La problemática actual de la immigració a Catalunya : un nou model d'estudi cultural

LA PROBLEMATICA ACTUAL DE LA IMMIGRACIO A CATALUNYA: UN NOU MODEL D'ESTUDI CULTUIW Pere Negre (Universitat de Barcelona) La problemitica de la integració cultural dels immigrants a Catalunya pot considerar-se com el tema més original de la sociologia catalana. Sense rebutjar els aspectes econbmics, socials i polítics del problema, convé definir-10 i tractar-10 en el marc antropolbgic, ja que la cultura té la seva prhpia autonomia. La possible discriminació social i econbmica que sofreixen la majoria dels immigrants que procedeixen de les regions rurals de: la resta &Espanya i formen el gros de la classe obrera catalana es tradueixen en l'dmbit cultural en processos de dominació-opressió, segons la terminologia de Pablo Freire, que caldria aplicar al cas catali amb modidicasions imPapers: Rovista de Sociologia 12 (1979) I Introducció No cal insistir en la importhncia de la immigració a Catalunya, la regió d'Espanya amb més creixement demogriíic, a causa d'aquest factor.' Catalunya, des dels seus orígens, segons historiadors i sociblegs, és una <(terra de marcas, formada per onades migratbries de molt diversa índole. La peculiaritat del cas és la importhncia excepcional que adquireix per al desenvolupament industrial catalh l'atracció de mh d'obra de la resta d'mEspanya wra que en la segona meitat del segle XIX i principis del segle actual, a me., aquest país va consolidant la revolució industrial. Encara que aquest procés té la seva prbpia originalitat i dinamisme, esta lligat evidentment al desenvolupament econbmic i polític de la resta de 1'Estat espanyol. En la decada dels anys seixanta, després del E'la d'Estabilització, s'inicia un procés d'industrialització accelerada. A pesar dels canvis polítics (presencia de la tecnocrAcia en el govern) i econbmics (abandonament definitiu de l'autarquia) els successius Plans de Desenvoli~pament i la creació artificial dels <(pols industrialsn incrementen i consoliden en un altre nivell el desenrotllament desigual i combinat de la península. Les migracions interiors (i exteriors) de mh d'obra rural vers la indústria es qualifiquen com l'esdeveniment més important a Espanya en els darr~ers vinti-cinc anys, tant en el pla social com en el cult~ral.~ No és estrany; doncs, que els efectes del colonialisme intern degut a aquest desenvolupament desigual es prestin a distintes interpretacions i denúncies, sobretot en aquests darrers anys de major llibertat intellectual? 1. Aquest article forma part &un treball &investigació sobre: <{La imniigració a Catalunya i a Tarragonas, que es publicari, fet per enckrrec de YICESB. 2. Informe FOESSA (1975), pp. 67 ss. 3. Cuadernos para el diálogo (maig, 1974, suplement). Qüestions de vida cristiana, 1966, núm. 31. <(La immigració,. 39 <Papers)>: Revista de Sociologia Procés cultural, procés polPrnic Les migracions interiors degudes a la industrialització són fenhmens bastant típics d'altres pdsos mediterranis (Itdia, Portugal, Grecia) en la mateixa epoca, per6 all6 que distingeix aquesta migració, així com la del País Basc, és la presencia d'una forta identificació etnica de la regió. La aquestió catalana),, fruit d'una histbria i una tradició que endebades tracth d'enterrar la politica centralista dels anys de la dictadura, converteix el problema de la immigració en un dels més candents. Per aixb, quan ce menca a sorgir novament la discussió sobre la nacionalitat catalana, el llibre de Francesc Candel Els altres catalans empalma, sense ésser-ne molt conscient, amb tota una tradició en un context nou i més angoixós: Aquesta literatura de postguerra, retardada per la repressió cultural generalitzada, sobretot en la d6cada dels quaranta, té el merit de desterrar per sempre els tons més explícits &un nacionalisme romhntic i les seves seqüeles de prejudicis o racismes, per6 no aconsegueix d'oblidar la vella <{qüestió lerrouxista,,, quan el país torna a expressar-se i ahmar-se políticament.' La polemica que Jordi Pujol va tenir el mPrit d'estrenar en la dhcada dels anys cinquanta, abans que esclatessin els brots més significatius d'oposició al franquisme, s'ha convertit en el <(tema de la sociologia catalana>>.6 Bastants anys després, el procés de descomposició del regim i el curt i intens camí vers la legalitat democrhtica porta la discussió al ~arrer.