Les bases socials de la consciència de classe a Barcelona

LES BASES SOCIALS DE LA CONSCIENCIA DE CLAS!SE A BARCELONA John R. ,Logan (State University of New York -Stony Brook, Nova York) En aquest article l'autor planteja com l'existhcia d'un moviment obrer independent amb fortes arrels populars fa inviable la reforma. política autorithria d'Arias-Fraga. Aquest moviment obrer és basat en una conscihncia de classe creixent en el sentit d'una disposició a participar en el conflicte colectiu. Els resultats dels intervius fets a Barcelona entre treballadors de diverses empreses tsxtils, durant els anys 1970 i 1973., suggereixen que tant la immigració com la riquesa han contribu'it a augmentar la consci2ncia de classe entre els treballadors individuals. Papers: Revista de Sociologia 12 (1979) Una de les pressions més constants a favor de la reforma política a Espanya, que eclipsa fins i tot la breu temptativa del govern Arias-Fraga de mantenir un regim autoritari amb fagana democritica, ha estat I'existencia des dels anys seixanta d'un moviment obrer independent amb fortes arrels populars. Especialment en els centres industrials com Ilarcelona, el moviment obrer es basa en una consc2ncia de classe creixtmt en el sentit d'una disposició a participar en el conflicte collectiu així c~om d'una alienació del rkgim i les seves institucions. En aquest article tractaré de cercar les arrels d'aquest fenomen en la situació de classe dels treballadors, i en particular en les transformacions més importants sofertes per I'estructura de classe espanyola produ'ides durant els anys seixanta i principis dels setanta. La font principal d'aquest estudi és una drie &intervius a treballado~s de diverses empreses t5xtils de la provlncia de Barcelona que vaig realitzar el 1971. Malgrat les dificultats d'interpretació que comporta una enquesta feta durant un període de repressió, aquestes dades forneixen una valuosa informació sobre les percepcions dels treballadors enquestats. La seva limitació més important és que han d'ésser analitzades dins el context de I'estructura econbmica i política que els treballadors experimenten.' Estic convengut que l'estructura de classe i la consc.i&ncia de classe s'influeixen mútuament, puix que les percepcions dels trczbdadors de la seva posició de classe han d'ésser posades a prova contínualnent amb les seves experihcies de confrontació amb els empresaris, 1'Estat i els altres militants. 1. Alguns estudis publicats recentment sobre e1 confiicte de dasse i l'organització sindical a Espanya descriuen aquest context. Vegeu F. Almendros Mordo et al., El sindicalisme de clase en Espafia, 1939-1977 (Barcelona: Península, 1978); Ignacio Fernández de Castro et al., La clase obrera, protagonista del cambio (Madrid: Elias Querejeta, 1976), i José Maria Maravall, Dictadura y disentimiento politico (Madrid: Alfaguara, 1978). upapers*: Revista de Sociologia I La posició de classe dels treblallador$ urbans El procés contemporani &industrialització de l'economia espanyola 6s ben conegut. Estimulada per la inversió estrangera, els emprbtits internacionals, el turisme i les trameses de diners dels emigrants als paiscus del Mercat Comú, l'economia va créixer a un ritme mitjh del 9 % anual durant la primera ditcada que seguí a la <tliberalització econbmica)> empresa pel govern de l'Opus Dei el 1957.' Estic interessat sobretot en dues grans alteracions de l'estruaura de classe que foren provocades per la industrialització. En primer lloc, es produí un desplagament massiu de mh d'obra camperola cap a la ciutat, i un milió i mig d'immigrants es traslladaren als centres urbans més importants de Catalunya, Madrid, el País Basc i Llevant. La proporció de la població activa ocupada en la indústria pujh &un 25 % el 1950 a gairebé el 40 % el 1970, mentre que la proporció del sector agrari disminuí del 40 % al 26 % en el mateix perf~de.