La normativa asseguradora mallorquina de 1492 i la influència de les ordinacions barcelonines

BSAL, 55 (1999), 145-162. LA NORMATIVA ASSEGURADORA MALLORQUINA DE 1492 I LA INFLUÈNCIA DE LES ORDINACIONS BARCELONINES. JERÒNIA PONS PONS* El desenvolupament de l'assegurança marítima durant els segles medievals generà tota una sèrie de normes legislatives a diferents indrets de la mediterrània que persistiren durant centúries, en el cas de les àrees d' influència catalana fins a l'aparició del Codi de Comerç de 1829. Malgrat l'aparença d'immobilitat les transformacions a la pràctica que envolta l'activitat comercial i les operacions asseguradores conduí a nombroses fórmules de flexibilització de la llei, bàsicament acords privats entre assegurats i asseguradors, per tal d'adaptar el marc jurídic a la realitat econòmica. Aquests canvis i adaptacions permeteren continuar l'activitat asseguradora sense rectificar la legislació malgrat que en moltes ocasions, sobretot en el segle XVII i XVIII, es donaren importants contradiccions entre la llei i la pràctica asseguradora. La ciutat de Barcelona com un dels centres comercials de l'època formulà des d'antic diferents ordinacions que regularen aquestes activitats.1 Les ordinacions més antigues daten de l'any 1432. Són les més reduïdes i bàsicament prohibien la cobertura del risc a aquelles embarcacions que es consideraven enemigues: les naus venecianes, florentines, genoveses, pisanes, luqueses i sieneses o llombardes. Aquesta prohibició es suspengué quan finalitzà la guerra el 8 de gener de 1434. Les següents ordinacions es publiquen el 21 de novembre de Universidad de Sevilla 1 Els textos de les diferents ordinacions barcelonines, foren recollides, parcial o totalment en les diferents obres de Jean-Marie PARDESSUS: Colleclion de lois mariiimesA.\-6, París, 1928-1931 i Ferran VALLS TABERNER: Consolat de Mar, 111, Barcelona. 1933. L'estudi històric-jurídic de la normativa barcelonina, per la seva importància i influència en la legislació mediterrània posterior, ha estat objecte de nombrosos estudis monogràfics o s'ha fet menció en el marc d'estudis més amplis. A part de l'esmentat Pardessus, es troben referències als treballs següents: Enrico BENSA: // connato di assicurazione nel Medio Evo. Studi e Ricerche, Genova, 1884; Santos CORONAS GONZÀLEZ: Derecho mercantil castellano. Dos estudiós históricos, León, 1979; G. STEFANI: L'assicurazione a Venezia dalle origini alla fine della Serenissima, 2 voi., Trieste, 1956; L. PIATTOLI: "Ricerche intorno all'assicurazione nel medio evo I. L'assicurazione di una parte della cosa comune". Assicurazioni, 1937, 488-497; Manuel BASAS: "Contribución al estudio del seguro marítimo en el siglo XVI", Revista de Derecho Mercantil, XXIV, 1957, 307-346; Mario DEL TREPPO: Els mercaders catalans i l'expansió de la Corona catalano-aragonesa al segle XV, Barcelona, 1976; Federigo MELIS: Origini e sviluppi delle assicurazioni in Italia (secoli XIV-XVI). Roma, 1975; Claude CARRÈRE: Bandone, centre economique a l'epoque des difficultés (1380-1462), Paris, 1967; Gustavo ROMANELLI et olii, "Le ordinanze di Barcellona del XV secolo sulle assicurazioni marittime", Archivio Giuridico, CLXXXV, 2, 1973, 121-143. Però, els autors que més han reflexionat sobre aquestes han estat especialment Arcadi GARCÍA SANZ; Maria Teresa FERRER MALLOL: Assegurances i canvis marítims medievals a Barcelona, Barcelona, 1983 i també Arcadi GARCÍA SANZ: "Ordinacions inèdites de Barcelona i Perpinyà sobre assegurances marítimes", Estudis d'Història Medieval, IV, 1971, 121-141. Finalment, cal parlar de l'obra de Manuel Jesús PELÀEZ. Aquest és l'autor que ha concentrat major esforç i obra a l'estudi de les ordinacions barcelonines i també per extensió a la seva influència en altres legislacions asseguradores posteriors. Les seves investigacions sobre el tema es concentren preferentment en tres treballs: Tres estudiós de historia del Derecho marítimo cataldn en su proyección italiana, Barcelona, 1980; "La legislación històrica barcelonesa de seguros marítimos en su proyección italiana", Anuario de Derecho Marítimo, I, 1981, 95-129 i Cambios y seguros marítimos en Derecho Cataldn y Balear, Bolònia, 1984. En aquestes tres obres Manuel Jesús PELÀEZ efectua una crítica acurada als diferents autors que han estudiat les diferents regulacions catalanes. 