Educació de les dones i feminismes en el segle XX

Educació de les dones i eminismes en el segle XX Consuelo Flecha Ga cía* Vold ia comen ;;a aques eball a i man que en pocs emes com en el de I'educació de les dones la e lexió sob e la se a his o ia il'lumina d'una mane a an ní ida el p esen de la condició emenina al com a ui es pe - cep en els con ex os socials més desen olupa s. El eco egu pels i ine- a is que ja s'han camina i el e o n a momen s pun uals d'aques esde- eni se eixen de ecu s, o, enca a millo , de guia que ens a isa del ni ell de consciéncia amb qué dones i homes iuen les no es si uacions en qué unes i al es es oben en aques inal de segle. L'in e és indub able pel p esen d'una eali a ins a poc insospi ada adqui eix més sen i quan és alimen a des de la cu iosi a pel passa ; des de la genealogia i/o la discon inuHa que signi ica pensa -se en clau em- po al econeixen -se en el que s'ha es a . I ambé quan es eco e a la memo ia his o ica sense una nos algia poc p obable quan ens e e im a la ida de la població emenina, sinó més a ia pe ajuda -nos a oba les on s de la p opia iden i a i ambé pe en end e aques esde enimen de- si ja que ha es a possible g acies a mol s es o ;;os indi iduals e iden s, i a un en ama de causes sociocul u als en e les quals el eminisme ha ocupa un lIoc signi ica iu. Pe aixo és ú il p esen a di e en s aspec es de la ida de la població emenina allla g de la his o ia ecen i en I'ac uali a a a és d'un ema que c ec que cal econéixe com el e i able mo o de les ans o macions que s'han p oduH en la condició, en les possibili a s i en la ima ge de les do- nes segons que les pe cebem en aques pas a un nou mil·lenni. Em e e- eixo als p ocessos educa ius en conjun , o mals i no o mals, pe o més especialmen als de ni ell secunda i i supe io , en els quals les dones an eclama el seu espai a Espanya a 125 anys 1 des d'una ac i ud pe sonal i * Consuelo Flecha Ga cía és ca ed á lca d'His 6 ia de l'Educació a la Facul a de Ciencies de l'Educació de la Uni e sidad de Se illa. Desen olupa la se a asca docen i in es igado a en les disciplines d'His 6 ia de l'Educació a Espanya i d'His 6 ia de I'Educació de les Dones. Ad ega p o essional: Facul ad de Ciencias de la Educación. A da. San F ancisco Ja ie s/n. 41005 Se illa. Ad ega elec 6nica: [email p o ec ed] (1) Els cu sos 1870-71 i 1871-72 es an ma icula les dues p ime es alumnes en els Ins i u s de Huel a i de Ba celona espec i amen . La jo e ca alana a comenc;:a un any desp és la ca e a de Medicina a la Uni e si a de Ba celona. C . Flecha Ga cía, Consuelo: Las p i- me as uni e si a ias en España. Mad id: Na cea, 1996, pp. 77-78 i 95-96. 169 ~ 3 "'C 1/1 D: m c. e o 111 o ~o; 1 ) "'" 1 ) :::J 1/1 (1) 3 (1) !!1. ... ~(I) 1 ) o o o .!!! (,) ... ca el ca J: (,) CII u::: o Gi ::s UI e o () una mane a de pensa el món ma cades pe la idea de nl) e a i can i pe a les se es p ópies ides . El con ex d'una up u a secula Quan acaba el segle que a a es em ecapi ulan , eco da les accions i les decisions que han ana desencadenan década e e dÉicada can is suc- cessius ens pe me no an sois enlla¡;;a la no ma i a i la ) ac ica en I'edu- cació de les dones sinó, alho a, elaciona -les amb els me cs discu sius de e e éncia que els an dona impuls i legi imi a . Les ci cums ancies polí i- ques, les exigéncies económiques, la elle ancia d'uns alo s de e mina s, les no es dinamiques en les elacions socials, la necessi a d'es end e la cul- u a i/o els mo imen s eme gen s, són elemen s imp escin jibles que cal e- ni en comp e quan es ol anali za la mane a com es an ana con igu an els sis emes educa ius en gene al i I'educació de les dOnEiS dins d'aques s. En el ema que ens ocupa cal ese a un Iloc impo an als eminismes i al pensamen eminis a que han eco egu almenys eE segles d'his ó ia o posan de mani es el seu comp omís amb el p og és eje les dones; que han a icula la mane a com eclama els d e s legals, educa ius, polí ics, socials i labo als de la població emenina, amb o mulacions di e en s se- gons I'o igen ideológic de cada un deis g ups, pe ó de, d'una base co- muna en el plan ejamen . 1, en conseqüéncia, a end e a I'e olució de I'e- ducació i de la e lexió pedagógica que ha a ec a les dones en I'en o n d'aques es di e ses o ien acions eó iques del eminisme. Ence em el segle en el nos e país sen in els ecos qUE) ens énen d'An- gla e a i deis Es a s Uni s, on ha adqui i o ¡;;a i isibili a ~;ocial el mo imen su agis a amb les se es ei indicacions del o i de més accés emení a I'e- ducació; d'uns d e s que s'ha ien econegu pe als homEis, ja que es con- side a en claus pe a qualse ol al a ans o mació, i que 1'3S su agis es in- dica en ambé pe a les dones. Aques es no icies, com que es e lec ien aquí en la p emsa dia ia, en les publicacions especiali zades i en el deba polí ic, an se i pe dona supo a les decisions que m)l es jo es ha ien comen¡;;a a p end e els anys an e io s espec e als es ud s, i ambé les ini- cia i es públiques i p i ad es en a o de I'escola i zació E!menina; e s que, al Ilinda de la no a cen ú ia, ja es a en comen¡;;an a p odui esul a s. Amb un p eceden immedia en el eminisme il'lus a el que la p o es- so a Amelia Valcá cel conside a que «és un ill no olgu ele la 1I'lus ació»,2 (2) Valcá cel, Amelia: «La memo ia colec i a y los e os del eminismo" a Valcá cel, Amelia; Renau, Mª Dolo s i Rome o, Rosalía (Eds.): Los desa íos del eminismo. Se illa: Ins i u o An- daluz de la Muje , 2000, p. 20. 