Feudalisme a França i Espanya en els segles XVI a XVIII : alguns aspectes

ARTICLES . ..- - -. - - -- -- - Feudalisme a Franqa i Espanya en els segles XVI a XV1II:alguns aspectes, per NÚria Sales. No esperéssiu pas una confersncia convenientment estruc turada, amb introducció, desenvolupament i conclusió. Ni res que abasti la problematica essencial o sistematica de la qüestió. Aquí dóno simplement un cop d'ull a un parell de problemes amb que m'he trobat tot preparant el meu llibre "SENYORS BANDOLERS, MIQUELETS I BOTIFLERS.Estudis sobre la Catalunya dels segles XVI al XVIII"(1). Entre els problemes evocats, no hi haura el conceptual: res d'allb de si, parlant dels segles XVI-XVIII, val més dir 'rsgim senyorial" que "rsgim feudal", "societat feudal" O "feudalisme". No rebatré l'opinió de Goubert (entre altres), se gons el qual el sentit de mots com feudal utilitzat segons ell a tort i a dret en el segle XVI i XVII, és embolicadissim aleshores, en contrast amb una edat mitjana en quS hauria estat d'una claretat -i suposada univocitatdiafana. Per8 si que voldria dir que en el segle XVIII, com en el XVi, la gent parlava indis tintament de drets feudals y de drets senyoriaZs com a sinbnims; que l'homenatge per causa de feu, l'homenatge feudal, és degut i jg rat a FranGa fins a la vetlla de la Revolució Francesa; que investidures feudals n'hi ha a la Catalunya espanyola fins a la decada de 1820 (i els amics Borja de Riquer i Dr. Pons i Guri me'n donen exemples concrets, i se'n troben en els registres de Batllia de l'brxiu de la Corona dfAragÓ). A Franca, els Cahiers de doléances de 1789 parlen de fiefs y de tenures, de francs fiefs i de retraits féodam, de feudataires i de feudistes. Fullejava fa poc el Cahier de Doléances du Tiers Etat de 1789, del Pays et Jugerie de RiviSre Verdun, circumscripció territorial amb representació en els Estats Generals i que ja en sí mateixa era una nwng truositat feudal constituTda per un parell de dotzena d'enclav~ ments escampats enmig de territoris d'altres senyors, entre el riu Tarn i la frontera pirinenca: 51 comuns d'aquest "pays et jugerie de Rivi2re Verdun" reclamen la supress ió de !'dines féodaZes insoZites", 7 reclamen la supressid del "retrcit féodal 'I , 14 reclamen la supressid del " franc fief" , d'altres reclamen la supressid dels drets de "queste et fem" -sobrevivSncies del servatge medieval-, 21 reclamen 2'aboZition des droits féodam en general sense pre cisar quins, etc. A la vetlla de la Revolució, una ciutat com Tolosa comp ta amb més d'una dotzena de feudistes; provzncies hi havia, com el Delfinat, on el cerimonial i paraules de l'homenatge feudal, eren idsntics en el segle XVIII que en el segle XI (segons G. Chianéa) . Potser alguns s'estranyinque digui "aspectes del feudalisme en els segles XVI-XVIII" enlloc de "superviv8ncies del fe; dalisme". Cert, poc devia tenir en com6 un " seigneur haut-justicier" frances del regnat de Lluís XV o XVI amb feudals del segle XII de qui, sovint, ni tan sols descendia. De no-nobles que compressin feus, n'hi havia hagut des de feia segles, i si més no desdelXII1. Perd quan ens trobem que en un territori comels comtats de Rossell6 i Cerdanya sembla que hi havia pbtser mitja dotzena de senyors amb dret explícit i documentat d'alta justicia a l'edat mitjana, i n'hi trobem dues dotzenes per capbaix en el XVI; o que a Bretanya n'hi havia potser cent o dos-cents (no se sap gaire) a l1Spoca ducal, i n'hi havia mil o mil-cinccents en el regnat de Lluis XIV (si, mil "seigneurs haut-justiciers" anib les seves justices vertes -arbreso justices seches -forquesd'on penjar els condemnats, sense comptar-prop de quatre miltri bunals senyorials inferiors diversos); quan veiem que a lescoisnies franceses del segle XVII i XVIII les formes jurídiques d 'apropiació de terres s6n variants del "fief roturier I' (1 'habita tion