146 JERÒNIA PONS PONS 1435. Consten de 20 capítols que constituiran el nucli de la regulació asseguradora que serà perfeccionada amb les del 1452, 1458 i, finalment, amb les del 1484.2 Les darreres tindran una major projecció internacional. La influència de la normativa barcelonina de 1484 fou molt important a l'àrea catalana, inclòs Nàpols i Sicília, inspirant també els més importants capítols de les normatives de Messina. Entre d'altres destaca la prohibició d'introduir pactes que deroguin les pròpies ordinacions, la invalidesa de l'assegurança impagada, i l'obligatorietat del document públic.3 D'igual manera la legislació mallorquina sobre les assegurances marítimes rebé l'influx de les regulacions barcelonines de 1484. La historiografia sobre el tema suposava, fins el moment, que no existien disposicions i ordinacions pròpies sobre assegurances marítimes, sinó que es regien per les normes barcelonines.4 En contra d'aquest parer cal dir que A. Pons recollí la notícia de la publicació en el 1492 per el governador de Mallorca, Gimeno Pérez, de 26 capítols que ordenen l'assegurança a l'illa.5 La normativa fou presentada pel Col·legi de la Mercaderia. La manca dels capítols originals, del que únicament disposaven del resum "sui generis" d'Antoni Pons feia molt agosarat l'establiment de comparacions.6 Certament aquestes normativa mallorquina es localitzà a l'Arxiu del Regne de Mallorca, en la secció de suplicacions.7 L'anàlisi de les ordinacions mallorquines (=OM) permet confirmar la clara influència de les ordinacions barcelonines (=OB) (veure apèndix). En nombrosos articles, la redacció mallorquina representa còpia literal de la catalana. Malgrat tot, el text mallorquí disposa d'una articulació pròpia i de capítols amb contingut original. L'existència de aquestes ordinacions pròpies dificulta la interpretació de la fórmula detectada als contractes d'assegurança del cinc-cents i sis-cents, que inclouen al seu encapçalament la contractació de l'assegurança "segons les noves ordinacions", que fins ara 2 Entre unes i altres ordinacions existeixen algunes correccions: en 1461, 1471, 1494 i 1513. Manuel Jesús PELÀEZ: "La legislación històrica barcelonesa de seguros marítimos en su proyección italiana", 101. En aquest mateix article aquest autor critica a Arcadi Garcia Sanz per incloure altres correccions (1462, 1465, 1469 i 1470) que ell considera només llicències atorgades per assegurar mercaderies o embarcacions estrangeres. Per a veure les diferències entre les diferents ordinacions i les modificacions introduïdes fins arribar a la més o manco definitiva de 1484 Arcadi GARCÍA SANZ i Maria Teresa FERRER MALI.OL: Assegurances i canvismedievals a Barcelona, 154-163. 3 Manuel Jesús PELÀEZ: Cambios y seguros marítimos en Derecho Catalan y Balear, 138. Ell mateix a "La legislación històrica barcelonesa de seguros marítimos en su proyección italiana", 105-116, analitza les repercussions de les ordinacions barcelonines a Savana, València, el Consolat de Burgos i la normativa francesa sobre comerç de 1673. El model català servirà de referència a Florència, a les lleis venecianes de 1586, 1602 i 1624. Però on realment es nota la influència és a la pràctica asseguradora siciliana i napolitana. 4 Manuel Jesús PELÀEZ escriu:Un hecho constatable dentro de la normativa consular y municipal de Mallorca es la carència de ordenanzas y disposiciones sobre seguros marítimos, ya que tanto en Mallorca tomo en Menorca van a estar vigentes las distintas ordenanzas barcelonesas del siglo XV. Veure: Cambios y seguros marítimos en el Derecho Catalan v Balear, 124. 5 Antoni PONS: Historia de Mallorca, VI, Palma, 1970, 68. 6 Antoni Pons no esmentava la font ni la situació documental de les ordinacions. Per tant els primers anàlisis es realitzaren a partir del resum d'aquest autor. Jerònia PONS PONS: "El pago del seguro marítimo y los conflictos ante el Tribunal Consular", Pedralbes, 12, 1992, 71-94. La regesta d'Antoni Pons no fa distinció dels capítols i confon alguns elements importants com els canvis marítims amb les lletres de canvi. Per tant era quasi impossible efectuar un anàlisi en profunditat d'ambdues ordinacions. 