Guide to resources for a greener city with opportunities for all

URBAN PLANNING AND DESIGN READY FOR 2030 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM Finançat per la Unió Europea. Les opinions i punts de vista expressats són, però, exclusivament dels autors i no reflecteixen necessàriament els de la Unió Europea ni els de l’Agència Executiva Europea de Clima, Infraestructures i Medi Ambient (CINEA). Ni la Unió Europea ni l’autoritat que concedeix la subvenció poden ser considerades responsables d’aquests continguts. Aquest projecte ha rebut finançament de les Accions d’Innovació Horizon en virtut de l’acord de subvenció núm. 101096405. 2 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM CONTINGUTS 1 RESUM EXECUTIU 3 2 INTRODUCCIÓ 6 2.1 Equip redactor 7 2.2 Context de Granollers 8 2.3 Visió de Granollers per als nous desenvolupaments urbans 13 2.4 Metodologia 14 Procés de recerca 16 Refinament i optimització 17 3 GUIA DE RECOMANACIONS 18 3.1 Anàlisi dels plans municipals de Granollers 19 Llista de plans analitzats 19 Procés d’avaluació dels plans 20 Principals conclusions 21 3.2 Principis fonamentals 23 Més enllà del verd i la neutralitat en carboni – Cap a un urbanisme regeneratiu 23 Més enllà dels límits de la ciutat: Integrant les emissions basades en el consum en la neutralitat de carboni 25 Millora de la resiliència urbana mitjançant l’autosuficiència i la infraestructura descentralitzada 26 Integrar la Justícia Espacial en la presa de decisions urbanes 27 3.3 Les recomanacions 28 I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) 30 II. Planificació climàtica i principis de disseny 36 III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni 68 IV. Governança per a comunitats regeneradores i empoderades 79 V. Governança financera per al desenvolupament urbà sostenible 95 4 BIBLIOGRAFIA 102 5 ANNEXOS 106 5.1 Acrònims 107 5.2 Metodologies 111 RESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ GUIA DE RECOMANACIONS BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 3 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 3 1 RESUM EXECUTIU RESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ GUIA DE RECOMANACIONS BIBLIOGRAFIA ANNEXOS RESUM EXECUTIU 4 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 4 Les ciutats d’arreu del món es troben en un moment decisiu. Davant l’acceleració del canvi climàtic i l’agreujament de les desigualtats, el disseny i desenvolupament conscient dels espais urbans és més important que mai. Granollers està en una posició privilegiada per liderar amb l’exemple, creant barris que no només siguin neutres en emissions de carboni i resilients, sinó també espacialment justos, tot incorporant els tres pilars del marc UP2030. Aquest informe de directrius ofereix recomanacions estratègiques i pràctiques que faciliten a Granollers alinear el desenvolupament urbà futur amb els seus compromisos envers la sostenibilitat, la innovació i el benestar comunitari. Basat en quatre principis fonamentals i estructurat a través de quinze recomanacions completes, l’informe aborda una àmplia gamma de temes—des de l’anàlisi de les condicions climàtiques en zones prèviament urbanitzades fins a orientacions en matèria de disseny, finançament i planificació. Aquestes recomanacions estan pensades per donar suport a la ciutat en la redacció de documents clau de planificació urbana (com ara el Pla Parcial i el Projecte d’Urbanització), i també poden servir com a base per a l’elaboració de licitacions públiques. Estan estretament vinculades als plans municipals existents i a les ordenances, assegurant la seva rellevància per als professionals, i s’alineen directament amb els indicadors clau de rendiment (KPI) en endavant indicadors del projecte UP2030, desenvolupats al llarg del projecte. Aquesta guia és fruit de l’esforç col·laboratiu dels principals socis del projecte UP2030, entre els quals s’inclouen l’Ajuntament de Granollers, AQUATEC, TSPA, UCCRN i GGGI. La seva experiència combinada ha estat fonamental per configurar una visió compartida del futur de Granollers: un futur sostenible, inclusiu i amb mirada cap endavant. Granollers 2025 ANNEXOSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ GUIA DE RECOMANACIONS BIBLIOGRAFIA 5 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 5 I. ANÀLISI DELS FACTORS CLIMÀTICS URBANS (UCF) →R.1. Realitzar una modelització climàtica de barri per donar suport als instruments de planificació urbana II. PLANIFICACIÓ CLIMÀTICA I PRINCIPIS DE DISSENY →R.2. Prevenir i minimitzar la possible “gentrificació verda” i garantir preus justos per a l’habitatge →R.3. Promoure una forma urbana d’alta densitat →R.4. Edificis climàticament neutres i resilients →R.5. Disseny de barris caminables →R.6. Disseny dels carrers com espais ecosistèmics →R.7. Promoure espais verds productius III. SISTEMES D’ENERGIA I AIGUA DESCENTRALITZATS I NEUTRES EN CARBONI →R.8. Crear comunitats energètiques a partir de les energies renovables en edificis públics i en els nous barris →R.9. Promoure la gestió de l’aigua de pluja i l’aigua regenerada IV. GOVERNANÇA PER A COMUNITATS REGENERADORES I EMPODERADES →R.10. Promoció del comerç local i de proximitat →R.11. Millorar la participació mitjançant enfocaments de codisseny i la creació de comitès de participació a llarg termini →R.12. Incentivar el desenvolupament de l’autoconsum compartit (ACC) i les comunitats energètiques →R.13. Crear nous programes educatius per a la consciència climàtica V. GOVERNANÇA FINANCERA PER AL DESENVOLUPAMENT URBÀ SOSTENIBLE →R.14. Guia d’anàlisi Cost-Benefici (ACB) per a nous desenvolupaments →R.15. Noves oportunitats de finançament amb la Guia de Finançament Verd PRINCIPIS RECOMANACIONS GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM ANNEXOSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ GUIA DE RECOMANACIONS BIBLIOGRAFIA 6 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 6 2 INTRODUCCIÓ RESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ GUIA DE RECOMANACIONS BIBLIOGRAFIA ANNEXOS INTRODUCCIÓ 7 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 7 2.1 EQUIP REDACTOR Aquest treball, liderat per URLab Barcelona, és el resultat d’un esforç col·laboratiu que ha implicat un ampli col·lectiu de socis acadèmics, professionals i institucionals. El procés va iniciar amb els estudiants del Màster en Resiliència Urbana per a Transicions Sostenibles de la UIC Barcelona, que van elaborar el primer esborrany de les recomanacions per a Granollers. Reunint coneixement en arquitectura, consultoria, disseny, enginyeria, geografia, sostenibilitat i planificació urbana, aquests estudiants van aplicar una mirada multidisciplinària als reptes de la transformació urbana sostenible. Un agraïment especial al programa UCCRN-EDU, Climate Resilient Urban Design de la Universitat de Nàpols Federico II (UniNa), per la seva valuosa contribució d’expertesa en planificació urbana resilient al clima. Aquesta aportació inclou l’ús d’eines de disseny computacional i paramètric, sistemes d’informació geogràfica (SIG) i enfocaments multiescala. Equip URLab: El prototip final i l’informe van ser desenvolupats i refinats per l’equip de URLab, sobre la base de les aportacions inicials dels estudiants i alineant-los amb els objectius del projecte UP2030. →Lorenzo Chelleri, Director del Màster Internacional en Resiliència Urbana per a Transicions Sostenibles a la UIC Barcelona i president de la Xarxa de Recerca en Resiliència Urbana (URNet).Expert en resiliència urbana, sostenibilitat urbana, adaptació al canvi climàtic i gestió de transicions. →Eloïse Deshayes, Assistent de recerca del projecte UP2030 HE i doctoranda a la UIC Barcelona, Escola d’Arquitectura. Especialització en barreres de governança per a la neutralitat de carboni en ciutats europees. →Nor Jihane Touati, Arquitecta graduada i investigadora júnior a URLab. Expertesa en ciutats i edificis inclusius i accessibles, planificació urbana i gestió de riscos. COL·LABORADORS DEL PROJECTE UP2030: →L’Ajuntament de Granollers, com a autoritat local encarregada d’impulsar el projecte pilot UP2030-HE i de desenvolupar el prototip de ciutat, ha liderat aquesta iniciativa a través del Servei de Medi Ambient i Espais Verds, i amb la col·laboració del grup motor de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat. →AQUATEC, Empresa de tecnologia de l’aigua i del medi ambient del grup Agbar (Veolia), que ofereix serveis com consultoria, disseny, gestió integral de projectes, instal·lació i implementació de solucions avançades per optimitzar els processos del cicle integral de l’aigua i conservar el medi ambient. →TSPA, Firma internacional de planificació urbana i disseny que desenvolupa sistemes urbans sostenibles, amb projectes que abasten des del desenvolupament regional fins a la planificació urbana. →GGGI, L’Institut Global pel Creixement Verd (GGGI) és una organització internacional intergovernamental basada en un tractat, dedicada a donar suport i promoure un creixement econòmic fort, inclusiu i sostenible als països en desenvolupament i a les economies emergents. →ICATALIST, ICATALIST és una consultoria especialitzada en sostenibilitat i adaptació al canvi climàtic. Facilita el disseny i la implementació de mesures contra el canvi climàtic, utilitzant la recerca, el coneixement científic, la informació i les dades, i oferint solucions i serveis adaptats a cada context, projecte i organització, amb la participació d’agents socials i de les persones. →ADELPHI, Adelphi és un centre independent de pensament i acció per al clima, el medi ambient i el desenvolupament. Treballa des de l’àmbit local fins al global per trobar solucions als reptes polítics, econòmics i socials més urgents. Com a consultoria política, dona suport a una transició justa cap a la neutralitat en carboni i a societats sostenibles i habitables. El seu treball es fonamenta en la recerca transdisciplinària, la consultoria basada en l’evidència i el diàleg entre els actors implicats. INTRODUCCIÓRESUM EXECUTIU GUIA DE RECOMANACIONS BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 8 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 8 2.2 CONTEXT DE GRANOLLERS Granollers és la capital del Vallès Oriental i exerceix un paper clau dins de l’àrea metropolitana de Barcelona. Combina elements urbans històrics i contemporanis, i actua com un centre destacat d’administració, comerç i indústria. La seva ubicació al costat del riu Congost li atorga una importància estratègica, però també la fa vulnerable als reptes ambientals. CLIMA: El clima mediterrani de Catalunya comporta una gran variabilitat, i Granollers es veu cada cop més afectada per onades de calor, sequeres i inundacions sobtades. Aquests impactes s’intensifiquen per l’acció del canvi climàtic i es veuen agreujats per sistemes de drenatge saturats. El pla SECAP de la ciutat fa èmfasi en la resiliència mitjançant infraestructura verda, gestió sostenible de l’aigua i mesures per mitigar la calor. Figura 01: Mapa de Granollers. Font: Ajuntament de Granollers Figura 02: Zones climàtiques d’Europa, posició d’Espanya en el context climàtic. Font: UCCRN – EDU, Climate Resilient Urban Design INTRODUCCIÓRESUM EXECUTIU GUIA DE RECOMANACIONS BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 9 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 9 Figura 03: Mapa de Temperatures Mitjanes a Catalunya (°C). Font: www.meteo.cat Figura 04: Mapa de Precipitació Anual a Catalunya (mm). Font: www.meteo.cat Figura 05: Mapa de Precipitació Estacional a Catalunya (mm). Font: www.meteo.cat Figura 06: Mapa de Temperatures Màximes a Europa. Font: UTCI Figura 07: Evolució de l’IPE 12 a Catalunya. Font: IPE12 La figura 7 mostra que tant la intensitat (eix vertical) com la durada (àrea acolorida al llarg de l’eix horitzontal) de les sequeres han augmentat a Catalunya, mentre que els períodes humits s’han tornat menys intensos i de menor durada (UCCRN, 2025). INTRODUCCIÓRESUM EXECUTIU GUIA DE RECOMANACIONS BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 16 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 16 Figura 22: Resultats de la integració de la Resiliència Climàtica en la Planificació Urbana de Granollers amb l’eina “Climate Resilient MultiScale Design Studio”. Font: UCCRN En adoptar aquestes estratègies, Granollers pot establir-se com un referent en desenvolupament urbà sostenible a Catalunya, Espanya i Europa. Aquest informe proporciona les bases per a l’adopció de mesures concretes cap a un futur amb zero emissions de carboni, espacialment just i resilient al clima. Procés de recerca A partir d’aquests inputs diversos, es segueix un enfocament sistemàtic i iteratiu en el desenvolupament de les directrius tècniques, que inclou tallers, estudis de cas i anàlisis documentals. En primer lloc, s’examinen les accions dels plans municipals esmentats anteriorment i s’agrupen en tres temes clau del marc analític: resiliència climàtica, neutralitat en carboni i justícia espacial. Mitjançant un enfocament amb diagrama de Venn, s’identifiquen buits i es proposen solucions potencials que permeten destacar els punts on les directrius poden aportar contribucions significatives. L’ús de mapes mentals facilita la visualització de les connexions entre les diferents accions tècniques. A continuació s’inicia un procés col·laboratiu basat en les dades recollides, durant el qual cada membre se centra en un tema específic per elaborar l’esborrany de les directrius. Aquestes es van integrant i perfeccionant de forma iterativa, definint co-beneficis, compromisos i indicadors. El resultat és un conjunt de directrius integrades que aborden múltiples objectius simultàniament, tot minimitzant possibles conflictes. Per posar la teoria en pràctica, s’escull el barri de La Bòbila com a projecte pilot per aplicar les recomanacions tècniques que incorporen els tres pilars (resiliència climàtica, neutralitat en carboni i justícia espacial) en la planificació urbana. Amb el suport d’UCCRN edu, s’utilitzen coneixements especialitzats en tècniques de simulació, emprant mètodes d’anàlisi qualitatius i quantitatius per testar les directrius en desenvolupament a través de l’anàlisi de riscos climàtics al barri de La Bòbila. Integrant el retorn dels agents implicats i ajustant les recomanacions tècniques segons les necessitats, les directrius es consoliden per donar suport a la transició dels barris de Granollers cap a un futur climàticament resilient, espacialment just i neutre en carboni, adaptat a les especificitats i reptes locals. INTRODUCCIÓRESUM EXECUTIU GUIA DE RECOMANACIONS BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 17 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 17 Figura 23: Diagrama de Venn d’accions per a plans i estudis de cas. Font: URLab Figura 24: Diagrama de les fases del procés. Font: URLab Refinament i optimització Finalitzat el procés inicial, es presenta als representants de Granollers els principals resultats per concloure el taller del màster, i el document final s’actualitza segons les aportacions compartides durant les discussions. Es realitza una sessió interna amb responsables tècnics de les àrees de territori i sostenibilitat de l’Ajuntament per presentar el primer esborrany de continguts, identificar les recomanacions i validar-les. Per a l’esdeveniment WS-Upscaling, es presenta el prototip als agents externs amb l’objectiu de dinamitzar i explorar com millorar les recomanacions en governança i finançament del prototip. La versió final s’entrega després de la validació i finalització del document definitiu. Figura 25: Imatge Solucions Basades en la Natura a Granollers. Font: Ajuntament de Granollers INTRODUCCIÓRESUM EXECUTIU GUIA DE RECOMANACIONS BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 18 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 18 3 GUIA DE RECOMANACIONS RESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ GUIA DE RECOMANACIONS BIBLIOGRAFIA ANNEXOS GUIA DE RECOMANACIONS 19 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 19 3.1 ANÀLISI DELS PLANS MUNICIPALS DE GRANOLLERS L’Ajuntament de Granollers ha desenvolupat i implementat diversos plans estratègics que destaquen els principals objectius i accions de la ciutat. L’equip analitza les accions de cada pla i les agrupa en tres eixos centrals basats en la visió del projecte UP2030: resiliència climàtica, neutralitat en carboni i justícia espacial. Llista de plans analitzats Figura 26: Cronologia del programa, plans i estratègies de Granollers. Font: URLab Els plans varien en abast i detall. Per exemple, els plans relacionats amb l’energia (PAESC i PEEEG), el Pla Director del Verd Urbà i el Pla d’Habitatge presenten un alt nivell de detall i se centren en àmbits específics com l’eficiència energètica, la producció d’energia renovable i el desenvolupament residencial. En canvi, els documents estratègics de caire més general, com el Pla Estratègic 2030 i el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), ofereixen marcs generals per al desenvolupament urbà i estableixen objectius a llarg termini. Els plans vinculats a l’energia, com el SECAP i el PEEEG, inclouen accions específiques orientades a millorar l’eficiència energètica en els sectors públic i privat, augmentar la generació d’energia renovable i implementar programes per reforçar la sensibilització ciutadana i la gestió del coneixement. Aquestes accions són fonamentals per assolir els objectius municipals de neutralitat en carboni i resiliència climàtica. GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 20 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 20 Procés d’avaluació dels plans L’anàlisi dels plans consisteix en identificar les principals accions proposades i categoritzar-les segons els temes de neutralitat en carboni, resiliència climàtica i justícia espacial. Mitjançant un diagrama de Venn, es representa la coincidència entre plans per determinar si aborden un o diversos dels temes. Una vegada agrupades les accions similars segons la seva temàtica, s’identifiquen sinergies i possibles conflictes. La Taula 01 resumeix els plans i els temes que cobreixen. L’anàlisi proporciona una base per entendre els esforços actuals del municipi i identifica buits potencials en l’assoliment dels objectius de resiliència climàtica, neutralitat en carboni i justícia espacial. PLANS TEMÀTICA POUM Pla d’Ordenadó Urbanística Municipal Pla estratègic de Granollers 2030 Agenda Urbana de Granollers 2030 Pla director del verd urbà Pla de resiliència urbana de Granollers Pla d’Acdó Municipal 20232027 PAESC Pla d’acció per l’energia sostenible i el dima PEEEG Pla d’estalvi i efidènda energètica de Granollers Pla d’habitatge 20172023 Pla de mobilitat urbana sostenible 2018-2024 Total Energia Eficiència energètica 8 Producció d’energia 6 Gestió del coneixement i la conscienciació sobre l’energia 1 Gestió de l’aigua 5 Habitatge Habitatge social 5 Habitatge emergència habitacional 2 Polítiques d’habitatge 2 Parc d’habitatges 2 Regeneració d’ecosistemes 4 Gestió verda 4 Infraestructura verda 3 Mobilitat 4 Inclusió 3 Economia 3 Política 4 Educació 1 Emissions 3 Residus 0 Total 7 7 4 6 4 13 6 3 6 4 Taula 01: Matriu de Plans i Accions. Font: URLab GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 21 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 21 Principals conclusions FORTALESES 1. Els plans municipals analitzats incorporen estratègies i accions alineades amb els tres eixos temàtics, fet que permet establir directrius per als nous barris. 2. Plans com l’Agenda Urbana s’alineen amb plans europeus i estatals, com l’Agenda Urbana de la UE. 3. El Programa d’Acció Municipal cobreix la majoria de categories, seguit del Pla Estratègic Granollers 2030. 4. Diverses accions es repeteixen en més d’un pla, com la renaturalització del riu Congost (present en l’Agenda Urbana i el Programa d’Acció Municipal). 5. Es destaca l’èmfasi en el desenvolupament d’espais verds, infraestructures sostenibles i propostes que prioritzen l’eficiència energètica i la producció d’energia renovable. 6. Existeix una connexió forta entre els plans a llarg termini (Pla Estratègic 2030) i el pla d’administració municipal actual (Programa d’Actuació Municipal PAM 2023–2027), que fa seguiment en línia del grau d’implementació de cada acció. FEBLESES 1. Els plans no cobreixen prou la descentralització energètica i hídrica, l’empoderament comunitari, les estratègies d’habitatge cooperatiu ni els horts urbans o l’agroecologia. 2. Falta una visió a llarg termini de ciutat, ja que la data més llunyana contemplada és el 2030. 3. El Pla de Resiliència Urbana elaborat el 2022 encara no ha estat aprovat pel municipi. A més, les accions resilients no incorporen la diversitat de grups socials ni aborden la pèrdua i el dany. 4. El barri de La Bòbila no apareix en cap dels plans analitzats, excepte en el Pla d’Urbanisme de 2012, on se’n detallen algunes característiques (habitatges/hectàrea, superfície, configuració). 5. Les accions de governança no integren la inclusió ni el pensament sistèmic, centrant-se principalment en actualitzar plans d’infraestructura i resiliència. Tampoc hi ha una perspectiva metropolitana ni iniciatives per reforçar la col·laboració entre agents locals. 6. Alguns plans no inclouen capítol de pressupostos assignats, la qual cosa en dificulta la credibilitat. 7. Els indicadors per mesurar l’èxit de les accions són escassos, i sovint només se centren en la seva execució, no en l’impacte territorial. GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 22 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 22 PROCÉS DE DESENVOLUPAMENT DE NOUS BARRIS La configuració urbana de la ciutat es guia principalment pel Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Aquest document estratègic defineix els objectius de desenvolupament i ofereix pautes per al creixement sostenible, l’ús del sòl i les infraestructures. El POUM estableix el marc obligatori per a tota la ciutat, tenint en compte l’ús del sòl, els serveis públics (energia, aigua, gas), la mobilitat, entre altres. Els documents complementaris detallen les característiques dels sectors urbans, com la tipologia del sòl, les normes de densitat o la distribució d’espais públics i privats. SÒL URBÀ Terreny que ja està urbanitzat o prou ben dotat d’infraestructures bàsiques (vials, subministraments aigua i electricitat, clavegueram) per a la construcció. És un terreny integrat en el teixit urbà i destinat al desenvolupament o la remodelació immediata. SÒL URBANITZABLE Terreny designat per a un futur desenvolupament urbà però que encara no està equipat amb la infraestructura necessària. És un terreny que es preveu transformar en sòl urbà a mig o llarg termini, subjecte a disposicions urbanístiques específiques. SÒL NO URBANITZABLE Terreny protegit del desenvolupament urbà pel seu valor ambiental, agrícola, històric o cultural. Està destinat a romandre lliure de construcció i urbanització per preservar el seu caràcter natural o rural. Taula 02: Tipus de sòls segons el POUM. Font: POUM Aquestes directrius tenen com a finalitat oferir recomanacions per als sectors destinats a futurs desenvolupaments, tot proporcionant orientacions aplicables a la millora de zones urbanes existents. Els sectors de sòl disponibles per a nous desenvolupaments requereixen una planificació més detallada abans de començar cap actuació, i s’articulen mitjançant els documents normatius següents: Tipus de document Definició 1PLA PARCIAL Determina el disseny urbanístic general i els usos del sòl de l’àmbit. Inclou la normativa obligatòria que han de complir les persones promotores i desenvolupadores dins la zona d’actuació. 2PROJECTE DE REPARCEL·LACIÓ Redistribueix la titularitat del sòl per tal d’ajustar-la a la nova ordenació urbanística prevista. 3PROJECTE D’URBANITZACIÓ Projecta i desplega les infraestructures necessàries per garantir la viabilitat constructiva del sòl i la seva adequada urbanització. Taula 03: Tipus de planejament derivat. Font: POUM Les recomanacions que s’inclouen en aquesta guia es poden integrar principalment en el pla parcial, permetent aplicar-les des de l’inici del desenvolupament dels nous barris i durant els projectes de redistribució del sòl i urbanització. GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 23 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 23 3.2 PRINCIPIS FONAMENTALS Assolir i alinear la neutralitat en carboni, la resiliència i la justícia espacial exigeix un enfocament integrat que superi les lògiques compartimentades. Els principis fonamentals següents constitueixen els pilars sobre els quals s’articulen les directrius específiques. Més enllà del verd i la neutralitat en carboni – Cap a un urbanisme regeneratiu Tot i que els principis de sostenibilitat se centren en reduir l’impacte sobre el planeta, al llarg dels darrers quinze anys emergeix un nou paradigma que reorienta els models de desenvolupament: no només reduir, sinó generar un impacte positiu. Les ciutats regeneratives no es limiten a abordar les emissions de carboni, sinó que intervenen activament en la regeneració del medi natural i social (Girardet, 2014). Els elements clau d’aquestes ciutats inclouen: →Ús d’infraestructures toves i bioinfraestructures: Maximitzen les solucions basades en la natura (NBS) per millorar els serveis ecosistèmics, afavorir la biodiversitat i promoure la captura de carboni (Thomson & Newman, 2016). →Afavorir una mobilitat sostenible: Prioritzar el transport públic elèctric, l’accessibilitat a peu i en bicicleta, així com la humanització de carrers i espais públics (Pellicelli et al., 2022). →Impulsar sistemes energètics renovables i descentralitzats: Alimentar edificis i transports amb energia renovable de proximitat —com ara solar descentralitzada, eòlica o geotèrmica— preferentment a través d’infraestructures comunitàries integrades en l’ecosistema urbà (Thomson & Newman, 2016). →Promoure l’agricultura urbana i regenerar la salut del sòl: Implantar horts urbans o boscos alimentaris per recuperar els ecosistemes, enriquir els hàbitats de biodiversitat i potenciar la matèria orgànica del sòl (carboni, nitrogen, etc.), tot protegint els sistemes naturals que envolten la ciutat. Estratègies com la de l’Agricultura Urbana de Barcelona orienten sobre les accions necessàries per millorar i ampliar els espais agraris urbans des d’un model agroecològic. Aquests horts urbans maximitzen els beneficis ambientals i socials, enfortint la natura urbana per al benestar de les persones i la conservació de la biodiversitat. →Projectar per al benestar: Concebre edificis i espais públics que afavoreixin la salut física i mental de les persones residents, fomentant l’habitabilitat i la qualitat de vida (Sepe, 2020). GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 24 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 24 Millorar l’eficiència dels sistemes d’energia, transport i residus per reduir les emissions i la contaminació en tots els sectors Figura 27: Trajectòria cap a l’Urbanisme regeneratiu. Font: (Dervishaj, 2023) GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 25 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 25 Més enllà dels límits de la ciutat: Integrant les emissions basades en el consum en la neutralitat de carboni 1 https://www.c40knowledgehub.org/s/article/Consumption-based-GHG-emissions-of-C40-cities?language=en_US En les ciutats europees en general, es projecta que les emissions basades en el consum (és a dir, les causades pel consum d’aliments, materials de construcció, productes electrònics, etc.) augmentaran significativament en les pròximes dècades (Millward-Hopkins et al., 2017). Tot i que una gran part d’aquestes emissions es produeix fora dels límits de les ciutats (on es produeixen els béns), estan impulsades per la demanda dins de la ciutat. Per tant, per abordar seriosament la neutralitat de carboni, les ciutats han d’incloure aquestes emissions basades en el consum en les seves estratègies climàtiques. Hi ha una crida des dels cercles científics i polítics per actuar sobre aquestes emissions fora dels límits, principalment centrant-se en la contractació municipal, incentivant