Infància i sociocultura a Barcelona

Educar, 13 (1988) 117-133 INFANCIA I SOCIOCULTURA A BARCELONA Ferran Ferrer / Xavier Ucar Universitat Autonoma de Barcelona RESUMEN Este articulo es el resumen de una investigación encargada por la Comisión de Bienestar Social del Ayuntamiento de Barcelona en el marco del denominado Plan de la Infancia a finales del año 1988. El estudio tenia como finalidad la realización de una reflexión sobre las iniciativas socioculturales que se ofertan en la actualidad en la ciudad de Barcelona y constituir una herramienta útil para diseñar, en un futuro, aquellas actividades que se deseen impulsar en esta ciudad. La investigación se inicia con una reflexión teórica y unas conclusiones sobre el sentido y dimensi6n de la sociocultura en el mundo actual. En el marco practico se anaiizan diferentes datos de tip0 contextual de la ciudad, pasando a continuación a definir 10 que podrían ser las líneas de acci6n futuras que, en el campo de la sociocultura, tendria que realizar el Ayuntamiento de Barcelona ABSTRACT This article is the research abstract to charge for the Social Welfare Committee of the Barcelona Council in the setting of the called ctchildhood's Plan)) in the end of 1988 year. The finality of the study was aid to make a sociocultural enterprises reflection that offers at present in the town of Barcelona and to make an useful to01 to design, in the future, those activities that we want to be impelled in our town. The research begins with a theorical reflection and a conclusion for the sociocultural dimension and a sense in the days world'. In the practica1 setting is analyzed a contextual fact of the town, defining immediately what could be the futures actions lines, in the sociocultural field, the Barcelona Council should make. Aquest article és un resum d'una recerca que ens va encarregar la Comissió de Benestar Social de 1'Ajuntament de Barcelona en el marc del denominat Pla d'lnfancia a finals de l'any 1988. Hem optat per sintetitzar el marc teoric i practic de la recerca, respectant al mkim les conclusions obtingudes. L'estudi tenia com a finalitat ajudar a fer una reflexió seriosa sobre les iniciatives sbcio-culturals que s'ofereixen en l'actualitat a la ciutat de Barcelona i constituir una eina útil per a dissenyar, en un futur, aquelles activitats que es vulguin impulsar a la nostra ciutat. MARC TEORIC: LA SOCIOCULTURA I LA INFANCIA A LA CIUTAT La recerca s'iniciava amb una reflexió teorica sobre el sentit i dimensió que té la sociocultura en el món d'avui. Partíem del fet que tota acció socio-cultural adre~ada a la infancia hauria de pretendre, com qualsevulla intervenció de caire formatiu, l'optim desenvolupament dels processos que portaran els nois i noies a convertir-se en individus crítics, creatius, i solidaris. Perque aixo fos possible s'hauria de potenciar, des de la primera infancia, una adequada interacció del nen amb el seu entorn. Aquesta relació i la interpretació que els infants en facin, sera el que els proporcionara els instruments i les capacitats necessaries per actuar d'una manera creativa sobre el seu entorn. És evident que l'adult mediatitza l'accés dels infants a l'oferta sbcio-cultural feta des de diferents ambits ciutadans. L'absencia o inadequacio dels espais de joc i relació, la tendencia majoritaria cap al consum en el temps de lleure, la por a la inseguretat ciutadana, la manca d'habits de participació dels nens (i dels pares, en molts casos) en activitats extraescolars, la situació socio-economica familiar que pot no permetre despeses de desplacament, i la seguretat i la tranquil-litat que per als adults ofereix la televisió a casa són factors, entre d'altres, que contribueixen a generar una resposta molt desequilibrada davant els productes o les accions socio-culturals. Varen ser aquests parametres interpretatius els que ens van conduir a les següents conclusions: Les activitats socio-culturals no han de tenir una incidkncia