El paper de la dona a la publicitat : la manipulació d'una imatge

EL PAPER DE LA DONA A 1,A PUBLICITAT: LA MANIPULhCIO D'UNA IMATGE J 3an Estruch Fralcesc Mercadé J'ardi Romeu (Universitat .,4utbnoma de Barcelona) Aquest article és el fruit clel treball dut a terme en un seminari de sociologia durant el curs 1977-78. A partir de l'anhlisi d'una mostra d'anuncis publicitaris diversos, per6 que tenen com a denominador comú la pre- &ncia de la dona, hom intenta veure quin és l'estereotip de la dona vehiculat per la publicitat. L'elaboracict &un codi de classificació permet de situar la dona dels anuncis en diferents etapes de la seva vida i en l'exercici de papers diversos: nena, noia, esposa, mare, mestressa de casa, dona en el treball i dona amant. Pe& en aquesta diversitat de situacions no hi ha mai contradicció, sinó un model coherent i únic: la nena i la noia són ja dones, i les dones continuen essent sempre criatures; casolana encara que trebslli la dona és simulthniament espo:,a, mare i amant. Les dues característiques fonamentals d'aquest estereotip de la dona als anuncis publicitaris són, d'una banda, la constant accent1 ació de la seva dimensió erbtica i sexual i, de l'altra, la seva sistemhtica subordinació a l'home. D'aquesta manera la publicitat acompleix una dol~le funció, de reproducció de la ideologia dominant, i de legitimació i refxgarnent d7aquesta mateixa ideologia Papers: Revista de Sociologia 10 (1973) Una simple mirada als m&.ss media ens fa adonar immediatament de la importhncia de la publicitat. Quantitativament la seva preskncia és abassegadora: a la lletra impresa, a les ones, pels carrers. En termes de rendabilitat econbmica, la publicitat esdevé fonamental: la premsa escrita, els diaris i les revistes en depenen per a la seva supervivkncia; les cadenes privades de rhdio en depenen igualment; la televisió en viu (en certa manera la TVE és tota ella un immens spot puslicitari); fins i tot al cinema hi és present. La publicitat, per tant, arriba a tothom. Hi arriba cada dia, constantment, amb independkncia del fet que hom s'hi fixi o no; ja fa temps que Packard demostri que l'eficicia de la publicitat no depenia pas del fet que hom s'hi fixés.' Perb si una mirada als ma.;s media ens Ea adonar de la importhcia de la publicitat, una mirada a la plblicitat ens fa veure immediatament la importinua del paper que hi jug~ la dona. La seva preskncia als anuncis és gairebé constant; en diferents l'acetes i sota aspectes diversos, perb prhcticament sempre en relació amb l'home. La publicitat sol accentuar de manera notable i ostentosa la diniensió sexual de la feminitat. La publicitat sembla, segons com, l'hereva directa d'aquella teologia escolbtica que es mirava la dona com una muliel; tota sexus. Si la dona apareix a la put)licitat com una mulier tota sexus, hom pot suposar sense por &equivocar-!;e que la preskncia i la presentació publicithries de la dona establiran -ir~plicitament o explícitauna jerarquització dels sexes, en la qual a la do~r a li correspondrh de jugar sistemhticament un paper de subordinació. 1. Vance Packard, The Hidden Persuaders (1957) (Harmondsworth: Penguin Books, 1960). ctPapers~: Revista de Sociología Fou a partir &aquestes consideracions inicials que ens plantejhrem la possibilitat de fer -al si &un seminari de sociologia a la Universitat Autbnoma de Barcelona durant el curs 1977-78un estudi monogrhfic sobre el paper de la dona als anuncis publicitaris. Després de precisar el marc de referkncia en qui: se situa l'anhlisi i &explicitar breument la metodologia del treball, donarem compte ací dels resultats obtinguts. Aproximació techica La publicitat té com a funció declarada la d'irdormar i donar a conkixer uns determinats productes. A partir d'aci es pot bastir tot un discurs racionalitzador: es tracta &aconseguir que el consumidor tingui una orientació, es pretén ajudar-lo a escollir, es vol que pugui satisfer de la millor manera