~ En segon lloc, dins el sector urbh hi hagué una elevació general dels nivells de qualificació i del nivell de vida. La proporció de treballadors industrials classificats oficialment com a <(no qualificats), descendí del 28,l % al 19'8 % (1964-1970); els salaris reals dels treballadors industrials sofriren un augment d'un 7 % anual i un gran nombre de treballadors accediren al mercat per primera vegada per adquirir autombbils, televimsors i refrigeradors. Encara que voldria també remarcar que els treballadors urbans han assolit el seu nivell de vida actual a causa d'una jornada laboral prolongada (és corrent una setmana de 60 hores) i a base &ingressar els sous de tots els membres de la família (molts nens obrers comencen a treballar &una manera fixa a l'edat de 14 anys), no hi ha dubte que la classe obrera ha millorat considerablement la seva situació. Aquests trets eren especialment clars a principis dels anys setanta, abans dels inicis de la recessió actual. Anticipar l'impacte d'aquests canvis estructurals fonamentals sobre la consciirncia dels treballadors de la seva situació de classe requereix un examen més detallat del sistema d'estratificació. Aixb és convenient perquk tant les migracions del camp a la ciutat com l'elevació dels nivells de qualificació i de salaris (a la qual aplicaré per comoditat el terme <aiquesa)>) poden fer disminuir i accentuar la consciencia de classe sota diferents condicions. 2. Per a un excellent resum de la política econbmica i les condicions d'aquest període, vegeu Gharles Anderson, The Political Economy o/ Modern Spain (University of Wisconsin Press, 1970). 3. Quan no es digui una altra cosa, ks dades estadístiques esmentades d'ara endavant estan tretes del compendi d'informació publicat per la Fundació FOESSA (Informe sociológico sobre la situacidn social de España) (Madrid: Eurarnérica, 1970). 4. INE, Encuesta de la población activa (1965, 1972). Bases socials de la conscisncia de classe a Barcelona Dins del marc d'una anilisi de classe, tothom esti d'acord que és probable que els immigrants recents tinguin unes orientacions relativament conservadores i individualistes, llevat dels rars casos en que aporten una cultura política radical a un marc urb5 molt polititzat. Les característiques dels immigrants recents en aquest aspecte són la seva manca d'experiencia i coneixement de I'estructura de classe urbana i I'ocultament de la seva posició de classe per la seva percepció de guanys passats i l'expectativa d'una mobilitat f~tura.~ Tanmateix, els immigrants al mateix temps es veuen forga influjits per les seves exper2ncies posteriors a la ciutat: poden esdevenir més conservadors en un context d'alta mobilit,at (el cas mexici segons Cornelius), o més conscients quan les fronteres de classe són més rígide~.~ Hi ha una ambigüitat semblant en els efectes de la riquesa. En estudis fets sobre el capitalisme industrial avwat molts investigadors han parlat d'un procés &<(aburgesament)> a mesura que els treballadors s'apropen als nivells d'ingressos de classe mitjana, esdevenen cada vegada més qualificats i més educats, sYallunyen de les comunitats obreres tradicionals, troben grans possibilitats de mobilitat a través de l'educació pública i aspiren a un status social de classe mitjana? La riquesa, perb, no constitueix el mateix fenomen social en totes les societats. En molts pdsos la creació d'una forga de treball industrial petita, altament qualificada i ben pagada va acompanyada per I'expansió d'una classe baixa marginal heterogenia; aquest és el model associat amb el desenvolupament dependent en pdsos com, per exemple, el Brasil. En aquest cas, la consciencia de classe dins l'aaristocrhcia obrera)> s'orienta vers la defensa de la seva posició de relatiu privilegi i vers reivindicacions salarials que poden assolir-se dintre l'estructura existent en lloc de cap a un canvi estructural? O bé, fins i tot 5. Juarez Rubens Brandáo Lopes, <(O ajustamento do trabalhador a industria)> a B. Hutchinson, Mobilidade e trabalho (Centro Brasileiro de Pesquisas Eclucacionais, 1960); Gino Germani, La mobilidad social en la Argentina (1963); Samuel Huntington, Political Order in Changing Societies (New Haven: Yale University Press, 1968, PP. 278-283). 