~ Els partits es fan ressb de la mateixa pol6mica i han de definir-se clarament a 4. Barcelona (Edicions 62, 1964). La discussió abans de la guerra pot esbrinar-se a través del llibre de Vandellós Lo immigració a Catalunya (Barcelona, 1935). 5. Conversaciones sobre inmigración interior (Barcelona: Patronato Municipal de la Vivienda, 1964). J. M. Martina, Lo immigració a Barcelona (Barcelona, 1964). Ramon Dalmau, A. Jutglar, J. M. Martínez i altres: La immigració a Catalunya (Barcelona: Edició de Materials, 1968). Quaderns d'alliberarnent (1978), núms. 2 i 3, <<La immigració als Paisos Catalans,. Es pot veure en aquest recull progressiu d'articles com van sorgint, a partir dels anys seixanta, les diverses temhtiques, segons el temps. Comparant aquests escrits amb la cklebre obra de Vandellós o fins i tot amb els primers escrits de Francesc Candel es nota certament que s'han superat vells prejudicis i estereotips. 6. En el llibre de J. Pujol, La immigració, problema i esperanGa de Catalunya (Barcelona: Nova Terra, 1976), es recullen textos d'aquest autor des dels anys 1958. 7. Un resum d'aquesta polemica que inicia Jordi Pujol es pot llegir amb les degudes referencies bibliogrhfiques en I'article de Rafael Castellanos <<El debat sobre la interpretació dels immigrats a la societat catalanar,, a Quaderns d'alliberament, op. cit., ap. 173-230. Amb la promesa d'eleccions quan s'enceta el govern Suárez, els diaris locals de Barcelona perllonguen la discussi6 anterior, assenyalant el pensament dels dirigents de diversos partits sobre la integraci6. Problemhtica de la immigració a Catalunya causa de la importhncia del vot immigrant. Els vells problemes a.dquireixen de cop i volta la seva forqa en un context nou i apressant. Una nova perillositat Lligada a la mateixa supervivencia de la cultura i del nacionalisme en aquest país, sorgeix -segons el parer de moltsla possibilitat d'una separació i fins i tot d'un enfrontament entre els diversos grups etnics. Aixb que fou impossible, a pesar del fenomen lerrouxista, en el passat, és avui una amenaca per raó d'una serie de factors no precisament aculturals~>. El més sentit i denunciat d'ells és, no hi ha dubte, l'evident manipulació ideolbgica anticatalanista de l'immigrat per tai d'amagar els anys 40 i 50 el problema pendent de la reforma agriria espanyola. No endebades el ge vern era defensat obertament per grups latifundistes i banquers els ingressos dels quals provenien de la superexplotació de les regions mc!s endarrerides &Espanya. L'aillament i el recel que produí el regim a I'Occident vencedor del feixisme, van fer més necessaries que mai aquestes vinculacions amb el capital especulatiu d'origen rural. Encara que per la seva ideologia ruralista i tradicionalista el govern volgué seguir una política restrictiva, contenint l'emigració, una vegada més va sacrificar pragmiticament els seus principis beneficiant aquells que el su~tentaven.~ Tot i que s'intentava a tota costa un desenrotllament industrial autarquic (impossible sense la vella ajuda de l'Alemanya nazi), la ideologia marcadament antiurbana i ruralista explotava els uns i els altres manipulant la qüestió catalana a favor seu. Per als catalans aixb signific; tornar als anys més crus de repressió cultural. Per als immigrats signific; la manipulació d'ells mateixos, donant-10s una identitat espanyola i cenfrontant10s a la llengua del país d'acolliment. La manipulació negativa del fet catal; per part d'aquella primitiva passió centralista que va pretendre identificar-se amb una nació abstracta, menyspreant les nacionalitats que la configuraven, no va convencer igualment tots els immigrats, sinó sobretot aquells que, pel seu origen regional o pel seu estatus, volien diferenciar-se de la resta i se sentien els nous conquistadors i avancatt; d'aquesta colonització inteuectual? 8. Vegeu alguns comentaris d'aquesta política migratbria des dels anys quaranta i cinquanta a <(La immigració als PaYsos Catalans,, de diversos autors, a Alliberament (agost de 1974, núm. I), pp. 6-19, o a l'informe FOESSA, 1975, op. cit, pp. 61 ss. 9. Ens referim a l'actitud que -segons alguns autorsreflecteixen alguns funcionaris, professionals o fins i tot gent que vénen de les regions castellanes. Aquest <<Papers)>: Revista de Sociologia El model <<catal;>> de desenvol~pament Tot i la indubtable repercussió d'aquests fenhmens en l'actualitat, convé desconfiar una vegada més de les explicacions sociolbgiques basades en un sol factor. La política rnigratbria centralista que comentlvem es combini