antillaise); quan veiem que en els processos contra els colls_ piradors de 1675 els jutges distingeixen entre feudataris del rei i simples súbdits, per dictaminar si el crim comes era de fellonia o de lesa majestat (menys greu aquesta que aquella); quan veiem que en el regne del mes absolut dels reis dits absoluts hi ha pel capbaix 200 altes justlcies novament "usurpades" per senyors bretons (els pares o avis dels quals gaudien nomes de baixa justlcia); quan veiem que a Catalunya, a Normandia i altres parsos el nombre de famllies nobles dobla entre el segle XV i principis del MI; c$an a la corona de Castella trobem que la dianuci6 de focs reials en favor dels senyorials en nomes dos anys, de 1583 a 1585, es de mes del 10% (868.306 a 771.999, segons un memorial de 1623 citat per Noel Salomon), i la "senyorialitzaci6 de la terra", observada per Domlnguez Ortiz i altres,s'aoc= lera encara mes a partir de 1600, i la corona hi "ven" els vassalls de mil en mil i de<cinc mil en cinc mil (de 6.000 a 10.000 maravedls cada vassall); quan trobem que a molts llocs de FranFa el monopoli senyorial de caqa i pesca remunta al segle XVI (caldria, 6s clar, distingir entre novetat eventual del monopoli, i novetat de la seva codificaci6 escrita), i que, segons senkla, es en el segle XVI que s'acaba d'imposar totalment la pg trimonialitat dels feus (cf. Denis de Salvaing); quan trobem en fi que la mhxima aspiraci6 econbmica-social a tot arreu eren tL tols de noblesa i senyories, em costa molt d'utilitzar l'expreg si6 "superviv8ncia". Perque "superviv8ncia" implica un fet resi dual, unes darreres espurnes, i no pas tot aixb. Es pot parlar de "transformacions del feudalisme" (i recordo la bonica frase d'en Josep Fontana sobre la "capacitat camalebnica de metambrfg si del feudalisme") el mot "superviv~ncia" no fa al cas. Un cop fetes aquestes reserves, no tinc el menor inconvenient en parlar de "regim senyorial" enlloc de "feudal", a condici6 de tenir ben present, com Boutruche, que "Za seigneurie est née avant Za féodatité, eZZe Ira survécu"; a condicid de no veure en el "feudalisme medieval pur" (vulgui dir aix6 el que vulgui dir) més que una fase d'un rSgim senyorial definit de tota altra manera que com una "supervivSncia" del tal feudalisme. Sigui com - sigui, la solemne declaraci6 del 21 de desembre de 1792, "la fég daZitS est aboZie " ; diu aix6 mateix, "feodaZit6" i no pas "regime Voldria plantejar aquP els meus dubtes sobre la visió de la Revolució Francesa com a implantadora de la propietat absoluta, exclusiva -l1anomenada "propietat burgesanen oposició a la "propietat feudal" suposadament compartida, i en detriment, per exemple, dels comunals. Lluny d'oposar-se als tals comunals, la Revolució va ser un fr5 momentani a l'expropiació d'aquests per part dels senyors, expropiació documentalment constatada des del XVI (cosa que no vol dir que comencés en el XVI) i accg lerada en el XVIII, segons sembla. Pel qu5 fa a la propietatexclusiva aFranca abans de mitjans del segle XIX, Anne Marie Pa tault en dona nombrosas i convincents exemples a "~a propriétb non exclusive au XIXe siscle:' (Revue d'Hist. du Droit FrancaiS et Etranger, 1983). Altres treballs d'historiadors del dret, i la consulta de registres de tribunals senyorials dels segles XVII i XVIII donen una visi6 de la propietat'yeudal" suposadament compartida a la Franca del segle XVIII, on nocions com les del domini fiti1 assimilat a "propietat pagesa", apareixen ben sovint com un miratge que s'esfuma aixP que hom s'hi acosta.Tro_ bem boscos que la historiografia ha descrit com a privatitzats arran de la Revoluci6 i "comuns" abans de la Revolució, on els verns que gosen pasturar-hi o fer-hi llenya són empresonats pel senyor (quan no s6n marcats al roig, o se'ls tallen orelles, o se'ls envia a galeres, com en casos de 1514 registrats pel vescomte