La sensibilitat religiosa davant la mort a finals del segle XVIII : el cas de Mataró

La sensibilitat religiosa davant la mort a finals del segle XVIII. El cas de Matar6 Olga L6pez i Miguel En abordar la complexa problemAtica que planteja l'estudi de les mentalitats col.lectives i en especial la d'allb que podríem anomenar "kistdria de la mort", ds a dir, l'anAlisi de les actituds davant aquest fenomen, no podem eludir d'entrada un recurs obligat a les aportacions que sobre aquest tema han realitzat els historiadors francesos, pioners en aquest camp de treball. Les grans tesis sobre aquesta temhtica aparegudes a Franqa, sostenen per al final del segle XVIII un canvi qualitatiu sustancial que implicar& la transformaci6 definitiva de la visi6 de la mort. Si bt? fins a la segona meitat de la centúria 6s vigent una imatge de la mort fortament marcada pel sentiment religiós i, doncs, condicionada al missatge que l'esgldsia emet respecte al mds enlla i la salvaci6 de les Animes, a partir de 1760, observant diferents ritmes i fins i tot algunes difergncies en la cronologia de I'inici del fenomen, s'aniri imposant una la'lcitzaci6 creixent als testaments, que en definitiva no serA més que el reflex de la progressiva secularitzacid que observaran les mentalitats col.lectives; la mort, element essencial d'aquestes, per la seva presencia constant no restard, doncs, estranya a aquesta evoluci6. Hom pot definir sota aquests trets fonamentals el procBs de "descristianització" que autors com Vovelle, Lebrun o Chaunu, entre d'altres, han senyalat per a geografies tan dispars com la Provenga, 1'Anjou o el Paris dels segles XVII i XVIII I. Aixf, doncs, gaudim a l'hora d'iniciar un estudi sobre aquesta problemdtica d'una s6rie de punts de referencia d'extrem valor per a con1 Michel VOVELLE, Pidtd baroque et dkchristianisation en Provence au XVZZZe siicle, Paris, 1978. Frangois LEBRUN, Les hommes et la mort en Anjou aux XVZZe et XVZZZe siecles. Paris. 1975. Pierre CHAUNU, La mort b Paris. XVIe, XVIIe et XVIZZe sihcles, Paris, 1978. 176 MANUSCRITS 3, maig 1986 duir les nostres primeres passes per aquest camp d'investigació; pero, ¿podem aplicar exactament el "model frances" al cas catala, mataroní almenys, sense temor a equivocar-nos? Al llarg d'aquestes planes intentarem senyalar les diferencies observades en el transcurs de la nostra recerca respecte dels estudis francesos, la nostra referencia més immediata, i l'especificitat del cas mataroní, ja que no podem extrapolar els resultats de la nostra investigació a la resta del Principat, la qual cosa resultaria evidentment massa arriscada i absolutament erronia. Perb, abans d'abordar el tema específic de l'evolució que experimentaren al llarg dels anys finals del segle, les actituds dels mataronins davant la mort, volem dedicar la nostra atenció per uns moments als testaments com a font documental per a la historia de la mort. La valorització de la documentació notarial per a l'estudi de les mentalitats col.lectives neix com a resposta a les necessitats que la mateixa tasca investigadora imposa en el seu desenvolupament. La dinamica interna de la recerca sobre les actituds col.lectives exigí el tractament de documents que afectessin la major part de la població donant la imatge més fidel i menys deformada possible i essent susceptibles d'una explotació rica i matisada en un intent de construir una historia serial2. La historia de la mort no podia sostreure's a aquesta dinamica i, en buscar una font notarial que responguCs a les seves aspiracions, troba els testaments, un tipus documental explotat molt per sota de les seves possibilitats reals. La descoberta del testament als anys 60 deriva de la presa de consciencia de les possibilitats inexplotades del document al servei de la recerca en el camp de la historia de la mort, materialitzades en la informació que es conté en all6 que podem anomenar el testament espiritual, és a dir, aquella part del document en la qual figuren les disposicions religioses