacions industrials en irees molt determinades: Madrid, Barcelona, Bilbao. A més s'ha prodult una serie de transformacions socials, en gran part conseqü&ncia del procés &urbanització que acompanya tota concentració industrial. Entre aquestes transformacions podem incloure, per una banda, les que fan referencia als moviments migratoris, despoblament de grans zones de l'Estat, essencialment rurals (Andalusia, Castella.. .), expansió de les ciutats industrials, desequilibris regionals, etc., temes, tots ells, objecte de nombrosos estudis sociolbgics i econbmics.' Ha mancat, en canvi, una pldcació territorial que hagi concebut la planiiicació de l'espai a través &uns criteris estructuradors, que hagi distribult i integrat les funcions socials, les relacions entre la producció i el consum, que hagi aconseguit resoldre, en definitiva, els problemes que aquestes transformacions planteja~en.~ Per altra banda, la concentració industrial i urbana dels últims anys ha provocat un seguit de problemes, difícilment avaluables, i en conseqiiencia de difícil anhlisi ~bjectiva.~ Ens estem referint, concretament, al 1. Amando de Miguel i Jaime Martín Moreno, La estructura social de las ciudades espafiolas (Madrid: Consejo de Investigaciones Científicas, 1978); Alfonso G. Barbancho, Disparidades regionales y ordenación del territorio (Barcelona: Ariel, 1979), per citar solament dues obres de recent publicaci6. 2. Manuel Castells, La cuestión urbana (Madrid: SigloXXI, 1974). 3. Temes que han estat tractats, entre altres, pels següents autors: Donella H. Madows et al., Los limites del crecimiento (México: FCE, 1972); Mario Gaviria, Ecologismo y ordenación del territorio en España (Madrid: Cuadernos para el Diálogo, 1976); Mario Gaviria, Campo, urbe y espacio del oci0 (Madrid: Siglo XXI, 1971); Henri Lefebvre, La producción del espacio (Barcelona: Pe~ínsula); Henri Lefebvre, La vida cotidiana en el mundo modern0 (Madrid: Aliacza, 1973); Henri Lefebvre, El derecho a la ciudad (Barcelona: Península, 1978), 4a. edició; Henri Lefebvre, Espacio y politica <(Papers,: Revista de Sociologia deteriorament del medi ambient en les grans ciutats, a la insatisfacció de les relacions socials que comporta l'actual vida urbana, conseqi2ncia en gran part de la qualitat dels habitatges dels barris de nova construcció, de la insuficiencia &equipaments i serveis collectius, de les dificultats d'accés des dels barris perifsrics a les hrees centrals de la ciutat on es localitzen, sobretot, la cultura i l'e~plai.~ Aquesta situació ens fa pensar que s'esti produint un procés dedete riorament de la qualitat de vida, de les condicions de vida a les ciutats. El model de creixement que s'ha adoptat suposa uns costos socials molt alts i cal dir que aquest model comenca o posar-se en qüestió en enfrontarnos amb la progressiva escassetat de recursos i amb els problemes ecolbgi~s.~ Com diu Lefebvre, l'espai ha tingut un paper important en aquest procés de creixement. La urbanització de l'espai ha passat a ésser un camp de producció rendible per a la lbgica capitalistaS6 Actualment la urbanització del sbl, la zonificació intensiva, que permet majors volums d'ediíicació, etc., suposa un sector forca interessant on el capitalisme s'ha estes comercialitzant el producte sbl urbh i metres quadrats de sostre edificats. Aquest procés no s'ha desenvolupat pas sense friccions. La producció &espai urbh comporta necesshriament enfrontaments entre les diferents fraccions del capital que intervenen, o sigui entre els diversos productors de l'espai urbh. Aquest és, pensem, un element important que condiciona tant les relacions socials com el mateix procés d'urbanització. Efectivament, la mateixa lbgica de la producció capitalista ha portat a dos efectes que incideixen negativament en les condicions de vida de la ciutat. En primer Uoc s'han fragmentat els interessos globals del capitalisme7 donant lloc a contradiccions considerables quant al creixement urbh. Un exemple clar el trobem en l'interks dels grans propietaris del sbl, especialment a la perifhria de la ciutat, en revalorar constantment els seus terrenys contraposant-se a la demanda de SM urbh que requereixen les grans indústries per instdar les seves factories i serveis i les infrastructures necesshries (entre les que es compten els habitatges per als seus treballadors). Aquesta fragmentació i hdhuc enfrontament &interessos ha provocat la intervenció de l'Administració, que no ha actuat neutralment (Barcelona: Península, 1976); A. Garcia Barbancho, Disparidades regionales y ordenación del territori0 (Barcelona: Ariel, 1979). 