Els mitjans de comunicació i el 23-F

ELS MITJANS DE COMUNICACIO 1 EL 23-F (Reacció i comportament de la radio, ¡a premsa i la ielevisió des de l'ocupació del Congrés fins a la sortida dels diputats) La descripció que fem del comportament dels mitjans de comunicació davant del 23-F, se cenyeix als hbits de Barcelona, Madrid i Valencia. Dediquem un apartat diferent a cada un dels tres mitjans de gran difusió: la radio, la premsa i la televisió. Els presentem en aquest ordre pels canvis que es van produir aquella nit en relació a l'espai comunicatiu que els és habitual. La radio seguia la seqüencia cronologica dels fets i va convertir-se en el mitja de masses per excel.lencia. La premsa va fornir amb més dades i comentaris els lectors avids d'informació i, com a aportació especial, va donar la irnatge grafica de I'intent de cop d'estat. Finalment, la televisió va quedar per sota de les seves possibilitats i va perdre, així, l'hegemonia sobre els altres mitjans. En resum, la documentació que aponem en aquesta recerca queda estructurada en les quatre parts següents: 1 - Els mitjans de comunicació: testimonis del 23-F; 11 - Radio: la potencia del mitja al descoben; 111 - La premsa: un comportament desigual; i IV - Televisió: historia d'una decepció. A un apendix s'inclouen les fonts consultades i els mitjans a que es fa referencia. 1. ELS MITJANS DE C~MUNICACIO: TESTIMONIS DEL 23-F Quan s'estava votant al Congrés dels Diputats el nou candidat per a la presidencia del govern, Leopoldo Calvo Sotelo, un grup de guhdies civils van interrompre la sessió i van retenir els diputats i l'executiu, encara en funcions, presidit 66 per Adolfo Suárez. La Cadena SER, que emetia en ona mitja, i RNE, que ho feia en freqüencia modulada, van ser els testimonis per a tot 1'Estat del que havia succeit al Congrés. A través de les ones, es va sentir el sor011 de les metralletes i les primeres paraules dels informadors de la radio que breument i amb molta perplexitat van explicar el que estava passant allí dintre. Aquestes emissores van interrompre la seva programació i el país es va quedar en una situació de suspens. Les agencies d'informació i algunes emissores de cobertura més limitada van comencar a donar notícies sobre el cas. A partir d'aquest moment s'escampa la veu entre la població i I'alt funcionariat de 1'Estat -la clase política estava majorithiament retingudaes va veure obligat a actuar de forma executiva per controlar la situació. El rei Joan Carles, en aquestes circumstancies, com a cap de 1'Estat i mixima autoritat de l'Exercit, va ser una peca clau per a posar en mama els mecanismes que van aconseguir reduir I'intent de cop d'estat. En aquest punt, quan funcionaven de forma paral.lela dos circuits comunicatius: el del poder i el de la població, ens preguntem quin va ser el paper dels mitjans de comunicació el 23-F. La radio va donar en directe I'assalt del Congrés en el moment en que es produia i aixo ens presenta un cas excepcional en la historia. L'únic precedent, de característiques similars pero de menor importancia política, fou la transmissió en directe per radio i televisió de l'assassinat d'Oswald quan sortia del judici relacionat amb I'atemptat contra John F. Kennedy. De fet, els mitjans audiovisuals són cada vegada més els testimonis de primera fila dels esdeveniments politics i de tot ordre. Es tracta d'una tecnologia comunicativa que permet oferir als receptors un so i unes imatges tal com són registrades. El seu valor documental és una qüestió que té assumida la col~lectivitat i especialment els professionals i afeccionats que disposen dels mitjans tecnics. La notícia quotidiana i encara més els afers que són considerats de gran importancia per a la historia de I'home són voluntiriament captats pels mitjans audiovisuals. Així mateix, la reacció davant d'un esdeveniment imprevist és automatica: aprendre nota* del que succeeix arnb aquests nous instruments. 1 aquesta va ser la reacció dels periodistes, reporters grafics, cheres i locutors que es trobaven a l'hemicicle. Malgrat l'amena~a que els van fer per tal que desconnectessin les cheres i els micros, i destruissin el material fotografic, així com les notes que havien pres (aapaga eso o te mato*, en paraules textuals), van voler conservar al mixim els. seus recursos. Tenim molts exemples de reporten que han arriscat i perdut llur vida per poder captar escenes en directe. Alguns d'una forma temeraria i espectacular; d'altres, i aquest n'és el cas, conscients del que feien pero sense tenir massa temps de pensar-s'ho. El que fou inedit aquesta ocasió és que un document d'aquestes caracteristiques s'estigués emetent en directe. Aixo va tenir corn a conseqüencia que tothom va rebre la notícia de I'intent de cop d'estat, excepció feta dels implicats, al mateix temps. L'opinió pública, els mitjans de comunicació i les instancies de poder van posar en mama circuits co- municatius para1,lels. L'aparell d'Estat orienta els seus esforcos bhicament a 67 controlar la situació, fent ús de les seves xames de telefon amb lííia directa1 i del telex corn a instrument de comunicació. La població, que corn a tal no compta amb mitjans propis de comunicació, va utilitzar el telefon i el contacte personal per intercanviar les informacions de que disposava. 1 els mitjans de comunicació, per la seva banda, van treballar amb les fonts d'informació propiament periodístiques i establint contactes amb els centres de poder civil, militar i forces vives de la societat. Un altre efecte de I'emissió en directe fou que la informació es posés en manta a la vegada que es desenvolupaven els esdeveniments. Aixo va causar l'actitud generalitzada d'expectativa que caracteritza el comportament de la població i d'alguns mitjans de comunicació en les primeres hores. No es conekia veritablement I'abast del cop i si funcionaria el fenomen de contagi que esperaven els militar~ sediciosos. L'ocupació de RTVE va provocar un cert neguit entre la població, especialment quan a les 20 hores es va sentir música militar a RNE. Posteriorment la tardanca que va sofrir I'emissió del missatge del rei, que s'havia anunciat a les 22 hores i no es pogué emetre fins a un quart de dues de la matinada del 24 de febrer, va augmentar encara més I'expectació de la gent. Aquesta actitud de seguiment de la informació no va ser tan un consentiment del que succeia corn una reacció de perplexitat. Al nostre entendre els mitjans de comunicació no van ser un factor determinat pel frac& del cop, sinó que més específicarnent la seva funció va ser la d'omplir el silenci que es produia entre el desenvolupament dels fets i I'opinió pública, que funcionaven en orbites diferents. Podríem dir que van actuar corn a atalla focs~ del rumor i van contrarestar el desconcert, posant de manifest que s'estava intervenint sobre el cas. En els primers moments, els militars sediciosos implicaven el rei -tesi que a hores d'ara encara volen defensai presentaven corn a més consolidada la intentona. Es conegut que I'efecte de la manca d'informació tendeix a magnificar els fets. L'actuació dels mitjans va impedir, efectivament, que les falses informacions afavorissin el moviment sediciós. Així mateix I'aportació dels mitjans, corn a testimoni i document fidedigne de que allo es va produir, va ser important el 23-F, ho es encara i ho sera contra tot intent d'esborrar la memoria historica amb la intenció d'eludir les responsabilitats polítiques. 