Les formes tradicionals de l'organització armada a la Catalunya dels s. XVI i XVII : suggerències per a una investigació

Les formes tradicionals de l'organitzaci6 armada a la Catalunya dels s. XVI i XVII Suggerencies per a una investigaci6 Jordi Vidal Pla Aquest article intenta donar a coneixer els primers passos d'una investigacid que té com a objectiu essencial analitrar les fornles de mobilització armada de la ('atalunya dels s. XVI i XVII, la seva importincia dins del període, la scva participacid erl les alteracions socials. i en el trericarnerit polític arilh la nionarquia i. sobretot. les seves contradiccions ariib les fonilcs dc mohilit/aciti creades por la monarquia liispinica: un estat. cal recordar110. la creacid del qual significara I'alluriyanient del ceritrc de gravetat política del Principat. El que ara segueix s'ha d'entcndre con1 una iliphtesi o corn ~lna retlexih inicial en cl rnoriient d'emprendre una investigacid. Ací sols pretenc explicar les caractcristiques essencials de les forrnes tradicionals d'organitració nlilitar a Catalunya i valorar-nc cri part la seva iriiporta~lcia tot cnirnarca~lt-les cn cl procc's dc la for~nacii) dc \'Estat Modern. Es comunament acceptat que la formació de 1'Estat modern. des del punt de vista institucional. te com a elements destacats I'engrandiment i perfeccionament de I'aparell burocrdtic i de I'exkrcit. L'Estat, doncs, i els teorics del Renaixement aixi ho fan pales. s'orientarli a buscar tant el monopoli con1 la justificacib legal de la violencia. Les se- \,es doctriner polítiques aniran dirigides a aquests objectius. i aixi podem observar un ampli espectre d'opinions que aniria des del plantejament que 1'Estat descansa sobre la violencia Fins a arribar a les argumentacions morals de l'ús d'aquestal . I (;111CCI..4KI)IUI. F.. De la ~,ida po1ífic.a c,i~.il, Madrid. 19-17, "Quiet1 rou- .\itlcru dctetlitlut~iollt. s11 origcvr re que todos 10s estados reposar1 sobre la vio- /et7c,iu.., de esta regia tro e.uc.ephdo tampoco a 10s clerigos cuya r~iolencia rs doble, prres paro sotnetertlos irsutl las arrnas temporales espirituales':' SLlAKt.2. Fraricisco. FI Derrc,llo dc] (;¿!erra. Madrid. 1956: vegeu tarribé I'obra de 5laqu1avelo. Erasnie. Moro. Bodirl. Botero, Campanella ... 106 MANUSCRITS 3, maig 1986 La practica de govern de la monarquia en els s. XVI i XVII ens mostra una lluita constant dels estats europeus occidentals per tal de controlar les seves forces armades. Control que passa per crear o reforFar les seves institucions politico-administratives (sistemes de reclutament, finanqament de la guerra, constitucions d'exercits mercenaris...), encara que no sempre, com el cas de la monarquia hispanica, amb 6xit continuat2 ; així mateix aquest control passa per la restricció de l'ús i la tinenqa de les armes. Aquest tipus de control no es pot improvisar d'un dia per altre i, per tant, 17Estat, a mCs d'usar institucions absolutament noves, es veu obligat a fer servir aquelles que en 1'6poca medieval havien estat creades per exercir i organitzar la violencia institucional. Així, formes de mobilització com el Sometent, les milícies urbanes o els exercits dels senyors feudals, i institucions com el 'Frinceps Namque" i el "Ban et Arriereban" són plenament utilitzades en aquests segles al costat dels mercenaris o de nous organismes creats per l'administració: el Consell de Guerra en el cas de la monarquia hispinica. Alguns autors3 consideren de poca importancia aquestes formes de mobilització i en destaquen sobretot la seva ineficacia en moments determinats, ineficacia progressivament creixent quan ens endinsem cap el s. XVIII. D'aquesta manera aquests tipus de mobilització tradicional són presentats com fenomens esporadics i anacrdnics. Caldria perd valorar aquest fenomen des de la mateixa perspectiva que X. Torras ha valorat el bandolerisme4 ; es a dir no com una reminiscencia de l'epoca medieval sinó com un fet plenament assentat dins de les estructures socials i polítiques existents a 17?poca moderna5. Cal, doncs, unificar totes les dades disperses, que fan que els historiadors ens hagin parlat de preshcia esporadica d'aquest tipus de mobilització, i indicar la seva importancia en el conjunt de la mobilització armada, i sobretot 2 THOMPSON, I .A .A., Guerra y decadencia. Gobierno y adrninistración en la Esparia de 10s Austrias. Madrid, 1981. L'intent d'administrar directament la guerra es pot considerar fracassat a l'inici del regnat de Felip 111. 