Dos països, una història - Els vincles històrics entre el Marroc i Espanya

Els vincles històrics entre el Marroc i Espanya. DOS PAÏSOS, UNA HISTÒRIA Yann Ruz, Nil Mazón i Alessandro Aiosa, dimecres 12 del 2025. Universidad de al-Qarawiyyin, Fes, Marroc. El rey Don Pelayo en Covadonga, Luis de Madrazo (1855). Museo del Prado, Madrid. Vincles en l’eix espai-temps: encontres i desencontres La relació que comparteixen Espanya i Marroc no és casualitat, és una relació creada a partir d’un llarg passat que ressona directament en la manera com percebem l’altre. Des de l’arribada dels musulmans el 711 a la península Ibèrica fins a la caiguda de Granada l’any 1492, al-Àndalus fou l’espai en el qual la cultura, el saber, la llengua i la religió eren compartits en un ambient de fragilitat política. Una època que va deixar empremta a la identitat de tots dos. Amb la Reconquesta es va posar fi a aquesta convivència, però el vincle no es va trencar del tot, simplement va canviar, convertint-se en record, nostàlgia i en alguns casos rancor. Amb l’expulsió dels moriscos al segle XVII, una gran part va buscar refugi al Magrib, enduent-se amb ells parts de la seva antiga vida dins la península Ibèrica. Aquesta expulsió va mantenir vigent un pont invisible entre les dues ribes del Mediterrani. Durant els segles posteriors, amb el comerç i les tensions pels enclavaments nord-africans, els dos pobles van continuar creant una relació complexa de proximitat i desconfiança, a causa del record que mantenien de l’altre. Al segle XX, un nou conflicte va reobrir les ferides passades. La Guerra del Rif (1921-1926) fou un conflicte que per al Marroc era considerat com un acte heroic per la llibertat, però que per Espanya era una derrota horrorosa que feria l’orgull nacional. Aquest conflicte ens mostra com la memòria històrica influeix en les divisions, però alhora serveix per poder comprendre els desacords entre pobles. La percepció de l’altre no neix en el moment actual en el qual es produeix l’encontre, neix amb segles de memòria compartida: conquestes, exilis, fronteres i ideals que encara ara determinen com ens veiem. Mapa d’Al-Àndalus. Mapa del Marroc. Vincles en l’eix espai-temps: encontres i desencontres 1. Arrels històriques fins a la Guerra del Rif 711–1492: Al-Àndalus → convivència i intercanvi cultural. 1492–1609: Expulsió dels moriscos → diàspora i memòria compartida. Segles XVII–XIX: Contactes comercials i conflictes per Ceuta i Melilla. 1921–1926: Guerra del Rif → orgull marroquí / trauma espanyol. 2. Eixos de reflexió La memòria col·lectiva és el fil invisible que uneix els pobles. Els encontres passats condicionen la percepció present. La història no només separa: també pot oferir comprensió. 3. Idea central <Cap poble s’entén sense mirar-se en el mirall de la seva història compartida.= Embargo de los moriscos en el Grao de Valencia, Pere Oromig (1616, Colección Bancaja. Orientalisme, colonialisme i postcolonialisme: el Protectorat espanyol al Marroc El protectorat espanyol al Marroc es divideix en 6 fases. Fase 1: 1912 a 1918. Es caracteritza pels intents de pacificació, però es va veure afectat per interessos polítics i econòmics. Fase 2: 1920-1927. Iniciada per Damaso Berenguer com a Alt Comissionat inici de grans operacions militars i pacificació total del territori. Fase 3: 1928 a 1932. Va ser el primer moment de pau, que va suposar la intervenció de les oficines d’Intervenció, milloraran les zones rurals marroquis. Fase 4: 1936 a 1939. Amb la guerra civil l’exèrcit espanyol ho aprofita per entrenar als soldats. Fase 5: 1940 a 1945. Va ser el pitjor moment econòmic pel Protectorat. Fase 6: 1946 a 1956. És el millor moment d’Espanya al Marroc, gràcies a que l’economia va millorar junt amb la política internacional. Mapa del Protectorat espanyol al Marroc. Centro Nacional de Información Cartográfica,1952. Referències: A, Guerra (2022). Las seis fases del Protectorado español. El faro de Ceuta. Orientalisme, colonialisme i postcolonialisme: el