Vies d'estudi dels registres parroquials : estructura social i oficis a l'Alt Empordà durant l'Antic Règim

ESTUDIS I INVESTIGACIONS Vies d'estudi dels registres arroquia als. Estructura social i oficis a 1'Alt Emporda durant 1'Antic RSgim, per Mique 2 PZanas Roig. Els Registres Parroquials. Els registres parroquials, com a actes concernents als esdeveniments vitals de la població en el passat, tenen un indubtable valor com a document histbric. Comencem a tenir-ne mos tres a finals del segle XIV i principis del XV, segons les contrades i la iniciativa dels respectius sacerdots, que anaven a remolc de les disposicions diocesanes. A Girona, el 1502,elBis be Berenguer de Pau establí 1 'obligatorietat de portar registres de baptismes, tot i que no rebran la instauració oficial fins el Concili de Trento l'any 1563 111. Portats per sacerdots i sacriz tans, es componien fonamentalment de tres llibres: el de baptis mes, el de matrimonis i el de defuncions, on recollien, dia a dia, els aconteixements demografies de cada parrbquia. La seva finalitat era religiosa, informativa i econbmica al ser una senyal d'identitat dels fidels i dels seus canvis, el evitar repeticions 0 fraus i alhora ser l'anotació dels "serveis" prestats icobrats Pels sacerdots. La informació que contenen aquestes fonts és ricaiabun dant i permet nombroses vies d'acostament a la població d'una re gió en el passat, una vegada solventats dos primers inconvients: el localisme i la seva diversificació. Al ser anotacions d'kbit parroquial tenen, en principi, poca representativitat dins una zona més ampla, aixd obliga a l'elecci6 d'unes mostres per poder copsar mEs la diversitat de la regió. Per altra banda, l'extensi6 geogrdfica i cronolagica de l'estudi condiciona unes difersz cies de forma dintre els models gensrics: cada rector les realit zava a la seva manera, aixa porta dificultats en un estudiampli al no tenir la seguretat de que totes les informacions serancons tantment anotades (2). Cal un bon aparell bibliogrdfic i metodo18gic per solventar aquestes limitacions, així con. una tasca d'qip per abastar la major zona possible, coses poc abundants a casa nostra. Com a tota font histdrica, els registres parroquials prg senten unes particulars caracterlstiques a les que cal adaptar la recerca en funci6 dels resultats que es pensen obtenir. Així s'han bastit diversos mstodes per aprofitar les seves informacions, que es poden dividir fonamentalment en dues direccions: 1 'estudi numeric i 1 'estudi nominatiu (3). El primer seria el re compte directe i anual dels aconteixements de cada parraquia a partir del qual aixecar unes grhfiques que ens ajudessin a dete2 minar 11evoluci6, les fluctuacions i alguns elements de la pobla ció de la parraquia: la tendsncia, les crisis, taxes... Un est2 di d'un grup de pobles pot informar de la tendsncia d'una zona més extensa. L'altra via correspon a l'anglisi individual. Consisteix en obrir fitxes per totes les actes d'una parraquia mitjana, a partir de les quals reconstruir l'etrolució del maxim possible de families al llarg del temps (4). La reconstrucci6 en un grup de parrbquies vernes permet aprofitar molta informacid al recollir els desplaqaments familiars de curt radi, que s6n els que trunquen més freqüentment 110bservaci6. Per viles i ciutats es procedeix a un mostreig (cognoms comenqats en b, . . . ). degut a la gran feina que representa el buidatge i el lligar les famílies,jaque els estudis informatitzats no han donat encara els resultats es perats. Aquest estudi minuciós permet