3 THOMPSON, I.A.A. (198 l), Pag. 152 i SS.; RIBOT GARCIA, L., "El ejército de 10s Austrias. Aportaciones recientes y nuevas perspectivas", Pedralbes núm. IV, Barcelona, 1985, Pag. 89-126. 4 TORRES, X., "Bandolers o Bandolerisme? Els bandols de 'nyerros' i 'cadells' a la Catalunya Moderna", L Xveng, núm. 49, Barcelona, 1982. Tambd hi ha retidncies a utilitzar l'expressió "supervivincia feudal" a SA LES, N., "Feudalisme a Franqa i Espanya en els s. XVI a XVIII: alguns aspectes", Manuscrits, núm. I, Bellaterra, 1985. 5 VILLARI, R. Rebeldes y reformadores del s. XVIal XVZIZ, Barcelona, 198 1. Planteja I'aspiració voluntiria i conscient, i sovint revolucionaria, de 1'apel.lacio al passat com a element de renovaci6 política institucional i social. ¿Es possible aplicar aquesta argumentació a l'organització militar? la seva possible continultat com a forma d'organització armada fins al s. XIX. El tema a estudiar, per tant, no se centra només en l'aspecte militar de I'organització política ans tamb6 i fonamentalment en aspectes molt importants de I'organització social. En aquest sentit es pot observar clarament com les formes tradicionals de mobilització es posen en practica moltes vegades com a forma popular de resistencia davant de l'actuació de 1'Estat o de determinats grups socials. L'exemple de la utilitzaci6 de la milícia urbana, i de formes de sometent en diferents períodes de la Guerra dels Segadors 6s suficientment clara. Aquestes formes de mobilitzaci6 s6n les que lYEstat modem vol a vegades abolir, d'altres assumir, i més sovint integrar dins l'aparell militar, encara que només sigui per la seva facilitat reclutadora. La utilitzaci6 per part del rei de Franga del 'Ban et Arritreban" a 1546 (el que significa tota una mobilitzaci6 general) per tal d'acabar amb la inseguretat que protagonitzaven els soldats de l'exercit reial; o la utilització per La Mothe -Virrei frances de Catalunyaa 1642 dels sometents locals com a peqa clau del seu exercit són exemples demostratius que els sistemes tradicionals no eren deixats de banda per autoritats que basaven perd, bona part del seu poder en institucions militars de nova creació. En intentar estudiar les formes de mobilització armada de la Catalunya moderna s'ha de tenir en compte, en primer lloc, el significat de Catalunya dins de I'bbit de la monarquia hispanica. Deixant de banda molts altres punts de vista, la reducció d'iniciativa politica que significa la marxa de la Cort cap a Castella, just en el proces de constitució de I'estat modern, marca decisivament el paper del nostre pais. L'intervencionisme de l'estat xocarl amb la resistbncia de les institucions i, quan aquest intervencionisme sigui suficientment dur, amb la resistencia de la població. Segons Thompson a I'intervencionisme dels Austries en els territoris no castellans de la Península Ibdrica juga un paper preponderant la jurisdicció i les institucions militars de lYestat6 ; i així no és d'estranyar que els esclats revolucionaris tinguin, en els problemes derivats dels allotjaments militars, un dels elements m6s decisius. El manteniment de formes de mobilització tradicional a Catalunya es veura ajudat per aquest trasllat de la Cort i per l'aventura europea de Carles I. L'exercit era encara l'exercit reial, i la monarquia no s'arganitzara plenament fins a Felip 11, i ho fara tenint a Castella com a centre. Altrament, la formació de lYexCrcit reial concorda amb els objectius internacionals de la monarquia hispanica: "Universita Cristiana" de Carles V i 1' "imperi hispanic" de Felip 11. Bona part de I'exer6 THOMPSON, I.A.A. (1981), PBg. 61 108 MANUSCRITS 3, maig 1986 cit reial és localitzat a fora de la península, és majoritariament mercenari, i la participació dels castellans, encara que nombrosa, no era majoritdria7. La relació entre els catalans i aquest exercit és en el s. XVI i fins a 1635 bastant escassa. La participació de catalans com a