possible les seves necessitats. Obviament, perb, darrera aquestes raons se n'amaguen d'altres. La funció real de la publicitat (funció latent, si es vol) és la de fer vendre els productes, incrementant els beneficis. Més que de donar a conkixer els productes, del que es tracta és d'induir a llur consum. El problema no és tant el d'ajudar el consumidor a escollir, sinó el de forgar-10 a triar; és a dir, el &obligar-lo a consumir. L'objectiu no és tant el de satisfer les seves necessitats sinó el de crear-les-hi. La publicitat, tal com la coneixem a les societats capitalistes, cal emmarcar-la en el context de l'anomenada societat de consum. L'economia de mercat porta a la publicitat dels sabons o de les colbnies quan s'estableix una competi:ncia entre diferents subministradors de productes fonamentalment idi:ntics, i que sols es poden distingir per llur diferenciació marginal. Aixb és important en el cas concret que ací ens ocupa, perqui: vol dir que si el que distingeix els diversos productes és l'embalatge, la dona de l'anunci publicitari formar8 part d'aquest embalatge. Perb fins i tot alli on no hi ha aquesta competi:ncia directa entre productes similars, la publicitat segueix essent necesshria en la mesura en qui:, com d&iem fa un moment, all6 de qui: es tracta és de fer vendre i de crear necessitats. De tal manera que seria fals imaginar que la publicitat és quelcom de circumstancial en el sistema capitalista: no és circumstancial, sinó estructural. Centrant-nos en el tema concret del paper jugat per la dona a la publicitat, creiem que l'anhlisi ha de tenir en compte els següents elements: 1. La publicitat no és creadora d'ideologia, sinó que el que fa és reproduir la ideologia dominant. Per tant, la diferenciació que estableix entre els papers de l'home i de la dona no ha d'ésser fruit de cap mena de El paper de la dona a la publicitat diferenciació <{natural)>, sinó que és comprensible dins la Bgica diferencial i diferenciadora del ist terna.^ C3nseqükncia d'aixb és que des &un punt de vista sociolbgic la crítica de la publicitat no es pot fer des del terreny de la mateixa publicitat: s'ha de fer des del terreny de la ideologia. En aquest sentit el nostre treball hauria cl'ajudar a comprendre uns determinats aspectes d'aquesta ideologia. 2. La publicitat no defineix de manera rigorosament vhlida els productes, perb tampoc no en crea falses definicions. El que succeeix és precisament que ns els defineix. Dil d'una altra manera: el discurs de la publicitat és un discurs tautolbgic i absolutament inverificable, sense sentit lbgic. Així, per exemple, en un anunci de rellotges d'or per a senyora, el text comenla dient: <{El oro, esa quimera forjada en el yunque femenino de los sueiios.>> Per tal de predisposar favorablement el potencial cofisumidor, la publicitat no defineix el producte sinó que en presenta una mostra exemplar en un marc encantado -.3 El missatge implícit és que comprant el producte es retrobarh igualment l'element encantador: no té res d'estrany, doncs, que aquest element encantador sigui sovint la predncia d'una dona jove i atractiva. 3. La publicitat no recore a la realitat, sinó al seu estereotip. Ei1 d nostre cas, per tant, aixb vol dir que reprduirh estereotipades -és a dir accentuades, com en una caricatorales difersncies masculí-femení." I que presentarh la dona segons els set. s papers més clhssics, tant tradicionals com moderns. En efecte, el recurs a l'estereotip significa que la publicitat parlarh menys de la dona real que de la mitologia de la dona. Una mitologia que evoluciona de la dona tracicional (mestressa de casa) a la dona moderna, alliberada o suposadame1:t alliberada. Al centre d'aquest espectre hi tindrem avui all6 que Lorée :momena precisament el mite de la dona moderna: a la vegada esposa, nare, i ~eductora.~ 4. La publicitat no enly:ra -malgrat. les aparencesun discurs 2. Jean Bauáriilard, La société de consommation (1970) (París: Gallimard/Idées, 1976). 