"Misèries de l'any 1674" : narració d'una crisi alimentària d'Antic Règim per un clergue de la comarca de La Selva

"MisBries de Z ' any 7 --- 764 - ":narraci6 - - - d'una crisi alimentaria d' Antic Regim per un clergue de la comarca de La Selva, per Joaquim M.Puigvert i SoZh. Joaquim Botet i Sisa, 1' any 1885, a la Revista de Gerona, va transcriure uns fulls de la Consueta Parroquial de Riu - dellots de La Selva, del 1763, referents al canvi de localització d'aquest poble en el segle XV a causa dels freqüentsaiquats que patia, així com a les inundacions que s'esdevinqueren a l'qc_ / tubre del 1763 (11. Tanmateix, Botet i Sisó, degué donar una g llada a la totalitat del document, ja que en una nota final de l'esmentat article deixb escrit el següent: "otro dia publicaremos Zas curiosas noticias y observaciones que sobre Za miseria que afligid a es te pais en e2 año 1764, apunt6 e2 celoso y diligente sacristán de RiudeZZots, Reverendo Don Juan CaZderÓ" (2). En efecte, al final de la Consueta de Riudellots, existeix una suggestiva cranica, encap~alada com a "misPries de l'any 1764", escrita pel sagrista Joan Calder6, redactor de la Consueta (3). El desig de Botet i Sisó no es con cretb en la realitat (4). La narració d'una crisi de subsistgncies dlAntic Rggim, elaborada per un clergue rural coetanicreiem que pot ésser dginterPs; interés que justifica la seva publicació, i més quan Pierre Vilar a Catalunya dins 1'Espanya Moderna fa esment de la crisi de 1764, donant-li un caracter eminentmt rural, ja que arribaren a Barcelona, durant l'hivern, 8.219 mendicants, procedents del camp (51. Un testimoni documental que rea_ firma la ruralitat d'aquesta crisi, oblidat en un petit arxiu lg cal, es mereix ésser conegut. Fou quan teniem la nostra recerca sobre la parraquia de Riudellots de La Selva del segle XVIII, a partir de la seva Cofl sueta del 1763, prscticament enllestida, que varem esbrinar que I I t Joaquim Botet i Sis6, cent anys abans, s'havia posat en contacte amb el mateix document (61. Hem constatat, doncs, tal comhan indicat Nímia Sales (7) i Eva Serra (E), la importancia de no menysprear, a l'hora de fer recerca histbrica, la historiografia vuitcentista que porta a terme una recerca documectal consi derable, que ha servit -o hauria de servircom a punt de parti da de molts dels treballs d1hist¿5ria actuels. La virtut o qualitat del document que presentem esta en que ens permet veure com la crisi alimentziria del 1765-1764 -es tudiada per Pierre Vilar, a partir d'arxius barceloniris-, va afectar i es va viure en un sector de la Catalunya rural, a m8s de ser una constataci6 que el didleg histaria general-histaria local Bs possible d'establir, en la mesura que es fa recercades dels arxius locals (9). El redactor. Joan Calder6 va n8ixer l'any 1704 en un dels nasos més importats de Riudellots de La Selva, Can Calderd, els hereusdel qual gaudien del tltol de ciutadans honrats de Barcelona (10). Fou tonsurat el 23 de setembre de 1718, pel bisbe de Girona, Mi que1 Joan de Taberner i RubX (111. Des del 4 de juny del 1728 detentava la Sagristia Curada de Riudellots que no abandona fins a la seva mort (12). El 1763, quan ja portava 35 anys de sagrista de Riudellots, va escriure la Consueta. Els Calder6 eren un dels cinc cavallers consignats enel Cadastre de Riudellots de 1730, perb els anics que hi residien (13J.Aquest grup de cavallers detentava el 26,03% de la propietat de Riudellots. La familia del nostre sagrista disposava de tres masos, un mol2 fariner i una extensid de terres superior a les 344 vessanes, pagant per tot aixa 9.979, 5 rals a l'any 114). Joan Calder6 era un dels fadristerns, procedents de la classedo minant de Riudellots, que ocupaven carrecs eclesiastics en la% teixa parrbquia (151, fet no gens