170 i en un al e de més emo les p ime es eus del qual es an comenga a sen i en les albo s del Renaixemen ,3 el mo imen su agis a d'o igen an- glosaxó a despe a en mol es dones occiden als de les décades d'en- esegles una consciéncia de ciu adanes que els polí ics del ui -cen s els ha ien nega . Ciu adania que alesho es s'exp essa a d'una mane a més di ec a en el econeixemen deis d e s al o , a la eina emune ada i a I'e- ducació, és a di , a I'exe cici polí ic, a I'au onomia económica i a la capa- ci ació in el'lec ual espec i amen . D'aques s, a Espanya an eni més essó les qües ions elacionades amb I'accés als p ocessos educa ius en o s els ni ells, a aques g an p ojec e de ci ili zació que en el segle XIX passa a, segons I'opinió d'un nomb e de pe sones cada cop més c eixen , pe I'educació de les dones, enca a que els seus e ec es no es no essin ins al cap de mol s anys. Igual com en al es paYsos de I'en o n occiden- al no an al a eus que sos enien que la igno ancia e a la causa p inci- pal de la desigual a sexual i, conseqüen men , que la di ulgació del co- neixemen e a la p incipal solució que calia aplica .4 Una da a, 1900, en qué les dones que no sabien esc iu e a iba en al 69% de la població emenina de deu anys i més, in -i-dos pun s pe sob e del que passa a en el cas deis homes, en e els quals aques pe cen a ge e a d'un 47 %. Pe ó e a una e apa en qué s'ha ia expe imen a un a ang, ja que es enia d'uns índexs que, només e ze anys abans, el 1877, e en un 77 % i un 52 % espec i amen ;5 en qué es a en ma iculades en el conjun deis ins i u s de Segon Ensenyamen qua an a-qua e alumnes - e que e- p esen a a un 0,13 % del o al de ma ícula- i només nou es udia en en o- es les uni e si a s espanyoles -un 0,01 % de la població uni e si a ia de I'any 1900-.6 Aques a si uació e a de i ada d'una men ali a que ha ia jus- i ica que, du an la posada en uncionamen d'un p océs d'escola i zació més plani ica pe pa de l'Es a a mesu a que a anga a el segle XIX, s'as- signessin menys ecu sos a I'educació de les nenes; és a di , que es dis i- buís el dine públic disponible de mane a desigual en e nenes i nens. Amb aques a he éncia i amb aques es e e éncies comenga a pe a al- guns g ups de dones un segle que a Espanya es a a es enan Minis e i (3) L'esc ip o a C is ina de Pizán, que es conside a p ecu so a del eminisme, a abo da el ema de la igual a deis sexes en I'ob a La Ciudad de las Damas, esc i a el 1405. (4) C . Weine , Gaby: Los eminismos en la educación. Se illa: Publ. MCEP, 1999, p. 99 (Fe- minisms in Educa ion. An In oduc ion. Open Uni e si y P ess, 1994). La e lexió i les apo - acions al ol an d'aques a gumen que an o e i dones com a a Concepción A enal o Emilia Pa do Bazán en el Cong és Hispano-Po ugués-Ame ica de 1892 i el deba que a susci a sob e aixó, és només una mos a, si bé mol elle an , del p o agonisme que an- es dones espanyoles an eni en el e de eclama la igual a de d e a I'educació, que es an suma a les se es coe anies es ange es. (5) Vilano a, Me cedes; Mo eno, Xabie : A las de la e olución del anal abe ismo en España de 1887 a 1981. Mad id, MEC-CIDE, 1992, pp. 235 i 249. (6) C . Flecha Ga cía, Consuelo: Las p ime as uni e si a ias ... , op. ci ., p. 150; i .. La educación de las muje es después del 98", a Ruiz Be io, Julio [el al.] (Eds.): La educación en Es- paña a examen (1898-1998). Za agoza: Ins i ución Fe nando el Ca ólico/Dipu ación, 1999, p.329. 171 !; UI "O (1) C. 111 10 O 10 ¡¡j' UI C. ~ UI (1) 10 ¡¡;- X ~ e ::l "O ... 3' (1) ... o- 111 iii ::l <o(') 111 'ü ... 111 (!) 111 .c O Q) u:: O Qj :l 1/1 c: O () d'lns ucció Pública i Belles A s7 i en que ja ha ien adquil'i isibili a inne- gable nomb osos g ups de dones mes es dedicades a lE, docencia a es- coles p ima ies i a escoles no mals, Dones amb un ni ell de o mació millo que el de la majo pa de les se es coe anies, que esc i :en i publica en, que sos enien i di igien publicacions pe iódiques, que p esidien associa- cions i inicia i es de ca ac e p o essional i social, que e~: a en al dia del que es deba ia i es eballa a sob e la 'qües ió emenina' en al es pa'isos, que eclama en d e s, que denuncia en les si uacions d'injus ícia que a ec- a en les dones pel e de se -ho, que o e ien al e na i es i que eien c ides a la població emenina pe que s'unissin a les p opos es de can i, Pe que, a més a més de se mol ac i es des de la posició p o essional adqui ida, ha ien adop a alguns deis pos ula s i les o mes p o inenls del discu s e- minis a que a iba a de I'ex e io , si bé o aixo no signi ica a que hagues- sin decidi apa a -se del model domes ic que conside a en imp escindible pe al benes a social, i al qual la població emenina no ha ia de enuncia , Podem oba mol s es imonis de dones que en la conjició de mes es o de les asques que duien a e me en ins i ucions de ca a::: e social i edu- ca iu, no an deixa de eclama als pode s públics els 1i jans su icien s pe pode exe ci aques d e a la ins ucció que en mol s al es pa'isos del nos e en o n les jo es ja enien ga an i . La cons a ació d'aques a eali a , que ja e a e iden en les mani es acions quan i a i es i quali a i es, jun a- men amb les exigencies d'una p ac ica polí ica i social que dins del nos- e país busca a p og és i mode ni a , a con ibui que nn el p ime e g del segle XX I'educació de les dones ocupés un espai sig i ica iu en la ma- ne a de pensa i de e deis qui enien la capaci a d'impulsa -laB Amplia el d e a I'educació Enca a e en p opo cionalmen poques les noies que Gs udia en en el pe íode al'ludi un al e ni ell que el de I'ensenyamen p i a i, pe o les que ho eien ja es a en dis ibu'ides en un conjun de cen es i de ca