els promotors immobiliaris i influint en els patrons de consum dels ciutadans mitjançant la promoció del consum local i la reducció del consum global (C40 Cities, 2019)1. Figura 28: Tipus d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle GEH. Font: (Manyata Rai) GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 32 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 3232 I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) II. Planificació climàtica i principis de disseny III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni IV. Governança per a comunitats regeneradores i empoderades V. Governança financera per al desenvolupament urbà sostenible Abans de dissenyar qualsevol nou barri, és essencial dur a terme una anàlisi climàtica i ambiental exhaustiva que inclogui l’avaluació dels serveis ecosistèmics existents i la modelització de diversos escenaris d’urbanització. Aquest procés permet als planificadors identificar tant les zones vulnerables (per exemple, àrees exposades a l’estrès tèrmic o a inundacions) com les zones amb més potencial. Aquesta feina preliminar estableix una línia de base sobre les condicions climàtiques de l’àrea abans de la urbanització, incloent-hi l’estimació dels serveis ecosistèmics proporcionats pels espais verds actuals. Això dona suport a una presa de decisions basada en l’evidència per a la redacció dels plecs de condicions de licitacions públiques i per a les negociacions amb promotors privats. Les eines recomanades per a aquesta anàlisi provenen d’una àmplia gamma de fonts, amb una atenció especial a les desenvolupades per la Xarxa de Recerca sobre el Canvi Climàtic Urbà (Urban Climate Change Research Network – UCCRN). Les seves metodologies incorporen diverses eines de simulació de dades climàtiques per orientar el disseny d’estratègies urbanes resilients al clima. Paral·lelament, s’han aplicat eines addicionals, descrites a continuació, per part d’AQUATEC, amb l’objectiu de simular tant la resiliència hídrica urbana com el risc d’inundació en un futur barri urbanitzat de Granollers. Totes les simulacions realitzades en el marc del projecte s’han basat en una àrea pilot de la ciutat que actualment està designada per al desenvolupament urbà futur. Per a una comprensió completa de l’avaluació de les condicions climàtiques i ambientals, així com de la prototipació urbana mitjançant eines de simulació en 3D, consulteu l’Annex I d’aquest document. Aquest annex conté una anàlisi climàtica detallada de les condicions ambientals, juntament amb informació específica sobre l’aplicació d’eines de simulació 3D per a la prototipació urbana. Els resultats d’aquestes simulacions climàtiques s’han integrat en els instruments de planificació urbana i recomanacions, emprant un ventall de sistemes de simulació recomanats que es descriuen en aquestes directrius. INTEGRACIÓ DELS RESULTATS DE SIMULACIONS CLIMÀTIQUES EN ELS INSTRUMENTS DE PLANIFICACIÓ URBANA Integrar els resultats de la modelització climàtica dins dels instruments de planificació urbanística és essencial. L’evidència generada per aquestes eines serveix de base per definir els criteris de licitació pública i per orientar les negociacions amb els agents privats. Això garanteix que el desenvolupament urbà respongui tant a les limitacions ambientals com als objectius de les polítiques públiques. A més, les simulacions informen la redacció del Pla Parcial, on es poden especificar l’orientació dels blocs, les dimensions edificatòries i requisits de rendiment com l’assolellament, la ventilació o la implantació de SUDs (Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible). També ajuden a definir les alçades òptimes dels edificis i la distribució de densitats per reduir el sobreescalfament i millorar l’eficiència energètica. Al Pla de Reparcel·lació, la distribució dels usos del sòl hauria de reflectir les anàlisis climàtiques i hidrològiques. Les zones amb una alta cobertura vegetal, corredors ecològics o gran capacitat d’infiltració haurien de reservar-se com a espais verds públics —amb funcions recreatives, ecològiques i hidrològiques. En canvi, les àrees més degradades o impermeables poden ser destinades a desenvolupament urbà. L’aplicació d’aquestes eines de simulació s’hauria d’incorporar al procés de planificació urbana i disseny arquitectònic. El seu ús es pot exigir en els plecs de condicions de licitacions públiques o recomanar com a part de les bones pràctiques en les propostes de promoció privada, assegurant un disseny de barri adaptat al clima des del seu origen. D’acord amb el contingut presentat en aquesta secció, es recomana tenir en compte les recomanacions i conclusions de la Primera Conferència d’Experts en Canvi Climàtic i Territori a la Mediterrània Ibèrica, celebrada el gener de 2025. Entre altres propostes, la conferència va suggerir Modificar la classificació i qualificació urbanística del sòl en situacions de risc. R.1 Realitzar una modelització climàtica de barri per donar suport als instruments de planificació urbana GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 33 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 3333 I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) II. Planificació climàtica i principis de disseny III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni IV. Governança per a comunitats regeneradores i empoderades V. Governança financera per al desenvolupament urbà sostenible Per tant, es recomana aplicar de manera sistemàtica millores en l’avaluació del risc d’inundació (com ara models digitals d’elevació i anàlisis de règims hidrològics) durant la revisió de la classificació i qualificació urbanística del sòl. És fonamental evitar que la construcció d’infraestructura de mitigació sigui la via preferent per generar sòl urbanitzable. Altres recursos rellevants es poden trobar en el document de EUROCITIES: “Per a un marc europeu ambiciós d’adaptació i resiliència climàtica”, que presenta iniciatives com les següents: →Els estats membres haurien de donar suport a les ciutats en la preparació i planificació, basant-se en avaluacions de riscos regulars i fonamentades científicament, així com mitjançant la capacitació i assistència tècnica. →Les conclusions locals basades en avaluacions de risc integrals s’haurien de tenir en compte en les anàlisis nacionals i integrar-se en la planificació estatal. Totes les avaluacions de riscos climàtics i de vulnerabilitat han de tenir en compte els efectes desproporcionats del canvi climàtic sobre els col·lectius vulnerables i abordar-los amb accions específiques. →Les avaluacions de risc s’han d’integrar en la planificació d’altres polítiques a nivell europeu, estatal i local, per tal de formar la base per determinar mesures prioritàries en tots els sectors. En particular, aquestes avaluacions han de servir de base per identificar i finançar mesures que s’inclouran en els futurs Plans Nacionals de Restauració. Els estats membres han de donar suport a les autoritats locals amb els recursos humans i financers adequats per aplicar les mesures pertinents, especialment les relacionades amb els objectius de restauració dels ecosistemes urbans. →El Pla de Resiliència i Adaptació Climàtica de la UE ha de proporcionar el marc per considerar sistemàticament els riscos climàtics i les seves avaluacions en la presa de decisions sobre inversions finançades pel pressupost europeu, així com en el disseny d’incentius per a inversions privades. Això garantirà que els diners públics es destinin a infraestructures o projectes resilients i amb beneficis a llarg termini. Alhora, la Comissió hauria de col·laborar amb els estats membres i el sector financer privat per impulsar un enfocament coherent. Figura 33: Mapa d’instruments de planificació. Font: Ajuntament de Granollers GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 34 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 3434 I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) II. Planificació climàtica i principis de disseny III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni IV. Governança per a comunitats regeneradores i empoderades V. Governança financera per al desenvolupament urbà sostenible 34343434 RESUM FINAL: Es recomana realitzar una Modelització Climàtica de Barri abans de dissenyar qualsevol nou barri urbà. Aquest procés pretén donar suport a les decisions de planificació urbana mitjançant una comprensió detallada de les condicions climàtiques, ecològiques i hidrològiques actuals del lloc, i a través de la simulació de diferents escenaris de desenvolupament urbà. Primera fase: Avaluació de les condicions actuals. Eines recomanades: Anàlisi topogràfic en 3D (LiDAR), avaluació de la vegetació i dels ecosistemes (NDVI), anàlisi hidrològica. Segona fase: Desenvolupament de prototips urbans, es recomana l’ús d’eines de simulació de microclimes: Ladybug, Honeybee, ENVI-met, Solweig, simulació de gestió hídrica i inundabilitat: Infoworks ICM, SWMM, Aquest modelatge proporciona una base de dades objectiva perquè els planificadors puguin identificar zones vulnerables i zones amb valor ecològic, redactar plecs de condicions per licitacions públiques, negociar amb promotors privats, comparar i seleccionar l’escenari de disseny més sostenible i resilient al clima. FASE: Anàlisi; Planificació i Disseny RECURSOS: →Ajuntament de Granollers i Fundación Ecología Urbana y Territorial. A1. Rediseño y actualización del sistema de infraestructura verde de Granollers con la extensión a toda la ciudad del modelo de supermanzanas. Mayo 2024 →Roberto Serrano-Notivoli, Jorge Olcina Cantos y Javier Martín-Vide (coordinadores), Cambio climático en España. Editorial Tirant lo Blanch and Canvi Climàtic i territori al Mediterrani Ibèric, efectes, estratègies i polítiques públiques. Parlament de Catalunya. 2024 →UCCRN’ report: Climate Resilient Multi-Scale Design Studio Intensive Week Report Integrating Climate Resilience into Urban Planning in Granollers. 2025. →AQUATEC report: Urban resilience through RESCCUE tool implementation in Granollers, 2024. →eCOadapt50. COcreation of strategic action for climate change adaptation of territories and local economies. https://ecoadapt50.eu/en/presentacio https://diba.maps.arcgis.com/apps/dashboards/87ef24cc9ed742f09e2356658f48bd6f →LiDAR data - Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya: https://www.icgc.cat/ca/Geoinformacio-i-mapes/Dades-i-productes/Bessons-digitals-Elevacions/LiDAR-Territorial →Ministerio para la transformación digital y de la función pública: Islas de calor urbana, datos abiertos. https:// datos.gob.es/es/blog/islas-de-calor-urbanas-como-los-datos-abiertos-geoespaciales-pueden-hacer-que-nuestras-ciudades?utm_campaign=nosolosig&utm_medium=email&utm_source=mailing1038 →NDVI datasets - Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya: https://www.icgc.cat/ca/ Geoinformacio-i-mapes/Dades-i-productes/Bessons-digitals-Elevacions/LiDAR-Territorial →Catalonia’s land cover map from Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya: https://www.mcsc.creaf.cat/ →Link to LadyBug and HoneyBee tools: https://www.ladybug.tool →Link to ENVI-met tool: https://envi-met.com/ →Link to Solweig tool: https://umep-docs.readthedocs.io/en/latest/OtherManuals/SOLWEIG.html →Link to InfoWorks ICM tool: https://www.autodesk.com/campaigns/infoworks-icm-one-platform-stormwater-features →Link to SWMM tool: https://www.epa.gov/water-research/storm-water-management-model-swmm →Col·lectiu Punt 6. Guia per al disseny d’espais públics amb perspectiva de gènere interseccional. Barcelona: Col·lectiu Punt 6, 2023: https://www.punt6.org/wp-content/uploads/2024/01/guia-espai-public_07-3-23.pdf R.1 Realitzar una modelització climàtica de barri per donar suport als instruments de planificació urbana GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) II. Planificació climàtica i principis de disseny III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni IV. Governança per a comunitats regeneradores i empoderades V. Governança financera per al desenvolupament urbà sostenible ORDENANCES RELACIONADES →Ordenança municipal dels usos del paisatge i de la publicitat de Granollers. Municipal ordinance on the uses of landscape and advertising in Granollers: https://seuelectronica. granollers.cat/portal/sede/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_6604_1.pdf PLANEJAMENT RELACIONAT →Pla Director del Verd Urbà de Granollers. Urban Green Master Plan for Granollers: https://www. granollers.cat/medi-ambient/espais-verds →Pla Estratègic de Granollers 2030. Mission 1 Granollers, ciutat neutra en carboni i resilient davant l’emergència climàtica: https://www.plaestrategicgranollers.cat/ →Agenda Urbana Granollers 2030: https://www.agendaurbanagranollers.cat/ →Agenda Urbana Granollers. Pla d’Acció Local, document executiu. Urban Agenda Granollers. Local Action Plan, executive document: https://www. agendaurbanagranollers.cat/wp-content/uploads/ Pla_d_accio_local_agenda_urbana_Granollers_ca.pdf; https://seuelectronica.granollers.cat/portal/sede/ RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_6143_1.pdf →Document únic de protecció civil municipal de Granollers, DUPROCIM. Single Document for Municipal Civil Protection of Granollers, DUPROCIM:https:// seuelectronica.granollers.cat/portal/sede/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_3737_1.pdf →Llei 16/2017 d’Arquitectura l’objectiu de la qual és establir mesures de foment i impuls de la qualitat arquitectònica i urbanística. Article 2, apartat 3 sobre valors de qualitat arquitectònica i els criteris vinculats a la sostenibilitat, l’eficiència energètica i la reducció de gasos amb efecte d’hivernacle en la redacció de projectes, la direcció i l’execució de les edificacions i la urbanització dels espais públics. →Pla Nacional de Restauració, en compliment del Reglament europeu de Restauració de la Natura (Reglament (UE) 2024/1991), a partir del qual s’aprova la relació de municipis espanyols classificats com a DEGURBA 1 (ciutats), que són els directament inclosos en l’àmbit d’aplicació de les disposicions relatives als ecosistemes urbans. El Reglament UE 2024/1991 defineix com a espai verd urbà la superfície total d’arbres, arbusts, matolls, vegetació herbàcia permanent, líquens i molses, estanys i cursos d’aigua que es troben en ciutats o municipis i zones periurbanes. INDICADORS RELACIONATS →Nombre d’escenaris de modelització per quantificar els impactes de les inundacions (Avaluació dels impactes deguts a les inundacions per pluja en el sector futur mitjançant l’eina RESCCUE) →Anàlisi cost-benefici de les alternatives de resiliència (Nombre o alternatives de resiliència prioritzades per als futurs desenvolupaments urbanístics) →Reducció de les zones urbanes inundables gràcies a la conservació d’espais verds (Àmbit de conservació d’àrees verdes) →Temperatures de la superfície abans i després de la intervenció (Efecte illa de calor) →Difusió a altres sectors (La mesura en què el projecte és copiat per altres parts) →Percentatge de conjunts de dades obertes inventariades que són publicades (Definició d’un sistema d’indicadors de seguiment (socials, educatius, econòmics, ambientals, etc.) i que són públicats sobre el total) →Accés als serveis públics (Distància al diversos serveis públics) →Accés als espais verds (Distància respecte als espais verds) →Monitoratge i informes continus (La mesura en què es controla i es comunica el progrés cap als objectius dels projectes verds i el compliment dels requisits) 353535 GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 36 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 3636 I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) 36 I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (ucf) II. Planificació climàtica i principis de disseny III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni IV. Governança per a comunitats regeneradores i empoderades V. Governança financera per al desenvolupament urbà sostenible II. Planificació climàtica i principis de disseny Prevenir i minimitzar la possible “gentrificació verda” i garantir preus justos per a l’habitatge R.2 Tot i que els municipis no poden controlar directament els preus del mercat de l’habitatge, poden implementar eines reguladores indirectes per prevenir pràctiques especulatives i mitigar la crisi actual de l’habitatge. En el context de nous barris dissenyats amb alts estàndards ambientals, espais verds de qualitat i característiques resilients, existeix un risc real de gentrificació verda. Els nous barris podrien acabar sent accessibles només per a grups amb ingressos més alts, excloent així poblacions locals o vulnerables (Oscilowicz et al., 2021). Una primera via per minimitzar l’especulació és utilitzar la Zonificació Inclusiva (Inclusionary Zoning - IZ). El municipi pot requerir que entre el 20 i el 35% (depenent del context de la zona) de totes les unitats d’habitatge de nova construcció es destinin a habitatge social. Tal com es disposa en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Granollers, l’article 38 estableix una disposició general per a la construcció d’habitatge públic. Aquesta exigeix que almenys el 30% de la superfície edificable destinada a nou ús residencial, tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable, es reservi per a habitatge públic. Tanmateix, encara que l’habitatge inclusiu ja és una pràctica estàndard a tot Catalunya, els preus de l’habitatge continuen augmentant. Per tant, cal considerar una combinació de polítiques més innovadora per prevenir realment la gentrificació verda i garantir preus justos als nous barris. La sèrie de mesures proposades a continuació es basa en l’informe “Eines de política i planificació per a la justícia verda urbana - Lluitar contra el desplaçament i la gentrificació i millorar l’accessibilitat i inclusivitat als espais verds” desenvolupat pel BCNUEJ, que recull 50 eines. El procés de selecció va consistir a revisar l’informe per identificar les eines aplicables al context euro2 https://immobarcelo.es/en/fiscal-benefits-of-the-new-housing-law/ Ibid. https://www.co-habitat.net/en/news/why-and-how-cities-can-promote-affordable-and-sustainable-collaborative-housing-ishf-2023 https://www.housingeurope.eu/barcelona-launches-its-first-clt-inspired-housing-initiative/ https://www.co-habitat.net/en/news/save-the-date-collaborative-housing-day-15th-of-june-helsinki-at-ishf-22/Ajuntament-de-Barcelona-Barcelona-pathway-towards-a-city-wide-CLT-ISHF22.pdf https://www.habitatge.barcelona/en/access-to-housing/cohousing peu, després es va reduir el focus a aquelles que tracten específicament l’accessibilitat, i finalment es van identificar les que són adequades per al context de nous desenvolupaments urbans. Com a resultat d’aquest filtratge, les eines més rellevants identificades per al context de Granollers es detallen a continuació. Aquestes eines s’han de tenir en compte durant el procés de planificació o posteriorment com a mecanisme d’incentivació envers el sector privat. 1. Suport al pagament de l’impost sobre béns immobles Fa referència a les mesures d’alleujament econòmic específiques proporcionades pels governs locals per reduir la càrrega fiscal sobre la propietat per als propietaris elegibles, sovint en funció dels ingressos, la composició de la llar o el subministrament d’habitatge assequible o sostenible (Oscilowicz et al., 2021, p. 79), amb l’objectiu d’alleujar la pressió sobre famílies o persones amb ingressos baixos (Ajuntament de Barcelona, 20162). Els governs locals a Espanya, inclosos els de Catalunya, tenen l’autoritat per implementar mesures de suport al pagament d’impostos per a propietaris que compleixin criteris específics, com ara llogar a preus assequibles, complir amb llindars d’ingressos o oferir habitatge social o sostenible. Les ciutats poden oferir una deducció de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) als propietaris que lloguin els seus immobles a preus dins dels límits legals establerts per la llei. Aquesta iniciativa incentiva els propietaris a mantenir els preus de lloguer assequibles i proporciona un alleujament fiscal directe a aquells que participen en el programa. També es pot oferir una reducció de l’Impost GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 37 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 3737 I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) 37 I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (ucf) II. Planificació climàtica i principis de disseny III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni IV. Governança per a comunitats regeneradores i empoderades V. Governança financera per al desenvolupament urbà sostenible de Transmissions Patrimonials (ITP) per a l’adquisició de propietats destinades a habitatge social o assequible, amb l’objectiu d’encoratjar la inversió en habitatge amb finalitat social i augmentar-ne la disponibilitat. 2. Fideïcomís de terra comunitari Els Fideïcomisos de Terra Comunitaris (Community Land Trusts - CLTs) són organitzacions sense ànim de lucre que adquireixen i mantenen terres en fideïcomís per garantir la propietat comunitària a llarg termini i l’habitatge permanentment assequible. En separar la propietat del sòl de la propietat de l’habitatge, els CLTs proporcionen als residents contractes de lloguer renovables i segurs (normalment de 99 anys), protegeixen contra l’especulació del mercat i preserven l’assequibilitat per a les generacions futures (Oscilowicz et al., 2021, p. 58). Barcelona ha estat pionera en iniciatives inspirades en els CLTs mitjançant la cessió de sòl públic per al desenvolupament d’habitatge assequible gestionat per organitzacions sense ànim de lucre i cooperatives. En aquest model, la ciutat conserva la propietat del sòl i concedeix concessions administratives de llarga durada, sovint de 75 a 99 anys, a cooperatives o promotors d’habitatge sense ànim de lucre seleccionats a través de concursos públics. Una característica clau d’aquest enfocament és la separació entre la propietat del sòl (mantinguda per l’entitat pública o col·lectiva) i la propietat de l’edificació, assegurant l’assequibilitat a llarg termini i la gestió comunitària. El Pla pel Dret a l’Habitatge de la Ciutat de Barcelona 2016–2025 inclou específicament la construcció de més de 500 habitatges cooperatius sense ànim de lucre sobre sòl públic mitjançant aquest model de cessió de llarga durada. A diferència de l’habitatge cooperatiu tradicional a Espanya, on els membres eventualment adquireixen la propietat individual dels seus habitatges, aquest model garanteix als residents l’ús segur i prolongat sense transferir-ne la propietat, mantenint l’habitatge permanentment assequible. Un enfocament similar podria adoptar-se a Granollers si es disposa de sòl públic per a nous desenvolupaments. 3 https://www.mhp.net/assets/resources/documents/MAHTGuidebook_2018.pdf 3. Impost al desenvolupament destinat a un Fons per a Habitatge Assequible Quan es construeix o es reurbanitza sòl, els municipis poden imposar un impost de desenvolupament sobre els costos del projecte, dirigint els ingressos a fons dedicats a l’habitatge assequible o a iniciatives comunitàries relacionades. Aquests programes, coneguts a vegades com a “fons de vinculació” o “fons fiduciari per a habitatge assequible”, també poden permetre als promotors proporcionar directament habitatges assequibles en lloc de pagar l’impost, ajudant a ampliar l’oferta i varietat d’opcions d’habitatge assequible (Oscilowicz et al., 2021, p. 96). Els municipis espanyols tenen l’autoritat per imposar impostos i taxes locals relacionats amb el desenvolupament urbà, com l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO). Els ingressos d’aquests impostos es poden destinar a prioritats municipals específiques, com l’habitatge assequible, si això s’estableix explícitament en les ordenances o regulacions locals. Aquest model s’utilitza àmpliament en altres regions per canalitzar les contribucions directament a iniciatives d’habitatge3. 4. Avaluació de l’equitat en projectes urbans L’avaluació de l’equitat d’un projecte urbà és un procés d’anàlisi que examina si els beneficis, oportunitats i recursos creats per un projecte de desenvolupament es distribueixen de manera justa entre tots els membres de la comunitat, amb una atenció especial als grups marginats o vulnerables. Aquesta avaluació ajuda a garantir que els projectes urbans promoguin la inclusió social, abordin les barreres de participació i contribueixin a un entorn urbà més just i equilibrat (Oscilowicz et al., 2021, p. 143). GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (ucf) II. Planificació climàtica i principis de disseny III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni IV. Governança per a comunitats regeneradores i empoderades V. Governança financera per al desenvolupament urbà sostenible RESUM: Aquesta recomanació té com a objectiu garantir que els nous barris no esdevinguin exclusius per a residents amb ingressos elevats, desplaçant o excloent poblacions locals, vulnerables o amb ingressos baixos. Això requereix que una part significativa (20–35%) dels nous habitatges en desenvolupaments es dediqui a habitatge social o assequible, mitjançant la Zonificació Inclusiva (IZ). Per complementar l’IZ, es proposen altres mecanismes com el Suport al Pagament de l’Impost sobre Béns Immobles, la creació de Fideïcomisos de Terra Comunitaris (CLTs), la introducció d’un Impost al Desenvolupament destinat a Fons d’Habitatge Assequible, o la implementació d’Avaluacions d’Equitat en projectes urbans. FASE: Anàlisi; Planificació i Disseny RECURSOS: →Informe del BCNUEJ: Oscilowicz, E., et al. (2021). Policy and Planning Tools for Urban Green Justice. BCNUEJ. PLANEJAMENT RELACIONAT →Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) https://seuelectronica.granollers.cat/portal/sede/ se_distribuidor1.jsp?language=ca&codResi=1&codMenuPN=21&codMenu=64&layout=se_contenedor1.jsp →Pla local d’habitatge de Granollers. Local housing plan of Granollers https://seuelectronica.granollers.cat/portal/ sede/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_3409_1.pdf →Pla jove 23-28 de Granollers. Youth Plan 23-28 of Granollers https://seuelectronica.granollers.cat/portal/ sede/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_8261_1.pdf →Pla Estratègic de Granollers 2030. Mission 1 Granollers, ciutat neutra en carboni i resilient davant l’emergència climàtica https://www.plaestrategicgranollers.cat/ →Agenda Urbana Granollers 2030 https:// www.agendaurbanagranollers.cat/ →Agenda Urbana Granollers. Pla d’Acció Local, document executiu. Urban Agenda Granollers. Local Action Plan, executive document https://www. agendaurbanagranollers.cat/wp-content/uploads/ Pla_d_accio_local_agenda_urbana_Granollers_ca.pdf https://seuelectronica.granollers.cat/portal/sede/ RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_6143_1.pdf →Programa d’Acció Municipal 2023-2027. Municipal Action Program 2023-2027 https://wp.granollers.cat/pam/ →Pla Director Municipal de Cooperació de Granollers (2022-2030). Municipal Cooperation Master Plan of Granollers (2022-2030) https://www.granollers.cat/ sites/default/files/pagina/2022/09/pla_director_municipal_de_cooperacio_2022-2030_diligenciat.pdf 38383838 R.2 Prevenir i minimitzar la possible “gentrificació verda” i garantir preus justos per a l’habitatge GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (ucf) II. Planificació climàtica i principis de disseny III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni IV. Governança per a comunitats regeneradores i empoderades V. Governança financera per al desenvolupament urbà sostenible 39393939 INDICADORS RELACIONATS →Percentatge d’unitats d’habitatge dissenyades per ser assequibles per a llars amb ingressos baixos i moderats →Augment de la superfície verda per capita ([Àrea verda total / Àrea total de la ciutat] *100 o àrea verda total / un 100.000 habitants) →Implicació municipal – suport financer (La mesura en què l’administració local proporciona suport financer al projecte) →Percentatge d’habitatge de tipologia mixta (Respecte el total d’habitatges) →Percentatge d’unitats d’habitatge social (Respecte el total d’habitatges) →Establir indicadors per monitorar la prevenció de la gentrificació (Hi ha hagut alguna iniciativa per evitar la gentrificació de la comunitat local? Directrius comunitàries) →Finançament assignat a habitatge social i assequible (Mesura el total de recursos financers (públics, privats i filantròpics) assignats anualment al desenvolupament i manteniment d’habitatges socials i assequibles) GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 40 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 4040 I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) 40 I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (ucf) II. Planificació climàtica i principis de disseny III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni IV. Governança per a comunitats regeneradores i empoderades V. Governança financera per al desenvolupament urbà sostenible La dispersió urbana ha estat àmpliament documentada com un factor que genera efectes ambientals i socials negatius. Comporta la fragmentació i destrucció d’hàbitats naturals, un augment de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i una disminució en l’eficiència dels serveis i infraestructures públiques. Cada vegada hi ha més publicacions científiques que donen suport a la idea que una major densitat urbana s’associa positivament amb la mitigació climàtica i una sostenibilitat urbana millorada. Els patrons de desenvolupament compacte no només redueixen les emissions de carboni per capita, sinó que també milloren la caminabilitat i ajuden a protegir els espais verds i naturals de la pressió urbanitzadora (McDonald et al., 2023). La densitat urbana es destaca com una variable clau per assolir ciutats amb emissions netes zero. Per tant, el desenvolupament de nous barris ha de garantir formes urbanes compactes i d’alta densitat. En l’estudi de simulació dut a terme per TSPA amb l’eina City Scan sobre el cas de La Bòbila, l’Escenari d’Enfocament Transformador Orientat a la Natura, tal com s’il·lustra a continuació, posa el sistema ecològic al centre, més alineat amb el principi regeneratiu. La forma edificada es descriu com a “compacta i agrupada, preservant àrees obertes per a ús ecològic” (TSPA, 2023, p. 32). Aquest escenari també promou edificis alts, la importància dels quals ha estat ressaltada en els resultats de l’UCCRN més amunt, posant en relleu la importància de l’alçada per permetre més espais sense pavimentar i afavorir l’ombra. Per assegurar que aquest enfocament s’incorpora a la pràctica urbanística, es recomanen els següents paràmetres, extrets de l’anàlisi realitzat per TSPA: →Promoure tipologies urbanes compactes amb un coeficient d’edificabilitat (FAR) ≥ 3 →Assegurar una alçada mitjana dels edificis de 15,9 metres, que correspon aproximadament a 5 plantes residencials, per tal de donar suport a la densitat mantenint un disseny a escala humana. Figura 34: La Bòbila – Escenari d’Enfocament Transformador Orientat a la Natura Promoure una forma urbana d’alta densitat R.3 GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 41 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 4141 I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) 41 I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (ucf) II. Planificació climàtica i principis de disseny III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni IV. Governança per a comunitats regeneradores i empoderades V. Governança financera per al desenvolupament urbà sostenible Escenari Descripció FAR mitjà Alçada mitjana (m) Nombre de plantes Enfocament Transformador Orientat a la Natura Preveu solucions ecològiques agosarades i innovadores, prioritzant la preservació del medi ambient per crear un districte altament sostenible i resilient al clima. 