Resultat de l'estudi de la fecunditat a una parròquia catalana : Sant Feliu de Llobregat al segle XVII

Resultat de ltestudi de la fecunditat a una parr8quia catalana: Sant Felíu de Llobregat al segle XVII, per MGl'eresa Ferrer. En la historiografia dels darrers anys trobem un interés en temes de demgrafia histarica en la majoria de parsos e2 ropeus. Si bé es cert que no es un tema nou, podem dir que ara s'hanvalorat aquests estudis quan s'ha vist el resultat que ha aportat als paisos capdavanters en aquesta matsria, com FranCa O Anglaterra. A partir d'aqui, 11inter6s ha passat a altrespaisos europeus, entre els quals no s'ha de descartar Espanya, on en els darrers anys hi ha hagut un gran interés en la demografza del passat. Amb l'aven~ dels estudis de demografia histarica hem vist que no sols es important saber el nombre dlhabitants,ni les taxes de natalitat o mortalitat, per citar alguns exemples, sino que també ens interessa l'evolució d'aquestes poblacicnsla incidencia de les pestes, guerres, esdeveniments histarics que afecten sobre el comportament demogrhfic. Es a dir, que cadave. gada evolucionen aquests estudis i actualment s'estudia el comportament demogrhfic, ens interessa un estudi de la poblaci6 qualitatiu i no sols quantitatiu per esbrinar unes característiques de la població que encara ens son desconegudes per Catalunya. Així doncs,en aquest terreny, podem veure com el rggim demografic antic esta marcat per unes constants que es caracteritzaran per un paper important de la mortalitat que evidentment té efectes sobre la nupcialitat, natalitat, fecunditat, etc. Es un terreny que també s'escapa de l'estricta demografía per donar-nos a consixer l'estructura de la família a 1'Antic RSgin) les seves costums, etc. L'estat actual dels estudis en demografía histórica a Catalunya, podem dir que comptem amb excel-lents estudis enquark a l'evolucib de la població durant 1'Antic Rsgim, entre els que s'han de destacar els estudis de J. NADAL i E. GIRALT, i J. IGLE SIES (I), que utilitzant diverses fonts fiscals han pogut establir l'evolucib de la població catalana.Perb actualment estem en un retard historiografic en quant als estudis qualitatius de la poblacid que només els podem obtenir mitjangant el mstode de HENRY-FLEURY o de reconstrucció de famlliesí21 basats en els re gistres parroquialsíd). Mentre que a tot Europa i sobretot a Fre Fa, s'han fet monografíes estudiant diverses parrbquies durant més de 20 anys, els estudis de recontrucció de famílies a Catalunya iniciats per J. NADAL i A. SAEZ (4) ,nos'han trobat els continuadors que calia, creant-se així un desfaq entre els estudis europeus i també espanyols i els de Catalunya. Així doncs, mentre que per Franqa hi ha hagut l'interss de nombrosos historiadors i abunden les monografies sobre diferents parrbquies, pel que s'ha pogut obtenir resultats perregions compactes com la Normandía, Bretanya, el Beauvasis, la regió parisenca, etc. ha fet que l'interss pel tema passi a altres paisos. Així, a Anglaterra tenim diversos estudis dthistoriadorsim_ portants com Wrigley i Flinn, etc, que han contribuit a aquesta matBria. A Espanya tenim la figura de V. PEREZ MOREDA amb la seva excel.lent obra sobre la mortalitat a 1'Espanya interior (51 que es un estudi prou ampli que abarca diferents províncies el qual ens permet esbrinar les característiques demografiques d'a questa zona. A més a més, ha tingut nombrosos seguidors que ha fet que en els darrers anys augmentéssin les publicacions sobre temes demogrSfics i un interks que va quedar demostrat amb la creació de la "Asociación de demografía histórica l'any 1981, i amb nombrosos treballs en curs d'investigació. Per tant, els estudis en demografía histbrica a Catalg nya encara