Ressenyes

teorid en perjudici d'altres -sense que cap d'elles estigui ben arrelada. Molt especialment, la teoria de les modalitats passa encara per un estadi basant insegur (i en concret l'anomenada «modalitat veredictoria», o bé l'ordenació logica de les quatre modalitats fonamentals: voler, haver de, poder i saber): els anys propers seran decisius per al seu desenvolupament, i també en l'estudi de les estructures discursives, i cal esperar que algunes aportacions del Diccionari es modifiquin. Si bé el Diccionari constitueix, arnb la seva exposició «raonada», la síntesi més important de la teoria semiotica elaborada per Greimas, un bon nombre de semiolegs estan vinculats molt directament arnb el projecte. Una recent Bibliographie sémiotique (juny, 1982)' editada pels semiolegs d'orientació greimasiana, recull 494 títols entre llibres i articles dels quals una gran part han estat produi'ts per ells mateixos. Deu números anuals dels Documents (unes 300 quartilles impreses) i quatre del Bulletin (unes 240 més) donen una idea del etreball inte7n.v que porta el grup, sense comptar els investigadors de Lyon, centrats en l'analisi del discurs religiós, els quals segueixen la mateixa metodologia, O arnb les diverses tesis doctorals que cada any es presenten. És evident que el Diccionari sera l'obra de consulta i el nucli de la teoria semiotica en un futur immediat. Pero també és evident que aquesta situació haura d'acollir arnb més decisió les innovacions -quan n'hi hagi, naturalmentque tinguin lloc en arees de les quals no s'ha tingut gaire cura en aquesta primera edició: el volurn col.lectiu Sémiotique: L'école de Paris (París, 1982), acull 251 els treballs, per exemple, sobre n Llenguatges p1anaris.v -que dins l'argot hjelmsleria que fan servir els greimasians ve a ser semiotica de la pintura, o d'una forma més general, semiotica visual. Igualment, hi ha grans tematiques que gairebé no reben atenció dins aquest text que té només tres anys -per exemple la semiotica de les passions-, i que actuafment es mereken una atenció cada vegada més gran. Seran altres aportacions diferents d'una segona edició, que, sens dubte, arribara. J.L. Rodríguez Illera Semiótica de la publicidad, José Manuel Pérez Tornero, Mitre, Barcelcna, 1952. Si arnb McLuhan l'anunci publicitari , va entrar a la Universitat, arnb Barthes la publicitat fou elevada a la categoria de mitologia contemporania. Pero és Greimas qui, basant-se en la lingüística estructural, ha fet possible definitivament pensar la Publicitat com un discurs semiotic. El discurs publicitari respon a practiques enunciatives i a un procés de producció social, i d'aqui parteix la reflexió de Pérez Tornero quan es decanta per la ciencia lingüística com a pertinenca teorica. El llibre esta dividit en tres grans arees. La primera recapta efs intents poc estructurats, puntuals i ben sovint confusos, dels autors peoners del tema. A la segona part es defineixen les bases teoriques i metodologiques d'un concepte cientific del fet publicitari. A la dar~era 252 part s'apunten les línies generals de l'actual discussió sobre el concepte de discurs que poden servir de base per a un «estudio del orden discursivo en que se inscribe la publicidad», proposar una fórmula més adecuada per «el análisis de sus mecanismos enunciativos~, alhora per permetin un «estudio de su universo semiológico», amb la finalitat de portar a terme ((un análisis de las competencias implicadas» a l'hora de desxfrar-lo, pero tumbé de les estrategies comunicatives posades en joc. L'esforc de l'autor s'orienta a recollir exhaustivament l'existencia de documentació bibliografica sobre la publicitat en un terreny on fins ara predominava la dispersió de fonts i teories. Aquest fet fa obligatori una analisi crítica d'una historia encara recent, cara a un aprofitament per a una teoria del discurs. Si aquests dos darrers aspectes són d'agrair en l'encara despoblat panorama de la lingüística i la semiotica discursiva a Espanya, hem d'afegir-hi encara un merit. I és que aquest llibre tingui una estructura indubtablement pedagogica. N'és una prova el fet que s'organitza entorn de la clarificació de l'estat de la qüestió, la confrontació dels punts de vista polemics no sempre explicitats en anteriors obres del genere, i finalment, una graduació en l'abstracció i complexitat del tractament dels temes al llarg dels capitols. El resultat d'aixo és que es tracta d'un volum a col.locar entre els destinats a clarificar els textos sobre la semiotica, a acréixer un dialeg entre aquesta semiotica i la lingüística textual i, finalment, a ser una proposta de treball per a un acostament entre una de les formes de simbolització social contemporania (la publicitat més enlla del consum, el consum com una forma de discurs) i les competincies semiotiques (desxifuar els signes abstractes) i les discursives (l'us concret d'una indústria i els seus interlocutors). L. Vilches El lenguaje como semiótica, M.A.K. Halliday, FCE Mexic, 1982. L'obra de M.A.K. Halliday és proz4 coneguda dins el camp de la lingüística aplicada com per insistir un altre cop aquí en la seva importancia. El que sí ens sembla interessant destacar és el fet que els seus treballs abracen aspectes molt diversos del llenguatge: des de l'analisi de l'entonació (Intonation and grammar in British English, I'Haia, Mouton, 1976), passant per la de l'adquisició del llenguatge Pearning how to mean: explorations in the development of Language, Londres, E. Arnold, 1975) fins a l'estudi de l'estil literari, partint de l'obra de W. Golding tan d'actualitat en aquests dies (Explorations in the functions of Language, Londres, E. Arnold, 1973). Les principals aportacions de M.A.K. Halliday es troben en el terreny de la S~ciolin~üística, car, per a el1 el /ienguatge és un producte del procés social, ates que la construcció de la realitat no es pot separar de la constr~cció del sistema sernant~c (el llenguatge) on es troba codificada aquella realitat. Dins d'aquesta perspectiva sociolingüística es trobu El lenguaje como semiótica social, format per una serie de conferencies i