6. Wayne Cornelius, Jr., cturbanization as an Agent in Latin American Instability,, American Political Science Review (setembre de 1969); Joan Nelson, Migrants, Urban Poverty and Instability in Developing Nations (Cambridge: Harvard University Center for International Affairs, 1969). 7. John Goldthorpe et al., The Affluent Worker in the Class Structure (Cambridge: Cambridge University Press, 1969), passen revista a aquest raonament i el critiquen. 8. Aquest fenomen en el cas brasiler 6s descrit convincentment per Alain Touraine, ctIndustrialisation et conscience ouvrisre B Sáo Paula,,, Sociologie du Travail (1961). <<Papers)>: Revista de Sociologia quan el creixement econbmic és suficient per a satisfer les aspiracions de la majoria dels treballadors, si no va acompanyat per l'obertura de les comportes que controlen el moviment cap a la classe mitjana, pot desembocar en la radicalització dels treballadors més rics, a base de generalitzar l'experi2ncia de ctmobilitat ascendent parcial>>? A Espanya la immigració i la riquesa han anat acompanyades pel creixement d'una nova classe mitjana &oficinistes i empleats de vendes i serveis, que permet un nou canal de mobilitat vertical ascendent als treballadors manuals i especialment a les dones. Per consegüent, el 1966 la proporció de treballadors no manuals amb pares obrers urbans havia ates el 16 % comparada amb el 10 % el 1960 i assoli el 22 % el 1969. Amb tot, com que la classe obrera urbana augmentava a un ritme elevat a causa de la immigració, la probabilitat real &aquesta mobilitat ascendent del fill d'un obrer manual decreixé durant el període. Així, el recent creixement de la classe mitjana baixa no ha mantingut el mateix ritme que l'expansió de la classe obrera.'' La proporció dels fill's de pares obrers urbans que seguiren ocupacions no manuals descendí del 33 % el 1960 al 27 % d 1969. Aquesta circumstiincia afectii els immigrants d'una manera més desfavorable: la proporció de fills de pares treballadors d'origen rural disminuí del 38 % al 17 % en el mateix període. Els resultats &un altre conjunt &enquestes l1 indiquen que les passibilitats de mobilitat ascendent que existeixen per als obrers qualificats depenen cada vegada més de la consecució de l'educació postprimiria. El 1964 només el 2-3 % dels treballadors qualificats havien passat de l'educació primiria, comparat amb el 32 % dels treballadors de nivell mitjh (ti.cnios, quadres intermedis i empleats de ctcoll blanc)>). El 1970, sense haver-se proddt cap canvi entre els treballadors qualificats, la xifra dels treballadors de nivell mitjii havia augmentat fins al 38 %. Aquesta tendkncia no augmentaria les barreres a la mobilitat interclassista si les 9. Gino Germani, <<Social and Political Consequences o£ Mobilityn a N. Smelser i S. M. Lipset, Social Structure and Mobility in Economic Development (Nova York: Aldine, 1966), aplica un raonament semblant als inteUectuals i a la classe mitjana en les societats tradicionals. 10. FOESSA, pp. 586-588. Cal notar que Salvador Giner (Continuity and Change: The Social Stratification of Spain, University of Reading, 1968, pp. 22-24) també conclou que <<el creixement constant de la classe obrera encara fa de contrapes a la mobilitat ascendent que hi pogués haver en aquest estrat,. No obstant aixb, creu que la riquesa acabarh per integrar la classe obrera a la societat. <<Les llavors d'una societat de consum d'estil occidental són ja plantades a la Península Iberica, i l'alt ritme de producció industrial &Espanya després de 1959 podria modificar a llarg termini la puixanca revolucionhria [. . . I de les seves classes populars.)