Propietat i relacions socials a l'agricultura de Reus : segles XVIII i XIX

ESTUDIS INVESTIGACIONS Propietat i relacions socials a l'agricultura de Reus: segles XVIII i XIX. Per Jordi Andreu i Sugranyes . Al llarg del segle XVIII el Camp de Tarragona i Reus en par ticular van esdevenir una de les zones més dinamiques del país. La demanda creixent de productes agrícoles o derivats de l1agricultura, bhsicament vi i aiguardent pera també avellanes, metllets i anPs, van estimular llespecialitzaciÓ vitícola, primer als pobles del litoral i, a mesura que avangava el segle, a les terres interiors del Camp, Priorat i Conca de Barberh. La intensificació de les relacions comercials a tota la regió, la recupe ració demografica i en definitiva el creixement de la demanda tant a nivell rural com dels centres urbans i semi-urbans van i2 pulsar, alhora, tot un seguit de transformacions sbcio-econamiques. Les noves necessitats van estimular el comerq dlimportaciÓ de blat, llegums i pesca salada i en aquest sentit van beneficiar i ajudaren a desenvolupar noves potencialitats econbmiques, ' noves possibilitats de fer negocis. M&s endavant la mateixa dins mica va contribuir a llexpansiÓ de les activitats industrials i artesanals a Reus, Valls i altres centres de menor importancia. De tot aquest procés a118 que va impactar més en la cons cisncia dels reusencs fou llespectacular creixement de la ciu- tat - es va beneficiar de 1' índex de creixement més alt entre 1716 i 1787 entre les poblacions del seu nivell-i. Der extensió. e1:desenvolupament de les activitats productives i corner cials que van convertir Reus en la segona ciutat catalana des prés de Barcelona. Efectivament, dins d'un país encara fonamentalment agricola, all6 que més havia de cridar l'atenció, all6 que es podia interpretar més facilment con a símbol del progrés i dels nous temps, havia de ser precisament tot all6 que s'apartés de la tradició econamica dominant, l'artesania i, a finals del s. XVIII, la introducció de noves tPcniques i produccions com el teixit i el filat del cotó. Una de les conseqüitncies més immediates a nivell local de tot plegat fou la marginació de la pagesia de la vida politica. Marginació política que va anar acompanyada de segregació social i fics i tot urbanlstica: mica a mica els pagesos van anardesplacant se als barris extrems de la ciutat. I finalment, també segregació cultural que es manifesta a través de les obres de dos dels exponents, a nivell ideolbgic, de les classes dominants de la ciutat: Celedoni Vil2 i Andreu de Bofarull, els dos arxivers de la ciutat i autors de les primeres obres de caire hist6ric-descriptiu sobre les "glbries" de Reus els anys1787 i 1845-46 respectivament (21 . Obres immerses en l'atmosfera de cofoisme exultant, s'estendran prolíficament en l'elogi de la modernitat representada pel comerC i la indústria, base, d'altra banda, de la seva prepotitncia socio - econanica i polltica. Significativament, per contra, no es dedica cap 11 nea a glossar o descriure l'agricultura reusenca (2) . Per6 malgrat que constatem la marginació de la pagesia i de la terra de mem6ria historica, malgrat que constatem tam bé l'intent per part de les classesdominantsde donar una imat - ge igualitaris i socialment tranquil.la de la ciutat, o potser per aixa mateix, ens interessa i pensen que es justifica, d'es tudiar les caracterzstiques i les implicacions socials de llagricultura reusenca, tant pel que pot aportar dins de la Hist6ria agrsria, com per la necessitat d'abordar llanalisi de la realitat local urbana tarnb6 a partir de qüestions sovint de? plaqades pel miratge del progrés aplicat a la recerca hist6ri- i posa a llabast analitzar tota la complexa i diversa gama de factors i variables que ajuden a definir les actituds i els comportaments humans, precisa també d'una voluntat de mzxima exhaus tivitat possible a l'hora d'integrar els diversos components al Fonts i metodologia. Una part important d'aquest estudi ha estat elabcrat a partir del material que es conserva a 1'Arxiu Histaric Municipal de Reus;les caracteristiques de l'arxiu, mancat d'una bona ordenació del seu fons i la disperssió de les noticies sobre el tema ha fet necessari de revisar l'extensa sPrie d'actes munici pals, registres de cartes i memorials i tota mena de lligalls i carpetes per tal de reunir la major quantitat possible d'informaciÓ.Tot i aixa, la part més substanciosa del treball s'ha realitzat a partir de dues fonts de versatilitat reconeguda: els cadastres i altres registres relacionats amb la fiscalitat borbbnica d'una banda i els registres de protocols notarials de l'altra. La relativa abundsncia, l'accessibilitat, 1'existPncia d'una metodologia desenvolupada en els nombrosos treballs a quS ha donat lloc i la manca, en general, d'altres fonts que ens proporcionin informació exhaustiva sobre conreus i propietat de la terra durant el segle XVIII, són algunes de les raons que han convertit elcadastre en una de les fonts més ultilitzades tant dins de la recerca agr2ria com en el camp de la histaria local i comarcal. Des dels treballs peoners d'Emili Giralt, Sal vador Llobet o Yvette Barbaza 111 on es feia servir aquesta font Der al coneixement de l'aariculturar des de l'estudi de Joan Mercader sobre el seu oriqen i caracteristiques generals (2) , han estat nombroses les iniciatives de recerca en base a registrzs cadastrals. Als treballs d'abast local entreels aue cal remarcar el de Joaquim Nadal sobre Girona o el de Josep Viñals sobre Premi2 13), s' han afegit els intents d'utilització sistem2tica del cadastre orientada a la reconstrucció bé de l'estructura dels conreus, bé de l'estructura econamica dins d'un espai comarcal i fins i tot regional. Entre els primers cal esmentar l'obra de Josepa Card6 i Soler sobre l'evolució dels conreus al Camp de Tarragona des del segle XVIII , efectuada a partir de l'anslisi de cadastres i amillaraments de 28 pobles del Camp(@;. Entre els segons és necessari de renarcar el treball de recerca inpulsat des del DepartamentZ'Histbria Moderna de Tarragona que té com a objectiu l'estadi dels cadastres de les comarques del Baix i 1'Alt Camp, el Tarragones i la Conca de Barberb i que ja ha proporcionat diversos fruits (51. Al e! del'interés que han desvetllat i en base a l'ez periencia empírica a que han donat lloc els diversos treballs, s'han desenvolupat, paral.lelament,la reflexib critica i la va loraci6 generica sobre la utilitat dels registres cadastrals ccan a font de coneixement del segle XVIII. Des de les referencies critiques de Pierre Vilar que insistia en el caracter estanda ritzat de la informacib (6) fins als treballs de Joaquim Nadal, Antoni Segura, Llurs Navarro Miralles, Eduardo Escartfn o Jose M. PSrez Garcia (7), sf han remarcat els problemes i els avantatges que implica en tant que font i s'han fet propostes d'ordre metodolagic per a la seva utilitzacib. Les generalitza cions crítiques que ens ofereixen aquestseguit d'estudis que i= sisteixen en la presencia dfocultacib com un dels defectes fona mentals de la font, encara que btils, sbn pera insuficients. La naturalesa del roc és d'elaboracib dels cadastres lligats a la realitat concreta ,de cada municipi que implica la possibill tat de diferencies substancials en la quantitat i la qualitat de la informaci6, fa necesshria unaarillisicritica de cada font concreta en el marc de cada estudi concret Der tal de deteminar fins allf on sigui Dossible, llexistSncia i les caracterzstiaues de l'ocultacib i de les deformacions aue sens dubte conte nen. Pel que fa al cadastre de Reus, un wrimer tret a rema; car 6s el nombre de contribuents que inclou. Una xifra ja prou elevada a comenqament de segle amb 966 contribuents el 1725, que experimenta un rapid i fort creixement tot passant a 1.505 individus el 1.750,1.681 el 1.775 i 2.624 1' any 1799. Elvolum assolit pel cadastre afavoreix tant l'ocultacib per part dels velns de la vila, com la incapacitat per part de les mateixes autoritats municipals per manca d'instruments de control suficients, per vigilar i descobrir,aquesta ocultacib. El problema encara es veu agreujat si pensem que una part important üelc?