El descobriment sociologic de Catalunya : tres notes breus

EL DESCOBRIMENT SQCIOLOGIC DE CATALUNYA: TRES NOTES BREUS Salvador Giner (University of Brunel) En aquest curt assaig l'autor proposa una explicació de la tardana aparició de la sociologia a casa nostra a través de la proverbial preocupació dels catalans per la qüestió nacional. Intenta explicar, després, com certes reflexions globals sobre el país, com ara les de Ferrater, Vicens i Fuster, han d'ésser considerades com a part integrant del nostre bagatge sociolbgic, i no com a excursions extra o metasociolbgiques d'autors no iniciats. Finalment, l'assaig conté una crítica dels excessos del positivisme a la sociologia catalana, ultrapositivisme que sovint s'amaga rera declaralcions tebriques o ideolbgiques generals i que, al seu parer, hom hauria cle superar mitjangant un major rigor &ric en la nostra tasca comuna. Aquestes reflexions giren sempre entorn de la qüestió macrosociolbgica de la natura de l'estructura social de Catalunya. Papers: Revista de SodoIogia 12 (1979) La dkria, sovint angoixada, dels catalans per escatir la natura precisa de llur prbpia societat és ben notbria. Brolla, és clar, de la deu comuna que nodreix les preocupacions de totes les nacions subordinades, empeses d'una banda i de l'altra per interessos oposats, els uns venint de fora, els altres eixint de les prbpies contradiccions socials, Com totes les obsessions d'aquest caire, aquesta ens ha donat alguns bons fruits, car ha enriquit la nostra tensió moral i ha aguditzat la nostra percepció del m6n, fentnos potser més irbnics i tolerants que no pas d'altres gents de semblant latitud. Ens ha fet orbs, perb, a moltes coses, i en general menys racionals del que caldria per a l'andlisi de la nostra vida col.lectiva i de les seves possibilitats reals. Heus ací una raó per la qual el nacionalisme apassionat dels catalans ha estat un entrebanc seriós per a l'estudi verament sociolbgic de llur societat durant massa temps. Algun socibleg foraster s'ha estranyat del fet que la migradesa de la producció sociolbgica catalana d'altre temps no correspongués al nostre desenvolupament industrial i al nostre notable grau de modernitat: el que aquest crític no veia és cpe, a casa nostra, l'an&si social secular i racional es veia gairebé sempre desplacada pel combat cultural i polític nacional. Aquest és el que absorbia les energies dels qui, altrament, en altres indrets, haurien estat sociblegs. Les conseqü~ncies de la nostra desfeta a la Guerra Civil espanyola no feren sinó agreujar la problematicitat inherent a la societat catalana i aguditzar la precarietat que caracteritza sempre la nostra vida collectiva. D'un costat l'enfrontarnent de l'estat franquista amb els nostres signes d'identitat -institucions polítiques de sobirania catalana, patrimoni cultural, llengua del poble-- aclari les coordenades veritables del nostre problema nacional, refoqant per a un nombre significatiu de persones l'argument independentista. De l'altre, pe&, les transformacions demogrifiques i econbmiques, a part del domini de molt llarga durada de l'estat franquista, augmentaren fins a un extrem molt greu les ambigüitats estructurals de 1:i nostra societat. Aquestes, per a esmentar-ne només unes poques, inclouen la preskncia &un cos massiu de no catalans en condicions que no sempre afavo- <<Papers*: Revista de Sociologia reixen ilur integració cultural ni potser tampoc política; l'aparició &uns marcs econbmics &envergadura superior a les forces de la burgesia nacional catalana, la qual no havia pogut passar del capitalisme familístic tradicional al financer oligopolístic, i s'havia de subordinar a un capitalisme d'estat i multinacional, sovint amb centres hegembnics a l'estranger; els processos d'internacionalització de les institucions i dels problemes econbmics, sobretot a l'hmbit oest-europeu, al qual pertanyem; les crisis culturals i polítiques de legitimació de l'autoritat tradicional que inclouen l'erosió de les pietats tradicionals catalanes, tret potser del tossut deler d'drmació nacional. Hom diria que el conjunt de tensions i antinbmies generades per aquests corrents i contracorrents haurien d'haver esperonat la imaginació dels sociblegs del país. A Catalunya, perb, i en gran part a causa de l'esmentada absorció de la nostra energia crítica per part dels problemes d'identitat collectiva i de llur expressió en termes de nacionalisme militant, ell socibleg era inexistent. Fins no fa gaire han estat d'altres crítics socials -economistes, assagistes, filbsofs, historiadorsque s'han encarregat &entendre reflexivament i racional el pafs nostre. La poca sociologia que s'havia fet l'havien feta ells, bé o malament, segons