La història a l'experimentació del cicle 12-16

La historia a l'experimentació del cicle 1216 Cristdfol A. Trepat i Carbonell Com queda la Historia amb tot aixo de la Reforma? ~Quantes hores ens posen per curs? Quins són els nous programes? Aquestes, o preguntes corn aquestes, sovintegen entre els professionals de 1'Ensenyament Secundari, molts cops amb una certa angúnia. En canvi resulta més estrany que les preocupacions s'adrecin devers un marc curricular que precisi el que, el corn i el quan ensenyar, el que, el corn i el quan avaluar o bé que es qüestioni el sentit de l'estudi de la Historia entre els postadolescents o en les diverses formes d'aplicació curricular. 1 davant d'aixo gairebé sempre també sol apareixer una certa malfianca davant les paraules tkcniques de la psicopedagogia. El maridatge entre psicopedagogs i professors d'Historia no s'ha arribat a consumar del tot. Davant d'aixo, freqüentment, cadascú es refugia en el seu llenguatge específic i contempla el possible contraent matrimonial corn un intnís. ~Com podeu ensenyar així i aixo si el noi de 14 anys no hi pot atribuir significativitat? -es queixa el pedagog. iCom pot ser que en el programa no surti tal tema? -protesta l7ensenyant dYHistoria. 0, pitjor encara, hi ha qui acusa determinats models d'aplicació curricular corn a formes conscients d'una política que pretén segrestar la Historia corn a disciplina dels plans d'estudi obligatoris. Tot plegat resulta lamentable. Perquk ni es vol amagar res, ni es pretén treure cap tema essencial, ni reduir les hores de cap assignatura. Ni substituir l'ensenyament o aprenentatge de cap Area a mans de psi- 3 04 C.-A. TREPAT copedagogs. 1 sí que es pretén que la psicopedagogia ens illustri sobre les capacitats del preadolescent per tal d'arribar a desenvolupar-les-hi de manera que li siguin útils en el sentit més ampli del terme. De tota manera les preguntes basiques amb aixo no queden contestades. De fet, icom ensenyar la Historia? Que cal ensenyar-ne? Quan? Un marc curricular per a l'ensenyament obligatori No té sentit plantejar-se en solitari l'estudi d'una sola disciplina. En un programa d'experimentació cal procedir a dissenyar un marc generic que ens permeti seleccionar continguts i orientacions didactiques. 1 també uns objectius clars. 1 aixo de cada area. Dins d'aquest marc s'ha de desenvolupar el currículum dYHistoria i de la resta de les Ciencies Socials. Que és, empero, un currículum? El concepte de currículum en el camp de l'ensenyament obligatori ha portat diverses vegades a confusions lamentables. D'una banda s'ha confós amb l'expedient de l'alumne i s'ha entes currículum com a historial de les assignatures cursades en un període amb les seves qualificacions annexes. 1, certament, quan diem que el cicle 12-16 pretén atendre la diversitat de tots els alumnes, logicament, aixo es tradueix en un currículum no homogeni. Aquí currículum vol dir simplement expedient. D'altra banda, en alguna publicació s'ha mencionat currículum com a sinonim de programes. En aquest sentit val a dir que sempre que un concepte vol dir una cosa a través d'una paraula no cal en absolut canviar la paraula. Si parlem de currículum és perque volem esmentar quelcom que no existeix com a tal en la practica docent actual. Una altra dificultat per a definir currículum la trobem en les diverses accepcions que li solen donar les escoles psicopedagogiques. Segoiis a quina escola es pertany el concepte de currículum canvia. Per aixo de manera freqüent en parlar de currículum confonem la seva significació i no acabem d'aclarir el que és en realitat. Amb la qual cosa enterbolim tots els desenvolupaments posteriors. El dr. Cesar Col1 i el seu equip van elaborar per al departament d'Ensenyament una proposta de marc curricular per a l'ensenyament no obligatori on precisava el concepte de currículuml. La seva definició és la que hem adoptat. Per al Programa Experimental de la Reforma Educativa un currículum és la baula que lliga les intencions educatives amb les línies d'acció pedagogica de cada area, just fins a la porta de l'aula. Estem acostumats que en un extrem dels actuals programes educatius hi hagi unes intencions generals i a l'altra banda, a l'aula, uns programes tancats amb seqüencies instruccionals fixes. El currículum com a eina pedagogica intenta relligar els dos extrems a fi que no hi LA HISTORIA A L'ExPERIMENTACI~... 