El règim senyorial català a l'època moderna : continuïtat i decadència

El rggim senyorial catala a lt&poca moderna: continurtat i decadgncia, per Montserrat Durbn. Les ratlles que segueixen no pretenen ésser un estudi sobre el rSgim Aenyorial catala, sinó, simplement, una suma de reflexions que, sobre l'estructura i el funcionament de l'organització senyorial se'ns han plantejat amb motiu de l'elaboració d'un treball més ampli sobre l'evolució de la renda i la pro ducció agraria entre els segles XVI i XVIIIfI). En entrar al segle XVI, Catalunya presenta una estructu ra senyorial basada en un sistema de relacions jur4dico-adminis tratives establertes des de l'Spoca medieval. El territori cat2 18 es trobava repartit en multiplicitat de jurisdiccions,amb un clar predomini de la jurisdicció baronal enfront de la jurisdic ció reial, com molt clarament assenyala PATIIVO: "...la jurisdicción señorial est5 en el Principado mucho mSs difusa que la jurisdicción Regia, porque tiene mSs lugares, y de éstos 10 rnás eclesiásticos. .. ... la autoridad real se halla en Cataluña muy menoscabada por el mayor nEunero de sujetos a 10s Varones, si bien no todos gozan la jurisdiccidn con igualdad, pues hay algg nos que solo tienen la civil, y otros la mixta; pero la mayor parte tiene concedido el mero imperi0 y la jurisdicción criminal.. .I' (2). La implantació del decret de Nova Planta (1 716) suposar3 una pSrdua lenta pera progressiva de facultats per part de les jurisdiccions baronals,*i la politica duta a terme pels borbons perseguir2, continuament, fer-se amb les competSncies jurisdiccionals, interferint, de forma sistematica, en l'exercicide les CompetSncies senyorials (31, pera, en canvi, no representar3 un debilitament del poder econbmic del rSgim senyorial, atSs que aquest conservar3 el dret a obtenir prestacions dels individus que es troben sota la seva senyoria fins a la fi de 1'Antic R2 gim. Si entenem, com diu HINOJOSA f4/., el regim senyorial com el conjunt de relacions de dependsncia d'uns individus respecte d'uhs altres, sigui per raó de la persona -senyoria jurisdiccio nalsigui per raó de terra -senyoria territorial-, és evident que, en el marc global catal3 existeixen multiplicitat d'elements, conseqiiSncia tant de diferents punts de partida com d'una distinta evolució histbrica, que poden donar lloc a variacions significatives en el pes especific que l'organitzaci6 senyorial revesteix en cada cas. L'objectiu perseguit per aquestes reflexions est3 relacionat amb les consideracions exposades en els paragrafs precedents. D'una banda es prets examinar les variants que el rsgim senyorial presenta en unes comarques concretes -Alt Urgell, el Baix Empord3, la Conca de Barber3 i el Tarragonesi, de l'altra, valorar el pes econbmic que els sistemes de detracció d'e~ cedent tenen al llarg del període considerat, 6s a dir entre el 1500 i el 1799. Cal tenir present que, a l'spoca moderna, el sistema de relacions establert entre senyors i pagesos és molt complex i presenta un alt nivell de confusions i interferencies que fan que, com assenyala CARRERAS CANDI (51 que al pages dels segles XVI-XVIII li sigui difícil destriar entre els pagaments que satisf3 en virtut de l'usdefruit de les terres que tB cedides en emfiteusi i aquells que tenen el seu orígen en l'exercici de la funció pública per part de la senyoria. Aquest desdibuixament del sentit jurisdiccional/territorial dels pagaments i prestacions ha fet que l'hora d'estudiar l'evoluciÓ dels diferents drets s'optés per una classificació poc ortodoxa des del punt de vista jurídic, per8 que, en canvi, permetia agrupar les dife rents prestacions en funció de la seva significaci6 econbmica, conscients de que, és fonamentalment en