7 Arxiu del Regne de Mallorca, Suplicacions, 41, ff. 217-225v. LA NORMATIVA ASSEGURADORA MALLORQUINA DE 1492 147 s'havien interpretat com una referència a les ordinacions catalanes de 1484. Aquesta frase podria també fer referència a les ordinacions mallorquines del 1492.8 En línies generals, la norma asseguradora mallorquina es distingeix de la barcelonina del 1484 pels següents elements: 1) Els capítols mallorquins s'ajusten als costums i institucions illenques. La primera acomodació destacable s'indica en el capítol primer (OM) on s'especifica que quan el cost de les mercaderies no es sap o no es concreta per part de l'assegurat al contracte d'assegurança s'indicarà el cost segons els victigals. Aquest era un impost sobre el transport de mercaderies que s'aplicava a Mallorca des del segle XIV.9 Les barcelonines, també en el seu capítol primer, indican únicament que el cost s'adjudicarà segons lo spatxament del general.10 En el mateix capítol es precisa la similitud en la destinació de les multes que s'aplicaran als transgressors de la norma que estableix l'obligació de córrer el risc de la vuitena per part de l'assegurat vassall del rei i de la quarta part pels estrangers. A Mallorca la quantitat recaptada en concepte de ban en divideix en tres parts iguals. La primera es destina a la judicatura dels Cònsols de Mar, l'altra per la muralla de la Ciutat i el terç restant a l'acusador. Els bans aplicats en altres capítols tenen la mateixa adjudicació. A Barcelona es distribuïa, també, en tres parts però s'assignen una part a l'oficial qui efectua l'execució, l'altra fracció a l'obra de la Llotja i la darrera, també, al denunciant. Es pot incloure en aquest grup la fixació d'un interès diferent entre Barcelona i Mallorca en alguns capítols referits al sistema processal. En el capítol 18è les ordinacions mallorquines adjudiquen un interès del vuit per cent anual pel temps que l'assegurat s'és torbarà en tornar la quantitat rebuda si no s'ha fet sentència sobre la causa plantejada. En les ordinacions catalanes (capítol 19è), s'atribueixen dos sous per lliura pel mateix concepte, és a dir un deu per cent." 2) La incorporació de prohibicions relacionades amb la cobertura d'alguns riscs. En aquest apartat cal destacar la introducció de tres capítols originals, al menys no són incorporats de les ordinacions barcelonines de l'any 1484. En el capítol setè titulat que senyor o personer nos puga assegurar sobre buch e nolits, es priven les assegurances sobre buc i nòlits contractades pels parçoners de l'embarcació per l'incertimení del valor dels nolits. Aquesta prohibició no apareix de forma explícita a les ordinacions barcelonines. El següent capítol, el vuitè, apareix sota l'encapçalament que los asseguradors no son tenguts a barateria de patró. S'argumenta, en aquest apartat, que els asseguradors no són 8 L'autora no descarta que la inclusió de la frase "segons les noves ordinacions" es refereixi a les ordinacions barcelonines de 1484 com esmenta Manuel Jesús PELÀEZ: Cambios y seguros marítimos en el Derecho Catalàn y Balear, 124, però l'existència de les ordinacions mallorquines no ho deixa tant clar. 9 El victigal fou un impost concedit pel rei Joan I en 1393 a la Universitat perquè aplicàs taxes impositores sobre diferents productes. Entre els imposts més coneguts està el victigal de l'oli i el victigal de la mercaderia. Ubaldo DE CASANOVA; Josep Francesc LÓPEZ BONET: Diccionario de terminos históricos del Reina de Mallorca (s. XIII-XVII1), Palma, 1986, 110. 10 Ferran VALLS TABERNER: Consolat de mar, III, 79. 11 Ferran VALLS TABERNER: Consolat de mar, III, 99. 148 JERÒNIA PONS PONS responsables de la barataria o mala fe del patró, i és obligació dels assegurats investigar la bondat, virtut e indústria del capità o patró del vaixell on carreguen les seves mercaderies. En el cas que l'assegurat inclogui o obligui per pacte als asseguradors a córrer el risc de barataria, aquestes obligacions es declaren nul·les i no es pot entaular judici per aquest motiu. En aquesta ocasió els asseguradors es declaren eximits de qualsevol responsabilitat i guanyen els premis rebuts. En el novè capítol s'eximeix als asseguradors de córrer el risc de robes gastades o banyades. Segon es desprèn del text, cl costum mallorquí permetia reservar el dret d'incloure aquest risc, per pacte explícit, als asseguradors. Degut als nombrosos litigis i discussions establertes per aquest motiu les noves ordinacions prohibeixen que es fase judici. En el cas de que l'assegurat inici una causa per aquesta raó automàticament els asseguradors queden alliberats del gast o la banyadura de les robes. 