Reflexions entorn l'estudi i la comprensió del moviment popular, al París de la Revolució (1789-95)

Reflexions entorn l'estudi i la comprensi6 del moviment popular, al Paris de la Revolució ( 1789-95) ".\"cl.\t ,IIU.Y dit cJt ric11 11'est clc~finiti~~c~rnertr c,ortilu oi1 mutic;rc ti 'I? is1oit.c de' Iu Kcl,ol~ttio~l " ' 'Po~iodi~~lrori~t~lcrlt, ILI p~.oc'c.\ .seJ i.ornl,i.c) et scrnhle 11c t/cl.oir jarnuis c'trcj ~1o.s"~ l.'or<osa~llent fulsa seri cli~alsevol ililatge cluc ells vulgui nlostrar l'c~gotament tcnliitic o merotlolbgic cie la Ke\~oluci6 Francesa. Encala quci. taml,? 2s certa i c\iilcr~t I'cxist2nc1;1 tl'un llarg i ric ticbat Ilistoriogrific. iniciat pclh nlatcixos contctnporanis dels fets, i scg~~it al llarg d'acluests prop ~lc dos seglcs. Dehat cluc. sovint. 113 csdevingi~t conlhat obert cntrt. idcologit's ctifrontadcs. iluc tic forma mes o n~enys clara s'ha11 dcclarat defensores de posicionaments polítics prou ~icfitiits. Qui escriu sobre ella ens diu 1:uret posseeix un sentit previ al trct>;~ll 111;1tcix. dc tal 111aner;i qi1e 1;1 seva histi~ria tt; una significaciti. un lloc. ~111 títol dt. Icgiti~~iitat 3. Uo es tractaria aquí de sintetitzar les directrius i el contingut d'aquest polinlic debat. ja que a tal tasca s'hi han abocat multitud d'a~1tors. Iu refcrCncia i privia consulta als quals is mis que i~til. obligadaJ. 1 M!IZAL'RI('. C.. Slrr Ia Nc~,oh~tion F'rarlcaise. Pa1 i5 ed. sociales. 1070. p. I I 2 SLIKATTEACl. J .-K.. /,a Kc~.ohr tiot~ f'rat~(.aise. C'ertitudes et c'outro~>erses. Paris. Dossicrs ('lio PL'I:. 1073. p. 5. .' FL'KET. F.. Pcvlsar la Re~~olrrc.ibil Frattc*esa. Barcelona. Petrcl. 1980. p. 11 4 Bisicarnent 11c consultat els scgi'lcnts cst udis: BEKTAUD J.-P.. L,es origines de /a Rc~~,ohitintl fratr(*aisr. Dossiers Clio PUF. Paris. I07 I . DOYLE. W.. Origim ot' tlle Ro,ol~rrion jratl(.aise. Osford ~~niversity prcss. 1981. GEMRD A.. Mitos de la Fc~.ohrc.ibtl francesa. Barcelona. Península. 1973. GODECHOT, J ., Ut1 jlry* polrr la Re~~nlution. Paris. Kohert Laffont. 1974: Las Re~,ol~tciorlrs (I 7701 799). Barcelona. Labor. 1969; "Lx periode revolutionnaire et iniperia- 78 MANUSCRITS 3, maig 1986 El que si crec que pot resultar interessant és aprofitar els coneixements que el llegat historiografic ens aporta, per intentar provocar amb una nova lectura i reformulació, algunes reflexions i apreciacions de caire metodologic, que potser massa sovint són oblidades o abandonades. Es evident que no es pot pretendre fer encaminar una historia del moviment popular al marge de tota la resta. L'exclusivisme o autonomia tematica és pura miopia, portadora de judicis parcials i, per tant, enganyadors de la realitat que es vol comprendre. Es per aixo que he volgut comenqar el treball a partir d'una definició i dibuix del marc revolucionari on els nostres protagonistes desenvoluparan la seva acció, en contacte sempre amb les altres forces socials. I aixo, mitjan~ant una relació objectius-possibilitats-capacitats, que sols pot ser dialectica i constant. Sera des d'alli que podrem intentar copsar els factors de causalitat i dinamització de la revolta i actuació popular. Havent de tenir sempre cura de no perdre mai de vista la prbpia evolució en la seva naturalesa de gmp o col.lectiu, la qual és producte de l'experiencia i consciencia adquirides en el procés de lluita revolucionaria del qual són autors. Ens trobarem, doncs, amb la dificultat d'analitzar els factors que mobilitzaran aquella massa ingent; i el seu procés de construcció progressiva en forqa social revolucionaria, capaq d'elaborar les seves propies estructures, institucions i models. Fruit tant de la utilització d'idees i fórmules pre-existents i atractives, com de la necessitat d'elaborar una resposta propia als problemes derivats de la crisi d'Antic Regim, i de l'empenta de la forqa burgesa al marc tradicional. En aquest doble sentit d'impulsadores i víctimes al mateix temps, és des d'on intentaré enfocar l'acció popular; amb l'objectiu final d'assolir nous elements o perspectives de judici, entorn a la seva aportació i transcendencia historica. le" a Revue historique, PUF núm. 504 (1972), núm. 507 (1973), núm. 516 (1975); HUNT, L., Politics, culture and class in the Re~,olution francaise. Univ. of California press. 1984. MAZAURIC, C. (nota 1). SCHMITT, E., Introducción a la historia de la Revolución francesa. Madrid. Cátedra. 1976. SOBOUL, A., Comprender la Revolución Fraizcesa. Barcelona. Critica. 1983. Problemas teóricos de la historia de la Revolución Francesa. Paris. Avance. 1974. SURATTEAU, J.-R. (nota 2). VOVELLE, M., Intyoducción a la historia de la Revolución Francesa. Barcelona. Critica. 1984. Es també interessant el llibre de J. HARDMAN, The fall of the A.R. to the Themzodorian revolution (1 785-95). London. E.Arnold. 198 1, que conté un recull de textos, actes i discursos, que permeten la reconstrucci6 dels debats i polkmiques del moment. Definici6 del marc revolucionari Crec necessari comenqar, advertint del profund desacord existent avui dia entre les dues grans lfnies historiogrcifiques que polaritzen el 3ebat -revisionista o neoliberal i marxistaentorn a la transcendkncia real de la conjuntura on es va dur a terme la Revolució. Per als primers, es tractaria tan sols d'un afer institucional: 'Xa Revolucid, ni burgesa, ni capitalista no s'hauria limitat a situar 1 'administració i el govern en mans d'aquells funcionaris, als que 1 'Estat monarquic ja devia la seva ejlcacia Per als segons, la francesa seria la més radical i democratica de les revolucions burgeses que veura Europa al llarg del XIX; i que com aquella, se situaran com a punt central i decisiu en els respectius processos de transició del mode de producci6 feudal al mode de producció capitalista6. Divergencies aquestes que arrenquen de posicionaments irreconciliables respecte al mateix contingut i naturalesa del conflicte: Transformació purament politica i formal per als primers; Revolta social i lluita de classes per als segons. Ara bé, no és suficient l'exposició comparativa, i encara menys l'alineament cec en una o altra formulació