+ xement és degut a l'aflusncia d'immigrants d' encara més dificil control des del punt de vista fiscal dins d'una ciutat com Reus que tenia al voltant de 15.000 habitants l'any 1787 (81. Tot aixb sense parlar de les maniobres del mateix ajuntarent per reduir la quota del cadastre adiudicada a la vila, ales quals ens referirem més endavant. Les limitacions de les institucions municipals, incrementades a mesura que avanCa el segle, plantegen un altre problema, la fixació de les quotes i dels patrimonis en la mesura que els canvis que s'hi produeixen per hersncia, compra o venda, es registren amb retard o es passen per alt. Aques tes observacions sobre l'ocultació i la tendsncia a l'estancament fiscal dels pabrimonis són també valides pel que fa a la superfície i a la qualitat de cada conreu. Seriem per6 injustos si no esmentessim també els avantatges del cadastre, el més important dels quals és la manca de fonts millors en extensió i exhaustivitat de la informació. D'altra banda alguns dels defectes que se li atribueixen són extensibles a qualsevol altra font estadlstica. La inexactitud de les mesures i per tant el marge de variació en que es mouen, més que una propietat del cadastre és una característica de la societat on té lloc. Així mateix, l'ocultació, blasmada en nombroses ocasions és un element amb el que cal comptar fins i tot en l'actualitat en qualsevol font de tipus fiscal, fet que no invalida necesszriament la informació que se'n pot obtenir. Des del punt de vista dels objectius que ens hem fixat: determinar quina era l'estructura de la propietat de la terra, també es plantegen una ssrie de problemes específics que calse rratllar. Cal dir abans aue s'han escollit els cadastres de 1750 - i1816, prou allunyats entre sí perque les difersncies siguin prou significatives. Tornant a la qüestió que ens ocupa, la manera més directa de consixer la quantitat de terra posseyda per cada propietari és sabent la superfície de cada parcel.la, informació básica aue es pot completar amb dades sobre conreus i qualitats. Ara bé, la forma com és elaborada la font ens ha impedit de treballar a partir de les superfícies de cada propietat i ens ha oblisat a recarrer a un sistema aproximatiu consistent en fer sevir les quotes pagades per cada contribuent en concepte de terra. El problema rau en quS si b6 una part de les parcel. les contenen la informacid corresponent a la superfrcie, conreu i qualitatrés tamb6 freqüent trobar-ne, en nombre creixent a mesura que passen els anys, on les Bni,ques notlcies sbn la quota a pagar i un número de referencia que remet a alguna de les recanacions (91 realitzades durant el set-cents. Com que només es conserva la recanacid de 1727,Bs impossible de comple tar amb garanties les dades que falten, especialment en el cas de 1816 ja qu& el perlode transcorregut Bs excessiu. El sistema d'aproximacid indirecta al tamany de cada propietat es fona menta en la representativitat, dins d'uns marges reduits,de les quotes repecte la terra posserda; el problema es representa en el moment que cal traduir els diners pagats en superflcie real en la mesura que l'extensi6 de la parcel.la no Bs l'fnica variable que actua. Les tarifes a aplicar varien tamb6 segons la qualitat i el conreu de la terra, de manera que una mateixap ta pot amagar superflcies relativament diferents (10). Malgrat aquests incovenients hem agrupat els diners pagats per cadapa_ 95s en grups que representen diversos nivells de propietat a partir dels quals intentarem extrapolar les caracterlstiques basiques de l'estructura de la propietatpel que fa a superflcie. D1acord amb aixa hem agrupat les quotes en sis grups de O a 40 sous, 40 a 100, 100 a 200, 200 a 400, 400 a 1000 i mbs de 1000; tot seguit hem escollit a l'atzar una mostra dels propietaris dels quals tenim informacid completa sobre l'extensib, el conreu i la qualitat de les seves parcel.les, dins de cada grup, i n'hen extret la quota mitja grupal per jornal de terra atenent que com havien suposat en fer-ho, les millors terres i per tant les que paguen tarifes mes elevades (horta i regadiu) estarien relativament concentrades entre els grans propietaris (111 . Aquest procediment ens ha permSs elaborar un quadre aproxl, matiu d'equivalSncies quota-superfzcie que cal prendre amb totes les prevencions possibles pera que pot servir d'orientacib a l'hora d'aclarir de quina propietat estem parlant. EQUIVALENCIES QUOTA-EXTENS16 EN ELS CADASTRES DE 1750 I 1816. CATEGORIES GRUPS DE QUOTES GRUPS DE SUPERFICIE Molt petita O a 40 sous O a 2 jornals Petita 40 a 100 sous 2a5 " Petita-mitjana 100 a 200 sous 5a9 ' Mitjana 200 a 400 sous 9 a 15 " Mitjana-gran 400 a 1000 sous 15 a 35-37 " Gran més de 1000 sous més de 35-37 " Un altre dels problemes que es presenta és la distinció entre les diverses categories de propietat ja que la unitat mín,ima de terra per a la subsistsncia d'un pagss varia segons el tipus d'agricultura practicada.SguintPierre Vilar, "La noció de feble extensib" (i per tant, afegim nosaltres, les nocions de gran i mitjana propietat) ha de restar naturalment re1ativa:alsterrenys explotats intensivament del Pla de Barcelona o del Maresme, es tracta de menys de deu mujades de camps, de menys de vint jornals de vinya;als altiplans de la Segarra o del SolsonSs un camp de trenta quarteres de llavor no representa un valor més gran" (12! D'acord amb aixa i atenent el grau elevat d'especialització i intensificació dels conreus que s'observa al'agricultura reusen ca hem establert una tipologia similar a la fixada per Josep Vi Aals en el cas de Premia (131 o per Enric Vicedo en el de Lleida (1.4), els quals estableixen la frontera entre la petita i la miL jana propietat entre les 10 mujades i els 9 jornals respectivament. Cal dir finalment, que a diferencia de les dades sobre conreus i producció les quals abarquen tot el terme antic de Re us incloent-hi Castellvell (IS! , en el cas de l'estudi de lapro_ pietat he cregut necessari reduir llelaboracib estrictament als verns de Reus tota vegada que el que ens interessa és fer una analisi de l'efecte social de l'estructura agraria a nivell urba i la inclusid d'una comunitat rural com era i és Castellvell distorsionaria els resultats. Com ja hem avan~at, l'altre gran bloc d'informacid ens Bs subministrada pels registres de protocols notarials, els quals ens serveixen per consixer les caracterlstiques de les re lacions de produccid agrlcoles o, si es vol, quines s6n les modalitats