3) L'eliminació o omissió d'algunes prohibicions o obligacions incloses a les normes barcelonines. Les ordinacions mallorquines no acoten l'àmbit espacial que es pot cobrir per les assegurances contractades a l'illa. D'aquesta forma a Mallorca no s'incorpora el capítol segon de Barcelona que robes carregades dallà l'Estret per portar en Flandes o en Barbaria, etc, ne navilis, no.s puguen assegurar,12 per la impossibilitat de saber la veritat de la càrrega. S'exceptuen les assegurances contractades per ciutadans de Barcelona. Si les robes o embarcacions es carreguen més enllà de Gibraltar i es dirigeixen a l'est, a excepció de Barberia sí es poden assegurar. A Mallorca es poden assegurar totes les robes, mercaderies i embarcacions que vindran a Mallorca (capítol III OM), tret de les d'enemics, i les que sortiran de l'illa malgrat siguin d'enemics (capítol IV OM). No s'incorpora tampoc el capítol quart (OB) que esmenta instruccions sobre les assegurances concertades sobre les robes carregades a Alexandria. S'elimina, també, el darrer capítol (25 OB) relacionat amb les normes processals. Els cònsols prendran jurament als assegurats i asseguradors, abans d'iniciar un plet, que no hauran fet pactes cn contra de les ordinacions tant de paraula com per escrit. 4) Major desenvolupament d'alguns capítols sobre l'actuació processal. Bàsicament, l'extensió i detall de les ordinacions mallorquines s'inclouen cn dos capítols. En el capítol 18 de la paga de les seguretats e de les excepcions que seran opposades e moltes modifficacions per dites excepcions s'incorpora un apartat original sota el subtítol Al que son tenguts los asseguradors si les proves toquen a ells. L'article especifica la possibilitat que després de pagades les quantitats exigides pels assegurats la sentència afavoreixi als asseguradors. En aquest cas els assegurats retornaran les quantitats pagades pels asseguradors més el vuit per cent d'interès des del moment en que la quantitat fou pagada per l'assegurador fins el retorn real dels diners per l'assegurat. El contingut del capítol 21 titulat de la pena que incorren aquells qui indegudament se fan pagar les seguretats està basat en el paràgraf tercer del capítol 19 de les ordinacions barcelonines. Nogensmenys, té un desenvolupament més extens on es concreten algunes de les possibles infraccions o fraus que són possibles per part dels asseguradors i les solucions i multes imposades si són conegudes les infraccions pels Consols, encara que hi hagi sentència anterior al seu favor. 12 Ferran VALLS TADLRNKR: Consolat de mar. III, 81-82. LA NORMATIVA ASSEGURADORA MALLORQUINA DE 1492 149 No s'ha pogut, fins el moment, avaluar si la normativa pròpia i autòctona descrita, inspirada en les ordinacions barcelonines de 1484, s'utilitzà en la pràctica jurídica mallorquina. Nogensmenys el que si se pot establir, mitjançant l'estudi de nombroses pòlisses d'assegurances del segle XVII i a l'exercici processal del Tribunal del Consolat és l'aplicació de la norma catalana13 en el judicis mallorquins. A les assegurances contractades a Mallorca, a mesura que avança el segle, s'introdueixen formules pel tal de fugir de la rigidesa de la norma i dinamitzar les operacions asseguradores. Entre d'altres cal destacar la contractació de pòlisses privades sense la participació de notari públic, prohibides per les normes catalanes i mallorquines, l'acceptació de la cobertura total del valor assegurat o l'acord entre les part de no presentar la pòlissa de carregament en el cas de sinistre. Aquesta pràctica tolerada contrasta en la fèrria aplicació de l'antiga norma medieval als plets quan en romp el consens entre assegurats i asseguradors. Però en tots els judicis estudiats per a la segona meitat del sis-cents els articles esmentats corresponen al contingut i ordre de la regulació barcelonina d'assegurances de 1484, no a la articulació de les ordinacions mallorquines. No s'ha pogut datar la substitució de la norma mallorquina o si aquesta es dugué realment a la pràctica, però en la documentació queda molt clar que les decisions judicials presses tenen com a marc jurídic la legislació catalana. L'enorme difusió dels costums i normes del Consolat de Mar barceloní al mediterrani s'imposà per sobre de les ordinacions particulars redactades a Mallorca. COMPARACIÓ ENTRE LES ORDINACIONS MALLORQUINES DE 1492 I LES ORDINACIONS CATALANES DE 1484 La comparació capítol a capítol s'ha establir a partir del títol i contingut de les ordinacions mallorquines (=OM) i identificant el contingut similar a les ordinacions barcelonines (=OB). El text de referència de les