11. LA RADIO: LA POTENCIA DEL MITJA AL DESCOBERT 1.a radio va ser el mitja de comunicació per excel.l?ncia la nit del 23-F. Va sacsejar la distreta atenció de la població amb el so directe de les metralletes; va man1 Sistemes coneguts corn a mala verde o mdla cero, i dcls quals funcionen més d'una xama autonoma. 68 tenir I'esperanca en la llibertat durant tota la nit amb la constant presencia informativa; va tancar la temenca per la sort dels diputats asortint~ junt amb ells de I'interior de I'hemicicle. En fi, quasi un noranta per cent de la població va sentir la radio aquella nit, I'anomenada anit dels transistors~. Per la seva propia naturalesa, la radio és un mitja idoni per a informar d'esdeveniments inesperats, per a desplacar-se facilrnent i rapida als llocs d'interes, per a emetre en directe sense retards, i té un potencial considerable per a aconseguu estats d'inim col.lectius. Per tot aix6, els fets del 23-F varen posar en evidoencia tot el potencial de la radio, per acció i omissió, al llarg de les divuit hores de I'intent sediciós. La notícia es va produir inesperadament, en directe, a través dels propis microfons de la radio (RNE-fm. i Cadena SER-om.), i va fluir pels canals comunicatius, independentment de la voluntat dels atecnics~ d'aquests canals. Varen ser dos minuts dramatics i després.. . silenci. Les comunicacions per via microfonica varen quedar tallades i encara ningú no havia tingut temps de fer cap trucada des del Congrés per explicar aquel1 malson. Eren els moments decisius de perplexitat que busca crear la tactica de I'atac per sorpresa. Els esdeveniments, en els seus deu primers minuts, aparentment van desenvolupar-se dins les previsions dels golpistes. La notícia va sortir en directe per la radio, creant una confusió notable, agreujada pel silenci informatiu subsegüent. Els professionals, com gran part de la població, varen haver de reaccionar des d'un estat de perplexitat i sense masses pautes de judici per poder verificar la interpretació d'allo que estaven vivint. PRIMERES REACCIONS En aquestes condicions, els professionals de la informació van reaccionar instintivament recollint i transmetent a les respectives redaccions totes les dades, detall~, noms, imatges, actituds i moviments que eran capasos de retenir. En aquests moments s'inscriu la brillant acció del tecnic de Radio Madrid que en un moment de distracció dels ocupants, va tornar a connectar la Iínia microfonica que moments abans li havien fet desconnectar. Arnb les primeres informacions d'agencia i dels propis professionals, va ser la direcció de cada emissora la que va decidir quina política informativa s'havia d'adoptar en aquells moments en que la demanda de notícies per part de la gent s'estenia com una taca d'oli per tot el país. Paradoxalment al que podria esperar-se, les emissores locals de menors recursos tecnics, com Miramar, Radio España i Intercontinental, van reaccionar informativament abans que les emissores considerades grans (Cadena SER2 i RNE 2 La Sociedad Espaííola de Radiodifusión (SER) aplega més de mig centenar d'emissores locals, constituint una de les cadenes de radio privada més importants d'Europa. DIRECTOR JUANLUSCEBRIAN DlARlO INDECE#DIENiE DE LA MAAANA MADRID MARTES2&DEFEQRERODE 1981 Redlccibn Aamin#ltreC#bnyTallerei UtguelYurle 40 Msdr~d.17 / Telefono754 38 00 1 Prm~o 25~~1.1 i 460~1 Numero 1 494 ma0Naew;sra El general Mdans del Bosch decreta el estado de excepción en la Región Militar de Valencia Golpe de Estado El País, con la Constitución El Gobierno y el Parlamento, rehenes de un grupo de guardias civües tucrras dc la Guardia Civil, al parcccrd~ngidas porun ten~enttcoronel, Imrnpmon a las 18,23 de la lardedc ayeren el hcmiciclode1Congr6od~dos.donde~taba celcbrlndosc la votanón dc ~nvcrtidura. Los mngrcrirtas fueron obligados aamojarsc al suelo. Drimcro.vder~uts acolocar lasmanos sobrclosbancosdcsusescarlos. Adolfo . . SLI~SZ ! tl lcn~enlc general GuliCrrcz Mcllidr, fdcron tos unicar q~c irataron de rcrir'.r!e 3 la invasi6n acl Congreso por furm armada Llr Cdmaras de RTVE pudieron grabar los 35 primeros minutosdela~upaci6n.quealparecerfucscgutdapor cl Rcy dnde cl palaciodc la Zanucla. El teniente gcncral Milansdcl Bosch hadccrctado cl toque de queda en la 111 RcgiOn Mditar (Valcnna), mientras se cree que fuemllitarcs han entrado en RTVE. El capltln gcncral Milans del Bosch ha dicho que asume todo cl poder harta que w defina el Rey ,nmcdi8l~m~nlc y la rn1i quedo ocupadar por lar rucrzrir de li Guardia C,"il La i0iiiid" x drra"oll.bn can nuimrl~dad ruandoram.nraran i 0"" &',O< '"'dos nnorma1o rn los p"iilliii d~l prlaciodr IsiCoiiii Inm<dia,aman,rinii.ro"~"~l hcmirclo la< iu<riar dc 11 Gusrdi" Ci"1 eniii ellos el irnlcn 'i r.>runa1 Tl,eio pr<iriiado por la oprrvrioo Calaiiv """d~ cuym nurnaru5 apuni6 harla la Miss. mNenirar las drmrir iomihin oo~rionr< en la cata Li iuticion mrdria,nln,l ionaron .aros dis. paros ron iodos loiprir~nii?>a rn L1,U'lo *lparrccrdirigldoiilsire El Gi>bicinu pirm.ncc,o rentado en it hani0 izu1. micntri5 un numero dr la Guardia Clril iams. brpoiiconin a iribunsdi Prensa. rrruniindsnda cilrn, c ,adiiindo xniane iodos en ru sitio can lu minor"iribtrr).enrilcncio Dude tl~nimdrl hcmiii~.unorr,aldr la Guirdi, Civil ,"di& quc debla guardirx la calma y rrprrr todo* in su sitio huir que la iuioridzd mmpesnii .pirupusto.militir. IICIYC e indriaic lo our lvcrr orrr ~-~~. paliada en cl hombro del preiidcnic Sulrci. quien rciccionb mgitndalc <I brizo il que hlbi, h.. chocwgliio. qucxdapr.ndibd. CI y liguio su umino idilanlc El prcridrnic Sulrcr fuc sudo de 11 41. por 12% ruri:.~ ocup.nies. """"do ic 1cvrnio afiimrndo qur cenia la I.eilmidid ra.u1.r n.n . :c -1 , r.nr.c~ ,in:io< ;.e pioicrorr pci 2 .cri-,.,L'.' i .?ocr.r i). .