> 11. INE, Encuesta de la población activa (1965, 1972). Bases socials de la consciincia de classe a Barcelona oportunitats educatives s'incrementessin adequadament per als nens obrers. De fet, el govern espanyol ha realitzat ripides millores en el camp de l'educació elemental. Perb entre les edats de 12 i 14 la prcbporció de nens escolaritzats disminueix del 83 % al 40 %, disminució considerablement deguda a un canvi en la distribució de classe dels e:jtudiants.12 La manca d'oportunitats d'educació secundhria per als nens fills d'obrers es refiecteix directament en la distribució geogrhfica de les es;coles. Per exemple, en la regió de Barcelona, la capacitat de matriculació c:scolar per una població de 10.000 habitants el 1970 era de 361 en el centre de la ciutat comparada amb 60 en el cinturó suburbial obrer que envolta la ciutat. No sabem del cert si un obrer industrial qualificat podria considerar mobilitat vertical ascendent el seu pas a una ocupació de la classe mitjana baixa en expansió. Algunes dades recents suggereixen que no.13 En la província de Barcelona, el 56 % d'obrfers qualificats ja es consideraven classe mitjana baixa o més i tot (comparat només amb un 24 % dels obrers no qualificats). Aquesta identificació de classe és abonada pel fet que a tot Espanya, mentre que els obrers qualificats com a terme n~itjh tenen ingressos més baixos que els artesans, els petits botiguers i altres ocupacions que pcdrien considerar-se de classe mitjana o baixa (al voltant de les 9.000 ptes. i 12.000 ptes. mensuals respectivament el 1970), la diferhcia és lIeu comparada amb I'esvoranc entre aquestes i les ocupacions de classe mitjana alta o de classe alta (amb ingressos mitjans al voltant de :les 30.00040.000 pessetes mensuals). Tal vegada m6s revelador que els mateixos ingressos és la quantitat que les persones creuen necessari despendre per mantenir el seu estil de vida. Les necessitats de renda percebudes dels obrers qualificats són idhtiques a les de les ocupacions de la classe mitjana baixa, un xic més altes que les dels treballadors no qualificats, perb considerablement més baixes que les necessitats percebudes de tots els altres grups. Els treballadors no qualificats, qualificats i de classe mitjana baixa compartien la impressió de guanyar menys del que necessitaven, mentre que els grups més alts tenien la impressió de guanyar més del que necessitaven. En suma, la tenditncia en l'estructura de classe durant els anys seixanta ha estat negativa des de la perspectiva tant dels treballadors rics 12. En el curs 1962-1963, quan aproximadament el 50 % de la pobllació urbana era de classe obrera, la proporció d'estudiants de famílies de classe obrera disminuí del 32 % a i'edat de 12 anys al 21 % a i'edat de 15 anys, al 14 % a i'edat de 17 anys i al 6 % al nivell universitari (FOESSA, p. 953). 13. DATA, S. A., Estructura social básica de la poblacidn de Espaia y sus pro- ~incias (Madrid: Confederación Española de Cajas de Ahorros, 1973). *Papers)>: Revista de Sociologia com dels immigrants: 1. (Les possibilitats de mobilitat interclassista s'estan contraient, especialment per als immigrants. 2. Les possibilitats del que podria ésser pwcebtrt com a mobilitat ascendent per als treballadors rics són encara més migrades. I 3. El sistema educatiu sembla reforgar en iloc &erosionar les fronteres de classe. No obstant aixb, seria un error, encara més en un Estat autoritari, definir la posició de classe dels treballadors en termes enterament econbmics o ocupauonals. La classe obrera figurava entre els venguts en la Guerra Civil que va portar al poder el govern de Franco i l'organització de l'Estat corporatiu va ésser parcialment enginyada amb el propbsit d'institucionalitzar la victbria de les classes posseldores. La implicació d'aquest estat de coses és que la classe obrera s'arribh a deíinir en un grau considerable per la seva exclusió de 1'Estat i la seva oposició a aquest. En els termes més senzills, quan l'Estat és percebut com a aliat amb l'empresa en control del conflicte laboral, aquest confiicte pot estendre's més edh del que podríem anomenar <tccmscikncia de conflicten o ctmilitancia)> per implicar oposició al rkgim. Aixb és, el mateix Estat polititza el conflicte laboral i confereix a la percepció de la posició de classe una dimensió política. La mateixa estructura de classe econbmica podria ésser associada en altres contexts