e es més di e si ica . La Ila ga elació que se'n pod ia elabo a a i 'ica el despe a (7) La u gencia de dedica més a enció al desen olupamen de la ins L cció pública, els de- ba s cons an s sob e la necessi a de millo a -Ia i el pes que se li a e ga a pe al p og és de la socie a . an acaba en possible que es c eés un minis e i p ,)pi que acollís i ges- ionés els assump es que ins aquell momen ha ien es a d'una di ¡,cció gene al depen- den del Minis e i de Fomen . Una Llei de 30 de ma " de 1900 a c aa el Minis e i d'lns- ucció Pública i Belles A s, del qual el p ime i ula a se el conse Jado An onio Ga cía Alix. (8) L'ob a ja clássica de Capel Ma ínez, Rosa Ma ía: El abajo y la educación de la muje en España (1900-1930). Mad id: Ins i u o de la Muje , 19862 ,609 pp., o ll eix un es imoni do- cumen a de I'e olució que es a p odui en aques pe íode en I'educ:ació emenina. 172 d'inicia i es que a p odui el e d'ha e decidi assumi amb més cons- ciencia la 'qües ió emenina'; és a di , aques a e lexió i p esa de posició sob e la si uació de desigual a en que es oba a la població emenina i de les mesu es necessa ies pe so i -ne, que ha ien comen ;:a a o mula - se la segona mei a del segle XIX, onamen almen , pe o no només, en e dones de les classes mi janes, les e ade es des ina a ies de I'exe cici d'aques s d e s en un p ime momen . Accés a I'educació, en la majo pa deis casos, amb la inali a de du a e me pos e io men una p o essió compa ible, des del pun de is a ideologic i p ac ic, amb la condició e- menina assignada, la con inués exe cin o no desp és del ma imonio Doncs la possibili a d'un eina emune ada pe a aques g up de població a se un al e deis exi s que s'es a en assolin g acies an a les no es ne- cessi a s del desen olupamen indus ial com als mo imen s de dones que eclama en I'exe cici d'aques saben que e a una condició impo an pe a la se a au onomia i la se a Ilibe a . 1, de e , les demandes eminis es i els in e essos economics an a iba a con e gi en a o de la població emenina la qual a assis i , com a pa implicada, a I'en ada d'un nomb e c eixen de dones en els espais on es duien a e me ac i i a s labo als que ins alesho es elles no eali za en9 Les es adís iques e lec eixen que, cada cu s escola , s'es a a en més habi ual la inco po ació i la pe manencia de les nenes en I'ensenyamen p ima io L'obliga o ie a de cu sa -lo ins als 12 anys a pa i de 190910 i una c eació d'escoles len a pe o cons an en les décades següen s, an con- ibui a una assis encia escola emenina més nomb osa i, en conseqüen- cia, a una educció deis seus índexs d'anal abe isme, els quals an ana baixan a poc a poe: el 1920 el pe cen a ge e a d'un 52 %; el 1930, d'un 40 %, i el 1940 s'ha ia edu'¡' a un 28 %." Fins a la e o ma del Segon Ensenyamen de 1926, sen minis e d'lns- ueció Pública Edua do Callejo,'2 els es udis de ba xille a no enien a la p ac ica cap al a inali a que la de p epa a pe a la uni e si a , o i que les au o i a s poli ieoeduca i es mani es essin que enien la in enció de do- na -los un sen i pe si ma eixos com a ampliació de I'ensenyamen p ima- i. Una si uaeió que a a o ia poe que s'hi ma iculessin nenes, ja que el camí de la uni e si a , pels anys de dedicació que exigia i pel món p o- (9) La qual cosa no signi ica que la possibili a social i la decisió pe sonal de eballa essin o a o s els obs acles. La incomp ensió a acompanya mol es dones, al com es po comp o a ácilmen en es imonis di e en s. L'ob a Sublime decisión, de Miguel Mihu a, ens ap opa al que a ep esen a pe a algunes. (10) Una Llei de 23 de juny de 1909 a modi ica la de 1857, i a amplia es anys I'escola i- a obliga o ia pe a nens i nenes, des deis sis ins als do ze anys, la qual cosa a impli- ca duplica el nomb e de cu sos que ha ien d'es a -se a les aules, ja que el que ha ia es able Moyano e a deis sis ins als nou. (11) Vilano a, Me cedes; Mo eno, Xabie : A las de la e olución del anal abe ismo ... Op. ci ., pp. 277, 291 i 305. (12) Re o ma del Ba xille a ap o ada pe un Reial Dec e de 25 d'agos de 1926, a Puelles Be- ni ez, Manuel de (comp.): His o ia de la educación en España. De la Res au ación a la 11 República. Mad id: MEC, 1982, pp. 218-227. 173 !; 111 ' :I (J) a. 111 le O le iD' 111 a. ~ 111 (J) le iD >< ?::: c:: j ' :I ""1 3' (J) ""1 C I 'o ~ C I (!) C I .c o Q) ¡¡: o Qj j en c:: O U essional pe al qual p epa a a, no e a conside a el més c:on enien pe a les dones, De o a mane a, la p esencia emenina a les aules deis ins i u s de Segon Ensenyamen , que s'ha ia inicia en el segle an e io , ep esen- a a un 10 % el 1920 i un 12,6 % el 1925,13 i a a iba a c éixe ins a un 15 % el 1930, i ins a un 31 % el 1936, La di isió del ba xille a en dos ci- cles en aques a e o ma de 1926, I'exigencia de e el p i e cicle pe cu - sa els es udis de Ma ona i el e de con e i -lo en un equisi pe accedi a les escoles no mal s a pa i de 1931,14 an empenye mCll es noies a ma- icula -se en els cen es que els impa ien,15 Pe ó el can i més signi ica iu en el p ime en; del segl3 XX en I'educa- ció de les dones es a p odui com a conseqüencia deis ~:eus es udis uni- e si a is, de la se a inco po ació a I'ap enen a ge sis ema ic deis sabe s cien í ics, El món al qual ob ien, les elacions que pe me ien es abli , el sen imen d'au oes ima que despe a en, la ima ge de dOlles amb decisió i amb capaci a que c ea en d'elles, les possibili a s que o e ien d'un exe - cici p o essional mol alo a socialmen , així com I'au onomia pe sonal i económica a que o aixó les ha ia de condui , an pe meJe enca d'una mane a més cla a amb els esquemes d 'una iden i a eme ina ma cada pel biológic i aliena, pe an , a o el que no ossin les unc ons p ópies del ma imoni i de la ma e ni a . Els p opo ciona en una al ema i a de mobili- a que en elles p enia una di ecció que apun a a més al econeixemen i a I'au o i a que al possible ascens en I'escala social. Sabe i au o i a El nomb e de dones en ca e es uni e si a ies en COllenc;:a el segle e a una xi a simbólica, les nou alumnes ma iculades a qJe ja hem e e- e encia, pe ó I'any 1936 es a a iba , desp és d'un p ocÉis de c eixemen len , a una al a de ben di e en : 2,588; s'ha ia passa dEl ep esen a un 0,05 pe cen a si ua -se en un 8,8 pe cen del o al d'es1udian s a la uni- e si a . 