puntual sinó que s'han d'emmarcar en tot el seguit d'accions que omplen la vida quotidiana del nen. L'activitat sbcio-cultural ha d'anar adaptant-se a la realitat canviant de la ciutat. Les noves propostes s'han d'adaptar al moment sbcio-polític i cultural present. La descentralització de serveis és un requisit indispensable per la sbciocultura. Hem de retrobar a les ciutats la interrelació dels nois i de les noies al poble petit on l'entorn sbcio-geografic es converteix en el camp d'acció sbciocultural. L'oferta sbcio-cultural per als infants mai no ha de constituir un fi en si mateixa, sinó un mitja perque els nens puguin formar-se. Les institucions públiques s'han de convertir en una mena de gran animador que oferti des d'una perspectiva optimitzant, tant a nivell social com individual, una serie el més heterogenia possible d'activitats. Les ofertes no han d'ésser una serie d'accions esporadiques i sense lligam sinó que han de tenir una continultat. Les entitats s'han de fer presents en la vida sbcio-cultural de la ciutat (en la mesura que hi siguin presents, els nois seran conscients de la seva existencia i, en conseqiiencia, tindran més opcions per a participar-hi). L'acció sbcio-cultural demana, en funció d'una major eficacia educativa, el concurs d'altres accions de caire sbcio-urbanístic. S'han de crear les condicions adequades perque la sociocultura arribi a tothom. Hem de fomentar espais on es pugui donar una comunicació nen-adult. Cal una oferta que integri i coordini les diferents iniciatives sbcio-culturals. Que la situació sbcio-econbmica familiar no suposi un fre per a la participació sbcio-cultural. Accés equilibrat al lleure. S'ha de fugir de l'assistencialisme, en parlar de sociocultura. La sociocultura ha de proporcionar eines que puguin ser aprofitades pel sistema educatiu. MARC PRACTIC: LA SOCIOCULTURA I LA INFANCIA A LA CIUTAT DE BARCELONA 6s evident que apuntalar des de bon principi els conceptes, els objectius, les finalitats, les possibilitats i limitacions dels fenbmens sbcio-culturals serveix per fonamentar en bona part la tasca que ens proposavem al llarg de l'informe. No obstant aixd, els estudis d'aquesta mena solen finalitzar en aquest punt i en canvi creiem que és forca enriquidor mirar d'anar més en- lla, per analitzar la realitat que ens envolta i donar els instruments necessaris per millorar aquesta analisi. Per tot aixb, vam considerar for~a adient dedicar igualment una bona part de l'estudi a l'analisi de les inciatives sbcio-culturals que realment existeixen a la ciutat de Barcelona (i no tan sols les que haurien d'existir). El nostre objecte estudi van ser aquelles iniciatives, equipaments iproduccions culturals que generen influkncies educatives incidentals en els infants. La franja d'edat estudiada era la compresa entre 0-16 anys (tot i que en l'estudi vam fraccionar aquest grup d'edat en altres d'amplitud més redu'ida). Per realitzar aquesta tasca vam abordar en primer lloc el que es podrien considerar dades contextuals dels diferents districtes de la ciutat. Aixo ens permetria entendre millor la realitat sbcio-cultural en el seu entorn. Vam analitzar dades demografiques de tipus general, de població infantil, de renda per capita, d'atur de població adulta i juvenil, de locals comercials, i d'associacionisme infantil. En tots els casos vam fer la distinció pels districtes de la ciutat de Barcelona. Al final de l'article es presenten algunes grafiques relatives a aquestes dades (Figures 1, 2, 3 i 4). En segon lloc presentavem les característiques més destacables de les iniciatives sbcio-culturals que es donen a Barcelona, amb la finalitat d'establir trets generals de la sociocultura a la nostra ciutat. Entre d'altres dades analitzarem les que feien referkncia a nombre d'iniciatives per districte, destinataris, horari, calendari de funcionament, taxa de participació, quotes i financament ... Com en el cas anterior, es presenten al final de l'article algunes