>>Jan", €1 pA1S.a~ . i.1 t<nC'k-.iJ, 2'c,,:< IC~lill.. .P Llitht n drbe %r abanada. cuicul~ahle~ detcnldos.)uzpado? scveramenie Y condenado? "ara ecmolai criarmicnio de la Elgolpe de &irda lievadoa caho porde~~~~~men~oid~ la Guardia Civil. precedente i la derlaracion de Milani. e, un atenlado conira la Conciitucibn. aprobada en releitndum prel puebloerpaOo1 en diclcmbic dc 1978.y una humilla. ciiin para la dignidad y la madurcz de una de lis mlc antiguar naciones del mundo occidental El eolm dc Estado ilum'na. pirtodcma.buena paricdc~wam~l;nm~enimde la etapa de la traniicibn y lmiiiYpen su adecuada perrpcctt. va La opcrocton Goloxia no fue una chorlo dc rafe. slno uno dc los hilos dc la madeja cansplraliva que qvcdb al dercu- 70 que, a més a més, reuansmetien en directe la sessió d'investidura). Si hom reflexiona breument sobre aquest fet, s'observa que no és quelcom casual. Una emissora d'abast local i sense massa recursos se sap amb menys audiencia i incidencia que una emissora de més potencia. Aixo fa que la seva voluntat sigui aconseguir més audiencia guanyant exclusives informatives, mhim si I'emissora és comercial; per tant, arrisquen més per obtenir aquelles exclusives i tenen menys responsabilitat amb el que diguin (to, forma, precisió dels fets). Aclarim que estem parlant de tendencia en el tractament informatiu, sense menysprear la capacitat professional d'aquests mitjans. Una emissora d'abast general s'autoresponsabilitza més degut a la seva incidencia en la població i mesura més el seu componament. Aquesta actitud s'extrema quan el mitja és, a rnés, oficial, com RNE. En aquest context, radios com Miramar, Intercontinental, España, Popular, van demostrar com amb un teletip i un telefon es podia fer front immediatament als esdeveniments que s'estaven produint. En molts casos van suspendre la programació habitual per donar la informació que anava arribant. Passada la primera mitja hora, la demanda d'informació va fer-se més selectiva, més exigent. Cadena SER i RNE ja comencaren a funcionar a ple rendiment. Les emissores locals de fora de Madrid es van veure superades per les emissores pertanyents a alguna cadena d'abast nacional, que practicament van estar connectades a la seva homonima de Madrid. Una notable excepció va ser Radio Popular de Valencia que va seguir emetent informació tot i estar ocupada, igual que la seva equivalent a Madrid, que també va ser ocupada durant uns minuts. Les dues varen mantenir la seva programació independent encara que efectuant nombroses connexions informatives. En definitiva, les vint-i-una emissores existents entre Madrid, Barcelona i Valencia, es van reduir a la practica a vuit nuclis emissors que treballaven la informació de forma diferenciada. D'aquest grup, RNE i Cadena SER van erigir-se com a centres emissors hegemonics per la quantitat i qualitat d'informació que oferien i per la cobertura estatal de les seves xarxes. LA MAQUINA INFORMATIVA EN MARXA A diferencia de la premsa, la radio no ofereu les mateixes facilitats per analitzar el corpus del que es va dir al llarg de la programació del 23-F en les diferents emissores. Donada I'extensió, varietat i dispersió dels textos informatius dins la programació global, es fa difícil i llarg el treball d'analisi, mkim per a les característiques d'un article. Pero cal remarcar que, Ilastimosament, són poques les emissores que conserven la gravació d'aquells fets histories. RNE i Cadena SER, són en aquest tema, també, les que millors documents sonors conserven. Per aquesta raó i pel fet de ser les emissores de més audiencia durant la matinada del 24 de febrer, la nostra reflexió sobre el comportament de la radio gira principal71 ment entorn d'elles. En els primers moments, el comportament de les dues cadenes va ser molt similar. A Radio Madrid, Antonio Fontán en representació del consell d'administració de la Cadena SER coincidia amb Fernando Onega en la postura a adoptar davant els esdeveniments. La direcció de la cadena SER fou conscient des del primer moment, segons ens va dir el propi Onega, de dues circumstancies: primer, que es trobaven davant d'un fet historie, i segon, que el paper de la radio podia ser d'una importancia cabdal en el desenvolupament dels fets i en el comportament de la societat. Per aquest motiu van optar per un criteri de fduatge de notícies, segons els possibles efectes negatius que podien ten~ en la tasca d'aillar les intencions golpistes. Així, per exemple, varen limitar les informacions sobre la situació a Valencia i es van abstenir de donar el ban de Milans del Bosch, a diferencia d'altres emissores locals que sí donaven aquest tipus d'inforrnació (com Miramar o Radio España, per exemple). La primera mitja hora a Radio Madrid va ser de desconcert i confusió. En tallar-se la comunicació microfonica amb el Congrés, es va produir un buit informatiu de mitja hora aproximadament, durant el qual es radiava música. Radio Barcelona va tallar en I'ambit de la ciutat comtal aquest silenci, donant lectura Fermín Bocos a les notícies d'agencia que parlaven de la possible existencia de ferits a l'interior del Congrés i de la promulgació del ban de Milans del Bosch a Valencia. Instants després, Radio Madrid comencava la seva tasca informativa oferint una programació especial de divuit hores, en directe i amb tots els seus efectius humans i tecnics desplegats. Radio Nacional, per la seva banda, decidia donar igualment tota la informació disponible amb criteris semblants de selecció als de la SER. Fernando Castedo com a director de I'ens R?lrE, Eduardo Sotillos, director de RNE i Miguel Ángel Toledano, director de TVE, varen decidir la política informativa en la 1ínia de defensa de la democracia i marcant-se un esuicte rigor informatiu, contrastant totes les notícies que varen arribar a les seves redaccions. Aixo no vol pas dir que la SER no contrastés també les seves informacions, sinó que RNE, pel fet de ser emissora oficial se sent amb una major responsabilitat del que diu3. METRALLETES CONTRA MICROFONS RNE va prendre una Iínia informativa forca equilibrada a partir de les set de la tarda. Pero, a les 19 hores 48 minuts es podia sentir una última noticia: Es confirma per part del Ministeri de 1'Interior que hi ha tranquil.litat a tota Espanya, 3 Vegi's en aquest rnateix número ~'ANALIsI I'estudi sobre el paper informatiu de la RAI entorn al segrest d'Aldo Moro. 72 segons un teletip d'EFE. Després, música Ileugera. De seguida, música militar. En realitat, els professionals de RNE eren conscients que els podien ocupar militarment en qualsevol moment, igual que a Radio Madrid, on també esperaven l'arribada de les forces militars. A les vuit es va desfer el treball informatiu de RNE i es van provocar noves temences en la població i en la resta de mitjans de comunicació. Va ser un dels moments més preocupants de la nit. A la mateixa hora, era ocupada Radio Popular de Madrid, obligant a suspendre la programació i a emetre música únicament. A partir d'aquest moment, Radio Madrid va rebre una important quantitat d'oients que volien sentir altres asonss, diversos dels militars. Al voltant de les 19 hores havien estat ocupats militarment tots els mitjans de comunicació de Valencia. Les radios van comencar el seus obligats programes musicals, amb I'excepció ja comentada de Radio Popular. La Voz de Valencia va connectar amb RNE a les 20 hores 45 minuts amb autorització de les forces militars