3. Aquest mateix marc és fictizi: en els anuncis publicitaris que analitzarem hi dominen els interiors urbans luxosos, així com els exteriors ctnaturalsa. Es tracta d'una natura ctde llauna,, no un medi de lida, sinó un medi d'esplai per a la gent de ciutat, que hi acudeix mudada, amb cotxes;, motos, bicicletes, taules i transistors, convertint així el camp en un nou interior url~h. 4. Sobre la caricatura de les diferencies masculí-femení, Georges Falconnet i Nadine Lefaucheur, La fabrication des mdles (París: Seuil, 1975). 5. Marguerite Lorée, ctL'image de la femme dans la publicité nord-arnéricaine et £rangaise>>, a Andrée Michel, Fernm:~, sexisme et sociétés (París: PUF, 1977), pkgines 135 i 3s. <(Papers)>: Revista de Sociologia racional. 0, millor dit, la coherkncia del discurs publicitari no es fa a nivell de la conscikncia sinó a nivell del subconscient: el nivell de les pulsions que ens mouen i dels blocatges psicolbgics que ens refrenen. En aquest context, i per a illustrar millor el que volem dir, creiem que la literatura i el cinema erbtics constitueixen un exemple paradigmhtic d'aquest fenomen. Posem per cas les escenes gairebé obligades de lesbianisme i de masturbació femenina a les peUcules del gknere, i que no són en el fons sinó un mitja de satisfacció dels fantasmes voyeuristes de I'home (darrera precisament una falsa aparenca &emancipació sexual femenina). L'anomenada pornografia de les nostres latituds no fa sinó presentar una dona sexualment activa, per6 amb una sexualitat redui'da a la seva dimensió orghtica rna~culina.~ La dona del cinema erbtic és exactament la-dona-queejacula. I en aquest sentit -més enlla fins i tot del discurs sobre la donaobjectecal veure en aquesta literatura i en aquest cinema una forma SG~~Sticada de <tmasclisme~>. Una forma de masclisme paradoxalment consagrada per Wilhelm Reich, que sota un plantejament aparentment revolucionari de la sexualitat no fa sinó ensarronar la dona, reduint la seva sexualitat a unes categories exclusivament genitals i masculines. 5. Cal preguntar-se el perqui. del lligam entre la publicitat i la dona, que és més aviat -i més exactamentun lligam entre la publicitat i el cos-de-la-dona. En el culte al cos i al plaer corporal dels anuncis de vestits, productes de bellesa, perfums, joies, etc., creiem retrobar-hi I'actual mitologia del cos com objecte de constxm primordz'al. Assistim, com dirh Baudrillard, a un autkntic <tinvestissement narcissique du corps~:' el cos bell, el cos cuidat, el cos net, el cos saludable. Hi ha en la nostra societat una percepció espectacular i narcissista del cos, fenomen que es manifesta a bastament en tot el que té relació amb la moda. En definitiva, és doncs el cos esdevingut ocasió i pretext de consum el que estableix el lligam entre la publicitat i la dona.8 6. Finalment, cal analitzar la funció de la publicitat en general dins el context del procés de socialització i integració de l'individu en un ordre social determinat. La publicitat, efectivament, mai no fomentarh la 6. <<El que m'agrada de les noies de ks pelrlícules pornogrhíiques és que s6n iguals que els homes: sempre tenen ganes de fer Vamor*, diu un afeccionat al cinema pornogrhfic; citat per Pascal Bruckner i Alain Finkielkraut, Le nouveau désordre amoureux (París: Seuil, 1977), p. 69. També als nostres anuncis veurem que un dels elements dominants 6s precisament el de la dona oferta, disponible, asempre a punt,. 7. Jean Baudrillard, op. cit., p. 200. 