La geografia dei divari territoriali in Italia : ressenya

L'obra France. Les dinamiques du territoire és una lúcida reflexió sobre els diferents aspectes que configuren els processos de canvi territorial a Fran~a. Si el seu contingut és irregular, cosa lbgica tractant-se de les actes d'un col.loqui amb comunicacions de caracter ben diferent, no per aixb deixa d'oferir una visió forqa rica de les profundes mutacions de I'espai frances vistes des de perspectives molt amplies i complementiries. En alguns moments les discussions dels diferents grups de treball són potser excessivament abstractes, perd cal subratllar la gran quantitat de preguntes que sorgeixen al llarg de l'obra i que es fan els mateixos autors; si no es donen respostes a moltes d'aquestes, aixo permet posar de relleu la necessitat de continuar un debat sobre una problematica molt actual i prendre conscikncia de l'abast de les transformacions que s'estan produint a les nostres societats. Cal afegir-hi que, al llarg de l'obra, s'han inserit una skrie de mapes sobre aspectes que permeten entendre les dimensions dels processos de canvi, i que ajuden a no oblidar el context en qui: es mouen les discussions. Un darrer aspecte que cal assenyalar és la confrontació de punts de vista tan diferents com són els dels geografs i d'altres científics socials, i els dels tecnics en planificació territorial que treballen per a diferents administracions; el debat que impliquen aquestes diferents perspectives és enriquidor per a tots els participants i per al lector. Finalment caldria afegir-hi que fóra ben útil dur a terme iniciatives semblants al nostre país, on el territori també esta experimentant uns processos de canvi for~a importants, l'abast dels quals potser no ha estat encara prou debatut. Lluís Riudor CELANT, A. & MORELLI, P. (1986); La geografia dei divari territoriali in Italia, Sansoni Editore, Florencia, VI11 + 501 pp. Bibliografia, índex i apendix estadístic. c<Vorrei che i1 mondo avesse un suo10 cuore; glielo strapperei,), hauria dit a mitjan segle passat un cklebre bandoler de la Italia meridional. La frase és recollida per I'escriptor Car10 Levi -torines posat sobtadament en contacte amb la Lucania dels anys trenta, arran d'una ordre de confinament dictada per les autoritats feixistesi expressa amb forqa tota la desesperació dels marginats, dels perdedors, en el procés de formació de la Italia contemporania. No cal dir que, d'enqa de 1930, i encara més d'enqh de 1860, moltes coses han canviat pel que fa a les desigualtats territorials a Italia. Pero un bon nombre de problemes han persistit, tot tradui'nt-se, sovint, en doloroses realitats socials. Aixi, doncs, no és d'estranyar que el debat sobre el tema s'hagi mantingut com una de les constants de la vida política i cultural del país. És aquest un debat complex, no tan sols pels múltiples aspectes que hi tenen relació (factors historics, econornics, geografia, culturals.. .), sinó també per la seva immediata rellevancia política. Fins a l'adveniment de la Segona Guerra Mundial, la qüestió de les desigualtats territorials fou plantejada sovint en termes d'oposició entre el Nord i el Sud del país: entre un Nord industrial, relativament benestant i economicament dinamic, i un Sud agrari, empobrit i dotat d'estructures economiques i socials arcaiques. El debat girava, doncs, entorn de I'anomenada <<questione meridionale),, dels seus orí: gens i de les seves possibles solucions. Aixi, els principals autors que durant el RESSENYES període d'avantguerra tractaren el tema sitat romana de La Sapienza. Tal com han estat sovint definits com a ccmeridios'explica de bon principi, l'objectiu de nalistes~ i, encara, com a ccmeridionalisllur estudi és c<(. ..) ricostruire sia I'itinetes clAssics,~. Es tracta d'estudiosos i de rario logico che ha guidato l'azione politipolítics com Guido Dorso, com Gaetano ca tesa al superamento dei gaps terriSalvemini o com el mateix Antonio toriali di sviluppo, sia i risultati che via Gramsci, el qual representa la fita més via sono stato raggiunti3. Aixi doncs, el alta en aquesta línia d'analisil. llibre tracta, no tan sols de les diferencies Del final de la guerra en~a, i especialterritorials italianes, sinó també de les ment després de 1960, noves aportacions polítiques que des de I'administració púhan vingut a completar, a complicar o blica s'han aplicat per tal d'afrontar-les. -sovinta contradir aquell model dicotbEl període historic estudiat va de I'inici mic dominant. En part, les noves interdels anys cinquanta fins als nostres dies. pretacions han estat imposades per les La hipotesi central del treball podria enormes mutacions sofertes per l'econoresumir-se en tres punts: mia, per la societat i pel territori italians a) La industrialització ha estat el prindurant els darrers quaranta anys (l'excipal factor desencadenant dels desequipressió més significativa de les quals ha libris territorials del desenvolupament estat potser el moviment