soldats mercenaris esta encara per estudiar. Es coneixen els bandejaments de bandolers que acabaven servint en l'exercit reial a Europa (fenomen no sols catali. Villari ho comprova també per Napols); i la participació individual de nobles catalans en aquestes campanyes -encara que s'hauria de comprovar sistematicament-. Perb malgrat tot són encara valids els plantejaments de Soldevila que indiquen el desinteres dels catalans per l'aventura europea dels reis espanyols de la casa d'Austria8. D'altra banda, i fins a 1635, la participació de l'exercit reial a Catalunya és mínima. Segons Thompson, entre 1560 i 163 1 el personal militar que el Consell de Guerra paga a Catalunya -la seva major part al Rossellóno passa mai teoricament de 2.000 persones, i en la practica només a 1596 s'arriba a 1.700 persones. La mitjana de personal militar efectiu en aquests anys és d'unes 1 .O00 persones. Són aquestes dades, juntament amb les de Sánchez Marcos -que xifra per a 1652-1 659 en 4.000 els soldats de l'exercit reialles que ens han de fer valorar tant la importancia de la instal.lació dels terqos a partir de 1635-1637, com l'efectivitat mobilitzadora del sometent, de la milícia urbana o dels exercits feudals. Les formes d'organització militar tradicionals dels catalans tenien, doncs, poca competencia per part de l'exercit reial, i d'aquesta manera es van mantenir efectives. Caldria conbixer, en aquest sentit, l'experiencia i la memoria historica que els catalans del s. XVI guardaven dels conflictes bel.lics del segle anterior (Guerra civil i conflicte remenqa). Aquelles formes de mobilització tenien diverses funcions: la defensa del territori davant de possibles invasions, la defensa de l'ordre públic, i tambC en alguns moments va significar formes de resistencia contra l'organització social o contra l'instrument de l'estat que incidia mes brutalment sobre la població civil: els soldats mercenaris. Aquestes mobilitzacions tradicionals s'enfrontaran a una limitació per part de l'autoritat de l'estat, tant a Catalunya com a la resta d'Europa (Franqa, Napols ...) com és I'intent, sovint frustrat, de prohibició de 1'6s de les armes per part de la població civil. Contravenir la prohi7 THOMPSON, I.A.A. (198 1); PARKER, C., El ejército de Flandes y el camino español(l567-16.591, Madrid, 1976, Pag. 32 1. 8 SOLDEVILA, F., Historia de Catalunya, Barcelona, 1963, Pag. 921-948. Cito per GARCIA CARCEL, R. a Historia de Cataluña. Los caracteres originales de la historia de Cataluña, Barcelona, 1985, I, Pig. 230. bició, que en alguns casos arriba a ser penada amb la mort9, esdevd, en cas de ser detectat per l'autoritat, una bona forma de recaptar diners mitjan~ant multes. A Catalunya, aquesta prohibici6 no degud ser gaire efectiva tant si ens guiem per la seva reiteraci6 com per l'ansllisi que es pot fer dels delictes comesos amb .armes prohibides. A 1'Arxiu judicial de Vilafranca del Penedes hi ha una gran quantitat de processos referits a delictes comesos amb armes prohibides, com s6n tambd constants les referencies a detencions d'individus per l'exhibició pública d'aquestes armes 1°: La prohibicid de l'ús de les armes no deixa de ser contradictdria amb l'obligatorietat de tenir-les i passar revista per part del Sometent o dels feudataris reials, o amb els registres d'armes que amb fins eminentment bel.lics la monarquia de Felip IV es veu obligada a fer en els anys 1634 i 1641 Il. Les formes de mobilització armada a la Catalunya moderna responen basicament a tres models: el sometent, les milicies urbanes i les mobilitzacions militars derivades de les relacions feudals. Intentarem tot seguit caracteritzar i valorar aquesta tipologia. Les limitacions d'aquesta tasca vdnen donades pel caracter primerenc de la investigaci6, i pel fet que les diferencies entre organitzacions militars tradicionals i revolta social no són sempre clares. En aquest sentit els límits entre el sometent legalment constitu'it i les quadrilles armades de "miquelets"; o les relacions entre mobilitzacions feudals i lluites de bdndols no estan plenament establertes i sovint porten a la confusió. El sometent o sagramental ds una instituci6 que td la funció de 9 VILA LOPEZ, Carmen Margarita, Valencia durante el reinado de Felipe IV 1635-1645, Tesi inedita, Valincia, 1976, Plg. 80. 