i les condicions de cessi6 de la terra per a la seva explotacid. En aquest cas la font es troba a 1'Arxiu Histbric de Tarragona on es concentra la major part de la documentacid notarial de la "provincia". L'explotacid dels llibres de protocols ha estat objecte en els darrers anys d'un veritable "descobriment"; d'una ignorancia quasi total s'ha passat a una utilitzacid exhaustiva i de vegades un xic esbojarrada i abusiva que ha oblidat dues pre misses basiques a partir de les quals cal interrogar qualsevol .font: primer, el grau de representativitat que contenen, sobre tot quan, com en el cas que ens ocupa, es tracta d'una font selectiva en la seva elaboracid ja que no abarca, ni de bon tros, totes les relacions socials que formalitza. Segon, el carlcter de la informacid que ens proporciona, Bs a dir, el grau de subjectivitat que es manifesta en aquest tipus de documents a travBs del mecanicisme amb que es fan servir algunes de les f6mg les dels escrits i que ddnen m8s informacid sobre els tics del notari que sobre la voluntat dels clients. En el cas dels contractes de conreu comprovem, efectivament, que l'inconvenient m8s remarcable Bs el caracter no e2 haustiu de la font. L'escriptura notarial pdblica nomBs Bs una de les possibilitats que existeixen a l'hora de formalitzar un Contracte entre propietari de la terra i pag8s;a m8s a mes es practica el contracte privat del que nomes en tenen coneixement les dues parts interessades. Per tant, si b8 el nostre estudi s'efectua en base a un buidatge exhaustiu dels contractes de Conreu redactats pels notaris de Reus entre els anys 1773-77 i 1818-22, no podem pretendre que els contracates estudiats siguin la totalitat dels realitzats durant aquests anys. Aixa no treu, d' altra banda, que malgrat tot pensem que els percentatges obtinguts s6n representatius del pes especlfic de cada tipus de i pel conjunt de l'extensió ocupada per la viticultura, 1.930'3 ha. que representen el 69'72% dels conreus mentre el sembrat es redueix al 9'89% . A remarcar també llapariciÓ del regadiu, el 10171%, possiblement per ocultació en els censos anteriors oag cripció a altres conreus, sembradura per exemple. Lfesc2s perce2 tatge de terres ermes, 1'11 '7%, fa possible d'afirmar que Reus conrea un percentatge tan elevat del seu terme que en anys suc cessius no ser2 superat per cap dels altres municipis del Camp de Tarragona (6). D'acord amb aixb, tant en el marc del Baix Camp com del Camp de Tarragona en general,ltagricultura reusenca es presentaria com una de les més avan~ades, tot jugant el paper d'impulsora de les transformacions dels termers veins.Segons un estudi realitzat pel Departament dSHist6ria Moderna de Tarragona (7) la vinya ocuparia el 39'27% de la superfície del Baix Camp durant la primera meitat dels set-cents segons una mostra de 9 municipis d'aquesta comarca, la sembraduraocuparia el 13'81%, els avellaners el 8'14 i l'erm el 26'41. Amb el mateix sistema de mostreig ampliat a tot el Camp i a la Conca de Barbera s'observa una proporció de vinya lleugerament menor, el 34'4% dels conreus. Amb l'avantatge que implicava la seva situa ció geografica i haver estat una de les primeres poblacionsque desenvolupa la indiistria de l'aiguardent (81, Reus esdevindra el principal centre comercial d'una 2mplia regió que s'estgn des del Priorat a la Conca de Barbera i de la costa del Camp a bona part de L'Urgell i Les Garrigues. El procés d'especialitzaciÓv& tícola és similar al que té lloc a la costa de Llevant; segons Salvador Llobet i encara que les xifres semblen excessivament altes, a Mataró, Alella i Arenys la vinya ocupa el 74'8,76'8 i 84'5% dels conreus, respectivament, l'any 1718 (91, Premia d'altra banda, tindria el 65'23% de la superfZcie conreada dedicada també a la viticultura(l01. A difersncia pera d'aquesta regió on la pressncia de Barcelona limita les possibilitats de desenvolupament dels centres urbans immediats, Reus podra esdevenir el principal centre comercial i artesanal de les comarques mer& dionals. El cadastre 1750, estudiat en aquest cas per C. Sol6 Pa rra (11) confirma la impressió avan~ada en iniciar aquestes li- nies que les transformacions essencials de l'estructura agrico 1a:extensid dels conreus i creixement de la vinya en perjudici del sembrat, es van produir durant les primeres decades del se gle XVIII tot continuant els canvis iniciats, possiblement, du rant els darrers anys dels segle anterior. Els alts nivells d'eg pecialitzacid que reflexa la recanacid de 1727 fan que el percentatge de vinya i mallol de 1750 sigui practicament el mateix, el 67'8% (12). L'erm, d'altra banda, s'havia reduPt a 102'8 ha. Només garrofers i ametllers van incrementar la superflcie en nombre absolut, fet que fa pensar en una extensid real d'aquests conreus. La resta, contrariament, no sembla que hagin sofert va riacions importants. Durant la segona meitat del XVIII no disposem de dades sobre ltevoluciÓ de la superficie conreada; les notfciesindir~: tes existents pera, ens permeten avanqar la idea que malgratque com hem dit les transformacions basiques de conreus ja havien , tingut lloc entre finals del XVII i primeres decades del XVIII, . no pas per aixa es pot parlar d'estancament agricola durant la resta del segle. Efectivament, algunes dades fragmentaries sobre superficie i les notlcies sobre l'evolucid de la producci6 indiquen tot el contrari. Encara que fragil com a evidencia d'aquesta hipatesihem de fer referencia a les repostes a l'interrogatori tramés per les autoritats superiors, on es diu que l'any 1802 i segons 1'2 juntament la vinya ocupava 2.220 ha. (13). Més important 6s la i; formació sobre produccid que indicaria b6 una extensid de la s: perficie, b4 una millora dels rendiments tamb6 durant la segona meitat dels XVIII. La produccid de vi hauria passat d'11.200 car_ gues (13.619'2 hl.) a 28.480 (34.631 hl.) entre 1742 i 1804; 1'2 li de 4.120 a 9.000 cortans (17.015'5 i 37.170 litres respectivament).í14). La substitucid d'uns grans, el blat per l'ordi, i la introduccid de noves especies de ceps i oliveres sdn dues de les modificacions m4s patents realitzades sota una aparent estabilitat dels sistema de conreus; un tercer avenq es produiria gracies a la desaparicid de la civada, el mill i el moresc en benefici dels llegums i d'una millora en les rotacions de conreus. La substitució del blat per l'ordi va ser possible a me sura que van millorar les possibilitats de subministramentexterior gracies al desenvolupament del comerqílSI, i creixia la demanda de grans per als animals utilitzats a l'agricultura i els transports;els majors rendiments de l'ordi en relació als altres cereals sembla que fou a la fi la causa determinant de la lenta substitucib. Segons el metge Jaume ArdBvol: "Se prefiere sembrar la cebada porque en una misma superficie se coge doble cantidad y sale la misma cuenta como si se sembrase trigo, y de otra pas te, no est3 dispuesta a arroyarse como la cosecha de este grano" 116). Tampoc hi hagué estancament a d'altres conreus, ben al con trari, els pagesos de la comarca van millorar els rendiments mit - jan~ant la introducció dlespScies més productives o més resis - tents. En el cas de l'olivera, l'arbequina va substituir progre sivament l'arbre anomenat "de la terra" del qual en quedaven ja ben pocs exemplars a