consixer, a més de la tez dencia, l'estructura intima de la poblaci6, sobretot a nivell £2 miliar i en llanalisi de la reproducció: nupcialitat, natalitat, fills per matrimoni ..., encara que els treballs individuals han de basar-se en mostres reduides i, a voltes, poc representatives. No acaba aqui la utilitat dels registres com a font hi2 tbrica. Les anotacions sobre l'edat, el sexe i l'estat civil dels subjectes ens acosten a l'estructura de la població, els oficis informen sobre l'estructura professional, els llocs d'origen sobre la mobilitat i les signatures, en fi, sobre el nivell d'alfa betitzacid entre d' altres. Hi ha tot un seguit de fonts per estudiar aquests aspectes com la composició professional o la mobilitat geografica de la població en el passat, encara que molt diverses i sovint poc Útils. aquí ve els pocs avenqos que s'han fet en aquestes direccions. Els censos i fogatges generals poques vegades ens en* formen i encara en tenim pocs de dades reculades (5). Hem de re@ rrer doncs, a fonts més locals, com els padrons i recomptes d'al gunes viles, els cadastres al s. XVIII o els"amillaramientos"al S. XIX (6). En aquesta línia d'utilització de les fonts locals trobem els registres parroquials que, amb les seves part'icularitats, prz senten dos avantatges: impliquen la totalitat de la població, s& gui censada o no, i permeten seguir-ne l'evolució a travgs del temps d'una manera continua. Cal, pera, uns plantejaments previs a l'hora d'enfocar el seu estudi: 1. Definir l'abast geografic i cronolagic del treball i els objec tius concrets que es pretenen obtenir. 2. Elecció de la font més adequada per cada tipus de recerca, en funció de la seva fiabilitat i de la qualitat d'informacib: Els registres de defuncions semblen, en principi, més aptes per l'es tudi professional a l'incloure tota la població, sense excepcions, ara bé, en temps de malalties epidsmiques o infeccioses alguns sec_ tors poden quedar més afectats pel contagi i sobrevalorar els re sultats. Aquesta mortalitat diferencial no sembla tenir, perarun pes decisiu i menys quan afecta als sectors demograficament més dinamics de la població. En canvi els llibres de matrimonis espg cifiquen millor la mobilitat geografica dels contraients al dis tingir l'origen i la residsncia de cadascun. 3. La mostra s'ha d'elegir en funció del perlode de temps a estudiar i del volum de la població de la parrbquia per obtenirga ranties de la seva representativitat. 4. El buidatge s'ha de fer amb una bona coneixen~a de les fonts i amb unes bones fitxes per recollir al maxim la informaciÓ.Ca1 especial cura per aprofitar la rica nomenclatura de l'spoca. L'estudi de les professions. Hem escollit uns pobles que abarquessin la diversa geografia de 1'Alt Emporda: Castelló dlEmpfiries i Cabanes amb terres planeres i fSrtils, Navata i Ordis a l'interior, amb un s61 més irregular i de menor qualitat i Darnius, Agullana i Espolla, zones marginals del Pre-pirineu que han de buscar altres formes de subsistencia alternatives a l'agricultura extensiva i cerealera de la plana. L'estudi s'ha centrat als anys mitjans del s. XVII1,prs nent-ne una mostra de 5 a 10 segons les dimensions de la població 17). S'han buidat per aquests períodes les actes de defuncions amb l'anotació de la professió del difunt, o bé de l'espk o pare quan es tractava dels fills o les dones casades (8). Al coincidir en gran mesura els percentatges s'han agregat per aug mentar-ne la seva representativitat. Per la seva parcialitat no es pot fer un estudi exhaustiu ni tampoc un