305 hagi un buit. 1 ho fa des d'una orientació psicopedagogica concreta: el constructivisme. Quines són les anelles del currículum? ~Com es passa de les intencions generals fins a la porta de I'aula? Els nivells de concreció del currículum En un currículum cal d'entrada establir les intencions generals de l'area, derivades generalment dels objectius globals del cicle. Aquestes intencions generals de l'area intenten relacionar I'especificitat del contingut generic amb les capacitats humanes que cal desenvolupar en l'alumne. Aquestes capacitats -cognoscitives, afectives, psicomotrius, d'inserció social i d'interrelació personalhan de ser l'objecte preferent de tota l'educació. Evidentment no totes les arees desenvolupen les mateixes capacitats de forma equilibrada. N'hi ha que ajuden a créixer en la psicomotricitat de manera més intensa, d'altres els aspectes cognoscitius, d'altres la inserció social, etc. Per tant, el primer aspecte que concreta un currículum consisteix a establir aquells objectius generals que a través de la disciplina o disciplines de l'area contribueix a integrar l'alumne, mitjanqant el seu creixement, en la societat historicament i socialment estructurada. 1 aixo amb la finalitat de poder-hi actuar i incidir-hi. 1 de transformar-la si ho creu. En una segona fase el currículum ha de concretar el contingut en grans blocs, els objectius terminals i els criteris didactics i avaluatius. Els blocs de contingut s'enumeren de manera logica -sense encara assenyalar el seu ordre d'aparició a l'aulaseparant els fets, c6nceptes i sistemes d'una banda, els procediments de l'altra i, finalment, els valors, les actituds i les normes. Tant els fets/conceptes i sistemes (F/C/S) com els procediments (P) com els valors, les actituds i les normes (V/A/N) es consideren ex aequo, sense que cap aspecte es consideri predominant. El contingut, pero, no queda massa precisat en la seva enunciació. Si veiem escrit com a proposta de contingut en el capítol de P "orientació a I'espai" podem entendre des d'una simple ubicació dels punts cardinals fins a tot un procés complex d'orientació en alta mar respecte dels estels. A concretar el grau i el tipus del contingut enunciat hi contribueixen els objectius terminals. Aquests, expressats en termes de capacitat, precisen el mínim acaluable dels alumnes referit al contingut de cada bloc al final del cicle. Potser seria l'element més fortament prescriptiu. Finalment els criteris didactics i per a l'avaluació fixen els mecanismes que permetin desenvolupar activitats d'aprenentatge i d'avaluació a I'aula des de la perspectiva del constructivisme. És a dir, indiquen per a cada disciplina aquelles estrategies didactiques generiques que permetin que l'aprenentatge sigui significatiu 3 06 C.A. TREPAT i funcional i no mecanic. El conjunt d'objectius generals d'area, enunciat de blocs de contingut, objectius terminals i criteris didactics i avaluatius constitueixen l'anomenat primer nivell de concreció del curriculum. En una tercera fase el currículum seqüencia els blocs del contingut perque de manera orientativa els equips docents entenguin la voluntat del programador en el moment de redactar-los. De tota manera, el far d'orientació de l'acció docent i didactica pel que fa a la construcció d'activitats d'aprenentatge ve constituit pels objectius terminals. 1 aquí s'acaba el curriculum. En mans dels prsfessors queden les aplicacions del que constitueixi el planteig d'aquest disseny obligatori. Per tant, la decisió d'ordenar i programar el contingut al llarg dels quatre anys d'acord amb la referencia dels objectius terminals queda a mans dels equips docents. A la fase experimental s'han atorgat per realitzar el currículum de Ciencies Socials onze moduls. ¿Que és un modul? Fins ara el paquet de materia que segmenta una disciplina ha estat l'assignaturalany amb una freqüencia horaria setmanal. En el cicle d'ensenyament obligatori es pretén tenir tots els alumnes en llur diversitat. De manera integradora, i respectant a l'ensems els seus interessos i les seves capacitats. El tractament de la diversitat és difícil i enlloc no s'ha solucionat d'una manera satisfactoria. 