ordinacions catalanes s'ha pres de l'obra de Ferran Valls Taberner: El consolat de Mar, III, 1933 (les planes indicades corresponen a n'aquesta edició). En cas de no existir correspondència s'indica l'originalitat. Capítol 1 OM que totas fustas, cambis o havers axi de vassalls del Senyor Rey com de strangers poden ésser assegurades en mallorques fins en set octaus o tres quarts. OB cap. 1, paràgraf ler, pp. 78-79 Capítol 2 OM que los navilis sien sumats e lo modo del stim e lo que se ha de deduhir de dit stim. OB cap. 1, paràgraf 4art., pp. 80-81. Capítol 3 OM que robes de genovesos ne de Inimichs del Senyor Rey no puguen ésser assegurades. OB cap. 1, paràgraf 3er, p. 80. 13 Sobre els pactes privats introduits a les pòlisses d'assegurances contraries a la norma i els plets entaulats entre assegurats i asseguradors on es recullen les normes catalanes Jerònia PONS PONS: "Legislación y práctica en el seguro marítimo. Las contradicciones de la segunda mitad del seiscientos en Mallorca", en Carlos MARTÍNEZ SHAW (ed): El Derecho y el Mar en la España Moderna, Granada, 1995, 39-58 i a Jerònia PONS PONS: Companyies i mercat assegurador a Mallorca, Palma de Mallorca, 1996, 149¬ 201. 150 JERÒNIA PONS PONS Capítol 4 OM que tots navilis e havers que vinguen en Mallorques e los que axiran de Mallorques encare que sien de genovesos o de innimichs puguen ésser assegurats. OB cap. 3, fragment original, pp. 82-83. Capítol 5 OM que cambis dats a risch de buch e nolits o de havers se puguen assigurar. OB no hi ha cap capítol amb aquest contingut. Capítol 6 OM que los asseguradors no haien guanyat sino per lo que hauran corregut de risch ab algunes limittacions. OB cap. 5, fragment original, p. 84. Capítol 7 OM que senyor o personer nos puga assegurar sobre buch e nolits. OB no hi ha cap capítol amb aquest contingut. Capítol 8 OM que los asseguradors no son tenguts a barateria de patró. OB no hi ha cap capítol amb aquest contingut. Capítol 9 OM que los asseguradors no son tenguts per robes guastades e banyades. OB no hi ha cap capítol amb aquest contingut. Capítol 10 OM que totes les seguretats se haien a fer ab cartes publiques presen per notari e no ab polices o albaranans. OB Cap. 7, pp. 86-87. Capítol 11 OM que los quis faran assegurar haien a jurar que les seguretats son vertaderas e que designa les robes, pes, cost e valor. OB Cap. 9, pp. 87-89. Capítol 12 OM que los asseguradors haien a jurar que la ferma que fan es vertadera e no ficta. OB Cap. 10, pp. 86-87. Capítol 13 OM "que no gosen posar paraules deogatories a les presents ordinacions. OB Cap. 13, p. 93. Capítol 14 OM que les seguretats no seran pagades no valegan OB Cap. 15, p. 94. LA NORMATIVA ASSEGURADORA MALLORQUINA DE 1492 151 Capítol 15 OM de pena de notari OB Cap. 14, pp. 93-94. Capítol 16 OM que vitualles poden ésser assegurades no obstants les presents ordinacions OB Cap. 18, p. 97. Capítol 17 OM que si era nova de la pèrdua no valega OB Cap. 17, pp. 93-94. Capítol 18 OM que la paga de les seguretats e de les excepcions que seran opposades e moltes modifficacions per dites excepcions. OB Els 3 primers paràgrafs: Cap. 19, paràgrafs ler i 2on, pp. 97-99; El 4art paràgraf: Cap. 20, p. 101; el 5è paràgraf: Cap. 19, paràgraf 4art, p. 100; el 6è paràgraf: Cap. 21, p. 102. Capítol 19 OM que vinent lo temps de la paga los asseguradors puguen entrar en los mèrits de llurs excepcions. OB Cap. 22, p. 103. Capítol 20 OM del temps de la paga que han afer los asseguradors OB Cap. 23, pp. 103-104. Capítol 21 OM de la pena que incorren aquells qui indegudament se fan pagar les seguretats OB Cap 19, 3er paràgraf, fragment original, pp. 99-100. Capítol 22 OM que negu nos puga assegurar en altres parts per tant com li mancaria fins als set octaus o tres quarts. OB Cap. 6, pp. 85-86. Capítol 23 OM que lasfermas de hun matex contracte dels asseguradors haien força de hun matex concepte OB Cap. 16, p. 94. Capítol 24 OM que les seguretats se haien acausar per pacte segons les presents ordinacions. OB Cap. 11, p. 89. 