amb la dinamica prbpia d'un procés d'industrialització, ja tradicional a Catalunya, basat en un model d'explotació extensiva de ml d'obra barata i no qualificada, en comptes d'una explotació intensiva del capital.1° Així es va donar una convergencia, moltes vegades inconscient, entre el centralisme del regim i el colonialisme regional, secundat per certs grups de la burgesia local, per més que aquesta vulgui avui escudar-se en la seva manca de control polític del model econbmic que ajudava a consolidar." És evident que avui la qüestió central -com assenyala Jordi Pujolresideix en la capacitat i en la conquesta d'un poder polític propi a Catalunya, que li permeti controlar els seus destins. Perb la frase té una excessiva ambigüitat. Tant o més important que aquesta afirmació és la primera de ks qüestions polítiques que tot home ha de plantejar-se: ¿Quins són els interessos locals i els grups o persones que tindran un paper protagonista en aquesta marxa vers l'autogovern? ¿Quina és la representació real d'aquells que viuen i treballen a Catalunya i desenrotllen aquest país, encara que no van néixer aquí? ¿Quina política se seguirh realment sobre el problema nacionalista, més enlll de les promeses i eslbgans electorals i quins interessos econbmics la deliniran? EIS problemes polítics del passat, encara pendents, no impedeixen doncs que molts homes responsables s'enfrontin al gran desafiament de l'hora actual. Tant o més decisiva que la superació política del centralisme i de l'antinacionalisme regional del r2gim anterior, és I'actual crisi del model de desenvolupament catalh que ha posat en evidencia la crisi mundial. Crisi econbmica, social i política a la vegada, si no volem caure en dicotomies perilloses o ideologitzades." problema va ésser molt debatut -a propbsit del funcionariaten una trobada recent sobre la immigració el 3 i 4 de juny de I'any 1978 a lJAmetlla del Vallb, organitzada per les fundacions J. Bofill i Serveis de Cultura Popular. 10. Vegeu E. Pinilia de las Heras, Los empresarios catalanes y el desarrollo capitalista. El caso catalán (Barcelona: Península, 1968), i J. Muntaner i Pascual, <(Aspectes econbmics de la immigració a Catalunya, a Qüestions de vida cristiana, op. cit., pp. 49-78. 11. Vegeu Jordi Pujol, La immigraci6, problema i esperanca de Catalunya, op. cit., pp. 73 i SS. 12. Ens referim m&s que tot a I'hibit de separar I'aspecte social de I'econbmic i que indica ja una postura presa d'antuvi. Aquesta nostra argumentació esta inspirada Problematica de la immigració Catalunya La formulació socka1 del problema Deixant de banda el problema de la immigració funcionarial i professional, amb els trets específics que evidentment la caracteritzen i les seves incidttncies en la qüestió catalana, ens centrarem en la major proporció de no-natius que configuren la mh d'obra catalana, de procedttncia rural.13 En l'aspecte laboral dhan assenyalat els desavantatges del model de desenrotllament industrial a qu6 ens referíem: escassa mobilitat, sobretot en la primera generació, mobilitat més aviat tttcnica i no professional o administrativa, etc.14 En el que tothom coincideix és en la inferi0rita.t de condicions &aquesta immigració respecte a allb que podríem anomenar un <(salari indirecte)>, com I'estatge o d barri. Una explicació del fenomen seria que les empreses foren les primeres a beneficiar-se de tota una inflastructura urbana, desentenent-se en part de la <(reproducció)> de la mA d'obra.15 La ciutat i els seus problemes moderns són mirats, a més a més, des d'un punt de vista cultural, que és el que a nosaltres més ens interessa. Els grans cinturons habitacionals esparsos tot al llarg de les vies de comunicaci6, en els municipis que voregen le metrbpoli, han fet possible l'goblit mutun en que avui sembla desenvolupar-se la vida quotidiana d'aquests dos grups etnicament diferenciats, tot i que encara existeixen barris d'un cert <(mestissatge>>. La barrera és cultural, perb caldrh veure si ve mediatitzada per factors socials, econbmics, urbanístics. Per als més pessimistes els <(barris de refugi)> són un authntic mur que conté la integració no solament cultural, sinó urbana, és a dir, l'adquisició &una cultura o estil de vida ciutadans, tal com ho caracteritzava Louis Wirth." Els qui veuen la integració com un procés més coniplex --el protagonisme principal del qual l'exerceix l'immigratque es dóna precien i'orientació de les obres de V. Pérez Díaz, especialment Pueblos y clases sociales en el campo español (Madrid: Siglo XXI, 1974), pp. 290 i SS. 13. Ens referim evidentment als grans centres industrials. 