interpretativa. Cal fer ús d'un eclecticisme crftic, i intentar aprofundir en els motius de divergencia. No és a partir de la discriminació com es pot avanqar, sinó mitjanqant l'andisi, reflexió i discussió. Les tesis revisionistes qüestionen la importhcia de la burgesia en el protagonisme revolucionari. Per a Eisenstein, la burgesia no estaria a l'origen del moviment de protesta, ni tindria cap paper important al moviment de reformes de 178g7. Aquestes -ens recorda Cobbanhan estat fabricades per una Assemblea Constituent, on sols un 13% eren prbpiament membres de la burgesia, enfront més d'un 75% de magistrats i advocats, els quals ja ocupaven en un 40% els seus carrecs abans de -1789, i ho continuaran fent fins l'Imperi8. Per a ells, doncs, l'arrel del problema estaria en la inexisthcia d'una classe burgesa prbpiament definida i amb interessos propis i oposats a les forces de 1'Antic Regim. Eh per aixb que Taylor, negard que la Revolució Francesa fos una lluita entre classes enfrontades per formes de riquesa i interessos econbmics diferenciatsg. Comunió d'interessos sota una mateixa 5 SOBOUL, A., dins AAVV, Las revoluciones burguesas. Barcelon. Crítica. 1983. 6 MAZAURIC (nota 1) i SOBOUL (nota 4 - problemas teoricos ...) 7 SOBOUL, A., (nota 5). 8 LEFEBVRE, C., "Le mythe de la Revolution Frangaise", A nnales historiques de la Revolution Francaise. Núm. 259. 1985 (I). p. 4. 9 SOBOUL (nota 5). 80 MANUSCRITS 3, maig 1986 tradició, cultura i ideologia, que protagonitzara la "Téorie des Elites" que Furet i Richet popularitzaren a la seva obra 1°. Es aleshores quan hom es demana: ¿Pot esdevenir una revolució burgesa sense burgesia? ¿Pot un col.lectiu redui't i integrat plenament amb les forces, estructures i habits de 1'Antic Regim, protagonitzar semblant moviment de transformació? ;O és que s'esta confonent la inexistencia de la burgesia com a forqa politico-social (aspirant a conquerir I'hegemonia política de 1'Estat) amb l'existencia de la burgesia com a categoria social amb interessos propis? Davant aquest "impasse" la historiografia marxista reaccionara a través d'una redefinició del concepte de burgesia i de l'analisi dels diversos tipus de mecanismes d'apropiació de la renda a 1'Antic Regim, per tal de qüestionar la pretesa unitat i pacte de les elites. En aquest sentit, Robin, definira la trajectoria i consolidació de la classe burgesa, en termes d'una progressiva penetració del capital a les estructures i relacions del mode de producció feudal, que anira erosionant i transformant. Fent-se tot aixo en un gradual procés de transició que desembocara en el desentrellaqament del tramat institucional jurídico-polític que perpetuava 1'Antic Regim i bloquejava el desenvolupament de les noves forces en alqa ll. La Revoluci6, doncs, no s'entendria sense la pressió d'aquestes forces per apoderar-se de l'aparell de 1'Estat. Teoria aquesta, que ja podem trobar explicita a I'obra d'un contemporani com Barnave, qui s'adona que una nova distribució de la riquesa prepara una nova distribució del poder12. Redistribució que ha estat enquadrada per Robin com a element clau dins els mecanismes que assentaran el poder de la burgesia i acceleraran el pas al capitalisme 13. Enfront d'aixo cal constatar l'insistent escepticisme revisionista respecte I'existencia real d'una forqa social vindicant pels seus interessos, aixi com de la repercussió de tals mesures. Molt s'ha escrit sobre el colapse franc& respecte a Anglaterra, en comparar l'evolució dels seus respectius desenvolupaments econdmics, justificant aixi la repercussió negativa que va tenir la Revolució Francesa per a la modernització del país, aixi com la seva total desconnexió dels orígens reals del capita10 FURET, F.; RICHET, D.: La revolutzon fran~aise. París. 1965. Respecte a l'obra més notable de Furet (nota 3) és útil: GUERCI, L.. "Furet e la Rivoluzione francese". Studi Stonci. 1980. Núm. 2, anno 2 1. 11 ROBIN, R., La societé francaise en 1789. Paris. Lib. Plon. 1970. 12 SOBOUL, A., La revolució francesa. Barcelona. Nova Terra. 1977. p. I 5 13 ROBIN/GRENON. "A propósito de la polémica sobre el Antiguo Régimen y la Revolución para una problemática de la transición" dins AAVV, Estudios sobre la Revolución Francesa. Madrid. Akal. 1980. lisme a Franqa, tema sobre el que s'ha insistit molt des de les tesis de Cobban 14. Estudis posteriors han reformulat perb, aquest pretbs endarreriment francbs com a via diferent, i no menys eficaq a llarg termini, a l'anglesa, amb uns costos socials sens dubte inferiors als d'aquesta 15. Ens trobaríem, doncs, amb un procés revolucionari sensiblement diferent a lYangl&s d'un segle abans, molt més del gust revisionista. Aquí la ruptura de les noves forces amb l'anterior rbgim es produir21 davant la ineficacia i intransigbncia dels sectors tradicionals en uns moments de crisi financera i econbmica. Culminació d'un doble proces d'enriquiment i creixement productiu de la burgesia, i empobriment i miskria de les classes populars, que Labrousse fa ja prop de mig segle va definir 16. Els termes en qub es produira la crisi han estat perfectament descrits per Fontana: "S'havia d'escollir entre renunciar a la reforma i tornar al sosteniment pur i simple de l'ordre establert, o tirar endavant vencent tota oposició"17. En la mesura de les seves forces i possibilitats la burgesia veura clara la necessitat de la via revolucionhria davant el caos de l'aparell feudal i l'estat de la tensió social existent al poble. Com diu Vovelle, la guanyadora de la Revolució Francesa fou qui prengué la iniciativa: la burgesia productiva18. La qüestió esta, perb, a veure quins seran els homes que li atorgaran aquesta preeminbncia, i li dibuixaran un nou marc d'actuació econbmica i social d'acord als seus interessos de classe. . E.H. Lemay, després de confirmar a la seva analisi els resultats de Cobban, considera que l'elecci6 com a representants del I11 Estat Constituent, d'aquella majoria de magistrats i advocats fou quelcom 14 DOYLE (nota 4), pp. 11-12. FURET (nota 3)' pp. 24-5. Exemples d'aquesta interpretaci6 en són les obres de: LEMARCHAND, C., La feodalité et la Révolution Francaise seigneurie et communaute paysanne (1 780-1 799). LEWI LEBOYER, M, "Les processus d'industrialisation: le cas de 1'Anglaterre et de la France" a Revue historique. 