comenqanent del XIX. Seguint altre cop Jau me ArdSvo1:"Los olivos grandes que llamaron propiamente de la tierra, por ser de especie poc0 productiva, acaban su vegetación y quedan reemplazados por la especie llamada bequina (arbequina) que de todas las traidas hasta ahora al país es la más productiva y la más a propósito para aquel terreno" 117) . La documen tació municipal ens informa també de la introducció d'almenys una espscie de vinya fins aleshores desconeguda o dfescassaex_ tensi6, és el cas de la varietat "somoi"(en realitat sumoll) de la qual es diu que "maduran como unos 15 dias antes que las de las otras cualidades ordinarias" 118). Paradoxalment, el regadiu, el sistema que més facilment permet incrementar la productivitat de la terra, no sembla que hagi sofert canvis remarcables durant la major part del segle; el percentatge que hi assoleix, entre el 9 i 1'11% és, a més a més, superat amb escreix per altres municipis del Camp: Riudoms, al costat de Reus, té el 13'64% (19), Valls el 14 '79, Alcover el 16'46, La Canonja el 19,36, Constantí el 15'05, Tarragona el 17 '88 i Vilaseca el 31 '1 5 1201. No estara de més recordar pera que l'aigua ha estat tradicionalment un bé escas al terme deRg us; s'obtenia mitjanqantmines que requerien una elevada inver8 4 si6 que podia ser rebutjada en moments que altres conreus proporcionaven guanys mbs facils. En el nostre cas s'afegeix la - petencia que existeix entre agricultura i artesania pel control de l'aigua, bona part de la qual serb utilitzada especialment a les nombroses adoberies de la ciutat, un sector en creixement al llarg del set-cents. L'adob 6s un altre dels mitjans tradicionalment mbs utilitzats per incrementar la productivitat de la terra. De la importancia que va adquirir el seu 6s a l'agricultura del terme nl'ds testimoni que s1acab8s essent un bb escas que crea alguns pro_ blemes en relaci6 a la seva recollida i venda. Aix6 Es axt sobre tot en el cas dels fems, l'adob m6s utilitzat i tambb el mes car degut a la demanda que n'existia. Era freqüent la imatge de colles de dones i nois que es dedicaven a recollir les defecacions de les cavalleries per carrers i camins amb la intenciede revendreles (21). L'extensi6 d'aquesta practica va ocasionar fins i tot problemes amb els pagesos, així, en uninforme de l'ajuntament sobre les 02 denances del seu gremi de gener de 1800 manifesta la seva opoQUADRE NP 4: LA PRODUCCIO AGRTCOLA ENTRE 1742 I 1804 (22). 1 CONREUS 1' Blat 3.250 q. 2.060 f. 1.320 q. 1.540 q. Ordi 2.110 8.700 5.840 4.772 civada 9 O 2 8 - - Moresc 140 5 3 - - Mill 7 O - - - Fesols 680 525 1.200 300 Llegums tendr. 150 - Ametlles 4 O - Avellanes 190 - Garrofes 1.750 - Guixes - 11 Faves - 12 Veces - 165 120 - Vi 11.200 c. - - 28.480 c. Oli 4.120 CC. - - 9.000 CC. 8 5 * Les quantitats esdonen en quintars pels cereals, llegums,fruits secs i garrofes menys el 1793en que es dóna en faneques. El vi es dona en cargues i l'oli en cortans. ** També s'hi cullen 45.000 naps, 9.000 melos i sindries, 8.000 cols i col-i-flors, 16.700 enciams i escaroles, 300 roves de préssecs, aubercocs i prunes, 50 d'olives, 200 de peres i pomes, 115 de taronges agres i 10 de dolces i 17'5 de llimones. sició a una de les ordenances que restringia la recol1ida;les autoritats municipals diuen que "no entrando en las tierras de otro para recoger estiercol y leñas no hay ningún derecho para impedir de recogerlo en 10s caminos y privar de este arbitri0 a 10s necesitados" (23). A &s dels fems també es feien servir els guixots dels edificis que s'enderrocaven i a les terres de regadiu s ' hi feien formiguers . Més difícil de precisar és el sistema de conreu i l'eztensió del guaret. Sabem que les millors terres del terme es de dicaven a horta i sembradura, mentre que la vinya i lesoliveres ocupaven indistintament terres de qualsevol qualitat. Tant els garrofers com les oliveres es plantaven al voltant de les paradesdevinya i era molt rar trobar-10s com a conreu en solitari. Els avellaners i possiblement també els ametllers ocupaven sobre tot les terres situades més al nord dins del que actualment és terme de Castellvell, ja pr6ximes als primers relleus de les muntanyes de La Mussara i més allunyades de la vila. A través dels contractes de conreu constatem que solia plantar-sellegums i grans, especialment ordi, i fins i tot una mica dVhorta,entre les rengleres dels ceps. Pel que fa al guaret és diflcil deprg cisar la seva extensió més en113 de constatar que persisteix alllarg de tot el segle. Ja en la recanació de 1727 se'ns diu que les terres de sembradura es planten d'un any per lfaltra,a difersncia de les de regadiu on ja no es practica. A comensa8 6 ment del XIX i segons l1ajuntament, les terres de cereals i sem bradura en general es deixaven descansar dlun any a llaltre,mq tre la vinya es deixava erma durant 3 6 4 anys en arrencar-se els ceps vellsien conjunt cada any es deixava en guaret,dlacord amb els calculs de les autoritats municipals, al voltant dluna vintena part de la superffcie conreada. L' extensid de les lleguminoses, especialment dels fesols, i la desaparicid deconreus con el mill, el moresc o les carbasses que esgotaven molt més la terra, devien possibilitar, malgrat tot, una millora en les rotacions dels conreus. Afegirem que a les terres en guaret s'hi deixava pasturar el bestiar que es consumia a la ciutat, per tant, malgrat que no existZs prdpiament ramaderia, les te rres es beneficiaven de l'adob natural que els proporcionaven els animals. Les noticies sobre rendiments provenen de les respostes donades per llajuntament a les diverses enquestes borbdniques que van aconpanyar l1establiment del cadastre 124), cal prendre les doncs amb tota mena de prevencions,si les esmentem 6s per la informacid que proporcionen sobre la productivitat entre diversos conreus i qualitats. L1ordi presentava uns majors rendiments que el blat tant en seca com en regadiu i aquest doblava els que slobtenien en seca. El mestall només es plantava a les pitjors terres i la vinya oscil.lava entre les 5 i les 6 cargues a terres de primera qualitat (25). QUADRE No 5 : PRODUCTIVITAT DE'DIVERSOS CONREUSACOMENCAMENT DEG SEGLE XVIII. (per jornal) L cm 1 9 QUALITAT 2e QUA~ITAT 39 QUALITAT Vinya 5 cargues 3 cargues - Blat de seca 3 quarteres 2q. 62 -S Ordi de seca 4q.63 q. 8 qu. 3 q. Blat en regad. 6 q. 4 q. - Ordi en regad. 12 q. 7 q. - Faves regad. 8 (2. 5 q. - Mestall - - 3 q. 6 qu. Oliveres 12 cortans 6 cortans - La propietat de la terra. L'estudi de l'estructura de la propietat de la terra s'ha realitzat a partir dels cadastres de 1750 i 1816 amb tres objectius basics: reconstruirl'estructura de la propietat segons el tamany de ca da patrimoni a nivell local (prescindirem doncs de la propietat dels veYns de Reus a d'altres pobles); consixer quina és l'estructura d'accés a la propietat per grups professionals i, finalment, observar els canvis esdevinguts en 1'intQrval .de .tms que separa els dos cadastres. Abans de prosseguir també és necessari d'aclarir que utilitzarem el terme "propietat" sense cap matís especia1;tot i que Reus deph jurisdiccionalment de l'arquebisbe de Tarrago na que conserva el dret de nomenar carrecs municipals i la jus tlcia local, dret que en la practica es limita a la ratificaci6 de les propostes fetes pels reusencs, no hem trobat cap rg fersncia a carregues d'altra mena que no sigui el delme. També a manera d'aclariment hem de precisar que ens referirem en tot moment a propietat, sense ocupar-nos de l'explotació, qüestió que deixem per més endavant quan parlem de relacions socials al camp. El minifundisme parcel.lari catal2 esta present també en el cas de Reus, encara que confós i mitificat com a domi ni de la petita propietat (I). Segons el cadastre de 1750 la terra dels vePns de Reus es repartia entre 602 propietaris que pagaven 75.711 '40 sous en concepte de contribució sobre la terra. 