polítics amb relacions de classe completament diferents. En sistemes semidemocrAtics (per exemple, a Xile als anys seixanta) el moviment obrer pot esdevenir l'aliat dels partits polítics que competeixen a la recerca d'influkncia dins el sistema, i la dimensió política de la consciencia de classe s'expressa en actituds de suport d'aquests partits. Aixb pot ocórrer a Espanya a finals dels anys setanta. O en Estats autoritaris populistes (Brasil i Argentina en els anys quaranta) la mobilització dels treballadors esdevé la font de suport per a un rkgim paternalista, manifestada en el nacionalisme o en la lleialtat personal al Cap de l'Estat. Comptat i debatut, l'exclusió política era una dimensió crítica de la posició de classe dels treballadors en el període que estudiem aquí, creant un lligam entre dues dimensions clAssiques de la conscikncia de classe en el sentit marxih: la milithncia a nivell &empresa i l'oposició a l'Estat. Correlats de la consciincia de classe La caracterització de la societat espanyola feta a l'apartat anterior ens forneix algunes expectatives sobre els efectes de la immigració a gran escala i la riquesa creixent sobre la conscikncia de classe en aquest país. Més endavant posem a prova aquestes expectatives a base &examinar l'associació dels indicadors de conscikncia de classe amb l'status d'immigrant, la ren- Bases socials de la consci&ncia de classe a Barcelona da i altres atributs personals dels treballadors, trets de l'enqulesta realitzada el 1971 entre els treballadors del textil. Calen unes observacions introductbries per tal de descriure la mostra, els indicadors de les principals variables i els mktodes d'inferkncia estadística. La mostra consta de 357 homes que el 1971 treballaven en quatre empreses thxtils de la província de Barcelona. D'aquestes quatre empreses dues són de les més importants de la regió (amb més de 2.000 treballadors cada una), situades al Baix Llobregat (el Prat i Cornellh) i als centres tkxtils tradicionals prop de Sabadell i Terrassa, i representen els sectors de filats i de teixits, de rentats i tintoreria i petroquímics de la indústria. Els intervius foren fets a les cases dels treballadors, on els interviuadors generalment foren ben rebuts, bC que gairebé el 40 % de la llista original de mostratge no pogué ésser inclbs a l'estudi, ja sia perquh no varen poder ésser localitzats o perquk eren contraris a participar en I'estudi (un problema que es féu més greu a mesura que la gent es va assabentar que s'estava fent una investigació). Bé que no es tracta en absolut d'una mostra a l'atzar, crec que és representativa d'un important sector de la classe obrera de la província. Vhrem mesurar dues dimensions de la conscikncia de classe. La primera és la militdncia de classe, indicada per la resposta a la pregunta: <(Creus que en principi la vaga és un mitja legítim perquk els treballa.dors facin sentir les seves reivindicacions?n (Sí o A vegades/No). La segona és la politització, l'atribució dels problemes al sistema polític o oposició a aquest, indicada per la resposta a la pregunta: <(Que creus que caldria fer a Espanya perquk les coses anessin millor?)> (Canviar el sistema de govern o el personal polític / No fer cap canvi o pocs canvis en el gtwern.) En aquest estudi els indicadors de milithncia i politització tenen una correlació positiva de 0.24 (p< 0.001). Les taules que presentem aquí són extretes de dos articles publicats anteriorment, on hem descrit aquestes associacions amb més detall.I4 En alguns punts del text dono estimacions de la sigrdicació estadística de les associacions multivariables. Aquestes es basen en el model de Goodman lS per a l'anhlisi de les taules de contingkncia. Els nivells de significaci6 són la probabilitat que els parhmetres beta corresponents en el model saturat siguin iguals a zero en la població de la qual fou extreta la mostra. Aquestes estadístiques, perb, no són fiables en el cas d'una mostra que no sigui 14. Vegeu ctAffluence, Class Struc~e, and Working-Class Consciousiness in Modern Spaim, American Journal of Sociology (setembre de 1977); <(Rural-Urban Migration and Working-Class Consciousness: The Spanish Case),, Social Forces (juny de 1978). 