grafiques (Figures 5, 6, 7 i 8). Les conclusions més rellevants d'aquest marc prltctic van ser: Algunes iniciatives són clarament deficitaries: per exemple els equipaments esportius, els mitjans de comunicació amb apartats específics d'iniciatives sbcio-culturals per a la infancia, i les produccions culturals (llibres, joguines, audio-visuals, etc.). Es fa necessari destacar, igualment, que cal potenciar mes (requipaments culturals especialitzats)) (especialment els que fan referencia a centres d'espectacles, teatre i música). Hi ha un elevat grau de centralització en l'organització i impuls d'aquest tipus d'iniciatives (sbcio-culturals). La major part d'aquestes tenen com a ambit d'intervenció de les seves activitats el conjunt de la ciutat de Barcelona. Són poques les que centren el seu interks especificament en el seu districte o barri. Marca encara for~a tradició en la nostra ciutat respecte a les iniciatives sbcio-culturals, tot i que la joventut de la majoria d'iniciatives pot ser un element afavoridor perquk siguin més creatives i innovadores. Les iniciatives que més abunden són aquelles que van destinades a la crpoblació en general)) (sense distinció d'edat). També ressalten les ofertes que tenen com a públic el grup d'edat 4-14 anys, i en menor grau el grup de 14-16 anys. Cal destacar, aixo no obstant, que les iniciatives sbcio-culturals dirigides al grup d'edat de O a 3 anys són mínimes; cal pensar, doncs, que un cop més aquest és un dels grups marginats en aquest tipus d'iniciatives. La major part de les iniciatives sbcio-culturals desenvolupen les seves activitats dins el període escolar, encara que una part important ho fa durant el temps de vacances. Quasi totes les iniciatives estudiades organitzen activitats gratu'itament, o bé amb el pagament d'una quota o preu accessible. Bona part de les iniciatives socio-culturals estudiades es financen al 100% a partir de ((recursos propis)). CONCLUSIONS Com a darrer pas no ens vam limitar a fer únicament una descripció d'aquestes iniciatives, sinó que també vam creure necessari apuntar línies d'acció futures i aspectes sobre els quals 1'Ajuntament hauria de reflexionar més profundament per aconseguir una major eficacia i optimització dels recursos que s'ofereixen a la ciutat. Aixo constituí les conclusions del nostre estudi, que presentem a continuació. 1. Considerem que el concepte de sociocultura emprat per 1'Ajuntament és for~a discutible. De fet aquest concepte abraca un camp molt més ampli del que s'estableix en el present estudi seguint el criteri d'aquesta entitat municipal, i per a aixo tan sols cal remetre's a la bibliografia existent sobre el tema. Partint de la separació que fa 1'Ajuntament entre <<educació no formal)) i ~tsociocultura~~, f6ra més coherent que l'entitat municipal parlés, en referir-se a aquesta Última, d'cteducació informal),; malgrat aixo, nosaltres creiem que el terme sbcio-cultura té una entitat propia. Som conscients de les crítiques que darrerament ha rebut aquesta diferenciaci6 (no formal / informal), catalogada sovint d'artificial i poc delimitadora (especialment en segons quin tipus de programes formatius) per part fins i tot de prestigiosos organismes internacionals que la van utilitzar molt en els seus escrits, com per exemple la UNESCO. No obstant aixo, i malgrat aquestes objeccions, continuem considerant que seria més clarificadora aquesta nova distinció que no pas la proposada per 1'Ajuntament. El que sí que sembla del tot indiscutible, és que cal una revisió a fons de la catalogació de temes que ha emprat 1'Ajuntament per a aquest estudi. 2. La sociocultura sempre és formativa. Així, doncs, fins i tot en els casos en qut la iniciativa sbcio-cultural sigui desenvolupada per una institució que tingui com a objectiu fonamental els ingressos econhmics que li pugui reportar aquesta accib, cal valorar la seva aportacib formativa als individus que hi participen. En aquest sentit creiem que s'ha de fugir de concepcions puristes respecte al tema de la publicitat en les iniciatives sbcio-culturals de tipus privat, i que en tot cas és més important valorar els aspectes més positius que pot aportar la iniciativa al procés educatiu de l'infant. 