funció de la capacitat d'extracció de l'excedent que cal jutjar, a l'epoca en qus circumscrivim aquestes reflexions, la continurtat o decadsncia del regim senyorial (6). L'organitzacib jurldico-administrativa a les quatre COmarques que prenem com a exemple és semblant: Les tasques d'administraci6 directa del senyoriu restaven confiades als batlles -slocupaven de 11administraci6 de les terres que el senyor mantenia en rSgim d8explotaci6 directa i de les funcions administratives, judicials i militars lligades a la Batllia (7) i als castlans, que s'encarregaven de la defensa del castell i del ter_ me, així com de 11administraci6 de justicia en causes menors (8). La cessió del domini dtil de la terra és feta, habitualment, sota contracte emfithtic, amb 110bligaci6 per part de l'g fiteuta -conseqÜSncia dlinterferSncies d'origen feudalde prestar jurament de fidelitat i homenatge de mans i de boca al senyor directe, sempre que li ser2 requerit, i amb pagament d'un cens i d'un nombre variable de prestacions fixes -en diner o en espsciei proporcionals a la produccib. Aquest tipus de contra^ te comporta, també, el pagament de terpos, lluZsme i foriscapis, i la concessió del dret de fadiga al senyor en els casos detrportacions del domini Gtil de la terra. Tant els juraments defidelitat com els pagaments de lluYsmes i foriscapis es mantenen en vigor a finals del segle XVIII, i els trobem presents a les quatre comarques que estudiem, bé que a 18Alt Urgell, a les terres del vescomtat de CastellbB, n'estan exempts per -privilegi concedit 18any 1320 pel vescomte Roger Bernat. D'entre els ingressos que configuren la renda senyorial, són els pagaments proporcionals a la producció els que constitueixen el gruix principal d'ingressos. Cal considerar, per tant, aapestd pagaments com la clau de volta de la supervivencia de l'economia senyorial, atOs que li permeten d'augmentar els seus ingressos a mesura que s'incrementa la producci6, evitant aixi la devaluaci6 que afecta les rendes fixes. Els pagaments proporcionals, sbn, per aquesta mateixa ra6, la carrega més feixuga que suporta l'economia pagesa: es tracta dels delmes, la tasca, el brapatge, la cal catura., els agressos, les primícies i altres parts de fruits. Delmes i primícies són presents a totes les comarques, mentres que la resta de prestacions esmentades tenen un car2cter menys general i incideixen sobre una fraccid més petita dela pg blaci6 pagesa. Es paga tasca al Baix Emporda i al Tarragonss, i calcatura, bra~atge i agressos només a llEmpordanet. Entre els anys 1500 i 1799 no s'obseven canvis en la taxa de detracció d'aquests drets, amb l'excepció del cas de la tasca que, ja des del segle XIV sovint 6s reduida a la meitat o convertida en un pagament fix en diner. Les prestacions o pagaments de canon fix, siguin en diner, siguin en espscie, són quantitativament menys importants per a l'economia senyorial com per a l'economia pagesa. El mateix caracter fix d'aquestes rendes o censos els insereix en un procés continu de desvalorització, més acusat quan el pagament és fet efectiu en diner perque, en aquest cas, no potni tan sols beneficiar-se de l'alqa dels preus dels productes agricoles,que és el que concedeix un marge de revaloritzacid al cens en espScie. En aquest grup ocupa el lloc més important el cens emfit52 tic, i en farmen part, tarnbg, els acaptes -que no més trobem es mentats a 1'Alt Urgelli les qussties -citades a la Conca de Barbera, el Tarragonss i 1'Alt Urgell-. D'entre les nombroses prestacions a qus, en el marc de l'estructura senyorial, es trobava subjecte el pagss s'hi troben, ultra els pagaments fins ara esmentats, aquells que es satisfeien en virtut dels monopolis senyorials, aixi com les pres tacions de treball i d'altres com són, per exemple, l'host i la cavalcada, l'obra manobra, la guaita, bada o faraó, etc. Caldis tingir, en aquest conjunt aquelles que comportaven l'execució d'una activitat laboral a les terres senyorials -joves, batudes, tragines, podades, etc.