1 no només es pot reduir als aspectes curriculars i d'ordenació educativa. Ara bé, aquests no hi poden ser indiferents. Per aixo en la fase experimental els paquets de materia s'han organitzat en unitats de 30 hores. Un paquet de materia de 30 hores és un modul. Aixo permet flexibilitzar l'ensenyament de cada area a raó de diverses modalitats horaries: 3 horeslsetmana un trimestre, 2 hores setmanalsemestre o bé, per exemple, en camps de treball i de manera interdísciplinar, a 15 horeslsetmana en una quinzena. No s'obliga a una manera determinada d'organització i sembla raonable pensar que s'organitzaran els cursos de manera regular. La proposta d'experimentació, en general, tendeix a alliberar possibilitats, i no ha d'obligar-ne una. La primera tasca del professorat, doncs, consistiri a ordenar el currículum en el nombre de moduls assignats, de menys dificultat a més abstracció, i integrant els conceptes, els procediments i els valors en cadascun d'aquests paquets de materia. La seva feina previa no s'acaba aquí. El model adoptat pressuposa i proposa que el professorat organitzi, des del modul, el programa concret (FCS/P/AVN) per ordre d'aparició a l'aula, els objectius didactics a aconseguir, les activitats d'aprenentatge i les activitats d'avaluació, tot ajuntant a aquest disseny el material de suport per a l'alumne. Aquesta ordenació en moduls i la seva concreció en material de í'aula és el que en el marc curricular s'anomena tercer nivell de concre- LA HISTORIA A L'EXPERIMENTAQO ... 307 l ció. Aquest tercer nivel1 no és propiament ja el currículum sinó la seva aplicació. L'aplicació curricular, doncs, correspon als equips docents de cada Centre, que són els qui coneixen la seva experiencia, el tipus d7alumnat, les seves capacitats i .els interessos i els recursos amb que compten. Així doncs, ja podem respondre una de les preguntes que encapcalava aquest article. Quins són els nous programes? No existeixen nous programes. Aquests, i per a tota l'etapa, els han de confegir els docents. ~Ciencies Socials o Historia? Aquesta és una qüestió polemica. Des de qui pensa que l'ensenyament de les Ciencies Socials ha de ser disciplinar i que cal introduir a l'ensenyament Secundari les beceroles de cada disciplina, entre les quals la Historia té una llum propia i principal com a disciplina integradora, fins a qui basant-se en el fet que les respostes humanes són global~ i no disciplinars diu que el que cal és buscar els punts comuns de les diverses Ciencies Socials i un centre d'interes que les relacioni. Efectivament, no existeix una Ciencia Social, en singular, sinó diverses. Cadascuna amb un objecte d7estudi específic i un metode que li és propi. També és cert, pel que fa a la Historia entre els preadolescents i primers adolescents, que resulta difícil elaborar un aprenentatge significatiu del temps historic. ¿Té sentit estudiar Historia a base de forcar -com encara s'esdevé sovint, desenganyem-nosun memorisme mecanic que no modifica ni els preconceptes ni les conductes i actituds de la majoria dels alumnes? ¿No produeix una confusió notoria estudiar un fenomen observable de l'entorn social integrant-hi diverses disciplines? No tenim respostes clares a aquestes preguntes. 1 de cara a les programacions o aplicacions curriculars preferim que els equips docents triin la manera millor de dur a teme l'estudi de les Ciencies Socials. Aquestes aplicacions poden ser integrades, disciplinars (Geografia, Historia, Economia, etc.) o inclusives. Les disciplinars, al seu torn, poden ser continues (vertebrades cronologicament, de manera classica) o discontinues (atenent més a la sintaxi de la disciplina tal i com ho proposa el 13-16 angles). Darrerament, fins i tot s'ha defensat una tercera proposta d'aplicació curricular que intenta superar I'antagonisme integració-disciplina. Segons aquesta proposta, les Ciencies Socials tindrien uns elements o nuclis comuns com el concepte "d7interdependencia" o el de "continuitat/canvi7', cLjerarquització", etc. El que caldria, doncs, fóra agafar la serie d'aquests conceptes inclusors i desenvolupar-los a través d'una disciplina, la que fos. 308 C.A. TREPAT Atenent aquest panorama, alhora engrescador i difícil, el currículum de Ciencies Socials s'ha elaborat d'una manera'que permeti l'aplicació curricular que cada equip docent estimi procedent d'acord amb la seva analisi. Així, doncs, ihom pot organitzar una Geografia i Historia classica i un altre pot desenvolupar estudis integrats o bé disciplinars discontinus? La resposta és afirmativa. ¿No creara una gran confusió? Les confusions constitueixen un risc en l'aplicació. És cert. Pero sobre el projecte no s'han pas de produir perque la referencia dels objectius terminals és igual per a totes les aplicacions. Si s'aconsegueixen aquests objectius, la manera d'arribar-hi és secundaria. El currículum de Ciencies Socials a l'etapa 12-1 6 Així, doncs, i ates tot el que portem dit sobre concepte de currículum i les seves aplicacions, i sobre les diverses maneres de concebre l'ensenyament de les Ciencies Socials, hem organitzat el primer nivel1 de concreció de la manera que especifiquem a continuació. . 