4. Mario Gaviria, Ecologism ..., op. cit. 5. Joan Mestre, Medio ambiente y sociedad (Madrid, Ayuso). 6. Henri Lefebvre, Espacio ..., op. cit. 7. Horacio Capel, Capitalisme y morfologia urbana en Espaiia (Barcelona: Libros de la Frontera, 1976). Reflexions sobre i'hibitat a Barcelona sinó que en moltes ocasions ha afavorit els interessos d'una determinada fracció del capital. No obstant aixb, almenys en teoria, I'Administració ha actuat com a <<reguladora)> de contradiccions i conflictes creats entre els diferents agents, i sobretot ha intervingut en el procés de creació de l'espai urbh per atendre les necessitats que es plantegen &habitatge o d'equiparnents collectius. La intervenció s'ha donat, fonamentalment, quan la producció &aquests béns no ha resultat rendible per a la iniciativa privada. Cal pe& deixar consthcia de com les contradiccions capitalistes condicionen el creixement urbh, arrossegant sovint la mateixa Administració. En segon lloc la lbgica de la producció capitalista espanyola ha comportat la manca d'una planificació social de I'espai que organitzés el creixement de la ciutat. La falta de planificació es fa evident quan apareixen a la perifkria de la ciutat o dels municipis de l'hrea urbanitzacions illegals. L'AdministraciÓ ha tingut una certa tolerhncia respecte a aquestes urbanitzacions <<pirates)> que han aparegut al marge de la normativa sobre e1 sbl, sobrepassant els volums &edificació permesos o canviant la qualificació del SM; aquesta tolerhncia s'ha donat per la falta &alternativa rea1 que I'AdministraciÓ podia oferir pel que fa a la construcció d'habitatges o equipaments. La manca de planificació i les contradiccions apuntades han portat a un creixement anhrquic de la ciutat que ha repercutit negativament, en el que es refereix a la distribució de les rendes urbanes, sobre les classes socials pitjor situades en l'escala econbmico-social, ja que són precisament elles les que més dificultats tenen per adquirir bens de consum urbh: habitatge i equipaments colle~tius.~ En el cas de Barcelona ha estat la poblaci6 immigrada la més afectada; s'ha vist especialment segregada pel procés d'expansió de la ciutat, i ha hagut de collocar-se a les zones perifkriques i sovint en <(barraques)>. Resumint, la realitat urbana ens porta a formular la hipbtesi que I'AdministraciÓ espanyola mai no ha dut a terme una política urbana que tingués en compte els objectius socials i que aixb ha afectat especialment el sector habitatge sobretot a les ciutats de rhpid creixement urbh, com és Barcelona i la seva Area Metropolitana. En el millor dels casos s'ha donat una política de construcció massiva d'habitatges on ficar la població immigrada, perb oblidant tant la qualitat de l'habitatge com la producció de bens urbans collectius. Zs aquí precisament on volem centrar ara la nostra anhlisi. 8. David Harvey, Urbanismo y desigualdad social (Madrid: Siglo XXI, 1977), pp. 71 a 78. <<Papers)>: Revista de Sociologia Dades per a I'andlisi de I'habkatge a Barcelona Per comprendre la política de l'habitatge desenrotllada a Barcelona i la seva Area Metropolitana ens caldrh examinar una skrie d'elements: A) On s'han anat locditzant els nous habitatges; B) Quditat dels habitl~tges (materials utilitzats en la seva construcció, superfície de l'habitatge, serveis que tenen); C) Equipaments co~lectius als barris que acompanyen els habitatges (escoles, centres de salut, centres culturals, socials, d'esplai); D) Accessibilitat a la resta de la ciutat, especialment als centres de cultura i d'esplai. A) Localització Barcelona ha tingut des de la di:cada dels anys cinquanta un fort creixement demogrhfic, motivat essencialment per l'atracció d'immigrants que buscant llocs de treball arribaven a la ciutat. Durant els anys cinquanta i principis dels seixanta aquesta immigració se situA dins el terme municipal de Barcelona, sovint ocupant els habitatges vells del centre de la ciutat -habitatges obsolets amb escassos serveiso allotjant-se en barraques i habitatges d'autoconstrucció? L'escassa producció d'habitatges durant aquests anys va motivar forts dscits que solament