El desenvolupament de les ràdios lliures a Espanya

EL DESENVOLUPAMENT DE LES RADIOS LLIURES A ESPANYA E nili P ado Les adios lliu es són un dels enomens comunica ius de més elleu dels da e s anys. A I'Es a espanyol es concen en a Ca alunya, on eme en amb egula i a Ona Uiu e, Con a Radio i La Campana de Gk a. Al es emisso es eme en a nb pe iodici a a iable: al és el cas de E/ A i'pe o de San a Coloma, L' i el de I'Hospi ale i Lz Maduixa de G anolle s. Les emisso es exis en s al País Basc enen mol es di icul a s pe a so i i, pe exemple, O iea I a ia ha deixa d'eme e amb egula i a pe a e -ho espo adi- camen . Pe o que és una adio Iliu e? Com es de ineix aques mo imen essencialmen con adic o i? No n'hi ha p ou amb di que són adios no come cials o que són adios democ a iques. Cal a iba a unes de inicions més de e minan s. Pe al de de ini -les en un e eny més comunica iu que pol i . conside a íem adios lliu es o es aquelles que in en en al e a o in odui can is en o s els elemen s de I'esquema comunica iu clAssic: E-C-R. Abans d'en a en aques a analisi em un ap opamen al pano ama adio onic espanyol din e del qual neixen les adios lliu es. Pe a en end e la si uació ac ual i la dis ibució de la explo ació de les ones cal emon a -se a I'inici de I'Alzamien o Nacional. El anquisme a comp end e I'eno me pode que é la comunicació adio onica. Du an la gue a, la adio a se una pode osa a ma de p opaganda en la o mació d'uns es a s d'inim col~lec ius i una opinió, a o ables als insu ec es. Consolidada la ic o ia mili a , el egim a se i el pode de la adiodi usió pe a men ali za adequadamen la socie a que ac a de domina . Cadascun dels p og ames emesos enia una cla a unció en aques sen i ; des dels alienan s p o- g ames de música come cial ins als e og ads se ials, passan pels consul o is pe a la dona: o s es a en encamina s a en e eni emb u in . Pe a man eni aques mun a ge calia con ola -ho o . És aixi com la llei a ibueix a I'Es a la p opie a de les ones, ese an -se el d e de e concessions d'explo ació de eqüencies a emp eses p i ades, e que a pe me e a F anco epa i p ebendes adio oniques en e els di e en s g ups que el an ajuda a guanya la gue a: L'Església, la Falange, I'oliga quia basca, e c. D'aques a o ma neixen la REM (Red de Emi~o as del Mo imien o), la CAR (Cadena Azul de Radiodi usión), la CES (Cadena de Emiso as Shdicales), la COPE (Cadena de Onda Popula es Españolas), la SER (Sociedad E pañola de Radiodi usión) i d'al es. To es accep en les egles del joc, la p ime a de les quals deia: aA Espanya només po in o ma Radio nacional,. Les al es emisso es es a- en obligades a conec a es cops al dia pe e ansme e els es dia is pa la s, els amosos pa es. Aques a e ia es uc u a se sua i za una mica a pa i de l'any 1960 i es pe me a les emisso es p i ades inclou e din e de la p og amació no ícies locals. Na u al- men les condicions de censu a i caciquisme exis en s an e d'aques es emissions me es exp essions olkl6 iques i cul u aloides que, a mesu a que la disciplina s'ana elaxan una mica, amb el pas del anys esde ingue en dignes in en s d'in- o mació adio onica. En el momen s de ensió social, I'aplicació sob ada de la censu a i el con ol a posa en si uació di ícil més d'un p o essional. Les adios lliu es a Espanya 157 Només desp és de la mo del gene al F anco, I'oc ub e de I'any 1977, es dona llibe a a les emisso es p i ades pe a e1,labo a els seus p opis in o ma ius. Es p odueix a pa i de lla o s un enomen que ani ia in c escendo du an I'any 1978 i pa del 1979: el boom de la adio in o ma i a. La adio