La Història de les Mentalitats : una polèmica oberta

DEBAT. La Histbria de les Mentalitats: una polSmica oberta. Intervenen: Lluis Roura (moderador), Josep R. GarcZa Cdrcel, C. Martina Josep Mg Salrach. 3 / I" Com a presentació de la revista MANUSCRITS a la Univers& tat de Barcelona, srorganitz3 el proppassat 5 de maig i a la Fa cultat de Geografia i Histbria, un debat-taula rodona sobre el tema "La histbria de les mentalitats: una polemica oberta". Hi varen participar: Josep Fontana, Ricardo Garcla Cdrcel, Carlos Martlnez Shaw, Josep Mn Salrach i Lluís Roura. La transcripci6 d'aquest debat Es el que us oferim. Presentació de Lluis Roura (Moderador) han encarregat una feina que espero sigui difícil, per_ qué per aixa es fa un debat o una taula rodona i perque les diferents opinions hi siguin exposades amb claredat i aixr s'estg bleixi un autentic debat. La meva feina 6s la de moderador i, si no es difícil, voldrz dir que la cosa es massa tranquil.la i que hi ha poc debat. El funcionament quehansuggerit els organir zadors de la revista MANUSCRITS ique, per tant, procurarem seguir, ser3 el següent: hi haur3 una exposició per part de cada~ cum delsmembres de la taula que durard entre cinc i deu minutsi, a continuació, s'obrird un torn de preguntes. Jo, per donar pas a cadascuna de les intervencions, 115 giria l'enunciat amb que s'ha convocat aquest acte: "La hist6ria de les mentalitats: una polsmica oberta". Crec que el títol escollit pels organitzadors pressuposa, de manera encertada al meu entendre, l'existgncia d'una polPmica entorn a la histaria de les mentalitats i, també, el caracter obert d'aquesta polEim& ca. Per tant, encara que la gent de la taula tenen la seva integ venció bastant preparada, penso que seria interessant, ja quees tracta d'una polgmica, que fessin refersncia a quines son les coordenades amb que es planteja aquesta polPmica. A més, que iq tentessin aportar quina és la seva concepció de la histaria de les mentalitats i del propi concepte de mentalitat. I, més concretament, els hi demanaria si comparteixen l'afirmació que feia Michel Vovelle quan era entrevistat per Carlos Martlnez Shaw a la revista ltAvenq, on deia: "desconfieu de les mentalitats". Jo preguntaria, finalment fins a quin punt consideren que es pot fer extensiva l'anterior afirmació i air: "desconfieu de la histbria de les mentalitats". Cedeixo la paraula a les persones de la taul~. Intervenció de Josep Fontana. Histoire des mentalités? Per veure si m'enterava de qué va la cosa he acudit als textos cananics. He comenqat perla llarga exposició que Philippe AriPs -home d'extrema dreta, his-7 toriador "dominguero", ell mateix va autoqualificar-se així a les seves memaries, i un dels pares més indiscutibles d'aquesta criaturava fer a aquella enciclopPdia de La nouvelle histoire, autPntica batalla floral entre els membres de l'escola de les eles, que van dient-se l'un a l'altre: "que n'ets de llest tu! - que bé que escrius! mira que somuna col.lecciÓ de genis tots plegats!" (per cert que, si no m'erro, aquesta enciclopgdia de l'autobombo l'han deguda publicar a Espanya, molt prbpiament l'editorial del"14ensajero del Sagrado CorazÓn de ~esú;). Doncs bé, en aquest text AriSs comenqa explicant qué cg sa sigui aixa de la "mentalité" amb un exemple. Resulta que un bon mati sortia el bon rei Francesc de Franqa del llit d'una de les seves amants i se'n tornava cap a casa quan va sentir les campanes d'una església i, emocionat, se n'entra a sentir la missa. No hi veia contradicció. I conclou que el fet que algunes coses que eren acceptables en una determinada Spoca i en una determinada cultura no ho siguin ja en la nostra -que vol dir la d'ell, esta clar,.perquS el que es jo no em sento ni de la mateixa Spoca ni de la mateixa cultura que el senyor Ariesvol dir -i deixeu-m'ho llegir en francSs, encara que el meu ac cent sigui dolent, perquS sense la música del frances aquestes paraules no tenen cap sentit-, vol dir, doncs, "qu'un changement de mentalité est intervenu entre eux et nous". Seguim, pera, All6 que queda clar, a continuaciÓ,és que els historiadors de les mentalités s6n una petita secta franc2 sa, pertanyent tota ella a l'escola de les Annales, amb algun precedent a'illat com Huizinga, que surt a totes les enumeracions i algun extrany satSl.lit com Mario Praz. L'exemple del qual s'ocupa més Aries, perb,és ell mateix, com a representant d'una cosa que ti5 la barra dfanomenar "nova histbria demogr?ifica",que no és ni histbria ni demografica -en el de "nova" no m'hi fico. I finalment, ja se sap, els castells de focs artificials que es troben a tota aquesta mena de textos, i que sempre acaben, ja ho veureu, amb la mateixa lletania: "Recerques subterranies de savig ses ansnimes: no pas saviesa o veri5at internporal, sinó savieses emp-friques que regulen les relacions familiars de les col.letivitats humanes amb cada individu, la natura, la vida, la mort. üdu i el mSs enllci" (1) ens diu AriSS en "l'hisCoire des