16 Aques a p opo ció pe me a i ma que, almeny~: una mi no ia de (13) El P eambul del Reial Dec e assenyala com una de les aons de le e o ma "el c eixen augmen de I'escola i a emenina .. , a ídem, p, 218, (14) El Dec e de 29 de se emb e de 1931 (Gace a del 30) sob e Re o m:¡ de les Escoles No - mal s, inclo'ia I'exigencia pe ing essa en aques s cen es "ha e e els es udis del Ba xi- Ile a ac ual o els que es de e minin quan es eo gani zi el Segon E ,senyamen .. (a . 4 ), A Mole o Pin ado, An onio (comp,): His o ia de la Educación en Espai'ia, La educación du- an e la" República y la Gue a Ci il, Mad id: MEC, 1991, p, 156, (15) C , Flecha Ga cía, Consuelo: "P o eso es y Alumnos en los Ins i u c,s de Segunda Ense- ñanza en España .. , a Re is a de Educación, núm, ex , , 2000, pp, 21)9-294, (16) Aques es dades i les següen s han es a elabo ades a pa i de les que o e eixen els Anua ios Es adís icos de España, els Anua ios Es adís icos de Ins u,;ción Pública, i el Bo- le ín O icial de Ins ucción Pública y Bellas A es deis anys co espc nen s, 174 noies, ja ha ia aconsegui I'accés a aques p i ilegi des ina als nois de les classes mi janes acomodades, a les quals elles ambé pe anyien. Pe o que, en mol s casos, es a in e p e a com un camí d'emancipació que passa a pe la masculini a , pe I'acollida de o mes i no mes p opies de la condició masculina. No mali a que la se a p esencia a ana e osionan g adualmen .17 Podem dis ingi almenys es e apes en I'inc emen d'alumna uni e si- a i emení en aques pe íode de emps. La p ime a disco e des de 1900 ins al momen en que desapa eix I'exigencia pe a les dones de sol'lici a pe mís al minis e i del qual depenien els assump es d'ins ucció pública 18 abans de ma icula -se, ins al 1910. Una decada en que es po conside- a la p esencia emenina com a es imonial; s'ha ia d'es a en ol ada d'u- nes ci cums ancies excepcionals pe e es udis uni e si a is, si ens cen- yim al e que només es an a iba a ma icula en a- es noies. L'inici de la segona e apa el si uo a pa i del cu s 1910-11, quan la desapa ició deis equisi s desiguals que s'exigien a les noies pe ma icula -se 19 -la qual cosa a posa i, almenys o malmen , a la polí ica d'excepcions, a I'es- a egia de I'una a una- no només a acili a els ami s bu oc a ics que s'ha ien de e , sinó que a pe me e ap opa -se al e d'una dona uni e - si a ia conside ada no mal, no excepcional, i la anco el 1923. Cada cu s que comen¡;;a el nomb e de jo es ma iculades és més g an, ins que e- p esen a, al inal d'aques a e apa, el 5,4 pe cen de I'alumna uni e si a io Comencem la e ce a e apa el 1924 i ins al 1936, da a en que els pe - cen a ges espec e del o al an assoli quasi un nou pe cen (de 1.926 -un 6,5 %- a 2.588 -un 8,8 %- ma iculades). Mol poques, es po pensa , pe o su icien s com pe que alguns deis es imonis ac uals de dones que an es udia alesho es a la Uni e si a de Mad id, o a la de Ba celona -les que concen a en el nomb e més ele a d'alumnes emenines-, ansme in que no e en an poques, que s'ha ia e habi ual la se a p esencia a les aules uni e si a ies. Les xi es ens diuen que objec i amen no e a així, amb o , en la consciencia d'aquell g up d'alumnes ha ia adqui i isibili a i s'ha ia ans o ma en no mal el e que, a elles, en el seu con ex -pe - anyien a les classes mi janes des del pun de is a economic i cul u al-, no els ha ia es a di ícil aconsegui -ho o ins i o ha ien es a onamen al- men animades pe la amília. Aques es dones uni e si a ies an eni el supo , a més a més, abans i desp és d'ob eni la Ilicencia u a, d'al es ins i ucions que an a a o i la (17) C . E ans, Ma y: In oducción al pensamien o eminis a con empo áneo, Mad id: Mine a, 1998, p. 103. (18) Aques es condicions de ma icula es a en egulades pe una Reial O d e d'11 de juny de 1888 del Minis e i de Fomen . al qual a es a adsc i a la ges ió d'ins ucció pública ins que el 1900 es a c ea el Minis e i d'lns ucció Pública i Belles A s. (19) Una Reial O d e de 8 de ma ~ de 1910 en de oga a una al a d'an e io que es ablia el equisi de «consul a a la Supe io i a pe al que aques a esolgui segons el cas i les ci - cums !lncies de I'in e essada» si I'alumna sol'lici a a ma ícula o icial i no pas lliu e. C . Flecha Ga cía, Consuelo: Las p ime as uni e si a ias .... Op. ci ., p. 92. 175 - (1) UI "C (1) Q. 111 (CI O (CI ¡¡j' UI Q. !2. UI (1) (CI iD >< ?:< s::: :l "C ... 