scieee AI-readable full text Open interactive document viewer

Ama et quod vis fac. LGTBIQ+

Abstract

Ama te quod vis fac es una exposición que mediante sus expresiones artísticas quiere reivindicar y hacer visible la persistente discriminación y violencia hacia la comunidad LGTBI. El 17 de Mayo, Día Internacional contra la LGTBI-fobia, es más que una conmemoración; es un llamamiento a la acción, un recordatorio que la igualdad de derechos y el respeto por la diversidad sexual y de género son fundamentales para una sociedad justa e igualitaria. Con el arte queremos homenajear las luchas pasadas y futuras renovando nuestro compromiso para combatir el odio y la intolerancia en todas sus formas y expresiones. Artistas participantes: Acosta Santiago, Paula ; Ballesteros Rodríguez, Rafael ; Barrera García, Agustín Israel ; Blanco Barrera, Ramón (233) ; Carmona Pérez, José Joaquín (wijuasky) ; Chou, Ming Yi ; Cid Medrano, Manuel ; Coutinho, Eduarda da Sousa ; Fernández Moncada, Celeste ; García Jiménez, María del Mar ; García Romo, Carlos ; González Sánchez, María de los Ángeles ; Herrera Pombero, Natalia ; López, Belleda ; Mancera-Martínez, Manuel-Fernando (ParaLosQueAmanDemasiado) ; Molina Soto, Eduardo ; Montesinos Redruello, Neiva ; Navero, Victor; Pedroche Sánchez, Elena ; Romero Barberán, Susana ; Valle Ayllón, Isabel.

Full text

Ama Et Quod Vis Fac Art Plàstic, Seqüencial, Experimental d'Estampació i Noves Tecnologies. Teoria i Praxis. Manuel-Fernando Mancera-Martínez (coord.) Investigación Gráfica #LesbianGayTransBisexInterQueerPlus HUM 337 2024 Ama Et Quod Vis Fac HUM 337 Manuel-Fernando Mancera-Martinez (coord.) Investigación Gráfica #LesbianGayTransBisexInterQueerPlus Concepto gráfico Manuel-Fernando Mancera-Martinez #LesbianGayTransBisexInterQueerPlus ParaLosQueAmanDemasiado 24 Adobe Illustrator + Astute Graphics Escalable 2024 AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP Ama Et Quod Vis Fac Art Plàstic, Seqüencial, Experimental d'Estampació i Noves Tecnologies. Teoria i Praxis. Investigación Gráfica #LesbianGayTransBisexInterQueerPlus HUM 337 2024 Manuel-Fernando Mancera-Martinez (coord.) Género gramatical Toda referencia en esta publicación a personas, colectivos, o cargos (mientras no se indique lo contrario), en género masculino, debe entenderse como género gramatical no marcado, incluyendo la referencia a hombres y mujeres. Bajo licencia Creative Commons Atribución-NoComercial- CompartirIgual 4.0 Internacional (CC BY-NC-SA 4.0) Motivo de cubierta: #LesbianGayTransBisexInterQueerPlus ParaLosQueAmanDemasiado XXIV Edita: Ayto. de Mont-roig del Camp Carretera de Colldejou, s/n - 43300 Tarragona Colabora Grupo Ocio Creativo Agustín Barrera (comisario) © Manuel-Fernando Mancera-Martínez (coord.) 2024 © Grupo de Investigación HUM337: Arte Plástico, Secuencial, Experimental de Estampación y Nuevas Tecnologías. Teoría y Praxis © De los textos e imágenes, los autores 2024 :: Editado en Tarragona e-ISBN 978-84-09-60854-6 :: Edición Español - Catalán - Inglés Diseño de cubierta: Manuel Fernando Mancera Martínez Maquetación: Manuel Fernando Mancera Martínez Técnico maquetación: José Mateo Sánchez Sánchez Edición digital: ParaLosQueAmanDemasiado Disponible en http://grupo.us.es/grupohum337/ El Grupo HUM337 no se hace responsable de lo contenido en esta publicación en relación al trabajo de los autores. El contenido y sus opiniones son exclusiva responsabilidad de los mismos Gènere gramatical Tota referència en aquesta publicació a persones, col·lectius, o càrrecs (mentre no s'indiqui el contrari), en gènere masculí, s'ha d'entendre com a gènere gramatical no marcat, incloent-hi la referència a homes i dones. Sota llicència Creative Commons Atribució-NoComercial- CompartirIgual 4.0 Internacional (CC BY-NC-SA 4.0) Motiu de coberta: #LesbianGayTransBisexInterQueerPlus PerLosQueAmanMassa XXIV Edita: Aj. de Mont-roig del Camp Carretera de Colldejou, s/n - 43300 Tarragona Col·labora Grup Ocio Creativo Agustín Barrera (comissari) © Manuel-Fernando Mancera-Martínez (coord.) 2024 © Grup de Recerca HUM337: Art Plàstic, Seqüencial, Experimental d'Estampació i Noves Tecnologies. Teoria i Praxis © Dels textos i imatges, els autors 2024 :: Editat a Tarragona e-ISBN 978-84-09-60854-6 :: Edició Español - Catalán - Inglés Disseny de coberta: Manuel Fernando Mancera Martínez Maquetació: Manuel Fernando Mancera Martínez Tècnic maquetació: José Mateo Sánchez Sánchez Edició digital: PerLosQueAmanMassa Disponible a http://grupo.us.es/grupohum337/ El Grup HUM337 no es fa responsable del que conté aquesta publicació en relació amb el treball dels autors. El contingut i les seves opinions són responsabilitat exclusiva dels mateixos Grammatical gender All references in this publication to persons, collectives, or positions (unless otherwise indicated), in the masculine gender, should be understood as unmarked grammatical gender, including reference to men and women. Licensed Creative Commons Attribution- NonCommercial-ShareAlike 4.0 International License (CC BY-NC-SA 4.0) Cover & Inside illustration: #LesbianGayTransBisexInterQueerPlus ParaLosQueAmanDemasiado XXIV Publisher: Ilmo. Ayto. Bollullos Par del Condado Colldejou road, s/n - 43300 Tarragona Ocio Creativo Group collaborates Agustín Barrera (curated) © Manuel-Fernando Mancera-Martínez (coord.) 2024 © Research Group HUM337: Plastic, Sequential, Experimental Art of Printmaking and New Technologies. Theory and Praxis © From the texts & images, the authors 2024 :: Published in Tarragona e-ISBN 978-84-09-60854-6 :: Edition: Spanish - Catalan - English Cover/interior design: Manuel-Fernando Mancera-Martínez Layout: Manuel-Fernando Mancera-Martínez Technical assistant: José Mateo Sánchez Sánchez Digital edition: ForThoseWhoLoveTooMuch HUM337 Group is not responsible for the content of this publication in relation to the work of the authors. The content and their opinions are the sole responsibility of the authors Available in http://grupo.us.es/grupohum337/ A los que sueñan con vivir diseñando sueños To those who dream or living by designing dreams Als que somien viure dissenyant somnis Hemos creado una playlist para que la escuches mientras disfrutas las propuestas creativas de este proyecto. Hem creat una playlist perquè l'escoltis mentre gaudeixes de les propostes creatives d'aquest projecte. We have created a playlist for you to listen to while you enjoy the creative proposals of this project. HUM337 17 16 Índice Índex Index Textos / Textos / Texts ________________________________ 20 Regiduria de igualtat Ama et Quod Vis Fac � � � � � � � � � � � � � � � � � � 24 Ama et Quod Vis Fac � � � � � � � � � � � � � � � � � � 26 Ama et Quod Vis Fac � � � � � � � � � � � � � � � � � � 28 Agustín Barrera Investigando modelos sociales desde el Arte. � � � 30 Investigant models socials des de l'Art. � � � � � � � 32 Investigating social models from Art. � � � � � � � � 34 Manuel-Fernando Mancera-Martínez LGTBIQ+. O la maravillosa historia de cómo cuando salgo a la calle me pongo el moño, de las que me ponen pa las que pongo � � � � � � � 36 LGTBIQ+. O la meravellosa història de com quan surto al carrer em poso el monyo de les que em posen per les que poso � � � � � � � � � � � � � 42 LGTBIQ+. Or the wonderful story of how when I go out on the street I wear the bow tie, of the ones I wear for the ones I wear. � � � � � � � � � � 48 Grupo HUM 337 / HUM 337 Group ____________________56 Autores, investigadores participantes / Autors, investigadors participants / Authors, participating researchers � � � � � � � � � � � � � � 58 Colofón / Colophon _________________________________ 166 30 Con emoción y compromiso, el Centre Cultural Església Vella es el marco en el que presentamos la segunda entrega de nuestra exploración artística y cultural sobre los derechos LGTBIQ+. Bajo el título Ama et Quod Vis Fac. LGTBIQ+. Investigación Gráfica #LesbianGayTransBisexInter- QueerPlus, esta propuesta es el fruto del arduo trabajo y la dedicación de 22 investigadores que han colaborado para ofrecer una versión revisada y ampliada de nuestra primera propuesta, Ecos del pasado. Promesas del futuro. En memoria de los derechos LVTBIQ+, que se presentó en Bollullos Par del Condado en diciembre de 2023. En esta ocasión, nos sumergimos en la rica diversidad de perspectivas, experiencias y expresiones que caracterizan al grupo de investigación HUM 337 Arte Plástico, Secuencial, Experimental de Estampación y Nuevas Tecnologías. Teoría y Praxis. La multiplicidad de voces y enfoques enriquece el modelo de comprensión y aprecio, sumado a la complejidad y la vitalidad del colectivo. Desde reflexiones íntimas hasta exploraciones políticas, desde narrativas personales hasta críticas