Full text
GEDIS 15% Periodisme: 1962: El 15% dels membres del sindicat de periodistes eren dones (Staar, 1982, p. 5) POLITBURÓ: NOMÉS 1 MEMBRE DONA 5% 21% 31% Acadèmia: Catedràtiques: 5 % dones (principis dels anys 70) Professores assistents: 29 % dones Professores associades: 10% dones Parlament Nacional: Dècada de 1960: 20% de dones al Parlament búlgar Dècada de 1980: 21% de dones Càrrecs de gestió: 1989: Les dones ocupaven el 31% dels llocs directius ESTADÍSTIQUES (Anachkova, 1995, p. 5) 1. CONCEPTES CLAU (DEFINICIONS) Discurs d'odi i desinformació GEDIS - Gender Diversity in Information Science: Challenges in Higher Education. https://ub.edu/gedis Citació: Varbanova, Daniela, Kristina Gagulić, Lejla Mulabećirović. 2025. Hate Speech & Misinformation: The real status or treatment of women within socialist contexts. DOI: 10.5281/zenodo.17067560. Discurs d'odi i de desinformació. Traduït per por Ariadna Batlle i Juan-José Boté-Vericad. DOI: 10.5281/zenodo.17298272 Aquest recurs educatiu obert (REA) ofereix una perspectiva històrica sobre les façanes invisibles del totalitarisme i el paper de les dones al seu interior. El seu objectiu és fomentar la reflexió crítica sobre el poder del discurs d'odi, la desinformació i la informació errònia com a eines de propaganda utilitzades per modelar la ideologia i suprimir-ne la dissidència. Sharkova, Savina. The Socialist Woman Between the Public and the Private (1967-1973): Visions, Contraductions and Political Actions during the Socialisam in Bulgаria. URI: http://hdl.handle.net/10506/474 Sternadori, Miglena. Heroines Under Control: Unexpected Portrayals of Women in the Organ of the Bulgarian Communist Party, 1944– 1989. 2013. DOI: 10.1080/07491409.2013.795510 UNESCO. 2025. Global Education Monitoring Report: Gender report – Women lead for learning. DOI: 10.54676/DEOD4878 Wardle, Claire. A Conceptual Analysis of the Overlaps and Differences between Hate Speech, Misinformation and Disinformation. 2024. URI: https://share.google/amg1Tn1Qd71hNqC3H Públic objectiu: 📚 Personal de Biblioteques, Professorat, Estudiantat Preguntes per al debat Era genuïna la promesa d'igualtat de gènere en els sistemes socialistes o es feia servir com a propaganda per legitimar el règim? Quins mites sobre la igualtat de gènere socialista encara modelen la memòria pública? És perillosa la propaganda perquè menteix o perquè decideix què es considera veritat? Igualtat en les paraules, desigualtat a la pràctica Lideratge i poder polític (Todorov, 1962, p. 5) Discurs d'odi (segons allò implicat pel marc ideològic) 1.Etiquetatge ideològic → “Feminisme burgès” usat per desacreditar les demandes feministes com a antisocialistes. 2.Deshumanització de les dones → Les dones reduïdes a rols (treballadora, mare, ciutadana); s'esborra la individualitat. 3.Exemple: “Dona” definida com una categoria funcional. Coerció nacionalista → La maternitat presentada com a deure cap a l'Estat. Lema: “Més fills per a cada família búlgara...” El discurso de odio, la desinformación y la información errónea son formas distintas de comunicación dañina. No existen definiciones universalmente aceptadas para estos términos. Las definiciones varían según los contextos legal, académico y de políticas públicas. 2. EXEMPLES DE DISCURS D'ODI I DESINFORMACIÓ DE GÈNERE: 1.La “qüestió de la dona resolta” → Propagació de la falsa afirmació que la igualtat de gènere s'havia assolit completament després del 1944, ocultant problemes persistents. 2.Negació dels problemes → La ideologia oficial es nega a reconèixer la “segona jornada” i els conflictes reals entre els rols públics i privats de les dones. 3.Retòrica funcionalista → Redefinició de la maternitat com a “funció social” per servir els objectius de l'Estat, ocultant la càrrega real sobre les dones. 4.Supressió de dades → Control de la investigació i del discurs públic per amagar la magnitud dels problemes socials, com la crisi demogràfica. 5.Cooptació del llenguatge → Ús de termes com “democratització” i “enfocament científic” per legitimar polítiques que mantenien un estricte control del partit. Informació errònia i desinformació (com a mecanismes de control): Desinformación vs. información errónea La información errónea se refiere a la difusión involuntaria de información falsa o engañosa, mientras que la desinformación es la creación y difusión deliberada de falsedades con la intención de causar daño. Discurso de odio Cualquier tipo de comunicación, ya sea verbal, escrita o mediante comportamiento, que ataque o utilice un lenguaje peyorativo o discriminatorio en referencia a una persona o grupo, basado en quiénes son —es decir, en su religión, etnia, nacionalidad, raza, color, ascendencia, género u otro factor de identidad. L'estatus real o el tracte de les dones en contextos socialistes Context del projecte GEDIS Cofinançat per la Unió Europea. Les opinions i punts de vista expressats són únicament responsabilitat del/de la/dels/les autor(s/es) i no reflecteixen necessàriament els de la Unió Europea ni els del Servei Espanyol per a la Internacionalització de l'Educació (SEPIE). Ni la Unió Europea ni l'autoritat concedent no se'n poden considerar responsables. Aquest recurs forma part del projecte europeu GEDIS (Gender Diversity in Information Science), que promou eines educatives obertes per abordar les desigualtats de gènere en l'educació superior, amb un èmfasi especial en les disciplines relacionades amb la informació i la documentació. Aquest material educatiu s’ha desenvolupat en el marc de la Summer School Barcelona, dins del projecte GEDIS. REFERÈNCIES