el cas. Els drhstics resultats de la ignominiosa fita del 1939 permeteren perb, paradoxalment, la reconsideració sistemhtica de la nostra situació en el món contemporani: foren aquelles conseqükncies que forpren els més lúcids de considerar el país en termes radicalment problemhtics, amb un rebuig de l'idealisme historicista que caracteritzava la ideologia i la literatura nacionalistes anteriors. La mateixa radicalitat objectiva de les condicions no permetia una altra alternativa a l'anhlisi: hom podia arribar-se a demanar si Catalunya subsistiria al capdavall com a collectivitat identificable sobre el mapa etnic d'Europa d'una faisó més pregona que la d'una mera regionalitat folklbrica. Sorgí així un dubte fonamental, que esdevingué més un dubte metbdic --filosbfic en el cas de Ferrater i Móra, histbric en el de Vicens i Vicens, analític en el de Fusterque no pas un dubte momentani, aviat esborrat per la rauxa patribtica i sentimental. No és gaire difícil d'esbrinar en les tres obres de caire sociolbgic &aquests tres pensadors de la nostra tribu -Les formes de la vida catalana, Noticia de Catalunya i Nosaltres els valenciansun component idealista, mesclat de nosthlgia i entelat per la frustració. En algun cas, com ara a l'obra de Vicens, fins i tot detectem un elitisme que s'adiu ben poc amb els supbsits metodolbgics de I'autor i que arriba al menyspreu de la, per a ell, vulgar multitud. Tanmateix, I'important d'aquestes tres obres cabdals, d'aquestes tres primeres aproximacions a aspectes verament estructurals de la societat catalana, és que són tractaments rigorosos del país on, de lluny, predomina l'element racional Descobriment sociolbgic dle Catalunya i científic pel damunt de l'ideolbgic i el polític. La distincia que les separa, posem per cas, de Lo Catdanisme d'Almiral1 és molt més gran que no pas la que les separa de la sociologia prbpiament dita. De fet, s'hi barregen. Són quelcom més que feina pre-sociolbgica, i cal doncs que les entenguem com a part essencial de la sociologia catalana. Afirmo aixb perquk la reacció diguem-ne privada de la major part dels primers sociblegs catalans als textos bbics de Ferrater, Vicens i Fuster ha estat hostil. Les raons són vhries, per6 principalment són de dues me nes: les ideolbgiques i les de la moda positivista, que, a casa nostra, ha estat més que una moda, car ha esdevingut la manera de fer sociologia des de íinals dels anys 60. Cal suposar que, un cop augmenti la maduresa tebrica de la comunitat sociolbgica catalana i se n'aprofundeixin els coneixements es puguin anar superant els límits que aquestes dues distorsions han imposat a la qualitat de la nostra tasca, i que, de passada, hi hagi un redescobriment de la vilua estrictament sociolbgica de molts treballs que no duen el nom oficial de la disciplina. Naturalment, em sap greu d'haver de dir mots durs contra l'enfocament positivista, damunt del qual precisament s'ha comencat ;i bastir la cihncia sociolbgica a Catalunya, tenint en compte sobretot que només un gran imprudent fóra capaG de menysprear els estudis ystadístics, les enquestes, els informes i les descripcions geogrifiques, demogrifiques i de tota altra mena que s'han multiplicat finalment entre els practicants de la sociologia. Aixb, no solament era inevitable, com a reacció sanissima contra els excessos de retbrica d'uns i altres que fins ara ens tenien ofegats, sinó que fins i tot pot dir-se que és un bon comengament. Ho és, perb, sempre que la reflexió tebrica comenci a impregnar suficientment la nostra tasca, és a dir, que verament la inspiri. Les invocacions rituals a una perspectiva tebrica --el marxisme, per exemple, perb també l'es tructuralisme, la psicoanilisi o qualsevulla altra escolano són suficients per a millorar la qualitat de la nostra feina. S'han de plantejar hipbtesis, delimitar problemes verament sociolbgics, empaitar els arguments coherentment fins al final. No sé si aixb ho sabem fer prou bé encara. Totes aquestes observacions vénen a tomb car qualsevol observador que s'atansi al treball que els sociblegs han fet sobre la societat catalana hi percebri sovint un entusiasme pel realisme de l'estudi empíric que sovint oblida tant les hip6tesis de treball com el mateix marc tebric en el qual el socibleg afirma treballar. Allb que ha predominat hs ara ha estat un deler per ensenyar, amb dades i xifres, quina era la realitat s,ocial cata- <<Papers)>: Revista de Sociologia lana. I la tasca no era pas petita: saber quants sabadellencs, mataronins o olotins van a missa el diumenge; quants habitants de Barcelona enraonen catalh; quants Ilibres llegeixen els tortosins; quina és la distribució dels salaris arreu del país; quina és la