sociales, las obras de arte reunidas en esta exposición ofrecen un espacio para la reflexión, la celebración y la acción. Nuestro proyecto no solo busca expandir horizontes artísticos de investigación, sino también inspirar un compromiso más profundo con la inclusión y la igualdad en nuestra sociedad. A través del arte y la cultura, buscamos fomentar un diálogo abierto y constructivo, así como promover un modelo de gestión cultural que prioriza la diversidad, la equidad y el empoderamiento. Les invitamos cordialmente a sumergirse en esta fascinante exploración visual y conceptual, donde el pasado y el presente se entrelazan para trazar un camino hacia un futuro más inclusivo y justo para todos. Agustín Barrera Comisario Investigando modelos sociales desde el Arte. Agustín Barrera Investigando modelos sociales desde el Arte. 31 32 Investigant models socials des de l'Art. Amb emoció i compromís, el Centre Cultural Església Vella és el marc en què presentem el segon lliurament de la nostra exploració artística i cultural sobre els drets LGTBIQ+. Sota el títol Ama et Quod Vis Fac. LGTBIQ+. Investigació Gràfica #LesbianGayTransBisexInterQueerPlus, aquesta proposta és el fruit de l'ardu treball i la dedicació de 22 investigadors que han col·laborat per oferir una versió revisada i ampliada de la nostra primera proposta, Ecos del passat. Promeses del futur. En memòria dels drets LVTBIQ+, que es va presentar a Bollullos Par del Comtat el desembre de 2023. En aquesta ocasió, ens submergim en la rica diversitat de perspectives, experiències i expressions que caracteritzen el grup de recerca HUM 337 Art Plàstic, Seqüencial, Experimental d'Estampació i Noves Tecnologies. Teoria i Praxis. La multiplicitat de veus i enfocaments enriqueix el model de comprensió i estima, sumat a la complexitat i la vitalitat del col·lectiu. Des de reflexions íntimes fins a exploracions polítiques, des de narratives personals fins a crítiques socials, les obres d'art reunides en aquesta exposició ofereixen un espai per a la reflexió, la celebració i l'acció. El nostre projecte no només busca expandir horitzons artístics de recerca, sinó també inspirar un compromís més profund amb la inclusió i la igualtat a la nostra societat. A través de l'art i la cultura, busquem fomentar un diàleg obert i constructiu, així com promoure un model de gestió cultural que prioritza la diversitat, l'equitat i l'apoderament. Us convidem cordialment a submergir-vos en aquesta fascinant exploració visual i conceptual, on el passat i el present s'entrellacen per traçar un camí cap a un futur més inclusiu i just per a tothom. Agustín Barrera Comissari Investigant models socials des de l'Art. 33 34 Investigating social models from Art. Investigating social models from Art. With emotion and commitment, the Església Vella Cultural Center is the setting in which we present the second installment of our artistic and cultural exploration of LGTBIQ+ rights. Under the title Ama et Quod Vis Fac. LGTBIQ+. #LesbianGayTransBisexInterQueerPlus Graphic Research, this proposal is the fruit of the hard work and dedication of 22 researchers who have collaborated to offer a revised and expanded version of our first proposal, Echoes of the past. Promises of the future. In memory of the LVTBIQ+ rights, which was presented in Bollullos Par del Condado in December 2023. On this occasion, we immerse ourselves in the rich diversity of perspectives, experiences and expressions that characterize the research group HUM 337 Plastic Art, Sequential, Experimental Printing and New Technologies. Theory and Praxis. The multiplicity of voices and approaches enriches the model of understanding and appreciation, added to the complexity and vitality of the collective. From intimate reflections to political explorations, from personal narratives to social critiques, the artworks brought together in this exhibition offer a space for reflection, celebration and action. Our project not only seeks to expand artistic horizons of research, but also to inspire a deeper commitment to inclusion and equality in our society. Through art and culture, we seek to foster open and constructive dialogue, as well as promote a cultural management model that prioritizes diversity, equity and empowerment. We cordially invite you to immerse yourself in this fascinating visual and conceptual exploration, where the past and present intertwine to chart a path towards a more inclusive and fair future for all. Agustín Barrera Curated 35 36 A quién le importa lo que una vida desee hacer con su vida si no es más que un modelo de felicidad que habría que patentar para comercializar en un año de TodosLosDíasFestivos. Debes entonar el axioma estrella de Dale Carnegie1 como un mantra que retruene en las almas de todo ser existente. Mirar el horizonte de la existencia para entrar en el trance de la serenidad y el disfrute, descubriendo en los demás que el horizonte, ese que dibuja una línea divisoria entre lo humano y lo divino, es el mismo para todo el mundo. Hay un secreto al final de los silencios y por eso no puede oirse2 que tiñe como la peor de las envidias y que, para algunos, es tan devoradora de entrañas como la propia parca... Para otros la impertinente tortura de lo debilitante, para quién sabe qué, la pesada losa del quiero y no puedo. Sin más. Cómo esas escenas desenfocadas que en primer plano mues- 1 " En lugar de preocuparte por lo que la gente dice de ti, ¿por qué no pasar el tiempo tratando de lograr algo que vas a admirar?" 2 mfmancera.com LGTBIQ+. O la maravillosa historia de cómo cuando salgo a la calle me pongo el moño, de las que me ponen pa las que pongo. Manuel-Fernando Mancera-Martí- nez LGTBIQ+ O la maravillosa historia de cómo cuando salgo a la calle me pongo el moño de las que me ponen pa'las que pongo. A quién le importa 1986 Álbum No es pecado Alaska y Dinarama La Bohème 1966 Álbum La Bohème Charles Aznavour Tous les mêmes 2013 Álbum Racine carrée Stromae 37 38 giosa que no tienen ni principio ni fin. El problema de contar la vida como si fuera un cuento sobre la cuota del gimnasio que la pagas, sin ir, para tenerlo como arma arrojadiza en caso de que alguien pueda autodefenderse de su vagancia. Despropósitos de palabras hirientes sin sentido y hechos cobardes que construyen muros de un denso humo que, si sabemos cargarnos de positivo progreso psíquico, tan sólo debemos avanzar, con la cabeza alta, sabiendo que la energía de un Cálico Electrónico contratado como personal trainer está a nuestra disposición para apoyarnos y descubrirnos que tanta dureza es sólo el espejismo de nuestros miedos, y que con solo andar, paso a paso, toda turbiedad se descompone en argumentos que se defienden con el sencillo discurso de la lógica. Pero los hay que piensan, como en ganas de reñí3 que cualquier cosa es un mundo que aumenta como la electrificante pugna entre un perro y un gato. Quienes saben que por un motivo u otro, indistintamente, sea lo que fuere, lo que ha de ser no suele. Todo aquello que ha devorado el tiempo siempre está presente 3 Sainete de los hermanos Álvarez Quintero. tran, sobre una calle mojada, las sutiles percepciones dibujadas, más de lo que se piensa, que de lo que realmente se ve; las controversias y disputas del YoSoyMejorQue- Tú son, si lo vemos desde lejos, una pantomima que a veces encierra celos, otrora entretenimiento, como quien saca la lengua de paseo para no morir en la soledad de su miserable vida cansina y torpe de los pesares amontonados, día tras día, en la orbe de esa vida construida para ElQueDirán. Y en el quórum de la envidia de peppermint, se subastan en trueques AhoraTuesDespuésYoes. La puja va subiendo entre el ansia y la desidia. Los nervios nos hacen sobrepasar nuestra solvencia sentimental. El hormigueo que te atraviesa la piel, sintiendo oníricos presagios de la meta, sobrepasa la conspiración del fin de fiesta. Pasarán más de mil años, muchos más, y todo seguirá siendo del mismo sabor insípido que siempre haya sido la vida invisible de los que no supieron defender su persona más allá de los confines sociales. Como diría Pilar Sordo, con los anticipadores de desgracias, las energías se consumen a razón de mil años sin amor por el segundo de reloj. Todo un mecanismo de objetivos presocráticos cargados de manifestaciones de la poesía reli- Conspiración 1983 Álbum Ole Ole Ole Ole Un mundo raro 2004 Álbum Amar duele Falete Me olvidé de vivir 1978 Álbum Begin the Beguine Julio Iglesias Sabor a mi 1964 Álbum Canta en español con Los Panchos Eydie Gormé Las simples cosas 2013 Álbum De un mundo raro (cantes por Chavela) Martirio + Raúl Rodríguez Let's Face The Music And Dance 1960 Álbum Ring-a-ding-ding Frank Sinatra 39 40 biduría del portador del