Aproximació a l'estudi de les classes socials a Catalunya

APROXIMACIO A L'ESTUDI DE LES CLASSES SOCIALS A CATALUNYA * Carlota Sol6 (Universitat de Barcelona) La manca d'un cos de coneixements i d'anhlisi global i en profunditat sobre I'estructura social catalana fa que tota aproximació al tema de les classes socials a Catalunya sigui aventurada i, a més a més, forqosament limitada. Ací, tractarem de presentar en una primera part i en termes molt generals, les transformacions més accentuades en el desenvolupament del capitalisme a Catalunya en els últims decennis, transformacions que hlflueisen de forma determinant en la composició per classes socials de la societat catalana en I'actuditat. En una segona part, s'intenta de concretar les nostres apreciacions tebriques mitjan~ant dades estadístiques sobre poblaciti activa i categories sbcio-econbmiques, com a indicadors més aproximats, ara per ara, a l'estudi empíric de l'estructura social de Catalunya. La síntesi d'amb dues visions no és encara escomesa en la breu aproximació al problema de les classes socials que ací es presenta. * Aquest escrit fou presentat com a ponsnci~ al Congrés de Cultura Catalana, Bmbit d'Estructura Social, el 16-21 de maig de 1977. No s'hi ha pogut afegir un addendum de les dades més significatives actualitzades pel Padró de 1975, ja que el vol. 3 de la província de Barcelona, tot i que presumiblement fou editat i'any 1977, no ha estat encara distribuit (abril 1979). 27 Papers: Revista de Sociologia 12 (1979) Al segle XIX, l'estructura de classes de la societat catalana, societat ja industrialitzada, es compon, a grans trets, d'una burgesia irtdustrial dedicada de forma prioritiria al ram ttxtil i de les indústries transformadores. En aquesta tpoca, la burgesia catalana manté un cert grau d'autonomia financera i es diferencia quant al comerl i mercats, respecte als terratinents i burgesos, de la resta de I'Estat espanyol; d'altra banda, en aquest període, el proletariat prové quasi totalment dels PaYsos Catalans, principalment del camp catalh i de la menestralia urbana. La petita burgesia té forca pes econbmic i social dins del ventall de classes socials de la societat industrial catalana del segle XIX i del comencament del xx. Aquest ventall de classes es transforma considerablement al Llarg de les últimes dtcades, especialment pel que fa al període que comerlca amb l'alcament de Franco contra el rtgim constitucional de la I1 República. Com a conseqütncia de les aliances econbmiques i polítiques que imposa el desenvolupament del capitalisme en el marc de 1'Estat espanyol franquista, la burgesia catalana industrial s'homogeneltza amb la burgesia financera dels centres industrials de la resta de 1'Estat enfront de les classes treballadores assalariades cada cop més nombroses a nivell també de tot YEstat espanyol i, especialment, a Catalunya. Els trets més sobresortints en els darrers quaranta anys han estat, d'una banda, la creixent codutncia &interessos financers i comercials de la burgesia catalana amb la resta del capital espanyol, i la nova composició de la classe obrera vivint i trebdant a Catalunya, com a resultat de la immigració al nostre país des de molts indrets de 1'Estat espanyol, :sotmesa a les mateixes condicions de treball i explotació arreu de d'Estat. D'altra banda, la petita burgesia authctona, important en els grans centres urbans i especialment a Barcelona dedicada a la producció' per al mercat de consum, perd poder econbmic i polític, després del període d'autarquia dels anys 1940-1950, davant el gran capital, que empeny cap a la crisi les petites i mitjanes empreses. Resta, perb, important quant a la persistencia del seu sistema de valors i la seva catalanitat, fruit del seu tradicional arrelament en la cultura popular catalana. uPapers,: Revi8sta de Sociologia En el període esmentat de política autiirquica la burgesia catalana coincidia, en pro d'un proteccionisme econbmic que la beneficiava, amb l'interks del regim franquista a deturar o frenar la installació &indústries competidores o bé en el reforcament de les