1968. avril-juin. CAMERON, R., Francia y el desarrollo económico de Europa Tecnos. Madrid. 197 1. CIPOLLA, Historia economica de Europa. Tom 3. Barcelona. Ariel. 1979. 1s SOBOUL, A., Problemas campesinos de la Revolucion Francesa. Madrid. Siglo XXI. 1980. O'BRIEN i KEYDER, "Les voies de passage vers la societé industrielle en Grand Bretagne et en France" a Annales núm. 6. 1979 (novdes). "Niveles de vida en Gran Bretaña y Francia entre 1780 y 1914" a Investigaciones economicas, núm. 6. 1978. 16 LABROUSSE, E., Fluctuaciones economicas e historia social. Madrid. Tecnos. 1980. (La crisi de I'economia francesa, capítol 11). '7 FONTANA, J., La historia. Barcelona. Critica. 1981. p. 98. 18 VOVELLE, M., La caida de la monarquia. Barcelona. Ariel. 1979. p. 67 82 MANUSCRITS 3, maig 1986 logic i esperable. El poble elegí aquells a qui recorria quotidianament per als seus assumptes, i que estaven investits amb el poder de 1'Estat prkvia compra de tals drets19. Sera aquell ampli cos de professionals liberals de classe petita o mitjana burgesa -que sota unes condicions sdcio-econbmiques menors a les seves qualitats i pretensions política-intel.lectuals exercien els carrecs subalterns d'una administració estatal corrupta i plena de prejudicis i privilegis-, qui constituira la nova classe política, i qui protagonitzara les transformacions i accés al poder de la burgesia20. Ja Lefebvre s'adona dels vincles entre aquesta classe política i els manufacturers i negociants (que Cobban no trobava entre els diputats) demanant la confirmació i aprofundiment en tals relacionsz1. Per a ell, aixo prova l'origen revolucionari del capitalisme, malgrat el paper indirecte de la burgesia: "The revolutionary bourgeoisie was primarily the declining class of ofjiciers and the Zawyeres and other proffesional men, and not the bussinesmen of commerce and ind~stry"~~. 6s en aquest sentit com s'ha d'entendre la tesi de Soboul, quan reafirma que I'element motriu de la Revolució Francesa estigué en el desenvolupament de la petita i mitjana burgesia 23. Fenomen evident i lbgic, ja que seran aquests elements qui tindran suficient ascendkncia sobre l'element popular com per participar conjuntament tot formant un front revolucionari antifeudal, i després antimonarquic. I és que, pel que fa al cas de Paris, l'univers de la petita i mitjana burgesia propietaria de botigues o de tallers era el mateix que el dels obrers i aprenents, que treballaven i sovint vivien al mateix lloc que els seus patrons -tal i com ha insistit molt Soboul a les seves obres24. Pero el que I'origen social no ens pot fer oblidar és la seva funció social en relació a la classe que esta accedint al poder -tal i com recalca Koss~k~~. Funció i relació que crec jo, conté la clau expli19 LEMAY, E.H., "La composition de l'assemblée constituante: les hommes de la continuité?" a Revue d'histoire moderne et contemporaine, XXIV. 1977 (jul-set). p. 348. 20 SOBOUL, A., "Robespierre et les contradictions du jacobinisme" a Annales historiques de la Revolution francaise. 1978 (I), p. 4. 21 LEFEBVRE (nota 8), p. 5. 22 DOYLE (nota 4), p. 14. 23 SOBOUL (nota 13). 24 SOBOUL, A., Las cluses sociales en la Revolución Francesa. Madrid. Fundamentos. vol. 2, cap. 1, especialment pp. 13-4. 25 KOSSOK (nota 5), p. 50. cativa de tot el procés, i és punt central de la desavinenqa a la historiografia dels darrers trenta anys. ¿Com és possible que els representants de la burgesia, els homes que feren possible l'adveniment d'un nou ordre d'essencia burgeso-capitaiista, estiguin al mateix temps somiant en un model social totalment en desacord amb la trajectbria que adoptara el nou regim? Difícil és respondre aquesta qüestió, sobretot en tractar-se de l'analisi de grups en formació, i en uns moments histbrics de transició i canvi on és molt faci1 confondre els resultats i evolució posterior amb els interessos i objectius únicament valids i defensables. Massa sovint acceptem com inevitable el que ha transcendit, sense preocupar-nos a comprendre i analitzar les respostes alternatives, i els plantejaments que defensaven aquelles forces que resultaren derrotades : Anacronisme i mil.lenarisme són mots que veiem aparhixer sovint a la historiografia referits a l'ideal social que defensaven els Montagnards i els Sansculottes. Sense adonar-se'n qui els escriu, que per a la gent de lY8poca haguBs resultat impossible preveure l'evolució que Franqa i el món occidental seguird al iiarg del XIX. Sobretot, quan és un fet provat que les forces productives es trobaven bloquejades en el seu creixement des de l'inici de la conjuntura revolucion~ria, i no experimentaran un desenvolupament plausible fins ben entrat el segle XIX26. Sera precisament aixb el que ha motivat la negativa revisionista a acceptar la Revolució Francesa com a punt d'arranc versus el capitalisme, en confondre el seu naixement amb l'acabat de les seves formes ja plenament modernes i industrials; així com en confondre la burgesia pre-industrial amb la pre-capitalista -com recalca Ko~sok~~. Ara bB potser caldria prestar una atenció important al fet que no podem parlar d'aquests magistrats com si d'un grup homogeni es tractés. La seva actuació no sera conjunta fins el final, sinó que tal bloc antifeudal sYescindir8 .en grups hostils a mesura que la revolució avanqa. Alhora que protagonitzaran violents enfrontaments i una successi6 al poder, que marcara bona part del ritme i puls de la trajectbria de la Revoluci6. ¿Hem de pensar, perd, que tals sectors (girondins, feuillants, montagnards) representen categories socials diferents, dins la classe burgesa? Seria aleshores la seva una lluita de classes al si d'una sola classe? fis evident que per a la historiografia marxista tal hipbtesi ha estat recollida. Així, Soboul, encara que amb forqa matisacions posteriors, procedí a una equiparació entre girondins i burgesia comercial mit26 LEWIS, W.; Life in revoluttionary France. London P. Quennell&B.T. Bastford. p. 11. ltd. 1972. ROBINIGRENON (nota 13). 