ocupants. Radio Mediterráneo, pel seu cantó, també va establir connexió arnb Radio Madrid un cop retirada I'ordre d'emetre el ban. Un cas singular de radio a la 111 Regió Militar va ser Radio Juventud de Murcia, que entre les lectures del ban donava cada deu minuts I'indicatiu: *Aquí Murcia. Radio Juventud. ¡Viva la Constitución! ¡Viva el Rey!, Cap a les 2 1 hores, RNE i Radio Popular de Madrid, tornaven a quedar lliures d'imposicions i van reprendre les seves programacions. Radio Popular de Madrid va emetre freqüents croniques del que passava a Valencia, a diferencia de la SER i RNE. A les 2 1 hores 30 minuts, el propi Sotillos llegia una nota explicativa del que habia succeit a RNE i de nou comencava la seva tasca informativa. RNE A BARCELONA, UN CAS Quan es va produir I'ocupació del Congrés, RNE a Barcelona estava emetent en connexió amb Madrid i així va continuar durant les divuit hores següents. Les indicacions del aleshores cap d'informatius Emilio López, van ser de no fer res. S'havien rebut ordres de I'emissora central de mantenir la connexió amb el programa estatal. Quan la redacció de I'emissora barcelonina va establir contacte amb RNE a Valencia per obtenir mes dades del que succeia, aquesta ja estava ocupada i emetia el ban imposat per la Capitania de la 111 Regió Militar. El personal present a RNE a Barcelona tenia la temenca que també ells serien ocupats per I'Exercit, temenca que augmenta en sentir les mames militars. En aquestes circumstancies, I'organització redaccional va ser forca confusa, i els professionals van prendre la responsabilitat de mantenir un mínim servei informatiu. A la redacció, d'un espai aproximat d'uns vint-i-cinc metres per a les tres emissores (RNE-1, Radio-4 i Radio Peninsular) es recollien els teletips i es baixaven a corre-cuita al pis inferior, on estaven ubicats els locutoris. Alla se'ls 73 repartien i se'ls passaven d'una emissora a I'altra. Radio-4, l'emissora de programació estrictament catalana de RNE, anava traduint directament els teletips al catala. Radio-4 va tancar I'emissió a l'hora habitual, les dues de la matinada, i va reprendre la informació a les set del matí. Les fonts informatives seguien sent en gran part les traduccions simultanies del castella al catala dels teletips d'agencia i de la mateixa programació de RNE-1. L'acció més destacada de RNE a Barcelona va ser la gravació del missatge del president de la Generalitat, Jordi Pujol. Després de la conversa de Pujol amb el rei, la Generalitat va considerar important la seva difusió com a element tranquil.litzador. Es va gravar el missatge en catala per poder-lo emetre per Radio-4 i per les emissores catalanes, i en castella per RNE a la resta del país. La intervenció del president Pujol es va radiar a les 22 hores de la nit. Degut a la desorganització del primer programa de Radio Nacional a Barcelona, no es va enviar la cinta de la gravació a Madrid, fins que Eduardo Sotillos en peresona donava compte de la notícia *llegada, por supuesto, a través de agencias. La indirecta va ser captada a Barcelona, que finalment va enviar la cinta a la capital d'Espanya. A tres quarts d'una, amb quasi tres hores de retard, era emes el missatge de Jordi Pujol per RNE a Madrid. Radio Juventud i Radio Peninsular, les dues de RCE, varen portar una tasca informativa propia encara que limitada, amb connexions al programa de RNE. Cal destacar que Radio Juventud va desconnectar-se del programa estatal de RNE en el moment de I'emissió de la música militar, cosa que no va fer Radio Nacional de Barcelona. TORNEN LES METRALLETES Fins a les 21 hores, els serveis d'agencia eren la principal font informativa; a partir d'aquesta hora la informació era elaborada en gran part per les propies redaccions de les emissores o donada directament per unitats mobils destacades als .Ilocs d'interes (Parlament, Ministeri de I'Interior, Hotel Palace, etc .). Radio Madrid tenia, a més, una font informativa particularment valuosa: el micro en funcionament a I'interior de I'hemicicle pel qual rebien el so d'ambient. El saber que no passava res greu en quant a la integritat física dels diputats, els donava una major seguretat en l'organització de la seva informació i els ajudava a transmetre aquesta sensació de serenitat als seus oidors, segons declaracions de Fernando Onega. Era un quart de dues de la matinada quan el rei parlava a tot el país. Es va produir la inflexió definitiva en la corba de la por per al dem2. Milans del Bosch ordenava la retirada dels tancs dels carrers valencians. Només quedava el Congres com a fons d'inquietud immediata. 80 alguns diaris afirmaven que encara no era el moment de jutjar-los (Ya, El Correo Catalán, Dianb de Valencia). Altres, corn La Vanguardia, Eí Noticiero Universal i El Alcázar, no valoraren d'una forma directa l'actuació dels assaltants del Congrés. La resta de diaris feien una referencia explícita de condemna del fet i el qualificaven de diverses maneres: *gesto desesperado de un grupo de desequilibrados* (ABC); agrupo de exaltados*, aacto bochornosow (Pueblo); scuatreros~~, airrupción animal* (Diaro IG); *Nos abochorna*, aestallido de irracionalidad* (Ya), etc. Avui es referia particularment al comportament del tinent general Milans del Bosch qualificant-lo de areacció corn a mínim alarmista i desproporcionada*. La genesi immediata del fet no fou, en canvi, objecte primordial dels editorial~, excepció feta d'El PaM que la uacta d'una forma extensa. Feia referencia al judici de la <Operación Galaxia*, al joc partidista de la UCD (sque implica irresponsabilidad y participación en el manejo de hilos que pueden estar relacionados con la tormenta del 23 de febrero,), i a la responsabilitat de soscuros despachos oficiales*. El Periódico, així mateix, manifesta la seva indignació per I'actitud del poder davant els comportaments desestabilitzadors que es venien produint a Espanya, i ABC es pregunta sobre el funcionament dels serveis d'informació militar, sobre la protecció del Parlarnent i de les emissores i sobre la tardana reacció pública de les autoritats civils i militars. La confianca en I'actuació del rei era comuna a tots els editorials que, a excepció d'ElAlcázar, el situaren corn a figura cabdal per al manteniment de la democracia. La sortida política a la interrupció de la democracia que va significar el 23-F, s'articula més que mai entorn del rei. Aquest es va manifestar, el mateix dia 24, en contra del protagonisme que es veié forcat a adoptar davant de tan especial~ circumst~ncies6. El PaM, Avui, i Eí PenZdico al.ludien a la necessitat d'una responsabilitat compartida, mentre que altres diaris corn Eí Noticiero Univerd, El Correo Catalán, Pueblo, ABC, Ya, només feien referencia al rei corn a factor definitiu per a la resolució del cas. Les consignes a la població eren de moderació i les interpretacions que feien de la reacció popular coincidien amb les seves concepcions sobre la participació popular. El Correo Catalán dedicava el seu comentari editorial a demanar serenitat, ABC parlava de <tranquilidad y confiada expectación de la comunidad nacional*. Diano IG, El Paij i El Periódco confiaven en una resposta serena i activa del poble. 