3' (1) ... ,~ u "- ca (!) ca .c u al u:: o Q) :::l I/l e o U se a dedicació al sabe i a la ciencia; que els an pe me '3 si ua -se en on d'un ho i zó men al mol di e en malg a que aques a dedicació a I'es udi enca a no es adu'ia pe a elles en possibili a s p o essionals i d'au o i a equipa ables a les que suposa a pe als seus ma eixos ge mans i pe a mol s deis seus companys de ca e a. És pe aixó que I'au o ia de I'ac i i a in el'lec ual i cien í ica que mol es d'elles an desen olupa en les decades an e io s a la Gue a Ci il no ha es a p ou coneguda i d osa, enca a que es me eixi es a si uada en el Iloc que ealmen a ocupal en el con ex de la ciencia que alesho es es p odu'ia, i en el que li co es pon dins deis i ine- a is i al s de cada una de les que hi an con ibui , Des de I'acció polí ica i des de di e en s inicia i es pe sonals o de g ups es a con ibui a una espos a len a a les aspi ac:ions d'es udi, de eball i de econeixemen que aques es jo es enien. L'11s i u In e nacio- nal (1903), les beques de la JAE (1907), l'Escola d'Es u:lis Supe io s del Magis e i (1909), l'lns i u de Cul u a i Biblio eca Popula pe a la Dona (1909), la «Secció pe a noies» de l'lns i u de Segon Ensenyamen de Ba - celona (1910), l'lns i u Nacional de Ciencies (1910), l'E~;cola de la Lla i P o essional de la Dona (1911), les Residencies Uni e si a ies Femenines a pa i de 1914,20 els Es udis d'ln e me a (1915), l'Escola de Biblio eca ies (1915), l'lns i u -Escola de Mad id (1918), l'lns i u Ca óliG Femení (1924), els Ins i u s Femenins de Segon Ensenyamen (1929), els nomb osos cen- es di igi s pe ins i ucions con essionals, e c. an o e i espos a a aques s desi jos de disposa de possibili a s pe a una educació més am- plia, la qual dona a cabuda pe escolli amb més ma ge de Ilibe a la o - ma de ida p ac ica que es olia po a , Alguns eballs eali za s els úl ims anys ens pe mE en coneixe les dones que en el p ime e g d'aques segle que a a acaba es an dedi- ca a la in es igació en el camp de les humani a s i en e de les ciencies. Algunes de més conegudes, com a a Ma ía Goy i en Lingüís ica i li e a- u a, i d'al es, més anónimes, en els p ojec es de l'lns i u Nacional de Ciencies, p ime , i en els de l'lns i u Nacional de Físicél i Química, més a do Les se es apo acions al sabe cien í ic posen de I'8lleu que, enca- a que sense elle ancia en la memó ia his ó ica, an leni un p o ago- nisme en la ciencia espanyola d'aques pe íode, no se np e i del o e- conegu . 21 (20) El maig de 1914 es a ob i a Mad id la p ime a esidencia pe a «Sonyo e es es udian s», dins deis p ojec es inicia s pe Ped o Po eda amb elació a I'educa:ió de les dones, i di- igida pe Ma iana Ruiz Vallecillo. Expe iencia que s'amplia ia any¡; més a d amb dues no es esidencies a Mad id (1931 i 1934) i a al es ciu a s amb u iÍ e si al: San iago de Compos el'la (1929), Valladolid (1931), Sa agossa (1932), Se illa (1933), G anada (1935) i Salamanca (1935). L'oc ub e de 1915 la Jun a pe a Ampliació d'Es udis a unda , am- bé a Mad id, la Residencia de Senyo e es, que a di igi Ma ía de ~Iaez u ins que a de- sapa eixe el 1936. (21) La iden i a , les con ibucions i el signi ica d'aques g up de dones ha es a mol ben es- udia pe Magallón Po olés, Ca men a Pione as españolas en las ciencias. Mad id: C.S.I.C., 1998,406 pp. 176 Els ia ges i les es ades a al es pa'isos beca s pe la Jun a pe a Am- pliació d'Es udis i In es igacions Cien í iques a pa i de 1908 an pe me- e a un nomb e signi ica iu de dones amb p epa ació academica comple- a i ac uali za el baga ge adqui i a les escoles no mal s, a l'Escola d'Es- udis Supe io s del Magis e i i a la uni e si a , quali icació que, al seu o n, a e e i en I'ac i i a p o essional que ja p e iamen ha ien desen olupa o en aquella a que s'inco po a en desp és de I'expe iencia adqui ida més enlla deis Pi ineus, D'aques g up han es a objec e d'es udi especí ic les p o essionals de I'educació que, amb les se es publicacions i amb la se a p ac ica docen , an signi ica un es ímul i una e e encia pe a com con- ibui a la eno ació pedagógica en els di e en s ni ells i ambi s de I'en- senyamen . 22 En e la mode ni a i la adició To a aques a ac i i a in el'lec ual, cien í ica i pedagógica a con iu e ambé en elles amb I'ambi alencia en e can i i adició que a ca ac e i - za una bona pa de la socie a espanyola del p ime e <; de segle i que, en el seu cas, a queda e lec i en la mane a d'en end e i de combina el sabe cul e i el sabe u ili a i, la ida p i ada pe sonal i I'ac uació en I'am- bi públic; si bé, en qualse ol d'elles, els nous discu sos a a és deis quals an con igu a pa de la se a iden i a an eni una incidencia ine- i able en la mane a com es pe cebien elles ma eixes i en la se a ima ge social,23 ja que deixa en en e eu e de mol es mane es la incon o mi a amb el seu des í de unció i el ol p eassigna i el e de ole se econe- gudes com a subjec es, Pe que, el eminisme més de ca ac e social que no pas polí ic que es- a a despe an a Espanya en aques pe íode no signi ica a un abando- namen del sis ema de ols i pa ons de compo amen incula s a la con- dició sexual, al com demos en els esc i s i les p ac iques i al s de la ma- jo pa de les dones que es mo ien en aques en o n ideológic, igual que els objec ius de mol es de les ins i ucions enca egades de I'educació e- (22) En I'ob a de Ma ín Eced, Te esa: La eno ación pedagógica en España (1907-1936). Ma- d 'ld: C,S,I,C" 1990,408 pp" apa e'lx el pe il académ'lc '1 p o essional de cada una de les becades pe la JAE, (23) De la nomb osa elació de dones que pod íem assenyala amb una p eséncia signi ica i- a en di e en s ámbi s i, mol especialmen , en I'educa iu, eco da é en aques a ocasió les qua e següen s: Te esa Manyé, mes a en una escola acionalis a ca alana; Magdalena Fuen es, p o esso a a l'Escola d'Es udis Supe io s del Magis e i; Rosa Sensa , a l'Escola del Bosc i al G up Escola Milá i Fon anals de Ba celona; i Ma ga i a Comas, a l'Escola No mal de Ta agona, a la de la Gene ali a i a la Secció de Pedagogia de la Facul a de Filoso ia i Lle es de la Uni e si a de Ba celona, 177 ¡; ", ~ C. 111 10 O 10 iD' ", c. ~ ", m 10 iD >< >< e :l 'O ... 