de l'atorgant. El testament apareix, doncs, com una mina d'infonnacions múltiples, utilitzables per a la historia de les mentalitats. Seguint l'ordre del discurs testamentari podem aconseguir un seguit de dades d'irnportancia primordial pel fet que, fins i tot les clausules més estereotipades poden deixar filtrar les actituds individuals o grupals respecte a la mort. El testament s'inicia generalment amb una invocació. Encara que la informació que proporciona aquesta clausula escapa a una traducció exacta dels sentiments del testador, sota el pes de la convenció notarial, no ens podem negar a l'evidencia que recull una petició d'intercessió que el testador adreqa a les maximes autoritats celestials en favor de la seva anima. Per tant, ja des de les primeres paraules que encapqalen el document, trobem una afirmació de la religiositat de l'ator2 Michel VOVELLE, Piet6 baroque ... , pig. 23 gant alhora que, en alguns casos, hi apareix tamb6 algun tipus de consideraci6 sobre la certesa de la mort, i la incertesa del moment precis en qub aquesta afectar4 l'home. La segiient cldusula a qub volem fer referencia explicita es l'elecci6 de sepultura. Aquesta disposici6 que queda acuradament establerta pel testador tB una importdncia capital pel conjunt de dades que aporta, que reflecteixen fidelment l'actitud religiosa de l'home, especialment aquelles que tenen com a contingut primordial les caracteristiques i els detalls dels funerals i les altres pompes fúnebres. A traves d'aquestes dades podem accedir a un estoc d'informació importantissima. L'elecci6 de sepultura i les pompes fúnebres reflecteixen, en primer lloc, el grau d'acceptaci6 dels dogmes religiosos vigents referents a la resurrecci6 a la fi del m6n; perd, al mateix temps, aporten el mitjd de dibuixar tota la problemdtica de la visi6 que l'home tB l'agonia, el cos mort i les condicions d'enterrament mentre que les cerimbnies funerdries il-lustren la realitat de la profusa articulaci6 de les pompes barroques. Seguint el discurs testamentari, la tercera i última cldusula a la qual volem fer esment explicit en el present treball es la que recull les misses i les fundacions com a mitjd d'intercessi6 que l'atorgant cerca per assegurar el repbs etern de la seva Anima. Aquesta f6rmula de mediaci6 es potser el reflex mCs fidel i exacte de la sensibilitat religiosa del testador i la forma en qu$ aquest afronta el fet de la prdpia mort, donat que en ella hi apareixen reflectides la urgbncia de la salvaci6, l'angoixa que el difunt no gaudeixi del descans etern i la por al Purgatori, responent aixi al que J. Delumeau ha designat com l'acci6 de l'Esgl6sia encaminada a apoderar-se de la mort 3. Així, doncs, serd sobre la base de l'elecci6 de sepultura, les pompes fúnebres i les demandes de misses, com a indicadors de l'actitud davant la mort, que articularem l'andlisi de la visi6 de la mort al Matar6 de finals del segle XVIII. L'escatologia catblica exercí un paper importantissim en fomentar el dogma que preveu la resurrecció dels cossos al final dels temps. Aquesta creenqa fou la base sobre la qual s'articuld tot un seguit de disposicions testamentdries mitjanqant les quals l'home establia les condicions de la seva sepultura. Així, doncs, desprds de la mort no hi ha una despreocupaci6 o abandd del cos sin6 que l'atorgant del testament presta sempre una mdxirna atenció al lloc on ha de reposar. La creenqa, llavors molt arrelada, que el cos mort continua essent un santuari que, encara que sense 3 Jean DELUMEAU, "Los miedos de Occidente", a Debats, nom. 8, juny, 1984, pig. 62. 