ens han d'aportar els resultats que han obtingut altres paisos, per5 aixb no es tasca d'un sol treball sinó que requereix el conjunt de moltes monografíes per tal d'establir les conclusions necesszries per consixer les principals característiques de la catalana en tots els seus aspectes: evolg ció, fecunditat, etc. D'aquesta manera podrem escapar-nos del12 calisme que representa cada monografTa, pera de moment, les pri meres monografíes no podrSn dir gran cosa més que una sSrie de' xifres que per si soles ténen poc valor, per6 es el primer pas per establir unes característiques determinades i relacionaries variables demografiques amb les econbmiques i histbriques aixi com amb la histbria de les mentalitats. La fecunditat a la parrbquia de St. Felíu de Llobregat al s.XVII1 Aquest estudi s'ha fet mitjan~ant el mstode derecontrucció de famílies i en quant a la fecunditat poca cosa es pot dir que no escapi al localisme o a la simple estadística. Pera degut a la manca d'investigacions al-ludida anteriorment, cal que COE parem els resultats d'aquesta parrbquia amb altres estudis espz nyols o europeus. Una dada important en tot estudi de la fecunditatescedat al contraure matrimoni no sols de la dona sin6 tambe la de l'home. Així PEREZ PUCHAL (6) ha vist en l'edat al casar-se dela dona com l'bnica forma que es pot modificar a voluntat per limi tar el nombre de naixements, mentre que l'edat al matrimoni de l'home s'ha vist com una variable econbmica. L'edat mitja al contraure matrimoni en aquesta parrbquia es de 21 anys per les dones i de quasi 27 anys pels homes. Aquestes xifres s'acosten molt a les dades que tenimper la parrbquia' de St. Pere de Riudebitlles (Girona) al segle XVIII (7) que es de 22'5 anys per les dones i de 26'1 , pels homes; xifres que també concorden amb la mitja de les altres comunitats autanomes que es situa entre els 20-22 o inclús 23 anys per les dones (8); mentre que contrasta amb les dtEuropa que seria per la dona als voltants dels 25 anys com per exemple: Franqa (Beauvaisis i No5 mandis uns 26 anys), Anglaterra (Colynton 27 anys), Alemanya i Escandinavia. (91 pera també cal tenir en compte la distribuci6 per grups d'edats ja que aquestes son molt variades, encara que la majoria es concentrin en determinats grups d'edats. Pel que fa a les dones l'edat al casar-se va des dels 12 anys (he trobat un sol cas, i cal recordar que es l'edat minima que reconeix el dret eclesi32 tic per casar-se), fins els 42. Pels homes, les edats varíendes dels 14 anys als 37 anys. Cal tenir en compte que aquestes edats només es refereixen a les primeres núpcies, i la seva distribuci6 es la següent: t Distribucid per grups quinquenals d'edats al casar-se. I Edat DONES HOMES (anys) Ns matrimonis % Na matrimonis , menys 15 5 05'43 1 O1 '66 15-1 9 3 1 33,69 4 06,66 20-24 4 2 45,65 16 26,60 25-29 1 O 1 O ,86 24 40,OO 30-34 1 O1 ,O8 12 20 ,O0 35-39 2 02,17 2 03,30 40 i més 1 O1 ,O8 1 O1 ,60 TOTAL 9 2 100,OO 6 O 100,OO El que cal destacar es que quasi el 85% dels matrimonis, la dona té menys de 25 anys i la quasi inexistsncia de casmnts a partir dels30 anys. Pel que fa als homes, el matrimoni es més tard2 i es concentraria com es veu en el quadre entre els 25-29 anys, per6 de manera més hplia podriem dir que va dels 20 als 34 anys. Així doncs, es constata una vegada més la precocitat en l'edat del matrimoni a Espanya que segons VICENT (101, "l'edatal casament de les dones al segle XVI es abans dels 20 anys, i un retard progresíu el situaria cap als 23-24 anys al segle XVIII". Aquesta evolució senyalada per Vicent li correspondria pel període del segle XVII les edats de 20-22 anys trobada com a mitja de les diferents comunitats autbnomes. Una altra dada que podem obtenir son els perfodes