3' m ... C'CI '(3 ... C'CI C) C'CI .c o al ¡¡: o Gi :1 111 e o U cums ancies en qué es desen olupa a la ida de la pcblació emenina, Les no ícies que enien de I'ex e io sob e publicacions i lo imen s de do- nes, les p o es es abande ades pe es udian s emenine~> pels ca e s de Pa ís, I'oposició c eixen al égim de F anco i I'expe iéncia acumulada pe an es dones que es esis ien a un model amilia je a quic i au o i a i an po a du an els p ime s anys se an a a una mane a di E en d'en end e i de iu e el signi ica de la o mació académica que es a'/en aconseguin , pe la qual cosa des de di e en s g ups es a decidi uili za -Ia pública- men com a possibili a i com a ins umen de Ilibe a pe sonal pe pensa i pe ac ua , mani es an -ho de mol es mane es, La e ce a onada del eminisme, la que comen9a en Els anys seixan a, a apo a no es inquie uds i nous ho i zons en la mane'a de conceb e i d'abo da en di e sos pa'lsos la condició emenina, i a pcsa en ma xa ac- uacions di igides a aconsegui una inse ció pública iguali a ia, En aquell momen an se i com a guia alguns ma cs eo ics cen a s en una anali- si que an exp essi amen ha ia sin e i za el 1949 Simonl, de Beau oi en I'a i mació amb qué ob ia la segona pa de la se a ob é. més coneguda: «no es neix dona, s'a iba a se -ho,,47 Cons a ació en Lnes i sospi a en d'al es que a emou e consciéncies i a empénye a la p esa de dis an- cia amb o allo que els discu sos del momen haguessin de ini com a e- mení. El can i que es busca a consis ia, pe aquella gene 'ació, en la igual- a amb els homes, a abandona o a mena de ca ac e í~; ica i de ol que di icul és la inse ció en el món masculí; es ablia com a e méncia una mas- culini a que es pensa a que e a un equisi pe a I'allibe ació emenina, D'aco d amb o aixo, en educació es an comen9al' a o mula p o- pos es que, en allo de més basic, a a o ien I'e olució d'ulla men ali a que con inua a posan a es a I'accés de les noies a o s els ni ells educa ius i a o es les modali a s d'es udi; i que, en I'o ien ació, plan eja en uns ob- jec ius di e en s als que s'u ili za en com a guia de la o nació de les que alesho es es a en escola i zades, Es a despe a la necElssi a de can ia els con ingu s d'ap enen a ge, de so me e a c í ica les idees i les p ac i- ques educa i es que s'ha ien ansmés ins alesho es, de ebu ja o de e- e o el que s'ha ia ebu . Malg a que no es po imposa el can i pe Ilei d'una m:3,ne a descon ex- uali zada, ambé hi a ajuda I'ai e de eno ació educa i a que es a iu e a Espanya al ol an de I'ap o ació de la Llei Gene al d'Educació de 1970 48 Un ex legal que a ep esen a un pun d'in lexió en la ane a de conce- b e la inali a i la p eséncia de nens i nenes en els p ocessCls educa ius, p o- pician amb aixo un can i de pe spec i a i un a an9 quali a iu en I'escola i - zació emenina, En I'a icula d'aques a lIei s'uni ica a i uni'/e sali za a el ci- cle educa iu de 10 a 14 anys, es deixa a obe a la possi ili a d'aules mix- (47) Beau oi , Simone de: El segundo sexo. Mad id: Cá ed a Feminismo3, 1998, ol. 2, p. 13. (48) Llei Gene al d'Educació de 4 d'agos de 1970 (BOE del 6), sen minis e d'Educació i Ciéncia José Luis Villa Palasi. 184 es, es eque ia la c eació de nous cen es de ba xille a i la e o ma del pla d'es udis, s'inco po a en a la uni e si a di e en s ca e es de g au mi ja, e c. El e de posa -lo en uncionamen a implica la pe manencia en un cen e educa iu de o s els nens i les nenes du an ui cu sos academics i, pocs anys desp és, la cons a ació que les quali icacions aconseguides po a en les alumnes a ob eni en més p opo ció que els alumnes el í ol de G adua Escola ;49 es posa a de mani es , pe an , que les nenes esponien d'una mane a més e icien a les opo uni a s que els es a a p opo cionan una edu- cació en condicions de més igual a . La qual cosa ambé a queda e lec- ida amb la p esencia c eixen de noies en el ba xille a i a la uni e si a . Vin anys desp és, els can is in odu'i s pe la LOGSE i la no ma i a que la desen olupa han a a o i I'a enció a una al a pe spec i a ocali zada pel pe n- samen eminis a deis anys se an a i que es coneix com a 'gene e'; un con- cep e que pe me dis ingi la na u alesa que sus en a cada pe sona deis ele- men s que apo a la cul u a en la con igu ació de les iden i a s indi iduals; que ha explica com s'han cons u'i els sexes al Ila g de la his o ia con e in en na u al I'adjudicació de ols i de ca ac e ís iques pensa s en elació amb les di e encies ana omiques, i que són on de desigual a social i polí ica pe a les dones.50 El ma c legal que egula el sis ema educa iu ac ual ha ingu en comp e les implicacions d'aques concep e en els models i les e e encies que nens i nenes oben en I'escola, i ho ha e lec i en el disseny deis objec- ius i deis con ingu s d'ensenyamen deis ni ells in an il, p ima i i secunda i. Aques a no a ca ego ia, de inida pe un eminisme que busca a allibe- a -se del pes que la biologia i el na u al enien sob e la iden i a emenina, i que pe me enca amb les ep esen acions essencialis es d'home i dona, o e eix la possibili a d'abo da en la p ac ica escola una econcep uali za- ció del que és emení i del que és masculí que ajudi a supe a els es e eo- ips i les disc iminacions pe aó de sexe en els espais on es desen olupa I'ac i i a educa i a. 51 En aques sen i s'a i ma cla amen en el P eambul de la Llei que «I'educació po i s'ha de con e i en un elemen decisiu pe a la supe ació deis es e eo ips socials assimila s a la di e