La realitat del Marroc: la descolonització de les ments, estereotips i prejudicis

La realitat del Marroc: La descoloni琀稀ació de les ments, estereotips i prejudicis Lluis Albaiges, Elvira Bolos, Hugo Duro, Daniel Muñoz, Daniel Serrano. 10/11/2025 2 Actualment, pels espanyols el Marroc no és un lloc idíl·lic, tot el contrari. Aquesta idea no és un secret, el Marroc té mala fama a tot el territori. Gran part de la població té unes idees preconcebudes tant del país com dels seus ciutadans que, sent o no reals, busquen deixar en mal lloc a tot el territori. Hem pogut viure com en dir que es viatjava al Marroc només es rebien cares d’estranyesa acompanyades de comentaris qüestionant-se aquest viatge. Que ha segrestat l’ideari col·lectiu i fins a quin punt aquestes conviccions són reals? En un principi, la imatge de corsaris i d’uns estats islàmics en decadència —la imatge dels <moros=— es va començar a conformar com a éssers bàrbars i primitius per part de les nacions que sorgien a l’Europa renaixentista. Un cop consolidats alguns avenços en el pensament occidental, allò islàmic també va despertar una certa fascinació romàntica, i el viatge a Andalusia formaria part del <gran tour= imaginari, captant l’interès intel·lectual de molts pensadors. Al-Àndalus va insuflar cultura grega en un món, entès com a Europa, on predominaven l’analfabetisme i el funcionament medieval. Seria des de la visió etnocèntrica dels regnes cristians que s’ expulsaria el món islàmic, el qual, a partir d’aquell moment, pasaria a ser, imaginàriament per Occident, l’enemic a batre durant molts segles. 3 Els estats moderns, dipositaris màxims de la sobirania, defineixen la identitat i la pertinença dels seus ciutadans. Tot i que poden oferir protecció, sovint deriven en formes autoritàries de poder que, com descriu Achille Mbembe amb el concepte de necropolítica, decideixen sobre la vida i la mort dels súbdits. Les fronteres, traçades des dels despatxos sense atendre criteris humans o geogràfics, requereixen murs i mecanismes de control per mantenir-se, convertint-se en símbols del poder coercitiu de l’Estat. Mitjançant la propaganda i els mitjans, els governs creen realitats i delimiten un <nosaltres= i uns <altres=, deshumanitzant aquests darrers fins a justificar-ne la violència, i creant aquesta alteritat que és a la ment dels espanyols. En aquest sistema capitalista global, les persones són reduïdes a dades i consumidors, mentre les desigualtats Nord-Sud generen fluxos migratoris desesperats. Les màfies i les polítiques frontereres converteixen el Mediterrani en un espai de mort —un Mare Mortum— que contrasta tràgicament amb aquell Mare Nostrum que un dia simbolitzava civilització i pertinença. Dos policies a la frontera 4 El Marroc es troba al sud d’Espanya. La perspectiva que en tenim d’ell és de ser un lloc brut, incivilitzat, de mentalitat tancada i molt allunyat de nosaltres tant físicament com mentalment. La realitat del viatge és que els carrers de les ciutats són nets i es tracta d’un lloc que permet la diversitat religiosa (islam, cristianisme, hinduisme i judaisme). Els ciutadans són amables i hospitalaris, mostrant una gran simpatia envers la gent que visita la ciutat. Hi predominen l’àrab i el francès, no obstant això, a la zona nord molta gent en sap espanyol, especialment els jueus per les seves arrels hispanosefardites i per la relació directa amb l’Amèrica Llatina. Podem observar que es tracta d’un país amb diferents realitats que donen una gran diversitat al lloc com a resultat de la barreja de llengües i cultures que, tot i això, crea un ambient hospitalari. Carrers nets Mercat de la ciutat 5 Mercat típic a Tetuan Hospitalitat Marroquina cap els turistes Realitat de nens a la frontera demanant diners Espera per poder tornar al pais d’origen Vista dels sostres a Tetuan 6 Botiga d’espècies típica del Marroc Entrada amb decoració inspirada en l’arquitectura musulmana Normalització del gat com animal del carrer Rajoles com fonament de la decoració musulmana Espanya vista desde el Marroc, la distancia física és menor que la mental 7 Els viatges a l’exterior ens permeten enfrontar-nos de cara amb el nostre imaginari. La realitat sovint sol trencar i reformar aquestes idees preconcebudes per transformar-les en millors o pitjors versions. De la mateixa manera que els xinesos s’han d’enfrontar al xoc frontal d’impressions en arribar a França, com bé expliquen Yun-An Olivia i Stijn Reijnders a <Paris Offscreen: Chinese Tourists in Cinematic Paris=, el viatge al Marroc trenca realitats falses que han estat transmeses durant segles. La realitat és que no hi ha millor manera de fer-te una imatge veritable d’un lloc que anar-hi personalment i veure la vida i el dia a dia del territori. Aquest llibret busca expressar les nostres impressions sobre aquest enfrontament a l’alteritat que se’ns ha imposat des de sempre pel que un altre llibret del mateix tema podria ser completament diferent. No busquem tenir la raó absoluta sobre quina és la realitat del lloc i quines són les mentides que ens han explicat. El que busquem és que més gent tingui el coratge d’enfrontar-se cara a cara amb els seus ideals i tingui la intenció de canviar la seva cosmovisió d’una forma molt personal. Busquem animar a cadascú a formar uns ideals propis basats en unes experiències pròpies, no per haver-ho llegit en alguna part o per haver-ho sentit. Volem que les nostres impressions puguin servir d’exemple per començar una nova relació amb el coneixement que vulgui aprendre a través d’un mateix i que sigui capaç de diferenciar entre el que volen fer creure i el que realment és. Més documents Publicació amb llicència Creative Commons Reconeixement - CompartirIgual (CC-BY-SA) Aquest fanzin és resultat de treball de co-creació per estudiants de l’assignatura de Geografia Humana del Grau d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra (curs 2025/26): Més info en aquest codi QR: 50 anys de la Marxa Verda Mapa de Piri Reis de 1525 del Sud d’Espanya i Marroc La realitat mental sempre ha sigut més llunyana que la realitat física