indústries tradicionalment establertes a Catalunya, com ara la textil. Així, doncs, tot impedint el renovament tecnolbgic accelerat i posant entrebancs a I'agilització de la comercialització dels productes en sectors tals com el ttxtil (llana i cotó) i el metall, es produeix en el període 1940 fins a aproximadament el 1960, la concentració monopolística de sectors clau com les indústries química, eltctrica, siderúrgica, paper, ciment; parallelament al procés de concentració financera a través de la concentraci6 monopolística de la Banca. En les dues dtcades posteriors, la intervenció estatal en la reestmcturació de sectors abans relativament abandonats (la indústria textil) i les accions concertades, no fan més que aguditzar les deficiencies en capital públic, en infrastructures i serveis, habitatge i educació, que tenen conseqiitncies nefastes sobre l'activitat productiva de les empreses i la classe obrera. És en aquest segon període que la penetració de capital estranger, principalment dels pdsos del Mercat Comú, s'imposa gradualment als empresaris catalans.' Malgrat, perb, el tard& suport al rtgim de Franco i els esforcos del regim franquista per deturar la industrialització de Catalunya (a part de la inhibició dels mateixos empresaris catalans a installar indústries competitives), ben aviat la burgesia catalana reconeix l'estat franquista com a únic marc d'actuació que li garanteix el proteccionisme exterior i la seguretat interior; li assegura les condicions d'explotació sense entrebancs, perb en dependtncia del capital estranger, i li impedeix l'acumulació de capital per la renovació tecndbgica de les indústries catalanes en totes les branques de la producció industrial. Protegint-se en el marc dels sectors monopolistes industrials intervinguts fortament per I'Estat (a través de I'INI, principalment), de la gran banca i del capital estranger, la burgesia catalana ha perdut autonomia, tant en l'ordre econbmic -vinculada com es troba amb les classes olighrquiques de la resta de 1'Estat espanyolcom en l'ordre sbciocultural, en el paper de coparticipar en la cohesió dels interessos nacionals catalans. Existeixen naturalment excepcions dins de la classe burgesa catalana, sectors de la qual se senten sincerament i activament impellits per d'altres interessos polítics que no són els adients al conjunt de la burgesia catalana. Els lligams financers amb Madrid condicionen, si més no des del punt de vista econbmic, la gestió d'aquest sector relativament poc nombrós de la burgesia en el nostre país. 1. Clavera, J. i Montserrat, A.: ctBurguesía e industria bajo el franquisme),, Doblón (julio de 1976). Estudi de les classes socials a CataIunya Categories sbcioeconbmiques a Catalunya i Espanya (Distribució en %) Categoria sbcio-econbmica Catalunya Espanya Empresaris agraris amb assalariats ....... . . .... . . . .. Empresaris agraris sense assalariats i membres de cooperatives agrícoles . . .. . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . Directors i gerents d'explotacions agrhries i personal agrari qualificat . . . .. . . . . . . . . . . . . ... . . . . . . . Resta de treballadors agraris ....... ...... ...... ..... Empresaris no agraris amb assalariats ............ Empresaris no agraris sense assalariats i treballadors independents ............................... Professions liberals i altres, amb assalariats o sense ................................................ Directors i gerents d'empreses i societats no agriries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Alt personal administratiu, comercial i tccnic d'empreses i societats no agriries . . . . . . . . . . . . Personal administratiu intermedi, comercial i thcnic d'empreses i societats no agriries i de 1'Administració pública ... . . . . . ... . . . . . . . ... . . . . . Resta de personal administratiu, comercial i thcnic d'empresa i societats, etc. . . ... ..... . ...... .. .. Contramestres, capatassos i assimilats .............. Obrers qualificats i especialitzats no agraris . . . . . . Obrers sense qualificació no agraris . . .... . ...... .. Caps de grup de serveis i resta de treballadors de serveis ......... .... .......... . .... . ........ .... . Professionals de les forces armades ............... Persones no classificables, econbmicament actives Font: INE, Censo de la población de España, 1970 (Madrid, 1971). <<Papers>>: Revista de Sociolo$a Una altra característica dels darrers quaranta anys ha estat l'accelerat procés d'assalarització de la població activa catalana, que ha afectat de forma relativament contundent els ttcnics i professionals, els quals, tot i que pel seu origen de classe no es proletaritzen, es veuen sotmesos a les condicions de treball assalariat, a les incidencies del mercat de treball i a l'explotació capitalista, de forma similar a la dels altres treballadors manuals. En els últims quaranta anys, Catalunya esdevé una societat altament industrialitzada, una societat de cccoll blau)>; la població treballadora assalariada de Catalunya assoleix la proporció del 80,15 %, segons dades del 1970. Aquesta proporció sobrepassa notablement la mitjana &Espanya (64,03 %), i representa el 20,75 % del total de població activa assalariada de ?Estat espanyol, l'any 1970.' (Vegeu Taula 1.) Agrupades en grans blocs, les categories sbcio-econbmiques per Catalunya, Espanya i resta de l'Estat espanyol, representen les següents proporcions : Categories sbcio-econbmiques en relació al total d'assalariats Categories Resta de sbcio-econbmiques Catalunya Espanya I'Estat espanyol Obrers industrials ............. 56,49 46,48 44,24 Obrers del camp ............. 1,61 11,32 13,50 Empleats, funcionaris, treba- ............. lladors serveis 28,27 27,OO 26,71 Titcnics superiors ............... 2,69 2,91 2,95 Ttcnics mitjans ................ 10,18 10,62 10,72 Font: INE, Censo de la poblacidn de España, 1970 (Madrid, 1971). La proporció d'obrers industrials a Catalunya en relació al total de població activa assalariada (56,49 %) és també molt superior a la del total i resta de l'Estat espanyol, com indica la taula esmentada més amunt. Condirmant la nostra denominació de Catalunya com a societat industrialitzada, les proporcions d'obrers del camp són molt minses comparades amb les que trobem per a la resta de 1'Estat (1,61 % i 13,50 %, respectiva2. Vegeu Shez, A.: d'activitat econbmica dels catalans*, en L'economia de Catalunya, avui (Barcelona: Banco de Bilbao, 1974). Estudi de les classes socials a Catalunya ment). ]Es xocant, tanmateix, que el percentatge &empleats funcionaris i treballadors de serveis sigui similar al del conjunt de l'Estat, tot i que les xifres no es troben desglossades per cadascuna de les categories esmentades, excepte pel que fa als treballadors de serveis, els quals representen el 8,44 %, el 10,75 % i 1'11,27 % sobre el total d'assalariats per a Catalunya, Espanya i resta de 1'Estat espanyol, respectivament. Es, pe&, realment colpidor que la proporció de tecnics i professionals de grau superior i mitjh no sigui pas gaire diferent de la mitjana per a 1'Estat espanyol en el seu conjunt. Aquest fet fa palesa la paradoxa del dhficit de serveis que han de proporcionar aquests treballadors en una societat tan industrialitzada com Catalunya, ultra la irracionalitat que significa una proporció tan petita de teenics (10,18 %) --en relació al total de població assalariada de Catalunya (80 %)- per al creixement quantitatiu i qualitatiu de la producció i, en general, econbmic. El pes específic de Catalunya dins del conjunt de 1'Estat espanyol pel que fa a la població activa i, entre la població activa, als assalariats, 6s molt important. Població activa, 1970 % % Categories Totai Total Catdunya/ Barcelona/ sbcio-econbmiqrues Espanya Catalunya Espanya Catalunya Empresaris amb assalariats ............... 490.278 84.923 17,32 68,11 Empresaris sense assalariats, professions Bberals, assimilats, ................... etc 2.319.737 246.071 10,60 51,27 Font: INE, Encuesta de población activa (Madrid, 1970). 3 <<Papers)): Revista de Sociologia TAULA 4 Població assalariada, 1970 Proporció Proporció Categories Total Total Catalunya/ Barcelonal sdcio-econbmiques Espanya Catalunya Espanya Catalunya Tkcnics superiors ...... 