1. Els objectius generals d'area En un total de quinze objectius ens proposem aconseguir en l'alumne un desenvolupament de les seves capacitats cognitives tant pel que fa a procediments específics de les Ciencies Socials, i en particular de la Geografia i la Historia, corn "interpretar i representar un espai determinat emprant diferents tkcniques" (objectiu núm. l), o "entendre i utilitzar categories temporals ..." (objectiu núm. 2) o bé "identificar algunes de les causes principals que motiven una determinada situació o fet historic i les seves conseqüencies (objectiu núm. 5), corn pel que fa FCS, i podríem posar corn exemple l'objectiu núm. 6, "entendre que l'estructura i la dinamica de la nació societat i territori catalans, així corn altres societats i espais, són el resultat de processos historics en que incideixen múltiples factors". Les capacitats afectives també tenen un camí de desenvolupament dins de l'area corn el que prescriu l'objectiu 12 "respectar i defensar, en la mesura de les seves possibilitats, el patrimoni cultural, historico-artístic, medio-ambiental ... catala, tot expressant la seva solidaritat amb el patrimoni i la cultura d'altres nacions". La inserció social es pretén desenvolupar en objectius corn el núm. 1 1 "inserir-se activament, participativament, democraticament i críticament en la cultura, societat civil, institucions democratiques i realitat nacional catalana, emprant l'analisi i el coneixement del territori i el coneixement del territori i la historia de la nació catalana". De la intenció d'aconseguir aquests objectius se'n desprenen les Iínies generals que precisen els grans blocs de contingut. 2. Els Blocs del Contingut Ates que les Ciencies Socials el que pretenen és I'estudi de I'home en societat dins de I'espai i al llarg del temps ens ha semblat particularment oportú establir cinc blocs que relacionin I'espai amb les activitats humanes. Aquests cinc blocs són els següents: . . Bloc 1. Humanitat i medi físic En aquest bloc es proposa l'estudi del medi en si i en relació amb les societats humanes que l'ocupen. Entenent que l'home en societat modifica contínuament el medi i que alhora el medi influeix en part en l'organització d'aquestes societats. Hi ha la voluntat d'introduir en aquest bloc tota la problematica referent a la degradació del medi ambient, en el seu vessant social, cabdal per entendre el món d'avui i que fins ara era absent dels programes. També es tendeix a afavorir l'estudi de diferents societats del planeta interrelacionant-les amb els espais que ocupen. Bloc 2. Ocupació del territori, demografia, kabitat i urbanisme Aquest bloc remet a les nocions basiques de demografia, i també sobre una de les necessitats basiques que posibilita les formes de vida humana, l'habitatge. Sintonitzant amb les dues propostes anteriors, s'incorpora I'estudi del fenomen urba. 1 totes aquestes nocions es plantegen tenint en compte les variables de present, passat, proxim i llunya (local i universal). Bloc 3. Transformació i explotació del territori. Activitat economica i progrés tecnico-científic L'objectiu basic d'aquest bloc és plantejar com I'home ha resolt les seves necessitats materials, en funció de l'aprofitament d'uns materials, en funció de l'aprofitament d'uns espais i els seus recursos, comencant per la més basica, l'alimentació, en diferents períodes i en diferents escales espacials. A destacar el protagonisme que es dóna a les repercussions socials del progrés tecno-científic, un dels grans motors de la Historia, fins ara absent dels programes. Igual com en els blocs anteriors, contemplant el present i el passat i diferents escales espacials. Bloc 4. L'organització dels komes i del territori: política i societat Es proposa aquí I'estudi de les formes d'organització de les societats i del control d'aquestes sobre el territori; és a dir, historia i actualitat político-social a diferents escales i destacant el conflicte. Bloc 5. La culturització del territori: manifestacions culturals i artístiques 310 C.A. TREPAT En aquest bloc es planteja la introducció a l'estudi del complex panorama cultural del món d'avui. També l'evolució de les principals m* nifestacions culturals al llarg del temps, posant especial emfasi