178 MANUSCRITS, 3, maig 1986 l'anima que hi havia dipositada, espera la seva futura unió amb ella abans del Judici Final, explica ben clarament les disposicions testamentaries segons les quals l'home elegeix la seva sepultura en lloc sagrat, especialment l'esglesia, on el difunt es beneficia no nom& dels sufragis que s'hi celebren dedicats als morts, sinó tambC de les innombrables oracions i gracies que se celebren al temple. L'alt percentatge d'elecció de sepultura a Mataró fins i tot a finals de la centúria, a l'igual que en altres casos4 demostra la preocupació pel desti del cos despres de la mort. Aquesta voluntat de localització del cadaver dins de l'espai sagrat posa de manifest una delimitació entre la mort relativa i la mort absoluta, ambdues enteses des del punt de vista religiós. Apareix així el problema de les dues morts, o millor dit, de la distinció entre la mort i l'ús que el catblic deu fer d'ellas. El cos mort no és una despulla; encara que cadaver, és susceptible de reunir al seu voltant fets concrets, com ritus funeraris i sufragis, que serveixen perque el difunt s'acosti a la seva salvació. El desti de l'anima continua, en certa manera, lligat al del cos que li ha servit de receptacle. Així, doncs, podem detectar en aquesta preocupació pel cos, una certa creenqa en l'existencia d'una simbiosi entre cos i Anima, donat que, alhora que el difunt procura la seva salvació mitjanqant misses i fundacions, no descuida el seu cos que diposita en lloc sagrat a I'espera de la resurrecció. Sera en virtut d'aquesta doble preocupació respecte al cos i l'anima que s'imposara una marcada tendhcia a ubicar les sepultures a l'interior dels temples o als seus voltants. Al seu origen, la inhumació a les esglCsies o prop d'elles respon al desig de gaudir de la protecció del sant sota l'advocació del qual es troba el temple on s'ubica la sepultura. Perd quasi automaticament, els clergues, molestos pel component supersticiós que aquesta practica pot contenir, intentaren cercar una 4 L'alt percentatge d'aparicid d'aquesta clausula es senyalat tambe en altres treballs: Maria JosC de la Pascua aporta unes xifres que oscil.len entre el 60 i el 100% per a CAdiz durant la primera meitat del segle XVIII. Igualment, Ricardo Garcia Cárcel assenyala un percentatge del 90% a la documentaci6 barcelonina consultada al seu estudi. Maria JosC de la PASCUA, Actitudes colectivas ante la muerte en el Cádiz de la primera mitad del siglo XVIII, CAdiz, 1984, p8g. 123. Ricardo GARCIA CARCEL, "La muerte en la Barcelona del Antiguo RCgimen. Aproximaci6n metodol6gica", a Actas del II Coloquio de Metodología Histórica Aplicada: La Documentación Notarial y la Historia, Sant iago de Compostela, 1984, vol. 11. pag. 121-122. s Aquesta problematica Cs continguda dins la majorla dels sermons funerarjs. Sobre els catalans, cf. Andreu DOMINGO I VALLS, La mort com a límit de la Representació. Un estudi del discurs eclesiastic sobre la mort al segle XVIII a través dels sermons funeraris, tesi de llicenciatura inedita, Bellaterra, 1983. justificaci6: hom enterra els morts a les esglbsies amb la finalitat que els vius els recordin en llurs oracions i siguin conscients que, com ells, esdevindran cendres; l'enterrament %d sanctos" serd considerat, doncs, com un mitja pastoral de primer ordre, de fer pensar en la mort i intercedir pels difunts. A partir d'aquí s'inicia una dindmica presidida per la recerca de la major proximitat possible entre el lloc d'enterrament i la ubicaci6 de les relíquies o lloc de repds del sant en qllesti6. Perd l'enterrament 'hd sanctos" no designa estricament la sepultura a l'interior del temple: hom inclou sota aquesta definici6 aquelles sepultures situades als claustres, a les diferents dependencies de l'esglbsia i, fins i tot, al terreny que envolta aquesta. Perd el fet que les sepultures sYinstal.lin definitivament a les esglbsies no constituira cap obstacle perque el lloc on descansen els difunts esdevingui un espai públic. Els cementiris de les esglbsies, lloc on es concentren la major part de les sepultures, donat que a l'interior dels temples nom& són enterrades algunes persones privilegiades, com mes tard veurem, s6n fins les darreries de 1'Edat Moderna un espai de reunió i passeig, al costat de l'esglbsia, al centre de la ciutat, on els mercaders comercien amb llurs productes segurs de trobar clientela, on petits i grans juguen, corren, ballen en una perfecta