mitjana de membres d'una família a 1'Urgell i quina ho és a la Garrotxa; quants autombbils per cada cent habitants hi ha a Perpinyii i quants a Tarragona; quins són els fluxos migratoris del camp a ciutat; com esth distribciida la propietat del sbl urbh; quin és l'origen social dels dirigents polítics o de les líders feministes. Tot aixb i mil preguntes més constitueixen la tasca quotidiana sobre la qual s'ha de bastir tota cihcia social minimament dida. Sense dades com aquestes a la mA hom no pot ni tan sols comencar a parlar en sociologia. Nogensmenys, aquesta ciencia és fonamentalment una teorització i un discurs crític sobre el món social, i no una recollida de dades. És per aixb que en el moment present, tan delicat, del creixement de la disciplina als Pa'isos Catalans ens cal acabar de superar tot malentgs positivista. En un moment donat, durant el darrer decenni del franquisme i el període de transició a la democrkia parlamentaria, la mera exposició dels fets, sense anhlisi, i encara menys, sense referhcia a una posició interpretativa, era prou, és a dir, produi'a uns resultats suficientment <(revolucionaris)> o <toposicionals)>. Tots recordem el temps en que donar, senzillament, els percentatges de catvjlics practicants a una comarca, o &oficials bascs o catalans dins les forces armades espanyoles, constitu'ia un risc estrany. La realitat exposada per la més elemental sociologia era irritant per al poder i estimulant per als dembcrates. De fet, continua essent-ho, per6 la nostra argumentació s'ha de fer més subtil, car les formes de dominació també ho són. El món ha esdevingut encara més complex des del 1977. Tot i que un nombre de treballs sociolbgics importants fets per catalans ha estat dut a terme sobre problemes que no afecten directament la nostra societat --qüestions generals de metode i teoria, estudis de camp realitzats a l'hkrica Llatina, arreu d'Europa, a d'altres indrets de la Península Iberica-, la gran majoria dels esforcos dels nostres sociblegs -entre els quals incloc bbviament els antropblegshan anat naturalment dirigits vers I'estudi de la societat catalana. Tot i que llur grau de fiabilitat varia, hom pot percebre una creixent superació de la babaia adniiració pel dolc encís del x2, de l'enquesta a tot drap i de llurs parents prbxims i remots. En conjunt, tenim a l'abast una munió &informes i recerques sobre molts aspectes importants de la nostra societat. Per a esmentar només uns quants recordem que tenim ja, a hores d'ara, recerques valuoses sobre Descobriment sociolbgic dt: Catalunya comunitats rurals, estudis de sociologia del turisme, relacions del treball, moviments socials urbans, conducta religiosa, condició femenina; possdm al nostre abast investigacions interessants de sociologia ocupacional i de les professions analitzant advocats, enginyers, empresaris, mestres, assistents socials. Hi ha estudis notables sobre migracions obreres, integració d'irnmigrants, sociolingiiística, mobilitat social, pobresa, nacionalisme. I així successivament. No és pas aquest el lloc per a estendre'm amb detalls ni noms propis sobre aquest cos de materials i sobre els seus autors, sobretot considerant que ja ho he fet arreu mal sia imperfectament: només vull cmstatar l'existhcia d'una creixent plataforma de dades i interpretacions no gens menyspreable. I bé: són precisament aquests avenqos els que ens han de dut vers una clara presa de consci2ncia sociolbgica global, totalitzadora de la societat catalana. De fet és forqa escaient i un bon senyal que els nostres couegues a tots els Paysos Catalans hagin triat d'avanqar amb seny, cautela i parsimbnia, sense llanqar-se a fer generalitzacions excessives sobre llur societat, aferrissats als estudis empírics, fent via a poc a poc. Tanmateix, I'acumulaci6 de dades i investigacions concretes aconsella potser que encetem aviat unes primeres síntesis exploratbries. 2s una tasca oberta -i jo, ací me'n vull estar-, que és certament plena d'encís per a la imaginació scxiolbgica. Tot i que me'n vulgui estar, no puc deixar d'indicar que l'andisi de conjunt de l'estructura social de Catalunya no hauria de deixar-se d calendas graecas, car la intensitat del canvi social, els contracorrents econhmics, les contradiccions de classe i les formacions polítiques de control social corporatiu (és a dir, hostil a l'autogestió) estan prenent ara uns ritmes i unes direccions molt distints dels predominants &s fa poquissim temps. Si bé existeixen formes de reconversió política de les cla!;ses dominants i de les subordinades que indiquen certes perman2ncies estructurals, hi ha d'altres tendsncies que palesen la intensificació del canvi social al país. L'estudi correcte de tot aixb