3.01 15.9 =5 Enfocament Moderat Orientat a la Natura Se centra en estratègies incrementals i de baix impacte per aconseguir un equilibri ecològic mentre es desenvolupa la zona segons les necessitats de la ciutat. 2.93 14.8 <5 Enfocament Moderat Orientat a les Persones Emfatitza intervencions tradicionals i de baix impacte per desenvolupar un barri habitable i atractiu. 2.55 12 =4 Enfocament Transformador Orientat a les Persones Persegueix estratègies socials i urbanes radicals i innovadores per fomentar la inclusivitat, les oportunitats econòmiques i la vitalitat cultural. 2.24 11.8 3 Taula 04: Altres escenaris de desenvolupament de TSPA. Font: Autor El desenvolupament d’aquests escenaris s’alinea amb la normativa urbanística espanyola i catalana aplicable. Atès que no existeix un estàndard regional unificat per a tots els municipis, els valors proposats es troben dins del marc normatiu típic per a zones urbanes de gran densitat a Catalunya. El POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) serveix com a document de referència clau per determinar paràmetres com el coeficient d’edificabilitat (FAR/RAF) i les alçades màximes dels edificis. Aquests principis s’haurien de traduir explícitament al Pla Parcial, on es poden detallar tant el coeficient d’edificabilitat com la indicació de les alçades mínimes i màximes dels edificis. GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 48 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 4848 I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) 48 I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (ucf) II. Planificació climàtica i principis de disseny III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni IV. Governança per a comunitats regeneradores i empoderades V. Governança financera per al desenvolupament urbà sostenible Estratègies de refredament passiu: El disseny dels edificis hauria de prioritzar la ventilació creuada natural, alineant finestres i obertures per captar els vents predominants de llevant i sud-est durant l’estiu, provinents del mar Mediterrani, que dominen a Granollers en els mesos estivals13. Orientació solar i ombrejat: Una orientació solar òptima és clau per a un disseny energèticament eficient. Les finestres orientades al sud permeten aprofitar al màxim els guanys solars a l’hivern, mentre que la calor no desitjada a l’estiu es pot 13 https://alejandrogimenez.net/sustainable-architecture-practices-mediterranean-climates/ 14 https://icaen.gencat.cat/ca/energia/usos_energia/edificis/certificats-voluntaris-dedificis/passivhaus/index.html minimitzar mitjançant dispositius d’ombrejat fixos o ajustables, voladissos i façanes de colors clars (Matos et al., 2022). Tal com es demostra en les configuracions de l’UCCRN (vegeu la Figura 35), la promoció d’edificis més alts pot augmentar l’ombra projectada, reduint així l’exposició solar directa sobre les estructures adjacents. Per avaluar l’exposició solar a les superfícies dels edificis, es recomanen eines com Solweig, descrita a la Referència R1. Figura 36: Optimització de l’orientació solar i l’ombrejat. Font: Mariya Aminu Figura 37: Envolupant tèrmic i aïllament. Font: URLAb ENVOLUPANT TÈRMIC I AÏLLAMENT: Una envolupant tèrmica d’alt rendiment és essencial per mantenir el confort interior durant tot l’any. Això inclou un aïllament robust de les cobertes i les parets exteriors. L’ús de materials sostenibles com la cel·lulosa reciclada, la fibra de fusta o el suro pot millorar l’envolupant tèrmic tot reduint l’impacte ambiental14. A més, la incorporació de sistemes de guix laminat, com els panells laminats, pot millorar tant l’aïllament tèrmic com l’acústic, reduint la demanda energètica global (UCCRN, 2025). GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 49 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 4949 I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) 49 I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (ucf) II. Planificació climàtica i principis de disseny III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni IV. Governança per a comunitats regeneradores i empoderades V. Governança financera per al desenvolupament urbà sostenible Cobertes fredes: Les cobertes verdes i les cobertes blanques (reflectants) ajuden a reduir la captació de calor interna, ja sigui absorbint l’excés de calor o reflectint la radiació solar. Aquests sistemes actuen com una barrera tèrmica eficaç, contribuint al confort interior i a un menor consum energètic. En el context de Granollers, hi ha una oportunitat per centrar-se en materials de proximitat, gràcies a la presència d’empreses especialitzades en el sector de la fusta d’alta qualitat i sostenible en tots els seus productes i serveis, així com en el sector de la metal·lúrgia. Des d’una perspectiva d’empremta de carboni, la fusta ofereix un avantatge important, amb el potencial de reduir les emissions globals de CO2 entre un 14% i un 31% (Himes i Busby, 2020). Tanmateix, la seva reutilització pot estar limitada per factors com els tractaments químics, els adhesius sintètics i la degradació biològica, que poden afectar-ne la qualitat i la integritat estructural. L’acer, malgrat tenir una empremta de carboni incorporada elevada, continua sent un dels materials de construcció més reciclables. La seva capacitat de ser reutilitzat sense pèrdua de propietats mecàniques el converteix en un recurs valuós dins d’estratègies de construcció sostenibles. En el cas de Granollers, cal considerar un enfocament integrat que aprofiti els beneficis d’ambdós materials (UCCRN, 2025). Altres projectes en curs, com ara Cooltorise, treballen amb agents implicats i famílies vulnerables. El projecte té com a objectiu reduir la incidència de la pobresa energètica a l’estiu entre les llars europees, millorant les condicions d’habitabilitat tèrmica interior i reduint les necessitats energètiques durant la temporada de calor, cosa que disminuirà la seva exposició a la calor i als riscos per a la salut relacionats amb les altes temperatures. Idees per refrescar el teu espai exterior. Deliverable 3.2 Limitacions Requereix aprovació de la propietat Cost de la mesura No Yes Less More Low High Nivell de competències necessari Medium i.1 - Eviti col·locar el climatitzador cap a espais exteriors que puguin ser habitats o transitats, especialment si no estan molt ben ventilats (per exemple, patis interiors, carrers estrets, primers pisos,...). - Situï els aparells d’aire condicionat en zones ben ventilades per a evitar l’acumulació de calor deguda a altres aparells o a altres fonts de calor. Això augmentarà el seu rendiment energètic. Recomanacions d’instal·lació i.3 i.5 - En cas de fer servir tendals per a donar ombra a l’espai exterior, col·locar-los perpendiculars al sòl, tenint en compte l’orientació de l’espai a ombrejar, idealment mitjançant una anàlisi d’ombreig solar. - Cal verificar que el producte seleccionat pugui suportar les condicions climàtiques del lloc (per exemple: vent, ràfegues, precipitacions, protecció contra els raigs UV o, si fes falta, reduir l’impacte del soroll). - En funció de l’ús de l’espai, pot ser adequat un element flexible que pugui obrir-se i tancar-se segons les necessitats. - Si l’element d’ombreig utilitza teixit, comprovar les seves característiques: si resisteix la descoloració, l’abrasió, la descomposició, l’encongiment o el fet d’esfilagarsar, així com la seva permeabilitat a l’aire per tal d’evitar el sobreescalfament per sota. - Tingui en compte l’estructura dels arbres, amb especial atenció a la grandària de la copa i la seva frondositat. - Tingui en compte les necessitats solars i hídriques de la vegetació seleccionada. - Triï espècies de fulla caduca que permetin l’acumulació solar a l’hivern i proporcionin ombra solar a l’estiu. - Es recomana plantar els arbres a la tardor fins al començament de l’hivern per a assegurar el fiançament de l’arbre. - Tingui en compte la resistència de l’arbre a la calor i a la contaminació. Recomanat: https://bellochforestal.com Contents: UPM Team. Patricia San Nicolás, Miguel Núñez Peiró, Daniel Torrego, Carmen Sánchez-Guevara. Graphics: Daniel Torrego More info at How to stay cool in summer. A collection of solutions Sistemes d’aire condicionat Ús inadequat d’aigua Paviments impermeables La ciutat disposa de nombroses maneres de recollir l’aigua, que sol ser drenada i expulsada dels entorns urbans. No obstant això, si les ciutats compten amb un bon sistema de recollida d’aigua, aquesta pot ser utilitzada per al manteniment de la vegetació i ajudar a la refrigeració de la ciutat fins i tot en època de sequera. Superfícies com a calçades, aparcaments o voreres pavimentades poden retenir la calor durant el dia i tornar a irradiar-lo a la nit, la qual cosa provoca temperatures més elevades en les zones urbanes. Altres superfícies que retenen la calor són els sòls compactats, que afavoreixen l’escolament de les aigües superficials. Reirradiació Quan la llum solar incideix en la façana d’un edifici, pot ser absorbida i després reirradiada en forma de calor. Aquest efecte pot reduir-se utilitzant materials amb alta reflectivitat, com a pintures de colors clars o revestiments reflectors, que reflecteixen més llum solar i redueixen la quantitat de calor absorbida i reirradiada. Els Sistemes compostos per a aïllament tèrmic extern (SATE), molt habituals en les reformes d’edificis, també poden reduir l’absorció i la reirradiació de calor. Bombetes antigues La il·luminació artificial, sobretot la procedent de fonts exteriors com els fanals, també pot contribuir a les illes de calor urbanes. Això es deu al fet que les bombetes generen calor, i aquesta calor s’allibera en l’ambient que les envolta. Per a minimitzar aquest efecte, es recomana utilitzar fonts d’il·luminació energèticament eficients que generin menys calor i reduir la il·luminació exterior durant els períodes d’altes temperatures. Façanes desprotegides La calor interna generada per la falta d’ombra en les façanes dels edificis: els edificis sense ombra poden absorbir més calor del sol, augmentant així la temperatura del seu interior i contribuint a aquest efecte d’illa de calor a les ciutats. Els sistemes d’aire condicionat poden generar una gran quantitat de calor, ja que extreu la calor de l’interior expulsant-lo cap a l’exterior. Això pot contribuir a aquest efecte illa de calor urbana, particularment en àrees amb una alta concentració d’aparells d’aire condicionat. La instal·lació de dispositius d’ombreig en la façana de l’edifici pot impedir que la radiació solar directa penetri en els espais interiors, reduint l’acumulació de calor i millorant el nivell de comoditat interior. Aigües pluvials Reciclatge Tendals Emmagatzemar l’aigua de pluja per a utilitzarla després en el reg, fonts i altres aplicacions no potables pot reduir el consum d’aigua i beneficiar a la vegetació circumdant. Pintar les superfícies pavimentades amb capes de color clar i alt índex d’albedo pot reduir la quantitat d’energia solar absorbida, disminuir la temperatura de la superfície i mitigar els efectes de l’illa de calor de les ciutats. S’ha d’evitar que la llum es reflecteixi en les zones habitades. Pintura del sòl L’ús d’il·luminació de baixa emissió de calor pot reduir l’acumulació de calor i millorar l’eficiència energètica. Les bombetes LED consumeixen fins a un 80% menys d’energia que les bombetes incandescents tradicionals. També duren molt més, la qual cosa redueix la necessitat de substituir-les amb freqüència. Bombetes LED Els dispositius d’ombreig exterior, com ara tendals, pèrgoles o veles d’ombra, poden millorar el microclima de les zones a l’aire lliure i protegir la vegetació d’una calor excessiva. Ombrejat L’ús de superfícies permeables i poc denses pot ajudar a reduir l’acumulació de calor i alliberar-ho lentament durant la nit, la qual cosa pot ajudar a reduir les temperatures als voltants. Si s’humitegen les superfícies, l’aigua s’evapora i pot ajudar a reduir les temperatures. Sòl permeable La plantació d’arbres pot ajudar a proporcionar ombra i també crear un efecte refrescant, ja que les fulles alliberen humitat a l’aire. Plantar arbres Els sistemes de nebulització d’aigua poden utilitzarse per a crear un efecte refrescant mitjançant l’evaporació d’aigua en l’aire, la qual cosa pot ajudar a reduir les temperatures en la zona circumdant. Això és molt recomanable en climes secs, però ha d’evitarse en climes humits. Nebulitzador d’aigua Mantenir el sòl humit pot ajudar a crear un efecte refrescant en evaporar l’aigua de la superfície, la qual cosa pot contribuir a baixar les temperatures dels voltants Reg En pintar les teulades de blanc, augmenta l’albedo (reflectivitat) de la superfície, la qual cosa pot ajudar a reflectir la radiació solar i reduir la quantitat de calor que absorbeix l’edifici. Pintar teulades Cobertes de color fosc Les cobertes de color fosc tendeixen a absorbir més radiació que les superfícies de color clar, ja que s’escalfen més ràpidament, la qual cosa contribueix a aquest efecte d’illa de calor urbana. La calor absorbida també pot fer augmentar la temperatura a l’interior dels edificis causant una gran incomoditat als ocupants per les altes temperatures. Exposició solar L’exposició directa al sol augmenta la temperatura de la zona circumdant, contribuint a aquest efecte illa de calor de les ciutats. La falta d’elements de protecció enfront de la radiació solar en espais oberts i l’absència de vegetació permet el pas d’una elevada radiació solar. El mobiliari urbà, especialment quan és de color fosc, també pot contribuir a la quantitat de calor que és absorbida i irradiada. i.4 - Triï paviments amb un alt índex d’albedo per a reflectir una major quantitat de radiació solar. - Es recomana encaridament l’ús de superfícies permeables. Es recomana no utilitzar-ho prop de les façanes per a evitar problemes d’amortiment o problemes estructurals amb els fonaments. i.6 - Realitzar un estudi d’aquells espais que requereixin il·luminació artificial, identificant aquells elements que puguin obstaculitzar-la i afectar-la. - L’ús de subministrament elèctric provinent de panells fotovoltaics proporciona flexibilitat a l’hora de triar on instal·lar els punts de llum. - Les bombetes LED són energèticament eficients i emeten poca calor. i.2 - El sistema de subministrament d’aigua del nebulitzador ha d’estar sempre connectat a la xarxa pública. - Els materials dels filtres han de resistir l’acció dels desinfectants. - Ha de proporcionar-se un sistema de drenatge en el punt més baix per a buidar l’aigua quan no s’utilitzi, evitant l’estancament i la proliferació microbiològica. i.3 i.4 i.2 i.6 i.5 Per a minimitzar l’acumulació de calor expulsada pel sistema d’aire condicionat, es recomana: 1) Limitar l’ús de l’aire condicionat durant els períodes d’altes temperatures 2) Buscar una millor ubicació per a les unitats exteriors, situant-les en zones molt ben ventilades (per exemple, terrats en lloc de façanes). Ubicació dels sistemes d’aire condicionat i.1 Rasing summer energy poverty awareness to reduce cooling needs Coordination and support action Call H2020-LC-SC3-EC-2-2020: Mitigating household energy poverty Mesures d’adaptació Fonts de calor Figura 38: Idees per refredar el teu espai exterior. Font: Projecte Cooltorise GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (ucf) II. Planificació climàtica i principis de disseny III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni IV. Governança per a comunitats regeneradores i empoderades V. Governança financera per al desenvolupament urbà sostenible Idees per refrescar el teu espai exterior. Deliverable 3.2 Limitacions Requereix aprovació de la propietat Cost de la mesura No Yes Less More Low High Nivell de competències necessari Medium i.1 - Eviti col·locar el climatitzador cap a espais exteriors que puguin ser habitats o transitats, especialment si no estan molt ben ventilats (per exemple, patis interiors, carrers estrets, primers pisos,...). - Situï els aparells d’aire condicionat en zones ben ventilades per a evitar l’acumulació de calor deguda a altres aparells o a altres fonts de calor. Això augmentarà el seu rendiment energètic. Recomanacions d’instal·lació i.3 i.5 - En cas de fer servir tendals per a donar ombra a l’espai exterior, col·locar-los perpendiculars al sòl, tenint en compte l’orientació de l’espai a ombrejar, idealment mitjançant una anàlisi d’ombreig solar. - Cal verificar que el producte seleccionat pugui suportar les condicions climàtiques del lloc (per exemple: vent, ràfegues, precipitacions, protecció contra els raigs UV o, si fes falta, reduir l’impacte del soroll). - En funció de l’ús de l’espai, pot ser adequat un element flexible que pugui obrir-se i tancar-se segons les necessitats. - Si l’element d’ombreig utilitza teixit, comprovar les seves característiques: si resisteix la descoloració, l’abrasió, la descomposició, l’encongiment o el fet d’esfilagarsar, així com la seva permeabilitat a l’aire per tal d’evitar el sobreescalfament per sota. - Tingui en compte l’estructura dels arbres, amb especial atenció a la grandària de la copa i la seva frondositat. - Tingui en compte les necessitats solars i hídriques de la vegetació seleccionada. - Triï espècies de fulla caduca que permetin l’acumulació solar a l’hivern i proporcionin ombra solar a l’estiu. - Es recomana plantar els arbres a la tardor fins al començament de l’hivern per a assegurar el fiançament de l’arbre. - Tingui en compte la resistència de l’arbre a la calor i a la contaminació. Recomanat: https://bellochforestal.com Contents: UPM Team. Patricia San Nicolás, Miguel Núñez Peiró, Daniel Torrego, Carmen Sánchez-Guevara. Graphics: Daniel Torrego More info at How to stay cool in summer. A collection of solutions Sistemes d’aire condicionat Ús inadequat d’aigua Paviments impermeables La ciutat disposa de nombroses maneres de recollir l’aigua, que sol ser drenada i expulsada dels entorns urbans. No obstant això, si les ciutats compten amb un bon sistema de recollida d’aigua, aquesta pot ser utilitzada per al manteniment de la vegetació i ajudar a la refrigeració de la ciutat fins i tot en època de sequera. Superfícies com a calçades, aparcaments o voreres pavimentades poden retenir la calor durant el dia i tornar a irradiar-lo a la nit, la qual cosa provoca temperatures més elevades en les zones urbanes. Altres superfícies que retenen la calor són els sòls compactats, que afavoreixen l’escolament de les aigües superficials. Reirradiació Quan la llum solar incideix en la façana d’un edifici, pot ser absorbida i després reirradiada en forma de calor. Aquest efecte pot reduir-se utilitzant materials amb alta reflectivitat, com a pintures de colors clars o revestiments reflectors, que reflecteixen més llum solar i redueixen la quantitat de calor absorbida i reirradiada. Els Sistemes compostos per a aïllament tèrmic extern (SATE), molt habituals en les reformes d’edificis, també poden reduir l’absorció i la reirradiació de calor. Bombetes antigues La il·luminació artificial, sobretot la procedent de fonts exteriors com els fanals, també pot contribuir a les illes de calor urbanes. Això es deu al fet que les bombetes generen calor, i aquesta calor s’allibera en l’ambient que les envolta. Per a minimitzar aquest efecte, es recomana utilitzar fonts d’il·luminació energèticament eficients que generin menys calor i reduir la il·luminació exterior durant els períodes d’altes temperatures. Façanes desprotegides La calor interna generada per la falta d’ombra en les façanes dels edificis: els edificis sense ombra poden absorbir més calor del sol, augmentant així la temperatura del seu interior i contribuint a aquest efecte d’illa de calor a les ciutats. Els sistemes d’aire condicionat poden generar una gran quantitat de calor, ja que extreu la calor de l’interior expulsant-lo cap a l’exterior. Això pot contribuir a aquest efecte illa de calor urbana, particularment en àrees amb una alta concentració d’aparells d’aire condicionat. La instal·lació de dispositius d’ombreig en la façana de l’edifici pot impedir que la radiació solar directa penetri en els espais interiors, reduint l’acumulació de calor i millorant el nivell de comoditat interior. Aigües pluvials Reciclatge Tendals Emmagatzemar l’aigua de pluja per a utilitzarla després en el reg, fonts i altres aplicacions no potables pot reduir el consum d’aigua i beneficiar a la vegetació circumdant. Pintar les superfícies pavimentades amb capes de color clar i alt índex d’albedo pot reduir la quantitat d’energia solar absorbida, disminuir la temperatura de la superfície i mitigar els efectes de l’illa de calor de les ciutats. S’ha d’evitar que la llum es reflecteixi en les zones habitades. Pintura del sòl L’ús d’il·luminació de baixa emissió de calor pot reduir l’acumulació de calor i millorar l’eficiència energètica. Les bombetes LED consumeixen fins a un 80% menys d’energia que les bombetes incandescents tradicionals. També duren molt més, la qual cosa redueix la necessitat de substituir-les amb freqüència. Bombetes LED Els dispositius d’ombreig exterior, com ara tendals, pèrgoles o veles d’ombra, poden millorar el microclima de les zones a l’aire lliure i protegir la vegetació d’una calor excessiva. Ombrejat L’ús de superfícies permeables i poc denses pot ajudar a reduir l’acumulació de calor i alliberar-ho lentament durant la nit, la qual cosa pot ajudar a reduir les temperatures als voltants. Si s’humitegen les superfícies, l’aigua s’evapora i pot ajudar a reduir les temperatures. Sòl permeable La plantació d’arbres pot ajudar a proporcionar ombra i també crear un efecte refrescant, ja que les fulles alliberen humitat a l’aire. Plantar arbres Els sistemes de nebulització d’aigua poden utilitzarse per a crear un efecte refrescant mitjançant l’evaporació d’aigua en l’aire, la qual cosa pot ajudar a reduir les temperatures en la zona circumdant. Això és molt recomanable en climes secs, però ha d’evitarse en climes humits. Nebulitzador d’aigua Mantenir el sòl humit pot ajudar a crear un efecte refrescant en evaporar l’aigua de la superfície, la qual cosa pot contribuir a baixar les temperatures dels voltants Reg En pintar les teulades de blanc, augmenta l’albedo (reflectivitat) de la superfície, la qual cosa pot ajudar a reflectir la radiació solar i reduir la quantitat de calor que absorbeix l’edifici. Pintar teulades Cobertes de color fosc Les cobertes de color fosc tendeixen a absorbir més radiació que les superfícies de color clar, ja que s’escalfen més ràpidament, la qual cosa contribueix a aquest efecte d’illa de calor urbana. La calor absorbida també pot fer augmentar la temperatura a l’interior dels edificis causant una gran incomoditat als ocupants per les altes temperatures. Exposició solar L’exposició directa al sol augmenta la temperatura de la zona circumdant, contribuint a aquest efecte illa de calor de les ciutats. La falta d’elements de protecció enfront de la radiació solar en espais oberts i l’absència de vegetació permet el pas d’una elevada radiació solar. El mobiliari urbà, especialment quan és de color fosc, també pot contribuir a la quantitat de calor que és absorbida i irradiada. i.4 - Triï paviments amb un alt índex d’albedo per a reflectir una major quantitat de radiació solar. - Es recomana encaridament l’ús de superfícies permeables. Es recomana no utilitzar-ho prop de les façanes per a evitar problemes d’amortiment o problemes estructurals amb els fonaments. i.6 - Realitzar un estudi d’aquells espais que requereixin il·luminació artificial, identificant aquells elements que puguin obstaculitzar-la i afectar-la. - L’ús de subministrament elèctric provinent de panells fotovoltaics proporciona flexibilitat a l’hora de triar on instal·lar els punts de llum. - Les bombetes LED són energèticament eficients i emeten poca calor. i.2 - El sistema de subministrament d’aigua del nebulitzador ha d’estar sempre connectat a la xarxa pública. - Els materials dels filtres han de resistir l’acció dels desinfectants. - Ha de proporcionar-se un sistema de drenatge en el punt més baix per a buidar l’aigua quan no s’utilitzi, evitant l’estancament i la proliferació microbiològica. i.3 i.4 i.2 i.6 i.5 Per a minimitzar l’acumulació de calor expulsada pel sistema d’aire condicionat, es recomana: 1) Limitar l’ús de l’aire condicionat durant els períodes d’altes temperatures 2) Buscar una millor ubicació per a les unitats