- d'aquelles altres relacionables amb el compliment de tasques de defensa -host i cavalcada, guaita, bada, etc.-. Ja en el 1500, les prestacions incloses en el primer d'aquests apartats tendeixen a ésser commutades -sovint a conve niBncia de l'emfiteutaper una compensació diner3ria alternatL va, O bé s6n convertides en un cens anual perpetu. Contrilriament, les prestacions incloses en el segon grup no segueixen aquesta evolució, segurament perquS tot i que els capbreus mantenen viva l'obligació de satisfer aq:estes servituds 3 2 la seva manca d'execució real no ha empss l'emfiteuta -quan no n'han estat afranquitsa demanar-ne llur conversió per una altra forma de prestació més cbmoda. Servei d'host i cavalcada i de guaita o bada en fan a 1'Alt Urgell (9) i al Baix Bqgr&; mentres que l'obligació de fer obra o mur al~castell, torres o muralles de la població és present a 1'Alt Urgell i a la Conca de Barbera, pera en la documentació no es troba constancia dlaquestes presta cions a les comarques del Tarragonss i del Baix Empord3. El monopoli dels establiments que afectaven el serveis dlinterSs comú, com són els molins, forns, tavernes, carnisseries, fargues, etc.fl0) constiturxn una de les prerrogatives seg yorials i una font no menyspreable d'ingressos. Ltadministraci6 dels monopolis era cedida, habitualment, a tercers, mitjanqant arrendament a curt o a llarg termini. En el transcurs del segles XVI i molt especialment del s.'XVIII, a causa de la creixent importancia i independsncia atesa pels municipis, els monopolis senyorials esdevenen, sovint, patrimoni municipal, sigui per via de cessió senyorial, sigui per adquisici6 del monopoli per part de la Universitat. De forma cada vegada més generalitzada,mlins, forns, tavernes, comunals, etc. seran transferits. o acensats emfiteuticament a les municipalitats o, també, a particulars. I aquesta tendencia a la desaparició dels monopolis senyorials és constatable ja a primeries del 1500, tant a llAlt Urgell com al Baix Emporda, la Conca de Barbera o el Tarragonss. D'aquesta rapida repassada al conjunt de drets i rendes que conformen la renda senyorial, i dels canvis que experimenten al llarg dels tres segles examinats (1500 a 17991, se'n desprenen les consideracions següents: a) El primer aspecte a remarcar és la gran diversitat de formes i variants que pren el rSgim senyorial catal2 entre els segles XVI i XVIII. I aquesta diversitat és patent no solament entre les diferents comarques sinó, també, a nivell de cada població, com a conseqüSncia de la particular evolució que, en ca da cas, ha seguit aquesta estructura. . b) Un segon aspecte que crida l'atenció 6s el fet que sota l1aparenga d'una estructura feudal viva i ben conservada s1hi troba una poblacid subjecte a pressions econbmiques i 'socials relativament poc gravoses. -- - Aquest fora, concretament el cas de 1'Alt Urgell. De les quatre comarques examinades, aquella on hem trobat ressenyats documentalment un major nombre d'obligacions i drets, tant jurisdiccionals com territorials, Bs, sense dubte, 1'Alt Urgell, -obra manobra, drets de salvaguarda, acaptes, host i cavalcada, guarda i fara6, alberga, drets de cena, carnalatges, quisties, passatges, etc.