10 A 1'Arxiu Histbric Municipal de Barcelona i a la Secci6 Fullets on som de la Biblioteca de Catalunya n'estl ple de referencies amb una gran periodicitat. També a Arxiu Histbric Comarcal de Vilafranca -Arxiu Judicial (en procds de catalogació)., Anys estudiats 1600-1620. 11 B.N.M., Mss 2374 Ban ordenant a 1642 un registre d'armes general a tot el regne "Y porqué la intención de S.Mgd. solo es tener entendido las armm que hay en estos reinos, para prevenir y proveer las dem& que se tuvieran por necesarias y muchas destas armas estan prohibidas por leyes y pragmaticas. Manda S.Mgd. que no se pueda proceder ni proceda contra 10s que lm tienen viniéndolas a registrar" (Passat el termini de registre) "manda S.Mgd. que se proceda a executar las penas impuestas por las dichas pragmáticas contra 10s que tuviesen amas prohibidas. Y que la misma pena se execute contra 10s que tuvieren las permitidas sinó las hubiesen manifestado en dicho termino"; Registre d'armes a A.H.C. VilafrancaSecci6 Judicial "Resposta de Vilafranca a 1'0rdre del Duc de Cardona", 1634.g~ un cens d'homes i armes en la previsi6 de l'activitat bil.lica. 110 MANUSCRITS 3, maig 1986 perseguir malfactors i enemics en general. La normativa de la institució apareix en les Constitucions de Catalunya, amb diferents disposicions (reglamentació sobre l'entrada en jurisdiccions alienes, abusos, reglamentació dels escorcolls, normes sobre la convocatoria, paper dels oficials reials) des del regnat de Jaume I1 fins a Felip IV. Segons Coroleu i Pella la diferencia entre el Sometent i el Sagramental seria l'imbit d'actuació i l'abast de la mobilització. Mentre el segon era una "confederació" formada pels ve'ins per, a toc de campana, treure els malfactors, el sometent és considerat com un autentic exercit format pels civils. La mobilització produ'ida per aquest devia ser més general que la del Sagramental12. Normalment, perd, s'utilitza el mot de Sometent per referir-se a qualsevol mobilització dels civils de les zones rurals, convocats per corns o campanes pels oficials reials, amb la possibilitat d'elegir pe em oc rati ca ment " els seus capitans, amb l'objectiu d'aturar els "enemics de la terra"; siguin aquests enemics exteriors o pertorbadors de l'ordre públic. Per tant, el sometent es pot considerar la base per a la formació d'Unions o Germandats en diverses vegueries contra els bandolers i lladres en els segles XVI i XVII 13. A la vegada. pero, Cs emprat en mobilitzacions més amplies com la que queda reflectida amb la promulgació de l'usatge 'Frínceps Namque". El sometent, com a forma d'organització militar de la població civil, pren unes característiques propies en moments de maxima tensió social, o en moments que hi havia una debilitat o buit del poder reial/ senyorial. La utilització d'aquestes formes de mobilització pels moviments revolucionaris ha quedat suficientment demostrada per gairebé tots els historiadors que han tractat processos d'alteració social del s. XVII catala. A 1640-1652 el sometent tenia la funció de forqa revolucionaria (caldria confirmar la hipotesi sobre l'adopció d'aquesta forma de mobilització per part dels pagesos revoltats a 1640 i 168789); s'integra dins l'exercit 'kegular" franco-catala (Batalla de la Granada contra l'expedició de D. Pedro de Aragón), i Cs utilitzat com a forqa d'ordre públic per tal de sotmetre els aixecaments antifrancesos que es donen a bona part de la Catalunya Nova a partir de 1644-46. Mostra de l'ambivalencia i efectivitat d 'aquesta organització militar se12 COROLEU INGLADA, J. i PELLA i FORGAS, J. LO Sometent. Barcelona, 1887, Pag. 35, '3 Es pot veure entre altres en REGLA, J., Felip Ui Catalunya, Barcelona, 195 1, i El bandolerisme catala del Barroc, Barcelona, 1962; LLADONOSA, J. El Bandolerisme a la Catalunya Occidental, Barcelona, 1972; TORRES. X. (1982); ALCOBERRO, A. Visió popular del Bandolerisme dei s. X VII, una aproximació, I Congrés d'Historia Moderna, 2 vol. Pag. 569-577, Barcelona, 1984. Per veure l'actuació de la Unió de la vegueria de Vilafranca en la repressi6 del Bandolerisme, A.H.C.V.-Secci6 Judicial. 