27 KOSSOK (nota 5). jana-alta. i niontagnards i petita burgesia artesanal i man~~Fact~~rera:~ Aquest intznt de forqar el conflicte intraburpesos cap e1 motllo del conflicte social ha estat criticat per Hunt. Per aquest autor la ri\.alitat si donara entre faccions d'un niateix origen hocial n~irji. que tan sols estdrien lluitant per I'hepemonia política de1 nou estat. que cstaven construint entre tots2y. hl2.; recentment. pero en una línia semblant. P. Higonnet ha arpumentat que els res~lltats de catalogaci6 social d'aquests grup.; polit is^ son niolt a~-~~bipus, i presenten prou excepcions com per dubtar de la se1.a veracitat. Per a l'autora, uns i altres comencaran i acabaran al mateix llo~ com a membres d'una no-estructurada. doctrinalmznt confusa. i reformista cl'isse. defensora de la propietat indi\.idual. Serh la possessi6 del poder 1'c.lenient crític que els far2 adonar dcls errors en la se1.a visi6 del poble. De tal manera que. no 2s tant que diferissin ideolbgicament com el fet que la Gironde arribi primer al pol.ern (i. per tant. varia abans la seva postura) "Gir-orltlii~s tzlid .llc)t!filgrlil).d~ !1ti0 said rhe sarm co)~tradictor> rilir1p.s ... blit t/!e>' i~cid 11ot saiti ti~e sclnlr rhi~lg ar rhe samc ti~uc~. Respecte a aixo hi ha molts aspectes a matisar: La intensitat remlucionaria del discurs montapnard 2s des del primer moment mt!s gran que en els girondins. Mentre aquests. un cop a l'oposicio es passaran a posicions contrarevolucionaries. els niontagnards defensaran el seu discurs radical després de la caiguda de Robespierre 31. .41 temps que el concepte de jacobinisme passara a la terminologia política del XIX com a sinonim de republicanisme radical d'esquerres. I, per íiltim. mentre els girondins gaudien de nombrosos contactes amb forces i interessos dels sectors mes moderats i conservadors. els montagnards seran enlairats al poder per l'accio del poble. Factors aquests que cal tenir en compte, pero que tampoc no ens poden fer oblidar les diferencies conjunturals que defineixen les seves respectives estades al poder: Necessitats de guerra i pressió contrarevolucioniria a l'interior. crisi economica i tensió social agudes. etc ... que. sens dubte, obligaren els montagnards a fer una política mes arriscada i compromesa que la girondina. 28 SOBOUL (nota 13) 29 HUNT. L.. "The bourgeoisie and tlle state in the F.R." a Rel,ielt,ss i17 Ellropearl histo~'. 1977 (sept) ni~rn. 3. 30 HIGONNET. P.. "The so~ial and iultural antecedents of revolut~onar-> d~scontinuity: Montagnards and Girond~ns" a Et~glisll historical rel,iew,. 1985. 17. 520. 31 Pot ser útil: TOKNESSOY. K.D.: La défaite des sarzs-clriottes. Oslo. L.nicerstitesforlaget. 1959. Sobretot cap. 3. pp. 62-73. La plantacici de !'Arbre de la Llibertat, cerimcinia que corrzrnernorava una de les preteses conquestes de la Re~~)lztcih Francesa. Aro obstant aisd, de fet, en aji'rttzar la propietat com un dret natural, llibertat i igualtat ji)ren conceptes buits per a la gran massa de despossei'ts. La historiografia revisionista pero no s'ha interessat per la resposta a aquelles condicions objectives donades: per a ells no hi hauria un procés continuat i coherent del 89 al 95, sinó que amb la República jacobina de l'any I1 es produiria un salt al buit, que no se superaria fins la caiguda de Robespierre i l'etapa thermidoriana posterior. "Derapage" que a Furet i Richet els serveix per buidar de contingut social i ideologic la tasca d'aquella nova classe política de magistrats. Els quals, pero, amb la intervenció violenta de les masses populars haurien quedat desbordats i obligats a jugar un paper nociu a curt termini per a ells mateixosj2. La crítica marxista -sense ésser unanime, i a vegades pecant d'ambigüitatha assenyalat la incoherbncia de pretendre qualificar aquella etapa de superadora del contingut burges. Sera precisament aleshores quan 1'Antic Regim quedara finalment destru'it per la legislació, al mateix temps que la purga contrarevolucionaria sera més dura que mai, i es netejara d'estorbs institucionals i humans el camí del nou ordre, 32 SCHMITT (nota 4) pp. 38-41 i 62-73, criticat a Pobra de Vovelle (p. 92) i Ma- /auric (nota 4). MANUSCRITS 3, maig 1986 Una excessiva simplificació pot conduir-nos a una imatge sesgada d'un moviment autonom, que s'endega fruit de motivacions prbpies. Tal és, més o menys matisada, la interpretació revisionista, per a qui no esta gens clara l'oposició de l'element popular al feudal, dins el marc de l'agitació del I11 EstatG3. L'alineament popular a l'actuació burgesa sera vist com artificial, innecessari i, evidentment, gens decisiu per als resultats obtinguts. La fallida financera de 1'Antic Regim i el buit de poder que ocasiona sera el prohcador de la reestructuració constitucional de 1'Estat 64. En aquesta línia, els mateixos arguments serviran per explicar 1793 que 1789. S'ha de ressaltar aquí la discutible tesi de R. Cobb, per a qui el moviment popular sans-culotte es desenvolupara al 1793 de manera totalment accidental, aprofitant la mobilització general de l'estat d'urgencia 65. Enfront d'aquests darrers arguments, i recuperant de nou l'obra de Vovelle, veiem com s'articula un procés múltiple on l'agitació social derivada de la crisi economica seria sols el catalitzador de les activitats col.lectives; essent, pero, el '%omplot aristocratic" qui ocasionara la unitat de la reivindicació popular i burgesa a nivell sbcio-polític. Sera aquest qui proveira de consciencia política i sensibilitat enfront els esdeveniments, dominats per la fam, carestia, alts preus i atur: Seria, doncs, la participació burgesa la que donaria forqa i cohesió al programa revol~cionari~~. Realineament radical de les classes, fruit de les condicions economiques -que afecten diferentment uns i altres-, fusionaran les reivindicacions comunes en una lluita conjunta. De tal manera que, si el mobil principal és la fam, no sera fins que les classes professionals i comercials abandonin la seva indiferencia pels esdeveniments i intentin donar una direcció als afers, que la revolució de juliol es produira 67. Aquests arguments no fan pero altra cosa que repetir els classics. Aquells ens recorden com una conjuntura desfavorable, ocasionadora d'una disminució dels salaris i beneficis i, per tant, portadora del malestar industrial (artesa, obrer, patronal) reunira en una mateixa oposició la burgesia i la massa popular 68. Sembla clar, doncs, la impossibilitat de desvincular el conflicte so63 DOYLE (nota 4), pp. l 1-1 2. COBBAN, A., Interpreracion socla1 de IaRe~~olución Francesa. Madrid. Bitacora y Narcea, S.A.. 1971. cap. XI. 64 SCHMITT (nota 4), pp. 38-39. 