mentalités" dintre del volum editat per J. Le Gof f. Que després resulti que amb un enfocament semblantisen se una metodologia que tingui el menor rigor Ariss ha fet literatura i no histbria, no ens ha pas d'admirar. QuanLinda Poll& per exemple, traballa el tema de la infzncia sobre la base de més de 400 autobiografies i diaris personals, les elucubracions drAri¿2s se'n van a l'aigua. Per si Aries no fos representatiu he passat a un altre dels pares de la criatureta, Jacques Le Goff, i al seu text Les mentalités. Una histoire ambigus que acaba amb aquest advertiment: "Malgrat, o potser a causa, del seu carcicter vague, la histsria de Zes mentuZitats és en camí d'estabzir-se en e2 camp de Za probZemZtica his - tdrica. Si s 'evita que sigui e2 ZZoc on ficar-ho tot, e2 pastís de crema, Z 'ezcusa de Za peresa epistemoZdgica, si Zi donem els seus M'tils i els seus m8todes.. .I1. Aixb s'escrivia l'any 1974, per6 cal témer que els desitjos de Le Goff no s'han realitzat, perqué el 1981 publica va la seva Naissance du Purgatoire, llibre que ha rebut garro tades de totes bandes i de tots colors. I el que és més. Si aneu a un altre dels productes apo logetics de l'escola, un dels més recents, el del subnormalHer_ vé Coutau-Bégarie anomenat Le phenomhe Nouvelle Histoire, podreu veure que el 1983 les coses segueixen encara amb la mate2 xa "ambigüitat", per usar el terme del propi Le Goff, ja que se ' ns diu : "No hi ha un domini precis de Za histoire des mentalités I.. . Caldria citar dins de Z'histoire des mentalite's Za major part dels treballs zass si ficats a Za histdria social . L'invers també és veritat" O sigui que, per dir-ho curt, l'histoire des mentalitgs és igual a la histbria social -que suposo que es deu entendre, al seu torn, d'aquella manera que diu que tot all6 que no és histaria pol? tica, ni econbmica, ni cultura1,és histbria social. I he anat finalment als textos, més programztics de Mi chel Vovelle -al qual admiro molt més quan escriu histbria que quan escriu sobre histbriaper a trobar-hi la mateixa indefinici6 de mStodes, la mateixa imprecissió de continguts, quan ens diu que la de les mentalités és una histaria que ha passat del "nive22 de Za cuZtura o de2 pensament clar a una histbria de les acti tuts, dels comportaments i de Zes representacions coZ.Zectivesinconseients." I acaba amb la lletania de ritual : Es ben bé e2 que s 'inscriu dins de Za moda dels nous centres d'interés: el nen, Za mare, Za famizia, Z'amor i Za semaZitat.. . Za mort". Que ja veieu com s 'assembla a la dlAriSs que abans us citava, o a la que escrivia Chaunu el 1974: "La vi da, Z 'amor, la mort, les paraules i eZs gestos, tot 2 'essencial d 'una civg litzacid". O sigui que sempre estem dins de la mateixa mena de li teratura. Mentre tant l'escola ha donat uns poquissims treballs seriosos -com el de Vovelle sobre Pietat barroca i descristianitzacibi una gran abund2ncia o d'assaigs vaporosos a la AsiSs o de monografies puntuallssimes sobre esdeveniments menuts. En suma, la mena de llibres que es poden escriure sense necessitat de treballar gaire, fent &rer la plana. El que passa 6s que aquesta mena de literatura ha acabat cansant el personal -fora dels sectaris de l'anomenada "nouvelle histoire", que s'ho empassen toti ja comencem a trobar des dels advertiments que Social history ha fet en l'editorial commemoratiu dels seus deu anys -en el que slassenyala que, de no haver estat el fet que llescola de les Annales tenla un prestigi simbblic, que no es corresponia amb el coneixement real que sevn tenia, no hauria tingut la histoire des mentalites una rebuda tan acrlticaa l'atac frontal de l'italid Furio Diaz, Basta con queste storie* -i 6s llastima que nosaltres no tinguem aquesta diferenciacid de mots que poden fer els anglesos i els italians entre histbria i "storia", en el sentit de narracid. Furio Duaz protesta contra aquesta mena de literatura i ens diu: "La barreja dtete ments fitotbgics -en ei! sentit drerudits(J. F)- i d'abstmses bang litats inteqpretatives que practica Le Goff a "Et naixement de2 PurgatoriN els ha donat et cop de grctcia". Jo canclouria que hi ha un camp d'estudis que correspon al que s'anomena histbria social -amb escassa fortuna, en la^ va opinid-, a l'antropologia histbrica, a llestudi de la cultura popular de la histbria de les idees. etc. Aquest terreny no solament 6s perfectament legltim, sin6 de cultiu absolutament necessari. En aquest terreny hi ha gent que treballen excelent ment i que poden Bsser presos com a models. Alguns a Franga, no gaires, i la majoria fora i sense cap mena de vinculacid a la litdrgia de la "nouvelle histoire", que ja comenga a fer tuf de cosa que no n'estd gaire de "nouvelle". Es pot treballar com Thompson, com els Yeo, com Vovelle, com Angus McLaren, etc. -hi ha noms a grapats per a citaro es pot fer literatura,= la literatura, com els Ari&, els Le Roy-Ladurie i companyia. Treballar en aquest terreny, definit b6 els problemes i els mstodes, seguint els models del treball ben fet: enhora bona! Perb, per favor, deixem-nos estar de la "histoire des mec * a L1espresso, 13 de gener del 1985, pp.64-75 (agraeixo a l'amic ErnestLluch haver-me fet ,coneixer aquest text) . 