-. Per6 aquest complicat entramat de drets i ser vituds desapareix, al llarg dels anys per concessió expressadel senyor directe, de manera que, en arribar als segles XVI-XVII, els habitants d'aquesta comarca estan sotmesos, a la practica, només al pagament de delmes i primicies, i del cens emfiteutic. Es a dir, que en conjunt es troben per sota del nombre de prestacions mínimes que trobem generalitzades a les altres comarques, ates que 6s la Dnica de les quatre on la majoria de la població esta exempta del pagament de terCos, lluPsmes i foriscapis. En contraposici6 a l1Alt Urgell caldria situar, en canvi, el Baix Emporda. El Baix Emporda és, d'entre les quatre comarques, aquella on la població camperola soporta un major nombre de clrregues proporcionals a la producci6. Amés dels delmes i de la primscia, 6s freqüent que els emfiteutes paguin tasques, bragatges, agressos i calcatura. En canvi, des del punt de vista de l'estructura jurisdiccional no presenta quasi difersncies respecte de la Conca de Barbera o del Tarragonss. C) NO es contaten diferencies substancials en l'organitzaci6 de l'estructura senyorial que permetin establir, de forma concloent, una divisió entre la Catalunya vella i la Catalunya nova, com tampoc, en aquest aspecte, es pot diferenciar entre comarques litorals o comarques de l'interior catala. La diferent intensitat de la pressió senyorial podria atribuir-se a llaparL ci6, al llarg del temps, de multiplicitat de factors -canvis de mografics, canvis en l'estructura i en 110rganitzaci6 de la pro ducci6 agrzcola, millores en les facilitats de transport, etc.- 34 que haurien actuat d'autgntics motors condicionants i alhora di ferenciadors dels diferents components comarcals. De llobservat fins ara cal deduir que, entre els segles xVI i XVIII no es produeixen canvis significatius en el conjunt de drets i rendes que composen el gruix principal de la renda senyorial, és a dir, en les percepcions proporcionals a la producció agrlcola. Els canvis es produeixen -quan n'hi hansobre la part de la renda lligada a l'exercici de la jurisdiccid senyorial, cosa que, atesa la poca importancia econbmica que tenen aquests drets -generalment percepcions fixes en diner o en espe cietenen una feble repercussid en les variacions que, globalment, experimenta l'ingrés senyorial. En resum, per tant, llexamen de les capbrevacions i actes de reconeixement -on es continua exigint a l'emfiteuta la capbrevacid de molts drets que, a la practica, han deixatdlésser operatiusens dóna la imatge d'un regim senyorial que, a finals del segle XVIII ha sofert poques modificacions, fent aixl que s& gui factible parlar de continuitat. Paral.lelament, l'estudi de l'evolucid seguida per la renda senyorial porta, a conclusions oposades, és a dir, a parlar de decadencia del rsgim senyorial. Un analisi del moviment de l'ingrbs senyorial catalalen termes reals í21), al llarg dels segles XVI i XVIII posa de relleu la tendPncia de la renda a perdre terreny, fins al punt que, els nivells aconseguits a la segona meitat del segle XVI sdn re cuperables -i només en alguns casosa finals del segle XVIII, (12),tot i l'important creixement de la produccid agrlcola que es produeix, si més no, en el transcurs del 1700. L1organitzaciÓ senyorial es troba immersa, per tant, en un procés de p&rdua de capacitat d'extraccid de llexedent, fet que, com ha estat comentat, no és imputable a les variacions prg duldes en els elements que constitueixen l'ingrés senyorial, sinó que cal referir-10s a d'altres factors. Molt concretament als canvis experimentats en el sector agrlcola i a la incapacitat senyorial tant per a fer front a la intensificacid de la resistencia pagesa, com per a adaptar-se al nou sistema de relacions de producció que aquestes transformacions comporten. MONTSERRAT DURAN PUJOL. NOTES. - (I). Es tracta del treball titulat "Renda i producci6 agraria a Catalunya, s. XVI-XVIII: laAlt Urgell, el Baix Emporda, la Conca de Barbers, el Tarragones", que constitueix