14. Vegeu E. Pida de las Heras, Immigració i mobilitat social a Catalunya (Barcelona: ICESB, 1975), 5 vols.; C. Esteva Fabregat, comentant una enquesta seva, ens parla dd model &estratificació i de la presencia majoritaris de catalans en els estrats alts, així com de la mobilitat dels immigrats treballadors (aAculturaci6n y urbanización en Barcelona>>, Ethnica, nh. 5, 1973, pp. 135-189, p. 55: ctInmig~aciÓn, etnicidad y relaciones interétnicas en Barcelona,, Ethnica, núm. 6, 1973, pp. 71-129, pp. 107 i SS.). 15. Cfr. J. Borja, Por una politica municipal democrática (Barcelona: Avance, 1977), p. 23. 16. uThe Urbanism as a way o£ lifea: American Journal o/ Sociology, núm. 44 (juliol de 1938), pp. 1-24. apapers,: Revista de Sociologia sament en la lluita social, a vegades són bastant més optimistes. A més de la reivindicació estrictament laboral, parlen de la lluita pel salari indirecte: la reivindicació de la ciutat." Certament, les lluites socials s'han desdoblegat en aquests darrers anys en moviments i organitzacions sindicals i en una mobilització popuPar el protagonisme dels quals han capitalitzat sobretot les associacions de veyns de molts d'aquests barris obrers. Colnflicte de classes, conflicte ktnic D'una altra banda, dins d'aquesta visió del problema no manquen tampoc els pessimismes, que provenen del fet que el conflicte de classes (O la <(lluita de classes)>), encara que tebricament estaria lligat a la reivindicació nacionalista del país, no comptaria amb suficients experiitncies ni constituiria un element important de la consciitncia collectiva (o de la conscikncia de classe). En altres paraules, la reivindicació de Catalunya, com a projecte específic de nova relació de poder i cultura respecte a 11'Estat espanyol no seria, per a la major part de les classes populars que han de definir aquest projecte i donar-li el seu contingut més específic, un objectiu clar, lligat als seus interessos immediats." Encara que el grau de suport popular que ha obtingut darrerament la reivindicació política de Catalunya i el seu estatut modificaria en part aquest judici negatiu, s'assenyala també, amb gran realisme i penetració psicolbgica, que aquesta reivindicació no es donaria en l'hmbit de la quotidianitat. La llengua, la cultura, etc., quan s'adapten, tenen -la majoria de les vegadesun ca- ~Lter instrumental per a l'immigrat obrer amb finalitats de <(promoció individual)> i <(adaptació a l'esquema dominant)>. Si en comptes d'integració a la ciutat o integració a la cultura parlem, com Lefebvre, d'un <(dret a la ciutatn i hi afegim la reivindicació de la cultura catalana, no sembla que aquests dos fenbmens vagin molt Xligats a la consciencia dels qui es veuen exclosos socialment i culturalment de la societat en els nous ghettos urbans. Més aviat semblaria que aquesta reivindicació de la ciutat hauria d'anar acompanyada aleshores d'un fort etnocentrisme. Molts factors impedeixen el sorgiment d'aquest etnocentrisme de classes (l'escassa identificació ktnica que duen els im17. H. Lefebvre, El derecho a la ciudad (Barcelona: Ed. Península, 1969). 18. A. C. Comin i J. N. Garcia Nieto, Juventud obrera y conciencia de clase (Madrid: Edicusa, 1974), ens parlen en aquest sentit d'una manca de praxis o prictica social (pp. 37-38). Problemitica de la immigració ;i Catalunya migrats, el sentit progressista de la majoria de les reivindicacions catalanistes, la mobilitat social que suposa la mera adaptació instrumental de la llengua, costums, etdtera). Sigui com sigui, I'alliberament de classe no va en la prhctica acompanyat, segons alguns sociblegs, de l'alliberament nacionalista.lg Sociologia de les migracions o antropologia de la aculturació? S'ha assenyalat la importlncia &una discussió més tebrica de Passumpte, basada en el marc de la sociologia de les migracions. Perb pel seu carlcter dispers i generalitzador, a partir d'experikncies particulars, aquesta branca de la sociologia no s'interessa directament pel problema que ens ocupa, el de la integració cultural entre aquells que emigren dins d'un mateix Estat, sinó que parteix més aviat de conflictes ktnjco-racials entre grups dins d'un marc més general: la migració de mi d.'obra estrangera. L'orientació antropolbgica és més rica ja que és en aquest camp on s'han fet, a la meva manera de veure, les millors