guanya audiencia, coincidin , a més, amb un ag eujamen de la c isi pe manen de la p emsa, i iu una semiepoca dau ada que no ha ia de du a i no pe aons p o essionals sinó polí iques. Pe a en end e aques es aons poli iques cal coneixe p ime els p opie a is de les g ans xa xes d'emisso es exis- en s a I'Es a espanyol. Radio Nacional d'Espanya és p opie a es a al, és a di , que des de semp e ha es a al se ei i so a el con ol del go e n degu a la con usió exis en en e els o - ganismes es a als i els go e namen als i a la manca o al d'un mínim con ol pa lamen a i i, no diguem popula . A les di e ses campanyes elec o als ha juga un pape a o able a la UCD (Unió de Cen e Democ a ic). Radio Peninsula e a la cadena come cial de RNE (Radio Nacional d'Espanya) la qual, en l'ac uali a , ha queda eduida a la de Ba celona. La se a es uc u a o gani za i a és la ma- eixa que la de RNE i pe an es a so a el ma eix con ol. RCE (Radio Cadena Espanyola) és el p oduc e de la usió de es xa xes: REM, CAR i CES. La REM e a la cadena del Mo imien o i en desapa eixe aques , esde- ingué pa a-es a al. La CAR ha ia es a lligada al sindica es udian il anquis a SEU (Sindica o Español Uni e si an'o) pe o en despa a eixe aques legalmen amb la no a si uació polí ica (a la p ac ica ja ha ia desapa egu mol abans pe inanició), la xama pasa a se pa a-es a al i no de les uni e si a s com hau ia es a logic. El ma eix pasa amb la CES la qual pe anyia al sindica e ical, essen pe an pa imoni dels eballado s, i que ambé pasa a se pa a-es a al i no dels eballado s ni de les se es o gani zacions. RCE es a ambé en mans del Go e n, és a di , de la UCD i, a les eleccions, a ju- ga un pape cla amen endenciós a a o d'aques pa i . To es les xa xes ins a a esmen ades, jun a Tele isió Espanyola, con o men Ra- dio Tele isió Espanyola, 6 gan di igi pel senyo A ias Salgado, ge ma del sec e- a i gene al de la UCD i memb e del ma eix pa i . La COPE pe any a I'Església. Fins I'any 1977 cada emisso a depenia di ec a- men del p ela de la di6cesi en que es a a si uada i pe an e a més eacciona ia o més p og esis a d'aco d amb el bisbe de o n. En la ac uali a depen d'un con- se11 d'adminis ació nomena pe la Con e encia episcopal espanyola, amb la qual cosa I'han cen ali za més i han uni o ma les di e ses emisso es en I'ide- oldgic. Du an els pe íodes elec o als i en gene al espon als in e essos de la UCD. La Compa iía de Radiodi usión In e con znen al (CRI) pe anyia ins I'any 1978 a Ramón Se ano Súñe , ex-minis e d'a e s ex e io s i cunya de F anco. En I'ac uali a pe any a un ill seu, al di ec o de Radio Mi ama i a Ín- dex Publici a , agencia de publici a que subminis a a la come cial de RNE. Les se es simpa ies polí iques es di idien en e AP (Alianca Popula ) i UCD a nb p eponde ancia d'aques da e a I'ac uali a . La RATO pe any a Ramón Ra o que no amaga les se es simpa ies pe AP. 1 inalmen la SER pe any a una so- cie a p i ada, a nb un consell d'adminis ació encapcala pe Joaquín Ga igues y Díaz Cañaba e i en que, en e d'al es noms obem el d'An onio Fon án, Ma- iano Rod íguez Mi a, Juan Manuel Fanjul, José Miguel Ga igues Walke i En ique Sa iús egui. A la is a d'aques a llis a és acil adona -se que la SER pe - any a la UCD, a nb les conseqüencies polí iques que aixd compo a. Aques és el pano ama de la adio a I'Es a espanyol a les da e ies de I'any 1970. Coneixen -lo es em en condicions d'en end e pe que i a qui li po in e esa enca el p océs de supe ació que es a a i in la adio ins a mi jans de 1979. Des que les emisso es p i ades poden e in o mació, s'en a