ha de sorgir, perb, més de la problemhtica de les csncncies socials que no pas de les pressions de cap entitat finanqadora d'estudis, a menys que miraculosament els seus interessos no inspirin ni posin entrebancs a la recerca. En tot cas, aquesta feina ec pot fer també sense un sol quinzet procedent de les benemerites institucions. El que sí cal és encetar I'estudi amb hipbtesis ben arrelades a la teoria !;ocidbgica entorn a les qüestions d'anhlisi estructural, de reproducció i de conflicte de classe, de nacionalitat i nacionalisme, i dels límits socials del idesenvolupament econbmic, entre d'altres. No cal que una recerca d'aqueix caire s'hagi d'encallar indefinidament en aquestes fases inicials: el que sí cal, perb, és que tota ella sia lligada a la problemhtica i a les hipbtesis generals -no sempre específicament <(catalanes>>-- de tot I'estudi. uPapers)>: Revista de Sociologia Caldria que la recerca orientada a escatir l'estructura social general de Catalunya sia duta a terme amb una visió suficient del treball ja fet arreu sobre qüestions semblants. Posaré un parell &exemples. Els estudis sociolbgics globals fets per a Grkcia i Itilia (per exemple, Mouzelis, i Santuccio i Acquaviva, respectivament), els treballs sobre migracions del Sud al Nord d'Itdia, i sobretot les recerques histbriques sobre la funció del Piemont i la Lombardia com a zones de revolució burgesa han d'ésser meditats i coneguts, car el mktode comparatiu és essencial en aquest terreny. Hom ha de conkixer a fons l'estat sempre problemhtic de les teories de la modernització, en tota llur complexitat d'escoles i recerques empíriques realitzades, dedicant atenció especial a escoles com ara la del Grup &Estudis de Demografia i Estructura Social de Cambridge, que tant han fet per al nostre coneixement histhric de les relacions entre revolució industrial i estructura familiar. Hom pot dir el mateix sobre la permanent qüestió weberiana sobre ktica burgesa i la seva relació amb l'acumulació capitalista, i m6s encara, per al cas catal$ sobre la fascinant qüestió de la relació positiva que sembla existir entre grau de feudalitat pretkrita en un país i grau de revolució burgesa i fins i tot industrial, posterior. Serh quan tot aixb, i el que representa, sia ben pdt i comprl:~ pels nostres investigadors que les thcniques convencionals d'enquesta, d'anhlisi estadística, cartogrhfica, demogriiíica, i les més fosques correlacions entre classes socials, poder polític, ideologies i modes de producció podran comengar a ésser integrats en el marc tebric dins el qual -i solament dins d qualadquireixen un mínim de sentit. Naturalment, tot no serh finalment resolt el dia que hom enceti aquest estudi general encara pendent de la nostra estructura social. I no pas perque hi haurh una skrie d'entrebancs, que podríem anomenar <tideolbgicss, car aquests són prou superables amb un cert determini i tossuderia. No serh resolt, senzillament, perqul: mai no podrem aspirar a un estudi <{definitiu>> de cap societat: solament aproximacions més o menys imperfectes, invitacions perqul: d'altres companys es posin a la feina i illuminin millor encara que no pas nosaltres el món social que hem intentat de comprendre. Aclarimenf bibliogrific. Aquests comentaris generals s'entronquen amb d'altres escrits, com ara l'assaig que sobre sociologia a Catalunya (1939-1976) férem Joan Estruch i jo per a l'obra coljectiva Les cikncies socials a Catalunya, Fundació Jaume Bofill, Edicions 62, en premsa. En aquest mateix Diccionari hom trobarh articles redactats per diversos coljegues, que aprofundeixen aspectes importants de l'activitat sociolbgica, tot i que malauradament cap d'ells ha ,pogut tractar l'activíssim període 1976-1980, que ha vist, entre d'altres esdeveniments, la fundació de 1'AssociaciÓ Catalana de Sociologia. D'altra banda, sobre els condicionaments polítics de la sociologia i les posicions preses pels sociblegs, vegeu la meva aportaci6 al núm. 500 de uLibros Descobriment sociolbgic de Catalunya de Enlace,, obra coklectiva apareguda sota el títol La cultura baio el fratzquisrno, a cura de J. M. Castellet, 1977. Un darrer aclariment personal: dos o tres; parigrafs de la present introducció reflecteixen opinions que vaig presentar molt esquerniticament al diari *Avui, el 28 de maig de 1976. Per a una ampliació de les refersncies sobre el tema, ultra les esmentades al text precedent i en aquesta nota, vegeu el dossier preparat per i'hbit &Estructura Social del Congrés de Cultura Catalana, publicat el 1977 Aquest és un bon fons de consulta, molt complementari al present número de Papers. Tots esperem, tanmateix, que l'amable lector noti els progressos fets comparant-hi ambdós reculls.