1 la interpretació més suigeneris sobre la qüestió I'oferia El Alcázar: ael desentendimiento público respecto a la suerte de una clase política en la que parece haber perdido la confianza*. Sobre la sortida que es podia esperar d'una situació corn la creada el 23-F es definien epecialment Eí Alcázar: asea cual sea el resultado, nada será igual ma6 Les paraulcs textuals del rei al respecte van ser: .Sin embargo, todos deben estar conscientes desde sus propias responsabilidades de que el Rey no puede ni debe enfrentar reiteradamente, con su responsabilidad directa, circunstancias de tan considcrable tensión y gravedad*. ñana~, i El País: <Ocurra lo que ocurra en las próximas horas o en los próximos 81 días, suceda lo que suceda a los que nos mantenemos fieles a la Constitución y a la legalidad vigente, nacidas ambas de elecciones libres y de la voluntad del pueblo español, los golpistas están condenados por la Historian. El Periódico, i El Diario de Valencia parlaven d'un enfortiment de la democracia i del triornf de la raó que suposava, com a conseqüencia, un crearme moral* de la societat espanyola. El Noticiero Universal, Diario 16 i El País reflexionaven sobre els fets treient com a conclusió la necessitat de la unió de les forces polítiques, del recolzament a les Forces Armades així com I'obediencia d'aquestes al poder civil, i la necessitat del concurs del poble i les seves institucions per a estabilitzar la democracia a Espanya. ESTRUCTURA 1 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ Els diaris, davant d'una noticia de la magnitud del 23-F, van modificar la seva aparenca habitual. La notícia de portada era en tots els casos I'intent de cop d'estat. Grans titulars acompanyaven la revelació grafica de la nit: les fotografies inedites de I'assalt al Congrés. Tots els diaris van dedicar, en alguna de les seves edicions, planes senceres a les fotografies. Així mateix, constituí un capitol excepcional al gran nombre de planes de les seccions dedicades a Espanya. Aquesta mateixa secció conservava les notícies que s'havien redactat previament i la resta de seccions mantenien les característiques habituals. Les contraportades, en molt pocs casos, van incorporar informacions sobre el tema. Les diferencies de tractament de la informació variaven segons I'actitud que es va prendre davant dels fets i el moment de tancament de les edicions de cada diari. El Correo Catalán titulava: «El rey conuola la situación tras el intento de golpe de Estado*, i El PeriZdico deia en un titular petit de la primera plana: <Juan Carlos asegura que cuenta con la lealtad de los jefes del Ejército,. Encara no es coneixia el text del missatge del rei i la comunicació de Pujol es destacava a les portades dels diaris barcelonins. Altres diaris de Madrid adoptaven la mateixa actitud i destacaven les notes que els hi eren més properes, com la de secretaris i subsecretaris d'Estat o el comunicat de la JUJEM, i informaven del comunicat de Pujol a les planes interiors. De la mateixa manera els diaris de Barcelona donaven aquestes notes a la portada i ampliaven la informació a l'interior. El Alcázar ignora totalment el comunicat de Pujol. Aquesta cprudencia* informativa i timidesa en I'analisi dels fets contrastava, pero, amb I'actitud d'Ei Pah i Dian'o 16 que es manifestaven obertament en contra del cop i pronosticaven el seu frac&. ElPaís trobava una fórmula encertada per al seu titular: «Golpe de Estado. El país con la constitución*, que donava peu a una doble lectura: el país - Espanya - i HPah - diari - amb la Constitució; i Dtano IG que titulava: aHa fracasado el Golpe*. Afirmació que després vam tenir ocasió de comprovar, pero que en aquells moments era del tot incerta. 82 Després del missatge del rei, les portades dels diaris donaven una visió diferent de I'intent sediciós que venia reforcada per les llargues hores d'ocupació del Congrés sense que es produís cap iniciativa militar similar a la de Milans del Bosch. Pueblo citava textualment, i encapcalant la portada, la frase decisiva del rei en contra de I'intent de cop: aLa corona no puede tolerar acciones o actitudes de personas que pretenden interrumpir por la fuerza el proceso democrático determinado por la Constitución*, donava com a titular: *Se impuso el orden constitucional^, reproduint el missatge del rei. El mateix van fer sense excepció tots els diaris, que no obstant aixo es diferenciaven pel tractament que li donaven. El Alcázar, que adoptava una fórmula d'aparent neutralitat informativa, obria la portada amb la foto del rei i el seu missatge sota el titular: *Mensaje del Rey a la Nación española*. Aquesta impressió freda en el tractament de la informació la donaven també altres diaris. Las Provincias, per exemple, encapcalava amb una serie de titulars una fotografia de Tejero a gran mida amenacant el Congrés, que donava com a única informació de la portada. Destacava entre els titulars una formulació breu de la frase, abans citada, del missatge reial que anava, pero, intercalat entre altres sobre I'assalt al Congrés, i un sobre el ban del tinent general Milans del Bosch. Notícies que, donades sense aparent contradicció, difícilment podien coexistir al nostre entendre. Les planes dedicades a la informació sobre els esdeveniments del 23-F portaven, a molts diaris, un mateix títol temitic: I'assalt al Congrés ('Pueblo, El Correo Catalán, Las Provincias), l'intent de cop d'estat (Ya) o el seu frac& (El Noticiero Universal). Obrien les planes, a continuació, les noticies que tractaven sobre: el missatge del rei i els comunicats de les institucions civils i militars que s'havien fet públics; el relat de I'assalt al Congrés; la situació a Valencia i un reph de la situació a la resta de 1'Estat espanyol. Les altres informacions, que també ocupaven llocs destacats a les planes eren; I'ocupació de RTVE i d'altres mitjans de comunicació; els precedents sediciosos com la *Operación Galaxia,, dades diverses sobre les Forces Armades i les reaccions internacionals. En relació a la situació de Valencia, els diaris no es van atrevir a jutjar com a sediciosa I'actitud de Milans del Bosch. Diano de Valencia feia el relat del que fou la imatge viva del cop: *Diputación, sedes de los partidos y los sindicatos, cerraban sus puertas y uasladaban sus archivos. Los dirigentes buscaban también lugares donde pasar la noche,. Explicava, ademés, les dificyltats que va tenir la Junta de Seguretat del Govern Civil per a constituir-se, d'acord amb les normes del Ministeri de 1'Interior. Aquests afers, pero, no van ser denunciats com a atemptats