65 COBB (nota 4 1) 66 VOVELLE (nota l8), - pp. - 130-3 67 RUDE (nota 50). pp. 44 i 65. 68 LABROUSSE (nota l6), p. 370 cia1 de l'agudització dels interessos i oposicions socials per ell generat 69 aixi com de la direcció efectiva que a tal sensibilitat i agrupació revolucioniiria li donari l'alianqa i programa burgbs70. Tot aixb ens porta a la necessitat d'enfocar el problema des de la perspectiva d'un marc ampli i complex d'interrelacions a tots nivells. La fam, la por al complot reaccionari i les possibilitats que la conjuntura revolucionaria obri amb la participació burgesa, es combinaran i jugaran a favor de la constitució d'un bloc antifeudal. Aixb descartaria aleshores l'explicaci6 autbnoma del moviment popular; alhora que dibuixa, des dels inicis, una dinimica revolucioniria d'interacció entre el moviment po- .pular i el fet revolucionari. Interacció que s'explicaria per l'adequació de la potencialitat i agitació popular als esquemes i marc d'actuació dissenyats per la classe política, sorgida del 111 Estat; perd també, pel manteniment, al llarg de tota la conjuntura revolucioniiria, d'unes condicions d'inseguretat econbmica, que per a Tonnesson mantindrien vigent l'esperit de la revolta i, per tant, viu el conflicte socia171. A la llum d'aixb, crec prou raonable explicar la diferenciació entre 1789-95, i els anteriors moviments populars del XVIII francbs, per la mateixa vinculació del moviment popular a la revolució burgesa. El que ocasionari, no tant una revolta singular més duradora, radical i transcendent, sinó una darrera fase, culminació de tot un procés revolucionari que acabara amb 1'Antic Rkgim. Xoc d'un complex de forces socials, originades a l'Antic Rbgim, que esclatari en un moment punta de la crisi revolucioniria, madurada al llarg de l'hivem de 1 788-9 72. SerA per tant necessari aplicar l'esquema Labroussii a una explicació global del fenomen. Dinamitzacib i mobilització La interacció burgesia-moviment popular formulada en una alianqa revolucioniria atorgari a les masses un marc d'a~tuació~~ perb caldri veure quins són els factors que mantindran vigent i cohesionada tal agrupació, i la dinamitzaran. Hem vist per quins motius de resposta a les condicions econbmiques, tal fusió d'interessos es va produir. Perb cal suposar que les diferenciacions al nivell social, aixi com la seva dis69 HOBSBAWM (nota 39, pp. 109-1 13. 70 GODECHOT (nota 57), pp. 33-4. WERSHOVEN, F.J.; Historia de la Revolución Francesa. Berlin. Weidmansche Buchhandung. 1905. 71 TONNESSON (nota 3 I), cap. 6, JOLL, J., Los anarquistas. Barcelona. Grijalbo. 1976. Vegeu cap. 1. 72 RUDE (nota 50, La foule ...), pp. 49-50. (Nota 50, Protesta...), cap. 3. 73 JAURES (nota 60), pp. 167-8. MANUSCRITS 3, maig 1986 posició al món de la producció forjarien objectius oposats, capaqos de minar aquell front d'oposició versus l'enemic comú. És per aixo que cal recuperar aquells factors vinculants, abans apuntats, i que actuarien en un pla diferent al dels interessos socio-economia. Patriotisme, defensa nacional, etc. .. caldrd entendre'ls sols des d'una visió conjuntural i temporal, com a resposta a unes necessitats i motivacions concretes (perill contrarevolucionari, crisi economica ...) forjades al mateix temps que s'endegava, i com a conseqüencia del procés revol~cionari~~. Encara que tampoc no podem oblidar que, sense la creenqa popular que la Revolució millorés el seu status social, és impossible d'explicar la seva lluita sacrificada per a la defensa de la Repúbli~a~~. Cal afegir, perb, que en la mesura que tant la burgesia com la massa popular eren forces en formació i, per tant, no havien consolidat ni formulat explícitament els seus interessos socials, l'oposició d'aquests no actuara com a forqa centrifuga. Així, l'alianqa no es destruir& mentre la unió d'ambdues forces sigui imprescindible per a la salvació de la Revolució i la República a la qual simbolitzava. Objectiu i esperanqa comuns, en tant que plataforma superadora de desigualtats socials, polítiques i economiques 76. Des d'aquest sentit, és d'on haurem d'entendre la dinamització de l'esforq popular en la seva lluita versus la contrarevolució. Lluita tant al pla socio-econbmic -agiotatge, especulaciócom politico-ideologic -potencies monarquiques europees, Vendéeen base a l'ideal d'un patriotisme sota el qual s'hi confonia la defensa de la patria-nació, amb la defensa d'un model social, que a grans trets compartirien sans-culottes i montagnards7', alineant-se a la ideologia revolucioniria d'aquells, amb qui compartiran les consignes difoses per les llums 78. Els mecanismes d'actuació sota els quals es mobilitzara i actuara la massa popular són basicament tres: la revolta, l'associació i la defensa militar. Per a l'estudi de cada un d'ells hi ha importants treballs realitzats. Per al primer, cal destacar d'entre tots l'aportació de l'obra de G. Rudé sobre les joumées; els estudis de Markov; les síntesis de Vovelle; 74 BOULOISEAU, M., La repliblica jacobina Barcelona. Ariel. 1980. p. 116. 75 PETERSSEN, S., "L'aprovisionement de Paris en farine et en pain pendant la Convention Girondine" a Annales histonques de la Revolution Francaise, 1984 (111) Núm. 257, p. 382. 76 SOBOUL (nota 24), cap 5. 77 SOBOUL (nota 40), pp. 70-4. 