convivencia amb llurs familiars difunts; així es comprova en diferents dmbits geografies entre els quals podem afirmar que es troba el nostre país6. Aquesta familiaritat perdurard durant tota lYEdat Moderna no exempta, perd, de crítiques. En el transcurs del segle XVII es comencen a alqar les primeres veus de protesta contra aquesta prdctica, encara que serd durant la centúria següent quan, donades les condicions que comporten la pressió demografica i la higiene, es dictaran les primeres disposicions que prescriuran la prohibici6 dels enterraments a les esglbsies i el trasllat dels cementiris fora de les ciutats. L'opini6 en contra d'aquestes pldctiques d'enterrament a les esglbsies es fonamentard en les condicions de concentraci6 massiva de caddvers als temples i els vapors pestilents que provenen de les tombes, provocant malalties contagioses i, en alguns casos, fins i tot la mort7. 6 Philippe ARIES, "Contribution h l'etude du culte des morts B 1'6poque contemporaine" a Essais sur IHistoire de la mort en Occident du Moyen Age ri nos jours, Paris, 1975, phg. 159. Franqois LEBRUN, Les hommes et la mort ... , p8g. 352. Pierre CHAUNU, La mort ri Paris ..., phg. 442445. Al nostre país, una Real Cedula dictada per Carles I1 a 20 de febrer de 1677 ens permet constatar aquest mateix fenomen: es disposa que 'ho se toleren bayles en las Iglesios, sus airios y cementerios': Novisima Recopilación de las Leyes de Espafia, Madrid, 1805, Llibre I, Tit. I, Llei XI. 7 Aquest fou el principal argument esgrimit per les autoritats franceses quan va- MANUSCRITS, 3, maig 1986 Un gravat de "La Danca de la Mort" de I'any 1489. A Espanya sera durant el regnat de Carles I11 que es dictaran les primeres disposicions sobre aquest tema, especialment aquelles que determinen el trasllat dels cementiris fora de les esglesies i posteriorment de les ciutats. Perd abans que es prenguin mesures legals, es fara manifesta una profunda preocupaci6 sobretot entre les dites il.lustrades8. ren dictar l'edicte de 1776, pel qual qoedava prohibit enterrar dins les esglesies totes aquelles persones que no tinguessin un privilegi especial, 6s a dir, arquebisbes, bisbes, capellans i fundadors de capelles. Cf. Franqois LEBRUN, Les hommes et la mort ..., pag. 353-358. Michel VOVELLE, Piété baroque ... , pag. 105 -106. 8 Volem comentar a tftol d'exemple les PRUEBAS de ser contrario a la practica de todas las naciones y a la disciplina eclesiástica y perjudicial a la salud de 10s vivos enterrar 10s difuntos en las iglesias y poblados, un text de Benito Bails publicat a Madrid el 1785. Igualment, ens volem referir al DICTAMENde la Academia Medico Práctica de la ciudad de Barcelona. Sobre la frecuencia de las muertes repentinm y apoplejzás que en ella acontecen, publicat el 1784 i recentment analitzat en una important aportaci6 a I'estudi de la sanitat pública a Catalunya durant el segle XVIII: Gemma GARCIA FUERTES, "El panorama sanitari0 de Barcelona a finales del siglo XVIII", a Actes del I Congrés d'Histdria Moderna de Catalunya, Barcelona, 1984. vol. 11, pag. 657-665. Les. disposicions legals dictades entre 1786 i 1787 sancionaran la construcció de cementiris fora de les poblacions: 'Se hardn cimenterios fuera de las poblaciones, siempre que no hubiere dificultad invencible o grandes anchuras dentro de ellas en sitios ventilados e inmediatos a las Parroquias, y distantes de las casas de vecinos ... "9 Aixd no significa, perd, que la prdctica de sepultar a l'interior de les esgldsies desapareix. A la mateixa llei, Carles I11 recull la voluntat de mantenir les disposicions contingudes a Las Partidas a les quals ja hem fet esment i mant6 l'exist6ncia de casos excepcionals en els quals es pot practicar l'enterrament a l'interior dels temples: 'Y ... ) con la prevencibn de las personas de virtud y santidad, cuyos caddveres podrdn enterrarse en las Iglesias segdn la misma ley, hayan de ser aquellas por cuya muerte deban 10s Ordinarios eclesiásticos formar procesos de virtudes y milagros