Presentació

La música ens apareix avui com una forma de creació i de consum artístic estretament vinculat a les formes socials. Els mitjans de comunicació, sobretot, ens ho han repetit a bastament, fins al punt de fer d'alguns !estils musicals el símbol més directe d'una &poca o diu, grup. Pensem, per exemple, en els Beatles, evocadors privilegiats dels anys seixanta i d'un estat social de gosadies i replantejaments, o en altres formes musicals definidores de l'etica i l'estetica de diverses generacions de joves. O encara en l'bpera, tant directament lligada a Barcelona amb els gustos de la burgesia. Hi ha tota una sociologia ctespontdnian que estableix vincles entre música i societat molt més directament que no pas entre societat i altres formes de creacii, artística. Malgrat aquesta tendencia, perb, no s'ha produi't un discurs sociolbgic sistemdtic que explori la relació entre formes socials y formes musicals. Cal dir que la música no ha estat una excepció: tampoc altres formes de l'art i de la cultura han estat objecte de reflexió sociolbgica entre nosaltres. Buit que té el seu origen probablement en el conjunt de dificultats que, per raons prou conegudes, ha patit el desenvolupament de la sociologia al nostre pais. Hi ha per tant una tasca a realitzar, tbpica, si es vol, per6 que en el cas de la sociologia de la música resulta ineludible i fins i tot urgent. En el present volum de <(Papers)> hem volgut iniciar-la, confegint un <<Papersa: Revista de Sociologia recull de treballs sobre la sociologia de la música que constitueix la primera compilació realitzada sobre aquest tema. En un terreny com aquest, en quit tot esth per fer, aquest objectiu esdevé prou ambiciós, no només per les dificultats que tota iniciativa innovadora sol comportar, sinó també perquit es tracta d'un hbit d'estudi que en altres paysos compta amb una tradició notable, pe& també molt fragmentada. La reflexió sobre la música ha estat fruit de diverses cultures acadPmiques molt impermeables entre si, i alhora ha estat sotmesa a aspres disputes ideolbgiques; especialistes d'altres disciplines, més sblidament establertes, com la musicologia, l'eststica, etc., l'han reclamada permanentment com a camp propi; una tradició, en fi, que tot i plegant-se al seu objecte, es dispersa sense remei, entre el rock i l'bpera, el compositor itcontemporani)> i el disc jockey. 32s evident, per tant, que voler dibuixar un panorama que reflecteixi aquesta pluralitat és una pretensió gairebé temerhria. I, amb tot, aquest ha estat I'objectiu que ha guiat l'elaboració del sumari; malgrat les inevitables limitacions d'espai i les reserves del judici que en pugui fer el lector, per part nostra considerem el resultat com raonablement reeixit. I aixb, de tota manera, cal agrair-ho molt especialment a la gran amabilitat dels collaboradors estrangers, que uninimement van acollir el projecte amb la millor disposició, fent-10 seu i animant-nos a dur-10 a terme, i a l'esfor~ realitzat per Arturo Rodríguez, que s'ha encarregat del disseny i la coordinació d'aquest volum. Esperem, doncs, que aquests primers intents d'abordar i divulgar al nostre país la sociologia de la música tinguin una bona acollida entre els lectors, i suscitin noves aportacions a un camp tan apassionant com la sociologia de l'art o de la cultura, avui prometedor per& encara francament marginal. Quan aquest número surt al carrer arriba al seu final el segon any aca- &mic de la Facultat de Cfncies Polítiques i Sociologia de la Universitat Autbnoma de Barcelona. També la revista <<Papers)> vol prendre en consideració aquest nou i important fet, tant pel que fa a la temhtica que tractar& com a la composició de l'equip que la porta. La nova direcció i el nou Consell de Redacció són conscients que la revista pot i ha de jugar un paper en aquesta fase de consolidació acadkmica de les Cisncies Socials a Catalunya.