exteriors, situant-les en zones molt ben ventilades (per exemple, terrats en lloc de façanes). Ubicació dels sistemes d’aire condicionat i.1 Rasing summer energy poverty awareness to reduce cooling needs Coordination and support action Call H2020-LC-SC3-EC-2-2020: Mitigating household energy poverty Mesures d’adaptació Fonts de calor RESUM: Aquesta recomanació proposa que tots els nous barris comptin amb edificis climàticament neutres i resilients. L’enfocament es basa en tres pilars fonamentals: Materials de construcció sostenibles S’ha de fomentar l’ús de materials de proximitat, reciclats o baixos en carboni en tots els nous desenvolupaments per minimitzar el carboni incorporat. Per als edificis públics: el 100% de tots els nous desenvolupaments públics haurien de complir els estrictes criteris de sostenibilitat de materials a través de certificacions reconegudes (com BREEAM ES, LEED o VERDE). Els projectes que no estiguin formalment certificats haurien de presentar un Informe de Sostenibilitat que mostri un rendiment equivalent en els indicadors bàsics (per exemple, carboni incorporat, subministrament regional, conservació d’aigua, etc.). Per als edificis privats: el municipi fomenta o incentiva certificacions o informes similars, amb l’objectiu d’obtenir almenys una qualificació energètica ‘C’ o ‘B’ en previsió de les futures regulacions. Eficiència i innovació en l’ús de l’aigua Cal prendre consciència de les iniciatives que tenen com a objectiu la reducció del consum d’aigua mitjançant dispositius eficients, electrodomèstics i una gestió intel·ligent de l’aigua. A través dels diferents recursos, informes i seminaris web proposats per la iniciativa, es pot donar suport i comunicar canvis tecnològics i de comportament significatius per reduir encara més el consum d’aigua, posant èmfasi en els guanys econòmics per a les persones. Disseny d’edificis optimitzat tèrmicament És essencial integrar principis de disseny tèrmic adaptats al context de Granollers. Això inclou: Estratègies de refrigeració passiva: prioritzar la ventilació natural creuada alineant finestres i obertures per captar els vents predominants d’estiu de llevant i sud-est procedents del mar Mediterrani, que dominen a Granollers durant els mesos d’estiu. Orientació solar i ombreig: les finestres orientades al sud permeten aprofitar al màxim els guanys solars a l’hivern, mentre que la calor no desitjada a l’estiu es pot minimitzar amb dispositius d’ombreig fixos o ajustables, voladissos i façanes de colors clars. Envolupant tèrmic: una envolupant tèrmica d’alt rendiment inclou un aïllament robust de cobertes i parets exteriors amb materials com la cel·lulosa reciclada, la fibra de fusta o el suro. Cobertes fredes: les cobertes verdes i les cobertes blanques (reflectants) ajuden a reduir la captació de calor interna absorbint l’excés de calor o reflectint la radiació solar. Aquesta recomanació serveix per informar la redacció de licitacions públiques i per negociar amb promotors privats. FASE: Planificació i Disseny, Implementació 50505050 R.4 Edificis climàticament neutres i resilients GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (ucf) II. Planificació climàtica i principis de disseny III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni IV. Governança per a comunitats regeneradores i empoderades V. Governança financera per al desenvolupament urbà sostenible Idees per refrescar el teu espai exterior. Deliverable 3.2 Limitacions Requereix aprovació de la propietat Cost de la mesura No Yes Less More Low High Nivell de competències necessari Medium i.1 - Eviti col·locar el climatitzador cap a espais exteriors que puguin ser habitats o transitats, especialment si no estan molt ben ventilats (per exemple, patis interiors, carrers estrets, primers pisos,...). - Situï els aparells d’aire condicionat en zones ben ventilades per a evitar l’acumulació de calor deguda a altres aparells o a altres fonts de calor. Això augmentarà el seu rendiment energètic. Recomanacions d’instal·lació i.3 i.5 - En cas de fer servir tendals per a donar ombra a l’espai exterior, col·locar-los perpendiculars al sòl, tenint en compte l’orientació de l’espai a ombrejar, idealment mitjançant una anàlisi d’ombreig solar. - Cal verificar que el producte seleccionat pugui suportar les condicions climàtiques del lloc (per exemple: vent, ràfegues, precipitacions, protecció contra els raigs UV o, si fes falta, reduir l’impacte del soroll). - En funció de l’ús de l’espai, pot ser adequat un element flexible que pugui obrir-se i tancar-se segons les necessitats. - Si l’element d’ombreig utilitza teixit, comprovar les seves característiques: si resisteix la descoloració, l’abrasió, la descomposició, l’encongiment o el fet d’esfilagarsar, així com la seva permeabilitat a l’aire per tal d’evitar el sobreescalfament per sota. - Tingui en compte l’estructura dels arbres, amb especial atenció a la grandària de la copa i la seva frondositat. - Tingui en compte les necessitats solars i hídriques de la vegetació seleccionada. - Triï espècies de fulla caduca que permetin l’acumulació solar a l’hivern i proporcionin ombra solar a l’estiu. - Es recomana plantar els arbres a la tardor fins al començament de l’hivern per a assegurar el fiançament de l’arbre. - Tingui en compte la resistència de l’arbre a la calor i a la contaminació. Recomanat: https://bellochforestal.com Contents: UPM Team. Patricia San Nicolás, Miguel Núñez Peiró, Daniel Torrego, Carmen Sánchez-Guevara. Graphics: Daniel Torrego More info at How to stay cool in summer. A collection of solutions Sistemes d’aire condicionat Ús inadequat d’aigua Paviments impermeables La ciutat disposa de nombroses maneres de recollir l’aigua, que sol ser drenada i expulsada dels entorns urbans. No obstant això, si les ciutats compten amb un bon sistema de recollida d’aigua, aquesta pot ser utilitzada per al manteniment de la vegetació i ajudar a la refrigeració de la ciutat fins i tot en època de sequera. Superfícies com a calçades, aparcaments o voreres pavimentades poden retenir la calor durant el dia i tornar a irradiar-lo a la nit, la qual cosa provoca temperatures més elevades en les zones urbanes. Altres superfícies que retenen la calor són els sòls compactats, que afavoreixen l’escolament de les aigües superficials. Reirradiació Quan la llum solar incideix en la façana d’un edifici, pot ser absorbida i després reirradiada en forma de calor. Aquest efecte pot reduir-se utilitzant materials amb alta reflectivitat, com a pintures de colors clars o revestiments reflectors, que reflecteixen més llum solar i redueixen la quantitat de calor absorbida i reirradiada. Els Sistemes compostos per a aïllament tèrmic extern (SATE), molt habituals en les reformes d’edificis, també poden reduir l’absorció i la reirradiació de calor. Bombetes antigues La il·luminació artificial, sobretot la procedent de fonts exteriors com els fanals, també pot contribuir a les illes de calor urbanes. Això es deu al fet que les bombetes generen calor, i aquesta calor s’allibera en l’ambient que les envolta. Per a minimitzar aquest efecte, es recomana utilitzar fonts d’il·luminació energèticament eficients que generin menys calor i reduir la il·luminació exterior durant els períodes d’altes temperatures. Façanes desprotegides La calor interna generada per la falta d’ombra en les façanes dels edificis: els edificis sense ombra poden absorbir més calor del sol, augmentant així la temperatura del seu interior i contribuint a aquest efecte d’illa de calor a les ciutats. Els sistemes d’aire condicionat poden generar una gran quantitat de calor, ja que extreu la calor de l’interior expulsant-lo cap a l’exterior. Això pot contribuir a aquest efecte illa de calor urbana, particularment en àrees amb una alta concentració d’aparells d’aire condicionat. La instal·lació de dispositius d’ombreig en la façana de l’edifici pot impedir que la radiació solar directa penetri en els espais interiors, reduint l’acumulació de calor i millorant el nivell de comoditat interior. Aigües pluvials Reciclatge Tendals Emmagatzemar l’aigua de pluja per a utilitzarla després en el reg, fonts i altres aplicacions no potables pot reduir el consum d’aigua i beneficiar a la vegetació circumdant. Pintar les superfícies pavimentades amb capes de color clar i alt índex d’albedo pot reduir la quantitat d’energia solar absorbida, disminuir la temperatura de la superfície i mitigar els efectes de l’illa de calor de les ciutats. S’ha d’evitar que la llum es reflecteixi en les zones habitades. Pintura del sòl L’ús d’il·luminació de baixa emissió de calor pot reduir l’acumulació de calor i millorar l’eficiència energètica. Les bombetes LED consumeixen fins a un 80% menys d’energia que les bombetes incandescents tradicionals. També duren molt més, la qual cosa redueix la necessitat de substituir-les amb freqüència. Bombetes LED Els dispositius d’ombreig exterior, com ara tendals, pèrgoles o veles d’ombra, poden millorar el microclima de les zones a l’aire lliure i protegir la vegetació d’una calor excessiva. Ombrejat L’ús de superfícies permeables i poc denses pot ajudar a reduir l’acumulació de calor i alliberar-ho lentament durant la nit, la qual cosa pot ajudar a reduir les temperatures als voltants. Si s’humitegen les superfícies, l’aigua s’evapora i pot ajudar a reduir les temperatures. Sòl permeable La plantació d’arbres pot ajudar a proporcionar ombra i també crear un efecte refrescant, ja que les fulles alliberen humitat a l’aire. Plantar arbres Els sistemes de nebulització d’aigua poden utilitzarse per a crear un efecte refrescant mitjançant l’evaporació d’aigua en l’aire, la qual cosa pot ajudar a reduir les temperatures en la zona circumdant. Això és molt recomanable en climes secs, però ha d’evitarse en climes humits. Nebulitzador d’aigua Mantenir el sòl humit pot ajudar a crear un efecte refrescant en evaporar l’aigua de la superfície, la qual cosa pot contribuir a baixar les temperatures dels voltants Reg En pintar les teulades de blanc, augmenta l’albedo (reflectivitat) de la superfície, la qual cosa pot ajudar a reflectir la radiació solar i reduir la quantitat de calor que absorbeix l’edifici. Pintar teulades Cobertes de color fosc Les cobertes de color fosc tendeixen a absorbir més radiació que les superfícies de color clar, ja que s’escalfen més ràpidament, la qual cosa contribueix a aquest efecte d’illa de calor urbana. La calor absorbida també pot fer augmentar la temperatura a l’interior dels edificis causant una gran incomoditat als ocupants per les altes temperatures. Exposició solar L’exposició directa al sol augmenta la temperatura de la zona circumdant, contribuint a aquest efecte illa de calor de les ciutats. La falta d’elements de protecció enfront de la radiació solar en espais oberts i l’absència de vegetació permet el pas d’una elevada radiació solar. El mobiliari urbà, especialment quan és de color fosc, també pot contribuir a la quantitat de calor que és absorbida i irradiada. i.4 - Triï paviments amb un alt índex d’albedo per a reflectir una major quantitat de radiació solar. - Es recomana encaridament l’ús de superfícies permeables. Es recomana no utilitzar-ho prop de les façanes per a evitar problemes d’amortiment o problemes estructurals amb els fonaments. i.6 - Realitzar un estudi d’aquells espais que requereixin il·luminació artificial, identificant aquells elements que puguin obstaculitzar-la i afectar-la. - L’ús de subministrament elèctric provinent de panells fotovoltaics proporciona flexibilitat a l’hora de triar on instal·lar els punts de llum. - Les bombetes LED són energèticament eficients i emeten poca calor. i.2 - El sistema de subministrament d’aigua del nebulitzador ha d’estar sempre connectat a la xarxa pública. - Els materials dels filtres han de resistir l’acció dels desinfectants. - Ha de proporcionar-se un sistema de drenatge en el punt més baix per a buidar l’aigua quan no s’utilitzi, evitant l’estancament i la proliferació microbiològica. i.3 i.4 i.2 i.6 i.5 Per a minimitzar l’acumulació de calor expulsada pel sistema d’aire condicionat, es recomana: 1) Limitar l’ús de l’aire condicionat durant els períodes d’altes temperatures 2) Buscar una millor ubicació per a les unitats exteriors, situant-les en zones molt ben ventilades (per exemple, terrats en lloc de façanes). Ubicació dels sistemes d’aire condicionat i.1 Rasing summer energy poverty awareness to reduce cooling needs Coordination and support action Call H2020-LC-SC3-EC-2-2020: Mitigating household energy poverty Mesures d’adaptació Fonts de calor 51515151 ORDENANCES RELACIONADES →Reglament regulador del servei d’abastament d’aigua potable. Regulation governing the potable water supply service https://seuelectronica.granollers.cat/portal/ sede/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_7913_1.pdf →Ordenança municipal dels usos del paisatge I de la publicitat de Granollers. Municipal ordinance on the uses of landscape and advertising in Granollers https://seuelectronica.granollers.cat/portal/sede/ RecursosWeb/ DOCUMENTOS/1/0_6604_1.pdf PLANEJAMENT RELACIONAT →Pla Estratègic de Granollers 2030. Mission 1 Granollers, ciutat neutra en carboni i resilient davant l’emergència climàtica https://www.plaestrategicgranollers.cat/ →Agenda Urbana Granollers 2030 https:// www.agendaurbanagranollers.cat/ →Pla d’emergència en situació de sequera per al municipi de Granollers (ratio of water consumption). Emergency Plan for Drought Situations for the Municipality of Granollers (ratio of water consumption) https://seuelectronica.granollers.cat/portal/sede/ RecursosWeb/ DOCUMENTOS/1/0_6301_1.pdf →Agenda Urbana Granollers. Pla d’Acció Local, document executiu. Urban Agenda Granollers. Local Action Plan, executive document https://www. agendaurbanagranollers.cat/wp-content/uploads/ Pla_d_accio_local_agenda_ urbana_Granollers_ca.pdf https://seuelectronica.granollers.cat/portal/sede/ RecursosWeb/ DOCUMENTOS/1/0_6143_1.pdf →Document únic de protecció civil municipal de Granollers, DUPROCIM. Single Document for Municipal Civil Protection of Granollers, DUPROCIM https:// seuelectronica.granollers.cat/portal/sede/RecursosWeb/ DOCUMENTOS/1/0_3737_1.pdf →Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Municipal Urban Master Plan https://seuelectronica. granollers.cat/portal/sede/se_distribuidor1. jsp?language=ca&codResi=1&codMenuPN=21&codMenu=64&layout=se_contenedor1.jsp INDICADORS RELACIONATS →Consum d’aigua (Quantitat total de consum d’aigua a les ciutats (l/dia) / Nombre total d’habitants de la ciutat. Això és el consum total d’aigua per càpita) →Nombre de teulades o murs verds instal·lats (Valor absolut de teulades o murs amb intervenció d’implantar verd) →Temperatura de superfície abans i després de la intervenció (Càlcul de la temperatura de superfície) RECURSOS →UCCRN’ report: Climate Resilient Multi-Scale Design Studio Intensive Week Report Integrating Climate Resilience into Urban Planning in Granollers. 2025 →Water consumption map in Granollers https://consums-energetics-ajtgrano.hub.arcgis.com/pages/aigua →Agència Catalana de l’Aigua, Generalitat de Catalunya https://aca.gencat.cat/web/.content/10_ACA/J_Publicacions/03-guies/09-guia_web_estalvi_aigua_domestics.pdf →ICAEN, passivehaus, https://icaen.gencat.cat/ ca/energia/usos_energia/edificis/certificats-voluntaris-dedificis/passivhaus/index.html →COOLTORISE project: https://cooltorise.eu/about-the-project/ →50L Home Coalition https://50lhome.org/https://50lhome.org/https://50lhome.org/https://50lhome.org/ →On the development of passive houses in a Mediterranean climate https://brunetarquitectes. com/en/passive-houses-in-the-mediterranean-climate-mallorca/ GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 52 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 5252 I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) 52 I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (ucf) II. Planificació climàtica i principis de disseny III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni IV. Governança per a comunitats regeneradores i empoderades V. Governança financera per al desenvolupament urbà sostenible El canvi de paradigma cap a barris sense cotxes o amb el trànsit restringit requereix un disseny urbà centrat en usos diversos i orientats a la comunitat, fomentant la cohesió social (Berglund-Snodgrass, 2022). La reducció significativa de l’ús del vehicle privat s’alinea amb els objectius de neutralitat climàtica, ja que el transport per carretera —principalment cotxes privats— representa aproximadament el 30% de les emissions totals de CO2 a Espanya15. Malgrat les sòlides evidències recollides a la literatura sobre els impactes negatius dels entorns urbans centrats en el vehicle, la transició continua essent complexa i políticament sensible. Tanmateix, exemples reeixits tant a nivell global com a Espanya obren camí, demostrant com es poden planificar barris al voltant d’una multiplicitat d’usos. Aquesta recomanació es basa en exemples espanyols i catalans, així com en directrius internacionals sobre disseny de barris. Reflecteix una visió on els carrers es conceben com a espais socials i ecològics (Tobisch et al., 2025). Per tant, s’hi defensa la creació de carrers compartits, on l’ús dels cotxes es consideri excepcional, i on la caminabilitat i la ciclabilitat estiguin integrades des de les primeres fases de la planificació, i no com a elements secundaris. Els carrers no es conceben només 15 https://www.transportenvironment.org/uploads/files/220313-ENG-zero-emission-road-freight-transport-Spain.pdf com canals de mobilitat, sinó sobretot com espais públics vibrants i zones ecològiques. Primer, la recomanació desenvolupa la idea de nuclis de mobilitat perifèrics, abans de detallar l’organització interna del barri. 1. DESENVOLUPAMENT DE NUCLIS ESTRATÈGICS DE MOBILITAT PER A BARRIS CONNECTATS L’establiment de nuclis de mobilitat ubicats estratègicament és essencial per garantir una connectivitat fluida entre el nou barri, Granollers, i la regió més àmplia. Aquests nuclis complirien dues funcions principals. Primer, actuen com a interfícies entre les zones orientades al cotxe i el nou districte centrat en els vianants. Atès que la ciutat i la regió continuen essent dependents del vehicle privat, aquests punts ofereixen als residents un espai on estacionar abans d’entrar al barri sense cotxes, seguint models ja existents a altres zones de Granollers, com l’àrea de vianants. Segon, funcionen com a punts centrals dins la xarxa de transport, integrant diversos modes, especialment el transport públic (autobusos), la mobilitat compartida i el transport actiu (UITP, 2023). Figura 39: Àrea de vianants de Granollers. Font: Ajuntament de Granollers Disseny de barris caminables R.5 GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 53 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 5353 I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) 53 I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (ucf) II. Planificació climàtica i principis de disseny III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni IV. Governança per a comunitats regeneradores i empoderades V. Governança financera per al desenvolupament urbà sostenible Identificar la ubicació estratègica per als nodes (hub) de pàrquing La ubicació dels nodes de pàrquing és estratègica, ja que han de ser accessibles per als residents i funcionar com a punts de connexió clau amb la resta de la ciutat. Les dades indiquen que els usuaris estan disposats a caminar entre 200 i 400 metres per accedir als sistemes de mobilitat compartida (Xanthopoulos et al., 2024). A Granollers, hi ha aparcament disponible, tant gratuït com de pagament, al voltant i dins de la zona de vianants (illa de vianants) i de la Zona de Baixes Emissions (ZBE), així com a prop de les estacions de transport públic, amb àrees d’aparcament situades dins un radi de 10 minuts a peu (400–600 metres) de les zones centrals, confirmant l’adequació d’aquestes distàncies per a nodes de mobilitat. Altres variables, com el disseny del barri i la infraestructura existent, també s’han de tenir en compte. Idealment, l’aparcament hauria d’estar a prop dels nodes de transport existents (per exemple, estacions d’autobús o tren) o prop de les vies principals. Directrius per al disseny dels nodes de mobilitat Un node de mobilitat hauria d’acollir una varietat de modes de transport (transport actiu, transport públic, mobilitat compartida), així com característiques com les estacions de càrrega i serveis no relacionats amb el transport (per exemple, àrees de jocs) (UITP, 2023). Per determinar la capacitat requerida per a places d’aparcament, aparcabicicletes i àrees d’espera, s’haurien de realitzar enquestes i estudis per avaluar la demanda esperada, l’ús màxim i les tendències locals de mobilitat. Les directrius clau de disseny inclouen: Capacitat i ràtio vehicle/resident: El 2018, Granollers tenia una ràtio vehicle/resident de 0,6 (637 vehicles per cada 1.000 habitants), en declivi des del 2014 (Plans de Mobilitat de Granollers, 2018, p.14). Atès aquesta tendència i la previsió de reducció de la possessió de cotxes dins el nou barri, es proposa una ràtio entre 0,3 i 0,5 vehicles per resident, fomentant encara més les opcions de mobilitat compartida fora del barri. 16 https://sommobilitat.coop/funcionament-servei-carsharing/ Fomentar la mobilitat compartida i elèctrica: Per incentivar el canvi de la possessió de cotxes privats a vehicles compartits, un 5-10% de les places d’aparcament haurien d’estar destinades als serveis de cotxes compartits com Som Mobilitat16. La mobilitat elèctrica també hauria de ser fomentada mitjançant la instal·lació d’estacions de càrrega per a vehicles elèctrics (EV). Tot i que actualment hi ha 11 estacions de càrrega en curs (PEEEG, 2022, acció 3.3), la ciutat pot augmentar i doblar el nombre d’estacions en els pròxims anys com a objectiu per arribar al 2030. També s’haurien de proporcionar àrees d’espera dedicades i ombrejades per als usuaris de cotxes compartits, mitjançant pèrgoles, tendals o panells solars. Continuar promovent la mobilitat en bicicleta A través de la provisió d’infraestructures com carrils bici i instal·lacions d’aparcament segures situades en diversos punts estratègics de la ciutat, juntament amb l’aparcament de bicicletes GRNBici. Sistema de lectura de matrícules: Les installacions d’aparcament podrien estar reservades només per a residents registrats del nou barri, mitjançant un sistema de lectura de matrícules, similar al cens de “Àrea verda” que actualment existeix a Granollers. Els nodes de mobilitat de Barcelona exemplifiquen com aquests nuclis poden oferir una àmplia gamma de serveis addicionals, incloent la logística de l’última milla i la multimodalitat. BSM (Barcelona de Serveis Municipals) ha estat treballant en la conversió dels seus aparcaments en nuclis de mobilitat, centrant-se en la càrrega elèctrica, la logística per a l’última milla i les connexions multimodals. Els serveis proporcionats dins dels diferents nuclis inclouen una extensa xarxa pública de càrrega (més de 700 punts), 50 ubicacions de ‘click & collect’, parcs de micromobilitat (700 el 2023), serveis de compartició (disponibles en el 95% de la xarxa), centres de microdistribució (20 el 2023) i més de 14.000 places d’aparcament per a cotxes. Els factors clau d’èxit inclouen la gran capacitat i densitat urbana dels nuclis, que permeten a BSM oferir serveis valuosos i aprofitar la proximitat als usuaris que viuen entre 300 i 600 metres, així com a les empreses locals (UITP, 2023). GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 54 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 5454 I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) 54 I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (ucf) II. Planificació climàtica i principis de disseny III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni IV. Governança per a comunitats regeneradores i empoderades V. Governança financera per al desenvolupament urbà sostenible 2. DISSENYAR CARRERS PER A LA MOBILITAT ACTIVA I L’ÚS SOCIAL Per assolir la visió d’un barri neutre en carboni i inclusiu, l’estructura interna ha de prioritzar la mobilitat no motoritzada i recuperar l’espai urbà per a les persones. Aquesta configuració espacial hauria d’estar basada en el model d’eixos verds, que ha demostrat ser efectiu en moltes ciutats d’Espanya per reduir emissions, millorar la usabilitat de l’espai públic i promoure la cohesió social (Mueller et al., 2020; Rueda, 2019). En aquest model, l’accés de vehicles motoritzats està molt restringit i limitat als serveis essencials com els d’emergència i la logística. Tots els carrers es redefineixen com a espais compartits dissenyats principalment per a modes actius de mobilitat i espais socials, transformant el carrer en un espai públic multifuncional que afavoreix l’esbarjo, la interacció social i la biodiversitat. Són espais públics per se de propietat pública i han de ser mantinguts, accessibles i gaudibles per tothom, principalment de forma gratuïta i a totes les hores. Han d’acollir activitats socials, econòmiques, culturals i polítiques diverses, incloent mercats a l’aire lliure, esdeveniments i terrasses (UN-Habitat, 2018). Carrers compartits amb usos múltiples i prioritat per als vianants: Dins dels eixos verds, els carrers es dissenyen com a superfícies compartides (Eggimann, 2022), també anomenades “woonerfs” (és a dir, “carrers vius”), basades en els següents principis: Espais compartits: Vehicles, vianants i ciclistes comparteixen la mateixa superfície del carrer, sense vorades elevades ni separacions clares entre voreres i calçada. L’èmfasi està en la interacció comunitària més que en la mobilitat estricta17. Per tant, els carrers s’han de dissenyar amb zones de joc, bancs públics, taules i altres espais compartits. Aquestes intervencions fomenten una àmplia gamma d’activitats: els infants poden jugar de manera segura al cor de la ciutat, els veïns poden reunir-se i conversar, i residents de totes les edats troben llocs per seure, relaxar-se i gaudir de l’entorn. 