8. Jean Maisonneuve, <tLe corps et ie corporéisme aujord'huis, Revue Frangaise de Sociologie, vol. XVII (1976), p. 565. El paper de la dona a la publicitat discussió, la reflexió o la critica: l'únic que estimula és el consens. La publicitat nega el confiicte i la diEerkncia per aimposar un consens)>? Així doncs, la imatge de subordinaciid de la dona transmesa per la publicitat legitima la seva discriminació en la vida real: en el treball, a casa, en el sexe. En oferir un model de distribució del poder entre home i dona, els anuncis publicitaris reflecteixen el que passa en realitat. Reprodueixen la realitat, i la reprodueixen de maneta estereotipada. Perb, a la vegada, dial&- ticament, la publicitat reforga i legitima així aquesta desigual distribució de poder. Partint del fet que la dist:ribució de poder entre ambdós sexes a la nostra societat 6s desigualithria (seria irbnic dir-ne una hipbtesi de treball per comptes d'un fet), l'interks del nostre estudi és el de permetre'ns d'estudiar exageradament a la publicitat un fenomen que condiciona l'exagerada realitat, a la vegada que n'tis un reflex. Notes rnetodolbgiques Fou, doncs, a partir d'aquest marc de referencia general que ens plantejhrem el treball concret a dur a terme. Es tractava d'examinar els diferents papers jugats per la dona en els anuncis publicitaris; és a dir, &analitzar els estereotips sobre la dona vehin~lats per la publicitat; de veure quina era la imatge transmesa de la don^, reflex d'mia realitat social que oposa I'home i la dona, i que a la vegada contribueix a crear socialment uns carhcters i unes qualitats de les persones que donen lloc a la contraposició de l'estereotip masculí i el fema-.i.'' El m6n dels anuncis publicitaris que aci estudiarem és en definitiva un món que gira entorn de l'honie: de l'home, de la seva dona, de la seva família. La dona i la famflia apareixen efectivament com el primer camp de poder de l'home. La publicita ;, en la seva jllusbria negació del conflicte, crida a exercir el poder sobre el j objectes. I en bona part tambk sobre la dona i la família, considerats scmint com objectes (utilitaris, de consum, de prestigi) de I'home. La publicitat esdevé així una empresa encantadora i mistificadora: intentant fer &lidar la dominació a la qual l'home est$ s0tmi.s en la seva vida social, i 'a seva manca de poder real, la publicitat crea la ausió de domini i de poder. El material de la nostra allllisi el constitueixen anuncis publicitaris 9. Jean Baudrillard, op. cit., p. i92. 10. Com es palesa en el fet quc: segons si es pretén vendre un mateix producte a l'home o a la dona, !a publicitat en far& ressaltar característiques diferents. apapers*: Revista de Sociologia de diferents revistes espanyoles dels darrers anys." La tria de les revistes com a objecte d'estudi, en comptes d'altres mitjans de comunicació, obeí simplement a un criteri funcional de major facilitat d'accés, de recollida, i fins i tot de reproducció. El mateix criteri explica que ens limitéssim volunthriament a revistes espanyoles, tot i que en diferents moments hem utilitzat igualment una mostra nombrosa (perb recollida de manera no sistemhtica) d'anuncis de revistes estrangeres, particularment alemanyes i franceses, per tal de comparar-los, primer, amb els nostres, i per verificar, més tard, que el nostre codi interpretatiu pogués aplicar-s'hi igualment. Es féu així una recollida sistemitica d'anuncis de revistes que comportessin una fotografla en la qual aparegués la dona, tant si era sola, com amb l'home o un fill, com en grup, etc. Si bé la preskncia d'una fotografia fou considerada (amb alguna rara excepció) com un requisit indispensable, és evident que l'anilisi dels anuncis tingué posteriorment en compte tant la imatge com el text que l'acompanya. En definitiva, hem treballat així sobre un total de 128 anuncis, alguns dels quals apareixen reprodu'its ací, a tall &exemple, per a illustrar el text. Esquemhticarnent, el procediment de treball fou el segiient: una vegada recollit el material, fou primer analitzat separadament i de manera individual per cadascun dels tres autors, en un intent de descripció i anhlisi de contingut dels anuncis. Aquestes anilisis individuals foren després contrastades i discutides conjuntament, fins arribar a l'elaboració d'una fitxa única per a cada anunci. En l'etapa segiient el material fou examinat novament (segons el mateix procediment de treball individual primer i discussió conjunta després) amb el fi &arribar a establir un codi de classificació dels anuncis en diverses categories. Finalment, en una tercera fase i una vegada establert ja aquest codi, un darrer examen de cada anunci permeté &atribuir-li la seva categoria corresponent. La Taula I reprodueix el codi, amb les seves diferents categories i subcategories, i amb la indicació del nombre d'anuncis classificats en cadascuna d'elles. 