152 JERÒNIA PONS PONS Capítol 25 OM que no poden declinar defor dels Consols. OB Cap. 12, p. 91. Capítol 26 OM que les seguretats fetes abans de les presents ordinacions no sien encloses en dites ordinacions OB Cap. 24, pp. 104-105. APÈNDIX 1492, juny, 23, Ciutat de Mallorca. Arxiu del Regne de Mallorca, Suplicacions, 41, ff. 217-225v. Ordinacions mallorquines que regulen la contractació de les assegurances marítimes. Ordinacions fetas sobre les seguretats marítimes Capítol primer que totas fustas, cambis o havers, axíde vassalls del Senyor Rey com de strangers, poden ésser assegurades en Mallorques fins en set octaus o tres quarts. Primerament que tots e sengles navilis o fustes, axí de vassalls del Senyor Rey com de strangers de qualsevol nació sien, e tots cambis dats a risch de aquells, e totes robes, mercaderias o tots havers e cambis dats a risch de aquelles qui.s carregaran sobre dits navilis o fustes es navegaran ab aquellas en qualsevol part del món, se puguen assegurar en Mallorques. Ço és: de vassalls del Senyor Rey fins en set octaus; e de strangers fins los tres quarts tantsolament del ver cost; lo qual cost puguen ésser compresos tots los spachaments e altres despeses e costs de tals seguretats. E lo qui.s fara assegurar e de qui seran los dits navilis, cambis, robes e havers haien a córrer risch; ço és: los dits vassalls del Senyor Rey de la vuytena part e los strangers de la quarta part. E si sera fet lo contrari, directament o indirectament, que en tal com sera de més dels set octaus dels vassalls del Senyor Rey o del tres quarts dels strangers, sia nulla e no aproefit als assegurats, e los asseguradors haien guanyat tots los preus hauran rebuts per fer les seguretats, ne per tant com seria de més del set octaus o dels tres quarts los asseguradors non puguen ésser convenguts, ne se.n puga ésser fet juy algu. E en cars de pèrdua, despeses o dan algu, lo assegurat haia apendre en compte e satisfacció del dit dan, despeses o pèrdua, tota aquella quantitat que te de més se sera feta assegurar axí com si vertaderament li fos pagada. E si la quantitat que de més se sera assegurada no abastava a la dita pèrdua, despeses o dan, en tal cas, tots los asseguradors paguen la resta e facen compliment a la dita pèrdua, despeses o dan, se sera seguit en les coses per ell assegurades. E ultra les dites coses, los dits assegurats qui de més se seran fets assegurar incorreguen en ban de cent lliures mallorquines, del qual ban la terça part sia aequisida e applicada a les judicadures dels magniffichs Cònsols, e l'altre terça part per los murs de la Ciutat, e l'altre terça part al aceusador. Entès, emperò, e declarat que si no.s pora haver lo vertader cost de les robes qui.s carregaran en Mallorques, se haia ametre e de singar \cnJ les cartes de tals seguretats lo cost segons los spachaments dels vitigals. Capítol Segon que los navilis sien stimats, e lo modo del stim, e lo que se ha a deduhir de dit stim. LA NORMATIVA ASSEGURADORA MALLORQUINA DE 1492 153 Entès, emperò, que abans no puguen ésser fetas seguretats sobre navilis o fustes haien ésser stimades per dos homens, elegidors per los magniffichs Cònsols, los quals, migençant jurament, haien a fer dit stim, segons Déu e llurs bones consiències. E tal stim se haia ametre e designar en les cartes de tals seguretats axí que tot lo risch de tals navilis puga ésser reduhit e assegurat sobre lo buch de aquell. E si cars sera lo buch de tals navilis, lo risch del qual sera reduhit e assegurat, se perdrà, e los menbres e arreus de aquell se trobaven o.s salvaven, que lo valor de aquells hàien a contribuhir per porrata de llur valor en la pèrdua de dit buch. E, en tal cars, lo buch, menbre e arreus sien hauts per ajermanats e sia comptat axí com si eran agermanats. E del dit stim haia e sia tengut corre de risch lo vassall del Senyor Rey la vuytena part e lo stranger de la quarta part. E si sobre dits navilis o fustes seran presos cambis o degut algun \deute o/ crèdit de e per los quals dits navilis sien obligats specialment e expresse, e encara que dits cambis, deutes o crèdits vaien a risch de buch e nòlits de dits navilis, se haien a deduhir dits cambis o deutes e crèdits, tant quant muntaran dels set octaus o dels tres quarts del dit stim. E lo que restarà se puga assegurar per dit navilis o fustes e no més avant. E si lo contrari serà fet en lo que de més se seran fets assegurar sia fet en e per lo modo e ab lo ban segons que en lo primer capítol és ordenat. E en dits deutes o crèdits no hi sia entès lo que sera degut per lo sou a la gent. Capítol IIIer que robes de genovesos ne de Inimichs del Senyor Rey no puguen ésser assegurades ítem que robes, mercaderias o havers, navilis o fustes qui sien de genovesos e de altres persones que sien inimigues del Senyor Rey, ne de amichs qui tinguen participi ab aquells dits navilis o havers, no puguen