78 VOVELLE (nota l8), p. 79. i els treballs de Tarlé, i sobretot de Tonnesson per a 1'Any II179. Respecte al segon, el tdndem Rose-Soboul-Tonnesson ens cobreix tot el períodes0. I pel que fa al tercer i dltim, d'obligada referbncia són les obres de Bertaud i de R. Cobb A partir d'aquests estudis, podem veure com els alts preus, producte de la caiguda de l'assignat i la carestia del blat, mantenien sense remei la malaltia de la fam82. Al mateix temps que s'endevina un procés de constitució del menu peuple en for~a social, a través d'una politització i conscienciació dels seus elements 83. Procés que, de journée en joumée, i sota l'aprenentatge societari, fa passar del simple tumult per aliments a reivindicacions polítiques superadores de l'esquema tradicionals4. "La rivoluzione de 1789 fu l'opera di una maggioranza inmensa e cosciente" -ens dir$ Jauré~~~. Massa perb que no pel seu revolucionarisme versus una millora de les seves condicions de vida, ni per la seva cohesió i enquadrament dins un programa revolucionari hem de pensar que desenvolupés una clara conscibncia de classe86 de tal manera que les reflexions de Guerin, respecte a la inefichcia sansculotte en vincular les seves reivindicacions econbmiques a un objectiu final, superador dels límits burgesos i orientat cap en una nova forma de poder87 semblen fora de to, i en tot cas un tant ana~rbniques~~. I és que difícilment abstraccions polítiques referides a les relacions de poder podien influenciar la conducta d'aquelles masses, preocupades per motius molt més concrets i visibles 89. Així de la por a la fam, pas79 RUDE (nota SO), TONNESSON (nota 31), TARLE E, Germinal ipradial. La clase obrera en la Revohcion Francesa Buenos Aires. Futuro. 1961. 80 SOBOUL (nota 40). ROSE (nota 44). TONNESSON (nota 31). 81 COBB, R., Les armées revolutionnaires. BERTAUDJ, P., La Revolution armée. Paris. R. Laffont. 1979. 82 SLAVIN, M., "L'epuration de Prairial an I11 dans la section de Droits de Phomme" a Annales historiques de la Revolution Francaise. 1978 (11). Núm. 232. 83 VOVELLE (nota la), vegeu cap. 3: Dinamisme revolucionario. pp. 214-48. 84 WILLIAMS (nota 5 2) pp. 24-5. 8s TERNT, M., "Reconsiderazoni su Jaures e l'interpretazioni economica della Rivoluzione francese" a StudiStorici. 1979. Núm. 2. p. 382. Anilisi de l'ideal polític de Jaures (pp. 379-80). 86 SOBOUL (nota 40), p. 73 i p. 100. 87 GUERIN, D., La lucha de clases en el apogeo de la Revolution Frangaise (1 793-5). Madrid. Alianza ed. 1974. p. 59. 88 SURATTEAU (nota 4). MAZAURIC (nota 1). 89 GODECHOT, J. (nota 57), p. 36. 9 6 MANUSCRITS 3, maig 1986 saran al dret a l'existencia, i finalment a la igualtat política i limitació social de la riquesa, a través del control de la propietatg0. Així, i com a colofó del procés de conscienciació i politització, veiem com les peticions a Pradial i Germinal constituiran una simbiosi prou explicita : Pa, constitució de 1793, i llibertat dels patriotes empresonats91. "El poble estava dempeus per sostenir la República i la llibertat" perd no sols en els esldgans, sinó en la mateixa dinamica seguida per preparar tals actes -al marge de les seccions i discursos m~ntagnards~~ palesant-se l'enfrontament social més net de la Útil i necessari és prestar especial atenció a la tematica del movi- 'ment femení. Des d'ella podrem entendre millor alguns dels processos de mobilització i dinamica del moviment popular; alhora que permet adonar-nos millor de la vertadera intensitat i dimensions del fenomen revolucionari. La participació de l'element femení a les journées, als tumults i cues davant les fleques, a les festes, i finalment al moviment societari i defensiu, ens configura la mateixa imatge de formació i organització i conscienciació d'uns grups o col.lectius amb forqa social. Aixo corrabora la hipotesi d'una actitud i sensibilització gens minorithia del fet revolucionari 94. Si en bona mesura sera 'des de baix" que I'agitació i tensió popular es catapultara ferida per la fam 'klassista", i la indiferkncia i hostilitat governamental i aristocratica -1'assalt o "tempesta de tendes" en seria la més viva imatge95 - tampoc no podem oblidar l'actuació "des de dalt ", que en tant que líders portaveus i intbrprets del malestar i sentiment populars duran a terme els Enragés. A partir dels estudis de Dommanget i Markov -centrats en la figura de J. Rouxl'acusacio d'ésser manipuladors i utilitzadors de la forca popular per a fins propis, és insostenible. Tal vegada que tampoc no sembla massa viable la seva consideració de pioners de les concepcions comunistes o anarquistes96. El que ens indica que el seu estudi no ha d'anar en cap moment deslligat de la mateixa actuació, lluita i problematica popular, 90 SOBOUL (nota 24), cap 4. 91 TONNESSON (nota 3 l), p. 249. 92 TARLE (nota 79), critica a l'obra de Wershoven (nota 70) 93 TONNESSON (nota 3 l), p. 187 i tot el cap ix. 94 CERATI, M., Le club de citoyennes républicaines révoluttionaires. Paris. eds. Sociales. 1966, amb interessants referkncies als treballs de ROSE, BIAKCHI i VOVELLE. 95 PETTERSSEN, S., "Jacques Roux und der pariser ladenstrum" dins Sitzungsben'tche derADW der DDR. Berlin. 198 1. 96 JOLL (nota 71), p. 34. ja que reflectiran i reproduiran les mateixes limitacions, objectius i mktodes que la massa; per molt que la seva capacitat d'anhlisi i possibilitats de visió els pot col.locar en un pla dominant a l'hora de traduir al llenguatge i discurs polític la sensibilitat i motivacions socials97. Enfront del procés i dinamica fins aquí descrits, trobem estudis que reclamen un esquema -al meu entendre insostenibled'utilització de la forqa popular en els moments adequats, i en base a les necessitats prbpies de la burgesia. Així, per a Cobb "el govern revolucionari una vegada va haver utilitzat el moviment popular, l'acomiad~"9~. En un to semblant va la tesi de Hampson, per a qui la Montagna féu concessions als sentiments populars tan sols mentre no s'assolí rebutjar les tropes invasores i controlar la situació interior 99. De fet, la idea ja havia estat formulada, al 1930, per A. Hadengue referida a la utilització que els jacobins van fer de l'exbrcit revolucionari dels sans-culottes, per evitar que es dirigís contra ells i els amenacés 'O0. Veure en l'alianqa revolucioniria una cooperació voluntiria entre iguals, resulta tan ingenu com considerar-la una plataforma de manipulació de l'element obrer, al servei dels interessos de la burgesia. Tanmateix, cal no considerar aquesta com a forqa social plenament definida i estructurada, sinó que es trobava en procés de formació, i a més a més, enfrontada a unes necessitats de defensa i de crisi sbcio-econbmica, que la feien vulnerable i necessitada de recolzament fidel. fis en aquest sentit, que el terme "patriota" esdevé factor de cohesió, i revulsiu del bloc revolucionari 'O1. Aquest, progressivament va convertint els seus components en potents forces socials, amb una conducta i expressió cada vegada més definides, i per tant diferenciades. 