3. Tot i la importhncia que donem a les iniciatives i programes sbcioculturals en la nostra ciutat, no podem oblidar que en rea"itat aquestes activitats cal emmarcar-les en un context més ampli com és el de I'educaci6 permanent. Sabem que, en realitat, és una mica arriscat parlar d'aquest concepte quan el nostre grup destinatari sbn els infants de O a 16 anys. En tot cas, pero, creiem convenient concebre aquestes propostes de tipus sbciocultural no tan sols com un fi en si mateix per a aquest rnarge de la població, sinb també com a part d'un projecte més ampli per al conjunt de la ciutat, que facilités al llarg de tota la vida de l'intsividu els instruments adequats per resoldre les seves necessitats i inquietuds de formacib. 4. Quant a la difusió de les iniciatives sbcio-culturals cal no oblidar que en definitiva qui decideix que l'infant hi participi o no s6n, moltes vegades, els pares. Diem aixb perquk si 1'Ajuntament es proposa fomentar aquest tipus d'activitats cal que no perdi de vista aquest fenomen i que per tant enfoqui les seves campanyes de narketing, fonamentalment, cap a aquests receptors. Amb aquest enfoc,:rnent aconseguirg que els infants participin en major mesura en les inic ;ltives sbcio-culturals i també (i cal no oblidar-ho) afavorir un procés ae sensibilitzacib dels pares respecte a la importhncia d'aquest tema 5. 6s evident que cadascú de nosaltres té prefixats uns criteris per establir la diferenciacid entre models ccformatius)) i models ((no formatius)), que puguin aplicar-se a les iniciatives sbcio-culturals. No obstant aixb, creiem que, exceptuant alguns casos que sembla que serien acceptats com a ((deformadors)) o ((formadors)) per la majoria de la població (tal com establíem en el marc tebric d'aquest estudi), la immensa majoria de models disponibles són altament discutibles, ja que estan en funci6 de l'escala de valors personals, de l'experihcia, i en definitiva de la forma com percebem els fenbmens que provoquen aquests models. De totes maneres nosaltres apuntem per una opció més relativista i menys dirigista, que en qualsevol cas prefereix, abans de prejutjar els models a priori, donar els elements als infants perqd puguin establir en un futur la seva propia escala de valors d'una forma critica, creativa i participativa. En el fons creiem que la sociocultura pot afavorir enormement aquest procés formatiu, que té més efectes a llarg que a curt termini, i que pretén aconseguir una societat més lliure (especialment lliure de tabús) i més solidiiria. 6. En referir-nos a la <(difusió cultural)) i a la <(creació culturalfi, volem fer-ho sempre en termes de complementarietat i no d'exclusivitat. Tant la primera com la segona són estrictament necessdries. Sense la creació cultural, la difusió seria sempre repetitiva, i com a maxim presentadora d'altres innovacions culturals que es fessin a d'altres llocs (en conseqükncia, no sempre arrelada a la nostra realitat). D'altra banda, la creació cultural sense difusió perdria sentit, ja que la cultura no divulgada deixaria de complir un dels seus objectius bdsics: . arribar al miutim de persones possibles (sense distinció de sexe, classe social, etc.) En definitiva les institucions públiques han de donar suport i potenciar tant les iniciatives sbcio-culturals que realitzen activitats de difusió cultural, com aquelles que centren els seus esforcos en la creació cultural propia. 7. La influkncia dels mitjans de comunicació social (sobretot de la televisi6) genera un determinat tipus de consum cultural que tendeix a uniformar les conductes dels infants. Cal esbrinar clarament la forma i el contingut d'aquesta influkncia, i sobretot definir quin ha de ser el paper que jugui la sociocultura en el trencament d'aquesta realitat. Des d'aquest punt de vista 1'Ajuntament podria impulsar recerques i estudis que donessin resposta a aquest problema. 