66 anys després el nom bre de propietaris havia crescut lleugerament i havia arribat a 727amb un increment superior al 20%, en el mateix període de temps la contribució sobre la terra només havia crescut un 7% fins assolir la xifra de 81.151'90 sous. Aquest fet determina que la quota mitja per contribuent baixi de 125'8 sous (aproxL madament 5'5 jornals o 3'3 ha.) a 111'6 sous (4'9 jornals o 3 ha.), la qual cosa indicaria una reducci6 del valor i possiblgment de la superfície-de terra posseida per cada contribuent reusenc dins del terme de la ciutat. Com es pot observar en els quadres ns 6 i 7, l'ampliaci6 de la franja de propietaris s'ha prcüdt basicament gracies al creixement de la petita propietat de manera que els contribuents que paguen menys de 40 sous pas sen de 168 a 307, és a dir, practicamentes doblen. Per contra el grup de r&s de 40 s. que inclou els mitjans i grans propietaris, no pateix pel que fa al nombre de contribuents gairebe cap variacib en passar de 434 a 420. Fins aquX les dades semblen indi car una progressiva polaritzacib a costa de les franges intermitges (els grans propieta.ris tambe augmenten lleugerament en passar de 32 a 41) entre els petits iels grans contribuents, i~ pressi6 que es veu confirmada si relacionem les xifres sobrecoc tribuents amb les quotes aportades per cada grup.Efectivament, QUADRE NP 6: ESTRiJClVFA DE LA PEOPE'WT DE U TERRA SM;ONS EL GRAU DE CONXMWCIo L'W 1750(en sous). Sous % Contr. % Sous/Contr. 400 a 1000sous 15.061'25 19'9 26 4'3 579'3 200 a 400 sous 20.382'10 26'9 73 12'1 279'2 100 a 200sous 16.045'75 21'2 114 18'9 140'8 40 a 100 sous 13.623'30 18'0 215 35'7 63'4 O a 40 sous 2.894'60 3'8 168 28'0 17'2 TOTAL 75.711 '40 --- 602 --- 125 '8 incrementen el percentatge a pagar els de O a 40 sous i els de més de 400,mentre la franja intermitja pateix una sensible reducci6. Tot fa pensar doncs que darrera del que semblaria una ampliacid de la propietat s'esdevg realment una concentraciben el sector de mitjans-grans i grans possexdors que de pagar el 30'1 % passen al 38'1 %. Concentraci6 que parteix, certament, d'un index relativa ment elevat ja a mitjans del set-cents. L'any 1750 el 5'3 dels propietaris passera el 30 '1 % de la terra (relacib de 5 '6) , men_ tre el 28'0% nomes controlava el 3'8 (relacib de 0'1). Els Indexs sbn comparables a la situacid registrada a Premia, situada tambe dins dluna zona d'agricultura avanqada amb un Zndex elevat d'especialitzacib i intensificacib, el 6'55% dels propietaris controlaven el 40'59% de la terra el 1728 (relacib de 6'2 e QUADRE NQ 7: ESTRIERJRA DE LA PROPIEllAT DE LA TERRA SECONS EL GF&U DE C(SNCENTRACI0 L'ANY 1816 Sous % Contr. % Sous/Contr. Més de 1000 sous 13.104'60 16'1 8 1'1 1.638'1 400 a 1000 sous 17.855'20 22'0 3 3 4'5 541 '1 200 a 400 sous 18.392'20 22'7 6 6 9'1 278 '7 100 a 200 sous 13.983'90 17'2 101 13'9 138'5 40 a 100 sous 13.219'60 16'3 212 29'2 62'4 O a 40 sous 4.596'40 5'7 307 42'2 15'0 !mXL 81.151'90 ---- 727 ---- 111'6 tre el 24'4% només posseia el 5'56 (relació del 0'22) .í21 Aquesta situació patir2 pera al llarg de la segonamei - tat del XVIII una ssrie de canvis gracies a les transformacions econbmiques generals. L'ampliacib del nombre de petits propietg ris i el creixemtrelatiu al mateix temps de la superfície corresponent a la gran propietat cal explicar-la a partir del seguit de trar6formacions sacioeconbmiques viscudes entre 1750 i 1 81 6. D 'una banda els sectors més beneficiats pel ciesenvolupament de les activitats artesanals i comercials durant la segona meitat del XVIII van dedicar una part dels seus guanys a la compra de petites parcel.les de terra que els permeté incrementar progressivament el seu patrimoni. De l'altra, la decadsncia econbmica d'algunes activitats artesanals en retrocés i sobretot de la pagesia va fer que hi hagués un trasvassament d'efectius hu mans des d'aquests sectors als més dinhmics que va anar acompanyatd'un trasvassament de terres sense canvi de propietat. L'estructura de l'accés a la propietat de la terra per oficis ens indica clarament el pes que ja el 1750 tenen els ses tors relacionats amb les activitats artesanals i comercia1s;la pagesia, que representava el 22'4% dels propietaris només controlava el 26'8 de la terra. Per contra, els artesans eren ja el 27'9% dels propietaris i posseien el 18'4% de la terra amb un pes ja relativament important de blanquers, velers i para& res. QUADRE NP 8: DISTRIBUCIO DE LA PROPIEIAT DE LA TERRA PER OFICIS. 1750-1 81 6. (3) sous - Contrib. Sous/Contrib. 1750 1816 1750 1816 1750 1816 Nobles 2892' O 7846'2 7 11 413'1 713'3 Prof. lib. 5603' 1 2364'8 13 11 431'0 215'0 -rG 7634'3 9625'7 19 46 401 '8 209'3 Eclesiastics 729' 3 949'2 4 7 182'3 135'6 Velers 1382'2 3173'3 15 29 92'1 109'4 Blanquers 1756'8 2592 '2 24 24 73'2 108'0 Pagesos 20276 '8 18625 ' 1 135 182 150'2 102'3 Adrogers 735'1 853'8 5 9 147'0 94'9 Espardenyers 101'4 1035'0 3 11 33'8 94'1 Argenters 674'8 412'8 4 6 168'7 68'8 Boters 885'8 2438'7 15 36 59'1 67'7 Metall 779'5 1306'1 11 20 70'9 65'3 Sastres 1033'3 403'8 14 7 73'8 57 '7 Sabaters 805'1 881 '9 11 17 73'2 51 '9 Fusters 429'2 281 '1 3 10 143'1 28'1 Paraires 1224'8 43'5 1 O 2 122'5 21 '8 Lleida, amb 2.353 hab. el 1718 i .10.1'14 el 1787, presentavauna estructura de la propietat molt mss tradicional. El 1716 els pg gesos aglutinaven el 51 '64% de la terra i eren el 63% dels propietaris; cap a 1785 seguien essent ampliament majoritaris amb prop del 40% de la terra;per contra, l'artesanat es movia auns nivells molt baixos, el 5'36 de la terra el 1716 i el 4'89 el 1785 (4). També en el cas de Premia l'any 1728 el domini que exeE cien els pagesos sobre la propietat de la terra era molt mgs i_m portant:possePen el 56'79% de la terra i representavan el 60'7% dels propietaris (5). Les transformacions econbmiques esmentades que tenen lloc durant la segona mei.tat.de1 set-cents, estan relacionades amb y mitg d'oli (al voltant de 14 litres)" 18). A banda d'aixd hi ha tot un seguit de clZusules que es repeteixen de manera sis tematica, una de les més freqüents és la prohibició al pagSs d'amencar cap arbre sense permís de ltamo;en aquells casos que mg rSs o fos arrencat algun arbre la soca restava per al propietg ri i les branques per al pagss. Més significatiu del graude cofi tro1 exercit pel propietari és la cláusula per la qual es prohibeixen taxativament al pagSs de fer cap modificació en els con reus existents; encara que menys freqüent que l'anterior, aques ta condició limitava la feina del pagSs a la de simple gestionador de la peqa. Quan es tractava de terra de regadiu l'amocg dia unes hores o dies d'aigua setmanals que eren compreses dins del preu estipulat. La parceria o"cessi6 a mitges", d'acord amb la denominació que .rep als