infreqiient en la societat rural dlAntic RIgim (261. Indicador material d'aquesta preponderancia social i econamica dels Calderb, fou la construcci6 dluna sepui tura, amb l'escut familiar, dins l'esgl8si.a parroquial, davant 64 la capella de Nostra Senyora del Roser, l'any 1732, segons va.roa_. nar fer el pare del redactor del document que presentem, en el seu testament. (17). La Consueta que va escriure el sagrista de Riudellots e2 cedeix sovint la seva funcionalitat tebrica -registrar les cerA manies i consuetuds littlrgiques de la parraquia, al llarg de l'my- (181, per esdevenir un manuscrit que té quelcom d'histbria local, al quedar enregistrat en ell l'origen i evolució al llarg del temps d'algunes festes, referhcies a la tradició oral de la cg munitat (19) i noticies contempor~nies, com les inundacions que patiren diferents comarques catalanes l'octubre del 1763 -text transcrit per\Joaquim Botet i Sisói la crisi alimentaria del 1764, consequ6ncia de la climatologia adversa dels anys anteriors. Joan Calderó era prou conscient que deixar registrats aquells es deveniments, era quelcom que s'escapava del paper i funció d'una consueta, pera, tanmateix, eren massa vius i importants per arm fer-ho. Els mots finals de la descripció de les inundacions de la tardor del 1763 ens ho indiquen: "I si bé 20 que aqui tinch refferit apar ésser alieno de Z'intent de consueta, mrha aparegut, no ésser ali* no de donar al lector estas extraordincirias noticias, a fi de que en semblants casos Zas puga tenir del que ha passat en est any 1763, que verdaderg ment s6n depZorabZes estas desgrcicias, y en tant més s6n deplorabZes en quant esdevenan en un any miserabilissim en que hy ha una total talta de tota es@ cia dralirnents per las generals pedragadas sucsehCdas antessedentment" (201. La descripció de la crisi alimentaria del 1763-1764, a diferencia de la de les inundacions -que s'adapta a l'estructura de la Consueta, al ser escrita dins la festivitat de Sant Gregor % Taumeturg, sant protector dels aiguats a Riudellotsno és insg rida dins la Consueta, sino a continuació. Joan Calderó agafiila ploma per escriure "missries de l'any 1764", el 25 de maig del 1764, moment que la crisi de subsistSncia ja havia arribat als seus msxims nivells, a conseqiiGncia dels alts preus dels cereals. El paragraf final, pera, el deuria escriure a la tardor del 1764, ja que informa sobre les cullites de l'estiu (faves, cereals, fruita, vi, glans de mra). Extrapolant l'analisi que fa Ignasi Terradas del món de les masies, hom diria que llegint documents d'una parraquia pagesa, com el que presentem, es té també la impressió de l'existsncia d'una "consci5ncia histarica de parraquia". Quan es descriu una inundaci6 o una carestia d'aliments, "es fa un testim2 niatge de la institució a través de detalls evocadors del pas del temps", "les grans pSrdues, les guerres, les fams, els desastres, les morts, etc... són viscuts en el seu propi present com si fossin ja un record. Es viuen com a histbria" (21). "MisBries de l'any 1764" de Joan Calderó no es pot separar d'allb que hem deduft de l'estudi i analisi de la Consueta de Riudellots: el s6u redactor era un representant del moviment il.lustrat en el camp, amb uns desitjos de purificaci6 irg forma dels constums populars, així com de racionalitzar la vida parroquial (22). I a l'igual que els clergues catalans, Baldiri Reixac (23) i Hermenter Martí f24), així com el gallec Juan Antonio Posse (25), el seu orígen esta en el món de pages i la seva acci6 no surt de l'zmbit rural, ja sigui en la vessant pedagbgica escolar (Baldiri Rixac), política (Juan Antonio Posse) o pastoral (Hermenter Martí i Joan Calder61 (26). Els comentaris valoratius que fa el nostre clergue de Riudellots sobre la caritat i el corner$ de grans -és conscient del mabil especulador en moments de carestia, especialment-,ens permeten reafirmar la seva ideologia il.lustrada i paternalista. El document. La narració que el sagrista de Riudellots va fer de la crisi alimentaria del 1763-1764, contempla els seus diferents components: La situa en un marc més ampli que el catal8; la seva principal causa fou la climatologia adversa (pedregades i inundacions), esmentant-se, també, la Guerra dels Set Anys (17661763); La mancanqa d'aliments no afecta tan sols als cereals per al pa, sino també a diferents productes d'horta, quedant perjudicat l'altre element clau de lralimentaci6 popular d'Antic RSgim , 1 escodelta ; La f unci6 apaivagadora de les importacions de cereals estrangers pels ports de Blanes i Sant Feliu de Guíxols que motivaren que els mercats de Girona, Cass2 de La Selva, Sa= ta Coloma de Farners i Hostalric no quedessin desproverts encap moment; la gran elevacid dels preus seguint el ritme estacional, provocant 11expulssi6 del mercat d'hmplies capes de la poblaci6 (vegi's grdfica) que a partir del mes de marg hagueren de posar en l'escodella herbes en comptes d'hortalisses, a més de no me; jar pd, provocant malalties i en alguns casos, la mort; els moviments migratoris de poblacid rural vers les ciutats de Girona i Barcelona, que cercava el "remei" en la caritat de cases privades o en institucions tradicionals d1assist8ncia (Pia Almoina). Moviment estacional del preu de diferents pro ductes agraris (cereals i llegums) de l'octubre del 1763 al maig del 1764, en els mercats de Girona, Cassd de La Selva, Santa Coloma de Farners i Hostalric (271. J LLIURES PER QUARTERA 109e F l' i /i i i 63. 1 1OCT. DES. FEB. ABR. NOV. GEN. MAR. MAI. I .- .,.,., BLAT FORMSNT. ...., ...,... BLAT MESTALL. - FAVES, GARROFINS, VECES,BLAT DE MOR~MILL, PAN~S. La narracid de Joan Calder6 6s un testimoni mbs de que* talunya i la seva capital, com diu Pierre Vilar, no estaven lli: res de la preocupacid per les crisis alimentaries, malgrat les importacions de blat (28). També és un testimoni de la gran disparitat entre els preus de Barcelona i els de la Catalunya inte rior, tal com ho ha comprovat Ramdn Garrabou pel mercat de TBrrega, tot i que també hi arribaven blats d'importacib (29). Pi2 rre Vilar, ha constatat que viles com Olot, Camprodon, Llivia i Puigcerdd al 1764 sofriren una veritable pendria (30). Segons Vilar, coincidint amb les dades del nostre document, el junydel 1764 a zones de l'interior catals, la quartera de blat es pagava a 9 i 10 lliures (31), a difelencia de Barcelona que anava a 5 i 6 lliures (32). La xifra de pobres que arribaren a Girona i Barcelonaque ddna el document es poc creIble per massa elevada (33). Vilar fa esment que la resposta de la caritat a Barcelona, en part fou organitzada per mestres del sector tsxtil, que aviat!' es convertirien en industrials d'indianes, quedantalgups d'aquests pobres absorvits, c'om a for~a de treball (34). La crisi alinientaria del 1764, tingué la "solucib" classica de la caritat, i en el cas de Barcelona cal tenir en compte la variable de la demanda de forqa de treball per part de la inddstria tsxtil, sense esclat de violOncies i revoltes, a difg rencia de Madrid, Saragossa i Pais Basc al 1766 (351. Tanmateix, malgrat trobar-nos davant un model clSissic, és important que el contextualitzem amb quelcom que, paradoxalment, com diu William Callahan, es donava sincrdnicament; en aquells anys es posaven els principis d'un atac contra l'estructura tradicional d'assis tencia pdblica (361, atac que en gran part procedia de 1'Estat i que quedava expressat en la nova institucid de l'hospici, que exigia una mutacib important en els conceptes de caritat i pobresa (37). La crisi que descriu el sagrista de Riudellots troba "solucid" en la