contra la democricia. Es desconeixia la dialectica que van mantenir els col~laboradors del rei i aquest mateix per a forgar Milans del Bosch a retirar el ban i els tancs del carrer. Fins a les 5 hores 45 minuts del 24 de febrer la Capitania General de la 111 Regió Militar no va suspendre oficialment el ban. De la mateixa manera, alguns diaris parlaven de I'ocupació de RTVE per part d'unitats de la División Acorazada Los tanques ocuparon Valencia durante seis horas Fracasó el crol~e En la 111 Regibn MI~ILI. y ~obr~todocn Valencia. h jorn~d. de lycr tuvo vnrr caracicniilcac apci&, diainu a Ins di1 rciio drl Errada ccpanol We que cl caplian gcncral, Jaime Mlani del Bowh. emiiiiia iu camun~cada a mcdia iardc v a cirx El hcchoer 0°C r mriir de laiiicle v mcdia dc la pltno del Congreso de lo? Dipulados. donde rc criaba celebranda la inlormaciio, ya que las runciona dc rcguridad 1 Civil para dir!gir<c a Capltania Militar j haciric ciudadana quedan cncomendadhr ai Ej6rnlo. re. cargodelarituacibn ioiacion dc ~n~cit~dura Los m!imbioi dr las luirrri dr orden publ8~0 apuntaron can sur armar al prciidcnlr de la Cimua, Landrlno Lasilla. al iirmao aui sriiaban gUn cl comunicadode Milani del Boich Le iituacibn cri cl rciio del Paii Vdinciano paiccla sir, a niicl ciudadano, mucho mis iiorma. Iizada si,Todo el mundoil <u;lo8i; lnmrdaiamoncc rc cicucharan va- ~IOI d~iparoi, sin qire al parecer s? produjera ningIn huido. La cadena SER. que ~rnnimiiia en directo rl pkno. caib la Iriwmlsibn, Cmtirndo lan *lo miiiica Molninio rrln el ,nioimadw de la cicadi codoni habla d#&o (i1l1 IXIW~SI citan ppuntsndo con iui Brmu al prcii. dcnlc Ahora nos han apuniaoo a "OIOI,Oli3 Segun un despacho de la agincia Efe. los disparos dudados loc dcciuo un individuo armada de una pisiala i con uniforme dc oficial del A la una y media de la madrugada. xgun alpunar infarmacianri. Milanc dr Boich daba brdcner para que lai fuirza a iu mando criacionadu cn la v,a pubhca se rcciraien, aunque Capitanii Gcncial negabael hccho A . ni , :;'".:e >,.,"S e: a CI-.T.~IC~ 2. \:.)e, e Re. e:,~.~cz.o.:-ir$ c.cs:i 93c _P-~'I>BCS''&.C:? iR? 13 Te<, Cn bc2: a L n.7 -ar:2 : o * d -3 ,m< d 'C::! C> e,:l ?,e'. 3b'<.eaa:, ..n: cneL, :.:.?$,&?-u e, ,6.!0 ra7> ClO C ClO' W-<.il>l C &-J< . . tn7c : 0,a ,o:?; 1 n3,J' <'e P 080 : :cnrcii r. rijr acr. i-< -< : .sea,> . .i-'lr' i< "(.a C' O( i! '<a -"e< - a-o 23.- C1' Ti. : .:j :r< It'<L do':?" !.C.< \-.e C ,ti;: 3- :'(:e :,. ' ... :a. Ot*,lC L: < Ci. i ii :. - :e o-g.<.., . Fi'i c. .a- ..i <.C. :-,<:e ..,l.< 3- .),i...^ :.e -< >.:e"&:. 2 a i. ,'o&::$ S0b.e la misma hora. DIARIO DE VALEN. En lodo caio la aupacibn dr lai calla dc VaClA pudo ~abu que tl gobernador militar dc Va. lencia por los lanquii ha durado, aprai~madaIknria. Luic Caruaoa abandonaba el Gobierno 1 mcn~eieuhora< 1 legalidad vipenie CY~~UICT iiltd~da de carsiltr miar quc, en \u caco, hubiera de tomarse, dtbera coniar con la 1 a~robactbn de la Jull de iifcs di Eriado iiajor La Corona. rimholo dr la permsnencla 1 unidad de la paciia. no purdc tolirai. in forma alguna. arconci o acitiudir de ptrionai qur i--- - prelendan interrumpir wi In fue,. ia rl proccro democralico quc la Concllluc86n votada por el pueblo cioaOol dciermina en su dia a iru1 uiidr refirindum 81 Finalirado esir hrere meniale l d~1 Rey don Juan Carlos. (ue~niir PTCIP~O tl hlnlno nacional Durante <u alocucion al oueb'o ec~anol. mosiro un gcm rero ! preocupa. da ---- . - Con el Rey, viva b Coriswi Con el estupor y la indipnacibn pgadai al cuerpo, lo? dcrnbcritis, cl ~utblo wbnano que ha volado la Coniliiuobn, aipuib minulo i mi- "YlO 10s C.Y<I &S<l"leCIMrntOl que sn la lrrdc Y nothc de nyn conmoncron d Esado. convinscron a Erpanr m noticia mundid, tumcron al Pair Vdmcimo rn Ii inrenidmbre y puiicron a Valen. (18 en el punto dc mira dc 10s ianques El pIm.YIO tl lr8nFF Y tcmcrano astribuir Iu rclponiabi. Iidudei Llmari su hora Poraue rla que nos pronuncimoi mr la coniiruccion pacifiui de un8 dcmocracia modima en el marco dc los pu~blos lhbrc~ Eric bdance irnula arroja. ademas de ciic rime moral quc campins un&! hoiu MUgBI, ti gesto admirable do1 icy Juln Cirlar. quc ha sabido ijrrcer con firmeza la capitanta y 18 r~ponubilidad mduma que In Ccnriiiuoan -y sobre todo la eeniiinla di1 pueblolc han ororgsdo Con iI Rcy, vivalaConi~iiur~bn - cirll, cxigian a tos 6ipuiaOor que Mndidapadtdmte maniur,cicn la< manos dclanic dc coronll* sus reqcciivoi crcahos Finalminic. ~odoi'los dipuiadoi fuiion obliga200guardias dos a iumbrrrc al surlo Culiirriz hltliado x cnfctnlá con loc que civiles babian enlrado y Ir rirandcaron.lcniendoqueiumbarrcfambicn a~abtanni LYP~O IUI a<alian!er hicirion Ic. las Cortes iantarie a los diputados. yoiro mili- ,ar, al parccer uii orical de la Cuardio Ciril. re dirigb a la Cima?= y diA las VI( Y vc~nl~cualr~ de la larde jo ,,estad iranquilo$ quc no pasara de a>ei. fucrzai de la Cuardir Cii. ~?ad,o que cipcralcn i que al mandr drl icnicnie coronel AnioIIIOTLJCIO ~alina. iriurnpiircn en el ru**uruwiriurtnr ¡UN SENSP.CIONAL FILM DE SUSPENSE! Esta película consigui6 srecordsn de recaudaci6n allí donde fue estrenada. Es una magistral mezcle / ¡ ! de --- suspense, violencia y erotismo. con dos grandes ' interpretes Michael Caine y Angie Dickinaon y un sorprendente final. l N PARA MAYORES DE IBA~OS PUEDEVERLA EN EL SERRANO 1 84 Bmnete, com si es tractés d'una mida de protecció prevista per a casos excepcionals i a la vegada afiimaven que RNE fou obligada a emetre música militar. Un cas semblant es va produir amb una noticia d'agencia que diversos diaris van incorporar sobre la fidelitat del general Armada al rei. Quan es parlava d'aquestes notícies no es precisaven les fonts. ABC, paradoxalment, afirmava que les mateixes fonts, sense precisar quines eren, que I'havien informat de I'ocupació de RTVE van dir: ano se justifica la alarma que ha producido la interrupción de los programas de RTVE*. Totes aquestes qüestions posen de manifest que els mitjans de comunicació no van poder contrastar, moltes vegades, les informacions que els arribaven de fonts diverses amb les que posseien les autoritats civils i militars vinculadec a la democracia. En bona mesura podem entendre, des d'aquesta perspectiva la contestació telefonica que li va donar el rei a la diputada Anna Balletbo: cque habían corrido muchos bulos,. En edicions posteriors, els diaris van anar incorporant els comunicats de les diferents institucions i gmps socials que s'anaven pronunciant sobre el tema: el Senat, el Consell Superior de Justicia, 1'Assemblea Episcopal -que es trobava reunida en aquel1 moment i prega per Espanya, el poble espanyol i els seus responsables-, la pauonal, els partits i els sindicats. Entre aquests últims i I'Administració es produí una certa competencia en el terreny informatiu. Les seves consignes eren oposades: d'una banda, alguns sindicats bascos, Comissions