protocols, és prhcticament inexistent entre 1773-77 en qu& només n'hem localitzat un que s'ajusti a les cg tacterzstiques generals. Més freqüent és un contracte denominat " concessió a plantar " en els llibres de protocols i que té alguna semblanga amb la parceria perd tambs una sSriede Fticularitats importants que suggereixen un tractament a banda. Tornant a la parceria cal remarcarla semblanga que té respecte l'arrendament pel que fa a la durada, els contractes de 4 anys són també hpliament majoritaris i practicament es pot dir que els de durada superior són gairabé excepcionals (vegi's el Qug dre nn 11) i motivats per raons específiques:parentiu entre els contractants, deutes o extensió excepcional del tros de terra. Potser el més renarcable és l'augment que experimenten el1818 -1822 en quS passen a representar el 18'6% mentre els arrendaments baixen fins el 54'7%. Pel que fa a les condicions un prL mer tret a subratllar és la seva variabilitatien general perd, es pot dir que les collites, les llavors i els animals,tantels de cria per al consum propi (aviran i porcs) com els de conreu (mules i rucs), anaven a mitges. Aixímteix l1amo es comprometia a pagar la meitat dels salaris dels jornalers que calgugs contractar per fer feines concretes i a donar una partd~ls fems necessaris per al conreu. El contracte efectuat entre D. Joan Baptista Cabañes i Salvador Clavaguera l'any 1818 ens il.lustra sobre les condicions més corrents dins de la parceria: QUADRE NP 11: LA DURADA DELS CONTRACTES DE CONREU. "Primer: Que vos dit CZavquera sereu tingut y obZigat en haver de portar Za mitat de tots Zos fruhits que se faran en dita terra a vostras costas a Casa de nosaZtres dits conjuges Cabañes. Segon: Que per rahd de Za mitat de Za paZZa que vos dit CZaveguera nos entregareu, nosaltres prometem pagar-vos Za mitat de2 treball de batra o bé ajudar-vos a fer la batuda. Tercer: @e vos dit CZg veguera tingau Za obzigacib de cramar Za mitat de las faixinas en dita terra que de etzas se faran, y la aZtre mitat ser& una per ng saltres dits Cabañes, y Za altre per vos dit Claveguera. Quart: Que prometem pagar-vos la mitat de2 ZZoguer dels cups y Za altre meitat deureu pagar-la vos dit Claveguera. Quint: Que.nosaZtres dits Cabañes prometem donar-vos una diada de aigua semanaZment per regar dita terra. Sis2: Prometem donar a vos dit CZaveguera Za mitat dels fems que produhir6 Za nostra pleta. Seta: Que vos dit CZg veguera tindreu la obtigacid de ZZaurar quatre vegadas Zo any Za terra I.. .I y cavar dos vegadas Zo any Zos seps, y Za terra de la quadra deureuZZaurarla tres vegadas Zo any, y cavar 20s seps una vegada Zo any. Vuits: Vos dit CZavaguera sereu tingut y obligat en haver de pagar Za mitat de2 catastro corresponent a esta terra, cg mensant Zo promer pago a2 primer de Janer de2 any prdxim vinen. Ng 1773 - 77 1818 - 22 Arrendament i parceria Menys de 4 anys 7 9'4% 9 15'00% 4 anys 58 77'3% 40 66'70% Mbs de 4 anys 10 13'3% 11 18'30%' Concessi6 a plantar Menys de 8 anys 3 23'1% 4 17'40% De 8 a 9 anys 2 15'4% 5 21 '70% De 10 a 11 anys 7 53'8% 7 30'50% De 12 a 13 anys - -- 4 17'40% MBs de 13 anys 1 7'7% 3 13'00% L I ve' y últim: Que vos dit CZaveguera sereu tingut y obligat en haver de deixur aZ últim any Za matlola neta." 191.- La "concessió a plantar" representava el 14 '8% dels COE tractes de 1773-77 i el 26'7 del segon perfode. Dues són les cg ses que cal destacar d'entrada i que el distingeixen dels altres dos:la durada i la finalitat amb que es realitza. Pel que fa a la primera observem que l'extensió és przcticament el doble de les altres dues modalitats, amb una tendsncia a la concentració entre els 8 i els 13 anys i més concretament entre els 10 i els 11. Aquesta caracteristica és de fet conseqüSncia de l'objectiu que' persegueix el propietari en cedir la terra:recuperar-la des prés amb tota la parcel.la o una part determinada pel contracte, plantada de vinya. A difersncia dels contractes de parceria es tudiats per P. Vilar on la realització de noves plantacionseren previstes en els mateixos contractesflOl, en els estudiats per nosaltres les millores en les terres a través de l'extensió de la vinya era objecte d'aquest contracte específic. Com que la feina del pagSs es pagava amb una part de la collita idlaquí la semblanqa amb la parceria), la durada havia de ser més gran tot preveient el temps en quS la vinya encara no produiria;tan bon punt com aquesta comenqava a rendir el pages solia rebrerlamL tat de la verema. En el cas que hi haguessin garrofers o oliveres la collita solia restar per al pagSs tot i que en algunscg sos també es partia, i fins i tot hi ha contractes en qus resta va tota per l'amo. Quan s 'hi feia sembradura el pagSs acostumava a quedar-se-la tota. En alguns casos la "concesió a plantar" es combinava amb l'arrendament, especialment quan el propietari cedia terra ja en conreu de la qual nomes calia plantar una part en aquesta situacid i tota vegada que el pagSs es beneficiava d'aixb, s'establia una petita quota en metzl-lic a pagar per l'arrendataricpe a canvi es quedava amb la collita. El paper de la "concessi6 a plantar" en l'extensió de la vinya és encara una de les qüestions que cal-. dria aprofondir. El fet que entre 1773 i 1777 la major part dels contractes de plantar vinya es facin a erms i terres campes situades fora del terme de Reus sembla indicar tant la saturació del terme propi on es tendeix en tot cas a renovar la vinya ve- lla com el paper dinamitzador dels propietaris reusencs a nivell comarcal. Fins ara hem parlat de contractes sense fer cap mena de distincib segons el conreu o conreus presents a les diverses cel.les. L'estudi dels preus dels arrendaments sembla per8 indi car que cal almenys distingir les explotacions segons estiguin orientades al conreu de productes d'exportacib, cas del viide llaiguardent;de les que s'orienten a satisfer la demanda del mer_ cat local:verdures, fruites i tota mena de'productes d'horta. La diferencia es constata si comparem els canvis sofertspels arrendaments en cadascun dels casos. Mentre els arrendaments de terra amb vinya, bancals i oliveres havia passat de 12'3 lliures per jornal i any el 1773-77 a 16'8 lliures per jornal i any el 1818-22;les d'horta havien passat de 20'3 lliures per jornal i any a 95'5. Aquesta dinamica tan diferent que planteja la necessitat de filar prim a llhora de parlar de "crisis" agrlcoles con si l'agricultura fos un tot d'explotacions homogenies, fins i tot dins d'una mateixa regi6; 6s possiblement el resultat de' les dificultats per les que travessa l'agricultura d'exportacib basada en l'aiguardent durant bona part dels anys que separen les dues mostres;dificultats que haurien frenat l'alpa del 112 guer de la terra. Contrbriament les terres d'horta s'haurien bg neficiat, durant el mateix perlode, de la continuacib de1,creixement del consiun urbb gracies a 11expansi6 de la ciutatque h+ ria passat de tenir al voltant de 16.000 hab. el 1787 a 24.000 el 1820. Pel que fa a l'ofici dels propietaris s'observa el prg domini d'alguns grups especlfics com els nobles amb el 14'8iel 20'9% dels contractes en cada perxode quan nomes s6n 1'1,'5% dels propietaris el 1816. Tambe 6s iniportant la presencia de vldues amb el 15'9 i 1'1116%, els hereus amb el 12'5% entre 1773-77 i els comerciants que assoleixen