15. Leo Goodman, <<Causal Analysis of Data from Panel Studies and Other Kinds of Surveys)>, American Journal of Sociology mar^ de 1973). ccpapers),: Revista de Sociologia a l'atzar, i només les donem com una guia per distingir entre les relacions fortes i febles. ,L3avantatge del model de Goodman és que avalua les relacions multivariables sense necessitat de variables distribu'ides normalment, mesuraments d'interval o homoscedasticitat. Consci2ncia de classe dels immigrants Hem classificat els treballadors en quatre categories d'experikncia urbana: immigrants recents i establerts, fills d'immigrants nascuts a la província i treballadors nadius. Els deu anys de residkncia a Barcelona constitueixen la fita que diferencia els immigrants recents i establerts; és en aquest punt quan apareixen diferencies de militancia i politització. Com mostra la Taula 1, s'entreveu entre els immigrants la tendencia a ésser més militants i més polititzats si han viscut més temps a Barcelona. Els immigrants establerts tenen més consc2ncia de classe que els immigrants recents o que els nadius. Milithncia i politització segons l'status de l'immigrant Proporció de Proporció de militants polititzats Status de I'immigrant Immigrants recents ................... 34 % (67) 19 % (67) Immigrants establerts ................ 39 % (1 18) 36 % (118) Fi,Us &immigrants ..................... 34 % (80) 40 % (80) Nadius .................................. 34 % (85) 29 % (85) Hi ha almenys dues possibles Amplies interpretacions &aquesta troballa en termes de classe: que els immigrants són socialitzats mitjansant el contacte amb la classe obrera urbana o que hi ha algun aspecte de la seva prbpia experikncia urbana que els fa ésser més conscients de la seva posició de classe." 16. Hi ha altres diferhcies entre els immigrants recents i establerts que podrien explicar difertncies de consciltncia de classe, sense tenir en compte la influtncia del temps en la ciutat. Els immigrants recents són joves, és m6s probable que procedeixin Bases socials de la conscilrncia de classe a Barcelona La Tanla 4 mostra la relació entre identificació de classe, :ingressos i generació (dicotomitzada segons si els treballadors van entrar al mercat de treball abans o després del recent període &industrialització). Aquells que s'identifiquen com de classe mitjana són els treballadors amb ~lngressos més elevats (p< 0.01), i els joves treballadors (p < 0.001). A més a mes, hi ha un significatiu efecte &interacció: els ingressos alts estan més estretament lligats a la identificació amb la classe mitjana per als joves que per als vells (p < 0.04). La riquesa, doncs, en particular per aquells que entraren al mercat de treball durant el període de riquesa, esth vinculada amb una nova percepció de la classe aparentment basada sobre el nivell de vida més que no pas I'ocupació. Tanmateix, paradoxalment, com mostra la Taula 5, aquests treballadors joves, amb salaris alts i de <(classe mitjanas, són també els que tenen més uconsciencia de classe)>. Aixb és, la identificació de classe en si no té un efecte directe sobre la consci2ncia de classe tal com la definim aquí; el seu efecte dep2n de l'edat i els ingressos dels treballadors (aquest efecte &interacció, perb, és estadísticament significatiu només per la militincia). La identificació de classe mitjana esth associada amb una milithncia i politització més grans per als treballadors joves i de salaris alts, perd tCS l'efecte contrari sobre els treballadors més grans i de salaris baixos. Milithncia i politització segons els ingressos, I'edat i la identificació de classe -- Edat Classe obrera Classe mitjana Classe obrera Classe mitjana 1. Militlincia Menys de 10.000 38 % (29) 33 % (18) 31 % (54) 15 % (14) 10.000-15.000. 35 (37) 36 (28) 48 (31) 23 (22) Mésde15.000. 30 (10) 55 (22) 50 (22) 45 (11) 2. Polititzaci6 Menys de 10.000 24 % (29) 33 % (18) 15 % (54) 15 % (14) 10.000 - 15.000. 