en una espi al que millo a quan i a i amen i quali a i a a nb el pas del emps. La SER ap o i a la ima ge libe al que li ha ia dona I'espai Ho a 2S, que ins i o en la da e a e apa del monopoli, jugan a nb una ce a pe missi i a , ha ia esde ingu un in o ma iu mol digne. Un cop enso a el monopoli, la SER po- encia al mkim els in o ma ius. RNE, pe la se a pa , ans o ma el seu es il monolí ic, donan més dinamisme als in o ma ius, e que -jun amen a nb una in aes uc u a millo que la de qualse ol al a xa xa p i ada- li a man eni el seu lide a ge in o ma iu. D'al a banda els plan ejamen s pe iodís ics a la adio e olucionen i els mic d- ons comencen a so i al ca e i, en algunes emisso es, conc e amen a Radio Ba celona i a Radio Peninsula , es comencen a ob i els mic d ons i els es udis als eballado s, als polí ics i als g ups de base. Pe que es pe me ien aques s p og ames en unes emisso es que en da e a ins- ancia, com hem is , es an so a el con ol de la UCD? Doncs pe que en I'e apa de ansició polí ica que capi aneja a la UCD, e en un bon elemen no mali za- do i se ien pe a dona -li c edibili a al can i. P ecisamen un cop consolida aques , i la UCD al seu cap, comenca de nou a ha e p oblemes. Amb di e en s p e ex os es edueix el emps d'aques s in o ma ius amplis i pa icipa ius, que an desapa eixen d'ambdues emisso es. Les idios iiiu es a Espanya 159 Aques a endencia a e desapa eixe la e lexió de la adio es complemen a amb les apo acions dels anous ed ics de la adio de la SER*, els quals diuen que s'han de edui els in o ma ius i s'ha de o na a e la adio d'en e enimen , com si no es puguessin e les dues coses alho a. Es ac a si nplemen de jus i ica ed icamen el que és una decisió polí ica: e de la adio un mi ja de ep oducció ideoldgica amb una dosi de pa icipació sim- bdlica i uns p og ames dinhics mode ns i en e ingu s. L'inici del mo imen de adios lliu es a 1'Es a espanyol cal emma ca -lo en la p ime a obada in e nacional de adios lliu es ALFREDO '78, que es celeb a a Pa ís el dia 16 de ma s de l'any 1978. Pocs dies desp és es an a Ba celona les p ime es obades de gen que, p o inen de di e en s sec o s socials i dinamiques de llui a, coincideix, en aquel1 mo- men conc e , en un p ojec e comunica iu: la c eació d'un mo imen de adios lliu es a 1'Es a espanyol. Des del comencamen es an p esen s al p ojec e es udian s de Ciencies de la In- o mació, uni s des de di e en s angles i pos u es polí iques a la llui a con a el sis ema i in e essa s pe I'anomenada comunicació al e na i a; alguns p o esso s i p o essionals del mi ja lliga s de ell a expe iencies p og esis es en el camp de la comunicació social; memb es de gmps de llui a i ma ginals (ecologis es, obje- o s, gmps de ecolzamen als p esos, gais, eminis es, memb es de I'incipien mo imen pe I'au onomia ob e a.. .) gen in e esada pel mi ji i alguns expe s en elec dnica. En les eunions s'anali za la elació en e els gmps de base i el pano ama comu- nica iu. El p ojec e poc a poc a p enen cos, no sense di icul a s, pe a de ini el que ha de se i el pape que han de juga les idios lliu es. El col~lec iu elegeix el nom Ona Uilc e pe al de dona a en end e que el seu objec iu no e a c ea una sola emisso a sinó impulsa el mo imen de adios lliu es. Desp és d'una campanya de di ulgació del enomen, Ona Uiu e eme pe p ime cop amb mo iu de les ajo nades con a la ep essió~ que es celeb a en a Osona l'es iu de l'any 1978. Desp és d'aques a expe iencia se succeeken les eunions, els p epa a ius i les de- inicions. A inals de I'es iu, el dies 23 i 24 de se emb e de l'any 