genssics, que poden ser: protogenssics (període entre el casament i el naixement del primer fill), i intergenssics (espai de temps entre fill i fill). Els períodes genssics a 1'Antic Regim solen ser llargs, i oscil.laríen com a terme mig entre alguna msa mes d'un any i dos anys. Per St.Fe1i.u la mitja pel període protogenssic es de quasi 2 anys (21,2 mesos) que es bastant llarg comparat amb el d'altres paisos europeus (Franga 14,2 i Anglaterra 16,l mesos). (11) i també dlEspanya que sería uns 16 mesos. En quant a la distribució dels períodes protogenssics trobem la següent: QUADRE NQ 11. DISTRIBUCIO DELS INTERVALS en mesos NQ casos - 9 2 7 9-1 2 3 7 13-1 8 2 O 19-24 2 O 25-36 2 2 37-42 4 43-48 5 més 48 15 PROTOGENESICS: % 17,86 24,50 13,24 13,24 14,56 02,64 03,31 09,93 Podem dir que trobem un percentatge de concepcions prenupcials (periode protogenssic inferior als 9 mesos) bastant el5 vada respecte Espanya, ja que a Espanya es considera que hi ha un baix percentatges de concepcions prenupcials degut a la pre cocitat del matrimoni, per6 cal destacar que a St. Feliu, la ma joria de concepcions prenupcials correspan a vidus. Aquesta da da a més a més de ser estrictament demografica ens pot donaruna idea sobre les costums sexualsil'impacte de la Inquisició enles mentalitats de la població. En canvi concorda amb els percentatges de concepcions prenupcials europees: Anglaterra 19,7%, Alemanya 13,4 i Franqa 6,2% (12) Com es pot veure en el quadre aproximadament el 70% de perfodes protogenesics estan entre els 2 primers anys de matrimoni, essentla xifra per sobre dels36 mesos bastant baixa. Pel que fa als int&rvals intergenssics a 1'Antic Regim es caracteritzen per ser bastants llargs degut a lSalletamentdels infants fins edats bastant avanqades, que tenza uns efectes sobre la fecunditat i natalitat, ja que feia que els naixements fdssin més espaiats. P. GOUBERT cita com a característica els naixements cada 2 anys aproximadament (13/, que s'assemblaria bastant als dSEspanya (29 mesos), per6 a St. Feliu trobem la se güent distribució: QUADRE NQ Fill 1 /2 2/3 3/4 4 /5 5/6 ' 6/7 7 / 8 8/9 9/10 mbs 10 13. Intervals intergenssics. nP mesos (mitjana) 10,60 37,71 34,77 32,53 36,65 28,90 28,28 25,85 30,OO 18,50 En el quadre anterior trobem uns intsrvals intergenssics entre el primer i segón fill molt curts, que pot ser degut a una elevada mortalitat infantil del primer fill, mentre que pels altres fills son uns perlodes bastant més llargs. I una altra caracterlstica d'aquesta parrbquia a diferencia de les dades europees, es que no augmenta el perlode intergenssic a mesura que ténen més fills, sinó que aquest fa oscil. lacions amb tendsncia a disminuir, sobretot, a partir de1 6S-78 fill que potser degut a que tenimmenys ca_ sos estudiats i perqus també pot ser que els matrimonis queténen molts fills tinguin uns intervals intergenesics m6s curts. En quant al nombre de fills per matrimoni cal dir que tot i que la familia que 1'Antic Rsgim es caracteritza per una alta natalitat i mortalitat, el nombre mig de fills per matrimo ni no es tant elevat com aparenten les taxes (ja que aquestes compten el nombre absolut de naixements per 1000 habitants i el nombre de naixements també depsn de l'estructura per edats dela poblaci6, i en aquesta societat on es calcula que l'esperanqa de vida era d'uns 30 anys, hi havla molta gent en edat de repro duir-se pel que explicarla les taxes elevades sense tenir en terme mig gaires fills). Per aquesta parrbquia hi ha una mitja de 3,6 fills per matrimoni dels quals cal tenir en compte lamz talitat, sobretot la mortalitat infantil, pel que una bona proporció d'aquests naixements no arribar2 a adults. (14). Lamateixa xifra (3,6) la trobem a Worcester (Anglaterra) , Estrasburg (Fran sa), 3,7 fills (pel perlode 1728-37) i al Beauvaisis uns 7-8 fills, per6 si comptem les famllies inacabades (es a dir,les que mort un dels c6njuges abans que la dona tingui 45 anys, que son molts casos), la xifra es redueix a 4-5 fills per matrimoni (151 (161 A més a més dels fills que morirhn abans d'arribar a adults hem de tenir en compte que en els registres parroquials no estzn inscrits els que moren abans de batejar-se ni els nascuts morts que també devlen ser nombrosos casos, pel que també pot ser que tinguéssin més fills. La distribuci6 del número de fills es la següent: No_ fills NQ matrimonis . Y 1 o més 10 La conclusid del quadre es que aproximadament el 80% dels matrimonis ténen menys de 6 fills. Més de la meitat dels? trimonis no son families nombroses (no ténen 4 fills o més) i com es veu, al major percentatge de matrimonis li correspsn només 1 fill, pel que no es estrany, que aquesta societat tendeixi a l'estancament demogrzfic perqus no es produeix un remplaq de generaci6 prou fort com per superar aquest estancament. També hem de tenir en compte que el nombre de fills varía al llarg del segle segons les diferents causes econ6miques, pestes, incidsncia de guerra (en aquest cas de la revolta catalana), que expliquin que s'arribi al nombre més baix de fillsal decenni de 1650-59 (amb una mitja de 3 fills) i el decenni següent sigui de recuperacid demogrhfica aconseguint la xifra més alta de tot el segle (5,6 fills per matrimoni, molt per sobre de les xifres dels altres decennis). El nombre de fills per matrimoni es una de les dades de ' \ l'anslisi de la fecunditat que més ens pot interessar pera poti ser també seria interessant que miréssim si son les dones que s'han casat més joves les que han tingut més fills o no. La relaci6 de fills per cada dona casada segons grups quinquenals d'edats es la següent: Edat casament dona nombre de fills 15-1 9 4'00 20-24 4'31 25-29 3'40 Com podem veure en el quadre anterior no son les dones casades més joves les que t6nen més fills sind les casades entre 20-24 anys, edats que també correspan al major ncanbre de fills pels diferents paisos drEuropa: Bglgica, Anglaterra, Franga,Ale manya, Escandinavia, i Suissa. (271 El que passa es que en aquests paisos que ténen lloc els matrimonis tardans si que coincideix el major nombre de fills a les dones casades més joves. Pera també es demostra que intervenen altres factors en la fecunditat com per exemple, l'edat de l'home (ja que si una dona jove es casa amb un home gran, el matrimoni durara menys i per tant influir2 sobre el nombre de fills), el perrode de fecunditat i durada del matrimoni a més de causes econamiques i de la conjuri_ tura histarica. En quant a l'edat de la mare podem dir que trobem naix2 ments durant tot el perxode fsrtil de la dona. pera evidentment amb diferents percentatges de naixements segons les edats essent la fecunditat per grups d'edats la següent Edat mare percentatge naixements -1 5 00'64 15-19 05'19 Segons el quadre anterior el nombre maxim de naixements correpondrPa a les dones de 25-29 anys bastant igualat al grup de dones de 20-24 anys, disminuint molt la fecunditat a partir de 1730-50", paq. 156-157. Pel Beauvaisis. paq. 128-129. (161.- MOGENSEN. "Structures et changements démographiques dans 20 parroisses Normandes sous 1'Ancien Régime". Annales de Ddmographie Hist6rique, 1975, paq. 353. (li')-- nIm. Op. Cit. paq. 84. (281.- FLINN. Ibid. paq. 84. (Is).- MOGENSEN. Op. Cit. 353. (20). - REINHARD-ARMENGAUD. OP. cit . pag . 1 15. (21).- VAQUER BENASSAR; O. "La nupcialidad en Felanitx (Mallorca) en 10s siglos XVI y XVII". Boletln de la Asociaci6n de Demografia Histórica. Juliol, 1984, paq. 35. (22).- VAQUER BENASSAR, O. Ibid, paq. 37.