Ressenyes

DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 13. 1988 pp 135-154 URTEAGA, L. (1987); La Tierra esquilmauna extensa bibliografia que constitueix da: las ideas sobre la conservación de la una bona guia per aprofundir en el tema. naturaleza en la cultura española del siglo Caldria distingir-hi dos tipus d'aportaXVM, Serval, Barcelona; CISC, Madrid, cions: una de més teorica, desenvolupada 221 pp. especialment en el primer capítol, en la qual l'autor aborda I'estudi de l'evolució de les idees sobre la natura i la seva exAquest treball constitueix una nova plotació, descrivint el pas d'una visió opaportació a la historia del pensament ecotimista del medi natural, en qui: animals i Iogic, concretament a la historia de I'evoplantes, mars i muntanyes obeeixen el lució de les idees sobre la conservació de designi diví de mantenir i d'educar I'hola natura, entre els il.lustrats espanyols me, a una visió més pessimista del món del segle XVIII. El treball té el doble intefísic, una visió que considera la natura rk de contribuir, d'un costat, al coneixecom un obstacle que l'home ha de supement de les doctrines conservacionistes rar amb el seu treball. Arriba finalment a. en la cultura espanyola de la Il.lustraci6, i l'estudi de les idees conservacionistes de I'altre, de posar en evidencia l'existendels autors preocupats per I'impacte amcia d'una preocupació per la destrucció biental de les noves tbcniques d'explotadel marc físic i de la necessitat de la seva ció de la natura. Aquesta rapida teoritzaconservació, en un període histbric que ció de la historia de les idees sobre el món sovint se'ns ha presentat únicament des físic és for~a interessant, encara que en de I'bptica dels defensors de les tesis del I'obra apareix simplement com a introprogrés del treball hum& enfront de la naducció. La segona aportació consisteix en tura hostil. I'estudi de diversos autors i de les seves L'objectiu manifest de I'autor és el d'eidees sobre dues de les qüestions fonavidenciar la preocupació d'alguns estumentals dins de la problematica ecologidiosos de I'epoca pel deteriorament del ca del segle XVIII: l'explotació pesquera i marc físic, i la seva creenqa en la necessila conse~ació del bosc. tat d'una explotació equilibrada de la naLa inserció de textos de Jovellanos o tura. L'estudi es centra en la problematide Cabarrús a la part dedicada a I'estudi ca de la desforestació i en I'impacte dels de l'evolució de les idees sobre la natura nous metodes de pesca. A través dels texens permet una lectura diferent de la que tos de l'epoca que aborden aquestes ens ha ofert la historiografia dominant qüestions, I'autor analitza els canvis en la sobre la concepció del progrés en el penpercepció del medi ambient i I'evolució sament dels il.lustrats espanyols. de les idees sobre la naturalesa, buscant Pel que fa a l'explotació pesquera i la les arrels de conceptes mediambientals conservació del mar, Urteaga centra el com paisatge, conservació, equilibri, deseu treball en la dissecció de textos de cadencia, etc. Fray Martín Sarmiento, de José Cornide El material de base utilitzat en aquest i del Diccionari0 histórico de las artes de treball procedeix de diversos camps cienla pesca nacional, d7Antonio Sáñez Retífics; especialment, de la historia natuguart, de qui, a més, extreu nombroses ral, de la literatura agronomica i forestal i il.lustracions sobre els metodes i les arts de la geografia, i ofereix, al final del text, de pesca de l'epoca. DOCUMENTS D'ANALISI A I'apartat dedicat a les idees sobre la conservació del bosc, s'analitza la política forestal de I'epoca, fent una referencia especial a la desforestació provocada per les necessitats de fusta per a la marina reial i a causa de la roturació de noves terres de conreu. A I'igual que en I'apartat anterior, Urteaga analitza, per mitja dels textos de diversos autors -Cavanilles, Ignacio de Anso, Floridablanca, Ponz, Bowles, etc.- les idees de I'bpoca sobre la influencia del bosc en el clima i en la salubritat, la preocupació pel retrocés de les masses arborades, les polítiques de repoblació i el nivell de coneixement sobre els mecanismes ecologies que regulen la vida del bosc, adjuntant-hi nombroses lamines procedents d'obres de Duhamel de Monceau. Es tracta, doncs, d'una obra atractiva per a tots aquells que estem interessats en la problematica ecologica, encara que, com indica I'autor mateix, el llibre no aporta cap legitimació historica al discurs ecolbgic actual, ja que aquest ha de respondre als desequilibris propis d'una societat industrial, molt diferent de la que s'analitza en aquesta obra. Albert Puntí STODDART, D.R. (1986); On Geography and its History, Basi1 Blackwell, Oxford, XI + 335 pp., 15 figs, 18 fotos, 24 x 16 cm. El llibre que es presenta aqui s'emmarca dins el debat actual sobre la filosofia i la histbria de la geografia. Les posicions mantingudes per I'autor es fonamenten en l'analisi de diverses investigacions historiques i en reflexions actuals, especialment sobre el naixement i la constitució de la geografia moderna com a estructura intel.lectual i acadbmica. D.R. Stoddart és biogedgraf. Actualment dirigeix el Departament de Geografia de la Universitat de Berkeley. Les seves investigacions s'han centrat en I'estudi de les esculleres de coral i en diversos temes oceanografics. Els seus treballs principals sobre qüestions metodologiques i conceptuals en el camp de la geografia física, i també en la historia de la geografia, estan recollides en I'obra que es comenta. Aquesta consta de dotze capítols que apleguen diversos articles, conferbncies i capítols de llibres realitzats per I'autor al llarg dels darrers vint anys, adequadament revisats i ampliats. Els dos primers capítols proporcionen el context i la justificació dels assajos de temes específics que els segueixen. Aquí s'expressa I'enfocament que, a parer de I'autor, és més adequat per a l'estudi de la historia de la geografia, fent especial atenció als pre-requisits conceptuals i instrumentals que conformen la disciplina. Stoddart assumeix i amplia l'enfocament contextual en la historia de la geografia. Aquest dóna importancia als entorns intel.lectuals, socials i econbmics específics on es desenvolupen els problemes i les teories, i on els gebgrafs fan el seu treball. Paral.lelament a I'emfasi en el context, I'autor posa de relleu la importancia de la contingencia en I'evolució del pensament geografic. Com a model alternatiu a I'explicació de Kuhn sobre el canvi en les idees científiques, Stoddart proposa el concepte d'hegemonia, creat per Antonio Gramsci per explicar el manteniment de la supremacia cultural per part de determinats grups socials, cosa que implica diversos