a partir dels anys seixanta van ésser parcialment corregits. No vol dir que abans no es construís, perb solament es feia quan el dkficit era enormement escandal6s. En aquest sentit cal citar els habitatges constmits pel Bisbat amb ocasió del Congrés Eucarístic celebrat a Barcelona el 1952 o els habitatges que l'any 1962 es van acabar de construir per resoldre el problema que la riuada d9aqueIl any va ocasionar.1° Molts d'aquests habitatges van ésser constru'its per l'Obra Sindical del Hogar, perb la construcció &habitatges per part d'aquest organisme va Csser realment escassa i del tot insuficient." Per donar una idea de l'evolució de l'habitatge i de la seva localització hem utilitzat les dades proporcionades per la Comissió &Urbanisme de Barcelona perqui: són les que ofereixen una strie més completa de dades i les que ens han merescut més fiabilitat. 9. Jordi Borja et. al., La Gran Barcelona (Madrid: Alberto Corazón, 1972). 10. Informe de les AA. W. dels polígons realitzats per l'Obra Sindical del Hogar, Dos años de lucha contra la OSH (Barcelona, abril de 1975), p. 9. 11. Fernando Terán, Planeamiento urbano en la España contemporánea. Historia de un proceso imposible (Barcelona: Gustavo Gili, 1971). Reflexions sobre I'hhbitat a Barcelona TAULA 1 Habitatges existents i la seva distribució dins l'AMB A dbcada A ddcada A ddccrda 1940 1950 quaranta %A 1964 cinquanta %A 1970 seixanta %A Barcelona municipi 194.020 226.720 32.700 16,9 303.450 76.730 33.8 436.000 132.550 43,7 Barcelona resta comarca 42.000 56.000 14.000 33,3 87.000 31.000 55,4 213.000 126.000 144,8 Barcelona resta de 1'8rea 63.000 77.000 14.000 22.2 121.000 44.000 57.1 195.000 74.000 61,2 TOTAL 299.020 359.720 - - 511.450 - - 84.400 - - Font: Comissi6 &Urbanisme de Barcelona, Estudio sobre necesidades de vivienda en el AMB (Madrid: CINAM). De la taula anterior es dedueix: a) notable increment de la construcció d'habitatges a partir dels anys seixanta. Molts &aquests habitatges corresponen a la política de promoció de polígons que durant aquest pe ríode es va portar;12 b) el creixement de la comarca de Barcelona s'accelera a partir del 1960; l'increment d'habitatges a la comarca durant la dtcada dels seixanta suposa un 144 %, és a dir, es va més que doblar durant aquests anys el nombre d'habitatges existents. Perb l'increment a la comarca va lligat amb un encara fort augment del nombre d'habitatges constrGts en el terme municipal de Barcelona, si bé aquest va frenant-se progressivament. La Taula 2 corrobora aquesta afirmació. Efectivament, mentre en la dtcada dels anys 50-60 l'increment dels habitatges va ésser &un 42 % i la part més important &aquest creixement es va localitzar al terme municipal de Barcelona -un 50,6 %-, en els anys seixanta l'augment de l'habitatge va ésser notablement més fort -e1 65 %- i va tendir a anar-se situant a la comarca. 12. Entre aquests polígons hi ha: Els constniits per i'OSH fins al 1967 (Font PREPOU) ... 8.565 habitatges Els constniits del Patronat del Congrés Eucarístic íins al 1970 (Font: PREPOU) ..................................... 3.578 habitatges Els constniits pel Patronato Municipal de la Vivienda íins al 1970 (Font: Membries del Patronato Municipal de la Vivienda) ........................................................... 16.543 habitatges <(Papers)>: Revista de Sociologia TAULA 2 Increment dels habitatges de 1'AMB 4/0 A que % A que % A que correspon a correspon correspon Total Habitatges Barcelona a resta a resta Anys habitatges comtrui'ts % A ciutat comarca de l'drea A partir del 1970 la tendkncia de les noves construccions serh la de localitzar-se a 1'Area Metropolitana. Vegeu Taula 3.13 TAULA 3 Habitatges constniits a la província de Barcelona Anys Barcelona Resta comarca Resta provincia 1970 2 1.055 16.282 9.455 1971 24.213 20.819 11.583 1972 22.120 22.183 13.957 1973 20.305 23.183 22.717 Font: Delegacidn Provincial del Ministeri0 de la Vivienda. L'any 1973, per primera vegada el nombre &habitatges constniits a la <(resta de la provincia)> supera el de Barcelona ciutat, alhora que s'apropa als de la comarca. Aquesta tendkncia s'ha mantingut, si bC a partir del 1974 es produeix un descens de I'activitat constructora (Taula 4).14 13. Hem agafat les dades de la província perqus com a tendhcia considerem que són igualment vidides donada la quasi coincidtncia entre la província i 1'Area Metropolitana de Barcelona. 