o depositar sus caddveres conforme a las disposiciones eclesiásticas; y 10s que podrcin sepultarse, por haver escogido sepulturas, hayan de ser tinicamente 10s que ya las tengan propias al tiempo de expedirse esta cddula. " 1°. La finalitat perseguida per aquestes mesures legals fou el benefici de la salut pública, segons el contingut de la mateixa llei; per aquesta rad, aquest trasllat de cementiris devia comenqar a efectuar-se en aquells llocs inCs castigats per les epidgmies o exposats a elles, seguint pels mes poblats i continuant per aquells on hi haguessin més enterraments, observant per a tal obra, el model que fou base de la construcci6 del cementiri del Real Sitio de San Ildefons0 ll. Tot aquest seguit de disposicions legals, confirmades per les lleis sobre salut pública dictades per Carles IV el 1796, sancionaren la separació "de iure " entre el món dels vius i el dels morts l2 ; 9 Novisima Recopilacion ... , Llib. I, Tit, 111, Llei I, Ep. 3. 10 Novisima Recopilacidn ..., Llib. I, Tit. 111, Llei I, Ep. 1. 11 Novísima Recopilacidn ..., Llib. I, Tit. 111, LLei I, Ep. 2. 12 "Siendo irrefragable que 10s efluvios, emanaciones, vapores y miasmas que se eleven de las sustancias animales, vegetdes y minerales, alterades y corrompidas o nocivas, son origen fecundo de graves en fennedades; y que el ayre, conductor y depositario de ellos, por esta causa las produce, serd importantl'simo obviar todos 10s medios de su infeccidn. " Amb aquest argument es disposa: "No habiendo cosa que mas se oponga a la salud de 10s hombres que enterrar 10s cadaveres dentro de 10s templos, en sus bbvedas e inmediaciones, hasta que llegue el feliz momento de la creacidn de cementerios rurales con sus per- 182 MANUSCRITS, 3, maig 1986 Malgrat aixo no es produí una adaptaci6 immediata entre les mesures legals i els comportaments i decisions dels testadors. Les classes privilegiades gaudiren del repbs etern a les sepultures familiars situades a l'interior de l'esglesia, generalment a les capelles mes importants del temple parroquial; cap a finals del segle XVIII la noblesa mataronina manifestava els seus testaments als efectes d'una clara atracció exercida per I'esglCsia de Santa Maria, seu de la parroquia de la ciutat de Mataró '3. A l'igual que en el cas de la Provenqa estudiada per M. Vovelle 14, es manifesta una tendencia cap al vas familiar situat al temple parroquial, atracció que no podem descobrir en els altres grups socials donat que no poden gaudir de la possessi6 d'una tomba familiar. El clergat mataroní, encara que sense tenir una tomba particular a l'interior de l'església, llevat del cas de les mes altes jerarquies eclesiastiques, gaudi tambC d'una sepultura 'ád sanctos" en un lloc reservat dins el temple en la qual s'acostumava a enterrar els religiosos vinculats a la parrbquia. Durant el període 1790-1800, la totalitat dels eclesiastics, els testaments dels quals hem estudiat, manifesten el desig de ser sepultats en aquesta tomba al si de l'esglesia parroquial. A diferhcia dels clergues i dels nobles, que generalment eren sepultats a la tomba que la familia posse'ia en alguna capella on es venerés un sant o verge als quals tingueren especial devoci6, els altres testadors trobaren serioses dificultats a l'hora de ser enterrats a l'interior del recinte sagrat si no eren propietaris d'un vas familiar. Per a aquests testadors, l'acollida dins de l'esgldsia quedava assegurada per la pertinenqa a una confraria que comptés amb una tomba on se sepultessin els membres de la mateixa. En aquest sentit el predomini de l'elecci6 de sepultura en tombes de confraries Cs manifest entre la burgesia i les classes populars, en contrast amb la noblesa i el clergat, encara que hem d'assenyalar diferencies fonamentals. Entre la burgesia mataronina, que manifesta majoritariament l'atenci6 envers l'elecció de sepultura (en el període 1790-1 800, 6s present al 100% dels testaments estudiats), el percentatge de sol.licituds de ser sepultat en una tomba d'una congregaci6 arriba a finals de la tinentes arboledas, será conveniente que cuide el Presidente y la Junta de Gobiemo de Medicina, que 10s cadáveres se sepulten con la profundidad competente; que no se expongan en parages públicos cuando han llegado a termino de una decidida y completa putrefacción; y que las mandas que se hagan en las horas, estaciones y estado de la atrnósfera menos expuestos a propagar las miasmas ... ': Novisima Recopilaciórz ,.., Llib. IV, Tit. XI. Llei V. 13 La preferkncia cap a aquest establiment religi6s es manifesta al 100% de la documentaci6 consultada. 