1978, Ona Uiu e eme de nou coincidin amb les es es de la Me c? que aques any p e e- nen ecupe a el cai e popula que ha ien pe du . L'expe iencia es du a e me en col~labo ació amb 1'Associació de Ve'ins del Poble Sec, un dels ba is més popula s de Ba celona i el balanc és conside a posi iu pel col~lec iu. En p ime lloc pe l'exi d'audiencia i ambé pe la g an pa icipació de la gen del ba i als p og ames de I'emisso a. S'ob ia a a un pe íode de silenci de més de sis mesos. Els sis mesos són in e i s en I'elabo ació eo ica de o mes i con ingu s, en con ac es amb els g ups de ba- se que donen supo al col~lec iu i que eali za an p og ames au oges iona s, i en cons ui els apa ells i els es udis. Du an aques pe íode se suma al mo imen una al a emisso a. Es ac a de Osi- ia I a ia de Donos i, que eme mi ja ho a cada quinze dies de o ma absolu a- men clandes ina. Pe la se a banda Ona Uiu e ja es a p epa ada pe a eme e egula men de dilluns a di end es, de nou a do ze de la ni . La p ime a emissió egula es p o- dueix el dia 4 d'ab il de I'any 1979. L'emisso a dóna el ele on des del p ime dia pe al que la gen pugui en a en con ac e amb el col~lec iu i pa icipa en les emissions. Les ucades augmen en dia a dia i la gen mani es a la se a solida i a amb la inicia i a i dóna consells i o ien acions pe a la p og amció, a més de acili a in o mació. Passades les acances Ona Uiu e o na a so i el dima s dia 17 d'ab il i el 19 és p ecin ada pe p ime a egada pe es unciona is del Minis e i de Cul u a acompanya s de dos inspec o s de policia. E a la p ime a conseqüencia d'una de- cisió p esa pel col~lec iu: no se clandes ins. E en conscien s del isc pe o an a- lo a com a elemen p io i a i que la gen pugués accedi di ec amen a I'emisso- a pe al d'es abli aixi el luix comunica iu quece ca en, cosa impossible en una si uació de clandes ini a . Ona Líiu e eco e judicialmen con a el p ecin a ge, que conside a a emp a o i con a la llibe a d'exp essió i an icons i ucional, i denuncia el Minis e i de Cul u a pe qu? segons la llei igen el p ecin a ge no és de la se a compe encia. El encamen desencadena una campanya de di ulgació que é es aspec es: agi- ació ciu adana eclaman la llibe a d'emissió i exp essió, ex ensió als mi jans de comunicació i eali zació de xe ades a di e en s ba is de Ba celona. Dins d'aques clima a o able al mo imen que s'ha ia c ea , el col~lec iu d' Ona Líiu e decideix so i de nou el dia 23 d'ab il, dia de San Jo di. Ona Líiu e ins- Les adios lliu es a Espanya 16 1 al.la una pa ada a les Rambles, on coloca un equip de so a nb que es podia e ansme e el p og ama de I'emisso a. A les nou de la ni , a nb les Rambles a ape'ides, sona la Ga ina de Ma ina Rosell. G an quan i a de gen s'ag upa en- o ns dels al a eus al lla g de les es ho es d'emissió. A l'emisso a es eben g an quan i a de ucades de solida i a i ecolzamen , mol es de les quals es e ans- me en dins I'espai «An ena Obe a». El dia 27 d'ab il men e I'emisso a segueix eme en a nb egula i a , el Go e n Ci il de Ba celona a pública una no a en que jus i ica la clausu a e ec uada el dia 19 en els següen s e mes: aDona que l'emisso a Ona Lliu e no a inicia els hi s de sol.lici ud de la co esponen au o i zació adminis a i a, ajus ada a la legislació igen , aques a emisso a deu epu a -se com a clandes ina, e que a mo i a les ac uacions que de e mina en la se a clausu a, a pe ició del Minis- e i compe en w. Pe o els componen s del col.lec iu Ona Lliu e no es a en disposa s a demana la legali zació acollin -se a les lleis anquis es. Les emissions con inuen a