14. No tots els projectes visats suposen la posterior construcció dels habitatges, per6 ens és útil per mesurar la tendhcia de Sactivitat constructora. Es, a mCs, Púnica informació actualitzada que tenim sobre habitatge. Reflexions sobre l'hibitat a Barcelona TAULA 4 Nombre de projectes visats pel Collegi &Arquitectes Anys Habitatges protegits Habitatges lliures Total Font: Butlletí d'Estadtstica i Conjuntura de les Cambres Oficials de Comer~ i Indústria (Barcelona, 198). Dades proporcionades per la D. G. del Ministeri0 de Obras F'úblicas. Passem ara a analitzar com ha estat I'expansió dins el municipi de Barcelona (Tmla 5). Distribució de la població de Barcelona (municipi) per districtes Habitants Habitants Districtes 1965 1974 A de la població % d'increment I I1 I11 IV v VI VI1 VI11 IX X XI XII Font: Padró Municipal de Barcelona. ctPapers,: Revista de Sociologia A partir de les dades de la Taula 5 podem veure que solament uns quants districtes de Barcelona s'han expandit. D'altres han quedat estancats o Aclhuc han perdut població. El perque d'aquest repartiment de la població s'ha de buscar en la progressiva conversió del centre de Barcelona (districtes I, 11, IV, V i VI) en centre comercial i de negocis. Les classes treballadores es veuen progressivament allunyades del centre de la ciutat i enviades, pel mecanisme de mercat, als barris més allunyats. Aquesta és també l'explicació del creixement registrat en els districtes XII i IX, districtes conformats, quasi totalment, per barris de classe baixa.'' Dins la comarca i en la resta de l'Area Metropolitana de Barcelona l'expansió segueix, en certa mesura, idkntica tendencia que l'apuntada per a Barcelona ciutat: les ciutats més importants perden, en termes relatius, població mentre creixen les zones situades al seu entorn (T~ula 6). Percentatges de població de les capitals de comarca respecte al total de la població de la comarca Comarques 1960 1970 Barcelona/Barcelonb 84,3 76,5 Vilanova/Garraf 55,O 49,3 Sabadell/Vall&s Occidental 33,7 31,8 Granollers/Vallks Oriental 20,8 18,l Resumint, dins el municipi de Barcelona s'han expandir essencialment els suburbis de característiques populars i la tendkncia actual és, eri d conjunt de l'Area Metropolitana, l'accelerament de la localització de la població a la comarca i a I'Area. 15. Raimon Bonal, Shl urbd i classes socials, materials per a una política municipal (Barcelona: Blume, 1978). Reflexions sobre I'hAbitat a Barcelona de Barcelona en aquest aspecte. Ens sembla interessant fer una síntesi de les conclusions a les quals arriba: els barris pitjor dotats tant pel que fa referkncia a l'accessibilitat com a les comunicacions a la resta de la ciutat són els barris de classe baixa (Can Baró, Sant Genís, els Penitents, Vallvidrera, Ibkria, la Teixonera, la Ciutat Meridiana, Can Figuerola, Parc de les Aigiies, Santa Eulhlia i Can Porta); els barris de classe alta tenen tots bona cornunicabilitat i accessibilitat. Hi ha, perb, una llarga llista de barris de classe baixa que estan ben comunicats i que compten amb bona accessibilitat, per exemple la Barceloneta, Sant Andreu, la Sagrera i el Camp de l'Arpa. Ara, després d'haver analitzat els quatre elements que ditiem que ens permetien valorar la política de l'habitatge (localització, qualitat dels habitatges, béns de tipus collectiu i accessibilitat), podem dir que les contradiccions que han acompanyat el desenvolupament urbii --de les quals parliivem en la introducciói la manca &una política urbana que tingués en compte les necessitats socials de la població han afectat sobretot els barris perifitrics i que és en aquests barris on es plantegen els problemes més greus. Ens afirmem, doncs, en la idea, en principi anotada com a hipbtesi, que en cap moment no s'ha plantejat una política urbana que tingués present la integració de tots els barris en el conjunt de l'estructura de Barcelona i la seva iirea d'influkncia i que aixh ha afectat sobretot el sector habitatge. Departament de Sociologia Universitat de Barcelona (Pedralbes) Barcelona centre a través d'autobús i en funció del nucli urbh. c) Relativament comunicada a través d'autobús i no plenament en funció del nucli urbh. d) Mal comunicada, menys de dos autobusos, no amb el centre. e) NomCs comunicacions perifkques a la zona (PP. 77 i SS.).