1600-1 610. Processos. ria la prohibici6 feta per les autoritats de Barcelona, d'aixecar sometent contra les tropes franceses. Es a dir, el sometent es presenta com a forma de mobilitzaci6 i d'organització militar tant per la revolta com per la repressió 14. fis una prova del vigor i de l'actualitat d'aquesta forma de mobilització durant lYBpoca moderna. Des d'una perspectiva estrictament bibliogrhfica la utilització del sometent en els s. XVI i XVII és contínua. En una primera aproximació hem trobat referencies de la seva convocatbria a 1474, 15 13, 1565, 1570, 1578, 1593, 1595-1610 (Unions o germandats), 1629, 1639, 1640-1652, 1652-1659, 1661, 1673, 1674, 1678. D'aquesta relaci6 que evidentment no pretén ser ni exhaustiva ni representativa dels moments més importants de la Histbria d'aquests dos segles destaca, a més de la convocatbria del Sometent en els processos revolucionaris, la convocatbria a 1626 per part de Perpinyh en el seu enfrontament amb Barcelona i la participaci6 dels civils armats com a eix de l'exercit del Duc de San German D. Francisco de Tutavila a 1678 en la guerra amb Fran~a. Malgrat que el Sometent com a tal queda abolit després de la desfeta de 1 7 14, la tradició de mobilitzacions similars sembla mantenir-se, i així en la Guerra Gran (1 794) davant l'angoixosa situaci6 de l'exercit, el Capita General el reinstaurh, i es reactiva també durant la Guerra del FrancBs. La segona forma d'organització militar tradicional eren les milícies urbanes l'origen de les quals el trobem en el sistema d'organització politico-militar de les ciutats medievals. A Europa, a lYBpoca moderna, sembla que perden el seu important paper en relació tant al poder reial com al manteniment d'altres formes de mobilitzacid armada tradicional. La milícia urbana més coneguda a Catalunya i amb actuacions que superen geogrhficament l'estricte hbit ciutadi és la Coronela de Barcelona. No és l'única organització militar d'hmbit ciutadh a Catalunya perd és possiblement la més significativa. La importhncia d'aquesta milícia contrasta amb la poca que Thompson dóna a les milícies urbanes peninsulars, que només són convocades en casos dYemergBncia en el s. XVI, i que serveixen fonamentalment com a plataforma reclutadora quan, a partir de finals del cinc-cents, falla l'administració centralls. La persistencia de la milícia urbana fins al conflicte 1 705-1 7 14 i el seu 14 SANABRE, J., La accion de Francia en Cataluña en la pugna por la hegemonia de Europa (1640-1659), Barcelona, 1956, PAg. 196,397,s 19. 1s THOMPSON, I.A.A. (1981), 153. 112 MANUSCRITS 3, maig 1986 protagonisme en la defensa de Barcelona són elements que forqosament han d'emmarcar la seva valoració. Les milícies urbanes incideixen sobre l'organització municipal i seran un dels instruments que tindran les autoritats de les ciutats, tant per mantenir el seu status político-economic dintre de la ciutat, com per no malmetre llur independencia en el conflicte que enfronta la ciutat amb l'intervencionisme estatal. Demostratiu d'aquesta doble funció de la milfcia Cs observar la discussió que hi ha a Napols sobre la direcció nobiliaria o '~opular" de la milícia a 1640, o recordar el paper de les milícies urbanes holandeses en l'enfrontament inicial amb Felip I1 16. El protagonisme de l'organització gremial, de les confraries i dels menestrals en aquesta milícia fa que moltes vegades aquesta fos utilitzada com a instrument de mobilització en moments d'alteració social. La repressió sobre les confraries de Lleida a 1520, l'amotinament contra els jurats que té com a base l'organització de les confraries, a Vilafranca del Penedes a 161 6, o la mobilització a Mallorca, a partir del s. XVI, d'aquesta milícia a partir d'una organització territorial (parroquial) que substitueix l'antiga organització per oficis, en són exemples que per poc coneguts no deixen d'indicar la importincia de la milícia urbana com a instrument de mobilització popular. Encara que no tenim referCncies tan clares com el cas de les Germanies valencianes, el protagonisme de la milícia es veu al 'Corpus de Sang", quan a la veu de "mort del Conseller", "acudió todo el pueblo en compañías formada~'', en el decantament de