3 5 talités" que no defineix ni un terreny de problemes -no es pot dir que sigui un sector concret dins d'aquest campni una meto dología prBpia -no en té-, sinó que és simplement, com diu Fbrio Diaz, una barreja d'unes gotetes d'erudició i una muntanya de literatura. Em temo prou que la sola cosa que realment revela l'entusiasme dels de les "mentalités" a tancar-se a la seva cg va i cridar-se l'un a l'altre per fer creure que all6 és el món és la ignorancia que bona part dels historiadors francesos d'a vui tenen del que s'esta fent a d'altres bandes. Per favor. no els imitem. Si volem jugar a fer de satsl-lits d'una cultura i? perial, al menys no anem a triar-ne una que, pel que fa a les cisncies socials, esta en plena decadsncia. Intervencid de R. García Cárcel: La verdad es que como coment6bamos ahora, aqui, en la mesa, me 10 ha puesto muy difícil J. Fontana. Yo no voy a defender de manera radical la historia de las mentalidades. Me temo que voy a decepcionar a algunos porque realmente no voy a jugar ese papel de abogado defensor de la historia de las mentalidades que parece que eraelque se me bla asignado . En principio, 10 primer0 que hay que asumir es que la hi? toria de las mentalidadesnoes tan nueva como parece. El propio Vovelle en un libro recientemente publicado en castellano, una colecci6n de artlculos baio el titulo de "IdeologTas y mentalidades" afirma que ya marxistas como Lefebvre en "La gran peur" o viejos conservadores como Huizinga, habían hecho a su manera historia de las mentalidades, aunque la realidad, ciertamente, es que el "boom" de la historia de las mentalidades no arranca hasta 10s años 60 y sobre todo 10s años 70. Pienso, por otra parte, que como también J. Fontana ha reconocido, no s610 son historiadores de las mentalidades P-Ariss, Le Roy-Ladurie o Le Goff, sobre 10s que Fontana se ha despachado con todo merecimiento, con toda justicia. Pienso que hay historiadores de las mentalidades muy respetables, incluso algunos franceses como Mandrou; como pueda ser el viejo libro de Bajtin sobre Rabelais, que a ml me parece un libro precioso, como pueda ser con toda la complejidad o todas las discusiones que su figura suscita -y espero que el compañero medievalista J.M3 Sal rach nos hable de 51de Duby. Hay asimismo historiadores de las mentalidades en España: Lqué mejor historiador aue J. Caro Baroja en su libro Las brujas y su mundo?,donde establece todo un modelo de cóm0 asumir el estudio de la historia de las mentalidades en este tg ma tan complejo de la brujería. Destacan también historiadores anglosajones comoMuchen+ bled, historiadores italianos como C. Ginzburg. El mismo concep to de "economla moral de la multitud" difundido por Thompson Lno im~lica la asunción de la transcendencia de las mentalidades?. Pienso aue la ndmina es mucho mds amplia y por supuesto respetable que 10 que significa, evidentemente, el ya fallecido Ariss. El concepto de mentalidad o de mentalidades es ciertamente un tanto comnlejo y hoy todavía, pese a todos 10s esfuer zos de definición que lleva a cabo Vovelle en el libro citado, todavía, insisto, no est5 suficientemente acotado. En principio, las mentalidades podrían definirse a la manera de Vovelle como el conjunt0 de visiones del mundo; una definición un tanto genérica que inserta las mentalidades enel amplio espectro de las superestructuras ideológicas. El proble mal a mi juicio, surge con las adjetivaciones que en 10s Últimos años se le vienen poniendo a esas visiones delmundo. Dos a: jetivos, concretamente, son particularmente criticables. Uno es el de representaciones, visiones o actitudes colectivas y el segundo adjetivo: representaciones o comportamientos o actL tudes inconscientes.¿Por qué esta crítica?. Primero, en 10 que se refiere al adjetivo colectivas, por la propia ambicibn, la excesiva ambición 'del objeto abarcable. Ya no (se trata de anal& zar comportamientos individuales o conductas específicas, margL nales como habfa hecho con la brujería J. Caro Baroja, sino ng da menos que se pretende,pomposamente, meter bajo la sombra del paraguas de las mentalidades a toda una comunidad. a toda una colectividad sin ninguna diferenciación social, sin ninguna matización, ignorando, por supuesto, realidades incuestionables como la realidad de las clases sociales. Por otra parte, en 10 que se refiere al adjetivo incons cientes pienso que la supuesta inconsciencia que se reivindica, que parece reivindicarse, condena a la historia -y,esto me pare ce inadmisiblea un extraño fatalismo en el que la voluntad del honbre y sobre todo su razdn parecen asfixidas por el imperativo categ6rico de unas supuestas fuerzas irracionales; de hecho convierten a la historia en una nueva metafísica, eso sí con vg cabulario nuevo, con vocabulario tan vidrioso como "imaginari0 o inconsciente colectivo", "inercia de las estructuras mentales" Vocabulario que el bueno de Vovelle se esfuerza por aclarar a 10 largo de 10s diferentes artículos del libro al que me he referi do hace un momento, y que me temo que el lector se queda en la misma situacidn de inopia, de oscuridad en que estaba antes de leer el libro. Pero ¿por qué este "boom" de la historia de las mentali dades?. A mi 10 que me preocupa, la que me interesa de este fe nómeno es el explicar o justificar por qué este éxito extraordL nario, qué ciertamente, nos guste o no nos guste, la historia de las mentalidades est3 teniendo un mercado consumidor notable. Yo diría que es una muestra, ante todo y sobre todo,de la cultura de crisis que nos invade. Pienso que si ha surgido, si est& surgiendo como setas libros sobre las mentalidades es el fruto, en definitiva, del agotamiento de las explicaciones coyunturalistas de la historia social. que tanto se han hecho en las décadas anteriores; esta historia coyunturalista que ya Ti~orpson criticaba cuando hablaba de "la visión espamódica" de las crisis. Se ha usado y se ha abusado, y yo dirla que se esta pa gando de algíin modo el coste de ese uso y de ese abuso, de un sociologisme que como diria Goldmann, ha sido "vulgar y perezo so" a la hora de hablar, sobre todo de explicar la historia de la cultura. No me hace falta citar 10s panfletos de A. Hauser so bre la historia social del arte y tantas y tantas obras que ado lecen de 10s mismos defectos. Se ha hecho marxismo de una manera absolutamente burda, torpe, con una miseria tedrica lamentable, la miseria tedrica marcada por 10s catecismos que digerimos con fruición 10s estudiantes universitarios de 10s años 60, por citarles un ejemplo expresivo el célebre catecisme de M. Harnecker. Este agotamiento, toda esta constatación de la insatisfacción de resultados de estas lineas de investigación de décadas anteriores ha aenerado un cierto retorno a la historia. a la tan denostada historia "evénementielle". Hoy no se atreven a reivindicarla 10s historiadores franceses, pero de algíin modo se disfraza esta historia "ev6nementielle" con 10 que hoy se llama historia cotidiana. que tiene mucho de la vieja historia anecdc tica, insisto, tan criticada hace unos años. Y sobre todo loque me parece mds grave, es que, en definitiva, se estd llegando al abandono de la razón pura como instrumento operativo del historiador. De algíin modo pienso que la historia de las mentalidades y su "boom" se inserta en esta especie de abandono de la raz6n, de confianza en la razón como instrumento explicativa de la hi2 toria. A pesar de esto, a pesar de estas criticas yo no creo que la historia de las mentalidades sea una moda coyuntural pro ducto de frlvolos diletantes o de historiadores morbosos, repri midos o insatisfechos intentando aclarar la compleja casuistica de la alcoba de 10s matrimonios franceses del siglo XVI o XVII. Pienso que el reto, ese reto de la historia total que muchas veces se ha convertido en tópico de tan repetido, sigue estando ahi.vigente, sigue constituyendo el objetivoal que debe ria aspirar a llegar el historiador y en este sentido la histg ria total exige el que el historiador se adentre en territorios, en dmbitos temdticos virgenes. CQuién hace unos años se interesaba por la cultura mate rial?: alimentaciÓn,vivienda, vestido, que hoy es algo absoluta mente asumido como temas de enorme interés cientifico por 10s historiadores actuales. ¿Por qué renunciar a penetrar en la intimidad del sujeto agente de la historia? P. Vilar, tan alérgico o mds si cabe, incluso, que J.Fon_ tana, asume una doble concepción de cultura: externa al indivk duo, por una parte, que 61 llama-siguiendo a Malraux-el conjunto de las obras que tienen en comíin el car6cter de escapar de logros que hay que atribuir a la historia de las mentalidades habria que poner en primer lugar el esfuerzo que se ha hecho por aportar nuevas fuentes al conocimiento hist6rico. Aquí nos encontramos con que las historia de las mentalidades reconocia de entrada la dificultad de las fuentes, la encrucijada en que se hallaba el historiador para encontrar fuentes. Por ellolla "h2 toire sur traces" se ha visto obligada a realizar un esfuezo de aportacidn documental, de una serie de documentos delpasado, de restos del pasado aue no parecia pudiesen servir para el hi? toriador y que ahora han sido revalorizados y puestos al servL cio de una me jor comprensidn del pasado. Lo mismo podrlamos decir con el esfuerzo por ampliar el espectro de la realidad, es decir, denocontentarse con unos de terminados temas, sino de introducir unos temas que a mi me pa recen vitales y que cuando se dicen asi en batiburrillo y en re tahila pueden parecer un b&le-m&le, un cdctel indigesto. Pero yo dirla que son muchos 10s temas transcendentales aue han sido traldos a colaci6n por la historia de las mentalidades, que ha bla de La muerte, de la vida (cuando se habla de estrategias IM_ trimoniales