14 Michel VOVELLE, Piété baroque ..., pig. 186-188. Les actituds davant la mort de les diferents classes socials i estaments quedaven reflectides als testaments. Gravats de les "Imagines Mortb" de Hans Holbein el Jove (1547): i 1 centúria al 46'5%. Aquestes demandes s'adrecen de forma aclaparadora vers les confraries d'advocaci6 mariana que desenvolupen llurs activitats en el si de la parrdquia (predomini de la Congregacid dels Dolors amb el 66'68% de les demandes), seguides a distancia per confraries com les de Sant Joan Baptista o Sant Antoni Abat. Cal destacar, doncs, el predomini d'un tipus de confraria que acompleix funcions de confraria llumineria i altres activitats de caracter assistencial. La permanencia a aquest tipus d'associacionisme laic va permetre a amplis sectors d'aquest grup social, de dificil adscripcid gremial, I'accds a un lloc de repds etern situat dins del marc del recinte sagrat, important pel fet que la propietat d'un vas familiar a l'interior d'una esglBsia encara no Bs a l'abast de qualsevol membre d'aquesta burgesia mercantil. En canvi, les preferhncies de les classes populars adreqades tambB de forma majoritaria cap a la parrdquia, es dirigeixen cap a les confraries situades sota l'advocacid del sant patró del gremi respectiu. Aixi entre mariners i pescadors, les demandes d'enterrament a les sepultures de les congregacions gremials assoleixen el 77%. En canvi, els artesans mataronins mantenen a finals de la cent~ria una posici6 mes allunyada de la vida comunitaria de les confraries: nomes un 28'5% dels testadors estudiats manifesten el desig de ser enterrats juntament amb els seus confrares i encara d'aquest 28,5% nomes 190 MANUSCRITS 3, maig 1986 necessiria una immediata mediaci6, i els testadors son conscients d'aquesta necessitat. El creixent detall amb quC es consignen als testaments les demandes de misses sobretot a finals del segle XVIII, ens permet fer una valoraci6 quantitativa sobretot de la mitjana del nombre de misses encarregades per testador. Per al període 1790-1800, aquesta xifra pot quedar establerta en 320, evidenciant aixf que no Is aquest el gest mes afectat per allb que s'ha anomenat "voluntat d 'hurniliacid " o desig de sirnplicitat; aquesta intercessió menys aparatosa perd constant, i per aixb potser més efectiva no perd forqa al llarg de tot el segle XVIII: aixi el 1790, Francesc Boter, un ciutada honrat de Barcelona, a més d'establir la celebraci6 immediata de 400 misses disposa que les partides de la seva companyia de comerq siguin destinades a l'ofici de misses post mortem, en tant que no siguin reclamades com a pagament dels seus deutes 15. La burgesia mataronina reuneix al llarg del segle una sCrie d'individus que conformen un grup ben heterogeni, sobretot, des del punt de vista econdmic; igualment, la diversitat sera la nota dominant que presidira el conjunt de característiques que configuren el comportament del grup. Un sector d'aquest optara ja des de finals del segle XVII per la simplicitat. No hem d'entendre perd, aquest tret com una presa d'actitud envers el barroquisme imperant, com a resposta oposada a aquest. Una analisi d'aquestes disposicions i altres que ajudin a donar una visió del conjunt ens permet aportar certa llum al problema. En els casos en que detectem una major simplicitat en les demandes de misses, Is a dir un menor nombre d'oficis a celebrar, es registra tambC una sCrie de llegats