Els boscos a Catalunya: convivència, gestió i foc [info sheet]

www.creaf.cat ELS BOSCOS A CATALUNYA: CONVIVÈNCIA, GESTIÓ I FOC Informació clau per entendre el repte de gestionar els boscos catalans en temps d’incendis i canvi climàtic MISSATGES CLAU Una gestió forestal adequada és clau per garantir la salut dels boscos i preservar serveis essencials com la biodiversitat, la regulació del cicle de l’aigua, la preservació del sòl i la captura de carboni. Els incendis són un component inherent als boscos mediterranis però el canvi climàtic n’ha agreujat la seva freqüència severitat i impacte, generant un augment de la despesa pública en gestió per seguir garantint les condicions de vida dels ciutadans La gestió forestal és imprescindible per fer front als riscos associats a aquests incendis, però cal enfocar quin és el model de gestió òptim davant d’aquest repte. Davant els incendis, cal prioritzar la gestió del paisatge i actuar de manera estratègica. Tot i això, l’aprofitament forestal i la prevenció d’incendis també son compatibles. La natura també pot autoregular-se: cal combinar accions humanes amb processos naturals ELS BOSCOS I EL FOC A CATALUNYA: SITUACIÓ ACTUAL El 64,2% de la superfície de Catalunya és d’habitat forestal (matollars i boscos), mentre que el bosc ocupa un 35% del nostre territori. Tot i això, els boscpodria ocupar la pràctica totalitat del territori (exceptuant els cims pirinencs i la plana de Lleida). Necessitem els boscos perquè ens aporten multitud de serveis: bioeconomia (fusta, bolets, turisme), reservoris de biodiversitat, regulació hídrica i de sòls—frenen l’aridificació del terreny i mantenen el sòl—, cultura i identitat. Actualment, la situació dels boscos catalans és precària a causa dels efectes del canvi climàtic i de l’abandonament dels usos tradicionals. Ambdós factors també han incrementat el risc d’incendis forestals severs. Tot i l’èxit relatiu de les polítiques de prevenció i extinció —que han permès mantenir o reduir la superfície cremada—, cal preparar-se per escenaris futurs més incerts i exigents. L’habitat mediterrani necessita el foc i no podem aspirar a un risc zero. La prevenció s’ha d’enfocar a prevenir els grans incendis forestals i de gran intensitat. QUÈ ÉS LA GESTIÓ FORESTAL I PER QUÈ CAL? Ha de tenir, com a objectiu general, mantenir la salut dels boscos per garantir serveis ecosistèmics relacionats amb la conservació de la biodiversitat, la provisió de béns com la fusta, o el manteniment de serveis com la provisió d’aigua, l’estabilitat del sòl o absorció de CO2. 1 2 Inclou diverses estratègies i accions planificades: des de la no-intervenció o la gestió per afavorir boscos madurs, fins a aclarides o aprofitaments fusters. S’aplica a tres grans objectius: conservar la biodiversitat i els serveis ecosistèmics, promoure l’aprofitament dels productes forestals, i reduir els riscos associats als incendis forestals. Cal adaptar la gestió a cada territori tenint en compte la seva història, els riscos i els serveis que es necessiten: cal gestió multifuncional i adaptativa. GESTIÓ DEL RISC D’INCENDI: DUES ESCALES COMPLEMENTÀRIES Els incendis forestals són un procés natural dels ecosistemes mediterranis, amb una vegetació adaptada al foc. La gestió d’aquests incendis ha de tenir com a objectiu principal protegir les persones. Cal centrar la gestió en determinades àrees prioritàries (identificades als diversos plans de prevenció) per a un ús òptim dels recursos econòmics i humans disponibles Hi ha dues grans línies d’actuació: 1. GESTIÓ DEL PAISATGE: La gestió del paisatge és l’estratègia principal de prevenció dels grans incendis forestals. Inclou dissenyar i executar els anomenats perímetres de protecció prioritària (amb segues i tallades, i cremes prescrites) i la creació de discontinuïtats al paisatge (recuperació dels paisatges en mosaic, a partir d’antics conreus o pastures). Incideix en els quatre ingredients del foc: què crema (el combustible), què encén el foc (l’origen), si el clima afavoreix el foc (meteorologia), i la facilitat de propagació (continuïtat del paisatge). Permet actuar sobre com està distribuït el territori, quines activitats hi tenen lloc, quins usos s’hi mantenen o com s’hi viu. 2. GESTIÓ DE LES MASSES FORESTALS: La gestió i eventual aprofitament de les masses forestals s’ha de considerar una estratègia complementària de gestió dels grans incendis forestals Fonamentalment, permet només reduir un ingredient, la càrrega de combustible dels boscos, limitant l’energia que poden assolir els incendis EL PAPER DE LA NATURA La natura té capacitat d’autoregular-se si se li dona espai i temps (els boscos madurs són més resilients) i es pot fer una gestió per afavorir-ne la seva maduresa. Atesa la manca de recursos per gestionar-ho tot, en alguns llocs (els més remots) l’única opció viable pot ser deixar evolucionar el bosc amb un règim d’incendis proper a la natura i centrarse en evitar els grans incendis forestals. És clau combinar gestió activa amb processos naturals, segons el territori i el risc. www.creaf.cat Citació recomanada: CREAF (2025). Els boscos a Catalunya: convivència, gestió i foc. CREAF. https://doi.org/10.5281/zenodo.17367121 Persona de contacte: Alicia Perez-Porro - [email protected] Llicència: Aquesta obra està sota una llicència Creative Commons Reconeixement 4.0 Internacional (CC BY 4.0). Es permet la reproducció, distribució i comunicació pública, sempre que se’n citi l’autoria i la font original. CREAF – Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals. www.creaf.cat | @CREAF_ecologia | [email protected] 3