o de concepciones, ilegitimas), de la religi6n (se est6 a favor o en contra de posiciones religiosas, en cualquier caso la religidn presidiendo también la vida de 10s hom bres)^ del sexo (que tambien preside la vida de 10s hombres o por 10 menos uno aspira a que la presida, a tener una participaci6n en ello), es decir, quesoncosas evidentemente que forman parte de la realidad cotidiana, del estrato mds profundo de la acci6n del ser humano . Ricardo se ha referido hace un momento a la realidad~ terial, a las cosas de elemental supervivencia que tambisn formán parte de esta vivencia cotidiana que la historia de las men talidades se esfuerza por recoger y se esfuerza por explicar. Hay otros problemas que se plantean tambien con la historia de las mentalidades y que me parecen problemas fundamentales para cualquier historiador, por ejemp10,la dialéctica que va de 10s testamentos de Michel Vovelle al analisis del Martln Guerre de Natalie Davis. LC6mo se articula esa dialgctica? Es un tema fundamental de cuya respuesta dependen muchas vias de avance de las historia. Otro tema bdsico: la articulación de 10s niveles. Se ha hecho referencia, en intervenciones anteriores, a la autonomla de 10 mental pero ~cómo se articula 10 mental con 10s otros ni veles de la realidad?.Este es un tema capital: yo diria es un0 de 10s temas con que un historiador tiene que enfrentarse. Otro tema importante, el tema de la larga duraci6n o la ruptura revolucionaria: larga duración o rupturas que marcan un cambio radical de las mentalidades en poc0 tiempo. Otro tema: historia inmóvil o, por el contrario, hechos plenamente históricos que se pueden fechar y datar en cada momento. Otro tema, solamente señalar dos para no continuar: una historia que es individual o colectiva, el tema del individuo y de la colectividad en que se inscribe, de las mutuas influen cias entre estos dos polos. O bien, estos otros dos polos: una historia universali zadora o una historia diferencial. Como dice Le Roy Laduriela quien se alude repetidamente y que ha puesto en circulación el término, ¿es precisa una histoire interclasse que enfatiza 10s elementos que son patrimoni0 de todas las clases?.¿O por el con trario hemos de hacer una historia diferencial en la cua1 10s grupos tienen una trayectoria, una cultura, una ideologia,unas mentalidades que les son propias y que son irreductibles a las de otros grupos? En definitiva, y para concluir, yo creo que la historia de las mentalidades ha tenido muchos valores y que tanto por la producción que ya ha brindado como por el planteamiento de una serie de documentos y de fuentes que hasta ahora no se hab4an empleado,ya se ha ganado, de alguna forma, un puesto indiscutible dentro de la historiografia actual. Intervenció de Josep M. Salrach: Després de les tres exposicions que m'han precedit (Josep Fontana, Ricardo Garcia Cdrcel i Carlos Martínez Shaw) i de la presentaci6 de la problemstica feta per Lluis Roura, les cir cumstZncies be la meva intervenció és fan difícils. QuG puc dir que no hagi estat mes o menys expla~at pels precedents? Deixaré de banda, doncs, les notes d'una intervenció que nz, id nina ni nat 4 diferent per a agafar el fil del discurs tan eruditament preparat per Josep Fontana amb el que coincideixo en moltes coses, perd del que discrepo en la forma i, en part, en el contingut. Em sembla massa faci1 i potser poc correcte, des d'un punt de vista metodolbgic, agafar cites, oraciones i parsgraf s &s o menys llargs i de literatura d'historiadors de les mentalitats i extreure' 1s del seu discurs, del seu contexte, per a fer-ne la crl i tica o, millor dit, la befa. Aquest mBtode "del comentari de text" que devia comenqar en les universitats escolStiques medievals i que ha arribat fins els nostres dies, es podria aplicar a tots o gairebé tots els historiadors -Marx no seria una excepció-amb similars resultats jocosos. El que em penso que es planteja perC,ds una qüestió més de fons i que jo resumiria en la desconfiansa mani - festa d'un sector de la historiografia marxista de Catalunya i, en general de tot Espanya, envers el que es considera una moda o una frivolitat dels historiadors francesos, tan atents a les demandes del pGblic lector i consumidor. Deixant de banda elfet cert que la histaria de les mentalitats ha ampliat enormement el camp dels lectors d'histaria, almenys a Franqa, cosa que té la seva importsnica, em penso que la polBmica que avui ens aplega aquí parteix d'algun malentés, d'un deserivolupament historicqrsfic en ritmes diferent-s entre Franqa i Espanya i d'una actitud defensiva que pot esdevenir perjudicial per al desenvolupament de la historiografia catalana. Per malentes entenc la confusió entre histaria de les mentalitats i historiadors de les mentalitats; és lícit ineces sari fer, com ha fet Fontana, la critica dels historiadors de les mentalitats i dels seus treballs; puc coincidir amb ellen la critica que fa de Philippe AriSs i, sobretot, dlEmmanuel Le Roy Ladurie -penso