estandarte del BienSer6. La esperanza está servida. Las migajas del enfrentamiento erosionan las pupilas de las imágenes preñadas de histriónicas tensiones isotónicas de un futuro anclado en el cliché de lo pasado. Y no queda nada donde dejar el aliento. No hay puerto donde arribar la conducta. Sólo se guarda la premisa que salvaguarda la dignidad de esa frase de madre que dice «cuando salgo a la calle me pongo el moño, de las que me ponen, pa'las que pongo». Manuel-Fernando Mancera-Martínez Coordinador Responsable Grupo HUM337 Profesor Titular Departamento de Dibujo Facultad de Bellas Artes — Universidad de Sevilla 6 Emilio Lledó - En torno al 'BienSer' en las tripas de lo mundano. Y vivir se torna la turba de una amalgamante voz en off que no deja oir el hermoso paseo de una tranquila y serena riqueza humana. Esa esencia significativa que está presente, tal vez oculta, pero presente en toda genética. Tal vez llegue el día en que la contraparte se convierta sólo en la otra parte, sin litigios, sin envidias, sin circunloquios dramatizantes, consiguiendo producir una resiliencia adaptativa y gestora de lo positivo. Como un diamante puro o rara avis de lo correcto pasaremos el Rubicón y tal vez, sólo tal vez, el mundo dejará de ser el mundo para convertirse en el Paraiso. Lo que está por venir4, entre la confusa proyección del nesting y el nexting, hace que todo pase y no paremos a pensar que el deterioro ajeno, ese que se construye desde el mal sobrevenido, es un arma de doble filo. Nos adentramos en el calendario de la rutina y no distinguimos si lo que hacemos nos lo han hecho hacer, o si hacemos lo que debemos hacer por ser lo correcto. Todo este naufragio de la conciencia que habla de la sensibilidad5 y no de lo amanuense del pecado sometido al dictado de los demás es un despropósito si no existe el propósito de alcanzar la sa- 4 Heidegger - Ser y tiempo 5 No confundir con debilidad. O debe interpretarse como capacidad para diferenciar distintos matices. Quizás, quizás, quizás 2011 Recopilatorio The utlimate collection Sara Montiel Sálvese quien pueda 2011 Álbum La polinesia meridional La Casa Azul Los metaversos escondidos en el escondido metaverso. O la maravillosa historia del hombre de los alpes (reconstruida) Adobe Illustrator + Astute Graphics Papel fotográfico alto gramaje 700 x 500 mm. 2023�11�27 41 42 A qui li importa el que una vida vulgui fer amb la seva vida si no és més que un model de felicitat que caldria patentar per comercialitzar en un any de TodosLosDíasFestivos. Has d'entonar l'axioma estrella de Dale Carnegie1 com un mantra que retrune a les ànimes de tot ésser existent. Mirar l'horitzó de l'existència per entrar en el tràngol de la serenitat i el gaudi, descobrint en els altres que l'horitzó, aquell que dibuixa una línia divisòria entre el fet humà i el fet diví, és el mateix per a tothom. Hi ha un secret al final dels silencis i per això no es pot sentir2 que tenyeix com la pitjor de les enveges i que, per a alguns, és tan devoradora d'entranyes com la mateixa parca... Per a altres la impertinent tortura del que és debilitant, per a qui sap què, la pesada llosa del vull i no puc. Sense més. Com aquestes escenes desenfocades que en primer pla mostren, sobre un carrer mullat, les subtils percepcions dibuixades, més del que es pensa, que del que realment es veu; les controvèrsies i disputes del YoSoyMillorQueTu són, si ho veiem des de lluny, una pantomima que de vegades conté gelosia, en altre temps entreteniment, com qui treu la llengua de passeig per no morir en la solitud de la seva miserable vida carregosa i maldestre dels pesars amuntegats, dia rere dia, a l'orbe d'aquesta vida construïda pel ElQueDirán. 1 " En lloc de preocupar-te pel que la gent diu de tu, per què no passar el temps tractant d'aconseguir alguna cosa que admiraràs?" 2 mfmancera.com LGTBIQ+. O la meravellosa història de com quan sur- to al carrer em poso el monyo de les que em posen per les que poso LGTBIQ+ O la meravellosa història de com quan surto al carrer em poso el monyo de les que em posen per les que poso 43 I en el quòrum de l'enveja de peppermint, se subhasten en intercanvis AraTuesDespuésYoes. La licitació puja entre l'ànsia i la desídia. Els nervis ens fan sobrepassar la nostra solvència sentimental. El formigueig que et travessa la pell, sentint onírics presagis de la meta, sobrepassa la conspiració del final de festa. Passaran més de mil anys, molts més, i tot continuarà sent del mateix sabor insípid que sempre hagi estat la vida invisible dels que no van saber defensar la persona més enllà dels confins socials. Com diria Pilar Sordo, amb els anticipadors de desgràcies, les energies es consumeixen a raó de mil anys sense amor pel segon de rellotge. Tot un mecanisme d'objectius presocràtics carregats de manifestacions de la poesia religiosa que no tenen ni principi ni fi. El problema d'explicar la vida com si fos un conte sobre la quota del gimnàs que la pagues, sense anar-hi, per tenir-lo com a arma llancívola en cas que algú es pugui autodefensar de la seva vagància. Despropòsits de paraules feridores sense sentit i fets covards que construeixen murs d'un dens fum que, si sabem carregar-nos de positiu progrés psíquic, tan sols hem d'avançar, amb el cap alt, sabent que l'energia d'un Càlic Electrònic contractat com a personal trainer està a la nostra disposició per recolzar-nos i descobrir-nos que tanta duresa és només el miratge de les nostres pors, i que només caminant, pas a pas, tota tèrbola es descompon en arguments que es defensen amb el senzill discurs de la lògica. Però n'hi ha que pensen, com en ganes de renyí3 que qualsevol cosa és un món que 3 Sainet dels germans Àlvarez Quintero. augmenta com l'electrificant pugna entre un gos i un gat. Els qui saben que per un motiu o un altre, indistintament, sigui el que sigui, el que ha de ser no sol. Tot allò que ha devorat el temps sempre és present als budells del món. I viure es torna la torba d'una veu amalgamant en off que no deixa sentir el bell passeig d'una tranquil·la i serena riquesa humana. Aquesta essència significativa que és present, potser oculta, però present en tota genètica. Potser arribarà el dia en què la contrapart es converteixi només a l'altra part, sense litigis, sense enveges, sense circumloquis dramatitzants, aconseguint produir una resiliència adaptativa i gestora del que és positiu. Com un diamant pur o rara avis del que és correcte passarem el Rubicó i potser, només potser, el món deixarà de ser el món per convertir-se en el Paradís. El que ha de venir4, entre la confusa projecció del nesting i el nexting, fa que tot passi i no parem a pensar que el deteriorament aliè, aquell que es construeix des del mal sobrevingut, és una arma de doble tall. Ens endinsem al calendari de la rutina i no distingim si el que fem ens ho han fet fer, o si fem el que hem de fer per ser el correcte. Tot aquest naufragi de la consciència que parla de la sensibilitat5 i no del que és escrivà del pecat sotmès al dictat dels altres 4 Heidegger - L'ésser i el temps. 5 No confondre amb debilitat. S'ha d'interpretar com la capacitat per diferenciar diferents matisos. 44 45 és un despropòsit si no existeix el propòsit d'assolir la saviesa del portador de l'estendard del BenSer. L'Esperança està servida. Les engrunes de l'enfrontament erosionen les pupil·les de les imatges prenyades d'histriòniques tensions isotòniques d'un futur ancorat al clixé del passat. I no queda res per deixar l'alè. No hi ha cap port on arribar la conducta. Només es guarda la premissa que salvaguarda la dignitat d'aquella frase de mare que diu «quan surto al carrer em poso el monyo, de les que em posen, per les que poso». Manuel-Fernando Mancera-Martínez Coordinador Responsable Grup HUM337 Professor Titular Departament de Dibuix Facultat de Belles Arts — Universitat de Sevilla 46 47 48 LGTBIQ+ Or the wonderful story of how when I go out on the street I wear the bow tie, of the ones I wear for the ones I wear. LGTBIQ+. Or the wonderful story of how when I go out on the street I wear the bow tie, of the ones I wear for the ones I wear. Who cares what a life wants to do with its life if it is nothing more than a model of happiness to be patented for marketing in a year of AllHolidays. You must intone Dale Carnegie's star axiom as a mantra that reverberates in the souls of every being in existence. Look at the horizon of existence to enter the trance of serenity and enjoyment, discovering in others that the horizon, that which draws a dividing line between the human and the divine, is the same for everyone. There is a secret at the end of the silences and that is why it cannot be heard that tinges like the worst of envy and that, for some, is as devouring