cens de la població activa, el que es pretén és obtenir una visió aproximada de les activitats productives de la comarca en relació a la població que, d'una manera o altra, s'hi dedicava. El treball femení, tant important en les feines camps roles (neteja, sembra, recollida. ..) queda normalment negligit en censos i cadastres, aquí queda implícitament inclós en llactivitat del pare o marit, del grup familiar. En un intent de sistematització de la multitut d'oficis que apareixen als registres els hem agrupat en quatre grans grups d'activitats econbmiques i productives. Així el sector primari inclou totes les activitats relacionades amb la natura, l'agri- cultura, la ramaderia i la pesca, amb les seves variants en relació a les condicions de treball o rSgim de propietat. L'artesanat en una zona rural i eminentment agraria ana va encaminat a subministrar l'equipament necessari a la població i als seus mitjans de treball. Així els sabaters, teixidors, sastres... els hem inclós dins el grup de "productes per l'h~", mentre els ferrers, corders, boters, fusters, i fins i tot els mestres de cases i moliners, han entrat en el grup d"'equipament i construccib", de subministrament de material necessari per les activitats productives. AixP la divisid, certament artificial, s'ha fet en funció de la finalitat del seu treball i no de les matbries que treballen (9). El sector dels "tapers" és el res+ tat de l'especialització d'una zona marginal en uns productes (suro) destinats a la comercialització. El comerq inclou tots els aspectes de la distribucid de productes tant en el transport (traginer), com en la comercialització (negociant, comerciant, o més expl5cit "corredor de s2 ro" ) . Per professions liberals hem inclbs un sector de la població que realitza un conjunt d'activitats econdmiques no direc tament productives, sinó uns serveis per a les necessitats humfi nes: educacib, sanitat (metge, apotecari, llevadora), advocacia, i administracid (Notari, Doctor en Drets, escrivent, ... fins als religiosos (sacerdot, domer, sacristz ... ) o militars (soldats so_ vint eren f oranis, en guarnicions o destacaments). Apleguen un grup de gent, generalment petit i d'un poder social divers, encaraque important en la seva tasca. La presentació es fa per cada poble, sigui a mitjans del segle XVIII o a principis del XIX, per fer-ne comparacions.(Qua dre I). La primera columna representa els números absoluts per cada grup, la suma dels quals dóna el número de casos registrats. La segona columna, entre parbntesi, representa el percentatge de cada grup o de cada sector (la suma dels seus grups) referent al total de la mostra. La visió que s'obté d'aquest quadre és el pe; centatge de la població que, per cada poble, es dedica o esta re lacionat amb les diferents activitats productives o professions, 43 i alhora una breu mostra cronoldgica. Tot aprofitant la termino logia de l'spoca i intentant retratar la seva estructura social i econbmica: per sectors i per professions. Els censos de 1787 i 1860 ens dibuixen ja unes traces generals pel que fa a la distribució de la població altempordanesa segons la nostra classificació: ruralització, elevat percentatje d'assalariats agrícoles, desigual pes del sector artesanal segons les poblacions i petit grup dedicat al corner$ (10). Per la nostra part, podem afinar més les observacions. Acl.aparador domini de les activitats agropecu~ries, quasiexcl~ sivament agrxcoles. La ramaderia, poc especialitzada, jugaria un paper complementari dins l'econornia familiar i seria més o menys