emigratori econbmic italii. Aixo no és obstacle per -durant el vintenni 1951-1971de més de qub en la distribució territorial de quatre milions de persones des de les rel'agricultura i dels serveis hagin existit i gions del Sud cap a d'altres indrets del existeixin importants manques d'homopais 0 a l'estranger). D'altra banda, les geneitat que reforcen ].estructura polar noves hipotesis han estat fruit també de del territori itali., la introducció de mbtodes i de corrents b) Les polítiques regionals aplicades novells en I'estudi de les cibncies socials. per fer front als desequilibris territorials i Una de les darreres aportacions al per aconseguir una major igualtat en la tema que tractem és el llibre La geografia distribució de la renda sobre el territori dei divari territoriali in Italia, obra d'Attihan estat sovint genbriques i poc discrilio Celant i Paola Morelli, i publicat per minants, de tal manera que han acabat la casa Sansoni de Florbncia en la seva produint efectes tous i contradictoris. col.lecci6 ccManuali,,. Celant i Morelli c) Malgrat tot, l'acció institucional són, respectivament, professor i investi- (especialment l'exercida des de la Cassa gadora de Geografia economica a la Faper i1 Mezzogiorno, l'agencia estatal per cultat d'Economia i Comerq de la univeral desenvolupament del Sud) i els canvis economics han tendit a transformar el terI Vegeu GRAMscr, Antonio, 1966, La ritori italii en el sentit de fer-lo més comtione meridionale, R~~~, ~d. ~i~~i~i (es tracplex i articulat. Aixi, enfront de I'oposita d'un recull de textos dei període 1916-1926, cio Nord-Sud proposada pel mericlionaa cura de Franco de Felice i Valentino Pariisme classic, o del model d'una Italia inlato), i també els passatges corresponents tegrada per tres formacions socials difedels Quaderni del carcere, Tori, Giulio Einaudi, 1975, en 4 vols. (a cura de Valentino Gerratana). * CELANT, A. & MORELLI, P., OP. cit., p. V. renciades avanqat per Arnaldo Bagnasco industrialització del Sud, per mitja, soa mitjan anys setanta3, el llibre parla de la bretot, de la creació d'arees i de pols de ccleopardizzazione>~ de l'esmicolament en desenvolupament. Aquests intents tinpetits unitats, de I'estructura territorial gueren uns certs efectes en la perequació de l'economia italiana. de la distribució territorial de la renda, Pel que fa a la seva estructura, l'obra es presenta dividida en dues parts ben diferenciades, cada una de les quals és signada per un dels dos autors. La primera part, firmada per Attilio Celant, ofereix una visió de I'evolució i dels efectes de les polítiques territorials a Italia durant els darrers quaranta anys, amb referencia especial a la política industrial i a la localització dels serveis. Celant comensa per plantejar la qüestió tebrica de les diferbncies territorials, per establir tot seguit una periodització en I'evolució d'aquestes difertncies a Itilia, dels anys cinquanta ensa (capítol primer). L'autor distingeix quatre períodes, i dedica un capítol a I'analisi de cada un d'aquests (capítols del segon al cinque). Les característiques principals d'aquests períodes amb referencia a les diferencies territorials serien: a) Durant la decada dels anys cinquanta, I'evolució econbmica és fortament condicionada per les opcions de reconstrucció rapida i de competitivitat als mercats exteriors preses en acabar la Segona Guerra Mundial. Aquestes opcions implicaven necessariament la potenciació de les estructures territorials més eficients des del punt de vista del mercat, de manera que durant aquesta decada les diferencies territorials tendiren, en termes generals, a agreujar-se. b) Durant els anys seixanta s'emprenen diverses iniciatives estatals per a la BAGNASCO, Arnaldo, 1977, Tre Ztalie. La problematica territoriale del10 sviluppo italiano, Bolonya, I1 Mulino. pero fracassaren en el seu objectiu central de crear un desenvolupament econbmic a les arees deprimides. c) D'enga de I'inici de la crisi economica, l'any 1973, el creixement econbmic disminueix a les regions industrials cmadures,,, i els corrents migratoris cap aquestes Brees s'aturen. S'observa, en canvi, una revitalització de I'economia de les regions periferiques. Perb aquesta revitalització no és pas fruit de polítiques regionals endegades des de l'administració, sinó dels mateixos mecanismes econbmics desencadenats per la situació de crisi. d) Als anys vuitanta, la terciarització de I'economia italiana potencia encara les grans arees metropolitanes del país, on es concentren també els sectors productius més innovadors. Cal témer, doncs, que les tendkncies presents no comportin un agreujament de les diferbncies territorials. Dos capítols, dedicats a l'estudi dels sistemes urbans i als processos de terciarització i de difusió de noves tecnologies tanquen la primera part del llibre. La segona part, signada per la investigadora Paola Morelli, tracta de l'evolucio de l'agricultura italiana i de la seva relació amb els desequilibris