of entrails as the grim reaper himself.... For others the impertinent torture of the debilitating, for who knows what, the heavy slab of I will and I cannot. No more. Like those out-of-focus scenes that in the foreground show, on a wet street, the subtle perceptions drawn, more of what is thought, than of what is really seen; the controversies and disputes of IAmBetterThanYou are, if we see it from afar, a pantomime that sometimes encloses jealousy, once entertainment, like someone who takes his tongue out for a walk so as not to die in the loneliness of his miserable life, tired and clumsy of the sorrows piled up, day after day, in the orb of that life built for WhatWillTheySay. And in the quorum of peppermint envy, NowYourThenMe's are auctioned in barter. The bidding goes up between ea- 49 62 Selections From Truisms: A sincere effort is all that you can ask... 2001 Jenny Holzer ARTE Love, Simon 2018 Romance Fox 2000 Pictures Greg Berlanti CINE Coming Out to Play 2014 Biteback Publishing Robbie Rogers LITERATURA I kissed a girl 2008 Álbum One of the boys Katy Perry MÚSICA Paula Acosta Santiago Esta obra visual se erige como un símbolo del derecho a la expresión abierta de la orientación sexual. A través de sus capas, la imagen teje una narrativa que abraza la diversidad y celebra la valentía de aquellos que, a lo largo de la historia española, han desafiado las restricciones sociales para hablar con sinceridad sobre su identidad. Los 172 nombres que componen el fondo actúan como un tapiz de la memoria, honrando a figuras de la música, el cine, el deporte y más, quienes han contribuido al movimiento LGTBIQ+ y han compartido su verdad públicamente. Cada nombre es una voz única que contribuye al coro colectivo de este movimiento. La superposición de la declaración manuscrita "I am bi" en una capa superior añade la voz personal de la autora, fusionando la historia colectiva con su experiencia individual, reafirmando el derecho universal a la autenticidad. 63 64 Aquesta obra visual s'erigeix com un símbol del dret a l'expressió oberta de l'orientació sexual. A través de les capes, la imatge teixeix una narrativa que abraça la diversitat i celebra la valentia d'aquells que, al llarg de la història espanyola, han desafiat les restriccions socials per parlar amb sinceritat sobre la seva identitat. Els 172 noms que componen el fons actuen com un tapís de la memòria, honrant figures de la música, el cinema, l'esport i més, els que han contribuït al moviment LGTBIQ+ i han compartit la seva veritat públicament. Cada nom és una veu única que contribueix al cor col·lectiu d'aquest moviment. La superposició de la declaració manuscrita "I am bi" en una capa superior afegeix la veu personal de l'autora, fusionant la història col·lectiva amb la seva experiència individual, reafirmant el dret universal a l'autenticitat. This visual work stands as a symbol of the right to open expression of sexual orientation. Through its layers, the image weaves a narrative that embraces diversity and celebrates the courage of those who, throughout Spanish history, have defied social restrictions to speak truthfully about their identity. The 172 names that make up the backdrop act as a tapestry of memory, honoring figures from music, film, sports and more who have contributed to the LGTBIQ+ movement and shared their truth publicly. Each name is a unique voice contributing to the collective chorus of this movement. Overlaying the handwritten statement "I am bi" on a top layer adds the author's personal voice, merging the collective story with her individual experience, reaffirming the universal right to authenticity. 173 voces Dibujo y edición digital Papel fotográfico mate hp premium 700 x 500 mm. 2023 65 66 Nombre Apellido Ignorance=Fear. Silence=Death 1989 611 x 1094 mm. Litografía offset media / papel Keith Haring ARTE Pride 2014 Tragicomedia Calamity Films Matthew Warchus CINE Historia Del Movimiento LGBTQI+ 2021 Sociología BLUME Linda Riley LITERATURA Todo es de color 2002 Álbum El origen de la leyenda Lole y Manuel MÚSICA Rafael Ballesteros Rodríguez El amor es de color. Ya quedó atrás el tiempo de huir de los grises. Atrás queda la densa y espesa negrura de la pena, de la represión, del maltrato. Atrás dejamos también los fríos, duros y punzantes ángulos rectos de las cuadraturas mentales, de las prisiones, de los zulos y las cárceles -tanto físicas como psicológicas-. Poco a poco conseguimos salir del hoyo, de las profundidades más viles de la intolerancia, de la injusticia y de la incomprensión. Pero aún debemos seguir ascendiendo hacia el cielo, hacia el infinito, irradiando toda la luz y el color que solo el amor puede derrochar. Debemos seguir hacia adelante, todos juntos, independientemente de la gama tonal color que predomine vibrante en cada una de nuestras vidas; independientemente de a quiénes amemos. El amor es de color. Y solo alguien con una venda muy apretada en el alma sería incapaz de verlo. 67 68 El Amor es de Color Digital Art Papel fotográfico mate 700 x 500 mm. 2023�10�30 L´amor és de color. Ja va quedar enrere el temps de fugir dels grisos. Queda enrere la densa i espessa negror de la pena, de la repressió, del maltractament. Darrere deixem també els freds, durs i punxants angles rectes de les quadratures mentals, de les presons, els pous i les gàbies -tant físiques com psicològiques-. De mica en mica aconseguim sortir del forat, de les profunditats més vils de la intolerància, de la injustícia i de la incomprensió. Però encara hem de continuar pujant cap al cel, cap a l'infinit, irradiant tota la llum i el color que només l'amor pot malbaratar. Hem de continuar endavant, tots junts, independentment de la gamma tonal color que predomini vibrant en cadascuna de les nostres vides; independentment de qui estimem. L´amor és de color. I només algú amb una bena atapeïda a l'ànima seria incapaç de veure'l. Love is coloured. Gone is the time of fleeing from the greys. Gone is the dense, thick blackness of sorrow, of repression, of mistreatment. We have also left behind the cold, hard and sharp right angles of mental quadratures, of prisons, of dens and jails -both physical and psychological-. Little by little we managed to climb out of the pit, out of the vilest depths of intolerance, injustice and misunderstanding. But we must still continue to ascend towards the sky, towards infinity, radiating all the light and colour that only love can give. We must move forward, all of us together, no matter what vibrant shade of colour prevails in each of our lives; no matter whom we love. Love is colour. And only someone with a tight bandage on their soul would be unable to see it. 69 70 Nombre Apellido Cherub and horse 1956 215 x 280 mm. Litografía offset / papel Andy Warhol ARTE Call Me by Your Name 2017 Romance Frenesy Film Company Luca Guadagnino CINE El imposible olvido 2001 Historias cortas Planeta Antonio Gala LITERATURA Vogue - Edit 1990 Álbum I'm breathless Madonna MÚSICA Agustín Israel Barrera García Un santo, protector del colectivo LGTBIQ+, con una historia de respeto a la forma de amar, ayuda al prógimo y amor en general. Capitán de la Guardia Pretoniana, fue condenado por convertir a los soldados al cristianismo, por Diocleciano, a ser asaetado, tal como se le representa, con sus flechas y las manos atadas al árbol, pero la tortura, no le dio la muerte. Las mujeres lo curaron y se volvio a presentar ante Diocleciano, que lo mandó Lapidar, y tirar a las cloacas de Roma. La intrahistoria de este santo mártir nos acerca a un posible romance en tre San Sebastián y un Diocleciano que terminó despechado. Icono del colectivo Lgtbi+ sobre todo desde que los literatos como Oscar Wayle, Lorca o Prust entre otros muchos en el siglo XX resaltaran las vistudes del santo. En esta representación un Sebastián fuerte y moderno, tatuado com iconos populares sevillanos, cubre su bello rostro con un capirote con la bandera arco iris, propia del colectivo. 