important segons l'extensió, qualitat i caracteristiques de 1 'explotació pagesa. Si classifiquem la població dedicada a l'agricultura,o& servem els següents percentatges: PROPIETARIS Castelló 296 (40%) Cabanes 70 (16'2) Navata 38 (23'9) Ordis 49 (35'5) Agullana 43 (29'0) Darnius 35 (26'7) Espolla 80 (35,4) SEMI-PROP. 14 ( 2%) 12 ( 2'8) 31 (19'5) 4 ( 2'9) 2 ( 1'4) 17 (13'0) 10 ( 4'4) TREBALLADORS 426 (58%) 349 (81 'O) 90 (56'6) 85 (61'6) 103 (69'6) 79 (60'3) 136 (60'2) TOTAL 7 36 431 159 138 148 131 226 Es destaca la població dedicada al treball assalariat, que representa entre un 35 i un 50% de la població total, percentatge que, dintre del conjunt de població dedicada a l'agricultura s'eleva al 60% o més. Són els treballadors (a voltes "bracer" o "jornaler", diferents matisos que no fan variar el seu significat), categoria de la població generalment amb poca terra que no els permetia la seva subsistsncia i que havien de vendre la seva forqa de treball a canvi d'un sou, en especie o en diner, per poder satisfer les seves necessitats més inmediates. Podriem definir-10s com semiproletariat (11) agricola per la naturalesa del seu treball: de temporada o eventual. Hiha,doncs, tres tipus de propietaris (22): Els grans propietsris, que repre senten una mínima part de la població rural i tenen la propietat repartida en explotacions portades o bé amb treball assalariat o bé amb contractes d'arrendament, masoveria o parceria.* gueixen els propietsris mitjos, gent que treballa la prapia terra i que en pot tenir d'arrendada per completar les explotacions, són els "pagesos", amb formes de treball de tipus familiar ique ocupen entre el 25 i 35% de la població agrícola. Entremig hi ha els cortalers o masovers, que treballen unes explotacions en re gim de semi-propietat, on hi viuen. Representen prop del 3% de la població agrícola, encara que en certs llocs marginals el seu percentatge augmenta molt, potser per les caracterzstiques delte rreny (molts masos o explotacions agrícoles-ramaderes) o per diferents acepcions del nom. Finalment apareixen els minifundistes, amb molt petites propietats heretades, comprades o arrendades, que no els poden mantenir i han de vendre la seva forca de treball per poder su& sistir. Els hortalans són una variant del petit propi8tari que gaudeixen d'una bona posició gracies a una agricultura intensiva en terres fsrtils i regades, prop de les viles amb mercat, Castelló o Fiqueres. Aconsegueixen mantenir-se estables allhrq del temps gracies sobretot a una certa endogamia geogrbficaiso_ cia1 (15). S'observa una estructura agraria d'antic rsgim en quS els assalariats agrícoles (jornalers i minifundistes, sovint e: deutats) són el sector més important, fruit de l'evolució de les relacions feudals de producció a les noves circumst~ncies dels. XVIII. Les transformacions en l'agricultura i en els sistemes de conreu permeten sostenir una major població. Durant el s.XVIII'i XiX la propietat s'ana bipolaritzant entre els grans propietaris re distes i els minifundistes, mentre els pagesos quedaven reduits a un baix percentatge i una gran part de la població agrzcola wed3 desvinculada progressivament de la propietat de la terra i dels seus mitjans de producció, passant a ser la ma d!obra necesszria per fer front a la demanda de bracos que requerien els nous conreus (vinya, olivera, blat de moro) i les noves activitats (indfistria suro-tapera, manufactura figuerenca ... ) que anc ven assimilant el creixement de la població (14). Situació que s'assembla a la formació social