8. La participació dels infants en les activitats sbcio-culturals és quelcom desitjable. No obstant aixb, determinats productes sbcio-culturals tenen, per si sols, tal qualitat formativa que el simple fet d'assistir-hi constitueix un enriquiment important per al procés de desenvolupament personal de l'infant. 9. La descentralització de les iniciatives sbcio-culturals és un factor decisiu a I'hora d'assegurar l'bit dels objectius que ens marquem amb aquest tipus d'activitats a la ciutat de Barcelona. Cal apropar aquestes ofertes a les realitats que els individus (en aquest cas els infants) viuen d'una forma més propera: l'escola i el barri. És convenient, per tant, fugir d'establir sempre activitats per grans masses d'infants, amb altres in- .fants que difícilment tornaran a trobar-se. En aquest sentit es pot dir que les activitats sbcio-culturals han de perseguir, entre d'altres, dues finalitats: - Motivar i afavorir els processos de relació entre els infants, i també amb el seu entorn més immediat (ako s'aconsegueix amb activitats destinades a grups reduits). - Potenciar relacions entre els infants que vagin més enllA de les activitats sbcio-culturals que promou la institució, i que per tant siguin continuades en un període posterior. Per aconseguir aixb és imprescindible que es facin amb els infants que, pel seu entorn geogrhfic i cultural, tinguin més possibilitats de continuar la seva relació (el barri i l'escola), i que tinguin una certa continultat en el temps (no esporhdiques) . 10. Les iniciatives sbcio-culturals, com qualsevol altra activitat que tingui com a objectiu fonamental generar processos de formació, requereixen la incorporació als seus programes d'elements d'avaluació i circuits de retroalimentació. Ambdós requeriments comportaran una major implicació dels participants en les activitats, així com un augment de l'efichcia en edicions posteriors. Cal, doncs, contemplar aquests dos elements, no solament com a accions recomanables per a les iniciatives socio-culturals, sinó com a imprescindibles. 11. Considerem necessari, de cara a una major efichcia en la implantaci6 d'iniciatives sbcio-culturals, contrastar la practica al respecte en la nostra ciutat, amb d'altres espanyoles i europees. En aquest sentit es recomana l'elaboració d'estudis comparatius que permetin valorar i optimitzar el funcionament de les iniciatives en contextos culturals diferenciats. 12. Entenem que és necessari fugir de concepcions de la sociocultura que pretenguin institucionalitzar tots aquests tipus d'iniciatives. No obstant aixb creiem que les institucions públiques haurien de donar suport a les iniciatives sbcio-culturals, independentment de quina fos I'entitat titular. No es pot considerar, en conseqü6ncia, la sociocultura com a patrimoni d'una entitat determinada. En tot cas, el que sí és cert Cs que els enfocaments poden ser diferenciats segons quines siguin les finalitats que persegueixen les diverses institucions que aporten iniciatives d'aquest tipus a la nostra ciutat. 13. És constatable el fet que a la nostra ciutat existeixen greus desequilibris sbcio-culturals entre grups d'infants i districtes. Creiem que les iniciatives sbcio-culturals han d'assumir aquest fenomen i establir, com un dels objectius de les activitats que desenvolupen, disminuir les diferencies d'aquest tipus, amb la finalitat d'aconseguir cada cop més una autentica igualtat d'oportunitats davant de la cultura. 14. En la sociocultura de la ciutat de Barcelona no es pot oblidar tampoc la funció de les iniciatives privades. S'observa que moltes d'elles no tenen hnim de lucre i que en tot cas els seus objectius se centren més aviat en la transmissió de models formatius concrets (de tipus religiós o d'altres). Cal, doncs, que des de les institucions publiques (municipals i autonbmiques) es doni suport a aquesta mena d'entitats que, en qualsevol cas, ajuden a fer més rica i diversificada l'oferta sbcio-cultural en la nostra ciutat. Aixb no vol dir, de totes maneres, que no hi hagi d'haver un cert control de les ajudes (especialment econbmiques) que es proporcionen a aquests entitats. 