253.361 42.968 16,95 82,56 Tkcnics de grau mitjl . 925.229 162.391 17,55 80,92 Empleats, funcionaris i treballadors serveis . 2.350.679 450.812 19,17 84,81 Obrers indústria qualificats .................. 3.255.893 749.218 23,Ol 83,36 Obrers indústria no qualificats ............ 791.195 151.463 20,21 74,93 Obrers del camp ...... 986.008 25.775 26,14 25,38 Font: INE, Censo de la poblacidn de España, 1970 (Madrid, 1971). En gairebé totes les categories sbcio-econbmiques esmentades en les Taclles 3 i 4, Catalunya representa la cinquena part de la població activa i de la població assalariada pel conjunt de 1'Estat espanyol. Barcelona recull, tanmateix, proporcions molt altes de població activa i assalariada de Catalunya, fent evident la concentració d'activitat econbmica al vdtant de la capital catalana. L'augment de la població assalariada a Catalunya ha estat espectacular en les últimes dues dkcades, sobretot en comparació amb Espanya i la resta de I'Estat, tal com ens indiquen els núms. índexs de la següent: d Estudi de les classes socials a Catalunya Relació assalariats - no assalariats (índexs) - Any Catalunya Espanya Restat Estat espanyol - 1950 1 O0 100 100 Font: INE, Censo de la poblacidn de España, 1970 (Madrid, 1971). i la comparació entre assalariats en relació al total de la pob1ac:iÓ activa per Catalunya, Bspanya i resta de l'Estat, en els darrers vint anys: TAULA 6 Relació assalariats - població activa ( % ) PP Any Catalunya Espanya Resta Estat espanyol 7 Font: INE, Censo de la poblacidn de España, 1970 (Madrid, 1W1). És evident que a Catalunya el procés d'assalarització en els últims vint anys ha pres unes dimensions ben allunyades de la realitat del conjunt i la resta de 1'Estat espanyol. Mentre que per al conjunt d'Espanya hi ha una petita disminució d'assalariats en relació als treballadors actius, del 1950 al 1970 Catalunya veu augmentar en grans proporcions la seva població assalariada. ctPapers)>: Revista de Sociologia Aquest fet coincideix amb la gran duencia &immigrants provinents d'altres terres espanyoles a partir del 1950 i sobretot durant els anys 19601970. Tot i que es fa difícil determinar estadísticament les proporcions de població immigrada per cadascuna de les categories sbcio-econbmiques que hem tractat ací i, especialment pel que fa a la classe obrera a Catalunya, és evident el paper important que ha tingut el fenomen immigratori en la configuració de l'actual estructura de classes de Catal~nya.~ Cal esmentar dos problemes crucials per a la cohesió de l'estructura social de Catalunya avui, com a cloenda d'aquesta modesta contribució a I'estudi de les classes socials a Catalunya. D'una banda, la progressiva assalarització dels tkcnics i professionals i la paradoxa del deficit dels seus serveis en l'economia i societat catalanes han condu'it un nombre creixent de thcnics i professionals a moviments de reivindicació i de reacció contra estructures arcaiques de producció, contra la lbgica de l'acumulació monopolista i contra el centralisme de l'estat franquista. Aquest fet ha representat una contribució quantitativament i qualitativament decisiva per a la construcció d'una societat i una cultura genu'inament creadores i progressives a Catalunya. D'altra banda, la immigració a Catalunya, com a resultat de la gestió continuada durant quaranta anys &un rhgim polític centralista que no ha fet res per palrliar els desequilibris regionals, posa de manifest el problema de la integració real de la població immigrada a Catalunya, que només es resoldrl mitjan~ant la garantia d'unes condicions de treball i de vida, &habitatge i &educació, etc., per a tots els treballadors de Catalunya, base de la real interpenetració de dues comunitats en una única estructura social i en un model de societat i cultura, fruit d'aquesta interpenetració i enriquida precisament per ella. Departament de Sociologia 'Universitat de Barcelona (Pedralbes) Barcelona 3. Vegeu: Esteban Piniila de las Heras, Immigracid i mobilitat social a Catalunya (Barcelona: ICESB, 1973). 36