mallorquina descrita per J.SüAü, que es caracteritzava fonamentalment per l'explotació de la for sa de treball dels jornalers assalariats agrícoles (151, encara més accentuada. L'artesanat ocupa entre un 15 i un 20% de la població, amb difersncies segons les zones: mentre s'observa un cert equi libri dels seus sectors en els pobles agrícoles de la plana, a l'interior s'observa una certa especialització: manufacturera a Navata i Ordis, aprofitant la proximitat amb Figueres i buscant una sortida a les limitacions d'unes terres poc f8rtils. Agulla na i Darnius amb especialització suro-tapera, destinada a la co mercialització dels seus productes, sobretot al s. XIX, causa de l'estirada demogrsfica per aquestes dates. Alhora s'impulsa el sector artes3 dedicat a l'equipament i a la construcci6 (a l'igual que a Espolla, zona vitivin~cola) per fer front a les necessitats del treball, refiant-se de l'adquisició dels produc tes pel consum hums. El comerG representa un sector minoritari, tant pel que fa a comerciants com a transportistes. Tot i que les xifres poden ser deficitaries degut al seu absentisme o a la poca dedica ció exclusiva (traginers de temporada ... ) ens revel.len la mediocritat del sector comercial, així com el de l'alimentació, en el marc de la vida'rural dels pobles. Fora de Castelló dlEmpÚries, que encara conserva alguns reductes de la seva antiga capitalitat comercial i administratL va, el sector de les professions liberals és reduit: a destacar el poc pes de l'ensenyament i la sanitat a tots els pobles,mtre la religió manté certs percentatges constants. Al treballar números tant baixos 6s faci1 que algunes categories no estiguin representades amb prou fidelitat, per6 els percentatges són representatius de com aquests sectors eren un element numsricamnt minoritari en la vida rural empordanesa, tot i la seva diversa importancia, sobretot el grup de sanitat i advocacia, fins i tot com a propietaris. Per certs ports mariners i viles i ciutats catalanes s'ob serva durant el segle XVIII tot un seguit de transformacions que produeixen una modernització profunda en les seves estructures econbmiques. Aixi J. NADAL ha destacat per Palamós com al 1718 era fonamentalment una població de tipus primari i extractiva, en canvi al 1834 s'havien observat uns canvis degut a l'especia lització manufacturera (suro-tapera) i a l'exportació dels seus productes amb la qual mantenir el namero creixent dels seus habitants (16). De la mateixa manera, ciutats com Girona o Barcelo nat que a principis del s. XVIII tenien una estructura tradicig nal i preindustrial iniciaran unes transformacions cap a la coc centració industrial que canviaran fonamentalment les seves característiques (17). O Banyoles que durant el segle XVIII s'ha revel-lat com un centre manufacturer creixent amb implicacions a tots els pobles de les rodalies (18). Les transformacions iniciades a l'agricultura amb l'especialització i comercialització dels excedents preparaven ja unes de més profundes: la concentració de capitals en ciutats i viles comercials que seria la base per la industrialització del s. XIX. El que interessa pera aquí és definir la comarca de 1'Wt Emporda com eminentment rural, en quS el mar sols juga un paper important en certes poblacions costaneres, com a complement per la manca d'unes bones terres. Interessa observar com la dinami2 zació que s'observa en certs sectors urbans, manufacturers i co mercials, no es produeix a l'hmbit rural, sols en alguns punts concrets s'observa una certa modernització sense aconseguir