enciació pe sexes» .52 (49) Pe e al'lusió només a un cu s académic que en e lec eix d'al es d'an e io s i pos e io s, en el de 1982-83 an ob eni el G adua Escola el 70,5 % de les noies i el 65,6% deis nois. C . CIDE: La p esencia de las muje es ... Op. ci ., p. 101. (50) Una de inició amplia i documen ada d'aques concep e es po consul a a Cobo Bedia, Rosa: «Géne o», a Ama ós, Celia (D a.): 10 palab as cla e sob e Muje . Es ella (Na a a): Ve bo Di ino, 1995, pp. 55-83. (51) L'ob a, ja classica, de Spende , Dale; Sa ah, Elizabe h: Ap ende a pe de : sexismo y edu- cación. Mad id: Paidós, 1993 (la publicació en anglés és de 1980), a o e i una analisi de la disc iminació que so ien les nenes a les aules a pa i deis ma e ials cu icula s i de les in e accions en els cen es mix os. Unes al es dues ob es que se cen en en aques- a ma eixa línia de e lexió són les de Baila ín, Pila (Ed.): Desde las muje es: modelos educa i os. Coeduca -seg ega . G anada: Uni e sidad de G anada, 1992, i la de W igley, Julia: Educa ion and gende equali y. The Falme P ess: 1992. (52) Pa ag a 29 del P eambul de la Llei d'O denació Gene al del Sis ema Educa iu, de 3 d'oc- ub e de 1990 (BOE del 4), ocupan la ca e a del Minis e i d'Educació i Ciéncia Ja ie So- . lana Mada iaga. En I'a icula de cada un deis Tí ols d'aques a Llei es an e lec in les de- cla acions d'in encions i els mi jans que s'han d'a bi a pe e possible aques a p emissa. 185 - (1) 1/1 "O (1) Q, DI 10 O 10 ¡¡¡' 1/1 Q, !. 1/1 (1) 10 iD X ?:: 1: ::l "O :::!, 3 (1) ... ,~ o "- ca (!) ca .c o (1) ¡¡: o G) ::J 1/1 c: o U Plan ejamen que es a pe me en educa les no es gene acions des d'unes e e encies pe a la iden i a menys ma cades pe la biologia, des d'unes pau es que deixen més espai a les decisions pe sonals, si bé es a- cil obse a que enca a queda mol camí pe que I'escola mix a que s'ha gene ali za en les úl imes dues decades uni e sali zi I'aplicació de mesu- es que acin desapa eixe els elemen s de desigual a que pe iuen en an s es e eo ips sexuals, i a ibi a se una escola coeduca i a en que ja no sigui possible associa les dones amb la na u alesa i Eds homes amb la cul u a i la ci ili zació S3 Les di e en s pe spec i es eminis es han in lu'l i semola que ho con i- nua an en en els p ocessos educa ius. Hi po con ibui -que les p og a- macions educa i es, els me odes pedagógics, els lIib es de ex i el con- jun de I'ac i i a escola esponguin a una p ac ica que ingui en comp e les necessi a s i les expec a i es d'unes socie a s en que 131s c i e is de jus- ícia igu en en e els p io i a is o malmen . Segu amen oba íem espos- es inespe ades si ens p egun éssim com es an in luin , en que i en com ensenyem a classe i en que i en com ensenyem o a de classe. 54 Exi s, sa is acció i desi jos Pe ó, en qualse ol cas, a a que s'ha a iba ins aquí, con é p egun a - se si les dones ja són on olen, on poden i on els co espCln se ; si els exi s ob ingu s són els que s'espe a en i si se'n sen en sa is e es; si aques a p esencia es a se in pel que, en e i a , olien. Plan eja men que po se només és possible si les que a ui es an passan pe les aules no obliden les gene acions que an inaugu a emps nous pel e d'inco po a -se als di e en s ni ells educa ius i ipus d'es udis; les que an comenga un camí di e en , i les que els an se i d'impuls i de supo en isibili za amb les se es accions I'exigencia de up u es en I'o d e de gene e es able . Les espos es d'algunes de les dones que ja se les han plan ejades dins i o a del eminisme de la di e encia55 apun en a la necessi a de dei- xa d'u ili za exclusi amen els objec ius que han se i com a e e en pe a I'educació deis nois; que cal p oposa a nenes i nens unes o mes simbóliques di e en s de les que es donen socialmen ; qLe les pau es pe a una capaci ació més quali icada de les jo es no poden se les que con- dueixen a una homologació amb alió masculí. En enen que la Ilibe a de (53) C . Weine , Gaby: Los eminismos en la educación. Op. ci ., p. 83. (54) C . Dea s, Sa a; Lenke , Lag e a: Gende and Academe: Feminis Pedagogy and Poli ics. Rowman and Li lelield, 1994,343 pp. (55) Cl . Ri e a Ga e as, Ma ia-Milag os: Nomb a el mundo en emenino. Pensamien o de las muje es y eo ía eminis a. Ba celona: Ica ia, 1994, pp. 179-215. 186 pensa i d'ac ua no s'ha de unda en la igual a de les dones espec e als homes ni ampoc en la con aposició a allo masculí, sinó a e d'ensenya i d'ap end e ac es e icagos i signi ica ius subjec i amen , un camí de p e- sa de consciencia com a dones i no com a indi idus neu es.56 I pe acon- segui -ho és imp escindible dedica espais a la cons ucció de genealogia emenina, a eni cu a de la quali a de les elacions si uan -Ies al cen e de la dinamica escola i isibili zan que no s'es ableixin en e iguals sinó des de la in e dependencia, la di e si a 57 i la plu ali a , ja que no es po uni- e sali za alsamen la si uació i les expec a i es especí iques d'un g up de dones conc e , o de les que han gaudi de més p o agonisme en el mo- imen de p esa de posició que coneixem,sa L'espai que a ui ocupen les dones a les aules i en la docencia, la se a p esencia en els di e en s ni ells d'ensenyamen i en les di e en s ca e es i disciplines é unes epe cussions educa i es que cal conside a . Pe aixo s'han comenga a desen olupa expe iencies que esponen a una peda- gogia de la di e encia sexual i de les di e encies en e dones, la qual bus- ca p omou e una consciencia c í ica en les alumnes espec e a la se a si- uació en els discu sos educa ius59 que les col'loqui da an de no es pos- sibili a s en I'acció