nb egu- la i a i I'emisso a en cap momen deixa de dona el ele on i I'ad essa del seu lo- cal. Es eali zen di e en s p og ames a nb o mules que s'ha ien ana assajan a la p ime a e apa, comencen a so i p og ames au oges iona s pe g ups de base: gais, ecologis es, objec o s, eminis es, eballado s i d'al es enen els seus p o- pis espais, a més d'es a p esen la se a p oblema ica als espais eali za s pel p opi col.lec iu el qual es lliu a a I'elabo ació de p og ames expe imen als en un in en de deses uc u a els esquemes cl2ssics. La p og amació es decideix en assemblea i un cop a la se mana hi ha una eunió gene al dedicada a aques aspec e. L'audiencia de I'emisso a c eix i I'expe iencia és coneguda a o a I'hea d'escol a que abas a o a Ba celona i g an pa de les poblacions del cin u ó indus ial. To es a desen olupan a nb no mali a ins el dia 15 de maig de I'any 1979 en que és p ecin ada pe segona egada. En aques cas el p ecin a ge a ec a an els locals de I'emisso a com els d'un cen e d'es udis socials eí que no é lligam amb Ona Wiu e. L'o d e de clausu a p o é del ju ja d'ins ucció núme o es de Ba celona a ins ancies d'una denúncia e ec uada pel go e nado ci il de Ba celo- na, senyo Belloch Puig, en que acusa a Ona LLiu e de desaca o a la au o idady g a e al e ación del o den pzíbliGo. Pocs dies desp és el ju ge a xi a el cas pe manca de p o es i o dena el desp ecin- a ge de les ins al.lacions de I'emisso a el dia 28 de maig de I'any 1979. E a la p ime a ic o ia legal del mo imen de adios lliu es: les acusacions del go e na- do ci il no podien se p o ades. El dia següen Ona Liiu e o na a es a en an ena, pe o la Di ecció Gene al de Radiodi usió i Tele isió no es a disposada a accep a la de o a i el dia 30 de maig, minu s desp és de les 11 ho es de la ni , els un- ciona is del Minis e i de Cul u a, acompanya s pe inspec o s de policia, p ecin- en no amen I'emisso a. Aques a egada I'o d e de p ecin a ge p ocedia del Minis e i de Cul u a pe de- cisió exp essa del Di ec o Gene al de Radiodi usió i Tele isió. El ancamen es jus i ica en base a Reials Dec e s, O d es Minis e ials i Dec e s Lleis co espo- nen s a les següen s e apes polí iques: la Mona quia, la República, la Dic adu a i la Mona quia de Joan Ca les 1. Les incidencies del p ecin a ge son e ansmeses en di ec e i les pe sones p esen s enen emps de demana als oien s del p og ana *Vida quo idiana~ que es a a en an ena que essin cap als locals. Ona Lliu e no enuncia a segui enda an i comenca una campanya en a o de la despenali zació de les ones, que culmina amb un es i al pe la llibe a d'emissió que es celeb a el dia 13 de juny al Pa c de la Ciu adella. La necessi a de coo dinació i uni icació de c i e is en e els di e en s gmps que an neixen po a a la celeb ació de la obada sob e Radios LLiu es de 1'Es a es- panyol els dies 14, 15, 16 i 17 de juny a Ba celona, o gani zada pe OnaLíiu e. A la obada hi són p esen s col~lec ius i emisso es de Ca alunya, Euskadi i Va- lencia i s'hi adhe eixen gmps d'Imña, Badajoz, Se illa, Galícia i Zamo a. A més d'in e can ia -se les di e ses expe iencies, es p enen aco ds espec e als di e en s emes ac a s essen els més impo an s els següen s: es abli una coo dinació cons an , e ec ua un in e can i de p og ames, d'in o mació i d'aju ecnic, es- abli una de ensa ju ídica comuna, eclama la despenali zació de les ones i una egulació obe a i no es ic i a pe a la dis ibució de eqüencies. Els euni s ambé decideixen exigi que les adios lliu es no puguin eni bene icis econo- mics i inalmen es posen d'aco d en e una campanya