perb, canviar l'estructura tradicional. Els dnics llocs que ho aconseguiran seran Figueres, capital comercial i manufacturera de la comarca, i les viles costaneres com Roses o llEscala, portes a l'exterior des d'on realitzar les importacions i les exportacions i des d'on sorgir2 I'atracció sobre els treballadors agraris per omplir la creixent demanda de m3 dlobra manufacturera. NADAL, Jq.: La introducci6n del Catastro en Gerona, Barcelona, 1971 i NADAL, J. i GIRALT, E.: "Barcelona en 1717-1718 (...ops. cit. nota 61. TERRADAS, D.: Poblaci6 i societat a Banyoles al s. XVIII, Tesi de Lli cenciatura, Bellaterra, UAB, 1982. On tamb6 destaca la importincia del treball assalariat en les feines del camp compaginades amb unes petites propietats o algunes activitats manufactureres i la baixa pro gressiva del nO de pagesos propietaris per la concentració de la terra. Es clZssic l'estudi de NADAL, J. i GIRALT, E.: La population Catalane de 1553 a 1717. L'inmigration francaise et les autres facteurs de son developpement, Paris, 1960, on s'utilitzen els registres parroquials, Llibres hospitalaris, de confraries i un recompte específic de 1637, entre d'altres. D'abast mes local veiem, dels mateixos autors, La immigraci6 francesa a Matar6 durant el s. XVII, Mataró, 1966, o dues re cents aportacions sobre la ciutat de Girona al I Congres d'Hist8ria Moderna de Catalunya (Barcelona, 19841: CASTELLS, N.: "Els moviments migratoris en la Catalunya Moderna: el cas de la immigració envers la ciutat de Girona (1473-1576)". I, ps. 65-74, basat en els registres de franqueses concedits a les noves famílies pobladores, i el de SIMON, A.: "Girona a comienzos del ochocientos. Inmigración y crecimien to demográfico", I, ps. 133-139. "Los registros matrimoniales de las parroquias nos ofrecen una magnífica pista. La reiterada constatación de contrayentes de un mismo ori - gen ser& el indicio de haberse establecido una corriente humana que obedece a unas causas de repulsi6n, por un lado, y de atracción por otro", NADAL, J. i GIRALT, E.: "Ensayo metodológico para el estudio de la población catalana de 1553 a 1717" a Estudios de Historia Moderna, 111, Barcelona, 1953, p.24. - Així, per 1'Alt EmpordB, caldria un estudi semblant per altres centres d'atracció: la ciutat de Figueres, El port comercial de Roses, la zona vinfcola (Espolla) i la suro-tapera (Agullana) completarien la resta de les direccions de la poblaci6 d'acord amb les motivacions sbcioeconamiques . PLA ALBEROLA, Primitivo: "El estudio de 10s movimientos migratorios a traves de 10s registros parroquiales" a Actas de las I1 Jornadas de Metodologia y diddctica de la Histaria, Cáceres, 1983, ps. 59-73. PLA ALBEROLA, P.: "El estudio...", cit. Encara que no trobem tan alts percentatges, amb una lleugera tendencia a augmentar. Potser per ser Castell* un centre important, amb un terme extens. La distancia entre els canjuges s'ha proposat de mesurar-la de diverses maneres: corones concentriques segons la proximitat, o bé Km. de centre a centre (m6s o menys de 10). L'elecció del marc comarcal respon a ambdues motivacions aplicades al nostre cas concret. La distinci6 entre la resta de Catalunya i llEstranger 6s en funció de mesurar la immigraci6 francesa, ja que de la Peninsula nul.la. HENRY, L.: Manual de Demografia HistBrica, Barcelona, 1983, ps. 94-96. NADAL, J. i GIRALT, E.: La population catalane... El que interessava era mesurar la mobilitat global de la població i veure el diferent paper que hi jugaven les motivades pel matrimoni, per aixa no s'han eliminat