17 https://2030palette.org/shared-streets/ 18 https://assets.publishing.service.gov.uk/media/61d32bb7d3bf7f1f72b5ffd2/inclusive-mobility-a-guide-to-best-practice-on-accessto-pedestrian-and-transport-infrastructure.pdf 19 https://citygreen.com/woonerf-street-concept-for-shared-city-spaces/ 20 Ibid. Accessibilitat: Per afavorir l’accessibilitat, s’han d’instal·lar bancs o zones de descans cada 50 metres al llarg de les rutes principals per a vianants, per millorar la comoditat d’adults grans i persones amb mobilitat reduïda. Aquests elements haurien de ser ergonòmics, amb respatller i reposabraços, i situats en llocs ombrejats, visualment agradables, a prop d’arbres o places18. Prioritat per als vianants: Els vianants tenen prioritat legal i poden utilitzar tota l’amplada del carrer, mentre que els vehicles estan obligats a cedir el pas i adaptar-se al moviment dels vianants19. Estàndards d’accessibilitat universal: Els eixos verds i els principis de “woonerf” desafien l’organització tradicional basada en voreres, considerant els carrers com a espais compartits per a totes les formes de mobilitat amb prioritat per als vianants. Malgrat això, cal tenir en compte alguns principis clau d’accessibilitat per acollir persones amb tot tipus de capacitats. Una consideració principal és la inclusió, dins els carrers, d’una amplada lliure contínua i sense obstacles d’almenys 1,4 metres, per permetre que dues persones caminin de costat, amb una amplada preferible de 1,8 metres quan sigui possible. Allà on les amplades siguin limitades, s’han de disposar espais per a l’avançament a intervals que no superin els 60 metres. Per facilitar la mobilitat de persones usuàries de cadira de rodes o amb mobilitat reduïda, s’han d’implementar pendents suaus (pendent del 3% o una inclinació de 1:20) amb plataformes de descans intermèdies cada 1,2 metres si cal. Els pendents transversals no haurien de superar el 2% (1:50). Senyalització: A tot el barri s’hauria d’incloure senyalització adaptada a persones amb discapacitat visual. Així, es poden utilitzar senyals d’alt contrast, format gran, amb braille i pictogrames, per garantir una comunicació clara i accessible per a tothom, especialment en zones complexes com les intercanviadores de transport20. Pacificar el trànsit: Per als pocs vehicles autoritzats, el disseny ha d’incloure barreres físiques i imposar un límit de velocitat de 10 km/h, com ja s’ha implementat a la zona de vianants de Granollers. GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 55 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 5555 I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) 55 I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (ucf) II. Planificació climàtica i principis de disseny III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni IV. Governança per a comunitats regeneradores i empoderades V. Governança financera per al desenvolupament urbà sostenible Planificació per a una mobilitat ciclista segura i confortable: Fins i tot en carrers compartits, cal considerar específicament la infraestructura ciclista dins el disseny del barri, per tal de prioritzar la seguretat, visibilitat i facilitat d’ús per a persones de totes les edats i capacitats. Per això, es recomana l’ús de diferenciació visual, superfícies codificades per colors (com vermell o verd) i paviment tàctil per distingir clarament els carrils bici de la resta del camí. Això millora la navegació i l’accessibilitat, especialment per a persones amb discapacitat visual (MITMA, 2023, p. 74). Idealment, aquest carril hauria de tenir una amplada mínima d’1,40 metres o 2,60 metres si és un carril de doble sentit (MITMA, 2023, p. 76). Aquesta visió se sustenta en els esforços recents a Granollers, que promouen intensament el caminar, la bicicleta i el transport públic a través d’iniciatives com “Mou-te, Granollers” i la Zona de Baixes Emissions (ZBE), així com una enquesta que mostra un augment del 9% d’alumnes que van a peu a l’escola, reflectint una reducció de la dependència del cotxe21. A la ciutat de Barcelona, els eixos verds han redefinit la mobilitat urbana transformant conjunts de nou illes de cases en zones amb prioritat per als vianants, restringint el trànsit de pas als carrers 21 https://www.granollers.cat/printpdf/mobilitat/mou-te-granollers perimetrals i mantenint un accés local limitat. La ciutat va introduir superilles de 400x400 metres amb voreres eixamplades, espais verds i carrils bici, tot això recolzat per una xarxa ciclista de 300 km i un sistema d’autobusos ortogonal. Els resultats inclouen una reducció del 92% del trànsit dins de les superilles (com la de Sant Antoni) (Muñoz i Brand, 2022), una disminució del 25% dels nivells de NO2 (2020) i una reducció de 4 dB del soroll (Muñoz i Brand, 2022), amb impactes negatius mínims als carrers adjacents. Al districte del Poblenou, després de la implementació, es va registrar un augment del 30% dels negocis locals i una major activitat de vianants (Barcelona Regional Agency, 2019). Instruments normatius: Els nous plans urbanístics haurien de designar el nucli de mobilitat sota la categoria d’Equipament de Mobilitat. Dins el marc de les Ordenances de Circulació interna, es recomana: (1) Restringir l’accés de vehicles dins del barri i fer complir un límit de velocitat màxima de 10 km/h per reforçar la prioritat dels vianants i la seguretat. (2) Utilitzar l’ordenança de circulació interna per definir elements crítics de la forma urbana, com ara amplades de voreres, dimensions de carrils, separació entre bancs i ubicació de la infraestructura d’accessibilitat. Figura 40: Eixos verds CoCoNat25 i entrada a Illa de vianants i Zona de Baixes Emissions de Granollers. Font: Ajuntament de Granollers GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (ucf) II. Planificació climàtica i principis de disseny III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni IV. Governança per a comunitats regeneradores i empoderades V. Governança financera per al desenvolupament urbà sostenible 56565656 RESUM: 22 Decret 209/2023 de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Codi d’accessibilitat de Catalunya. https://dretssocials.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/accessibilitat/codi-accessibilitat-catalunya-2023/codi-accessibilitat-2023.pdf Aquesta recomanació exposa una transició cap a barris urbans sense cotxes, socialment dinàmics i dissenyats ecològicament. Està organitzada entorn de 2 pilars clau: Desenvolupament de Nodes de Mobilitat Estratègics: Aquests nodes actuen com a interfície entre el barri sense cotxes i la resta de barris de la ciutat. Inclouen les característiques següents: →Ubicació estratègica: Les investigacions i exemples locals indiquen que aquests nodes s’haurien de situar entre 200 i 600 metres de les zones centrals, idealment a prop de nodes de transport públic. →Ràtio vehicle/habitant: Tenint en compte les tendències actuals i l’esperada reducció de la possessió de cotxes, es proposa una ràtio d’entre 0,3 i 0,5 vehicles per resident per als nous barris de Granollers. →Mobilitat compartida: Entre el 5 i el 10% de les places d’aparcament s’haurien de destinar a serveis de cotxe compartit com Som Mobilitat. →Mobilitat elèctrica: S’ha de fomentar mitjançant la instal·lació d’estacions de càrrega per a vehicles elèctrics (VE), acompanyant a Granollers en el seu objectiu de doblar el nombre actual d’estacions VE abans del 2030. →Àrees d’espera ombrejades per a usuaris de vehicles compartits. →Gran quantitat d’aparcabicicletes, idealment equipats amb pèrgoles solars, i aparcament segur per a bicicletes tipus GRNBici. →Accés exclusiu per a residents mitjançant sistema automàtic de lectura de matrícules. Organització interna del barri: Els nous barris promouen la caminabilitat, ciclabilitat i una vida pública inclusiva mitjançant el model d’eixos verds que inclouen els següents principis de disseny: →Espais compartits (Woonerfs): Sense voreres elevades; els carrers acullen tots els usuaris amb prioritat per als vianants. Els vianants tenen prioritat legal i poden utilitzar tota l’amplada del carrer; els vehicles han de cedir el pas i adaptar-se al seu moviment. →Accessibilitat: S’han d’instal·lar bancs o zones per seure cada 50 metres al llarg de les rutes principals per a vianants. També s’ha de garantir una amplada lliure i contínua d’almenys 1,8 metres, per permetre que dues persones caminin de costat22. →Pacificar el trànsit: Per als pocs vehicles permesos dins del barri, el disseny ha d’incloure barreres físiques i un límit de velocitat de 10 km/h. →Infraestructura ciclista: Es recomana l’ús de carrils de color, amb una amplada mínima d’1,40 metres o de 2,60 metres si són de doble sentit. FASE: Planificació i Disseny, Implementació R.5 Disseny de barris caminables GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (ucf) II. Planificació climàtica i principis de disseny III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni IV. Governança per a comunitats regeneradores i empoderades V. Governança financera per al desenvolupament urbà sostenible 57575757 ORDENANCES RELACIONADES →Reglament del servei municipal d’estacionament regulat en via pública. Regulation for the municipal regulated on-street parking service https:// seuelectronica.granollers.cat/portal/sede/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_5594_1.pdf →Ordenança per la qual es fixen els criteris d’accés i circulació de vehicles a la zona de baixes emissions de Granollers. Ordinance establishing the criteria for access and circulation of vehicles in the low-emission zone of Granollers https://seuelectronica.granollers.cat/portal/ sede/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_8258_1.pdf →Ordenança municipal de circulació de vianants i vehicles de Granollers. Municipal ordinance on the circulation of pedestrians and vehicles in Granollers https://seuelectronica.granollers.cat/portal/sede/se_contenedor1. jsp?seccion=s_ fdoc_d4_v1.jsp&contenido=1147&- tipo=5&nivel=1400&layout=se_contenedor1.jsp&codResi=1&language=ca&codMenu=34&codMenuPN=21 →Ordenança reguladora dels criteris d’accés i circulació de vehicles a la zona de baixes emissions (ZBE) https://cido. diba.cat/normativa_local/16722674/ordenanca-reguladora-dels-criteris-dacces-i-circulacio-de-vehicles-a-la-zona-de-baixes-emissions-zbe-ajuntament-de-granollers PLANEJAMENT RELACIONAT →Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible de Granollers 2018-2024 i Addenda del Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible de Granollers 2018-2024 https:// seuelectronica.granollers.cat/portal/sede/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_2865_1.zip →Agenda Urbana Granollers. Pla d’Acció Local, document executiu. Urban Agenda Granollers. Local Action Plan, executive document https://www.agendaurbanagranollers.cat/wp-content/uploads/Pla_d_accio_local_agenda_urbana_Granollers_ca.pdf →Programa d’Acció Municipal 2023-2027. Municipal Action Program 2023-2027 https://wp.granollers. cat/pam/wp-content/uploads/sites/24/2024/03/ PAM-Accions-2024_Dossier-de-premsa.pdf →Pla d’Acció de Salut Mental 2024-2030. Mental Health Action Plan 2024-2030 https:// seuelectronica.granollers.cat/portal/sede/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_8260_1.pdf →Pla de Seguretat Local de l’Ajuntament de Granollers, 2023-2026. Local Security Plan of the Granollers City Council, 2023-2026 https:// seuelectronica.granollers.cat/portal/sede/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_8272_1.pdf RECURSOS: →Decret 209/2023 de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Codi d’accessibilitat de Catalunya. https://dretssocials.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/accessibilitat/codi-accessibilitat-catalunya-2023/codi-accessibilitat-2023.pdf →Som Mobilitat Carsharing service: https://sommobilitat.coop/funcionament-servei-carsharing/ →UITP’s report on Mobility Hubs: UITP. (2023). MOBILITY HUBS: Steering the Shift Towards Integrated Sustainable Mobility https://www.uitp.org/wp-content/uploads/ sites/7/2025/04/Policy-Brief-Mobility-hubs-web.pdf →MITMA’s report on cycling infrastructure: MITMA. (2023). Guía de recomendaciones para el diseño de infraestructura ciclista. Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana. →Resources on the Superblocks model: Pérez, K., et al. (2025). Environmental and health effects of the Barcelona superblocks. BMC Public Health, 25(1), 634 https://doi.org/10.1186/s12889-025-21835-z GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 64 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 6464 I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) 64 I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (ucf) II. Planificació climàtica i principis de disseny III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni IV. Governança per a comunitats regeneradores i empoderades V. Governança financera per al desenvolupament urbà sostenible 2. GUIA DE DISSENY PER A L’AGROECOLOGIA Per dissenyar aquests espais de manera eficaç, cal adoptar un enfocament sistèmic i holístic que afavoreixi la biodiversitat, la salut del sòl, redueixi la dependència d’inputs externs i promogui sinergies entre els components ecològics (Dushyant et al., 2025). Aquest enfocament reflecteix els principis de l’agroecologia i promou la sostenibilitat a llarg termini en la infraestructura verda urbana. Així, per desenvolupar horts agroecològics, cal tenir en compte els principis següents: →Mida de la parcel·la: Els horts poden establir-se en una gran varietat d’espais, des de parcel·les petites fins a extensions grans de diversos metres quadrats. Per tant, són molt adaptables i no requereixen una mida específica. A Barcelona, per exemple, algunes parcel·les municipals s’han dividit en horts de 20 a 40 m² 29. →Nombre de cultius: Com a criteri orientatiu, cada hort hauria d’incloure un mínim de tres espècies de cultiu i diverses varietats, amb diversificació espacial a través d’associacions i policultius (també conegut com a push & pull) per augmentar la productivitat i la resiliència ecològica (Altieri et al., 2015; FAO, 2019). Es recomana utilitzar espècies locals ben adaptades al territori i al clima, contribuint així a la conservació de la biodiversitat i a la resiliència ambiental. Existeixen diversos bancs de llavors que faciliten l’accés a aquestes espècies, destacant-se el banc de llavors del Museu de Ciències Naturals de Granollers com a recurs de referència: https://mcng.cat/blog/el-banc-de-llavors-del-valles-oriental. Granollers s’ha convertit en un referent clau en el debat europeu sobre la biodiversitat cultivada i les polítiques alimentàries locals, impulsant iniciatives per a una agricultura més sostenible i adaptada a l’àmbit regional. El Manifest de Granollers a l’abril del 2025, Granollers va acollir el Simposi Europeu sobre Biodiversitat Cultivada i Polítiques Locals d’Alimentació, que va concloure amb l’aprovació del Manifest de Granollers. 29 https://ajuntament.barcelona.cat/espaisverds/ca/participa-hi/mans-al-verd/xarxa-dhorts-municipals 30 https://www.municipiosagroeco.red/el-simposio-europeo-de-granollers-concluye-con-un-manifiesto-para-impulsar-la-biodiversidad-cultivada-en-las-ciudades/ 31 https://ajuntament.barcelona.cat/espaisverds/ca/participa-hi/mans-al-verd/xarxa-dhorts-municipals El Manifest de Granollers30 proposa “Que el 2050 tots els municipis europeus disposin de polítiques locals que donin suport a sistemes alimentaris sostenibles i saludables dins dels límits planetaris, garantint mitjans de vida dignes per a les seves comunitats.” El document identifica l’agroecologia i la producció ecològica com a marc essencial, i situa la biodiversitat cultivada com a bé comú gestionat per les comunitats locals. 3. GOVERNANÇA I SUPORT MUNICIPAL Els horts gestionats per cooperatives o comunitats han d’adoptar sistemes de gestió rotativa que permetin a la ciutadania alternar-se en les tasques de manteniment, producció i presa de decisions. El programa “Horts Urbans”31 de Barcelona demostra que un autogovern estructurat, combinat amb suport tècnic i formació municipal, genera alts nivells de participació i viabilitat a llarg termini. A Granollers, el municipi hauria d’encoratjar cada cooperativa o associació a redactar un reglament intern de funcionament dels horts (per exemple, calendaris de manteniment, bancs d’eines compartides). També podria establir un Punt d’Atenció Agroecològica de temporada (primavera-estiu), així com oferir parcel·les gratuïtes, llavors locals i cursos d’iniciació a l’agroecologia. Aquest model ja es duu a terme a Barcelona, amb serveis com compostatge gratuït, participació obligatòria i assessorament tècnic a través d’una oficina municipal. Diverses iniciatives relacionades amb la col·laboració públic-privada han estat promogudes a Granollers. Un exemple destacat és la transformació d’un solar edificable però en desús al carrer Palaudàries en un hort urbà, liderat per l’Escola Pia. Aquest espai s’ha convertit en un punt de trobada intergeneracional, fomentant la cohesió social i la sostenibilitat. El projecte va comptar amb el suport de l’Ajuntament de Granollers i es va dur a terme en col·laboració amb l’Espai Actiu de la Gent Gran, amb el propietari privat del terreny cedint-ne voluntàriament l’ús. GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 65 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 6565 I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) 65 I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (ucf) II. Planificació climàtica i principis de disseny III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni IV. Governança per a comunitats regeneradores i empoderades V. Governança financera per al desenvolupament urbà sostenible Figura 42: Horts urbans a Granollers. Font: Ajuntament de Granollers i Google Maps Figura 43: Tanques permeables del Parc Torras Villà. Font: Ajuntament de Granollers 4. TANQUES PERMEABLES Les pràctiques habituals de tancament fragmenten significativament els hàbitats urbans, dificultant el moviment de la petita fauna (Jackes et al., 2018). Des d’una perspectiva de biodiversitat, la petita fauna terrestre (com eriçons, sargantanes, pol·linitzadors) depèn de microcorredors continus dins l’entorn urbà. Les tanques totalment segellades a nivell del sòl actuen com a barreres ecològiques, impedint el flux de moviment de les espècies (Van Helden et al., 2021). Des d’un punt de vista social i psicològic, les tanques permeables redueixen la sensació visual de tancament i afavoreixen la vigilància passiva i les interaccions veïnals —elements clau en el disseny d’espais públics segurs i cohesionats socialment (Gehl, 2013). Per tant, per fomentar barris amb biodiversitat i oberts visualment, les noves promocions residencials haurien d’evitar l’ús de tanques opaques. En el seu lloc, el Projecte Urbanístic pot detallar especificacions tècniques per als tipus de tanques permeses, assegurant permeabilitat a nivell de sòl per permetre el pas de fauna. Per exemple, es considera habitual que una obertura de 13 cm x 13 cm a nivell de terra en cada tram de tanca que limiti amb jardins, espais verds o corredors naturals, garanteixi el pas d’eriçons i altres petits animals salvatges, tot evitant l’escapament de la majoria de mascotes. Aquestes obertures es poden situar cada 5 metres. Es recomana utilitzar dissenys permeables com ara reixats metàl·lics, llistes de fusta amb espais, o tanques vives (arbustos), per mantenir la permeabilitat visual i física que facilita el moviment de la fauna. GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (ucf) II. Planificació climàtica i principis de disseny III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni IV. Governança per a comunitats regeneradores i empoderades V. Governança financera per al desenvolupament urbà sostenible RESUM Per regenerar els ecosistemes urbans i enfortir els sistemes alimentaris locals, aquesta recomanació defensa la integració de l’agroecologia en el desenvolupament del districte. La proposta s’estructura en 4 punts: 1. Mecanismes normatius i incentius per a l’agroecologia Mitjançant el pla de nous desenvolupaments, el municipi podria fer obligatòria la inclusió d’espais verds agroecològics en les noves promocions, per exemple, establint una assignació mínima de superfície del solar. Per incentivar aquestes pràctiques, la ciutat pot oferir beneficis urbanístics, com ara reducció de taxes, subvencions específiques o ajuts econòmics dirigits. Els horts agroecològics també es poden exigir en patis escolars, ja que permeten la regulació del microclima, la producció d’aliments locals i l’educació ambiental de l’alumnat. 2. Directrius de disseny agroecològic →Mida de les parcel·les: Flexible — poden anar des de petites (p. ex. 20–40 m²) fins a grans horts urbans. →Diversitat de cultius: Mínim de tres espècies per hort, utilitzant associació de cultius i plantació complementària (p. ex. estratègies push-pull) per augmentar la productivitat i la resiliència ecològica. →Selecció de llavors: Prioritzar varietats locals i resilients, que poden obtenir-se de xarxes com el Banc de Llavors del Vallès Oriental. →Estructura en capes: Un dels principis bàsics de l’agroecologia és imitar els ecosistemes naturals mitjançant la multiplicació d’estrats. Idealment, un hort hauria d’incloure estrat arbori, estrat arbustiu, estrat herbaci, coberta vegetal i plantes enfiladisses →Gestió de l’aigua: Incloure sistemes de recollida d’aigües pluvials, ús d’aigües grises i aigües regenerades per reduir la dependència de la xarxa municipal. 3. Governança i suport municipal El municipi hauria d’impulsar cooperatives o gestió comunitària dels horts, ajudant a organitzar models de governança rotatius (amb calendaris de manteniment i processos de presa de decisions compartits). També pot assistir en la redacció de normes internes dels horts i proporcionar biblioteques d’eines compartides per als grups locals. Una vegada a l’any, a la primavera-estiu, es podria obrir una Oficina de Suport a l’Agroecologia, per oferir llavors gratuïtes, compost i cursos d’introducció a l’agroecologia. 4. Tanques permeables per a la biodiversitat Les tanques sòlides fragmenten els hàbitats i obstaculitzen el moviment de la petita fauna (p. ex. eriçons, sargantanes, pol·linitzadors). Per tant, el municipi hauria d’exigir tanques permeables en les noves promocions amb les següents especificacions: →Obertures de 13 cm x 13 cm a nivell de terra cada 5 metres, per permetre el pas de fauna i evitar que s’escapin mascotes. →Utilitzar reixats metàl·lics, llistes de fusta separades o tanques vives per preservar tant la connectivitat ecològica com l’obertura visual. FASE: Planificació i Disseny, Implementació RECURSOS: →Red de Municipios por la Agroecología’s report: Abastecer los municipios a través de la agroecología: https:// www.municipiosagroeco.red/manual-rurbact/#prev →Barcelona’s garden manual: “Good Gardening Practices in Barcelona: Conserving and Improving Biodiversity” (2016): https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/sites/ default/files/Bones-practiques-jardineria-2016-ENG.pdf →Barcelona Hort’s Urban program: https:// hortsurbans.bcnregional.com/ R.7 Promoure espais verds productius 66 GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (ucf) II. Planificació climàtica i principis de disseny III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni IV. Governança per a comunitats regeneradores i empoderades V. Governança financera per al desenvolupament urbà sostenible 67676767 ORDENANCES RELACIONADES: →Ordenança municipal dels usos del paisatge I de la publicitat de Granollers. Municipal ordinance on the uses of landscape and advertising in Granollers https://seuelectronica.granollers.cat/portal/sede/ RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_6604_1.pdf →Ordenança municipal dels espais d’ús públic 2016. Municipal ordinance on public space usage 2016 https://seuelectronica.granollers.cat/portal/sede/ RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_2206_1.pdf PLANEJAMENT RELACIONAT: →Pla Director del Verd Urbà de Granollers https:// cloud.granollers.cat/s/Qzpgd6oLqMEEfdj https:// www.granollers.cat/medi-ambient/espais-verds →Pla Estratègic de Granollers 2030. Mission 1 Granollers, ciutat neutra en carboni i resilient davant l’emergència climàtica https://www.plaestrategicgranollers.cat/ →Agenda Urbana Granollers 2030 https:// www.agendaurbanagranollers.cat/ →Agenda Urbana Granollers. Pla d’Acció Local, document executiu https://seuelectronica.granollers.cat/portal/ sede/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_6143_1.pdf →Pla Director Municipal de Cooperació de Granollers (2022-2030) https://www.granollers.cat/sites/ default/files/pagina/2022/09/pla_director_municipal_de_cooperacio_2022-2030_diligenciat.pdf →Pla d’Ordenació Urbanística Municipal https:// seuelectronica.granollers.cat/portal/sede/se_distribuidor1. jsp?language=ca&codResi=1&codMenuPN=21&codMenu=64&layout=se_contenedor1.jsp →Pla Director de les Muralles Medievals de Granollers I els seus corredossos https://seuelectronica.granollers.cat/portal/sede/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_7847_1.pdf INDICADORS RELACIONATS: →Tones de CO2 per any que poden ser absorbides per la infraestructura verda projectada en comparació amb l’escenari base proposat en cada escenari (Absorció total CO2 = ∑ (Superfície o nombre × coeficient d’absorció) →Percentatge de les noves promocions destinat a espais verds amb vegetació resilient al clima →Increment de la superfície verda per càpita [Nova Superfície verda total / Superfície total de la ciutat] * 100 o superfície verda total / cada 100.000 habitants. →Accés als espais verds (Distància respecte als espais verds) GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 68 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 6868 I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) 68 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) II. Planificació climàtica i principis de disseny III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni IV. Governança per a comunitats regeneradores i empoderades V. Governança financera per al desenvolupament urbà sostenible III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni Segons l’IDAE (2022), la irradiació solar mitjana a Catalunya supera els 1.500 kWh/m²/any, fet que ofereix un alt potencial per a la generació d’energia solar. Donant continuïtat a la tasca ja iniciada per l’Ajuntament —que persegueix l’autosuficiència de les instal·lacions municipals mitjançant la instal·lació de plaques fotovoltaiques per a l’autoconsum (Agenda Urbana Granollers)—, aquesta recomanació proposa fer un pas més i aspirar a l’autosuficiència energètica dels nous barris desenvolupats. 1. MAXIMITZAR L’ENERGIA FOTOVOLTAICA EN EDIFICIS PÚBLICS Es recomana la instal·lació de sistemes solars fotovoltaics en totes les cobertes públiques adequades dels nous barris32. Aquesta mesura aplica a edificis administratius, centres educatius, instal·lacions esportives i altres equipaments municipals, sempre que sigui tècnicament i estructuralment viable. Per potenciar l’autonomia i la resiliència energètica es recomana avaluar la integració de l’emmagatzematge, prioritzant l’ús de bateries reutilitzades de vehicles elèctrics per a aplicacions estacionàries, promovent així els principis de l’economia circular i afavorint la gestió responsable de bateries al final de la seva vida útil (IRENA, 2020). Permetre el consum col·lectiu d’energia Durant la fase de planificació urbana dels nous barris, el municipi hauria d’identificar els edificis públics amb més potencial solar, utilitzant eines de simulació paramètrica per avaluar la orientació i exposició. El Reial Decret 244/2019 permet l’autoconsum col·lectiu dins d’un radi de 2 quilò32 Mapa de potencial fotovoltaic en cobertes. Ajuntament de Granollers: https://ajtgrano.maps.arcgis.com/apps/webappviewer/index.html?id=04383b58f2d846379e6f615c06a45c46 33 https://somcomunitats.coop/ 34 https://www.diba.cat/documents/471041/350825345/Guia+Comunitats+Energ%C3%A8tiques_VF.pdf https://www.diba.cat/documents/d/xarxasost/fitxes-retorn-amb-plantilla metres, fet que possibilita que els barris comparteixin l’energia generada a les cobertes públiques properes. Aquest marc legal ofereix a Granollers l’oportunitat de promoure la creació de comunitats energètiques i maximitzar el benefici públic dels actius solars municipals. Es recomana formalitzar una col·laboració públicoprivada entre l’Ajuntament i operadors energètics certificats per finançar, instal·lar i mantenir la infraestructura solar i d’emmagatzematge. Per garantir l’equitat social, caldria eximir del pagament de quotes de participació a les llars amb rendes baixes, assegurant així que la transició cap a l’energia neta sigui inclusiva i beneficiosa per a tota la comunitat. Aquesta proposta ja té precedents clars en diverses zones de la Regió Metropolitana de Barcelona. Cooperatives energètiques, com les de Sant Pere de Torelló i Taradell33, així com cooperatives de serveis de mobilitat, en són bons exemples. A més, la Diputació de Barcelona posa recursos a disposició per donar suport a aquestes iniciatives34. 