11. Les revistes són les següents: Ama, Cambio 16, Cuadernos para el DiáZogo, Diez Minutos, Dunia, Hola, Interviu', Lecturas, Lui, Nuevo Estilo, Penthouse, Personas, Por Favor, Reporter, Sábado Gráfico, Semana, Ser Padres, Telva i Triunfo. 102 FP paper de la dona a la publicitat Codi i distribució de la mostra Total per categoria 1 . NENA 1.1. Coqueta. presumida .............................. 3 1.2. Futura dona ...................................... 4 1.3. Esponthia ......................................... 1 8 2 . NOIA ........................... 2.1. <(Lliure i emancipada)> 6 2.2. Promesa. futura esposa ......................... 4 2.3. Enjogassada ......................................... 4 ............................................. 2.4. Infantil 317 3 . ESPOSA 3.1. Felic. satisfeta. e:namorada ..................... 5 .................................... 3.2. IXcil i sotmesa 2 3.3. Objecte de prestigi de l'home .................. 5 3.4. FrBgil i delicada ................................. 113 4 . MARE 4.1. Orgullosa i cofoia del seu fill .................. 1 4.2. Atenta, que viu per als altres .................. 2 .......................................... 4.3. Educadora 2 5 5 . MESTRESSA DE CASA 5.1. Eficag, eficient .................................... 3 5.2. Bona administradora. estalviaclora ............ 4 5.3. Casolana ........................................... 8 5.4. <{Lliure i emancipada)> ........................... 217 6 . FEINA 6.1. Subordinada ........................................ 2 6.2. Ensenyada, aprer.ent ............................ 1 6.3. Eficient, bona COU aboradora ..................... 2 6.4. Objecte de prestigi i admiració .................. 1 6.5. <{Emancipada)> ...................................... 2 8 <<Papers,: Revi'sta de Sociologia Total per categoria Misteriosa, llunyana .............................. 3 Que fa goig, que vol ésser seddda ............ 15 Que provoca, que excita, que sedueix ......... 6 ;Disponible, que s'ofereix ....................... 10 .................. Admirativa respecte al mascle 3 .................. Frlgil, que necessita protecció 4 ........................ Joguina semal del mascle 1 ...... Enjogassada, despreocupada, inconscient 4 Que s'autocomplau ............................... 8 54 8. OBJECTE DECORATIU 8.1. Objecte decoratiu ................................. 6 6 El codi elaborat pretén classificar en cada cas els anuncis segons el paper principal jugat per la dona en cadascun d'ells. Bs important de fer observar que aquests diferents papers no són en definitiva mai contradictoris, de tal manera que l'estereotip de la dona vehiculat per la publicitat seria en realitat la suma de tots ells. Tractarem ara, perb, de fer una síntesi dels elements dominants que apareixen en cadascuna de les categories. La dona - nena La nena és sovint presentada en els anuncis com una imatge del que ha d'ésser la dona. Es una dona en petit, amb totes les <(qualitats)> que ha de posseir la dona adulta, de la mateixa manera que la dona no deixarl mai del tot d'ésser una nena. Les dones són com nenes, les nenes s6n ja dones. Per ésser sempre <tella mateixa)> la dona ha d'ésser com quan era nena, ha de continuar essent-ho (vegeu foto núm. 8). Com la dona, per tant, la nena és ja presumida, coqueta, esponthia. La nena (foto núm. I) és <{petita perb gran)>, i estl ja <(plena d'admiradors)>. La nena és presentada així com una prefiguració dels papers cllssics de 1s El; paper de la