en Montaillou, village cccitan de 1294 2 1324-, pera m'inquieto quan Fontana i els seus deixebles no concedeixen altra cosa que indulgsncies a Carlo Ginzburg o a Michel Vg velle, un historiador marxista al que aquí es considera com una mena d 'heterodox i que al seu país és reputat d 'orto20x i jacobí. La crítica entesa d'aquesta manera esdevé indiscriminada i, més o menys deliberadament, posa en qüestió el propi filó historiogrzfic: les mentalitats com a arnbit de recerca. Aixa ens porta de fet al tema dels desenvolupaments hi2 toriogrzfics que, es miri com es miri, s'han produit en ritmes diferents a Fran~a i a Espanya (Catalunya inclosa, malgrat la rL ca hersncia de Vicens i de Vilar). De tothom és prou coneguda la importancia dels estudis d'histaria econ6mica desenvolupats a Franca els darrers cinquanta anys -recordem alguns noms: Bloch, Labrousse, Vilar, Bois-, en íntima connexió amb els estudis d'hiz taria social; en certa manera, vist aquest fecund panorama, i considerada la multiplicació d'esforbs -homes i dinersque el país veí realitza en matsria d'investigacib, és fzcil entendre que els historiadors francesos hagin diversificat els seus interessos, passant molts a l'estudi del tercer nivell, la qual cosa, dlaltra banda, demostra que els historiadors francesos de les mentalitats s6n homes del seu temps,preocupats per a116 que també preocupa els seus -i nostrescontemporanis: els problemes de psicologia individual i col.lectiva que ajuden a explicar també els fenBnens de massa. Problemes importants can la des cristianització, la mort de Déu, la desaparició de la confessió, la por nuclear, l'actitud davant la mort, etc... són en certa manera desafPaments d'avui als que els professionals de la hi2 taria donen la resposta que els pertoca com a tals, en mirar d'inv~stigar-ne les arrels en el passat. Es clar, que algG pen sarg que aquestes són preocupacions d'una societat occidental instal-lada, malgrat l1atur, en el consum i el benestar, per6 cal insistir en la idea de la diveristat del panorama historio grafic francés on al costat d'historiadors de la festa, com el medievalista N. Coulet, s'hi troben historiadors de la fam, com l'africanista Jean Suret-Canale. Aix6 no obstant, el quecal rei vindicar ara és la licitud dels estudis d1hist8ria de les menta litats, contemplats amb cert escepticisme en els nostres medis universitaris. Aqul encara és forta la tradició historiogrzfica academicista, el neopositivisme i la histaria dels aconteixments contra la que cal combatre, aprafundinten l'estudi dels primers nivells l'economia i la societat. El com:>at, doncs, contra una histbria alienant ,mistificadora, discurs del poder i de les 51L tes, en profit d'una histbria dels homes i de les dones que s'agrupen i lluiten per a millorar-se a si mateixos, passa en primer lloc per a estudiar l'estructura -la producció, les relacions de producci6-. Pera, en aquest combat, l'estudi de la superestructura no 6s superflu ni representa una pSrdua d1esforqos,6s literalment necessari, si es vol, com diu Fontana, analitzarel passat per a projectar el futur. I aix6 em porta a considerar 1 'actitud defensiva i a voltes ofensiva, que un sector de la historiografia marxista adopta en front de la historia de lesmentalitats. Centrada la historiografia marxista durant molt de temps en l'estudi dels primers nivells, havia arribat en certa manera a patrimnialitzar-10s deixant als historiadors acg dsmics la historia politica, la biografia, les institucions i la historia de lacultura, espais en certa manera considerats com a marginals en la dinhica histbrica. Dit siqlmt, al centrar l'esf or~ en el que es considerava el principal es pretenia el que es re£ utava sec$ dari, i es feia befa -si &s no una micade qui s' hi dedicava. Actuant així, els historiadors que 116s o menys es remeten al materialisme hi2 t6ric com a &tode d'an3lisi, son conseqüents amb elpostulat de situar l'economia, les classes socials i les relacions de produccid en el centre de la interpretació histbrica. per6 corren elrisc, contra el que deia a Mam, del reduccionisme i l'economicisme al temps que deixen al descobert una amplia parcel.la de temes hisarics en la que els historiadors de formacid marxista, atents a les noves aportacions de l'antropologia social i de la si colo sia. hi tenen molt a dir sobretot si volen assolir l'ideal d'historia total proposat de Pierre Vilar. Es aix4 que cal aarair a Michel Vovelle la valentia d'haver passat De la cave au grénier, és a dir, d'haver demostrat que l'historiador marxista tamb6 pot fer histariade les mentalitats, i, a més, amb millors resultats que d'altres perque, format en el rigor de l'analisi i en els mstodes quantitatius, esta capacitat per a calar m6s a fons en les vivsncies de les masses. I ja que parlo de Vovelle em sembla que -seguint el m&- tode de Fontana que he criticat, i caient en el mateix errorpuc agafar una definició d1hist6ria de les mentalitats extreta del seu llibre Idéoloqies et mentalités