2. INTEGRAR I EXTENDRE L’ENERGIA RENOVABLE ALS NOUS BARRIS A mesura que Granollers continua desenvolupant nous barris, serà crucial no només instal·lar sistemes fotovoltaics, sinó també connectar aquests nous barris amb les infraestructures d’energia renovable ja existents a la ciutat. Granollers compta amb un conjunt diversificat de fonts d’energia renovable que poden actuar d’eix vertebrador per a l’autosuficiència local. Aquestes inclouen: Crear comunitats energètiques a partir de les energies renovables en edificis públics i en els nous barris R.8 GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 69 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 6969 I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) 69 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) II. Planificació climàtica i principis de disseny III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni IV. Governança per a comunitats regeneradores i empoderades V. Governança financera per al desenvolupament urbà sostenible →La planta solar fotovoltaica de Can Cabanyes, un projecte emblemàtic recolzat pel programa Renovables 2030 de la Diputació de Barcelona35 36. →Dues plantes urbanes de calefacció amb biomassa, que proporcionen calor renovable a edificis municipals i usuaris propers, cofinançat pel fons FEDER 2014-2020 (Ajuntament de Granollers – Bioenergia). →El projecte BioVo, que injectarà biometà produït a partir de plantes de biogàs locals directament a la xarxa de gas de la ciutat, oferint una alternativa renovable per a la calefacció i la cuina, cofinançat pel fons FEDER (biovo.cat). L’Ajuntament ha de realitzar estudis de viabilitat tècnica i econòmica que permetin integrar els nous barris a la xarxa de calefacció urbana amb biomassa en expansió. Aquests estudis han d’assegurar que els futurs desenvolupaments no només siguin compatibles amb aquesta infraestructura, sinó que contribueixin activament als 35 https://www.diba.cat/ca/web/mediambient/-/granollers-projecta-una-planta-solar-fotovoltaica-amb-una-subvenci%C3%B3-delprograma-renovables-2030-de-la-diputaci%C3%B3 36 https://el9nou.cat/valles-oriental/actualitat/societat/planta-solar-can-cabanyes-granollers-connexio-endesa/ objectius de descarbonització de Granollers i que es poden trobar al Pla d’Estalvi i Eficiència Energètica de Granollers (PEEEG 2023). Cal prioritzar l’expansió estratègica de xarxes de calefacció renovable a escala de districte. Això inclou avaluar el creixement urbà projectat de Granollers i la demanda corresponent de calefacció renovable. Mitjançant la implementació de nous nodes energètics, com plantes de biomassa i estacions geotèrmiques, es pretén promoure l’autoconsum i el repartiment d’energia renovable, reduint la dependència de la xarxa tradicional. Si aquesta expansió de les infraestructures energètiques es dona suport amb sistemes de gestió intel·ligent, es podria arribar a una optimització encara més gran de la producció i consum d’energia (Maglione et al., 2025). La figura 45 següent il·lustra la visió per a l’expansió de la infraestructura energètica de Granollers, destacant possibles emplaçaments per a nous nodes energètics que podrien subministrar energia als nous barris en desenvolupament. Figura 44: Visió de disseny per a l’expansió energètica de Granollers. Font: UCCRN, 2025, p.34 GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) II. Planificació climàtica i principis de disseny III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni IV. Governança per a comunitats regeneradores i empoderades V. Governança financera per al desenvolupament urbà sostenible RESUM A partir dels esforços de Granollers per assolir l’autosuficiència energètica i la neutralitat climàtica, aquesta recomanació busca crear barris resilients energèticament mitjançant: (1) l’escalat de la instal·lació de sistemes solars fotovoltaics en edificis públics, facilitant així el consum col·lectiu d’energia, i (2) la integració dels nous desenvolupaments amb les infraestructures d’energia renovable existents de la ciutat. 1. Maximitzar la instal·lació de sistemes fotovoltaics en edificis públics Tots els nous equipaments públics —escoles, edificis administratius, centres esportius— haurien de prioritzar la inclusió sistemes fotovoltaics, sempre que els estudis de viabilitat tècnica ho permetin. En funció de l’horari de prestació dels serveis els sistemes haurien de valorar la incorporació emmagatzematge amb bateries, preferentment bateries reutilitzades de vehicles elèctrics (VE), fomentant així pràctiques d’economia circular i estabilitat de la xarxa. →Fomentar l’autoconsum col·lectiu: el Reial Decret 244/2019 permet l’autoconsum col·lectiu dins d’un radi de 2 km, fet que possibilita compartir energia generada en edificis públics amb llars i negocis propers. 2. Integrar la infraestructura d’energia renovable local als nous desenvolupaments →Granollers ja disposa de diversos sistemes d’energia renovable que poden actuar com a fonament per a les noves comunitats energètiques: la planta fotovoltaica de Can Cabanyes, dues plantes de calefacció urbana amb biomassa, i el projecte BioVo. S’han de dur a terme estudis de viabilitat i avaluacions tècniques i econòmiques per determinar com els nous barris es poden connectar a la infraestructura existent de biomassa i biogàs. Si es considera viable, s’hauria de potenciar l’expansió de les xarxes de calefacció urbana amb biomassa en funció del creixement urbà previst i de la demanda energètica, garantint la compatibilitat amb els objectius de neutralitat en emissions de la ciutat. FASE: Anàlisi, Planificació i Disseny, Implementació 70707070 RECURSOS: →UCCRN’ report: Climate Resilient Multi-Scale Design Studio Intensive Week Report Integrating Climate Resilience into Urban Planning in Granollers. 2025 →IRENA’s report: IRENA. (2020). Electricity Storage Valuation Framework. https://www.irena. org/Publications/2020/ Mar/Electricity-Storage-Valuation-Framework-2020 →Reial Decret 244/2019 https://www.boe.es/ buscar/doc.php?id=BOE-A-2019-5089 →Criteris per al màxim aprofitament fotovoltaic de les cobertes dels edificis (ICAEN, 2023): https://icaen.gencat. cat/web/.content/10_ICAEN/17_publicacions_informes/08_guies_informes_estudis/informes_i_estudis/ arxius/20230510_Criteris_aprofitament_fotovoltaic.pdf →Guia de autoconsumo colectivo (IDAE, 2024): https://www.idae.es/sites/default/files/documentos/ publicaciones_idae/Guia-Autoconsumo-Colectivo/20240709_Guia_Autoconsumo_Colectivo_v2.1.pdf →Example of Zaragoza’s Barrio Solar https://energy-poverty.ec.europa.eu/discover-community/epah-atlas/ barrio-solar-sharingrenewable-energy-and-solidarity-community#:~:text=Barrio%20Solar%20is%20 an%20initiative,in%20 the%20city%20of%20Zaragoza. R.8 Crear comunitats energètiques a partir de les energies renovables en edificis públics i en els nous barris GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) II. Planificació climàtica i principis de disseny III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni IV. Governança per a comunitats regeneradores i empoderades V. Governança financera per al desenvolupament urbà sostenible 717171 ORDENANCES RELACIONADES →Ordenança municipal dels usos del paisatge i de la publicitat de Granollers. https:// seuelectronica.granollers.cat/portal/sede/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_6604_1.pdf →Ordenança reguladora dels criteris d’accés i circulació de vehicles a la zona de baixes emissions (ZBE) https://cido. diba.cat/normativa_local/16722674/ordenanca-reguladora-dels-criteris-daccesi-circulacio-de-vehicles-a-la-zona-de-baixes-emissions-zbe-ajuntament-de-granollers PLANEJAMENT RELACIONAT →Pla Estratègic de Granollers 2030. Mission 1 Granollers, ciutat neutra en carboni i resilient davant l’emergència climàtica https://www.plaestrategicgranollers.cat/ →Agenda Urbana Granollers 2030 https:// www.agendaurbanagranollers.cat/ →Programa d’Acció Municipal 2023-2027 https://wp.granollers.cat/pam/ →Agenda Urbana Granollers. Pla d’Acció Local, document executiu https://www.agendaurbanagranollers.cat/wp-content/uploads/Pla_d_accio_local_agenda_urbana_Granollers_ca.pdf https://seuelectronica.granollers.cat/portal/sede/ RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_6143_1.pdf →Pla d’Ordenació Urbanística Municipal https:// seuelectronica.granollers.cat/portal/sede/se_distribuidor1.jsp?language=ca&codResi=1&codMenuPN=21&codMenu=64&layout=se_contenedor1.jsp INDICADORS RELACIONATS →Consum d’energia renovable [Consum total d’electricitat de fonts renovables (kWh/any) / Consum total d’electricitat de la ciutat (kWh/any)] →Producció d’energia solar (Producció energia solar fotovoltaica) →Consum d’energia [Consum total d’electricitat (kWh / any) / Nombre total d’habitants de la ciutat] →Emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) [Emissions totals de gasos d’efecte hivernacle (tones de CO2) / Nombre total d’habitants de la ciutat] →Percentatge de reducció del consum energètic previst per metre quadrat respecte a la línia base →Implicació dels serveis municipals (El grau d’implicació de l’autoritat local en el desenvolupament del projecte, més enllà del suport econòmic, i quants departaments hi estan contribuint) 71 GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 72 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 7272 I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) 72 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) II. Planificació climàtica i principis de disseny III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni IV. Governança per a comunitats regeneradores i empoderades V. Governança financera per al desenvolupament urbà sostenible Per assolir l’objectiu d’un barri neutral en carboni i resilient al clima, Granollers ha de vetllar per la implementació de sistemes d’aigua descentralitzats i energèticament eficients en els nous desenvolupaments i connectats amb la xarxa d’aigua regenerada municipal. Això també implica la integració de SUDS (Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible), que aborden diferents fases del cicle urbà de l’aigua: →Ús i estalvi de l’aigua, →Reutilització i reciclatge de l’aigua, →Emmagatzematge i augment de la disponibilitat d’aigua (Schuetze, 2008). Figura 45: Cicle urbà de l’aigua. Font: Schuetze, 2008 37 https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/agua/temas/sistema-espaniol-gestion-agua/estrategia/eate_tcm30-5430501.pdf 38 https://protocolsostenibilitat.amb.cat/ 1. IMPLEMENTAR SUDS EN ELS NOUS PROJECTES D’URBANITZACIÓ La integració anticipada dels SUDS en la planificació és essencial, i requereix avaluacions detallades del terreny per adaptar les solucions a les condicions locals del sòl, drenatge i ecologia. Aquests sistemes no només gestionen la quantitat i la qualitat de l’aigua, sinó que també afavoreixen la biodiversitat urbana, milloren la qualitat de l’aire i ofereixen entorns atractius i saludables per als residents. Mitjançant la reducció de la pressió sobre les infraestructures convencionals de drenatge, els SUDS redueixen els costos de manteniment a llarg termini i ajuden a complir amb els requisits normatius en matèria de construcció sostenible (Suárez-Inclán et al., 2021). L’ús generalitzat dels SUDS en els nous desenvolupaments és cada vegada més obligatori per normativa, gràcies a la seva eficàcia en l’adaptació i resiliència climàtica. A escala estatal, les Orientacions Estratègiques sobre Aigua i Canvi Climàtic i el Pla Nacional d’Adaptació al Canvi Climàtic fomenten explícitament l’ús de SUDS per reduir el risc d’inundació i promoure la gestió sostenible de l’aigua a les ciutats37. El Reial decret 1085/2024 sobre la reutilització de l’aigua, aprovat el 2024, fixa objectius més estrictes per a la reutilització urbana de l’aigua i incentiva pràctiques sostenibles, com ara l’ús de recursos hídrics alternatius en espais públics, amb l’objectiu de doblar l’ús d’aigua regenerada. A escala supralocal, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va adoptar el Protocol de Sostenibilitat el 2019, que obliga a incorporar SUDS i una gestió proactiva de l’aigua de pluja en tots els nous projectes d’urbanització38. Aquest protocol estableix la infiltració obligatòria de 15 mm d’aigua de pluja en projectes d’urbanització i 10 mm en espais exteriors d’edificació. Promoure la gestió de l’aigua de pluja i l’aigua regenerada R.9 GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 73 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 7373 I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) 73 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) II. Planificació climàtica i principis de disseny III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni IV. Governança per a comunitats regeneradores i empoderades V. Governança financera per al desenvolupament urbà sostenible A més, les recomanacions de la Primera Conferència d’Experts sobre Canvi Climàtic i Territori al Mediterrani Ibèric, celebrada el gener de 2025, subratllen la necessitat de revisar la delimitació de les zones inundables i del domini públic hidràulic, amb l’objectiu de redefinir oficialment les zones d’inundació utilitzant dades reals d’esdeveniments històrics. Anàlisi del rendiment dels diferents SUDS: Segons l’informe elaborat per AQUATEC, en el marc del projecte UP2030, utilitzant l’eina RESCCUE i un model de drenatge urbà, una gestió efectiva de l’aigua urbana en els nous desenvolupaments requereix la implementació de diversos SUDS per tal de mantenir unes condicions de drenatge similars a les de l’estat previ a la urbanització. Prenent la zona de la Bòbila com a cas d’estudi, l’anàlisi conclou el següent: →Tot i que les basses d’infiltració s’identifiquen com la intervenció més rendible a nivell unitari, el seu impacte global és limitat per la manca d’espai —només poden instal·lar-se en zones verdes concretes i afecten una petita part del volum de l’escorrentia. Per tant, són insuficients com a solució única. →En canvi, les rases d’infiltració i els paviments permeables redueixen significativament els volums d’escorrentia i presenten ràtios cost-benefici favorables. L’eina RESCCUE identifica les trinxeres d’infiltració com la solució més eficient en cost per al sector de la Bòbila. →Les cobertes verdes, tot i ser l’opció més costosa, ofereixen co-beneficis substancials, com el refredament urbà, millora de la biodiversitat i valor estètic. →Els dipòsits de retenció, tot i ser efectius per atenuar els cabals punta, tenen un baix rendiment en la reducció del volum total d’escorrentia i aporten pocs beneficis ambientals o socials. Per tant, el seu ús s’hauria de limitar a escenaris específics de control hidràulic, i no com a solució generalitzada. Basses d’infiltració Cobertes verdes Rasa d’infiltració Dipòsits de retenció Figura 46: Diferents elements utilitzats als escenaris de modelització realitzats per Aquatec amb l’eina RESCCUE. Font: Aquatec GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) II. Planificació climàtica i principis de disseny III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni IV. Governança per a comunitats regeneradores i empoderades V. Governança financera per al desenvolupament urbà sostenible RESUM: Granollers hauria de potenciar la targeta Gran Centre Granollers com a eina estratègica per enfortir l’economia local, promoure el consum sostenible i afavorir la cohesió social. FASE: En curs RECURSOS: →Diputació de Barcelona (2022). Guia metodològica Implementació de monedes locals des de l’Administració pública: una eina per a la dinamització comercial local https://www.diba.cat/documents/153833/343368215/ Guia+Monedes+Locals.pdf/889e8864-cb80-80e3-0d21-ead9fed77aed?t=1668683005797 ORDENANCES RELACIONADES →Reglament de participació ciutadana de Granollers https://seuelectronica.granollers.cat/portal/sede/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_662_1.pdf PLANEJAMENT RELACIONAT →Programa d’Actuació Municipal 2023-2027 https:// wp.granollers.cat/pam/wp-content/uploads/2024/03/ PAM-Accions-2024_Dossier-de-premsa.pdf →IV Pla d’igualtat de gènere de Granollers 2025-2030 https://seuelectronica.granollers.cat/portal/sede/ RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_8410_1.pdf →Pla jove 23-28 de Granollers https://seuelectronica.granollers.cat/portal/sede/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_8261_1.pdf →Pla Estratègic de Granollers 2030. Missió 1 Granollers, ciutat neutra en carboni i resilient davant l’emergència climàtica https://www.plaestrategicgranollers.cat/ →Agenda Urbana Granollers 2030 https:// www.agendaurbanagranollers.cat/ →Reglament participació ciutadana Granollers https:// seuelectronica.granollers.cat/portal/sede/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_662_1.pdf →Programa d’Acció Municipal 2023-2027 https://wp.granollers.cat/pam/ →Pla de Seguretat Local de l’Ajuntament de Granollers, 2023-2026 https://seuelectronica.granollers.cat/portal/ sede/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_8272_1.pdf INDICADORS RELACIONATS →Accés als serveis públics (Distància al diversos serveis públics) 80808080 R.10 Promoció del comerç local i de proximitat GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 81 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 8181 I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) 81 I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) II. Planificació climàtica i principis de disseny III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni IV. Governança per a comunitats regeneradores i empoderades V. Governança financera per al desenvolupament urbà sostenible La participació pública significativa es promou àmpliament com una component essencial del disseny urbà just. Tanmateix, en la pràctica habitual, els processos participatius són predominantment consultes públiques que, tot i ser legítimes i informatives, sovint condueixen a una participació limitada del públic, absència de deliberació significativa i una influència reduïda dels participants en la presa de decisions (Calderon, 2020). Els processos simbòlics associats a la participació poden reforçar les desigualtats existents o generar fatiga participativa i desconfiança (UNIDO, 2022). Tal com destaca el manual de Justícia Espacial de la TU Delft, els governs locals haurien d’apuntar a desenvolupar la implicació ciutadana (és a dir, una forma contínua d’interacció entre ciutadania i administració) més que no pas només la participació ciutadana (com pot ser votar, assistir a reunions públiques, etc.). Aquest canvi requereix no només mecanismes per recollir aportacions del públic, sinó també esforços per informar, educar i implicar activament un ampli ventall d’agents, inclosos residents, entitats comunitàries i empreses locals (Rocco et al., 2024). Aquesta recomanació s’inspira en el procés desenvolupat durant el projecte UP2030. 1. DECLARAR ELS PROJECTES IMPORTANTS COM A OBJECTE DE CONSULTA PÚBLICA En el context de Granollers, i en la governança del futur barri, el primer pas crucial és fer pública la consulta a través de la Plataforma Participa44. Els responsables del projecte han d’incloure: una descripció clara i justificació del projecte, dates d’inici i finalització, documentació relacionada (mapes, estudis, visuals), i un calendari de reunions i fòrums oberts vinculats al projecte. Però més enllà d’informar sobre el procés de consulta, cal que tota la metodologia darrere d’un nou projecte sigui concebuda des de l’inici pels gestors del projecte per tal que sigui realment significativa i motivadora, mitjançant (1) l’establiment de metodologies de codisseny i (2) l’establiment d’un comitè participatiu a llarg termini 44 https://participa311-granollers.diba.cat/?locale=es 2. ADOPCIÓ D’UNA METODOLOGIA DE CODISSENY MITJANÇANT UNA SÈRIE DE TALLERS Billger et al. (2020) subratllen que les metodologies de codisseny han d’anar més enllà de la consulta convencional, fomentant una implicació activa dels agents implicats en totes les fases del procés de disseny i planificació. El seu treball sobre planificació col·laborativa en sanejament urbà —utilitzant un format de joc seriós— va demostrar el valor de la interacció iterativa en facilitar l’intercanvi de coneixement i transformar actituds en la planificació. En el marc del projecte UP2030, el desenvolupament del pilot de Granollers, centrat en la creació d’una guia de recursos per a nous desenvolupaments, ha estat recolzat per una estratègia integral de comunicació i participació d’actors involucrats. Una peça clau d’aquest enfocament ha estat l’ús sistemàtic de la consulta i un procés estructurat de cocreació, tant a Granollers com en les altres ciutats participants en el projecte. En aquest esperit, els tallers UP2030 a Granollers van incorporar una àmplia gamma d’activitats de codisseny destinades a fomentar la participació activa de tots els grups d’interès, anant deliberadament més enllà de les formes passives de participació. Per donar suport i ampliar aquest enfocament, la plataforma Notion desenvolupada dins el projecte UP2030 podria ser utilitzada en el futur a Granollers com a eina central per facilitar activitats diverses de codisseny. La plataforma ofereix una guia pas a pas sobre una sèrie de plantilles de tallers adaptades a diferents formats de participació. Les eines i activitats serveixen per guiar els tallers en les fases clau del procés de planificació, incloent: (a) Identificació dels agents clau (b) Reducció de barreres a la participació (c) Avaluació de les necessitats de la comunitat (d) Identificació de barreres, actius i motors del canvi (e) Cocreació d’una visió compartida. Cada eina de la plataforma inclou objectius clars, resultats esperats i instruccions pas a pas per a la seva aplicació en els tallers. També s’hi detalla el perfil d’expertesa necessari per a la facilitació i per als participants, fent-la una eina pràctica per a un codisseny inclusiu i efectiu. Millorar la participació mitjançant enfocaments de codisseny i la creació de comitès de participació a llarg termini R.11 GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 82 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 8282 I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) 82 I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) II. Planificació climàtica i principis de disseny III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni IV. Governança per a comunitats regeneradores i empoderades V. Governança financera per al desenvolupament urbà sostenible Figura 49: Activitats llistades “Identificar barreres, actius i motors del canvi”. Font: UP2030 3. ESTABLIMENT DE COMITÈS PARTICIPATIUS A LLARG TERMINI Una de les limitacions habituals dels processos de planificació participativa és la manca de continuïtat en la implicació i la comprensió insuficient per part dels participants sobre la naturalesa canviant dels projectes complexos (Davis et al., 2025). Per fer front a aquest repte, un element clau del projecte UP2030 ha estat la creació d’Aliances d’Acció i Aprenentatge (Learning Action Alliances – LAA), un grup transversal i arrelat localment que ha donat suport al desenvolupament del procés durant la fase de planificació. Aquests comitès estaven formats per representants clau de l’administració municipal; agents empresarials i industrials locals; i representants de diversos col·lectius i grups ciutadans. A Granollers, l’enfocament participatiu implementat com a part del projecte UP2030 pot servir com a referència per a futurs projectes de desenvolupament. Seguint la metodologia UP2030, el procés es va estructurar al voltant d’una seqüència de tallers participatius, que inclouen: Dos tallers de necessitats i barreres El primer va comptar amb 16 participants de diverses associacions i col·lectius locals. El segon va implicar 23 agents interns de diferents departaments de l’Ajuntament. Un taller de visió Visioning Workshop. Aquesta sessió va buscar formular col·lectivament una visió a llarg termini per al projecte pilot a Granollers, basada en els tres pilars del projecte UP2030: neutralitat i resiliència climàtica i justícia social. L’Ajuntament va implicar de forma proactiva grups de persones que sovint no participen a les sessions de participació, incloent alumnat de l’Escola d’Adults de Granollers i del Consorci per a la Normalització Lingüística. Durant el taller, es va utilitzar la metodologia “Diari del Futur”, on les persones participants van desenvolupar titulars ideals de diaris locals situats en el futur. Un taller de vies adaptatives Adaptive Pathway Workshop. Aquestes sessions van servir per explorar quines accions vinculades al projecte pilot s’havien d’implementar. L’objectiu era identificar accions a curt i mig termini i veure com es poden organitzar per arribar a estratègies a llarg termini, alhora que es detecten possibles barreres per a la seva aplicació. Un altre resultat clau del procés va ser la creació del LAA, dissenyada per acompanyar tota la cronologia del projecte i romandre activa més enllà de la seva finalització. A Granollers, hi van participar actors de l’administració municipal, entitats supramunicipals, empreses privades, universitats i centres de recerca, associacions, ONG, i persones representants de la ciutadania. La diversitat d’actors representats en aquest grup queda recollida en la taula següent: GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 83 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 8383 I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) 83 I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) II. Planificació climàtica i principis de disseny III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni IV. Governança per a comunitats regeneradores i empoderades V. Governança financera per al desenvolupament urbà sostenible Entitat Principals parts interessades Municipi Ajuntament de Granollers (representants de diferents serveis) Entitats públiques supra municipals Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, AMB Companyies privades Agbar, Aquatec, Anteverti, Icatalist Universitats i centres de recerca UIC, UOC, Institut Metròpoli, BITHabitat Associacions i col·legis professionals Granollers Pedala, PTP, Associació de Comerciants de Granollers, Societat Catalano Balear de Medicina, Federació d’AAVV, Associació Cultural, Col·legi d’Arquitectes ONG’s Sorotopia Taula 06: Agents implicats als tallers. Font: Ajuntament de Granollers GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) II. Planificació climàtica i principis de disseny III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni IV. Governança per a comunitats regeneradores i empoderades V. Governança financera per al desenvolupament urbà sostenible RESUM: Per superar la participació simbòlica i enfortir la governança urbana democràtica, Granollers ha de garantir una implicació ciutadana contínua, adoptar metodologies de codisseny i establir comitès participatius a llarg termini per guiar i acompanyar la transformació urbana. Per tant, per a qualsevol projecte urbà significatiu, com la creació d’un nou barri, la ciutat hauria de: 1. Utilitzar la Plataforma Participa per publicar la descripció i justificació del projecte, dates d’inici i finalització, mapes, visuals i estudis. Aquí, els responsables del projecte també poden incloure la llista de reunions i fòrums públics programats. 2. Adoptar metodologies de codisseny mitjançant tallers estructurats basats en la metodologia UP2030: facilitar tallers iteratius al llarg del cicle de planificació. Per tal de desenvolupar sessions estructurades i motivadores, els responsables del projecte haurien d’utilitzar la Plataforma Notion desenvolupada en el projecte UP2030, que detalla els diferents tipus de sessions i activitats a realitzar en diferents fases del procés de planificació. 