ésser assegurats en Mallorques, directament o indirecta, per supposat fossen guiats dits navilis o havers. E si sera fet lo encontrari, tals seguretats sien, ipso facto, nul.les e no se'n puga fer juy algú, tostemps havent guanyat los dits asseguradors los preus hauran rebuts de tals seguretats. E sia incorregut, lo tal assegurat, en ban de tanta quantitat com se seria fet assegurar. Del qual ban sia acquisida e aplicada la terça part a les judicadures dels Cònsols, e l'altre terça part per los murs de la Ciutat, e laltre terça part al accusador. Capítol IIII que tots navilis e havers que vinguen en Mallorques e los que axiran de Mallorques, encare que sien de genovesos o de innimichs, puguen ésser assegurats. ítem, que qualsevol robes o mercaderies o havers qui.s carregaran en qualsevol parts del món, per aportar en lo Regne de Mallorqes, e, axí matex, qualsevol navilis o fustes ab los quals dits havers se carregaran, e cambis dats a risch de dits navilis, e de dits havers, e, per lo semblant, robes o havers qui.s carregaran en Mallorques, ara sien de genovesos o de Inimichs del Senyor Rey, puguen ésser assegurats en Mallorques fins lo set octaus, si seran de vassalls del Senyor Rey, de dels tres quarts si seran de strangers, corrent tostemps lo risch de la vuytena part lo vassall del Senyor Rey e lo stranger de la quarta part del ver cost, compresos los spachaments e cost de la seguretat. E si no.s pora haver lo ver cost dels havers carregats en Mallorques, se haia ametre lo cost segons los spachaments dels vitigals. E si los havers se carregaran fora lo present Regne de Mallorques, lo assegurat e assegurador se puxen concordar de dos corredors de orella, o de dos altres homes, los quals, migençant jurament lo qual haien a fer en presencia del notari, e testimonis de l'acte o contracte de la seguretat que stimaran lo valor de dits havers, segons Déu e llurs bones consiensies, valen al comptat tal havers e los dits navilis haien ésser stimats. E sia fet segons en lo capitol segon del stim de navilis es contengut. E si demés se seran fets assegurar del que dalt es dit en lo que de se seran assegurats, sia fet en e per lo modo, e ab lo ban segons en lo primer capítol es contengut. Capítol Vè que cambis dats a risch de buch, e nòlits, o de havers se puguen assigurar. 160 JERÒNIA PONS PONS emperò, en les predites sentènsias seran stades provades e deduhides dites malesas fraus e engans, en tal cars, no sen puga a ne'l Juy tal coses ... sian stades provades e sentensiat no es rahonable cosa se ... tal sententias més si aquellas eran novament prevengudes a notísia dels assegurados o per els no eran provades, en tal cars sia entès les predites sentènsias no ... loch axí com dit cs. Capítol XXIIèque negú no.s puga assegurar en altre part per tant com li mancaria fins als set octaus o tres quarts ítem, que qualsevulla qui.s sera fet assegurar en altre part, no.s puga fer assegurar en Mallorques sinó per tant com li mancaria fins a la firma del set octaus, si seran vassalls del Senyor Rey; e si seran strangers dels tres quarts. Ne lo qui.s serà fet assegurar en Mallorques no.s puga fer assegurar en altres parts, sinó fins al compliment dels set octaus, si seran vassalls del Senyor Rey, e dels tres quarts si seran strangers, corrent tostemps lo risch de la vuytena part, si seran vassalls del Senyor Rey, e de la quarta \part/ si seran strangers. E si seran fets assegurar més dels set octaus los vassalls del Senyor Rey e dels tres quarts los strangers, directament o indirecta, que tant com serà de més sia fet, en e per lo modo e ab lo ban, segons en lo primer capítol es contengut. Capítol XXIIIèque les fermas de hun matex contracte dels asseguradors haien força de hun matex concepte. ítem, que les fermas dels asseguradors de hun matex contracte haien força de hun matex concepte, encare que sien fetes sots diversos calendaris, e que prioritat de temps entre ells en llurs fermas no puga ésser al·legada, ne per juy algú sia admesa. Capítol XXIIIIè que les seguretats se haien acausar, per pacte, segons les presents ordinacions. ítem, que los assegurats e asseguradors en lo contracte e ferma de les seguretats haien a deduhir totes les presents ordinacions entre ells en pacte, e fer causar aquellas juxta forma, de les presents ordinacions, e jurar e prometre que, en tot e per tot, servaran aquellas a la letra; e que per rahó de les dites seguretats faran juy en la Cort del Consolat, e