71 72 Un sant, protector del col·lectiu LGTBIQ+, amb una història de respecte a la manera d'estimar, ajuda el pròxim i l'amor en general. Capità de la Guàrdia Pretoniana, va ser condemnat per convertir els soldats al cristianisme, per Dioclecià, a ser assetjat, tal com se'l representa, amb les seves fletxes i les mans lligades a l'arbre, però la tortura, no li va donar la mort. Les dones el van curar i es va tornar a presentar davant Dioclecià, que el va enviar Lapidar, i llençar a les clavegueres de Roma. La intrahistòria d'aquest sant màrtir ens acosta a un possible idil·li entre Sant Sebastià i un Dioclecià que va acabar martiritzat . Icona del col·lectiu Lgtbi+ sobretot des que els literats com Oscar Wayle, Lorca o Prust entre molts altres al segle XX ressaltessin les virtuts del sant. En aquesta representació un Sebastià fort i modern, tatuat amb icones populars sevillanes, cobreix el seu bell rostre amb un capirot amb la bandera de l' arc de Sant Martí, pròpia del col·lectiu. A saint, protector of the LGTBIQ+ collective, with a history of respect for the way of loving, helping others and love in general. Captain of the Pretonian Guard, he was condemned for converting soldiers to Christianity, by Diocletian, to be asaethed, as he is depicted, with his arrows and hands tied to the tree, but the torture, did not give him death. The women cured him and he went back to Diocletian, who had him stoned and thrown into the sewers of Rome. The intrahistory of this martyr saint brings us closer to a possible romance between St. Sebastian and a Diocletian who ended up scorned. Icon of the Lgtbi+ collective, especially since writers such as Oscar Wayle, Lorca or Prust among many others in the twentieth century highlighted the vistudes of the saint. In this representation a strong and modern Sebastian, tattooed with popular Sevillian icons, covers his beautiful face with a hood with the rainbow flag, typical of the collective. Diverso San Sebastián Acrílico y tinta Lienzo 700 x 500 mm. 2023 73 74 Nombre Apellido Retrato de Savannah Essah 2020 265 x 205 mm. Óleo / lino Kehinde Wiley ARTE I.A. Inteligencie Artificial 2001 Ciencia ficción Warner Bros Steven Spielberg CINE Manipulación afectiva: cuando el amor se enferma 2019 Psicología Ariel Publisher Belén Vitelleschi LITERATURA On your own love again 2015 Álbum On your own love again Jessica Pratt MÚSICA Ramón Blanco Barrera +233 Los límites artísticos de investigación trascienden la obra para otorgarle un sentido más amplio e innovador, trabajando con procesos deconstructivos digitales desde lo fotográfico apropiacionista hasta la imagen de composición fotomontada. Se realiza una búsqueda y selección previa de cientos de imágenes que representan el amor en su sentido más amplio, desafiando las fronteras del entendimiento pasional y la razón humana. El aporte que se genera ofrece una reflexión social sobre lo figurativo y lo abstracto en los constructos epistemológicos en nuestro entorno. Lo políticamente correcto comienza a quedarse a un lado para dejar paso a la liberación más absoluta y mordaz, a veces sin importar lo que podamos causar mediante la falta de responsabilidad afectiva que ejercemos en la actualidad. 75 76Cropped Expanded Portrait of Wel Oveit Impresión digital Papel 700 x 500 mm. 2023 Els límits artístics de recerca transcendeixen l'obra per atorgar-li un sentit més ampli i innovador, treballant amb processos desconstructius digitals des de l'aspecte fotogràfic apropiacionista fins a la imatge de composició fotomuntada. Es realitza una cerca i selecció prèvia de centenars d'imatges que representen l'amor en el sentit més ampli, desafiant les fronteres de l'enteniment passional i la raó humana. L'aportació que es genera ofereix una reflexió social sobre allò figuratiu i allò abstracte en els constructes epistemològics al nostre entorn. El que és políticament correcte comença a quedar-se de banda per deixar pas a l'alliberament més absolut i mordaç, de vegades sense importar el que puguem causar mitjançant la manca de responsabilitat afectiva que exercim actualment. The artistic limits of research transcend the work to give it a broader and more innovative meaning, working with digital deconstructive processes from appropriationist photography to the photomontaged composition image. A search and prior selection of hundreds of images is carried out that represent love in its broadest sense, challenging the borders of passionate understanding and human reason. The contribution that is generated offers a social reflection on the figurative and the abstract in the epistemological constructs in our environment. The politically correct begins to be left aside to make way for the most absolute and mordant liberation, sometimes regardless of what we may cause through the lack of emotional responsibility that we currently exercise. 77 78 Nombre Apellido Sin título 2004 265 x 205 mm. Óleo / papel Jenny Saville ARTE Las noches de Tefía 2023 Tragicomedia Atresmedia Televisión Miguel del Arco CINE Vagos y maleantes 2020 Ficción gay Editorial Siete Islas Ismael Lozano Latorre LITERATURA Platero 2023 Sencillo Platero Israel Fernández MÚSICA José Carmona Pérez +Wijuaski En 1954 el régimen franquista modificó la Ley de Vagos y Maleantes, aprobada durante la Segunda República, incluyendo la homosexualidad como conducta peligrosa. Esto significaba poner a los gais (el lesbianismo era totalmente invisible, no se planteaba ni la posibilidad de su existencia) al mismo nivel delictivo que proxenetas, pederastas, rufianes, toxicómanos, delincuentes o explotadores de menores. Las penas que debían cumplir por ello eran el internamiento en un establecimiento de trabajo o colonia agrícola (por un tiempo indeterminado que no podría exceder los tres años), con absoluta separación de los demás, la prohibición de residir en el lugar que el Tribunal designase, la obligación de declarar su domicilio, así como la sumisión a la vigilancia de los Delegados durante un año. Simplemente, por tener una orientación sexual diferente y con el objetivo de “reconducir” sus vidas. Bajo esta premisa y con la dirección de un excarmelita que siembra el terror, nace la Colonia Agrícola de Tefía (Fuerteventura), una especie de campo de concentración donde los reclusos trabajaban picando piedra bajo condiciones inhumanas y con el incesante sol isleño sobre sus cuerpos. A la escasez de comida se sumaba la carencia de agua, lo que obligaba a los presos a transportarla en garrafas desde el pozo hasta varios puntos del recinto. Se realizaban terapias de conversión, recibían palizas, e incluso existen testimonios de la práctica de lobotomías (electroshock) para “curar” la homosexualidad. Pero lo que más ha impactado al autor de la obra son los “reconocimientos médicos”. En ellos, los reclusos debían desnudarse completamente, inclinarse de espaldas ante el supuesto médico y, este, con una valoración visual anal, determinaba si el sujeto era activo o pasivo, basándose en la dilatación de sus esfínteres. Evaluaban su amaneramiento e incluso si lo habían hecho por confusión o por curiosidad. 79 80 Nombre Apellido El 1954 el règim franquista va modificar la Llei de Vagos i Maleantes, aprovada durant la Segona República, incloent-hi l'homosexualitat com a conducta perillosa. Això significava posar els gais hi ha alguns elements colorits (el lesbianisme era totalment invisible, no es plantejava ni la possibilitat de la seva existència) al mateix nivell delictiu que proxenetes, pederastes, rufians, toxicòmans, delinqüents o explotadors de menors. Les penes que havien de complir per això eren l'internament en un establiment de treball o colònia agrícola (per un temps indeterminat que no podria excedir els tres anys), amb absoluta separació dels altres, la prohibició de residir al lloc que el Tribunal designés , l'obligació de declarar el domicili, així com la submissió a la vigilància dels delegats durant un any. Simplement, perquè té una orientació sexual diferent i amb l'objectiu de “reconduir” les seves vides. Sota aquesta premissa i amb la direcció d'un ex carmelita que sembra el terror, neix la Colònia Agrícola de Tefia (Fuerteventura), una mena de camp de concentració on els reclusos treballaven picant pedra sota condicions inhumanes i amb l'incessant sol illenc sobre els seus cossos. A l'escassetat de menjar se sumava la manca d'aigua, cosa que obligava els presos a transportar-la en garrafes des del pou fins a diversos punts del recinte. Es feien teràpies de conversió, rebien pallisses, i fins i tot hi ha testimonis de la pràctica de lobotomies (electroxoc) per “guarir” l'homosexualitat.. Però allò que més ha impactat l'autor de l'obra són els “reconeixements mèdics”. En ells, els reclusos s'havien de despullar completament, inclinarse d'esquena davant el suposat metge i, aquest, amb una valoració visual anal, determinava si el subjecte era actiu o passiu, basant-se en la dilatació dels esfínters. Avaluaven el seu amanerament i fins i tot si ho havien fet per confusió o per curiositat. "Reconeixement mèdic: invertit amb qualificació de pederasta" neix a partir d'aquest salvatgisme, però sobretot després de l'informe mèdic que, sense cap judici i veient-se obligat a ratificar, condemna Octavio García a romandre 16 mesos a Tefia, citant textualment del seu expedient: “El Fiscal en l'expedient 79 de 1955 del Jutjat Especial de Vagos i Maleantes, diu: 1r.