6s per aixb, que no ha d'estranyar-nos que sigui a la culminació del procés de formacióconscienciació d'aquestes forces, quan els seus interessos entrin en contradicció i lluita davant l'estratkgia i costos socials a adoptar. Explicant-se aixo pel fet que malgrat compartir un ideal social-ideolbgic co97 DOMMANGET, M., Jacques Roux, le curi rouge. Paris. Spartacus. 1948. MARKOV, W., "Zu einem Manuskript von Jacques Roux" dins Volkobewmgugen der FR. Frankfurt. Camps Stuadium socialgeschichte. 1976. "Eine Jury fur J. ROUX", "Les Jacques -routins", "Exkurse zu J. Roux", "Die Friheiten des priesters Roux", etc ... amb interessants referencies a: BRAVO, G.M. Historia del socialismo. Barcelona. Ariel. 1976. WOODCOCK, G., El anarquismo. Barcelona. Ariel. 1979. SLAVIN, "J. Varlet, l'autre enragi" (nota 95). 98 COBB (nota 41). 99 HAMPSON, N., Historia social de la Revolución Francesa. Madrid. Alianza. 1985. GUERIN (nota 87). p. 64. ~oo HADENGUE, A., Les gardes rouges de l'an II. Paris. Plon. 1930. p. 8. 101 SEWELL, W., Work & Revolution in France. Cambridge univ, press. 1980. p. 92. 98 MANUSCRITS 3, maig 1986 mú, adaptat a les condicions econbmico-socials (que, evidentment compartien), cada forqa hauria anat forjant un comportament politic propi lo2 i d'alguna manera, una alternativa economica distinta, ajustada als seus interessos i a l'experiencia adquirida en la seva lluita (interessos que a l'any I1 s'evidenciaran incompatibles 'O3. Formulacions i realitzacions Aquest desajust entre ideal social i plantejaments econornics, no ens ha de portar a incloure la proposta sans-culotte dins el sac de les manifestacions milenaristes-reaccionaries 'O4. Ni la contradicció entre el recolzament politic i l'en frontament socio-econbmic sans-culott e - jacobins no ha de significar una ruptura i discontinu'itat ("dérapage") en la logica del procés revolucionari 'O5. Per a Saboul, encara que sense concebre un programa social original i eficaq, sí apuntaran (els sans-culottes) una practica revolucionaria, i un comportament social 'O6. Per a aquest autor, perb, ni l'un ni l'altre, no elaboraran una mentalitat obrera ni una ideologia independent. En la base d'aixo estarien les influencies rebudes mitjanqant les relacions a la llar i al treball per a la petita burgesia (patrons) a la qual confiaran la defensa dels seus interessos 'O7. No obstant aixo, Rose argumentara com, a través del moviment de societats populars, es va generant una autoconscibncia apoteosica de l'obrer; així com una evocació de les superiors virtuts de l'artesa i treballador manual. El que es traduira en una voluntat de recrutar membres d'aquest nivell social 'O8. Per a Soboul perb, el sans-culotte no concebra el treball més que en funció de la propietat, i tan sols s'interessara pels problemes economics en tant que consumidor, i no com a productor (l'activitat reivindicativa salarial restaria absent) 'O9. Per al 102 FORREST, A., The Francaise Revolution and the poor. Oxford B. ~lackweil. 1981. 103 SOBOUL (nota 24), cap. 4. MARKOV (nota 37). BRAVO (nota 97). SEWELL (nota Iol), p. 102. 104 FURET (nota 33), cap. 3. 105 REMOND, R., Zntroducción a la historia de nuestro tiempo. t-1. Barcelona. Vic. Vives. 107 ABENDROTH, W., Historia social del movimiento obrero europeo. Barcelona. Laia. B. 1980. Aixb comportara la faci1 configuració d'una llibertat individualista, que marginari obrers i artesans. 108 ROSE (nota 44), p. 104. 109 SOBOUL (nota 40), p. 56. sans-culotte el cor del problema eren les subsistbncies, i no el treball; i és la fam la que coalligarh les diferents categories llO. Enfront aquesta interpretació, trobem l'important estudi de William Sewell, qui argumenta que al discurs sans-culotte queda perfectament palesat, com a element definidor, el tipus i categoria del treball realitzat 'Y... ) Labor is an integral element in a whole network o f moral and political identities that define the sans-culo tte, and distinguish him from the counter-revolutionary moderate" 111. Per a l'autor, la identitat entre treball i virtut politica 6s clara, de tal manera que (en ésser identificat treball amb treball manual) la definició sera m6s restrictiva que en la concepció burgesa, i per aixb les conseqüCncies polítiques d'aquell llenguatge revolucionari comú seran radicalment diferents. El treball seria el fonament de la societat i ordre polític i moral; l'important no era Csser o no propietari, sinó ésser o no treballador. Absorbint en aquestes consideracions una gran influkncia de la tradició corporativa, que integraran ara al llenguatge revolucionari. Ara, un cop prohibides les corporacions per la llei Le Chapelier, intentaren experimentar noves formes dYorganitzaciÓ. Tal vegada que es parlar& de les condicions laborals i relacions de producci6 a les seccions, en tant que qüestions que concernien a la sobirania del poble com a conjunt l12. Cal recordar que Burstin atorgara semblant paper a les assemblees seccionaries, en tant que noves formes de sociabilitat l13. La significació, composició i trajectbria d'aquest llenguatge sansculotte no fou tan facil, ni gaudf d'una substancial continultat. Aquest darrer, no estaria conformat per la realitat de la producció artesanal, sinó per la figura del productor independent "dins un discurs estereotipat, d'adreca formal i qualitat pública i de denúncia", L'autor creu, també, que tant Soboul com Rose, expliquen les ocupacions sans-culottes en termes d'unes condicions socials de la producció artesanal de finals del XVIII, que deuen mes a les connotacions de la imatge del sansculotte, que a la realitat del 'korkshop production" (l'estudi i analisi del qual reivindica). De tal manera que s'identifica la figura de l'artesd i del sans-culotte en base a la distinció entre "artisanal production" i "Factory system", més que en les característiques prbpies del primer 114. Tal i com veiem, el debat a propbsit de la mentalitat obrera del 110 SOBOUL (nota 40), p. 57. 