escola . És una mane a de e que eclama espai i a en- ció dins de la asca educa i a, que exigeix e lexió, olun a i mi jans pe - que, especialmen mol es p o esso es i alumnes, o i que no exclusi a- men , obin més sen i a la eina que es an duen a e me. Tanquem aques ap opamen a un segle d'his o ia de les modali a s i del sen i de I'educació de les dones, eien que I'analisi del que s'ha e no po deixa de eni en comp e la elació en e els ma cs eo ics que han guia en aques s úl ims cen anys els g ups de dones amb més conscien- cia sob e la condició emenina i amb el comp omís de millo a -Ia, i el pes i el signi ica deis exi s assoli s. Des deis plan ejamen s que el mo imen su agis a ha ia he e a del eminisme il'lus a , que an empenye en les decades d'en esegles a una educació més amplia i sis ema ica de les do- nes; con inuan amb el desen olupamen de la p ac ica polí ica del emi- nisme de la igual a , en els objec ius de la qual igu a a que les dones ad- qui issin més lIibe a de decisió sob e les se es ides així com econeixe- (56) C . Manye u. Ana; Ja amillo, Concepción; Cobe a, Ma ía: "La di e encia sexual en la edu- cación: las polí icas de igualdad y los emas ans e sales .. , a Re is a de Educación. 309, 1996, pp. 127-150. (57) C . Piussi, Anna Ma ía: "Más allá de la igualdad: apoya se en el deseo. en el pa i de sí yen la p ác ica de las elaciones en educación ... a Lomas, Ca los (Comp.): ¿Iguales o di- e en es? Géne o. di e encia sexual, lenguaje y educación. Ba celona: Paidós. 1999, pp. 42-67. (58) Hi ha més eixos de di e éncies i de subo dinació que s'enc euen amb el de géne e. deis quals les di e ses o mes de eminisme no poden es a des inculades, al com posa de mani es Nancy F ase a I'ob a: lus i ia In e up a. Re lexiones c í icas desde la posición "pos socialis a». Bogo á: Uni e sidad de Los Andes, 1997, especialmen en el capí ol 7 sob e "Mul icul u alismo. an iesencialismo y democ acia adical. Una genealogía del im- pase ac ual en la eo ía eminis a ... pp. 229-250. (59) C . Weine . Gaby: Los eminismos en la educación. Op. ci ., p. 102. 187 <D /IJ "C <D Q. 111 c.o O c.o iD" /IJ Q. ~ /IJ <D c.o iD >< >< e :::l "C ... 3" <D ... .!!! o .... ca (!) ca .c o CII ¡¡: o Cii ::l 111 :: O () men i isibili a social; con ibuin a la p esa de consciencia deis e ec es que é pe a I'educació el concep e de gene e i buscan com a icula en la p ac ica el pensamen eminis a de la di e encia sexual d'aques inal de segle que, ac ualmen , busca unes al es pe spec i es ~Ie a la iden i a de les dones, gene an i posan eu a p ojec es que pe me in a i ma la se a condició de subjec es sense que les condicions i els Tlodels siguin es a- ble s des de I'espai no ma iu masculí. Feminismes amb una p og essió c onológica en la p esen ació pública i en la in luencia en I'educació de les dones -decisius en aques ema pe les qües ions subs ancials que han es a capaQos d'e idencia -, que no s'han neu ali za en e si, sinó que con inuen b indan ~,osicions eó iques i comp omisos conc e s als que ulguin e de I'educaci:) un camí de i pe a la jus ícia. Pa aules clau Dones Educació His o ia de /'educació Segle XX Feminismes 188 Es e a ículo se p opone e- aliza un eco ido po los cambios expe imen ales en la educación de las muje es a lo la go del siglo XX; esos que han e minado hacien- do posible una nue a ima- gen y una inespe ada p e- sencia de la población e- menina en múl iples ámbi- os sociales. Su p og esi a en ada en los p ocesos de al abe ización, el len o pe o cons an e acceso a los es- udios de bachille a o y a las ca e as uni e si a ias y la conciencia que acompa- ñó odos es os i ine a ios, se elacionan aquí con los ma cos eó icos que los e- minismos han o ecido en los úl imos cien años. Aun- que de mane a muy indi- ec a en el caso de nues o país, las ei indicaciones y las p opues as de los mo i- mien os de muje es han acompañado, sin duda, al sucede de los modelos p o- pues os en las di e en es e apas. Abs ac s Ce a icle se p opose d'e - ec ue un pa cou s pa mi les changemen s expé imen- aux dans /'éduca ion des emmes au long du 20éme siécle; les changemen s qui on ini pa end e possible la dé ini ion d'une nou elle image e la p ésence ina - endue de la popula ion é- minine dans de mul iples domaines sociaux. L'en ée p og essi e des emmes dans les p ocessus d'al- phabé isa ion, le len mais cons an accés á des é u- des secondai es e supé- ieu es e la conscience qui a accompagné ous ces i i- né ai es, son mis en ela- ion dans ce a icle a ec les cad es héo iques que les p ises de conscience é- minis es on appo és au cou s des cen de nié es années. Bien que de a ;on és indi ec e en ce qui con- ce ne no e pays (/'Espag- ne), les e endica ions e les sugges ions des mou- emen s éminis es on ac- compagné sans dou e possi- ble I'éme gence des modé- les p oposés aux di é en es é apes. This a icle looks back a he changos ha ha o oc- cu ed in he educa ion o women du ing he XX cen- u y, changes ha ha e e- sul ed in a new image and an unexpec ed p esence o women in many a eas o so- cie y The p og essi e s eps made owa ds li e acy, he slow bu cons an access o seconda y educa ion, and uni e si y deg ee cou ses and he awa eness ha ac- companied each o hese ad ances a e discussed in e ms o he heo e ical a- mewo ks p o ided by emi- nism o e he las hund ed yea s. Albei la gely indi ec ly in Spain, he demands and he p oposals o he wo- men's mo emen s ha e, un- doub edly, accompanied he appea ance o he models p oposed a he di e en s ages. 189 ¡; 1/1 "C (1) Q. DI 10 O 10 ¡;' 1/1 Q. ~ 1/1 (1) 10 CD X X