en les seves implicacions socials. Tot i que qualsevol manifestació artística és una manifestació cultural, hem explicitat el terme a fi que no hi hagi dubtes del protagonisme que l'art té com a comunicació i reflex de l7imaginari de les societats. Els blocs de FCS estan organitzats del més concret al més abstracte. Els tres primers blocs operen sobre realitats forca materials, facilment abastables fins i tot a l'observació i a la manipulació directa (habitatge, ciutat, agricultura, tecnica ...) mentre que els dos darrers fan referencia a aspectes que requereixen forca abstracció (organització social, política, cultura...). D'aquesta manera volem manifestar que s7ha de tenir en compte el moment de desenrotllament psicologic del nen, caracteritzat en aquest període per la transició del pensament concret cap al pensament abstracte. Pel que fa als Procediments el bloc del contingut s'ha organitzat al voltant de quatre grans blocs: l. Interpretació i representació de l'espai 2. Analisi, interpretació i representació del temps 3. Procediments per obtenir i analitzar informació 4. Procediments de comprensió i aplicació Els procediments són, encara, a hores d'ara, un dels grans temes pendents a l'ensenyament de les Ciencies Socials com a eina d7aprenentatge i com a part integrant del treball a l'aula. Les experiencies, en aquest camp, són més aviat escasses i cal anar cobrint aquest buit a mesura que aquestes prenguin co~. Fins ara, i al marge de la memoria, en el millor dels casos, eren escasses les habilitats, tecniques de treball, .etc., assolides mitjanqant les Ciencies Socials. Els blocs de contingut representen un esforc per variar aquesta situació, i la formació, en saber treballar amb un bagatge metodologico-instrumental, sera tan important o més que la informació, si més no aquesta és la voluntat en aquests nivells de concreció. Pel que fa a Actituds, Valors i Normes, proposem cinc grans blocs: 1. Actituds personals en la vida quotidiana i l'estudi 2. Normes per sistematitzar el treball propi 3. Convivencia cívica i social 4. Respecte, solidaritat i cooperació 5. Relativisme Igual que en el cas dels procedirnents, o potser encara amb més deficits, no hi ha globalment gaire experiencia sobre com plantejar un treball sobre actituds, valors i normes particularment adient a l'area de Ciencies Socials. En tot cas, els blocs proposats podran ser un punt de partida sobre el qual centrar el debat respecte d'aquesta problematica tan interessant com poc desenvolupada. 3. Els objectius terminals No es tracta aquí, per obvies mancances d'espai, de comentar tots i cadascun dels objectius terminals. De tota manera bo sera un exemple per tal de veure, a la practica, com es poden fer diverses aplicacions curriculars. El bloc 2 del contingut de FCS dedicat a l'ocupació del territori, la demografia, l'habitat i l'urbanisme esta seqüenciat de la manera següent: 2.1. Distribució de les persones en el territori 2.2. Moviments de població 2.3. Tipologies d'habitat 2.4. Formes d'ocupació del territori: rural i urba. Dos dels objectius terminals referits a aquest bloc de contingut diuen el següent: 2.1. Coneixer les dues principals variables demografiques del món d 'avui, relacionar-les amb indicadors socio-economics i situar els estats llegats a aquest regim demografic. 2.4. Coneixer les caracteristiques del regim demografic antic i moderno-industrial i quina ha estat l'evolució demografica dels territoris catalans en diferents periodes histories. Es tracta, doncs, que els alumnes a través de l'estrategia que es vulgui, mentre sigui significativa, assoleixin, en acabar el cicle, entre d'altres, aquests dos mínims de coneixements demografics. La manera de concretar la programació és secundaria. Es poden aconseguir a base de fer un modul dedicat només a la demografia en totes les seves variables o bé, dins d'una programació d'historia, proposar com a bases materials de cada període l'estructura demografica. Per tant, no té ja massa senti t parlar del "nou programa d'HistoriaU sinó de coneixer els objectius terminals2, i construir el programa d'Historia o de Ciencies Socials d'acord amb els propis criteris, opcions ideologiques, experiencia didactica, recursos disponibles, etc. Els exemples per a la proposta experimental Passar d'un sistema de programes fixos i tancats a un planteig on a partir de l'enunciat dels objectius terminals cada equip docent plantegi les seqüencies instruccionals i les programacions integrades en els mo-