- Octavio García Hernández, segons pròpia confessió, corroborada en el reconeixement mèdic i acreditada unànimement pels informes, és invertit amb qualificació de pederasta tant actiu com passiu. L'exploració clínica determina que es troben davant d'un amanerat amb moviments feminoides, així com en la forma de parlar. Psiquisme deformat per la seva pròpia perversió. No tendència al delicte. El reconeixement corresponent amb la dilatació esfinteriana i gairebé desaparició de plecs ens permet formular el diagnòstic de pederasta “Reconocimiento médico: invertido con calificación de pederasta” nace a partir de este salvajismo, pero sobre todo tras el informe médico que, sin juicio alguno y viéndose obligado a ratificar, condena a Octavio García a permanecer 16 meses en Tefía, citando textualmente de su expediente: “El Fiscal en el expediente 79 de 1955 del Juzgado Especial de Vagos y Maleantes, dice: 1º.- Octavio García Hernández, según propia confesión, corroborada en el reconocimiento médico y acreditada unánimemente por los informes, es invertido con calificación de pederasta tanto activo como pasivo. La exploración clínica determina que se encuentran ante un amanerado con movimientos feminoides, así como en su forma de hablar. Psiquismo deformado por su propia perversión. No tendencia al delito. El reconocimiento correspondiente con su dilatación esfinteriana y casi desaparición de pliegues nos permite formular el diagnóstico de pederasta pasivo. Apto para toda clase de actividades” La obra, una auténtica antítesis a todo lo citado, muestra a un joven desnudo, libre a través de una ventana y en una posición insinuante con sus nalgas como auténticas protagonistas. Es curioso como el uso de una zona erógena se convirtió en aquellos años, no solo en motivo de persecución y represión, sino también de condena y tortura. Toda esta barbarie quedó atrás con la modificación que Adolfo Suárez realizó a la Ley de Peligrosidad Social, despenalizando la homosexualidad en nuestro país en 1979. En España hace solo 44 años, ser homosexual era un delito. 81 94 Nombre Apellido Homem com H 1981 Álbum Ney Matagrosso Ney Matagrosso MÚSICA Virar travesti 2020 Sociología Tinta da China Nelson Ramalho LITERATURA Morir como un hombre 2009 Drama Rosa Filmes João Pedro Rodrigues CINE Vampiro 1895 910 x 1090 mm Pintura / tela Edward Munch ARTE Eduarda da Sousa Coutinho En primer plano están las máscaras levantadas y el horror de la persecución y la muerte por esta lucha de la humanidad. La esperanza surge con los manifiestos y las banderas izadas. Se convierten en mensaje y humanidad y los transforman en comunicación. En la diagonal ascendente aparecen los elementos principales y fundamentales que nos sitúan y componen la obra. Entonces aparece lá luz amarilla sobre la negra con los blancos, las máscaras y los rojos, como una niebla de elementos interpretables que nos llevan a la esperanza de esta lucha continua. 95 96 Ecos del passado, promesas del futuro, En memoria de los derechos LGTBIQ+ Stencil Papel negro 700 x 500 mm. 2023 En primer pla hi ha les màscares aixecades i l'horror de la persecució i la mort per aquesta lluita de la humanitat. L'esperança sorgeix amb els manifestos i les banderes hissades. Es converteixen en missatge i humanitat i els transformen en comunicació. A la diagonal ascendent apareixen els elements principals i fonamentals que ens situen i componen l'obra. Aleshores apareix la llum groga sobre la negra amb els blancs, les màscares i els vermells, com una boira d'elements interpretables que ens porten a l'esperança d'aquesta lluita contínua. In the foreground are the rising masks and the horror of persecution and death for this struggle of humanity. Hope arises with the manifestos and raised flags. Convierten in message and humanity and transform them into communication. On the ascending diagonal appear the main and fundamental elements that situate us and make up the work. Then the yellow light appears on the black with the whites, the masks and the reds, like a mist of interpretable elements that lead us to the hope of this continued struggle. 97 98 Nombre Apellido El maricón de la tía Gila 1814-1823 206 x 142 mm Aguada, tinta de hollín / papel Francisco de Goya y Lucientes ARTE La soga 1948 Intriga Warner Bros Alfred Hitchcock CINE Las bodas de la semejanza 1996 Sociología Muchnik Editores John Boswell LITERATURA It's a sin 1987 Álbum Actually (2018 remaster) Pet Shop Boys MÚSICA Teresa Díaz Sainz Porque nos han metido en vena el pecado original. Hacernos sentir culpables para bajar nuestra autoestima, y defendernos atacando a nuestros semejantes. Divide y vencerás. La hipocresía de una sociedad que se avergüenza de la libertad, de la naturaliddad de algo tan puro como el amor sin barreras. Nuestro Mesías no es otro que nosotros mismos. Está asustado y escondido en una cueva recóndita de nuesro interior, humillado por un sistema psicópata que mina nuestra autoestima. Bajo el yugo del miedo, que es la energía negativa, bajan nuestra frecuencia que sólo se eleva con la energía positiva, que es el amor. El amor trasciende a la materia, será la señal de la llegada del verdadero Mesías. 99 100 Perquè ens han ficat en vena el pecat original. Fer-nos sentir culpables per baixar la nostra autoestima, i defensar-nos atacant els nostres semblants. Divideix i venceràs. La hipocresia d'una societat que s'avergonyeix de la llibertat, de la naturalitat d'una cosa tan pura com l'amor sense barreres. El nostre Messies no és altre que nosaltres mateixos. Està espantat i amagat en una cova recòndita del nostre interior, humiliat per un sistema psicòpata que mina la nostra autoestima. Sota el jou de la por, que és l'energia negativa, baixen la nostra freqüència que només s'enlaira amb l'energia positiva, que és l'amor. L'amor transcendeix la matèria, serà el senyal de l'arribada del veritable Messies. Because they have put original sin in our veins. Making us feel guilty to lower our self-esteem, and defending ourselves by attacking our peers. Divide and conquer. The hypocrisy of a society that is ashamed of freedom, of the naturalness of something as pure as love without barriers. Our Messiah is none other than ourselves. He is scared and hidden in a hidden cave inside us, humiliated by a psychopathic system that undermines our self-esteem. Under the yoke of fear, which is negative energy, they lower our frequency, which only rises with positive energy, which is love. Love transcends matter, it will be the sign of the arrival of the true Messiah. Pecado Fotografía digital Lienzo 700 x 500 mm. 2023 101 102 Nombre Apellido Gloria Steinem portrait 1965 420 x 297 mm Fotografía analógica / papel Yale Joel ARTE La chica danesa 2015 Romance Focus Features Tom Hooper CINE El segundo sexo 2005 Feminismos Ediciones Cátedra Simone de Beauvoir LITERATURA Born this way 2011 Álbum Born this way Lady Gaga MÚSICA Celeste Fernández Moncada Los códigos identitarios propios de la anatomía del cuerpo, la vestimenta, los accesorios, el cabello, etc, pueden dar lugar a una simplificación de dichos elementos en prejuicios predefinidos de sexo, género y preferencia sexual. Existe una larga tradición en cuanto a los estereotipos visuales, lo que por ende da lugar a una conexión entre la apariencia y la esencia. La obra es una invitación a cuestionar las convenciones establecidas y a reconocer la diversidad más allá de las expectativas impuestas, desafiando percepciones arraigadas y fomentando la aceptación, con lo que contribuye a un entendimiento visual más inclusivo y enriquecedor. 103 104 No wonder Fotografía digital Papel 700 x 500 mm. 2023 Els codis identitaris propis de l'anatomia del cos, la vestimenta, els accessoris, els cabells, etc., poden donar lloc a una simplificació d'aquests elements en prejudicis predefinits de sexe, gènere i preferència sexual. Hi ha una llarga tradició pel que fa als estereotips visuals, la qual cosa dona lloc a una connexió entre l'aparença i l'essència. L'obra és una invitació a qüestionar les convencions establertes i a reconèixer la diversitat més enllà de les expectatives imposades, desafiant percepcions arrelades i fomentant l'acceptació, fet que contribueix a una entesa visual més inclusiva i enriquidora. The identity codes of body anatomy, clothing, accessories, hair, etc., can lead to a simplification of these elements into predefined prejudices of sex, gender and sexual preference. There is a long tradition of visual stereotyping, which therefore leads to a connection between appearance and essence. It is an invitation to question the established conventions and to recognise diversity beyond imposed expectations, challenging entrenched perceptions and encouraging acceptance, therefore contributing to a more inclusive and enriching visual understanding. 