3. Establir comitès participatius a llarg termini - basats en el model LAA desenvolupat durant UP2030 – que són grups de treball transversals que acompanyen els projectes des de la concepció fins a la seva implementació i més enllà. Aquest grup hauria d’incloure diferents agents com departaments municipals, entitats regionals o supramunicipals, empreses privades, organismes de recerca, ONG i residents. FASE: Implementació RECURSOS: →Unió Europea. (2024). UP2030: Adaptive Pathways Meeting (APM) on “Neutral neighbourhoods in Granollers, habitable and desirable.” European Climate, Infrastructure and Environment Executive Agency (CINEA). →Notion Toolkit for Stakeholder Engagement towards Carbon Neutrality: https://up2030.notion.site/ Toolkit-for-Stakeholder-Engagement-towards-Carbon-Neutrality-1b79a41fcb954cb5b5f457f3364c58e0 ORDENANCES RELACIONADES →Reglament de participació ciutadana de Granollers. Regulation on citizen participation in Granollers https://seuelectronica.granollers.cat/portal/sede/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_662_1.pdf 84848484 R.11 Millorar la participació mitjançant enfocaments de codisseny i la creació de comitès de participació a llarg termini GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) II. Planificació climàtica i principis de disseny III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni IV. Governança per a comunitats regeneradores i empoderades V. Governança financera per al desenvolupament urbà sostenible 85858585 INDICADORS RELACIONATS →Implicació dels serveis municipals (La mesura en què l’administració local proporciona suport financer al projecte) →Percentatge del nombre de conjunts de dades obertes inventariades que són publicades (Nombre d’indicadors publicats sobre el total de dades) →Accés als serveis públics (Distància al diversos serveis públics) →Seguiment i informes continus (Es quantifica el nombre d’informes) →Nombre d’esdeveniments de difusió de resultats (Es quantifica el nombre d’esdeveniments organitzats i es valida la publicació i difusió dels resultats) →Establir un laboratori ciutadà al nou barri (Creació del laboratori ciutadà) PLANEJAMENT RELACIONAT →IV Pla d’igualtat de gènere de Granollers 2025-2030 https://seuelectronica.granollers.cat/portal/sede/ RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_8410_1.pdf →Pla jove 23-28 de Granollers https://seuelectronica.granollers.cat/portal/sede/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_8261_1.pdf →Pla Estratègic de Granollers 2030. Missió 1 Granollers, ciutat neutra en carboni i resilient davant l’emergència climàtica https://www.plaestrategicgranollers.cat/ →Agenda Urbana Granollers 2030 https:// www.agendaurbanagranollers.cat/ →Reglament participació ciutadana Granollers https:// seuelectronica.granollers.cat/portal/sede/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_662_1.pdf →Agenda Urbana Granollers. Pla d’Acció Local, document executiu https://www.agendaurbanagranollers.cat/wp-content/uploads/Pla_d_accio_local_agenda_urbana_Granollers_ca.pdf →Programa d’Acció Municipal 2023-2027 https://wp.granollers.cat/pam/ GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 86 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 8686 I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) 86 I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) II. Planificació climàtica i principis de disseny III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni IV. Governança per a comunitats regeneradores i empoderades V. Governança financera per al desenvolupament urbà sostenible Per accelerar la transició cap a l’energia renovable, reduir els costos energètics de les llars i empoderar les comunitats mitjançant una governança energètica descentralitzada, el municipi de Granollers hauria de donar suport al desenvolupament de l’autoonsum compartit i la creació de comunitats energètiques. Com que els termes sovint s’utilitzen de manera intercanviable, és important aclarir les diferents definicions. L’autoconsum compartit (definit per la Directiva REDII de la UE)45 fa referència a l’autoconsum col·lectiu, on els consumidors comparteixen l’energia renovable produïda localment (per exemple, panells solars en un edifici d’habitatges plurifamiliars que abasteixen diverses llars). És una activitat, no una entitat legal. D’altra banda, les Comunitats Energètiques (per exemple, les Comunitats d’Energia Renovable/CER o les Comunitats Ciutadanes d’Energia/CCE ) són entitats legals (cooperatives, associacions, etc.) que es centren en una participació més àmplia en el sistema energètic, incloent-hi la generació, compartició i subministrament. Per tant, l’autoconsum no és inherentment una comunitat energètica, però es pot organitzar mitjançant comunitats energètiques com les cooperatives. Aquesta recomanació té com a objectiu fomentar un model de prosumidor, on les persones i les comunitats no només consumeixin, sinó que també produeixin energia, convertint-se així en agents actius en la transició energètica local46. 1. FACILITAR EL DESENVOLUPAMENT DE L’AUTOCONSUM COMPARTIT L’autoconsum compartit es va introduir mitjançant el Reial Decret 244/2019 d’Espanya, i posteriorment modificat pel Reial Decret-Llei 20/2022, de 27 de desembre47 que permet als grups de consumidors, connectats a una xarxa de distribució de baixa tensió, compartir energia al voltant d’una instal·lació fotovoltaica sobre coberta per poder beneficiar-se de l’energia produïda. Alternativament, els projectes també poden estar ubicats dins de la mateixa referència cadastral, 45 https://energy.ec.europa.eu/topics/renewable-energy/renewable-energy-directive-targets-and-rules/renewable-energy-directive_en?prefLang=es https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=DOUE-L-2023-81530 46 https://icaen.gencat.cat/ca/energia/autoconsum/comunitats-energetiques/index.html 47 https://www.boe.es/eli/es/rdl/2022/12/27/20/con 48 https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=913061 oferint una major flexibilitat en contextos urbans. També es considerarà instal·lació de producció pròxima a les de consum i associada a través de la xarxa, aquella planta de generació que, emprant exclusivament tecnologia fotovoltaica amb una potència de fins a 5 MW, estigui ubicada íntegrament a la coberta d’una o diverses edificacions, en sòl industrial o en estructures artificials existents o futures l’objectiu principal de les quals no sigui la generació d’electricitat. Aquesta installació es connectarà al consumidor o consumidors a través de les línies de transport o distribució, sempre que aquestes es trobin a una distància inferior a 2.000 metres dels consumidors associats. A aquest efecte, es prendrà la distància entre els equips de mesura en la seva projecció ortogonal en planta. A Catalunya, el Decret Llei 24/202148 va agilitzar encara més els procediments administratius per al CSC, permetent la compartició d’energia dins dels projectes CSC sense requerir la creació d’una entitat legal, eliminant així una gran barrera burocràtica i simplificant la seva implementació. A nivell local, el Grup de Treball d’Administracions Locals, amb el suport de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), ha aprovat un model d’ordenança municipal orientat a promoure instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic. Per tant, desenvolupant una ordenança basada en aquest model, Granollers podria tenir un paper destacat en l’impuls del CSC. Per donar suport a aquest esforç, es pot accedir al model oficial d’ordenança al següent enllaç: Model d’Ordenança Municipal amb Annexos - ICAEN. Tanmateix, està limitat a l’electricitat i no es pot aplicar a altres fonts d’energia disponibles a Granollers, com el biogàs. El projecte demostratiu syn.ikia situat al barri del Fondo de Santa Coloma de Gramenet, és un exemple pioner d’habitatge social energèticament positiu que integra el consum col·lectiu d’autoconsum (CSC). L’edifici públic consta de 38 habitatges socials de lloguer dissenyats per generar més energia renovable de la que conIncentivar el desenvolupament de l’autoconsum compartit i les comunitats energètiques R.12 GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 87 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 8787 I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) 87 I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) II. Planificació climàtica i principis de disseny III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni IV. Governança per a comunitats regeneradores i empoderades V. Governança financera per al desenvolupament urbà sostenible sumeixen, principalment a través de panells fotovoltaics a les cobertes i sistemes centralitzats d’escalfament i aigua calenta eficients. El model CSC s’implementa compartint l’excedent d’energia solar no només entre els residents de l’edifici, sinó també amb instal·lacions públiques properes, com el Centre d’Atenció Primària Fondo49. 2. PROPORCIONAR INCENTIUS ECONÒMICS PER A COMUNITATS ENERGÈTIQUES Per avançar encara més en l’autoconsum compartit i garantir una governança sòlida, especialment en projectes de major envergadura o complexitat, és altament recomanable promoure la formació de comunitats energètiques o d’altres entitats comunitàries liderades per la ciutadania. Aquestes estructures no només milloren la coordinació i la transparència dels projectes, sinó que també apoderen els actors locals. Diverses accions clau poden donar suport i incentivar el seu desenvolupament: Subvencions Municipals i Mecanismes de Cofinançament: L’Ajuntament hauria d’establir línies de subvencions municipals i mecanismes de cofinançament específicament dissenyats per donar suport a la creació i a la fase inicial de funcionament de les comunitats energètiques. Aquests incentius locals complementarien els programes de finançament nacionals i europeus existents destinats a promoure les iniciatives d’energia renovable i autoconsum compartit. En reduir les barreres econòmiques durant les fases inicials més intensives en capital, els municipis poden impulsar de manera significativa les iniciatives energètiques liderades per la ciutadania i accelerar la transició energètica a escala de barri o districte. Procediment Administratiu Simplificat: Per facilitar que la ciutadania impulsi projectes energètics cooperatius, l’Ajuntament hauria d’oferir orientació clara i serveis d’assessorament per a la constitució de comunitats energètiques. 49 https://ics.gencat.cat/ca/detall/noticia/icscatcentral-plaques 50 https://comunidades.oficinaenergeticaclm.es/ 51 https://www.economiasolidaria.org/noticias/reas-euskadi-noticias-la-otra-electricidad-posible-seis-ejemplos-de-socializacion-dela-energia/ 52 https://novaenergiaosona.cat/ i https://www.balenyasostenible.cat/ Fomentar la Col·laboració Intersectorial: Impulsar aliances entre cooperatives, empreses locals i institucions públiques pot augmentar l’impacte i promoure la innovació. Un exemple d’això es troba a Castella-la Manxa, on la comunitat energètica de Los Yébenes reuneix ciutadania, ajuntament i empreses locals. L’estructura de governança garanteix la participació democràtica, amb cap soci que controli més del 51% del projecte50. Formació i Desenvolupament de Capacitats: L’Ajuntament pot col·laborar amb organitzacions especialitzades com Unión Renovables, Som Energia i Goiener per oferir tallers i programes de formació sobre governança cooperativa, alfabetització energètica i consum responsable51. Granollers pot inspirar-se en models consolidats a Catalunya, com Balenyà Sostenible, una de les moltes cooperatives que gestionen la producció i distribució d’energia neta, garantint la participació comunitària i l’accés equitatiu52. El suport municipal a recursos públics i polítiques facilitadores és clau per a l’èxit a llarg termini d’aquestes iniciatives. En el pla d’acció municipal de Granollers, sota l’Objectiu 2, “Consum i producció d’energia i aigua sostenibles i justos”, l’acció número 13 ja inclou “promoure la creació de comunitats energètiques a la ciutat”. Això es durà a terme mitjançant la creació d’un mapa del potencial fotovoltaic de la ciutat i el suport tècnic i econòmic a la creació de comunitats energètiques des de l’Oficina de Rehabilitació Energètica, entre altres accions relacionades amb el consum i producció energètica. Amb l’adopció d’aquestes estratègies, els nous barris de Granollers poden esdevenir líders en energia sostenible impulsada per la ciutadania, reduint costos i construint un entorn urbà més democràtic i resilient. GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 88 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 8888 I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) 88 I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) II. Planificació climàtica i principis de disseny III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni IV. Governança per a comunitats regeneradores i empoderades V. Governança financera per al desenvolupament urbà sostenible Figura 50: Balenyà Sostenible Objectius i abast de la cooperativa. Font: Balenyà Comunitat Energètica GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) II. Planificació climàtica i principis de disseny III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni IV. Governança per a comunitats regeneradores i empoderades V. Governança financera per al desenvolupament urbà sostenible RESUM: Per accelerar la transició energètica, reduir les factures energètiques de les llars i apoderar les comunitats locals, Granollers hauria de promoure l’autoconsum col·lectiu com a model de compartició d’energia descentralitzat, alhora que dona suport a la creació i funcionament de comunitats energètiques. 1. Impulsar Models d’Autoconsum compartit A nivell local, el Grup de Treball d’Administracions Locals, amb el suport de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), ha aprovat un model d’ordenança municipal orientat a promoure les instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic. Per tant, desenvolupant una ordenança basada en aquest model, Granollers podria exercir un paper destacat en l’impuls de l’autoconsum compartit. 2. Promoure i Donar Suport a les Comuniats Energètiques Les comunitats energètiques (cooperatives, associacions, etc.) són entitats jurídiques que gestionen la generació, distribució i consum d’energia. Per fomentar el seu desenvolupament, el municipi hauria de: →Crear subvencions locals i mecanismes de cofinançament per donar suport als costos inicials i operatius de les cooperatives, complementant els fons europeus i nacionals. →Agilitzar els tràmits administratius oferint serveis d’assessorament i guies pràctiques per al registre i gestió de cooperatives energètiques, facilitant els processos legals i burocràtics. →Fomentar la col·laboració entre múltiples actors, facilitant la cooperació entre veïns, empreses i entitats públiques. →Oferir formació i programes de capacitació, en col·laboració amb cooperatives expertes com Unión Renovables, Som Energia o Goiener. FASE: Planificació i Disseny, Implementació RECURSOS: →Decret Llei Catalunya 24/2021 racionalització dels procediments administratius per a l’autoconsum compartit: https://www.gencat.cat/icaen/ enerlex/upfiles/DOGC_CAT-20211027-3.pdf →Autoconsum. Nou marc normatiu i el seu potencial a la indústria (ICAEN, 2019): https://icaen.gencat.cat/permalink/d29f7256-053d-11ea-8d4e-005056924a59.pdf →Comunitats energètiques locals. Guia per a l’administració local (aiguasol, 2020): https://www.ripollesgesbisaura. org/wp-content/uploads/2020/12/CE-Definitiu.pdf →Ajuntaments i comunitats energètiques. Articulació jurídica de diferents alternatives de participació (ACM-FMIT, 2025): https://acm.cat/wp-content/uploads/2025/03/ ajuntaments_i_comunitats_energetiques_fmit.pdf →Guia pràctica per a la creació de comunitats energètiques(Parc de Recerca UAB, UAB, hubb30, Consell Comarcal del Vallés Occidental, Consell Comarcal del Vallés Oriental, 2025): https://www.pruab.cat/ca/media/545 →Model de cooperativa sostenible de Balenyà https://www.balenyasostenible.cat/inici →Model de Comunitats de Consum Compartit d’Energia, NEO https://novaenergiaosona.cat/nova-energia-osona/ 89898989 R.12 Incentivar el desenvolupament de l’autoconsum compartit i les comunitats energètiques ORDENANCES RELACIONADES →Model d’ordenança per a la promoció d’instal·lacions d’autoconsum, elaborat per l’Institut Català d’Energia https://icaen.gencat.cat/web/.content/20_Energia/24_usos_energia/03_mon_local/05_autoconsum_fotovoltaic/arxius/OrdenancaMunicipal_AmbAnnexes.pdf GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 96 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 969696 I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) II. Planificació climàtica i principis de disseny III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni IV. Governança per a comunitats regeneradores i empoderades V. Governança financera per al desenvolupament urbà sostenible A més d’aquesta primera anàlisi, aquesta guia destaca les dades clau necessàries per utilitzar les eines recomanades (basant-se en les respostes prèvies sobre els sectors, beneficis seleccionats, etc.). Si les dades clau no estan fàcilment disponibles al municipi, la guia suggereix fonts, tant dins de la guia com externes, per donar suport a les ciutats. També inclou una estimació dels recursos necessaris per a cada eina, referint-se a la quantitat de temps de personal i als costos humans relacionats (per exemple, dies laborals o aportació de personal) que normalment es requereixen per implementar l’eina. Integrant l’anàlisi cost-benefici en el procés de planificació, els nous barris poden assolir resultats més resilients, sostenibles i rendibles, alhora que es promou la transparència i la responsabilitat en l’assignació de recursos. Aquest enfocament millora la capacitat de comparar intervencions climàtiques alternatives i també dona suport a la integració de formes innovadores de desenvolupar l’anàlisi cost-benefici. Altres eines relacionades: Recursos complementaris de Granollers GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) II. Planificació climàtica i principis de disseny III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni IV. Governança per a comunitats regeneradores i empoderades V. Governança financera per al desenvolupament urbà sostenible RESUM: Com a part del projecte UP2030, l’Institut Global per al Creixement Verd (GGGI) ha desenvolupat la Guia d’Anàlisi Cost-Benefici (CBA), dissenyada per ajudar les ciutats a avaluar els impactes econòmics, socials i ambientals de les intervencions climàtiques. Per a cada projecte concret, l’eina, gràcies a un qüestionari que ha de ser omplert pel responsable del projecte, identifica les eines més adequades d’una selecció curada de 19 marcs CBA d’accés obert. Per tant, per a cada nou projecte que es dugui a terme a Granollers, s’hauria de considerar l’ús d’aquesta eina per identificar la millor metodologia per avaluar els seus costos, beneficis i co-beneficis. FASE: Anàlisi RECURSOS: Recursos es poden trobar al document d’EUROCITIES ‘Per un marc europeu ambiciós sobre adaptació i resiliència climàtica’, que presenta iniciatives com les següents: →Desenvolupar el Pla de Resiliència i Adaptació Climàtica de la UE en coherència amb el nou Pacte Industrial Net de la UE per adaptar la nostra economia al canvi climàtic i proporcionar les habilitats necessàries per adaptar-se a nivell local i nacional. →Fomentar la col·laboració entre sectors per centrar-se en les necessitats d’habilitats d’adaptació en una Agenda Europea de Competències post-2025. →Garantir que el finançament nacional per a competències tingui en compte les necessitats locals i construeixi capacitat en competències en coordinació amb la salut i la resiliència. FINANÇAMENT: →Revisar les necessitats de despesa a la llum de les avaluacions de risc i les anàlisis cost-benefici per protegir l’economia europea, considerant els possibles co-beneficis; diferenciar el finançament entre mitigació i adaptació en les diferents àrees polítiques. →Simplificar l’accés a les eines financeres existents per proporcionar suport d’adaptació personalitzat a les necessitats a nivell subnacional i urbà; els recursos humans i l’expertesa en finançament a nivell de la UE continuen sent una barrera clau per a les ciutats en l’accés a oportunitats de finançament europeu. →Millorar l’alineació de les oportunitats de finançament amb els centres de coneixement; els centres d’assessorament que donen suport al desenvolupament de projectes viables, accés a finançament combinat i assistència relacionada amb la construcció de capacitats haurien de ser reforçats i vinculats al coneixement existent sobre el risc i l’anàlisi cost-benefici en relació amb les Solucions Basades en la Natura (NbS) per a l’adaptació climàtica. →Crear un mercat de Solucions Basades en la Natura que connecti els planificadors urbans amb professionals verds a nivell nacional; aquestes plataformes haurien de proporcionar espai perquè les empreses promoguin els seus serveis i els connectin amb els planificadors urbans. →Incloure els riscos climàtics en futures revisions del marc regulador de la UE per a la contractació pública. 97 R.14 Guia d’anàlisi Cost-Benefici (CBA) per a nous desenvolupaments 97 GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) II. Planificació climàtica i principis de disseny III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni IV. Governança per a comunitats regeneradores i empoderades V. Governança financera per al desenvolupament urbà sostenible PLANEJAMENT RELACIONAT →Agenda Urbana Granollers. Pla d’Acció Local, document executiu. Urban Agenda Granollers https://www. agendaurbanagranollers.cat/wp-content/uploads/ Pla_d_accio_local_agenda_urbana_Granollers_ca.pdf →Programa d’Acció Municipal 2023-2027 https://wp.granollers.cat/pam/ →Pla Director Municipal de Cooperació de Granollers (2022-2030) https://www.granollers.cat/sites/ default/files/pagina/2022/09/pla_director_municipal_de_cooperacio_2022-2030_diligenciat.pdf →Pla estratègic de subvencions de l’Ajuntament de Granollers 2024-2027 https://seuelectronica.granollers.cat/portal/sede/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_7701_1.pdf INDICADORS RELACIONATS →Anàlisi cost-benefici de les alternatives de resiliència →Implicació dels serveis municipals (La mesura en què l’administració local proporciona suport financer al projecte) →Percentatge del nombre de conjunts de dades obertes inventariades que són publicades (Nombre d’indicadors publicats sobre el total de dades) EINA CBA DEL GGGI: →https://up2030-he.eu/tools/ 98989898 GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 99 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 999999 I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) II. Planificació climàtica i principis de disseny III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni IV. Governança per a comunitats regeneradores i empoderades V. Governança financera per al desenvolupament urbà sostenible Una vegada realitzat l’anàlisi cost-benefici, el següent pas crític en el desenvolupament del projecte és identificar oportunitats de finançament adequades. Per donar suport a aquest procés, el GGGI ha desenvolupat una segona eina: la Guia de Finançament Verd. Aquesta eina ofereix als municipis una visió global completa dels instruments i mecanismes financers disponibles per donar suport a la implementació de projectes urbans relacionats amb el clima. L’eina està organitzada en tres mòduls principals. Primer, el mòdul d’“Instruments Financers” introdueix un ampli espectre d’instruments financers —des d’opcions convencionals com subvencions i préstecs fins a mecanismes innovadors com els bons verds i el finançament combinat. Els instruments es presenten en una base de dades consultable i filtrable, classificada per tipus, temàtica i característiques clau. Els usuaris poden aplicar filtres (per exemple, sector del projecte, necessitats de finançament, tipus d’actor implicat) per identificar els instruments que s’alineen amb els seus objectius de projecte. Cada instrument financer proposat inclou: (1) una descripció de l’instrument i la seva rellevància per a l’acció climàtica urbana, (2) els beneficis i reptes potencials, (3) els actors associats i proveïdors de finançament, (4) l’alineació amb la taxonomia de la UE, (5) enllaços a casos pràctics reals i exemples d’aplicació. Això permet a les ciutats comparar instruments i avaluar la seva idoneïtat segons el context específic del projecte. Segon, el mòdul d’“Estudis de Cas” recopila una col·lecció d’estudis de casos de projectes climàtics urbans, que il·lustren com s’han aplicat diversos instruments financers en la pràctica. Cada cas inclou detalls sobre l’estructura de finançament utilitzada i està referenciat amb les eines rellevants del mòdul d’Instruments Financers. Finalment, el mòdul “Programes de Finançament i Assistència Tècnica” consisteix en una base de dades consultable que enumera finançadors internacionals, programes de la UE i esquemes d’assistència tècnica disponibles per a municipis europeus. Els usuaris poden filtrar segons criteris d’elegibilitat, tipus de suport (per exemple, provisió de finançament, suport tècnic) i temàtica o sector. Cada perfil de programa inclou enllaços directes a informació complementària, ajudant els usuaris a identificar oportunitats adequades per al finançament en fases inicials o per ampliar projectes. Els mòduls complementaris proporcionen orientació a nivell estratègic i suport explicatiu, ajudant els usuaris a entendre com navegar pel panorama general del finançament climàtic, estructurar enfocaments de finançament i interactuar amb les parts interessades. Cada perfil de programa inclou enllaços directes a informació complementària, ajudant els usuaris a identificar oportunitats adequades per al finançament en fases inicials o l’ampliació de projectes. Noves oportunitats de finançament amb la Guia de Finançament Verd R.15 GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 100 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 100100100 I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) II. Planificació climàtica i principis de disseny III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni IV. Governança per a comunitats regeneradores i empoderades V. Governança financera per al desenvolupament urbà sostenible INTRODUCCIÓ Aquesta pàgina ofereix una introducció a la Guia de Finançament Verd. Entrades Una llista de filtres que permet als usuaris reduir els resultats en els mòduls clau “Instruments Financers”, “Estudis de Cas” i “Finançadors i Programes de Finançament Internacionals”. Aquesta fulla actua com a punt d’entrada central per navegar pel contingut de la Guia mitjançant enllaços incorporats i opcions de filtratge. Instruments Financers: base de dades d’instruments i mecanismes financers verds Una base de dades consultable d’instruments i mecanismes financers convencionals i innovadors. Els instruments no només estan agrupats per tema (per exemple, subvencions, bons temàtics, garanties), sinó que també es descriuen mitjançant diverses característiques filtrables. Els usuaris poden aplicar filtres a la fulla “Entrades” o mitjançant l’encapçalament de la fulla per seleccionar els instruments rellevants segons les necessitats del seu projecte. Cada entrada inclou informació descriptiva (per exemple, beneficis, reptes, taxonomia de la UE), així com el tipus d’agents que proporcionen finançament i exemples d’aplicació pràctica. Els enllaços connecten cada instrument amb estudis de cas reals, estratègies de combinació (blending) i informació sobre els agents implicats a través d’altres mòduls. Estudis de Cas: base de dades d’exemples urbans de finançament verd Proporciona exemples de casos filtrables que mostren com s’han aplicat instruments i mecanismes financers en projectes climàtics urbans. Cada estudi de cas inclou informació sobre l’estructura de finançament utilitzada i està creuat amb els instruments rellevants del mòdul “Instruments Financers”. Els enllaços connecten amb els instruments i agents relacionats per oferir context i orientació. Finançadors i Programes de Finançament: llista de programes internacionals de finançament i/o assistència tècnica rellevants Ofereix una llista consultable dels principals finançadors i programes internacionals de finançament disponibles per a municipis europeus. Els usuaris poden filtrar per criteris d’elegibilitat, tipus d’assistència (per exemple, finançament, suport tècnic) i àmbit sectorial. Cada programa inclou enllaços a detalls addicionals i llista els instruments clau que proporciona. Agents Clau: orientació sobre els principals agents que proporcionen finançament Enumera els principals tipus d’agents que ofereixen finançament verd per als municipis i inclou definicions, instruments financers rellevants, exemples d’agents reals i estudis de cas pertinents. Les entrades dels agents estan enllaçades amb els instruments i estudis de cas corresponents, permetent als usuaris entendre les fonts de finançament i els rols institucionals dins de la Guia. Combinació (Blending): orientació sobre la combinació d’instruments i mecanismes financers diferents Explica com diferents instruments i mecanismes financers poden combinar-se estratègicament per donar suport a necessitats de finançament complexes. Les categories de combinació estan alineades amb el mòdul “Instruments Financers” i inclouen descripcions, propostes de valor i exemples pràctics. Els