es a al pe la llibe a d'emissió un cop passa l'es iu. Pe al de p epa a -la es celeb a la segona obadaes a al els dies 12, 13 i 14 d'oc ub e. A aques a obada es decideix so i a an ena de nou el dia 22 d'oc- ub e i s'elabo a un p og ama conjun pe a o es les emisso es ja exis en s. El dia 22 ep enen la se a ac i i a OnaLíiu e i Con a Radio a Ba celona. La Cam- pana de Gdcia ho a un dia desp és i les emisso es de Euskadi, que es a en deci- dides a e -ho, desis eixen de la idea pe que empi jo a la ja delicada si uació al País Basc. A ho es d'a a segueixen en an ena La Campana, Con a Radio i Ona Líiu e, sen- se que de momen in e e eixi I'adminis ació en cap sen i , o i que el go e n ha e un Reial Dec e de P esidencia del Go e n, 14351 1977, de 8 de juny, pel qual s'es ableix el Pla Tecnic T ansi o i del Se ei Públic de Radiodi usió Sono a Les idios lliu es a Espanya 163 en Ones M iques amb Modulació de F eqüencia i que publica el BOE (Bu lle í O icial de 1'Es a ) el dia 18 de juny de I'any 1979. El dec e es a e a la mida pe a a o a el mo imen de idios lliu es i és des del pun de is a polí ic un desp eci o al pels mecanismes democ a ics, ja que no es a consul a ni ans sols als g ups pa lamen a is. En aques pun so p en que cap pa i , ni an sols els d'esque a, acin pública la se a opinió sob e un ema an lanscenden al. El dec e , desp és de ese a a 1'Es a la i ula i a del se ei de adiodi usió en F.M. diu que pod a e concessions d'explo ació a ins i ucions i emp eses p i ades. El go e n decidi a disc ecionalmen a qui les concedeix, se- guin els p incipis que ma ca el dec e i que depenen en de ini i a del c i e i de 1' Adminis ació. Aques s p incipis a a o eixen la concen ació del mi ji donan p io i a a la c eació de xan es abans que la d'emisso es indi iduals. La ~uació d'uns mínims de p og amació i la obliga o ie a de e in o ma ius gene als a a és de se eis in o ma ius p opis, la compe encia dels quals la decidi a el go- e n, enca eix an el p océs que ins suposan que es concedís la ins al.lació d'una emisso a, la se a u ili zació queda ia o a de I'abas dels g ups que semp e han es a ma gina s del p océs comunica iu. Els animado s del mo imen de les adios lliu es pensen que aques dec e és inadmissible ja que deixa o almen en mans del go e n la decisió de concedi , g aciosamen , disc ecional i a bi a ia Ilic ncies a emp eses p i ades amb unes condicions es ic i es que ep esen en a la p ac ica p i a els g ups de base i ma gina s de I'accés al mi ja. En el e eny compa a iu de la his o ia del mo i- men de les adios lliu es a eu dlEu opa, obem un comú denominado i és que la se a apa ició a cada país es p odueix en momen s d'agudi zació de la llui a global con a el sis ema. És la necessi a que enen aques s g ups ma ginals de disposa d'una in o mació ipida i economica en els momen s de llui a el que els impulsa a la u ili zació de la adio. Mi ja que an se i desp és com a ele- men coo dinado i p opulso del mo imen . Així ma eix la llui a adical con a el sis ema que es plan egen aques s g ups d'ecologis es, no iolen s, objec o s, gais, eminis es, au onoms, e c., passa ne- cessa iamen pe la llui a con a el sis ema de p oducció o I'o gani zació dels mi jans de comunicació. Obse em ambé una al a coincidencia. En o s els paisos les idios lliu es neixen coincidin amb el so gimen de la no a esque a que su del p océs de desil~lusionamen que pa eixen els mili an s dels pa i s de I'esque a pa lamen- hia i on-en almen de I'anomenada esque a e olucionii ia i que en bona pa s'ag upa en el mo imen pe I'au onomia ob e a.