dona a la publicitat litza (núms. 4, 19, 20 i 31), 17ttbjecte amb el qual més tendirh a identificar-se l'home és el cotxe. Dotat d'atributs virils, <<aspecte aventurer)>, <<capaG de qualsevol cosa), i, per dzmunt de tot, <(potent)> (núm. 29), I'homecotxe vol ésser objecte &<cadmiració)> per part de la dona, irresistiblement portada a <<girar el cap>> davant la seva aparició. L7amant admirativa és també, com tota dona, una dona enjogassada, poc assenyada, una dona infantil, per a la qual tot forma part de l'immens joc que és la vida (nu'm. 30). I)espreocupada, inconscient, és la dona que té ganes de afer follies)>, <(coses insblites)> (~zúfilz. 3 1 ). Aquesta pres2ncia en la dona de I'element infantil far$ que tornem a retrobar ací elements analitzats ja en parlar de la nena i la noia: la dona enjogassada és també la dona frhgil, delicada, que necessita protecció (masculina); la dona convertida en una joguina de l'honie, el qual en^ fa a la vegada la seva propietat privada (nzim. 32). Aquesta paradoxal omniprzskncia de l'home en els anuncis publicitaris en qu2 apareix la dona, té aparentment una sola excepció en aquells casos en que la dona apareix realment sola, $realment amb si mateixa (nzim. 33). És la dona que s'autocomplau, extasiada, centrada en si mateixa, acariciant-se ella mateixa. És la dona que s'autocontempla i que s'autoerotitza, en una mena de joc masturbatori al qual l'home sols hi té accés en la seva qualitat de vo)eur i, indirec:i:anuent, en la mesura en qu& el fet mateix de perfumar-se denota un afany de projecció cap a l'home. La dona - objecte decoratiu Una darrera categoria inclou finalment aq~tells anuncis en els quals la presencia de la dona no correEPon a l'exercici de cap paper femeni determinat, sinó que obeeix a un pur criteri estittic. La dona en aquests casos és triada com un pur objecte decoratiu, perb fóra perfectament substituible per d'altres objectes (vegeu per exemple el nkm. 34). Conclusions L'estereotip de la dona que vehicula la publicitat és el resultat del conjunt de tots els papers que hem analitzat. Es important de fer notar, en efecte, que malgrat que els anuncis presentin imatges de la dona en etapes diferents de la seva vida i en l'exercici &activitats diverses, no hi ha mai contradicció entre elles sinó que formen en definitiva un tot coherent i <(Papers)>: Revista de Sociologia únic. La dona dels anuncis publicitaris és sempre nena i noia a la vegada que adulta, de la mateixa manera que la nena i la noia són ja presentades amb les <(qualitats)> i <(virtuts)> típicament femenines: la nena és una futura amant i una esposa i mare en potkncia, i la dona segueix essent frhgil i enjogassada com una criatura. D'altra banda, aquesta dona dels anuncis publicitaris juga uns papers que són més acumulatius que excloents: segueix essent casolana encara que treballi, és al mateix temps amant, esposa i mare. Podem parlar, doncs, no de dones diferents sinó d'uns únics model i estereotip de dona recreats i transmesos pels anuncis publicitaris. Dues són les característiques fonamentals d'aquesta dona tal com ens és presentada a través d'una diversitat de situacions: la deliberada accentuació de la seva dimensió sexual i erbtica, i la seva sistematica subordinació a l'home. La dona dels anuncis és sempre bonica i atractiva perquk, com dkiem al comencament, forma part de l'embalatge del producte que la publicitat ens vol fer comprar. Cal, per tant, que faci goig, que cridi l'atenció, que sigui suggerent, que tingui appeal: i el més important de tots els appeal és, precisament, en la nostra societat, el sex appeal. Per6 al mateix temps aquesta dona atractiva és a la vegada una dona sotmesa i subordinada a l'home. Aquest fet, que ha estat subratllat ja en el comentari a diferents anuncis, es fa particularment palks quan hom observa les postures físiques adoptades pels personatges, i en especial en els casos en qui: apareixen junts a un mateix anunci homes