Protectorat espanyol al Marroc El 1911, les tropes espanyoles van fins al Rif oriental per poder accedir a una zona muntanyosa, liderada per unes tribus amb les quals l’exercit espanyol va negociar sense arribar a la violència. Aquest període de pacificació va durar fins que va arribar al poder la família d’Abd-el-Krim, el 1921 va haver-hi la batalla d’Annual on l’exercit espanyol la va perdre perquè van deixar el seu territori desprotegit, això va provocar que molts soldats morissin. Evidenciava una mala gestió en el bàndol espanyol, qui va investigar aquest fet va ser el general Juan Picasso. Imatge de la batalla d’Annual durant La Guerra del Rif. Es troba dintre del Llibre de Eduardo Perez Ortiz, 18 meses de cautiverio. De Annual a Monte Arruit. Mellila, 1923. Referéncies: J.Bonvehi (2022). Els deliris espanyols al Marroc. Histories d’Europa. Tipologies de desplaçament: viatges d’anada i tornada, viatge vs turisme, qui viatja i qui emigra legal/il·legalment Transport legal Rutes principals: -Marítimes: Algesires ↔ Tànger → +5 milions de passatgers/any Font: Autoridad Portuaria Bahía de Algeciras (2024) -Terrestres: Fronteres de Ceuta i Melilla (ús familiar, laboral i comercial). -Aèries: Connexions Madrid/Barcelona/Màlaga ↔ Casablanca/ Marràqueix/Tànger. Fluxos destacats: -Operació Pas de l’Estret: desenes de milers de marroquins tornen cada estiu. -Turisme bidireccional: Espanya = 2n país emissor cap al Marroc; més marroquins visiten Andalusia i Catalunya. Efecte: Reforça vincles econòmics i culturals, però mostra desigualtats en la llibertat de moviment. Port d’Algiceras, Andalusia. Estret de Gibraltar. Transport il·legal / irregular Rutes principals: -Mediterrani occidental: nord del Marroc → Andalusia. -Atlàntica: sud del Marroc/Sàhara Occidental → Illes Canàries. -Terrestres: intents d’entrada a Ceuta i Melilla. Dades clau: -Més del 40% de les arribades irregulars (2024): persones marroquines o en trànsit pel país. Font: OIM, 2024 -Centenars de morts anuals a les travessies marítimes. Font: OIM – <Missing Migrants=, 2024 Control i efectes: -Patrulles mixtes i vigilància tecnològica. →Reducció d’intents, però rutes més llargues i perilloses. Font: EuromedRights, 2024 La frontera és un espai viu d’intercanvi i desigualtat: Legal: Connexió econòmica i turística. Irregular: Recerca d’oportunitats i supervivència, sovint amb risc extrem. Tipologies de desplaçament: viatges d’anada i tornada, viatge vs turisme, qui viatja i qui emigra legal/il·legalment Mapa de les rutes migratòries legals i irregulars entre Espanya i el Marroc. Aquest fanzine analitza els vincles històrics i culturals entre Espanya i el Marroc, dos territoris units per una relació complexa que combina cooperació, dependència i memòria compartida. A través d’un recorregut que abasta des de l’època colonial fins a les dinàmiques contemporànies de migració i mobilitat, s’exploren les múltiples formes d’encontre i desencontre que han definit les seves interaccions. L’obra parteix d’una reflexió sobre la manera en què el temps i la memòria col·lectiva condicionen la percepció de l’altre, tot vinculant els processos històrics, com el protectorat espanyol al Marroc o la guerra del Rif, amb les realitats actuals de frontera, turisme i desplaçament. Amb una mirada crítica i interdisciplinària, el fanzine proposa comprendre les relacions hispanomarroquines com un espai dinàmic de transformació constant, on el passat colonial i el present globalitzat s’entrellacen per configurar noves formes de convivència, identitat i intercanvi. Aquest fanzin és resultat de treball de co-creació per estudiants de l’assignatura de Geografia Humana del Grau d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra (curs 2025/26): Més info en aquest codi QR: Publicació amb llicència Creative Commons Reconeixement - CompartirIgual (CC-BY-SA) Referències. Mapa d’Al-Andalus Mapa de la Reconquesta Espanyola Mapa del Protectorat espanyol al Marroc Mapa de la marxa Verda de l’exèrcit espanyol al Sahara