la meva tesi doctoral. (2). Cf. el Memorial de Patifio "Resumen de la consulta del Consejo de Castilla sobre el nuevo gobierno que se debe establecer en Catalufia" publicat per S. SEMPERE i MIQUEL, a "Fin de la naci6n catalana", Barcelona, 1905. (3). El mateix "Reglamento para el régimen de todas las villas y lugaresno. capitales de corregimiento" promulgat l'any 1717 pel capita general Príncep Pío, introduir& modificacions en l'estructura dels municipis, perb aquestes noves mesures afectaran només relativament al poder sen yorial, perqub confirmava, als barons que la posseien, la facultat de nomenar batlles i demes justícies. 14). Cf. E. de HINOJOSA, "El rdgimen señorial y la cuestión agraria en Cataluña durante la Edad Media", Madrid, 1905, pg. 65. (5). Cf. F. CARRERAS CANDI, "Notas sobre 10s orígenes de la emfiteusis en 10 territori de Barcelona", Revista Jurídica de Cataluña, XVI (1910): 32. Remarca el caracter emfitbutic que prenen les prestacions feudals que, sense esser filles d'un contracte de venda de la finca subjecta a domini sin6 de drets feudals vinculat a un immoble i abolits, resten con solidats en prestacions personals que atenyen el caracter de veritables emfiteusis, sigui per pbrdua dels títols originals per part de l'emfiteuta, sigui per descuit en el moment en qu& es procedeix al reconeixement del domini o en la capbrevació. (6). Per a l'agrupament dels diversos drets i rendes hem seguit, en el possible, la classificaci6 proposada per M. CAMINAL et al., & "Moviment de l'ingres senyorial a Catalunya, 1770-1835: els arrendaments de la casa de Medinaceli", Recerques, 8: 51-72. (7). Per al funcionament de les batllies cf. J.M. FONT RIUS, "Origenes del rdgimen municipal en Cataluña", Madrid 1946; i també "Ordenanzas de re forma orgdnica en municipios rurales catalanes, (s. XVI-XVIII)", Anuario de Historia del Derecho Espafiol, XXXI (1961): 570-610. Per a l'estudi de la implantaci6 de laajuntament borbbnic, cf. J. MERCADER, "La ordenaci6n de Cataluña por Felipe V: la Nueva Planta", E PANIA, XLIII (1951): 257-366, i tambe, molt especialment, el treball de J.M. TORRAS RIBE, "Els municipis catalans de 1'Antic Rbgim", Barcelona, 1983. (8). Cf. F. CARRERAS CANDI, "La institución del "castlh" en Catalufia", Bol. Real Acad. Buenas Letras, 1: 4-24 (1901). De les quatre comarques que aquí considerem, hem trobat esmentadal'existBncia de castlanies a 1'Alt Urgell i a la Conca de Barbera. (9). El habitants del vescomtat de Castellbb, a l'Alt Urgell, foren afranquits d'aquestes obligacions per les Corts del 1599. Aquestes mateixes Corts aboliren també l'obligació dels habitants del vescomtat de pagar acaptes, quhsties, passatges de bestiar, alberga, dret de cena i carna latges. Els emfiteutes d'aquests senyoriu restaven aixi només obligats al pagament.de1 cens emfiteutic, del delmes i de la primicie. (10). Entre els monopolis caldria incloure, tamb6, els drets del senyor sobre les herbes, la llenya, la venda de vi, la pesca i la caCa del terme, etc. (jl). L'estudi de l'evolució de l'ingrbs senyorial, en termes reals, ha estat dut a terme a partir de series d'arrendaments de rendes i drets senyorials. El valor nominal dels arrendaments ha estat deflactat pel preu del blat a Barcelona, per tal d'obtenir el seu equivalent en blat, Posteriorment, per tal de fer comparables les magnituds de les diferents series d'arrendaments, s'ha procedit al calcul d'un index plurisecular -previ calcul d'una mitjana mbbil de 7 anys, centradafent bfi se 100 els anys 1703-1706. (12). La informació que serveix de base a aquesta afirmaci6 constitueix l'apartat que, en la nostra tesi doctoral, dediquem a l'estudi de l'evolu ció -tant en termes nominals com realsde l'ingres senyorial.