caritat tradicional, d'arrels medievals. Al cap de 16 anys, el bisbe de Girona, Tomhs de Lorenzana, en una pastoral, ens indica que el nou concepte de pobresa i caritat -el proposat per 1'Estat-, ja havia arrelat en la jerarquia ec12 Un testimoni documental excepcional? Tal com diu Jean Delumeau, els diaris manuscrits fets pels rectors de parr6quies esdevenen per a l'historiador mines d'informació sobre la vida quotidiana d'una determinada població (39). La Consueta de Riudellots, tot i no ésser prapiament un llibre de memaries o un diari, és una font histarica prouc* ra en aquest sentit. Tanmateix, no és excepcional, ni la Consue ta en la seva globalitat (401, ni la narracid de "Misbries de l'any 1764", en particular. Ben segur que una recerca documental global dels arxius parroquials, que anés més lluny dels lli bres sagramentals Gtils per a la histaria demogrdfica, ens dong ria sorpreses agradables. Un cas for~a paral.le1 al que hem pre sentat és el del rector de Vallvidrera del 1789, Josep Bernada, que deixd escrita una nota en la Llibreta de Compliment Pasqual d'aquella parr6quia que constitueix una prova documental que els Rebomboris del Pa no quedaren localitzats Gnicament a Barcelona, tal com ja ho ha esmentat Irene Castells (41). Hem ~mat,,~oncs, que dues crisis de subsistsncia del segle XVIII, la del 1764 i la del 1789, han deixat petjada documental en dos petits arxius parroquials rurals, a través de les mans dels seus respansables directes, malgrat les diferencies entre les dues (la del 1764, sense esclat de violSncia, i la del 1789 amb motins). La seva V& lua, a més de la informació que ens poden donar, és que ens poden mostrar con la clerecia rural interpretava i vivia aquelles situacions, prapies de la societat d'Antic Regim i ei seu carac ter de font hist6rica intencional, localitzada i delimitada, ens pot permetre descobrir quelcom de la quotidianeitat de les crisis de subsistencia (42), essent una font complementaria i enri quidora als estudis de cardcter macrohistBric (43). JOAQUIM M. PUII SOLA. ~licenciat en Histdria General i Geografia per la Universitat de Barcelona (any 1981 - 1982). Transcripcid (44). Presuposant que la cullita de'l1any 1763 fou generalment misera, no sols per tot 10 present Regne.d1Espanya, sino tam bé en Fransse, Italia, Elemanya y Portugal, ja per las g [u] erras que inundaren 1'Europa en general per 10 dilatat espay de sis anys continuos, sinb y també per las universsals pedragadas y inundacions dlayguas que per tota ella esdevingueran per 10 discurs del dit any 1763, no pcdie ésser menos que seguir-se una total falta dels aliments necessaris per lo suste to huma. I" Pera no obstant esta missria -,pr la misser icdrdia y ProvidPncia Divinano ha arribat -affins vuy als 21 [de] maig [del] 1764, en que jo Joan Calder6 Presblter Sa crista de la Parroquial de Sant Esteve de Riudellots de La Selva, Bisbat y Vegaria de Gerona, Principat de Catalunya, dono ( 1071) principi/ a la present narraciba aver-i fam general, ny las malaltias que alguns malencalichs y poch experimentats en las providsncias divinas, avian ja pronosticat(foren moitas ). La miseria y falta dlaliments, no sols fou de granas per 10 pa, sino y tam bé dlortalissas per escodellas, perque las cols, naps y altres cosas semlantsse feran mal bé y se perderan a cau [s]a d'unas tremontanas irregularment fredas que sobrz vingueren 10s dies 11, 12 y 13 d'octubre [del] 1763, que ajustat a' la falta de grans, aumentaren generalment 10s lamefi tos y suspirs. No obstant esta falta general de grans y ortalissas, la Divina Providencia, se demostra benigna en est present pahls, no faltant 10s grans forasters que per pa y olla, se desembarcaren en diffarents ports de mar, que ha diligs; cias y cuydados de diffarens