dwAvenel). Com interpretar l'apropiació senyorial del monopoli de caca sovint codificada a Franca, a datar del segleXVI, sin6 com una afirmació o consolidació del domini o apropiació senyorial de boscos i landes?. A Borgonya com a Bretanya o a Ca talunya, es multipliquen des del segle XVI decisions que atribueixen als senyors el domini eminent de landes, erms, platges, camins (altres que els camins rals), pastures, comuns, aigües. Domini que originariament -si mSs no en teoriarequeia en la Potestat sobirana, amb amplies reserves de lliure disposició en favor del comfi, com en 1'Usatge "Estrades & Vies publiques": "Estrades e vies pzdbliques e ayges corens e fons vives, prats, pastures, seZves, gariges e roches ... son de la Postat, no que ayen per alou ni en domenge mas que tots temps sie empriu a tot 20 poble deZZs.. . " Interpretat sovint, en el XVI-XVIII, pels senyors en fa vor propi, -9igui que s'identifiquin amb la "Postat" (originsris ment, el comte sobir3) sigui que defineixin com a'propis del so bir2 una ínfima part de tals camins i aigües (els sols camins rals i els sols rius navegables tot l'any i d'aquests darrers no deu haver-hi ni 1'Ebre)-. Perb es tracta de qüestions litigi2 ses, que caldria verificar jurisdicció per jurisdicci6, riu per riu, intentant esbrinar bé qui2 és novetat en la prsctica, i qui2 és novetat només en la codificació (norma que caldria aplicar d'altra banda a la suposada brusca feudalització del segle XI, a la suposada massificació de la remenqa a datar del segle XIII, etc.- fets nous, o escrits nous? ) . En tot cas, el segle XVI és el de la recopilació escrita, i impresa i publicada, de molts "CostwnsN. "Costums" que, contrsriament a una delirant definici6 que sovint trobem a enciclo, pZdies, no constitueixen pas una "ZegisZacib que emana del poble1' ni res que s'hi assembli, sinó reculls locals d'usos basicament feu dals i que ernanefi del poder feudal. Són recopilacions de "Costums" d'aquests -com les bretones de 1580-, i no pas les lleis revolucionaries ni les del segle XIX, que consagren i imposen la tendencia dels senyors bretons a considerar-se ells els sols propietaris -de£ inits com a "seigneurs fonciers", en figures jurídiques on el pagi2s és definit per ells com a "colon", com una mena d'arrendatari provisional, quan tradicionalment (diran els Cahiers de Doléances pagesos de 1789) es tractava de "fiefs rot%- riersnon el roturier, el pag8s era copropietari amb el senyor. "Le seigneur a sa rente, cfest son fonds et sa proprie'té, Ze vassa2 a ses droits utiZes de fief semant, cfest aussi son fonds et sa propriété", diuen aquests Cahiers de Doléances de 1789 segons els quals és a partir de f% nals del XVI que "feudistes" i "costwns" redefineixen en favor del s= yor els antics "fiefs roturiersn<, ara re-inscrits con a domaines con geables amb un amo, -el senyor-, i un parcer, -el pagss-, quan legítimament, "i2 y a dem propriétaires également fonciers, le domanier et le seigneur.. . . " Cal, és clar, no confondre inici de la codificació escrita amb instauració d'una institució. La mateixa reserva sra plica a les constitucions catalanes cinc-centistes que consagren la possibilitat drindivisiÓ de patrimonis de "cases principals" ; "Zelant la conservació de las casas principals. . . "; "Per conservar 20s patrimonis statuim y ordenam.. . que sia licit y permDs als pares que faran testament prohibir ab paraules expresses y no altrament la quarta trebeZZianica als fills hereus en primer lloc.. . I' es diu al 1585 o al 1599, per exemple. Es en el segle XVI que els senyors obtenen la suspensió de velles pragmatiques com la de 1447 que permetien que la corona readquiris llocs alienats. I aixb al mateix temps que per a si mateixos obtenen la prescripció de tot lluPs me reial passats 40 anys!. Es en el segle XVI que els braqos m2 litar i eclesiastic obtenen que tota