no en altre part o juy, e renuncien a llur propi e apropriat e a privilegitat for, en e per la forma que devall e següent capítol serà declarat e per los notaris parra ésser adeptat a la substància de aquell. Capítol XXVèque no poden declinar de for dels Cònsols. ítem, com les dites seguretats són contractes tals qui.s fan per la endressa de la mercaderia és impertinent, de e per les qüestions qui.n surten e execucions qui se han a fer per causa de aquellas, se haia a fer juy devant altres consistoris ne persones sinó devant los dits Cònsols que daqui avant algú qui.s serà assegurat, o haurà assegurat, no puga declinar de for o juy de la dita Cort del Consolat, ni evocar per qualitat alguna les causes de les dites seguretats de la dita Cort. E si serà fet lo contrari, que lo qui.s serà assegurat recorrent del dit Judici en altre part per qualitat o qualsevol altre manera, encórrega en ban, e aquell de bon grat en la carta se impòs e consenta que la acció que a ell se pertanyeria abans de ésser pagat per causa de les obligacions a ell fetas, sia perduda, e los asseguradors reus sien absolts e liberats e en tal cars se imposen silenci. E si après que seran pagats los dits assegurats fahin evocar les causes per qualitat o en altre manera exir del Juy dels dits Cònsols, incórregan en ban, en lo qual ab les cartes de bon grat se imposen de resatuhir les quantitats que rebudes haurien e aequisides als asseguradors, tota excepció postposada. E los asseguradors qui tal for declinaran, per qualitat o en altre manera, del Consolat tals causes evocarien en alguna manera, incórreguen en ban e aquell ban ab les cartes e LA NORMATIVA ASSEGURADORA MALLORQUINA DE 1492 161 promissions e obligacions que faran se impose e consentan que ipso facto les quantitats que seran demanades sien hagudes per confessades, e totes excepcions a ells pertanyents e per Ics quals se posguessen scusar de tal paga, sien ipso facto nul.les, e aquelles als assegurats remetan e renuncien, e ara per llavors e llavors per ara a pagar a ells matexs condamnen per pena e en loch del dit ban que de bon grat se imposen als dits assegurats aquella quantitat, que per tal seguretat los serà demanada, ensemps ab totes les messions que per demanar aquellas se serian fetas; coborant totes les dites coses ab jurament, renunciacions de propi for, e ab totes aquelles clàusules, stipulacions que seran vistes ésser útils e necesàries al negoci e a coneguda del notari rehebent e en poder del qual se fermeran tals seguretats. Capítol XXVIè que les seguretats fetes abans de les presents ordinacions no sien encloses en dites ordinacions. ítem, que qualsevol seguretats fetas en la present Ciutat de Mallorques sobre qualsevol coses robes, navilis, havers o cambis dats a risch fins lo jorn de la publicació de les presents ordinacions, sots qualsevol forma o pactes sien fetas o concabudes, sien vàlides e fermas, ne les presents ordinacions puguen derogar a dites seguretats ya fetas. Emperò que da qui avant, publicades les presents ordinacions, les seguretats qui.s faran, no.s pugan fer en la present Ciutat sinó Juxta forma de les presents ordinacions. 162 JERÒNIA PONS PONS RESUMEN Las normas de Mallorca que regulaban los seguros marítimos fueron aprobadas en 1492, bajo la influencia de las Ordinacions de Barcelona de 1484. A pesar de todo las leyes sobre seguros de Mallorca tenían una formulación propia. Sin embargo en los siglos posteriores, sobre todo en los siglos XVII y XVIII, la difusión de la legislación catalana en el Mediterraneo sustituyó las normas de la isla en la práctica judicial. RESUM Les normes mallorquines que regulaven les assegurances marítimes foren publicades el 1492, sota la influencia de les Ordinacions de Barcelona de 1484. Malgrat tot, les de Mallorca tenien una formulació pròpia. Nogensmenys en els segles posteriors, sobre tot als segles XVII y XVIII, la difusió de la legislació catalana en la Mediterrània substituí les ordinacions illenques en la pràctica processal. ABSTRACT The procedures of Mallorca that were regulating the maritime insurances were approved in 1492, under the influence of the Ordinacions of Barcelona of 1484. In spite of all the laws on sure of Mallorca had an own formulation. However in the subsequent centuries, above all in the centuries XVII and XVIII, the diffusion of the Catalan legislation in the Mediterraneo substituted to the procedures of the island in judicial practice