que crec que servir2 per a fer la defensa d'aquest front historiogrSfic. Es aquella que diu que "la histBria de les mentuZituts e's Zrestudi de Zes meditacions i de la relació diaZDctica entre Zes condicions objetives de Za vida dels ho mes i la manera en quD la conten i fins i tot la viuen". Insisteixo en la idea de les vivsncies i indico que aquesta definició em complau molt més que la de definir la histaria de les mentalitats com la histbria de les visions del món, wereue en la definició de Vg velle hi ha clarament reflexada la idea dels nexes o relacions entre la base i la superestructura, i dons, la idea de la hista ria com una globalitat. El terme mentalitats, segurament poc adequat, remet a un conjunt d'elements d'investigacib de caire superestructural que a vegades tamb6 han estat definits com els comportaments, les expressions -els ritus, la litbrgiai els silencis que donen testimoni de les concepcions del món i de les sensibilitats col.lectives. Els homes en cada etapa histarica reaccionen davant del món, l'interwreten, l'acce~ten o el rebutgen, i fins i tot el somien, i tot aixó ho fan en relació amb les condicions de vida ng terial en qu& es troben i també en relació amb unes estructures mentals: tradicib, educació, psicologia col.lectiva, etc. S6n aquez tes actituds, reaccions i visions del món el aue constitueixen el camws de treball de l'historiador de les mentalitats. No s'han, pera, d'obviar els problemes d'identitat que aquesta dirnensi6 del treball hist6ric planteja, problemes dels que no sempre crec tenir resposta com, per exemple, les diferS2 cies entre "cultura", "mentalitat", "ideologia" i "imaginari", termes tan emprats pels historiadors de les mentalitats; diferSncies entre "cultura popular" i 'cultura dlSlite"; 6s i potser abbs del terme "col.lectiu" -mentalitats col.lectives, psicologies col.lectives, sensibilitats col.lectivespel fet que, com assenyala Car10 Ginzburg a I1 formaggio e i vermi, 6s unt= me que t6 connotacions interclassistes i pot portar a l'histo- riador a fer extrapolacions indequdes. També hi han problemes conceptuals que remeten a la identitat mateixa dc la histariade les mentalitats, obligada a conviure i a manllevar instruments d'anzlisi a l'antropologia, la psicologia i fins al psicoanslisi. Resolts aquests problemes d'identitat, que han estat i són encara objecte de debat entre els historiadors de les mentalitats, ens hauriem de plantejar el lloc que aquest front historiogrzfic ha d'ocupar en la slntesi histarica, vull dir en la consecucid de la histbria total de quP tant parlem. En fer-ho, tambg ens hauriem de qüestionar sobre les relacions entre les mentalitats i les articulacions socioecon6miques. Jo voldria anticipar-me a alsuna ~requnta parlant en concret de les relacions entre cultura i mentalitats,en el sentit de que si un Smbit recobreix l'altre o no. Tradicionalment, per cultura s'entenia l'estudi de les manifestacions culturals de les hlites, per6 avui, amb les aportacions de l'antropg logia cultural, el concepte s'han ampliat fins a comprendre el que en podriem dir el sistema de relacions de caire material= sus tecnologia i el sistema de relacions de caire mental versus - mentalitats. Es en aquest segon aspecte de la cultura on intervé l'historiador de les mentalitats. Es clarque la noció de cultura continua essent molt Sm~lia. i forqa allunyada de la cultura literaria tradicional, perqus, per a l'historiador de les mentalitats, la cultura seria el conjunt d'actituds, creences i models de comportament de les diferents classes socials. Definidad'aqves ta manera la cultura cobriria una bona part del camp de treball de l'historiador de les mentalitats, pera no l'esgotaria deltot: d'una banda caldria distingir entre cultura popular i cultura d'elite, i de l'altra entre cultura i "mentalitats" en sentit es tricte -diferent del concepte general d'histbria de les mentalitats-. Inspirant-me en Carlo Ginzburg diria que la histariade la cultura és forqa assimilable a la histbria de les idees, en el sentit de que s'enfoca cap a estudiar els comportaments racionals de les visions del món, mentre que la histaria de les "mentalitats" -repeteixo, en sentit estricteequivaldria a la histaria de l'inconscient, dels elements que Ginzburq anomena obscurs i inermes. En resum, tindriem que els historiadors de les mental& tats s'interessen alhora per a116 que explica els comportaments racionals dels homes i a116, molt més dificilment aprehensible o constatable per llhistoriador, que SS el subconscient, perque sens dubte uns i altres elements contribueixen a configurar les visions de$s món, les vivsncies, dels individus i dels col.lectius. Dsiem abans que el terme col.lectiu te evocacions integ classistes. Es aaul on cal precisar aue qeneralment els historiadors de les mentalitats distingeixen entre cultura popular i cultura d181ite, i es qüestionen sobre les relacions existents entre una i altra: si són relacions de subordinaci6, de mútua exclusió o