mena de fruits paguin delmes (pujats a un mínim del 10% efectiu si abans eren de menys), inclíis els fruits que mai no n'havien pagat abans: "que pagassen decimas de tots 20s fmys y que en la solució y prestacio de aquellas no vaL gués la consuetut encara que sie imernorial". I no és fins a principis del segle XVIII que el braq reial aconseguir3 la publicació integra dels seus dissentiments de 1553, 1585 i 1599 a aquells I1pretesos capítols de cort" obtinguts "a pura importunacid dels estaments ecclesiastich y militar". Es en el segle XVI que es troben milers de pagesos normands lliures fugitius dels estralls de les guerres des de la dbcada del 1550, i refugiats en el Franc-Comtat i Borgonya, autg maticament degradats en rnainmortables, en semi-serfs, pel fet d'ka ver acceptat terres servils en masoveria, mitgeria o parceria. I, segons Marc Bloch, "A partir de la seconde moitié du XVe siDcle, les seigneurs, de plus en plus attachés au maintien de Zeurs droits, de ceux notment que -telle la mainmorteleur promettaient des gains de terre, cessg rent de considerer avec sympathie les manwnissions. Les viZZages qui n1avaient pas encore pu acquérir leur liberté lrobtinrent de plus en plus diffi cilernent. Ca et lh des Clots de servage subsistDrent jusqur¿? la Revolution ...I1 No es tracta de desmesurar les coses i donar la impressió que el segle XVI fos una Spoca més feudal que el XII, o que la Franqa del XVI-XVIII fos una terra de servitud ni6s ni menys que les de l'est de llElba!. D'altra banda, en matbria dwexist& cia o no existencia del servatge, hi ha el problema deqq&.AQUES TA NOCIO SIJFWADAMENT &CA 6s DEFINIDA DE MANERA Dm SM;ONS ELS PAP- -- SOS: així a Fran~a tot pagSs que degui alguna prestaci6 en treball al seu senyor o alguna quístia o capitació -prestacions i tributs que els nostres pagesos definits com a "lliures i quasi propietaris dels seus masos" devien encara a principis del XIXpot ser identificat 'com a mainmortable. En aixa del servatge i semi-servatge, passa sovint que la historiografia tradicional el definia com a terrible en altres terres, com a suau o inexistent en les prbpies. "El campesino castellano hizo su entrada en la edad moderna con la cabeza alta, libre de la mdcula y estigma de la servitudr1, ens diuen historiadors castellans pels quals els homes de behetría no eren serfs, els "collg zosr' no eren serfs: pero tal "lliure pagSs" castell3 hauria estat definit com a serf o semiserf a Franga, pel fét de deure luc tuoses i tragins. "Lu France, mDre de Ziberté, ne permet aucuns esclaves" proclamava Pau1 Guyenne el 1571, els mateixos anys que milers de normands esdevenien mainmortablespel sol fet de la seva trasplantació a terres de mainmorte: bé és cert que els serfs són serfs (és a dir,entre altres coses, persones jurldiques) i no pas esclaus. A Borgonya, el capitol "Des Mainmortes" dels "Costwns" comencen proclamant " Au duché de Bourgogne n 'a nuls hommes serfs de corpsr' pero continca oposant el sujet de mainmorte (definit com a "taiZllabE?es haut & bus, corbeables 2 volonté, justiciables en toute justice" que no poden fer testament sense consentiment del senyor, li han de demanar autorització i pagar drets de formariage si es casen amb alga d'altra jurisdicció, etc. ) a 1 ' home franc, etc. (ed. G. Davot, 1751). Per8 la palma, pel quS fa a minimitzar o escamotejar la condició dels serfs en el propi país, se l'enduen potser historiadors hongaresos com Eszlary que, tot i reconeixer que els serfs hongaresos rebien for~a bastonades, devien jovades i tragins de fins a cinc dies per setmana, tenien prohibit dur botes, pantalons, abrics i capes de llana i fins i tot camises cosides, etc., acaba dient en conclusió "entre les serfs et les nobles hongrois non seulement la lutte de classes nlexistait pas rnais entre ces dem classes les oppositions dlint&et m&es étaient assez