monetaris mes modests als familiars mCs directes. Aquests llegats són els que ens poden orientar si mes no sobre les disponibilitats econbmiques dels restadors, que en aquests casos són minses. Per tant aquesta suposada actitud de simplicitat i rebuig del fast i l'ostentació a l'hora d'encarregar la celebraci6 de misses creiem que esta lligada molt mes directament a la situació econbmica del testador que no pas a una presa de postura meditada i conscient. Entre 1690 i 1700, la mitjana del nombre de misses post mortem per testador Cs de 8 17, mentre que a finals de la centúria s'ha redui't a 197. D'aqui podriem extreure una imatge clara de progressiva reducció del nombre de misses, que traduiria una paulatina la'icització dels comportaments de la burgesia. Perb la lectura no 6s tan clara com sembla. Fins a finals de segle la cessió de la capacitat resolutiva del testador en materia de demandes de misses havia estat nul.la i el paper dels 1s A.C.A. A.N. Matar6. Francesc Boronat, 912. Testaments (1790-1794). Testament de Francesc Boter, ciutada honra de Barcelona, any 1790. marmessors es limitava a la distribuci6 de les misses encarregades pel testador entre els diferents establiments eclesials del lloc. Perb a la documentació del període 1790-1800 aquesta confianqa respecte als membres de la famflia es manifesta ben clarament. Un 41,66% dels testadors deixen en mans de llurs marmessors l'establiment del nombre, lloc i preu de les misses post mortem a celebrar per a la seva alnima; i curiosament, aquesta manifestaci6 de la solidaritat familiar que buidard de contingut de forma paulatina alld que hem anomenat el testament espiritual, es manifesta prioritdriament entre els membres mCs poderosos de la burgesia mercantil. Les demandes de misses continuen tenint lloc, doncs, entre els sectors mes modestos de la burgesia, la qual cosa explicaria la disminuci6 aclaparadora de la mitjana del nombre de misses post mortem per a aquest perfode. Perd sens dubte el grup que observa una actitud mBs estable i menys canviant dins de les Blites mataronines al llarg de tot el segle Cs el clergat. Llurs demandes de misses es caracteritzen al llarg de tot el segle per la seva modBstia en comparacid amb les altres Blites mataronines (per a finals de segle, la mitjana es pot establir en 166). Perb creiem que no 6s aquesta la nota a destacar en aquest cas; el que cal ressaltar Bs la confianga respecte a la comunitat eclesial de la qual fan gala els clergues mataronins, quan en llurs testaments deixen en mans de la comunitat el nombre de misses a celebrar. A finals de segle el protagonisme dels marmessors com a encarregats de prendre aquesta decisi6 ha crescut considerablement, establint-se en una xifra que equival a1 40% de la totalitat de casos estudiats. Així, doncs, al llarg de tota la centúria es conforma una pauta de comportament a cavall entre dues consideracions: en primer lloc, la consciencia de la necessitat d'una intercessi6 des de la terra impulsa els testadors a realitzar demandes de misses; perd a aquesta convicci6 se suma un reflex fidel dels postulats de 1'EsglBsia amb referCncia al sentiment de la mort. En tant que Bs possible es redueixen les demandes de misses com a tribut no tant al rebuig de prdctiques excessivament ostentoses, com a la confianc;a extrema en la bondat de DBu per acollir l'dnima del difunt i en l'acci6 conscient de la resta de la comunitat, que no privard a aquest d'una mediacid necessdria per a la seva salvacib. Es, doncs, l'aband6 en mans de Deu la nota caracteristica de l'actitud dels clergues mataronins davant la mort, un aband6 per6 parcial i matisat, com si, encara que la confianqa sigui gran, una intercessió constant que parteixi d'entre els vius no sigui despreciable, ans al contrari necessdria i eficac;. Les classes populars urbanes dissenyen respecte a les demandes de misses un comportament, cap a finals de segle, caracteritzat pel paper protagonista que es confereix als marmessors com a executors testamentaris