105 106 Nombre Apellido Untitled 1975 1100 x 732 mm Serigrafía / papel Andy Warhol ARTE Paul takes the form of a mortal girl 2019 Ficción literaria Picador Andrea Lawlor LITERATURA Boys don’t cry 1999 Romance Fox Searchlight Kimberly Peirce CINE Walk on the wild side 1972 Álbum Transformer Lou Reed MÚSICA María del Mar García Jiménez Madrugada, 6 de octubre de 1991. La hostilidad inseparable de la intolerancia ideológica radical agrede hasta la muerte a Sonia Rescalvo Zafra mientras duerme al raso en un parque de Barcelona junto a Dori Romero, quien resulta gravemente herida. Las patadas transfóbicas con puntera de acero de seis skiheads cercenan su ilusión por abrir un negocio, o por la llegada de una suerte de príncipe azul que le solucionara la vida. Las fotografías de Sonia, rebosantes de sonrisas expansivas, desvelan cómo la confianza y felicidad se diluyen progresivamente de su mirada. Invisible a medida que avanzaba en su feminidad, las discriminaciones laborales por cuestiones de género contra la población trans, y otros tipos de discriminaciones contra el colectivo deplorablemente habituales por aquel entonces, precipitan a Sonia a la prostitución, la indigencia y la drogadicción. Su asesinato registra al primer delito de odio contra las personas LGTBI documentado en España. 107 108 Sonia y la ilusión Imagen digital Papel 700 x 500 mm. 2023 Matinada, 6 d'octubre del 1991. L'hostilitat inseparable de la intolerància ideològica radical agredeix fins a la mort Sonia Rescalvo Zafra mentre dorm al ras en un parc de Barcelona al costat de Dori Romero, que resulta greument ferida. Les puntades de peu transfòbiques amb puntera d'acer de sis skiheads acaben amb la seva il·lusió per obrir un negoci, o per l'arribada d'una mena de príncep blau que li solucionés la vida. Les fotografies de Sonia, plenes de somriures expansius, revelen com la confiança i la felicitat es dilueixen progressivament de la seva mirada. Invisible a mesura que avançava en la seva feminitat, les discriminacions laborals per qüestions de gènere contra la població trans, i altres tipus de discriminacions contra el col·lectiu deplorablement habituals aleshores, precipiten Sonia a la prostitució, la indigència i la drogoaddicció. El seu assassinat registra el primer delicte d'odi contra les persones LGTBI documentat a Espanya. Morning, October 6, 1991. Hostility, inseparable from radical ideological intolerance, attacks Sonia Rescalvo Zafra to death while she sleeps outdoors in a Barcelona park next to the seriously injured Dori Romero. The transphobic, steely kicks of six skinheads destroy her hopes of opening a business or of the arrival of some kind of Prince Charming who will solve her life. Sonia's photographs, characterised by a broad smile, show how confidence and happiness gradually disappear from her gaze. Invisible in her advancing femininity, discrimination against trans people in the workplace because of their gender and other discrimination that was widespread at the time led Sonia into prostitution, homelessness and drug addiction. Her murder is the first documented hate crime against LGTBI people in Spain. 109 110 Nombre Apellido Copa de vino con un niño sosteniendo una lira 480 a.C. 389 x 119 mm Cerámica Duris ARTE Fellow traveler 1989 Vidas HBO Phillip Saville CINE Las ventajas de ser un marginado 2023 Novela romántica para jóvenes DeBolsillo Stephen Chbosky LITERATURA La revolución sexual 2007 Álbum La revolución sexual La casa azul MÚSICA Carlos García Romo En las últimas décadas, en España y en todo el mundo, se han logrado importantes avances en cuanto a la consecución de derechos y libertades para las personas del colectivo LGTBIQ+ gracias al activismo y a la lucha constante por la igualdad, impulsando leyes que permitan la inclusión social y la diversidad familiar en aspectos como el matrimonio igualitario, luchando por sus derechos o incluso poder formar una familia legalmente reconocida. Sin embargo, hoy en día, personas del colectivo siguen enfrentándose a situaciones de discriminación en todos los ámbitos de su vida, contrarias incluso a los derechos humanos que han de ser la base de una sociedad, y que nos hace entender que aún queda mucho camino por recorrer. Es fundamental seguir trabajando para eliminar la discriminación y garantizar la igualdad de todas las personas, sin importar su orientación sexual o identidad de género. La sociedad es diversa y merece ser reconocida y respetada por todas las personas. 111 112 Te quiero a ti Gráfica digital Papel 700 x 500 mm. 2023�11�28 A les darreres dècades, a Espanya ia tot el món, s'han aconseguit importants avenços quant a la consecució de drets i llibertats per a les persones del col·lectiu LGTBIQ+ gràcies a l'activisme ia la lluita constant per la igualtat, impulsant lleis que permetin la inclusió social i la diversitat familiar en aspectes com el matrimoni igualitari, lluitant pels seus drets o fins i tot poder formar una família legalment reconeguda. Tot i això, avui dia, persones del col·lectiu continuen enfrontant-se a situacions de discriminació en tots els àmbits de la seva vida, contràries fins i tot als drets humans que han de ser la base d'una societat, i que ens fa entendre que encara queda molt camí per recórrer. És fonamental continuar treballant per eliminar la discriminació i garantir la igualtat de totes les persones, sense importar-ne l'orientació sexual o identitat de gènere. La societat és diversa i mereix ser reconeguda i respectada per totes les persones. In recent decades, in Spain and around the world, significant progress has been made in terms of achieving rights and freedoms for people of the LGTBIQ+ collective thanks to activism and the constant struggle for equality, promoting laws that allow social inclusion and family diversity in aspects such as equal marriage, fighting for their rights or even being able to form a legally recognized family. However, today, people from this group continue to face situations of discrimination in all areas of their lives, contrary even to the human rights that should be the basis of a society, and that makes us understand that there is still a long way to go. It is essential to continue working to eliminate discrimination and guarantee equality for all people, regardless of their sexual orientation or gender identity. Society is diverse and deserves to be recognized and respected by all people. 113 126 Nombre Apellido La palabra es cosa de vida o muerte 2005 457 x 558 mm Fotografía Priscilla Monge ARTE La llamada 2017 Musical Apache Films Javier Ambrossi y Javier Calvo CINE S.O.S. 1995 Álbum Muy frágil Mayte Martín MÚSICA Tendiendo secretos 2021 Belleda López Montero LITERATURA No quiero que descubras mis pensamientos, si me mandas miento. En mi interior necesito la fuerza de mi corazón, quiero quereme por obligación, un mandamiento nuevo me doy: quererme a mi como yo he amado a otros. Solo si me quiero yo podré tener la fuerza de un ciclón podré amar sin medida podré hacer feliz a los que están ahora en un rincón Solo si me quiero yo crearé un mundo mío donde todos somos iguales donde no existan las etiquetas Solo si me quiero yo y mi mundo es también tuyo existirá el amor. Belleda López 127 128 No vull que descobreixis els meus pensaments, si m'envies menteixo. Al meu interior necessito la força del meu cor, vull voli'm per obligació, un manament nou em dono: estimar-me a mi com jo he estimat als altres. Només si m'estimo jo podré tenir la força d'un cicló podré estimar sense mesura podré fer feliç els que estan ara en un racó Només si m'estimo jo crearé un món meu on tots som iguals on no existeixin les etiquetes Només si m'estimo jo i el meu món és també teu existirà l'amor. I don't want you to discover my thoughts, If you send me I'm lying. Inside I need the strength of my heart, I want to love myself out of obligation, a new commandment I give myself: love myself as I have loved others. Only if I love myself I will be able to have the force of a cyclone I will be able to love without measure I will be able to make happy those who are now in a corner Only if I love myself I will create a world of my own where we are all equal where labels do not exist Only if I love myself and my world is also yours love will exist. Manda-Miento Estuco madera y cerámica con clavos 700 x 500 mm. 2024�04�20 129 130 Nombre Apellido MANDA-MENT és una peça basada en l'amor, en l'amor cap a mi mateixa, però no com a dona sinó com a persona i en la ferma convicció que sent feliç jo i estant en equilibri amb el meu interior, només així, estaré preparada per fer feliços els altres. MANDA-ment és un joc de paraules, on la societat “mana” i jo MENT per sentir-me part d'un grup L'empoderament de les