rares" Que jo sZpiga, hi ha només una categoria d'historiadors que lluny de minimitzar la condició dels serfs del propi pais, l'exagera o més ben dik, VEU PROBABLEMENT M~S SERFS DELS QUE DE VIA HAVER-HI. Em refereixo als historiadors aragonesos que continuen repetint el tBpic del "dret absolut de vida i mort, sense judici, dels senyors aragonesos sobre els seus vassalls". No repetiré el que ja dic a "FINS A QUAN POGUEREN ELS SENYORS ALTJUSTICIERS CONDEMNAR A MORT?" a L'Aveng, febrer1985, pel qus fa a confusid entre vassalls i serfs, entre drets generals i crims particulars, etc. PerB, pel que fa a la creenca que els poders de justicia aparentment omnimodes dels senyors aragonesos sobre els seus serfs fos una peculiaritat aragonesa, no puc estar-me d'evocar aquest "Costum" del Beauvaisis, del s. XIII: "Leurs sires puet prendre quanqulils ont et a mort et vie et les cors teniren prison toutes les fois qulil li plest soit a tort soit a droit qu'il n1en est tenus a respondre fors a Dieu" i aquest de llEnglish Pale a la Irlanda del segle XIV, reproduit per Robin France -1982-: "You shall not finde any other lawe betwixt lord and tennte but the verie will and pleasure of the lord" Deixant l'encara inextricable problema de quina era la condició sacio-juridica de les diferents menes de vassalls de senyors aragonesos als segles XVI-XVIII, ¿que pensar, pel que fa a altres terres dVEspanya, del tast servil de textos com els reproduPts per Guilarte, referents a vassalls de monestirs gallecs del segle XVI?: "La renta destos vassallos y quasi todos 20s demas que en este Reyno (de Calicia) tienen frayles y monjas es muy poco porque el mayor interese que2 señor lleva de 20s vasallos por razon de vassallaje es la luctuosa que dizen y es que muriendo el vassa220 o su mujer lleva el señor el mejor buey o vaca que tiene y el vestido mejor ..." "Son obligados por razon de vassallaje cada uno a trabg jar en la hacienda del señor un dia sin que les pague jornal ..." "...Estos vassallos subiran a valer sobre 20s siete mil maravedis hasta 20s diez mil maravedis (cada unol.. . " "Aqui junto hay otro coto de las monjas de Balbis de Santiago. Son dominicas. Habrd en dl hasta veinticinco vassallos. Valdrd cada vassallo con la jurisdiccidn y renta hasta ocho mi l Z maravedis. " "A dos leguas de Betanzos hay un monasterio de frayles bernardos que dizen Monfero. Tiene jurisdiccidn y hasta doscieq tos cinquenta vassallos... Dizen que no vale mas cada vassallo destos que seis mi 22 maravedis. . . " Cert, es tracta de calcular el valor de cada lloc senyorial i no pas de vendre els vassalls d'un a un a l'encant, com si fossin esclaus. Per6 el cas és que la luctuosa i les prestacions degudes pels "lliures pagesos" gallecs d'aquests documents haurien definit a qui els devia com a mainmortables en terres del rei de Fran~a. I que els ma-tnmortabZes de 1789 de£ inien la pr6pia condició com una "affreuse macule qui les fle'trissait depuis des siBcZesN i que impedia per exemple que la població franca o lliure de pg bles vePns volgués casar-s 'hi. ¿I quB és la quistia que 86 mles del marquesat de Pallars devien al duc de Medinaceli encara a principis del segle XIX sino una capitació comparable a la questa oqueste dels questaus biarnesos considerats serfs? Sense parlar dels tragins, jovades, somades i altres prestacions en treball que devien tants dels nostres "lliures pagesos quasi-propietaris del mas" i que a Fran~a haurien automaticament catalogat a qui els devia ccan a gent d'estatut servil o semiservil! Es, en tot cas, el problema de la noció suposadament íinica, per6 que segons els paisos correspon a definicions diferents, que cal plantejar. Voldria concloure subratllant l'urgent necessitat d'investigacions puntuals entorn a la consolidació que sembla produir-se del rsgim feudal aCatalunya després de la sentsncia de Guadalupe,