i dones. L'home és sistematicament més alt que la dona, com un signe de superioritat i de domini (núms. 3, 5, 6 i 22); fins i tot quan es tracta de nens ell és ja més alt que ella (núm. 2).13 L'home és presentat en els anuncis gairebé sempre dret, mentre que en la dona la verticalitat alterna amb les postures inclinades (núm. 23) o simplement horizontals (números 21 i 24). Quan uns i altres apareixen drets, hom pot observar nogensmenys diferkncies significatives: rígid i ben plantat ell, com qui controla i domina la situació mentre que en la dona són típiques les flexions del cos i de les cames (núms. 3, 27 i 30). El mateix hom pot observar en les mirades: l'home sol mirar recte davant d'ell, fredament, mentre que la dona sovint abaixa la mirada (núm. 5) o bé es contempla l'home, plena d'admiració (núms. 7, 22 i 29). La seriositat, habitual en l'home, contrasta amb la tendencia de la dona a somriure (núms. 15 i 22). Tots aquests elements convergeixen a donar de l'home una imatge de dominador, de control, d'estar 13. Aquesta sistemitica diferhcia de postures i alcades permet que a diversos anuncis en qui es presenten objectes (botelles, gots) iiurs formes i alcades representin a la perfecció l'estereotip dels cossos masculí i femení. 1 Cuando sea maypr te compraré un n~iio. 2 3 4 se siempre tú misma. Pam unes uh~ mc~bpmn~er6undelWno Pmww unwcM Akwuedekarnd pmnon in~ncffi~naadir~moolk~~ larducm~dnwrud debhW?,S&alniulld unp.l&osgounrhrlna e,mnda&&d,#cb,w~"e b',""*o*&"ar, X Pw,,*o>mouraa"m~ dhmmn X ..unpusnpr,w=5r hi#€* gut.pmrt*sun. nwnhr(bncarcoszmm Y rinedw cucs~o<aolo ipawtaNolors@biysrJlar de laN1smmnn~1r.l ---L Y&' I *x ~l-~~~~ X .TmsarnsarnIlo, taad. $2 10 ya siente en sy, manos & suaves't:ariciw pe sus seres querldos sentirán dmués sobre suewm. iPodemos ayudarle? Nuestras maquinas Fon mas perfeaas cadadia para que tu seas cada dia mas oersona. l'orqdr'~ I\ ics 11135 ~mportclntcc~u~ lavat o I!nlp,dt el pol\o )'or em nuesrros la\a\ajlllns \o11 .;iva\aj~llas conrcgu~dos Por e30 nJe\rr& labadoras durar1 lodn la wda Por eso ndesrros arpiradores aspiran todo lo aspirable. Porquc ti no eres una maquina, eres una persona. Y no tienes por que ser tu la que estes a vueltas con.todas esas tareas manuales. Que trabajen las miquinas. Y que no se paren. Porque tu no eres un electrodomestico. Ni tienes 14 oroeramas de lavado. Poraue tli tienes meiores cosa$ aue hacer. ~stGdiar, trabajar fuera, saiir, entrar, conocer, vivir ... rka~izarte. Por eso nuestras maquinas son asi. Por eso procuramos que no se rompan nunca. Poraue si eres tu la aue tienes oue trabaiar como una maauina . . tu si ie vas a romper'alglin dia.'~h eres Úna persona. Y tienes derecho a vivir. Y tienes que defender ese derecho cueste lo que cueste. La proxima vez quc compres un elcctrodomestico, compra una maquina que te sirva a ti, no una maquina a la que tengas que servir th cada dos por tres. En X hacemos cosas mejores para lavar y limpiar, para que tu puedas hacer cosas mejores que lavar y limpiar. Hacemos maquinas mb perfectas para que tu seas mas persona. ca X. PORQUE TU NO ERES 16 UNA MAQUINA. "No voy a dejarlo todo sólo por mi embarazo" Elona Mano", 9, dc. u,rudtlra d6 lntcrlortr C,ls ocupaelon ubsurh gran parte dderu tlcnlpn Llaos elll en cints ) LI I* onmcra en rorolcncrrew W a nnuy 14giyfla mopnor. @IIY ro, aorguc H.lons aslunr #cru dos y aeoll4li/ygranentuslaatuderuprolblfs puru ptolrgfr y lesr6n ncompalsr s la mujer m Sa* que u prsw del cqta etapa, su, duda la enorme tnlln (luc rlore mns emocfonante de *a nocer IIF I~~~~BLIU~CS sent. el it'nd~r todm vido La matem~dsd propzuh de au actual EIloa ylrrh~~erqr que d/o tado rlamenlf sa I$ yluntcan. "1s dm$ -Si qoI6M x MateM la pcb+ (IU' mis proyrelol senn legf cannatlemenle, haUI, &vitu. es ~reclw dl. uendale ms* t4rd r eh- .*** - cnh* E*lr, hIUt#r rh@lhd(o Wi0yr.t 66kar(isl Bdsr IhLDdbn MlhuAnlh Mol.irIbn 'i OIROS HASIA IM CURSOS 17 'x x :: , prendas muy excitantes.