30 (37) 46 (28) 35 (31) 27 (22) Mésde15.000. 40 (10) 59 (22) 27 (22) 36 (11) <(Papers~: Revista de Sociologia Evidentment <(classer> té un nou significat per a les noves generacions de treballadors. Per als treballadors més grans, les percepcions dels quals foren formades en un període de pobresa i una tradició de sindicats <(obrers)> militants i clarament identificables, és rar identificar-se com de classe mitjana fins i tot amb! un salari de classe mitjana; aquests són precisament els treballadors més conservadors &aqueixa generació. Per als treballadors rics més joves, que van entrar en el mercat de treball en un període de prosperitat creixent, quan el moviment polític obrer tot just comensava a prendre forma després de la Guerra Civil, la identificació amb la classe mitjana és un símbol d'expectatives d'una posició social (mobilitat ascendent, serveis públics de qualitat i educació pública, status social i seguretat) a la qual cada vegada tenen més dificultats a accedir. Per a aquests treballadors, és de caire radicalitzador. Discussió Aquests resultats suggereixen que tant la immigració com la riquesa han contribu'it a augmentar la conscíkncia de classe entre el,s treballadors individuals a Barcelona, i proporcionen un cert besllum del carhcter d'aquesta consciencia de classe. Després &un període inicial en el qual els immigrants són especialment conservadors o aphtics, se situen entre aquells que tenen m6s conscikncia de classe. En trobar feina, estan forca inñu'its pel context polític de l'empresa en qu& treballen, per6 el procés ulterior d'augment de la consciencia de classe ja no pot ésser atribult a la continuació de les influencies contextuals. La consciencia de classe dels immigrants establerts tampoc no sembla correspondre a la privació material en un sentit absolut. AI contrari, les proves que presentem aquí abonen el punt de vista que els immigrants recents són conservadors perquk tracten d'interpretar la seva situació d'una forma congruent amb les seves percepcions i esperances de promoció personal dins de l'estructura de classe existent. La seva consciencia de classe posterior representa la frustraci6 de les seves expectatives i un intent de redefiniu les seves posicions socials. Podem fer una interpretaci6 semblant dels treballadors rics. En aquest cas, en particular en la generació de la postguerra, la militincia i la politització són una protesta contra els obstacles que bloquegen la mobilitat i suposen un reconeixement del paper advers de 1'Estat. En analitzar la immigració i la riquesa, veiem que la necessitat d'acció collectiva és més reconeguda pels treballadors la mobilitat passada dels quals ha revelat els límits a la promoció individuai existents en el sistema actual. L'estrategia Bases socials de la conscihcia de classe a Barcelona político-econbmica del regim de Franco -promoure l'expansió econbmica tot reprimint el conflicte laborales vei6 doncs per últim abocada al frachs. La industrialització i la repressió foren les bases estructurals del desenvolupament de la consci6ncia de classe que l'Estat finalment no pogué contenir dins els límits &un marc autoritari. Des del 1971 Espanya ha sofert canvis estructurals i conjunturals. La legalització de la vaga, la dissolució de l'organització Sindical controlada per l'Estat i la seva substitució per sindicats vinculatms als partits socialista i comunista i el desplacament parcial dels conflictes a nivell d'empresa per negociacions polítiques a nivell estatal constitueixen canvis radicals en el mode &articulació dels interessos de classe. La limitació de l'emigració als pdisos del Mercat Comú i la prolongada recessió de l'economia espanyola s'han conjuminat per elevar el nivell d'atur, afectant segurament els sectors més populars de la classe obrera. En conseqüencia, les conclusions assolides aqui formen ja part de la histbria del moviment obrer i el camp queda obert per a noves investigacions. State University of New York at Stony Brook Nova York, USIA