el 12'8 entre 1818-22. Tambi5 6s remarcable la presencia de pagesos: el 25 i el 18'6% respectiva ment (sovint es tracta de pagesos amb terra a d'altres pobles, amb deutes o impossibilitats de conrear-la). Per contra, la pro porci6 d'artesans Es relativament baixa: el 14'8 i el 12'8 en cada període, tenint en compte que representen el 53'4% de la població activa masculina de l'any 1820 i el 33'7%dels propietaris de terra el 1816. Possiblement cal cercar la raó d'aix6 en la ja esmentada combinació de la feina a l'obrador ambel con reu de la petita propietatíll)~ En el cas dels arrendataris llhomogeneitat és més gran, la major part són pagesos, e185'4% en el primer període i el 87'2 en el segon. La major part dels contractes es fan sobre parcel.les de petita extensió, entre els 2 i els 4 jornals, tot i quetambé seln poden trobar de Eorqa més extenses, de 60,76 i fins i tot 197'5 jornals, totes elles fora del terme de Reus. Enaquest sentit és important de remarcar la gran quantitat de contractes de diversa mena que es fan sobre terres que els veins de Reus tenien a d'altres poblacions, la major part als termes r&s pr5xims com Vila-seca, Riudoms, Constantl, La Selva i als despoblats del Territori de Tarragona i El Brugar. Per6 també a llocs més allunyats com Falset, Tortosa, Lleida, Marqa o Salomó (12). El fet que les terres fossin allunyades del lloc de residsnciadel propietari devia ser sens dubte un factor important per obligar a aquesta cedir-ne l'explotació, en la major part dels casos a pagesos del lloc on era situada la terra. Les característiques dels contractes de conreu i pere,: tensi6 de les relacions socials, semblen confirmar les conclusions extretes anteriorment sobre el caracter dur de les condi cions de l'agricultura practicada al terme de Reus. Ho semblen corroborar tant la durada dels contractes com el domini de l'arrendament que, segons Pierre Vilar, no estimula el pagss a la renovaci6 i beneficia llamo,el qual pot exercir un control directe sobre la terra i pot canviar el preu de llarrendament d'acord amb llalqa dels preus agrícoles i del valor de la terra. Ara bé, aixa no s'hauria d'interpretar com el predomini d'una agricultura estancada o endarrerida sinó ben al contrari com el domini d'una agricultura plenament integrada als circuYtscg mercials, productiva i que proporciona alts beneficis;si bé el pagSs-arrendatari no pot intervenir sobre la terra més enllzde fer-ne la gesti6 dels conreus, el propietari és qui té ourad5 vLgifar i promoure les innovacions que creu oportunes. A les I mill, el moresc o ltobligaci6 de tornar la terra tal com estava en comenqar llarrendament, s'afegeix el detallisme amb qu& starriba a especificar cadascuna de les feines agrxcoles del pages per tal d'impedir que la terra perdi valor. Detallisme que, dtaltra banda, ens proporciona informaci6 sobre l'agricul tura de 1'8poca. Segons un contracte realitzat el 1774,les obli gacions del pag8s eren les següents: "Primo ab pacte que dit arrendador deurd conrear Za dita vinya a ús y prdctica de bon pag8s, assa és, ZZaurarZa de Iverní.. . l y que dita ZZaurada sia feta per tot Zo mes de febrer de cada any y no después y aid mateix 20s seps y camadas cnvats donar-hi quatresczchsy magencar-la, escurar 20s seps y escanyotar dos vegadas cada any en Zo temps acostumat. Item sa pia Zo dit Arrendador que Zo dia que finird Zo dit arrendament se deurd deixar ZZaurada de .Tvern 20s seps y camadas y net ados homens per jornal. Item sapia Zo Arrendador que dits Curadors se reservan Zo fer acZarir y tocar tots Zos arbres de Za dita pessa de terra quant a eZZs Zos apreixerci. sia necessari a cos tas dels curadors, portar-se 'n eZZs Za ZZenya sens poder 20 arrendadortocar ninguna rama de ningún arbre ni encara que sia morta per resemar-se-la curadors. Item sapic Zo Arrendador que tampoc podrd arrencar cap sep sino que sia necessari per a ferhi mar un coZgat y que aiximateix deurd fer tots Zos.aoZgats que en dita vinya faltaran aquest any primer vinent de Mi2 sef cents setanta quatre, y als que nos podrd fer per haver-hi po6a ~.edoZta hi deurd posar un ma2ZoZ posant-hi de quatre en qua tre una senalla do tres cortans de fem :-epartidora, y que assa fio daura mantenir tots quatre anys. Item sapia que 20s Curadors sermsepvan Zu !eer-Zos,nihar cada any Za podada com també Zos demés conreus y en cas se encontria aZguna cosa mal feta o dei xada de fer y ser aZ temps se reservan Zo fer-ho fer y esmenar tot a costas de2 Arrendador". (73) En el cas de les "concessions a plantar" a m8s de fixar la quantitat de ceps o la superfxcie a plantar, l'amo arriba a detallar la manera com cal fer-ho:"los mallols degan &ser-- tats 10 un del altre onse palmpsyque 10s clots hajan de tenir de fondaria un palmp y tres quarts, y tres aixadellas de ampla ria" (14). Els contractes, a més d'informar-nos dels trets estruc turals de les relacions socials i de l'agricultura, ens propor cionen algunes dades sobre llevoluciÓ de la conjuntura. Efecti vament, entre 1773-77 i 1818-22 podem observar un increment de la parceria i de les concessions a plantar que juntamenta d'al tres elements: lleugera dispersió de la durada dels contractesque en el cas de les "concessions" tendeixen a allargar els terminis i, també, una reducci6 de la pressncia de clhusules comminataries i restrictives semblen indicar una reducció relativa de la duresa de les condicions en part per la situació problematica que travessa l'agricultura i en part, possiblement, per la necessitat de reconstruccció després d'un periode de guerres i dificultats comercials. D'aquí l'augment de les concessions i de la parceria, modalitats més favorables per fomentar la re construccid dels conreus i de les terres abandonades; augment afavorit per les espectatives creades per l'incrementdels preus de l'aiguardent a la postguerra (25) . La disminució de les con cessions a plantar a partir de 1819 (16) sembla constatar la frustració de les espectatives existents i el retorn a una si- - . tuació problembtica de l'economia en general que es reflexarb en la disminució progressiva dels contractes. Conclusions. NO ha estat la intenció d'aquest estudi arribar a conclusions fermes sobre cadascuna de les qüestions que hem anat abordant. De fet, els objectius que ens haviem fixat no anaven gaire més en112 d'oferir una s5rie de suggeriments, d'hiptesis i de possibilitats que caldria en tot cas aprofundiren estudis posteriors. Som conscients que des del punt de vista de la Hi2 t6ria agrbria, la petitesa i sobre tot la rigidesa amb qu5 hem marcat els limits qeogrhfics de la recerca -el terme de Reus-, no són gaire més que un punt de partida des del qual caldria pecialment pel que fa a la propietat, amb un pes important de la gran i una tendbncia a la concentracib; o pel que fa a les relacions socials, amb uns contractes molt favorables a l'amo de la terra que gaudeix d'un control quasi total; s6n extensibles a una hrea geogrhfica superior dins del Camp de Tarragona. O,si, per contra, ens hem de conformar en atribuir al cas Q Reus un carhcter excepcional producte de condicionants geogrhfics, histbrics, econbmics i socials especlfics. Caldria, en tot cas, aprofondir tambe en el paper socio-econbmic dels propietaris reusencs a la resta de la comarca en la mesura que com hem com probat hi tenen