negocians, mercaders y merxants, ja per socarrar las nesecitats, ja y 10 més sert y segur, per propri interés, se buscaren en estranys pahyssos. Los ports de mar, que per lopresent ( 108~) corregiment de Gerona abundaren més fias provisions de grans de tota espscie foren 10s de Sant Feliu de Gulxols y Blanss. Los negocinats del propri pahls anar-10s ha buscar en aquells, 10s trensportaven en las plassas mercantlvolas, com és Gerona, Cassa de La Selva, Santa Coloma, Hostalric, etc. Y en 10s mercats d'estas sempre hy ha agut sufficients grans per las pro visions particulars nessessarias, si bé 10s preus han estat crwuts en esta íom. En 10s mesos dloctubre y novembre, 10 forment s'ha venut a 50 y 10 mestall a 45 reals, la quartera. La restant grana com és favas, garrofins, vessas, blat de moro, mill, panls bé a 32 reals la quartera (45). En 10s mesos de febrer y mars, 10 forment ha 6 lliures; 10 mestall, a 55 reals; las favas y demés granas a 50 reals la quartera. ' 71 l'any 1763 es deixa de fer, per no haver els Baciners de les Animes, recaptat prou blat d'almoina (vegi's PUIGVERT, Joaquim M.: Unaparrbquia Catalana del segle XVIII ..., V.I., pp. 216-219), o la disminució del producte de les absoltes que es resaven 1'1 i 2 de novembre: "(. ..) Pera al temps present que contam any 1763 y inmediadament antessedents, regularment 6s de 2 a 3 lliures. Y d'esto se discorra dsser la causa, la inclamencia del temps y exorbitats pagaments de reals contribucions, causant una y altre d'estas cosas moltapobresa o almenos molta falta de conveniencias per aplicar suffragis a las animas dels diffunts, nostres passats. Y de tal modo se va reffredant o intibiant esta pia devoció, que se pot prudentment reselarlo total extermini d'estas funcions d'absoltas y responsoris particulars "(A.P.R,, Consueta 1763, f. 88~-~.) Aquests exemples ensporten a preguntar, fins a quin punt les crisis alimentaries, no actuarien d'elements de descristianitzaci6?. Es possible que s'aprofités una conjuntura econamica determinada, per a posar fi a uns costums, ja en devallada?. Si aixa darrer fos cert, es podria parlar de "descristianitzaci6 espontania de temps llarg" en el sentit que ho fa VOVELLE, Michel: Pieté baroque et déchristianisation en Provence au XVIIIS siecle, Editions du Seuil, Paris, 1978, p. 11. (43).- Vegi's GINZBURG, Carlo i PONI, Carlo: "11 nome e i1 come: scambio ineguale e mercato storiografico", Quaderni Storici, 40, Bologna, gennaio/aprile, 1979, pp. 181-190. f44).- PUIGVERT i SOLA, Joaquim M.: Una parrbquia catalanadelsegleXVIII.., V. 11, pp. 183-186. Les pautes de transcripci6 que hem seguit són les següents: s'han respectat les grafies originals; el text s'ha accentuat segons la normativa actual, regularitzant els signes de puntuaci6 i les majuscules; s'han aglutinatoseparats els mots d'acord amb l'us actual, indicant les dues coses 'Qrnh un punt volat; s'han posat apbstrofs i guionets per a facilitar la lectura; s'han desenvolupat les abreviatures; en cas de lectura dubtosa s'ha posat un interogant entre parentesi; les lletres i mots entre claudhtors, han estat escrits per nosaltres per a facilitar la lectura; les lle tres o paraules escrites pel redactor del document al marge les incluim en el text, alla on correspon, entre parentesis angulars; s'ha indicat els canvis de pagina de l'original amb una barra (/), quere met a la numeració del marge esquerre del text, indicant el numero del full del document original, seguit d'una r si es tracta del= - to, o d'una v, en el cas del verso. - f45).- Per un error en la transcripcid de llautor,en aquest punt s'ha d'afe gir el següent paragraf: "En 10s mesos de desembre [del] 1763 ner [del] 1764, 10 blat forment a 56 [reals]. Lo mestall a 50 fr::;s], las favas y demes grans a 40 reals la quartera".