Obreres a Catalunya i a Astúries junt arnb la UGT, van convocar la vaga general; d'una altra banda els governadors civils que van prohibir les manifestacions en algunes ciutats, com és el cas de Barcelona, o van promulgar I'estat d'alerta, en el cas de Biscaia. La premsa va seguir la consigna de serenitat. Les notes aoficials* venien donades en un requadre, mentre que les crides dels sindicats quedaven diluides entre les declaracions dels partits, de personalitats i altres instancies. IV. TVE. HISTORIA D'UNA DECEPCIÓ La Televisió, el mitj2 més potent, més influent, de més audiencia, va decebre, va irritar, fins i tot, amb el seu comportament la nit del 23-F. Eren molt recents els canvis renovadors en els chrecs directius de TVE. El to gtneral de la programació televisiva millorava esperancadorament i, particularment, els informatius havien aconseguit, amb el nou estil, augmentar el nivel1 de credibilitat dels Telediaris. Malgrat aixo, el 23-F no es va donar cap informació fins a les 22 hores, i després, amb una freqüencia i qualitat informativa molt fluixa en comparació amb la radio. Quines van ser les raons de la decepció, de la fallada informativa? TVE no retransmetia el ple d'investidura en directe, pero sí el gravava amb la intenció d'oferir un ampli resum informatiu posterior. La unitat mobil número 14 tenia funcionant les seves quatre carneres quan es va produir I'ocupació. Els tecnics i professionals de televisió no varen dubtar un moment, calia filmar tot el 8s que fos possible. Les forces ocupants van voler neutralitzar els testimonis tecnol6g ics i humans . L'equip de televisió que efectuava la retransmissió del ple va aconseguir gravar sense que s'adonessin els assaltants més de mitja hora d'ocupació7. Arnb la mateixa habilitat, van convencer els guirdies civils que no calia trencar les connexions de la unitat, que desendollant-les n'hi havia prou. Aquesta acció va permetre hores després reprendre el so d'ambient per TVE i RNE. En aquells moments TVE era l'estament més informat del país, sabia, més que ningú, el que estava passant al Congrés. Q@ FER AMB LA GRAVACIÓ DE VÍDEO? En la reunió dels directors de I'ens RTVE, de RNE i de TVE per decidir que fer davant la situació, es planteja la conveniencia o no de donar la cinta de video amb la gravació de I'ocupació. La decisió inspirada en gran mesura per Francisco Laína va ser la de no donar la gravació per TVE fins que no fossin fora del Congrés tots els parlamentaris. Igualment es va decidir que no es passaria a Eurovisió fins que no s'hagués donat per TVE. Els arguments per donar o no donar la cinta de video havien de ser complexos en el context del 23-F. Els arguments bhics per justificar la decisió de no donar el vídeo per TVE, podien ser: per un cantó, donada la tensió del moment, les imatges de I'ocupació podien crear enfrontaments dins de I'estament militar i augmentar la tensió entre els civils, atenent que la lectura dels fets es faria molt diferent segons fos la ideologia de I'espectador. Per altre cantó, existia el risc que l'emissió de la gravació posés en perill la integritat física dels parlamentaris. En defensa d'emetre la cinta de video, pot argumentar-se que un cop donat per radio el so de I'ocupació i, posteriorment, les fotos de EFE a la premsa, ja no tenia sentit amagar les imatges televisives dels fets. Encara més, es consideraria millor donar la mixima informació per contrarestar la confusió i la por derivada de sentir trets i crits al Congrés sense veure el que passava realment. Si ens atenem a experiencies d'investigació en aquest camp, sembla que les imatges de televisió tenen uns efectes tranquilitzadors. Colombo ho explica així: *La visión sugiere control. El control distribuye una sensación de orden en el desorden, de presencia en la ausencia, de lleno en el vacío, de razón en el desastre y en la locura^^. Sabem a posteriori que la contemplació de les imatges va provocar en la població vergonya, tristor i indignació, i certament, I'actitud dels ocupants no és a priori massa honrosa per a I'esperit militar com per moure a solidaritats. 7 Vegi's en aquest mateix número ~'ANALIsI I'article .El document audiovisual del 23-Fv de Sergi Schaaff. 8 COLOMBO, F., Televisión: La redidadcomo espectáculo, Barcelona, Gustavo Gili, 1976, pp. 2021. 86 Pero les circumstancies del moment eren prou complexes com per a descartar, almenys en part, la Iogica del raonament partidari de donar la cinta. Cal considerar que en els primers moments no se sabia I'abast del moviment sediciós i que I'ocupació del Congrés era un senyal per als golpz'tes provocadora d'una reacció en cadena de les forces militars. El segrestament consumat del Parlament i del Govern en ple, era signe de buit de poder per als que s'aprestaven a omplir-lo. Els signes no solament representen una situació, també la provoquen, són a la vegada representatius i constitutius. La praxis concreta del 23-F aconsellava tenir molt en compte el caracter creador de significat del signe. És un fet que la retransmissió en si mateixa sense més, al migdia del 24-F ja no tenia el mateix camp semantic d'interpretació que a mitjanit del 23-F. Les pressuposicions: seleccions referencials, contextuals i circumstancials dels fets havien variat notablement les pautes de judici dels individus. A més, es podia haver donat que I'ocupació de Prado del Rey s'hagués produit mentre s'emetés la filmació de I'ocupaciC del Congrés. La gravació en aquells moments podia ser manipulada per defensar I'ordre democritic, pero també podia ser manipulada per afirmar I'acció sediciosa. La decisió de no donar la gravació no va ser negativa per al desenvolupament dels fets (la decisió contraria és dificilíssim de pronosticar). La fallada informativa s'ha de buscar en un altre front. EL SILENCI INFORMATIU En la reunió de directors i responsables de RTVE s'havia decidit donar tota la informació de que es disposés, dins de les limitacions autoimposades de mesura informativa. Si RNE va iniciar una ampliacció informativa a partir d'aquells suposits, no es pot dir el mateix de TVE. TVE no va fer cap avenc informatiu per donar a coneixer els fets ocorreguts al Parlament. El decidir mantenir la programació habitual per no dramaritzar la situació i infondre serenitat, no esta renyit amb mantenir informat el país. Encara més, el no dir res és major motiu d'intranqui1,litat i abona la cerimonia de la confusió. La decisió de no emetre la cinta de video, no impedia la seva utilittació informativa. Es podia haver tranquil.litzat la població, desmentint els rumors de ferits al Congrés, descobrint qui era el cap de I'assalt, Tejero, i senyalant la reacció de les institucions democritiques en defensa de I'ordre constituent. Citant afonts de tota solv?ncia>, o ~fonts de I'interior del Congrés~ o qualsevol altra fórmula, s'obviava el nomenar I'existencia del vídeo i se li donava