15. Cal evitar, en la mesura de les nostres possibilitats, ((escolaritzar la sociocultura)), ja que pot ser una font de riquesa formativa que complementi adequadament els processos de formaci6 que es donen en el marc escolar. Aquest, per la seva rigidesa i funció social, difícilment podrh abordar plenament els objectius i activitats que desenvolupa la sociocutura. Per tant, cal que aquesta no intenti en cap moment imitar-10, sin6 més aviat trobar línies d'acci6 més creatives i diversificades. Aixb no implica que pugui i hi hagi d'haver una clara col-laboraci6 entre la institució escolar i les activitats promogudes per les iniciatives sbcioculturals. En concret, creiem que f6ra bo que hi hagués una millor utilització dels espais i els recursos de que disposen els centres escolars, sense caure, perb, un cop més, en l'error de convertir la sociocultura en una activitat extraescolar més. 16. Observem, una vegada més, que a la ciutat de Barcelona es menystenen els grups infantils d'edat inferior (les franges de 0-3 i 4-6 anys aproximadament). Aixb es manifesta en el fet que les iniciatives de tipus sbciocultural centren les seves activitats en els grups d'edat superiors. De fet aquest fenomen no ens és estrany, ja que s'esth reproduint el mateix que passa a l'hmbit escolar. Aquests grups d'edat es reserven a la família i per tant es considera (potser no en teoria perd si en la prhctica) que l'escola o les iniciatives sbcio-culturals han de tenir, en aquest estrat de la poblaci6, un redu'it camp d'acci6. HORARI INICIATIVES SOCIOCULTURALS BARCELONA ---, Horari escolar Horari Caps de setmana Figura 8 BIBLIOGRAFIA AJUNTAMENT DE BARCELONA - Casals de joves i infantils a Barcelona (1987). Document mimeografiat. Servei de Documentaci6 de I'IMAE de Barcelona. AJUNTAMENT DE BARCELONA - Utilitzacid i disseny d'espai. Documents de curs. Document mimeografiat. Servei de Documentacid de I'IMAE de Barcelona. AJUNTAMENT DE BARCELONA - Qui? sdn els casals infantils - Documents de curs. Document mimeografiat. Servei de Documentaci6 de I'IMAE de Barcelona. ARONSON, E. - El animal social (1985). Ed. Alianza Universidad. Cuarta ed. Madrid. COLOMER, J. - Esplai infantil i acció sdcio-cultural(1984) ccinteracció-84)). Document mimeografiat. Servei de Documentació de 1'IMAE de Barcelona. COLOMER, J . - L 'esplai infantil a Barcelona. Antilisi i prospecció. Document mimeografiat. Servei de Documentacid de I'IMAE de Barcelona. COLOMER, J. - Lleure infantil a Barcelona (1 983). Document mimeografiat. Servei de Documentació de 1'IMAE de Barcelona. D'HAINAUT, L. - LOS sistemas educativos (1988). Ed. Narcea. Madrid. DIPUTACIO DE BARCELONA 1 Pon6ncies de les primeres jornades sobre Ileure infantil i municipi (1986). Barcelona. DIRECCI~ DE SERVEIS DE CENTRES C~VICS - Els centres cívics de I'Ajuntament de Barcelona (1984). Document mimeografiat. Servei de Documentació de 171MAE de Barcelona. FRANCH, Q. - Animació amb nens (1985). Document mimeografiat. Servei de Documentacid de I'IMAE de Barcelona. RUIZ, Q. - Sdcio-cultura juvenil i acció sbcio-cultural. Document mimeografiat. Servei de documentació de Barcelona Otium. SANTCOVSKY, H. - Desenvolupament local - desenvolupament cultural (1988). Abast 1. Quaderns de reflexi6. SANTCOVSKY, H. - Analisi de la situació actual del lleure infantil i juvenil a Catalunya (1988). Abast-1. Quaderns de reflexió. TRILLA, J. - La educación fuera de la escuela (1985). Ed. Planeta. Barcelona. VARIS - Animar un centre d'esplai (1987). Manuals Pleniluni. Ripollet del Valles. VARIOS - Políticas de juventud y Administraciones públicas (1984). Document mimeografiat. Servei de documentació de Barcelona Otium.