en aquesta materia, en resposta a uns mecanismes de solida- 192 MANUSCRITS 3, maig 1986 ritat familiar que actuen intensament sobretot quan es mant6 una forta vida comunithria, com en el cas de l'artesanat agremiat o els mariners i pescadors vinculats a confraries del mateix caire. Malgrat aquesta caracterfstica comuna, l'evoluci6 de la mitjana del nombre de misses demanades varia ostensiblement. Entre els primers es mantd estable al llarg de tota la centúria, i molt per sota del registre de les classes dominants; en canvi, entre la gent de mar, la tonica al llarg del segle Cs de creixement sostingut, responent creiem a factors estrictament econdmics: en el cas sobretot dels mariners, l'augrnent de la mitjana del nombre de misses per testador estaria en relaci6 directa amb la progressiva importancia econdmica que assoli aquest col.lectiu al llarg de la segona meitat del segle quan es vincularen llurs activitats professionals amb el corner$ 16. Així, doncs, a l'hora de recapitular les dades que ens aporten els testaments dels mataronins de finals de segle, podem articular un model de comportament bastant clar. Ens trobem davant els indicis d'una vivencia de la mort que encara es pot ingcriure dins dels paraetres generals de la pietat barroca, al menys en el que fa referhcia als trets fonamentals: un formalisme en les clausules declaratbries fortament marcat pel sentiment religi6s; una orquestració de les pompes fúnebres, sobretot en el que pertoca a les cerimdnies, que manifesta la clara empremta del ritual preestablert per una banda, i no oblida a mes la importhcia de la intercessi6 davant el cos del difunt i en presencia dels familiars i amics, en mostra d'una solidaritat que d6na molta mes forqa a la mediació; en fi, una aspiraci6 manifesta dels atorgants d'assolir la salvació i el consegüent establiment de misses en nombre tan alt com sigui possible per obtenir-la. Podríem afirmar, doncs, que existeix una unanimitat en el gest i la practica; o millor dit en la voluntat dels mateixos. Perque, tambC ho hem vist, es manifesten diferencies; pero aquestes no s6n tan fruit d'un sentiment religiós qualitativament diferent que vingui marcat per la distinta actitud davant la vida i la mort, com pel conjunt de condicionaments socioecon~mics que tarnbC es donen cita a l'hora d'establir les disposicions tes tamentdries. Pero tampoc no podem tancar els ulls al canvi que ens revelen els documents de finals de segle. Es obvi que respecte als anys anteriors s'esth enregistrant una transformaci6 en les pautes de comportament dels homes: el paper decisiu que assoleixen els marmessors ens parla sobretot, d'un aband6 de les formes externes, que ja no s6n ni tan sols consignades al document notarial; aixf el gest es mantd perd restat d'a16 Sobre la situacid econbmica dels mariners, cf. Carlos MARTINEZ SHAW, Cataluña en la Cawera de Indias. 1680-1 756, Barcelona, 198 l, pig. 42-43. parositat, col.locat sota la decisi6 dels marmessors, transmCs verbalment, clos dins de l'dmbit mBs intirn de la família i els amics. Encara no es manifesta perd, una regressi6 inexorable del sentiment religids, la desvinculaci6 respecte de les institucions eclesiistiques, en fi, la conversi6 del testament en un document legal sense cap contingut religids, en el qual es guarda silenci sobre la manera en que l'home s'assegura el pas al mBs enlld, cap al descans etern. A finals del segle XVIII els mataronins encara no han canviat llur imatge de la mort, encara no han modificat la visi6 de la mort a la qual responen el ressort de gestos, la xarxa dels ritus que permeten al testador morir segur de la seva salvaci6. Haurem d'esperar, doncs, a la centúria segUent per tal d'assistir a aquest proc6s -idescristianitzaci6, la'icitzaci6 o potser millor una mutaci6 que abasta tota la sensibilitat de l'home?-, que en altres dmbits geogrdfics es manifesta clarament ja a finals del segle XVIII. OLGA L6PEZ I MIGUEL Llicenciada en Histbiia Moderna per la Universitat de Barcelona (anys 8384)