111 SEWELL(nota Iol), p. 110. 112 SEWELL(nota lOl), pp. 95-113. 113 BURSTIN (nota 39), pp. 107-8. 114 SONEMSCHER (nota 46), pp. 302-7. 1 O0 MANUSCRITS 3, maig 1986 sans-culotte resta obert i polemic al maxim. D'altra banda, i pel que fa a la ideologia sans-culotte, sols ressaltar l'aportació de G. Rudé, per a qui aquella estaria formada d'una combinació de dos elements: l'inherent, producte de l'experiencia i la tradició popu1ar;i el derivat, transmes des de l'element burges, i filtrat prkia transformació, d'acord a les necessitats i predisposicions de l'element absorbent (massa popular) tal esquema és en veritat útil per a la comprensió de la naturalesa de I'alian~a revolucionaria, i la influkncia en el pensament popular de la filosofia rousseauniana; perd no ens resol el problema principal: Com el moviment popular formulara un projecte social, i una tactica política prbpia dins un marc d'actuació, i un programa dissenyat per la classe política burgesa, que tal vegada estava en procés de formació. Valoració global Fins ara el debat historiografic pot resumir-se entre qui parla de la necessarietat de la participació popular per al triomf de l'ordre burges i qui aplaudeix la transitorietat i escassa empremta deixada per tal moviment '16. Des de l'elogi marxista al menyspreu revisionista, les imatges a propbsit de l'exit o el fracas popular són immenses. Tal incertesa i ambigüitat és clarament exposada en boca de Rose: "The triumph of the sans-culottes was at best a partia1 and paradoxicall vindication of democratic hopes, and at worst a ~aricature"~~~. De la negativa a tenir cap tipus de "chance" en cap moment -com dira Cobb-, podem passar a admirar l'obra regeneradora i transformadora de les mentalitats i els comportaments, que la revolució cultural suposara l'any I1 -com molt bé ens relata Bianchilla. Per afrontar l'analisi seriosa d'aquesta problematica caldri una profunda renovació metodologica, i un reafermament de la historiografia d'esquerres l19. Les aportacions i la recerca no estan, pero, aturades, ni les esperances perdudes. La línia d'investigació oberta entorn Vovelle, pot aportar elements nous i interessants per a l'analisi de la conducta i de l'expressió de les masses populars, factors aquests decisius per a configurar el procés de 115 RUDE, G., Revuelta popular y consciencia de clase. Barcelona. Critica. pp. 33-46. 116 MANFRED, A., La gran Revolución Francesa. Mexico D.F.. Grijalbo. 1964. p. 330. COBBAN (nota 63), pp. 162-3. 117 ROSE (nota 44), p. 178. 118 BIANCHI (nota 45) i COBB (nota 41), p. 189. 119 Conferincia de Vovele, a la U.A.B. a l'abril de 1985 conscienciació. D'altra banda, des de Social History, han anat apareixent els darrers anys renovadors articles, preocupats a redefinir alguns dels postulats tebrico-metodolbgics, la fosilització dels quals podria esdevenir handicap greu per al progrés historiogrhfic. Holton reclamarh una més explícita conceptualització del "Crowd history", així com una més ampla interpretació de l'anilisi de la massa popular que la simple protesta popular; alhora que un model de transició adequat per al trhnsit d'aquesta massa del mode de producció feudal al mode de producció capitalista 120. No cal tampoc oblidar l'aportació de Sewell, que corregint Soboul, ens ha aportat nous elements de comprensió respecte al tema de la posició social i la coherhncia ideolbgica dels sansculottes 121. Ni tampoc no voldria deixar-me les interessants argumentacions de la més clara deixeble de Soboul i Markov a 1'Alemanya Occidental, Sussanne Peterssen 122, per a qui els sans-culottes manifestaren una voluntat de reintegració de les garanties feudals perb, no sense canviar la nova societat proposada; defensant en ella la democrhcia directa a tots nivells i el control popular, de tal manera que semblarh un "dérapage" al curs de l'evolució capitalista, quan en realitat tals mesures no seran altra cosa que una adequació i resposta (prbpia i ambiciosa) a les dificultats del moment 123. Aquestes i altres aporta~ionsl~~, juntament a les reflexions que al llarg de l'article s'han anat apuntant, podrien fer pensar en la possibilitat que, realment, aquella forga social popular arribés a articular un projecte alternatiu de societat. El qual seria tan coherent i cohesionat 120 HOLTON, R.J., "The crowd in history: Some problems of theory and metod" a Social history 1978 (may) vol. 3 núm. 2. També és de ressenyar l'article de P.L.R. Higonnet, "The politics if linguistic terrorism and gramatical hegemony during the Franqaise Revolution" a Social history. 1980 (january) v. 5, núm. I. 121 SEWELL (nota Iol), p. 109. 122 SURATTEAU, J.R. "Sur les travaux des historiens des deux allemagnes interessent la Revolution Franqaise" a Annales historiques de la Revolution Frangaise. 1984 (I). Núm. 255-6. 123 PETTERSSEN (nota 75)' p. 384. 124 No es pot oblidar aquí el deute que la historiografia marxista té a la tasca realitzada per la revista, tantes vegades citada, dels Annales historiques de la Revolution Frangaise. Tanmateix cal ressenyar també la preocupaci6 per la funci6 social del llenguatge, i les grans esperances que en la metodologia de l'anilisi lexicologica i narrativa, han estat dipositades per bona part de la "NouveIle histoire", encara que, al meu entendre, amb resultats molt poc satisfactoris i discutibles. Un exemple que ens apropa al nostre subjecte d'estudi pot ser: LUSEBRINKIREICHARDT, "La bastille dans l'imaginaire social de la France a la fin du XVIII siicle. 1774-99" a la Revue d'histoire moderne et contemporaine. T. XXIII. Avril-J uin. 1983.