ni els matrimonis entre vidus ni els que els contraients no residissin a Castell6, ja que aixb reduiria la mos tra i tambt5 canviava els resultats al eliminar o obviar uns moviments evidents. (271. Per exemple, el 27 de marc de 1843 el casament entre Salvi Llanet, jo ve natural de Garriguella i vei de Cabanes, fill legftim i natural de Vicenc Llanet treballador de Cabanes i MC Quintana de Vilabertran. L'esposa 6s Catarina Batllori, donzella, natural de Castell6 d'EmpÚries, veina de Cabanes i filla de Francesc Batllori, pastor, natural de Pau, i de Maria Peix, c6njuge de. Vilacolum de Baix. (Llibre 1V de Matrimonis de Cabanes) I el mateix passa per Castellb. 2 Quadre I : ESTRUCTURA SdCIO-PROFESSIONAL DE L'ALT EMPORDA A L'ANTIC REGIM, CASTELL0 D 'EMPUBIES CABANES NAVATA ORIIIS S.XVU;I m.S.XiX 8,XVIII ur.XVII1 ar,XiX m.S,XVIII Propietari . 7(0,7) 611~4) 1(0,2) 1(0,4) 1(0,3) Pagb s 221 (20) 2(0,5) 67(12,5) 3745,l) L9(5,8) 67(12,5 Hort ai& 68(6,1) 27(6,2) 2(0,4) - - - 4 47(10,7) ~ortaler/Mas , 112(2,2) 31(12,6) 500583) 4(2,1) Treballador . 426(38,4) 198(45,3) 349(65,1) 9006,7) U6(41,6) 85(45,9) Past or 47(4,3) 21(4,8) 7(1,3) 1(0,4) 1(0,3) - Peecador : L7(1,5,) als41 - - - - S. PBINUHI 800(72.3) 307(70,3) 438(81m7J 160(65.2) 207(63,3) 138 (745) rrod. Home . 80(7,2) 49 63,2) 31(5,8) 45(18,3) 74(22P) 25(U,5) Equipament i . 97(8,8) 28(6,4) constnrccid 49(9,2) 20(8,2) 35(10,7) 18(9,7) Ab77C16.0) 77(17*6) 80(15.0) 65 (26.5) 109 (3333) 43 (2392) Comerciants 13(1,2) 12(2,8) 3(0,6) - 4 - 3 Transportist . 7(0,6) 6(1,3) - Bot&g/Alim. . 2(0,2) 7(1,6) 3(0,6) - 1 - OONERC s 22(2.0) 25(5,7) 60 .- 5(1,5) 3(l,bj Enaenyament . - 2(0,5) - - - Sanitat 32(2,9) 6(1,4) 4(0,7) 8 4 - Advoc/Aüminist. 35 ( 3,2 ) 511,l) - 5 - - Religidsos 16(1,4) 6(1,4) 4(0r 7) 3 2 1 Soldats 24(2,1) 6(1,4) 1(0,2) 1 - - PR0F.LLIBERALS 107(9,6) 25(5*8_2 9(1*6) 17(6& 6(1.8_1 l(0.5) Varis 2 3 3 3 - - TOTAL . L108 437 536 245 327 185 nnn 64-0 ,au CUmrl O rl nhn mdw Quadre I1 : ORIGENS DELS CBNJUGES A CASTELL0 D'EJQUXIES, ( s s. XVI I-XIX) 1609-1615 H ($1 D ($1 TOTAL (%) Castell6 : 83 (48,2) 118 (68,6) 5894 A.Emporah: 24 (140) 30 (17,4) 15 , 7 Catalunya : 5 (299) 19 (11,O) 7,- Estranger: 60 &,9) 5 (3,O) 18,9 1696-1705 Castell6 : A.Empord&: Catalunya : Estranger: 1745-1752 Castell6 : A.Ehpordb: Catalunya : Estranger : L790-1800 Castell6 : A.Empord% : Catalunya : Estranger : 1825-1829 Castell6 : A. Empordb: Catalunya: Estranger : TOTAL (6) TOTAL ($) 60,- 29,- 10,- Quadre I11 : RESIDENCIA ANTERIOR DELS CDNJUGES A CASTELL0 D'EMPVRIES (ss.XVI1 a XIX) . 1609-1615 : Marit Muller Castell6 Exterior Castell6 107 31 hrterior 3 3 1 Total - 140 - 3 2 1696-1705 : Marit Muller Castell6 Exterior Cast ell6 97 47 Exterior 46 11 Total - 143 - 58 1745-1752 : Marit Muller Castell6 Exterior Castell6 114 50 Exterior 36 8 Total - 150 - 58 1790-1800 : Marit Nuller Castell6 Exterior Castell6 273 48 Exterior 43 5 Total 316 - 53 TOTAL - 138 34 172 - TOTAL TOTAL - 164 44 208 - TOTAL - 321 48 369 - Resum 62,2$ 37,2% 0965 - Resum 48,3% Resum - 5498% 41,4% 3,8% Resum 74,0% 24,6% 194%. 1825-1829 : Marit Muller Castell6 Exterior TOTAL Resum Cast ell0 92 2 2 114 74,2% Exterior 9 1 1 O 25,0% Total - 1 O1 - 23 - 124 0,8$ - Grafica I : Orfgen dels cdnjuges a Castell6 CASTELL0 D'EmPdRIES DRfGEN DELS C~NJUGUES % A2395 0 0 AS5 1:1609-15 ,2:1696-1705 ,3:1745-52 ,4:1790-1800 ,5:1825-29 a Castell6 ~.~mparda Catalunya O Estranger - Mapa I : Residsncia anterior dels canjuges a Castelló CASTELL^ O'EKPdRIES RESIDENCIA DELS CbNJUGUES Ambdós de Cast~116 IU" de fora tls dos de fora