territorials. Més breu que la primera part -amb la qual, sigui dit de passada, manté una relació més aviat escassaaquesta segona part consta només de quatre capítols. Morelli comenqa per una exposició tebrica sobre els condicionants de la localització territorial de les activitats agríco- RESSEN les, tot emprant models econbmics i geografics classics (Von Thünen, Losch.. .), i analitzant els factors naturals i antropics que afecten aquella localització (capítol vuitt). Al capítol següent, l'autora explica quines han estat les grans etapes en l'evolució de l'agricultura italiana, de la unificació del país enqa. S'analitzen a continuació les grans accions de política agrícola entre 1950 i 1980 i els seus efectes, amb refertncia especial a la política agraria de les Comunitats Europees i a les seves repercussions a Ithlia. Finalment, a l'onzt i darrer capítol, s'analitzen les perspectives de futur per a l'agricultura italiana i la seva relació amb la modificació dels desequilibris regionals. Pel que fa a la metodologia del treball, s'observa durant tota l'obra una forta preocupació per quantificar la magnitud de les desigualtats territorials i els efectes de les polítiques destinades a eliminarles. Aixi, hom quantifica les difertncies de renda, de productivitat, de fluxos de mercaderies, etc. Per aquesta raó, el llibre consta d'abundant material grafic i cartografic, i s'acompanya d'un generós aptndix estadístic, L'obra es completa amb un elenc de les disposicions legals citades i amb un índex d'antropbnims (pero no pas de toponims). Hom pot trobar-hi també, al final de cada capítol, les referencies de la bibliografia utilitzada, circumscrita -amb criteri, a parer nostre, opinable, pero imposat potser pel caracter de la col.lecci& gairebé exclusivament .a publicacions en llengua italiana. Ens trobem, doncs, davant un llibre valuós, d'indubtable interks per a qui vulgui estudiar l'evolució de les polítiques territorials a la Italia de la segona meitat del segle xx. Tanmateix, hom té la impressió que, amb un enfocament de l'estudi més atent a les variables socials, els autors haurien pogut treure un fruit més gran de la seva recerca. En efecte, tot movent-se dins els pressupostos tebrics de l'economia neoclassica, l'estudi deixa sovint fora del seu camp d'analisi les variables socials dels processos territorials. Aixi, el lector es troba davant de ccterritoris>> rics o pobres, que creixen o decandeixen, que col.laboren o s'oposen, pero desconeix massa aspectes de la societat que els habita i els transforma (la seva estratificació, la seva organització, les seves expressions polítiques.. .). Al nostre entendre, aixb representa un retrocés respecte d'altres analisis del tema anteriors en el temps. Ja als anys vint, Antonio Gramsci afirmava que les difertncies territorials tenien llur origen en l'existkncia de diverses formacions socials, les quals, al seu torn, corresponien a diverses estructures economiques. I en seguia el corol.lari que la solució del problema plantejat -és a dir, la igualació en la distribució de la renda sobre el territorinomés podria ser assolida mitjanqant l'acció conjunta dels grups socials que, als diferents territoris, dins les diverses formacions socials, tenen en aquella igualació un dels seus interessos coincidents a llarg termini (tot aixb sense oblidar l'existencia de possibles solidaritats territorials, de caracter fins i tot ccnacional~, entre els diversos grups d'una mateixa formació ~ocial)~. Cinquanta anys més tard, Arnaldo Bagnasco basara també la seva aniilisi de les desigualtats territorials italianes en les estructures socials. Després de denunciar cela crisi teorica e pratica dell'economia neoclassica e dei suoi modelli. che Vegeu <<Alcuni temi della quistione (sic) meridionale, 1926, a La quisrione rneridionale (cit.). DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 13,1988 escludono qualsiasi idea, anche implicita, di ocie eta>,^, I'autor afirma que el seu estudi té com a interbs últim I'anhlisi de les classes socials. Així, l'existbncia de tres formacions socials -<(central>>, ccperiferican i cemarginal>>-, amb relacions de for~a i tradicions politico-culturals diferenciades, seria alhora causa i conseqüencia del desigual repartiment de les activitats productives i dels serveis sobre el territori italia. L'objecció plantejada no és pas, a parer nostre, una qüestió de matís. Hem vist més amunt que I'objectiu del llibre de Celant i Morelli és I'estudi de les politiques aplicades per fer front a les diferencies existents al territori italia. I hem vist també que I'obra forneix nombrosos elements d'interbs per a I'estudi de la qiiestió. Perb si hom perd de vista les estructures socials aparellades als models territorials existents, és faci1 d'oblidar que les polítiques territorials són aixb, politiques. 6s a dir, mesures que tendeixen a afavorir uns grups socials i a perjudicarne d'altres. BAGNASCO, A., OP. cit., p. 16. Oriol Nel.10 i Colom