d'influsncia receproca. A ningií se li escapa, em pec so, la importancia d'aquesta problematica i el paral.lelismeque presenta amb llanalisi econbmica de les contradiccions socials. Des d'aquest punt de vista es pot dir que la histbria de lestalitats est3 en situació d'aportar elements d'anzlisi complementaris que ajudaran a millor comprendre les contradiccions so cials i la dinamica de les societats. Es clar, que, com ha dit Ricardo GarcíaCárcel, l'historiador de les mentalitats ha de ser molt prudent en la metodolo gia emprada, per6 més en113 d'un bon consell m'agradaria veur-hi en les seves paraules una concreció més sran en el sentit de si la histbria-de les mentalitats precisa o no d'una metodolosia especifica, diferent d'altres camps historioqrafics, si aquesta metodologia estZ elaborada o és en curs d'elaboració, si hi han treballs metodolbgicament modi2lics, etc. En aquest sentit potser és important de remarcar la proximitat entre histQria de les mentalitats i antropologia cultural, i les difersncies que les separaren-la histbria posa l'accent en l'evolució-, tema sobreel que recentment ha parlat Michel Vovelle a 1'Institut Frances. En fi, comparteixo aixl mateix la idea expressada per Car10s Martinez Shaw de que les ideologies, la histbria de lesidees i la histbria dels sistemes de valors també són ob jecte de l'atenció de l'historiador de les mentalitats, si bé, quan dic aixb,in_ mediatament m'assalta el temor de que si sota l'epigraf histbria de les mentalitats no hi fiquem masses coses, perque, de fet, hi estem col.locant tot el tercer nivell, a116 que Vilar en diu la massa dels pensaments i de les creences, i sospito que la qüesti6 de la histaria de les mentalitats no és tan una qüestió de temes com de l'actitud i el punt de vista de l'historiador davant aquests temes. Per dir-ho amb un exemple: el tema de la mort és estudiat des dlangles i propasits ben diferents perl'hi? toriador de llart, el de la literatura i el de les mentalitats. Per a concloure la meva intervenci6 esmentaré alguns te mes que actualment treballen historiadors medievalistes i moder nistes des de la perspectiva de la histaria de les mentalitats com poder ser la mort, la festa, la sexualitat, la missa, la con fessi6, la tortura, la memaria, la marginalitat, etc., i diré que, d'entre la plSiade d'obres d'historiadors de les mentalitats, cal destacar els treballs de Michel Vovelle sobre la festa i la mort a Provenqa i sobre la mentalitat revolucion2ria,la tesi de Jacques Chiffoleau La comptabilité de l'au-de-12 sobre testaments avinyonesos de la fi de 1'Edat Mitjana, els estudis de M. Th. Lorcin sobre la mort a Lyon els segles XIV i XVi,dluna manera molt especial, I1 formaggio e i vermi. de Carlo Ginzburg, un llibre que tE el mPrit d'humanitzar la histaria, és a dir, de despertar el gust per les vivencies de l'home concret, un moliner de Friuli que és també un punt de mira i una mentalitat des de la que ell, Menocchio. llhistoriador Ginzburg i nosa1tres.p dem contemplar el m6n del segle XVI i, de passada, contemplarnos a nosaltres mateixos. BIBLIOGRAFIA CITADA ) Ari&s,Ph."L'Histoire des mentalités" a J.Le Goff.ed,Nouvelle Histoire.Parfs,CELP,1978,pags.402-423. -- -LIHomme devant la mort.Paris,Le Seui1,1975. Bajtin,M. La cultura popular en la Edad Media y el Renacimiento Barcelona,Barral eds.,1974 Caro Baroja J. Las brujas y su mundo,Madrid,Alianza Editorial, 1982, (6-d. ) . Coutau-B6garie,H. Le phenomene Nouvelle Histoire,París,Economica,1983,pp.153-159. 1 Chaunu, P. Histore science socials,Paris,Sedes,1974,pp. I 77. - - - - La mort 2 Paris, Paris,Fayard,l978. : Davis ,N. El retorno de Martin Guerre,Barcelona,Muchnik, 1983. Duby ,G. La mujer,el caballero y el cura,Madrid,Taurus, 1983. Glnzburg ,C. El queso y 10s gusanos,Barcelona,Muchnik,1982 :a 2% ed. Goldmann, L.. Le Dieu cache,París,l955 (hay ed.castellana en ed.Península) Hauser ,A. Historia socia1,literatura y el arte,Madrid, Labor,1980,6?ed. Huizinga El otoño de la Edad Media,Madrid,Revista de Occidente,l967,7led. Lef ebvre ,G. La grande peur,París,Armand Colin,1970. Le Goff,J. Les mentalités.Un histoire ambigüe,. a Le Goff i P.Nora,eds. Faire de l'histoire,París,Gallimard, 1974,111 ,pp. 76-94. ---- Naissance du Purgatoire,Paris,Gallimard,l981. /< Le Roy Ladurie,E. Montaillou,village occitan de 1294 a 1324. París,Gallimard,l975. ---- Le carnaval des Romans,París,Gallimard,1978 / Mandrou ,R. De la culture populaire ¿lux XVII~ et XVIII~ si~cles,Paris,Slock,1964-75. Muchembled Culture populaire et cultu're des elites dans la France moderne (XV-XVII si6cles),essai, París,Flammarion,l978 Pollock ,L. Forgatten children parent chuld relations from 1500 to 1900,Cambridge University Press, 1983. Vilar, P. "Procés histbric i cultura catalanaW,a Vilar,P. Reflexions critiques sobre la cultura catalana, Barcelona,Generalitat de Catalunya,1982,pp.951. Vovelle,M. Ideologías y mentalidades,Barcelona,Arie1,1985. - - - - La mentalité révolutionnaire,Paris,Editions Sociales,l985.