aportacions sobre el problema de la immigració a Catalunya i la integració. Si la cultura té una autonomia -per més relativa que siguiimposa tambC les seves prbpies regles de funcionament i models tebrics amb els quals hem d'interpretar el fet social. La cultura, en la seva arrel, és un fenomen d'interpretació del món i, per tant, d'obertura, a pesar de totes les temptacions etnocentristes. I aixb cal afirmar-ho en el cas catnll, on la preshcia d'altres cultures, més o menys desdibuixades o fortes, és aclaparadora des d'un punt de vista quantitatiu. S'ha parlat en aquest sentit de la aculturació i els seus nivells quan es diferencia la integració de l'adaptació per una banda o d'un,a assimilació passiva. S'arriba així a postular un procés dialectic, sempre lliure i creatiu, en el qual l'adopció dels costums, la llengua i altres normes cul19. Es el que deduim de diverses intervencions a la trobada a i'Ametlía del VaU&s (cfr, nota 9). A. C. Comin i J. N. Garcia Nieto diuen que ((no existe una sola visión de Cataluña que tendria todas las prerrogativas de autenticidad y que habria que acatarse con sumisión reuerencial~ (Juventud obrera y conciencia de class, op. cit., p. 36), i de forma bastant més esquemhtica i dicothmica, l'article &A. Izquierdo, Rosa Junyent i altres <(Sobre el problema de la integración socio-cultural de 10s inmigrados en Catalunya)> parla d'una cultura i una Catalunya nova en la qual (dos ifirmigrantes son elemento clave en la conquista de esta hegemonia en 10 cultural y en 10 social, en la vertebración de la nueva sociedad i cultura catalanas (Materiales, maig-juny de 1978, ap. 57-72, p. 71), sense dir-nos ben clar si aixb seria una altra nació o cultura sense continuitat amb I'actual. apapers),: Revi,sta de Sociologia turals per part dels no-natius suposaria una nova interpretació del <<fet catalb amb aportacions específiques i amb un protagonisme principal exercit pels immigrats. Ningú no fa tabula rasa del que fou i continua essent. Es tracta d'una reorganització de la prbpia personalitat basada en certs nuclis i identitats que deixen a la vida c~~lectiva tota la seva iniciativa quant a contínua revisió social de valors, normes, comportaments colllectius. La majoria dels estudis sobre la immigració a Catalunya parteixen d'una opció clara: la defensa cultural i la reivindicació nacionalista de Catalunya. Es tracta d'un judici de valor que també fem nostre, per6 no perque creguem que tota cultura i nacionalitat, per principi, hagin de ser defensats i reivindicats prescindint de les circumsthncies i continguts concrets. Creim, amb Pablo Freire, que darrera dels contactes, conflictes i processos d'aculturació (siguin aquests adaptatius, integratius o assimilatius) es dóna sempre la presencia d'elements de dominació i aixb complica enormement el problema més enllh del camp mateix de la cultura, en el de la poltica. Des d'un punt de vista polític caldria revisar doncs un postulat tan general i abstracte com el de la <(bondat intrínseca* de la integració. La cultura com a fet populav L'antropologia parteix d'una definició de cultura que la diferencia, en primer lloc, de l'erudició o cultura academica, literhria, artística. En principi, per a l'antropologia no existeix una persona més culta que una altra. ka cultura d'una collectivitat és el seu quefer diari, la seva llengua, els seus costums i normes de vida collectiva basats en una escala de valors implícita. En tot cas, les diferhcies personals o de grups es produeixen aquí pel grau de socialització-aculturació dels membres de tal comunitat. Plantejar-se, doncs, el major o menor nivell cultural en I'hmbit de la integració de dos o més grups Ctnics a una cultura, resultaria no solament discriminatori sinó mancat de base científica. L'error, encara que no afecta les tesis fonamentals de Jordi Pujol, ha contribu'it a encendre no poques pol&miques, desviant gairebé sempre l'atenció sobre els seus progressistes plantejaments de base.'l Tot l'assumpte pot discutir-se a un nivell 20. La idea de la importincia del <(poble, o <(nacionalitats de Jordi Pujol no ens hauria de portar a defensar sempre o gairebé sempre aquest valor, prescindint de les seves circurnst&ncies histbriques. Cfr. La immigració, problema i esperanGa de Catalunya, ap. cit., p. 61 i ss i 106 i SS. Alguns autors assenyalen el carllcter abstracte d'aquesta filosofia del poble. 21. Considerem, a pesar de tots els seus atenuants, bastant inoportunes o infun-