una utilitat immediata i valuosa. TVE va estar ocupada, com RNE, des de les 19 hores 48 minuts a les 21 hores 20 minuts del 23-F. El telediari de les nou va quedar suspes per imposició dels militars ocupants. Finalment, a las 22 hores, Televisió donava noticies, aparei87 xent com a locutor el propi Iñaki Gabilondo, junt a Cristina García Ramos i Victoria Prego. La notícia més impactant del bloc informatiu és I'anunci que el rei es dirigiria en breu al país per RTVE. Les notícies, doncs, a TVE van comencar amb retard i van seguir donant-se amb retard respecte a la freqüencia imposada per les agencies, per les radios i fins i tot per la propia RNE. Cal remarcar I'actuació dels responsables del centre emissor de TVE a Valencia, impedint que el ban de Milans del Bosch fos emes per televisió. Les forces sedicioses ocuparen el centre de TVE així com els altres mitjans de comunicació de la capital valenciana, i, com a tots ells, van ordenar-li que llegís el ban cada mitja hora. Amb explicacions de tota mena i trucades a Madrid, se'ls convence que era tecnicament irnpossible desconnectar-se del programa nacional i emetre autonomament al País Valencia. La forca militar va resignar-se a mantenir la vigilancia externa de les instal~lacions televisives. EL MISSATGE DEL RE1 Amb l'anunci del missatge del rei per RTVE tota I'atenció del país es polaritzii en I'espera d'aquesta al~locució, element clau per confirmar el frac2 del cop. Cap a les 21 hores, el general Sabino Fernández Campos havia trucat des de La Zarzuela anunciant que el rei es dirigiria al país. Fernando Castedo, en presencia de les forces ocupants, aconsegueix transmetre en semiclau I'encarrec de preparar I'equip necessari per a la gravació a Jesús Picatoste. Pedro Erquicia, subdirector d'informatius, inicia els preparitius. Abans de les deu de la nit, i un cop retirades les forces militars surten cap a La Zarzuela dos equips de telecine i un de vídeo, per cobrir qualsevol fallada de gravació. Arnb ells viatja el vídeo de l'ocupació, demanat pel rei. La tornada es va fer en dos combois: un escortat i amb cotxes oficials; un altre, de vehicles sense distintius, amb policia d'escorta vestida de paisa. Van sortir en moments diferents i per camins diversos. El primer servia de reclam de possibles accions d'obstrucció. El segon portava el missatge del rei. Segons informacions recollides a Prado del Rey les tres hores que van passar des de I'anunci de 1'al.locució del rei fins a la seva emissió, a un quart de dues, no van ser degudes a cap retard de tipus polític. És el que es va trigar en traslladar, muntar, gravar i preparar les cintes. Aquest retard va augmentar en gran mesura I'ansietat de la població, entre la qual ja comencaven a córrer tot tipus d'especulacions sobre les seves causes. PROGRAMACIÓ ESPECIAL 1 POBRESA INFORMATIVA A partir del primer noticiari, TVE va fer una programació especial que dura fins 88 a I'alliberament dels diputats, i que oferien les dues cadenes (VHF i UHF) conjuntament. La programació de continuitat entre els espais informatius que va seleccionar TW, era de to festiu. En un moment de forta demanda informativa i de gran tensió social pel futur democriitic del país, televisió va optar per I'evasió, en un intent de desdramatitzar la situació. No hem pogut establir si la programació especial va ser fmit de la irnprovisació o resultat d'una intenció definida, pero va aconseguir bloquejar el circuit comunicatiu entre els espectadors i la televisió. Es va generar I'anomenat efecte dist6nic: u.. . la representación conflictual sugiere comportamientos de satisfacción y abstención, y el mensaje deliberadamente normalizante, sugiere o produce, al menos indirectamente, hostilidad o rebelión, o crisis de credibilidad9. Les raons dels pobres resultats informatius obtinguts per TW es poden situar en tres eixos: - La responsabilitat de ser un mitja de comunicació oficial, la gran audiencia i forta incidencia en la població varen pesar excessivament en el quefer informatiu de TVE, immobilitzant I'actuació dels seus professionals molt més encara que els seus companys de RNE. - La complexitat de funcionament de TVE, amb vicis de I'etapa política anterior encara no superats, va contribuir a la poca operativitat d'aquells serveis. - La relativa manca de mitjans tecnics i en algun cas la mala utilització d'ells, és el tercer eix de raonament. Normalment es pensa que TVE té unes possibilitats tecniques superiors a les que realment posseeix. És cert que TVE mal aprofita el seu material, en gran part per la seva organització burocritica. Pero tarnbé és cert que molt del seu material és antiquat, inadequat i esch. Per exemple, TVE no té cap unitat mobil Ileugera; el dia del cop d'estat no disposava de cap unitat mobil a Madrid, excepció feta de la situada dintre del Congrés. L'absencia de connexions en directe des del lloc on es produien els fets, va ser deguda a problemes de manca de material. Les filmacions dels exteriors del Parlament que van apareixer a la petita antalla ben entrada la matinada, eran gravades per un equip de vídeo i portades a Prado del Rey per a la seva emissió. El conjunt de raons esmentat pot explicar, almenys en part, el comportament de TVE davant I'intent sediciós, junt a la possible inexperiencia dels nous responsables incorporats a TVE feia poc temps. En aquest país els professionals democrates no han tingut en les últimes decades, masses oportunitats de guanyar experiencia en el mitjii televisiu. Malgrat tot, el telespectador va trobar a faltar més informació, amb mes freqüencia i puntualitat (alrnenys com a RNE). Malgrat tots els inconvenients, TVE 9 Op, cit., p. 19 podia haver pres més iniciatives, com elaborar enuevistes amb personatges polí89 tics o protagonistes de la nit, fer reflexionar sobre els esdevenirnents, cridar analistes per trobar explicacions als fets, documentar sobre els antecedents histories i irnrnediats del moviment sediciós, etc., en comptes de les pel~lícules, els documental~ i musicals que va programar, més aviat tendents a donar un to de festa i poca serietat al moment. El fer un tractament informatiu amb connotacions d'espectacularitat o frivolitat (i aquí pensem també en la cadena SER i José M? García) en una situació tan greu per al país com el 23-F, pot tenu perillosos efectes de banalitzar les conseqü?ncies d'aquests fets, relaxant la consciencia política d'un sector irnportant de la població. Mitjans de comunicació consultats Barcelona El Noticiero Universal El Periódico El Correo Catalán La Vanguardia Avui Diario de Barcelona Radio Miramar Radio Nacional de España (RNE) Radio-4 (RNE) Radio Barcelona (SER) Radio Juventud (RCE) Radio España (CC) Madrid Pueblo El Alcázar Ya El País Diario 16 ABC La Voz de Madrid (RCE) Radio España Radio Popular de Madrid (COPE) Radio Madrid (SER) Radio Nacional de España (RNE) Radio Televisión Española (RM)