enllaços connecten amb els instruments i estudis de cas rellevants per il·lustrar com s’aplica la combinació en la pràctica. Preparació i Avaluació del Risc: eina d’autoavaluació per a la preparació i el risc del projecte Una eina opcional d’autoavaluació que permet als usuaris avaluar el nivell de preparació i risc d’inversió del seu projecte. La puntuació resultant, calculada a partir de les entrades de l’usuari (1-3), es pot utilitzar per filtrar instruments financers segons risc baix, mitjà o alt dins del mòdul “Instruments Financers”. Aquesta eina d’alt nivell ajuda a orientar els usuaris cap a opcions de finançament adequades segons la maduresa del projecte. Glossari Proporciona definicions clares dels termes clau utilitzats al llarg de la Guia per facilitar la comprensió de l’usuari. Taula 08: Taula resum de l’eina Guia de Finançament Verd, de GGGI. Font: GGGI Integrar la Guia de Finançament Verd en les primeres fases del procés de planificació de nous barris permet una gestió més eficient del pressupost i del calendari. També afavoreix la coordinació entre els diferents serveis municipals, ajudant a trencar compartiments estancs i a alinear esforços cap al desenvolupament urbà sostenible. Identificant vies de finançament i socis adequats, les ciutats poden assegurar que les ambicions climàtiques es tradueixin en projectes concrets i ben finançats. Altres Programes Institucionals de Finançament a Catalunya, inclouen: →Aprofitar els fons assignats a través del Pla de Barris per a la regeneració urbana i el desenvolupament de l’espai públic. →Assegurar recursos del Govern de Catalunya per a projectes urbans sostenibles i inclusius. →Utilitzar el suport financer i tècnic de la Diputació de Barcelona per a estratègies i planificació local. →Accedir a finançament de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per a projectes d’adaptació climàtica i gestió de l’aigua. →Sol·licitar fons climàtics del Govern de Catalunya per donar suport a iniciatives de mitigació climàtica. Per a més informació, consulta: →Nota de premsa sobre el Pla de Barris i Viles →Préstecs de sostenibilitat de l’ICF →Fons Climàtic de la Generalitat GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) I. Anàlisi dels factors climàtics urbans (UCF) II. Planificació climàtica i principis de disseny III. Sistemes d’energia i aigua descentralitzats i neutres en carboni IV. Governança per a comunitats regeneradores i empoderades V. Governança financera per al desenvolupament urbà sostenible 101101101101 RESUM: Com a part del projecte UP2030, l’Institut Global per al Creixement Verd (GGGI) ha desenvolupat una segona eina: la Guia de Finançament Verd. Aquesta eina ofereix al municipi una visió completa dels instruments i mecanismes financers disponibles per donar suport a la implementació de projectes urbans relacionats amb el clima. Està dividida en 3 mòduls: →Mòdul d’Instruments Financers: presenta una llista d’instruments en una base de dades consultable i filtrable. Els usuaris poden aplicar filtres (sector del projecte, necessitats de finançament, tipus d’actor) per identificar els instruments que s’alineen amb els seus objectius. →Mòdul d’Estudis de Cas: recopila una col·lecció d’estudis de projectes climàtics urbans, mostrant com s’han aplicat diferents instruments financers en la pràctica. →Mòdul de Programes de Finançament i Assistència Tècnica: consisteix en una base de dades consultable amb finançadors internacionals, programes de la UE i esquemes d’assistència tècnica disponibles per a municipis europeus. Els usuaris poden filtrar per criteris d’elegibilitat, tipus de suport (finançament, assistència tècnica) i temàtica o sector. La Guia de Finançament Verd s’hauria d’utilitzar durant la fase d’anàlisi de cada nou projecte potencial a Granollers per facilitar una gestió més eficient del pressupost i del calendari. FASE: Anàlisi RECURSOS: →Guia de Finançament Verd https://up2030-he.eu/tools/ PLANEJAMENT RELACIONAT →Programa d’Acció Municipal 2023-2027. https://wp.granollers.cat/pam/ →Pla estratègic de subvencions de l’Ajuntament de Granollers 2024-2027 https://seuelectronica.granollers.cat/portal/sede/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_7701_1.pdf INDICADORS RELACIONATS →Implicació dels serveis municipals (La mesura en què l’administració local proporciona suport financer al projecte) R.15 Noves oportunitats de finançament amb la Guia de Finançament Verd GUIA DE RECOMANACIONSRESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 102 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 102 4 BIBLIOGRAFIA RESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ GUIA DE RECOMANACIONS BIBLIOGRAFIA ANNEXOS BIBLIOGRAFIA 103 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 103 →50L Homes, A. (2024). A Roadmap to Operationalize the Water-Energy-Carbon Nexus for Homes. →Altieri, M. A., Nicholls, C. I., Henao, A., & Lana, M. A. (2015). Agroecology and the design of climate change-resilient farming systems. Agronomy for Sustainable Development, 35(3), 869–890. https:// doi.org/10.1007/s13593-015-0285-2 →Bados-Blanco, A., Carrascosa-García, M., & López-García, D. (2023). Abastecer los municipios a través de la agroecología: Manual práctico sobre políticas públicas comprometidas con la producción agroalimentaria sostenible, saludable, local y justa. Red de Municipios por la Agroecología. View. →Berglund-Snodgrass, L. (2022). Urban planning for car-free housing and ideas of future desired states. https:// doi.org/10.18261/njus.2.1.4 →BPIE. (2023). Policy recommendations for sustainable plus energy neighbourhoods and buildings (Sustainable plus Energy Neighbourhoods). Syn.ikia. www. bpie.eu/wp-content/ uploads/2023/04/ FACTSHEET_Spain_v3.pdf →Brooks, H., & Mansutti, E. (2024, December). For an ambitious EU Framework on Climate Adaptation and Resilience. EUROCITIES. https://eurocities.eu/resources/ for-an-ambitious-eu-framework-on-climate-adaptation-and-resilience/ →Calderon, C. (2020). Unearthing the political: Differences, conflicts and power in participatory urban design. Journal of Urban Design, 25(1), 50–64. https://doi. org/10.1080/13574809.20 19.1677146 →Davis, H., Fredericks, J., Foth, M., Caldwell, G., & Parker, C. (2025). The Role of Participatory Planning and Design in Addressing the UN Sustainable Development Goals. Urban Planning, 10, Article number: 10048. →Dervishaj, A. (2023). From Sustainability to Regeneration: A digital framework with BIM and computational design methods. Architecture, Structures and Construction, 3(3), 315–336. https://doi. org/10.1007/s44150-023-00094-9 →Diputació de Barcelona (2022). Methodological Guide for the Implementation of Local Currencies by Public Administrations. https://www.diba. cat/documents/153833/343368215/ Guia+Monedes+Locals.pdf/889e8864-cb80-80e3-0d21-ead9fed77aed?t=1668683005797 →Dushyant, A., Krashanakant, S., & Shalini, R. (2025). Principle and Application of Agro ecology—A review. ResearchGate. https:// doi.org/10.9734/JSRR/2024/v30i52002 →eCOadapt50. COcreation of strategic action for climate change adaptation of territories and local economies. https://ecoadapt50.eu/en/presentacio →Eggimann, S. (2022). The potential of implementing superblocks for multifunctional street use in cities. Nature Sustainability, 5(5), 406–414. https://doi. org/10.1038/s41893-022-00855-2 →European Union. (2024). UP2030: Adaptive Pathways Meeting (APM) on “Neutral neighbourhoods in Granollers, habitable and desirable.” European Climate, Infrastructure and Environment Executive Agency (CINEA). →FAO. (2019). The State of the world’s Biodiversity for Food and Agriculture. →Gehl, J. (2013). Cities for People. Island Press. →Girardet, H. (2014). Creating Regenerative Cities. https://www.routledge.com/Creating- →Regenerative-Cities/Girardet/p/ book/9780415724463 →Hernández, M., & Morote, A.-F. (2019). The use of rainwater in Alicante (southeast Spain). A new urban approach to urban water management. Environmental Design. →Himes, A., & Busby, G. (2020). Wood buildings as a climate solution. Developments in the Built Environment, 4, 100030. https:// doi.org/10.1016/j.dibe.2020.100030 →ICEX. (2024). Guide to State incentives and aid in Spain. Ministerio Economía, Comercio, y Empresa. www.investinspain.org/content/ dam/icex-invest/documentos/publicaciones/publicaciones_eng/Guide%20to%20 state%20incentives%20and%20aid.pdf RESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ GUIA DE RECOMANACIONS BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 104 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 104 →Jackes, A. F., Jones, P. F., Paige, C., Seidler, R. G., & Huijser, M. P. (2018). A fence runs through it: A call for greater attention to the influence of fences on wildlife and ecosystems— ScienceDirect. https://www.sciencedirect.com/ science/article/pii/S0006320718308449 →Jin, B., et al. (2024). Construction and optimization of ecological corridors in coastal cities. Scientific Reports, 14(1). https://doi. org/10.1038/s41598-024-79433-9 →Langemeyer, J., Madrid-Lopez, C., Mendoza Beltran, A., & Villalba Mendez, G. (2021). Urban agriculture: A necessary pathway. Landscape and Urban Planning, 210, 104055. https:// doi.org/10.1016/j.landurbplan.2021.104055 →Maglione, A., Raia, I., D’Angelo, G., & Girardi, M. T. (2025). Climate Resilient Multi-Scale Design Studio Intensive Week Report. Università Degli Studi Di Napoli. →Martinez, M., Sunyer, D., & Yubero, D. (AQUATEC). (2023). Urban resilience through RESCCUE tool implementation in Granollers. UP2030 Consortium. →Matos, A. M., Delgado, J. M. P. Q., & Guimaraes, A. S. (2022). Energy-Efficiency Passive Strategies for Mediterranean Climate. https:// www.mdpi.com/1996-1073/15/7/2572 →Matulevičiúté, A., Peters, C., & Murad, M. (TSPA). (2024). Urban design scenarios and their assessment using City Scan tool. UP2030 Consortium. →McDonald, R. I., et al. (2023). Denser and greener cities. People and Nature, 5(1). https:// doi.org/10.1002/pan3.10423 →Meerow, S., Newell, J. P., & Stults, M. (2016). Defining urban resilience. Landscape and Urban Planning, 147, 38–49. https://doi. org/10.1016/j.landurbplan.2015.11.011 →Millward-Hopkins, J., et al. (2017). Uncovering blind spots in urban carbon management. Regional Environmental Change, 17(5), 1467–1478. https:// doi.org/10.1007/s10113-0171112-x →MITMA. (2023). Guía de recomendaciones para el diseño de infraestructura ciclista. →Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana. →Mueller, N., et al. (2020). Changing the urban design of cities for health. Environment International, 134, 105132. https:// doi.org/10.1016/j.envint.2019.105132 →Nowysz, A., & Rojo, M. S. (2024). Transforming urban food systems through agroecology. ResearchGate. https:// doi.org/10.22630/ASPA.2023.22.9 →NPDES. (2021). Stormwater Best Management Practice Permeable Pavements. EPA. www.epa.gov/ system/files/documents/2021-11/ bmp-permeable-pavements.pdf →Oscilowicz, E., et al. (2021). Policy and Planning Tools for Urban Green Justice. BCNUEJ. →París, Jordi. (2025). Guia per a la descarbonització de la rehabilitació: Solucions per a la rehabilitació d’edificis d’habitatges amb criteris de descarbonització i resiliència urbana. Coordinated by Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona and Fundació BIT Habitat. Barcelona: París Camps Arquitectura, SLP. →Pascucci, S. (2020). Circular food economies. In Routledge Handbook of Sustainable and Regenerative Food Systems. Routledge. →Pellicelli, G., et al. (2022). Urban regeneration for Sustainable Mobility. Transportation Research Procedia, 60, 576–583. https:// doi.org/10.1016/j.trpro.2021.12.074 →Peng, J., Zhao, H., & Liu, Y. (2017). Urban ecological corridors construction. Acta Ecologica Sinica, 37(1), 23–30. https:// doi.org/10.1016/j.chnaes.2016.12.002 →Pérez, K., et al. (2025). Environmental and health effects of the Barcelona superblocks. BMC Public Health, 25(1), 634. https:// doi.org/10.1186/s12889-025-21835-z →Rashed, R. (2025). Urban Agriculture: A Regenerative Practice. ResearchGate. https://doi. org/10.21625/archive.v2i3.364 →Rocco, R., Goncalvez, J., & Lopez, H. (2024). Spatial Justice Handbook. TU Delft. https:// issuu.com/robertorocco/docs/spatial_justice_manual →Rueda, S. (2019). Superblocks for New and Existing Cities. In Integrating Human Health into Urban and Transport Planning (pp. 135–153). https://doi. org/10.1007/978-3-31974983-9_8 RESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ GUIA DE RECOMANACIONS BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 105 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 105 →Serrano-Notivoli, R., Olcina Cantos, J., & Martín-Vide, J. (Coords.). (2024). Cambio climático en España. Tirant lo Blanch. →Schuetze, T. (2008). Drinking water in the world. →Sepe, M. (2020). Regenerating Places Sustainably: The Healthy Urban Design. https:// www.witpress.com/ elibrary/sdp-volumes/15/1/2569 →SGBC. (2023). LEED en España, 2023. →Suárez-Inclán, A., et al. (2021). A multicriteria scheme for SUDS. EESAP 12 – CICA 5. https:// portalinvestigacion.uniovi.es/documentos/6452070d7bb1586d2f052d14?lang=en →Thomson, G., & Newman, P. (2016). Geoengineering in the Anthropocene. Geosciences, 6(4), Article 4. https://doi. org/10.3390/geosciences6040046 →Tirelli, D., & Besana, D. (2023). Moving toward Net Zero Carbon Buildings. Buildings, 13(3). https://doi.org/10.3390/buildings13030684 →Tobisch, S., Löschenbrand, D., & Psenner, A. (2025). SSSEIC – StreetScapes for a SocialEcological Inclusive City. →Tripathy, D. A. B., Swain, D. B. C., & Mishra, M. S. (2024). Environmental Sustainability and Education. Educational Administration: Theory and Practice, 30(5). https:// doi. org/10.53555/kuey.v30i5.5952 →UITP. (2023). MOBILITY HUBS: Steering the Shift Towards Integrated Sustainable Mobility. https://cms.uitp.org/ wp/wp-content/uploads/2023/06/Policy-Brief-Mobility-hubs-web.pdf →UNEP. (2015). District Energy in Cities: Unlocking the Potential of Energy Efficiency and Renewable Energy. →UN-Habitat. (2018). SDG Indicator 11.7.1 Training Module: Public Space. United Nations Human Settlement Programme (UN-Habitat). →UNIDO. (2022). Approaches to Participatory Policymaking Processes: Technical Report. →Van Helden, B. E., et al. (2021). Managing gardens for wildlife. Ecosphere, 12(3), e03453. https://doi.org/10.1002/ecs2.3453 →Viguer i Pont, J. (2009). Regional Planning as an Instrument for Sustainable Urban Growth. https://www.uria.com/ documentos/publicaciones/2234/documento/081catUrban.pdf?id=1962_en →Xanthopoulos, S., et al. (2024). Optimization of Shared Mobility Hubs. Transportation Research Part A, 179, 103934. https:// doi.org/10.1016/j.tra.2023.103934 RESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ GUIA DE RECOMANACIONS BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 112 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 112 Table 09: Horton’s3 parameters for the different types of land uses In the La Bòbila case, AQUATEC applied Horton’s method1 to assign runoff coefficients to eight principal land-use categories, five urban and three rural, based on Catalonia’s land cover map, produced by CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya)2. These parameters are not exclusive to La Bòbila and can enable the estimation of the site’s pre-development permeability and stormwater retention capacity and are applicable to other undeveloped areas under consideration. Collectively, LiDAR, NDVI, and runoff parameters provide a comprehensive ecological and hydrological baseline for modelling urban development scenarios. This allows planners to design neighbourhoods that align with existing environmental capacities. Figure 52: Summary of the components of Climatic and Environmental assessment for new neighbourhoods. Source: authors Microclimate simulation The next step is to simulate how various urban design scenarios interact with the site’s climate and ecological context. This includes testing different neighbourhood configurations to optimize thermal comfort, natural ventilation, and daylight access; evaluating the influence of building orientation, density, and materials on microclimatic conditions; and analysing how urban form affects heat accumulation, wind patterns, and shading. A range of tools is available to support simulations at multiple scales—from the macro level to neighbourhoods and individual buildings. Ladybug and Honeybee: These open-source plugins for the Grasshopper platform (within Rhino 3D software) enable the simulation of solar access, shading, radiation exposure, indoor thermal comfort, and daylighting. Ladybug is primarily used to evaluate solar geometry and radiation, while Honeybee focuses on building-level thermal and energy performance. They can be installed directly into the Rhino 3D software (direct link: https://www.ladybug.tools/). Users can model the urban context in Rhino (by drawing buildings, streets, open spaces, etc.) and import local weather data4, before activating one of the two plugins to start the analysis. When using LadyBug, visual inputs can include SunPath (to visualize the sun’s movement) or Radiation Analysis, to analyse how much sunlight hits every surface, where radiation values will appear as coloured patterns on surfaces (red for high radiation with hot areas and blue for shaded or cooler areas). 3 Urban Prototyping through 3D Simulation Tools 4 https://energyplus.net/weather RESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ GUIA DE RECOMANACIONS BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 113 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 113 When using HoneyBee, visual inputs can include 3D colour maps of comfort levels, graphs of how temperature changes over time, and the impact of different orientations, materials, or shading effects on thermal comfort. These simulations allow planners to test and compare multiple urban configurations in terms of microclimatic performance. As part of the UP2030 project in Granollers, UCCRN produced a detailed report showcasing their design proposals for La Bòbila and another site, using Rhino’s Grasshopper plug-in along with the environmental analysis tools Ladybug and Honeybee. The report can be consulted here. ENVI-met: ENVI-Met is a powerful tool designed to simulate microclimates in urban environments — especially focused on how buildings, vegetation, surfaces, and climate interact at a small scale (like a plaza, a street, or a neighbourhood). Within the tool, users can include the different elements on the future site to be urbanized, and add buildings, trees, pavements, soils, etc. Furthermore, they define the different materials to be used for the walls, windows, roofs, grounds (between concrete, grass, etc.) and the tree species (to be chosen within a predefined list). Based on that model, the software simulates solar radiation, wind flow, surface temperature, evapotranspiration, and thermal comfort indicators like PET (Physiological Equivalent Temperature: a thermal comfort index based on a detailed human energy balance model. It estimates the effect of complex outdoor conditions (air temperature, mean radiant temperature, wind speed, humidity) on the human body, then translates this into an equivalent indoor air temperature that would cause the same physiological response. In ENVI-met, PET is calculated using a physically based approach and can account for individual parameters like clothing and activity and UTCI (Universal Thermal Climate Index: a thermal comfort index that estimates the outdoor thermal environment’s effect on humans, using a regression-based model. It incorporates air temperature, wind speed (extrapolated to 10 m height), mean radiant temperature, and humidity. In ENVI-met, UTCI is implemented as a fast, regression-based calculation, but it does not allow for customization of personal parameters like clothing or activity, as these are fixed in its underlying model). This allows for the testing of how urban morphology and material choices influence heat accumulation, ventilation patterns, and hydrological processes. Figure 53: diagram of Rhino plugins Ladybug and HoneyBee. Source: Ladybug tools RESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ GUIA DE RECOMANACIONS BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 114 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 114 Solweig (Solar and LongWave Environmental Irradiance Geometry model): Similar to previous tools, Solweig, developed by the Urban Climate Group of Gothenburg university, simulates the mean radiant temperature (MRT) by analysing solar radiation, shading from buildings and vegetation, and wind flow. To use Solweig for a case study in Granollers, the first step is to download the tool from the official website of the Gothenburg Urban Climate Group (direct link). The model requires both spatial and meteorological input data to function properly. For the spatial component, a digital elevation model (DEM) is essential. This can be obtained from LiDAR data specific to the Granollers area (see above how to get the LiDAR map through ICGC). Additionally, land cover maps—such as those provided by CREAF—are needed to define surface types, including vegetation, built areas, and paved surfaces. It is also necessary to integrate simulations of the proposed urbanization model into a GIS platform, where these spatial layers can be processed and formatted for input into Solweig. Local weather data also needs to be imported. Once all required input layers have been prepared, the simulation can be executed. Solweig will generate outputs including mean radiant temperature (MRT), shadow analysis, the Universal Thermal Climate Index (UTCI), and the Physiologically Equivalent Temperature (PET). The results are provided as raster maps, which can be visualized and analysed in GIS software such as QGIS to assess thermal comfort and microclimatic performance across different design scenarios. An illustrative result is provided by the UCCRN report, which ran simulations using the abovementioned tools. The picture below shows 2 simulations of urbanization in the La Bòbila sector and reveals spatial variations in exposure to heat stress. The first configuration promotes a compact development, with a series of open urban blocks with central courtyards, and dense vegetated areas. The map reflects the significant cooling effect of the densely vegetated area, highlighting the strategic role of green spaces. Figure 54: La Bòbila Outdoor Thermal Comfort Simulations – Prototype 1. Source: UCCRN Report, 2025 The second configuration features taller buildings to maximise unsealed surfaces, enhancing ventilation and shading by limiting the direct solar exposure on adjacent surfaces. The unsealed surfaces enable, overall, a cooler surface temperature while the vegetative cover further regulates the temperature. RESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ GUIA DE RECOMANACIONS BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 115 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 115 Figure 55: La Bòbila Outdoor Thermal Comfort Simulations – Prototype 2. Source: UCCRN Report, 2025 Flooding and Water Management Scenario Analysis: In parallel with microclimate simulations, it is essential to model the influence of various urbanization patterns on water drainage dynamics and flood risk. Scenario-based analyses should examine how different configurations affect the distribution and performance of Sustainable Urban Drainage Systems (SUDS), assess the impact of land use changes on surface runoff and soil infiltration, and evaluate the capacity of proposed urban layouts to withstand extreme weather events. Infoworks ICM: Infoworks ICM allows planners to simulate surface runoff, subsurface drainage, and flood risks under a range of rainfall scenarios. The software supports the import of GIS-based inputs (e.g., QGIS shapefiles) and enables detailed modelling of urban drainage networks. Within the software, the catchment area can be divided into sub-catchments, each assigned specific land cover characteristics. Sustainable Urban Drainage Systems (SUDS)—such as green roofs, swales, permeable pavements, detention basins, infiltration trenches, and soakaways— can be allocated to each sub-catchment. Multiple simulations can be run with varying SUD configurations to identify the optimal combination of solutions for reducing surface runoff and mitigating flood risk. Simulations produce outputs such as flow velocities, system capacity exceedances, inundation extents, and water depth at critical nodes. This enables the evaluation of different urban forms not only in terms of design and comfort but also in terms of hydrological resilience. RESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ GUIA DE RECOMANACIONS BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 116 GUIA DE RECURSOS PER A UNA CIUTAT MÉS VERDA I AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM 116 Table 10: Analysis of different catchment scenarios in La Bòbila. Source: Aquatec Report 2025 Aquatec elaborated this analysis explaining how different scenarios affect peak flows (Qpeak), volumes (V), and runoff coefficients at critical points in the catchment area of la Bòbila. The runoff coefficient helps assess system responsiveness to rainfall. This proves that the most efficient scenario to reduce flood risk was a mix of different SUDs and NBSs (i.e., green roofs, trenches, pervious pavements, and retention basins) as the scenario’s Runoff coefficient, 0.16, is closed from the one of the pre-urbanization diagnoses. This analysis is crucial to choose the best scenario and compare it to BAU practices. SWMM (Storm Water Management Model): SWMM is a free software used for decision support, planning, analysis, and design related to stormwater and other drainage systems, particularly useful for evaluating the outcomes of different strategies. Once installed, the model requires the integration of several key datasets. These typically include topographic and land use information—sourced from LiDAR, CREAF land cover maps, or GIS shapefiles of the Granollers area—as well as rainfall data, either historical or projected. Soil and infiltration characteristics must also be defined, including parameters such as soil type, infiltration rates (using methods like Horton), and the degree of imperviousness. Similarly to ICM, the hydrological model is constructed using SWMM’s graphical interface, where sub catchments are delineated and characterized by attributes such as slope, land cover, and infiltration potential. The hydraulic network is then configured through the placement of nodes and links, with Sustainable Urban Drainage Systems (SUDS)—such as green roofs, permeable pavements, or rain gardens—assigned to the relevant sub catchments. Once configured, the simulation produces time-based outputs on surface runoff, stormwater flow, infiltration, and pollutant transportation over time. The scenario can be iterating, by modifying the land cover, testing with different rainfall events, comparing different SUDs, etc. to help identify the most resilient design alternatives for future neighbourhood developments. By using these tools in combination, urban planners can examine trade-offs between density and comfort, assess material choices for their albedo and heat retention effects, and determine appropriate SUD strategies. These analyses inform subsequent planning instruments such as the Pla Parcial or Pla de Parcel·lació. RESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ GUIA DE RECOMANACIONS BIBLIOGRAFIA ANNEXOS URBAN PLANNING AND DESIGN READY FOR 2030 Finançat per la Unió Europea. Les opinions i punts de vista expressats són, però, exclusivament dels autors i no reflecteixen necessàriament els de la Unió Europea ni els de l’Agència Executiva Europea de Clima, Infraestructures i Medi Ambient (CINEA). Ni la Unió Europea ni l’autoritat que concedeix la subvenció poden ser considerades responsables d’aquests continguts. Aquest projecte ha rebut finançament de les Accions d’Innovació Horizon en virtut de l’acord de subvenció núm. 101096405.