la forqa militar ciutadana cap als revoltats, i en el control de la situació i de l'ordre públic un cop els jutges de 1'AudiCncia i el virrei són morts 17. Un punt de possible confusió, i que la investigació hauria d'aclarir, Cs el protagonis,me d'aquesta milícia urbana en el cas d'integració dins l'exercit reial. Es coneguda la participació dins l'exercit castella i en el francocatala de l'anomenat terq de Barcelona, pero caldria coneixer les relacions entre aquesta forqa expedicionaria (host vei'nal), i la milicia de la ciutat (Coronela) que sembla mantenir sempre un caracter defensiu i policial. Segons Thompson a moltes ciutats castellanes i andaluses l'aixecament de tropes per part de la ciutat (per nodrir l'exercit reial o les milícies del regne) no significa necessariament el protagonisme de la milícia urbana Is. 16 SMIT, J.W., "La Revolución de 10s Países Bajos" a Revoluciones y Rebeliones en la EuropaModerna, Madrid, 1975, Pag. 40 i VILLAR[, R. La revuelta antiespañola en Nápoles. Los ongenes (1585-164 7). Madrid, 1979, PBg. 137. 17 LLADONOSA, J. (1972), pag. 20 ; A.H.C.V.-Secci6 Judicial (en catalogaci6); PASQUAL DE PANNO, F.) Motines de Cataluña, la causa y efecto de sus movimientos, B.N.M. Mss 2479. 18 THOMPSON, I.A.A. (1981) 153 i ss fis necessari conCixer tambC quina Cs lYaportaci6 de la mobilització armada ciutadana en el conjunt de mobilitzaci6 armada de Catalunya. Davant la revolta dels Segadors el Duc de Nochera assegura que Barcelona tC capacitat per armar fins a 25.000 homes, 10 .O00 dins de la ciutat. Aquestes dades contrasten amb les de Sgnchez Marcos, segons el qual la mitjana de les aportacions anuals de Barcelona a lYexCrcit reial des de 1652 fins a 1659, moment en quC amb la firma del tractat dels Pirineus les autoritats municipals dissolgueren el seu terq, se situava entre els 400 i els 1.400 homes; xifra que adquireix més significat si la comparem amb el total de forces de lYexCrcit castell& al Principat en aquest període, que segons el mateix autor era de 4.000 homes 19. En una primera aproximació a la investigaci6, les referCncies a actuacions militars i policials, exercicis d'entrenament, estratdgia i tiictica de la defensa de la ciutat de la milícia urbana se centren fonamentalment en el s. XVII i conclouen en la coneguda defensa de la ciutat a 1714. La Coronela és la primera institució suprimida per les autoritats borbdniques, fet que s'accentua pel posterior trencament de l'artitulació entre l'organització gremial i la política municipal que caracteritzava l'organització del municipi catala. A 1793, durant la Guerra Gran, es va restablir efímerament i es va autoritzar les companyies armades pels gremis de fer guiirdia a les ciutats. La darrera forma de mobilització tradicional dels s. XVI i XVII que caracteritzarem, es basa en l'organització militar feudal. Amb aixd entendrem totes aquelles formes de mobilitzaci6 armada que es deriven de les relacions feudals entre els reis i els nobles; 6s a dir, l'obligacio dels nobles de mobilitzar-se per la seva identitat noble-guerrer; l'obligació dels nobles d'anar a la guerra en virtut de l'usatge Trinceps Namque" el que de fet significava una mobilitzaci6 general de la població civil en la qual la noblesa tenia una participaci6 prioritdria, tot exercint funcions directives; lYobligaci6 nobiliiiria d'aportar dels seus territoris jurisdiccionals un contingent a l'exdrcit reial, i la servitud militar que obliga tots aquells -nobles o noqui detenten un feu reial. A la vegada, no es pot oblidar mai que la baixa noblesa 'gentil hombre", nodreix durant tot el s. XVI els exCrcits reials (tant a Franqa com a Castella), i no Cs fins a la primera meitat del s. XVII que comenqa a desaparCixer de la milícia regular a causa de la desaparici6 del boti i de la degradació de la paga. Per tant, la identificació baixa noblesa-mercenari Cs present en bona part de lYAlta Edat Modernazo. 19 SANCHEZ MARCOS, F. Catalutia y el gobiemo central tras la guerra de 10s Segadores (1652-1679), Barcelona, 1983, PAg. 138; Sucesos de 1640, B.N.M. Mss2371 F 111. 20 SALES, N., "La desaparicitin del soldado gentilhombre" a Sobre esclaves, recluta~ y mercaderes de quintas, Barcelona, 1974.