interessos agrlcoles i tambe comercials i, a partir d'aixb, esbrinar quines s6n les tensions socials que se'n deriven. De la mateixa manera que fora necessari dhmpliar l'abast geogrhfic de la recerca, caldria tambe ampliar-ne l'abastcronolbgic per intentar respondre als interrogants sobre els origens de les transformacions de l'estructura agrhria que, com hem vist, es remunten possiblement a les darreries del s. XVII . D'altra bandaten la mesura que hem intentat fer una 4lisi social de l'agricultura, 6s a dir, considerant l'agricultura i els diversos elements que la defineixen:estructura dels conreus, sistemes i orientaci6 econbmica de la produccib, estructura de la propietat i relacions socio-econbmiques, com a part d'un'tot; el plantejament no pot justificar-se plenament sense integrar l'anhlisi de l'agricultura en un marc analftic superior que abasti els diversos components de la realitat 12 cal i comarcal. Nomes en la mesura que es faci aixa es podrb comprobar si els suggeriments avanpats, potser amb una micade precipitacib, es confirmen. Els comportaments i les actituüs dels homes i les dones obeeixen a miiltiples i complexos condL ecionants que cal integrar al voltant d'un eix social; condicig nants que havien d'incloure, al nostre entendre, l'agricultura i les relacions amb la terra encara que aquestes acostumin a ocupar un lloc secundari en la histbria local urbana. La marginacid i el desplapament social tambs tenen un lloc a l'hora d'entendre i explicar aquesta petita histbria. NOTES. - (I).- BOFARULL, Andrés de, Anales históricos de Reus desde su fundación a nuestros días, Reus, Imprenta y librería de Pedro Sabater, 1845 i 1846. VILA; Celedonio, Descripción de mi estimada patria la Villa de Reus, manuscrit de l'any 1787. Posteriorment ha estat edita da per 1'AssociaciÓ dlEstudis Reusencs, 1955. (2).- En el cas de l'obra del metge afincat a Reus, Jaume ARDEVOL: E=- y_o_s"re la- ._to-pografía y_-estadística de la Villa de Reus., Madrid, 1820; cal reconeixer que la descripció de l'agricul.tura, al costat del comerc i l'artesania hi ocupa un lloc important. També cal pre cisar perb, que l'obra, escrita per un dels caps del liberalisme local que va desempenyar diversos carrecs polítics sota el Trienni, té un caire didactic i es dirigeix als cercles polítics madrilenys. FONTS I METODOLOGIA. (I).- BARBAZA, Yvette, "Paisaje rural y estructura agraria del litoral septentrional de Cataluña a principios del siglo XVIII", Estudios Geográficos , CSIC, Madrid, nO 93, 1963, ps. 565-589. GIRALT,Enl& li,"EvoluciÓ de l'agricultura al Penedes: Del cadastre de 1717 a l'spoca actual", 1"ssemblea Intercomarcal del Penedes, i la Con ca dlOdena, 1952, ps. 166176. LLOBET, Salvador, "De geografia agraria de la comarca del Maresme (Barcelona)", Estudios Geográficos, CSIC, Madrid, n-8, 1955, ps. 23-71 i 11059, ps. 215-297. - (2).- MERCADER, Joan, "L'establiment del reial cadastre a Catalunya i la seva fonamentació econbmica i social", Miscel.lania Fontseré, ps. 295-303, Barcelona, 1961. (s).- NADAL, Joaquim, La introduccióndel Catastro en Gerona.Contribuci6n al estudio del régimen fiscal en Catalunya en tiempos de Felipe V, Universitat de Barcelona, 1971. VIÑALS,JO~~~, Premia a comen~ament del segle XVIII: un assaig d'histbria econbmica local, Barcelona, Ed. Dalmau, 1983. (41.- CARDO, Josepa, L1evoluci6 dels conreus del Camp de Tarragona a partir del segle XVIII, Institut dlEstudis Vallencs, 1983, Valls. (s).- Esmentarem només aquells que s6n signats col.lectivament pel Depar tament d1Hist6ria Moderna de Tarragona amb el benentes que el seguit d'estudis individuals és molt més nombrós. "Aproximación a un estudio de la agricultura del corregimiento de Tarragona en la prL mera mitad del siglo XVIII, a través del Real Cadastro", Congres0 de Historia Rural. Siglos XV al XIX, 1984, ps. 727-745. "Developp~ ment de l'activité viticole dans le "Camp de Tarragona" 3 partir d'une documentation fiscale: le "Real Catastro" (XVIII eme siecle)" Col.loque sur la geographie et l'histoire des eaux-de-vie et des spiritueux, Université de Bordeaux. 1982. (6).- VILAR, Pierre, Catalunya dins lBEspanya Moderna. Recerques sobre els fonaments econbmics de les estructures nacionals, vol 111, Bar celona, Ed. 62, (7).- ESCARTIN, Eduardo, "El Catastro Cataldn: teorfa y realidadw,Fedrale, n", Universitat de Barcelona, 1981, ps. 253-263. NADAL, Joaquim, "Una font important per a la Histbria Econamica de Cata1unya:ElReial Catastre (1715-1845)", Homenaje al Dr. Juan Regld Campistol, vol. 11, Universitat de Valencia, 1975, ps. 209-222.. NAVARRO MIRALLES, Luis J. "Una fuente fiscal: el catastro (siglo XVIII), anotaciones metodol6gicas", Actas de las I1 Jornadas de Metodologfa y Didictica de la Historia, Universidad de Extremadura 1983, ps, 265-283. PEREZ, Jose MJ, "Algunas reflexiones en torno a la utilizacidn de 10s resúmenes generales de la Unica", Estudis, d'Histbria Agraria, nP 3, Curial, Barcelona, 1979, ps. 103-137. SEGURA, Antoni i SUAU, J., "Metodologfa para el estudio de la estkuctura de la propiedad agraria en Catalufia (siglos XVIII-XIX)", :I-Jornada de Metodologia y Diddctica de la Historia, Cdceres, 1981. (8) .- La informaci6 sobre el número de contribuents dels cadastres de 1725, 1750, 1775 i 1799 s'ha extret de l'obra de Pere ANGUERA i Jordi MELICH: Aproximaci6 a la historia de Reus, vol. I, Reus, 1984 PS. 90-93. (91.- Sabem que se'n van realitzar almenys dues, una de les quals, la de 1727, es conserva. De l'altra en tenim referencies dels cadastres de comengaments del segle XIX. A la recanaci6 s'hi relacionaven cadascuna de les parcel.les de terra per partides, amb el nom del propietari, la superffcie i el conreu. (10).-~ tall d'exemple esmentarem les següents tarifes: per la vinya de 15qualitat es pagaven 36 sous per jornal, per la de 2524 i 18per la de 35. Pel regadiu de 1-a tarifa era de 51 sous. (11).-Mentre el grup de O a 40 sous t6 una mitja de 20'9 sous per jornal i el de 40 a 100 de 2.0'5; en el de 100 a 200 ja ha augmentat fins 22'7, el de 400 a 1000 és de 27'45 i en el de mes de 1000 de 30'3 sous per jornal. ..., (12).-VILAR, Piere, Catalunya dins 1'Espanya ..., vol. 111, p. 552. (~~),-vIÑALs, Josep, Premia a comengaments del segle XVIII... (14) VICEDO; Enric, "Propietat, acces a la terra i distribucid dels ingressos a la ~leida-del segle XVIII", Recerques, na 12, Barcelona, PS. 52-90. f25).-~1 terme de Reus va incloure el de Castellvell almenys fins 1854 en que aquest va aconseguir la independencia definitiva. Tamb6 devia incloure una part de l'actual municipi dlAlmoster fins mitjans del segle passat, segons una referencia de l'any 1813, el terme de Reus arribava mitja hora amunt de Castellvell. L'EVOLUCIO DE LIAGRICULTORA DURANT EL SEGLE XVIII. (I).- CARDO, Josepa, L'evoluci6 dels conreus del Camp.. . , p. 597. fa).- Arxiu Histaric Municipal de Reus (AHMR): "Ordres Superiors. 17161760": "Lesi6n que padece la Villa de Reus, Corregimiento de Tarrg gona por 10 que le esta tasado por el Contingente de su Catastro" 1971720. Durant els anys posteriors Reus va reclamar amb insig tencia a 1'Intendent una modificaci6 de la quota a pagar en conceg te de terres. MONUMENTS DE BARCELONA ELPARCDELA CIUTADELLA L'APORTACI~ DE LA UNIVERSITAT BURGESIA A CATALUNYA ESPANYOLISME I CATALANISME. LA IDEA DE NACI~ EN EL