persones és un tema que em preocupa i m'apassiona i sobretot em serveix d'inspiració a l'hora d'enfrontar-me a la meva obra, així, en aquesta exposició mostro una obra que he treballat amb especial cura, on he tergiversat alguns de els deu manaments que ens indica l'església i els he donat una interpretació molt personal. Segons la història narrada al llibre de l'Èxode, Déu va escriure amb el seu dit els 10 manaments en dues taules de pedra, aquests manaments i el suport que explica l'èxode els he utilitzat com a font d'inspiració per adaptar-los a la meva manera de veure la vida, on crec que l'amor és l'únic que pot canviar el món i l'amor a un mateix és lúnic que pot canviar la nostra vida. MANDA-MIENTO is a piece based on love, on love for myself, but not as a woman but as a person and on the firm conviction that by being happy and being in balance with my interior, only then will I be prepared to make others happy. COMMAND-ment is a play on words, where society “commands” and I LIE to feel part of a group The empowerment of people is a topic that concerns me and I am passionate about and above all it serves as inspiration when facing my work. Thus, in this exhibition I show a work that I have worked with special care, where I have distorted some of the ten commandments that the church tells us and I have given them a very personal interpretation. According to the story told in the book of Exodus, God wrote the 10 commandments with his finger on two stone tablets, I have used these commandments and the support that tells of the exodus as a source of inspiration to adapt them to my way of seeing life, where I believe that love is the only thing that can change the world and love one. It is the only thing that can change our life. MANDA-MIENTO es una pieza basada en el amor, en el amor hacia mi misma, pero no como mujer si no como persona y en la firme convicción de que siendo feliz yo y estando en equilibrio con mi interior, sólo así, estaré preparada para hacer felices a los demás. MANDA-miento es un juego de palabras, en donde la sociedad “manda” y yo MIENTO para sentirme parte de un grupo El empoderamiento de las personas es un tema que me preocupa y me apasiona y sobre todo me sirve de inspiración a la hora de enfrentarme a mi obra, así, en esta exposición muestro una obra que he trabajado con especial esmero , donde he tergiversado algunos de los diez mandamientos que nos indica la iglesia y les he dado una interpretación muy personal. Según la historia narrada en el libro del Éxodo, Dios escribió con su dedo los 10 mandamientos en dos tablas de piedra , estos mandamientos y el soporte que cuenta el éxodo los he utilizado como fuente de inspiración para adaptarlos a mi forma de ver la vida, donde creo que el amor es lo único que puede cambiar el mundo y el amor a uno mismo es lo único que puede cambiar nuestra vida. 131 132 Nombre Apellido Las rosas de Heliogábalo 1888 1320 x 2140 mm Óleo / lienzo Sir Lawrence Alma-Tadema ARTE Bohemian rhapsody 2018 Biografía 20th Century Fox Bryan Singer CINE El corredor de fondo 2012 Ficción contemporánea EGALES Patricia Nell Warren LITERATURA Living for love 2015 Álbum Rebel heart Madonna MÚSICA Manuel Fernando Mancera Martínez +ParaLosQueAmanDemasiado Esta es la historia de muchas historias, los metaversos escondidos en el escondido metaverso del pensamiento libre. De cualquier forma y en cualquier parte, siempre hay quien ama y quien se deja amar, quien, ausente perturba los presentes. Esos que, siendo atendidos por las musas de la música y bailando sobre los cadáveres que se van dejando atrás, surcan los mundos distópicos inocentemente o a sabiendas. El secreto que se esconde, allá donde deja de llamarse secreto, a condición de no ser nombrado es universal y colectivamente intransferible. El rosario de guijarros arrojados para salvar pecados entonan la letanía del pasado pero nadie es lo que hubiera sido si, en aquel momento, otra cosa hubiera dicho, hecho o sentido. Pasan tantos trenes a los que saludamos sin saber que dentro descansa nuestra felicidad, nuestro bien, nuestra alegría. Agitamos, divertidos, el pañuelo de la rendición. Dan el aviso, pasado el tiempo, de la llegada de esa nave a lo desconocido y, sin remordimiento, introducimos nuestra ilusión en la vida escogida. Y entonces nosotros somos los que miran pasar andenes donde los pañuelos agitan desdichas, intrigas o indiferencias. De soslayo, las miradas furtivas, esas que temen dar con un silencio amable ruborizado o, tal vez, esperan ser ofendidos por la osadía del descaro. Más allá de lo sentido quién, pensando en la magia de LoPorVenir, no sueña con vivir diseñando sueños. Esa realidad que nunca se ajusta, más que circunstancialmente, a/con la vida de los demás. Y todo pasa entre esas dos realidades, la que se queda y la que pasa. Todo es un viaje hacia el horizonte del amor, anunciado en grandes vallas luminosas donde puede leerse ParaLosQue Aman Demasiado. Todo es principio y fin de una conversación chateada en un rato de soledad o por entretenimiento. Nada sabe tan dulce como la recreación de Quisiera amarte menosPenélope Solo química 133 134 Nombre Apellido Aquesta és la història de moltes històries, els metaversos amagats a l'amagat metavers del pensament lliure. De qualsevol manera i arreu, sempre hi ha qui estima i qui es deixa estimar, qui, absent pertorba els presents. Aquells que, sent atesos per les muses de la música i ballant sobre els cadàvers que es van deixant enrere, solquen els mons distòpics innocentment o sabent-ho. El secret que s'amaga, allà on deixa de dir-se secret, a condició de no ser nomenat és universal i col·lectivament intransferible. El rosari de còdols llançats per salvar pecats entonen la lletania del passat però ningú no és el que hagués estat si, en aquell moment, una altra cosa hagués dit, fet o sentit. Passen tants trens als quals saludem sense saber que dins descansa la nostra felicitat, el nostre bé, la nostra alegria. Agitem, divertits, el mocador de la rendició. Donen l'avís, passat el temps, de l'arribada d'aquesta nau a allò desconegut i, sense remordiment, introduïm la nostra il·lusió a la vida escollida. I llavors nosaltres som els que miren passar andanes on els mocadors agiten dissorts, intrigues o indiferències. De reüll, les mirades furtives, aquelles que temen trobar un silenci amable ruboritzat o, potser, esperen ser ofesos per la gosadia del desvergonyiment. Més enllà del sentit qui, pensant en la màgia de LoPorVenir, no somia viure dissenyant somnis. Aquesta realitat que mai no s'ajusta, més que circumstancialment, a/amb la vida dels altres. I tot passa entre aquestes dues realitats, la que es queda i la que passa. Tot és un viatge cap a l'horitzó de l'amor, anunciat en grans tanques lluminoses on es pot llegir Per aLosQueAmanMassa. Tot és principi i fi d'una conversa xatejada en una estona de solitud o per entreteniment. Res no sap tan dolça com la recreació d'una fantasia que es desperta, com un dolor desconegut, en aquella veu interior que de vegades t'escalfa i d'altres et tempera. La intriga adulterada d'una innocent picaresca treta a l'escenari de la mentida. La veritat histriònica i excessivament maquillada, que lluita per defensar el PrincipatDeMiMisme, finalment es deixa vèncer per un altre aparent elixir de TotLoQueVulgues. Assegut, miro la vida passar. Responent missatges d'un aquí afable i un interessant. Es van comptant cabells blancs al calendari dels dies EsperandoAmar. I es pensa que els temps canvien, però tot continua igual. S'il·lusiona l'ànima reconeixent a la gent sàvia fresca, però la pudor latent envelleix el futur per recrear nous passats castrants. La inquisitorial procrastinació de LaPalabraQueSalva, o LaPalabraQueSana és la indefensió tatuada al cordó umbilical de tot el PresentEnGerundio canción de un juicio final que nunca es final y jamás podrá ser juicio. Amor es más que estar amando. Descifrarlo es la esencia sanadora de todo TiempoPorVenir y quien BienSaber espera se convierte en el dueño de los destinos consagrados a la eternidad. Más allá de la realidad líquida, todo es lo que queramos que sea. Todo es nada si no se persevera. Nada merece la pena si no cantamos y bailamos para alegrar al corazón acompañado. Quede a la espera, como quien se despide en una misiva, aquello que se anhela pero que nunca debiera ser mancillado por la impureza de lo que el corazón sólo sabe hablar con el pensamiento, salvaguardado por todo ExteriorQueAcecha. una fantasía que se despierta, como un dolor desconocido, en esa voz interior que a veces te tienta y otras te atempera. La intriga adulterada de una inocente picaresca sacada al escenario de la mentira. La verdad histriónica y excesivamente maquillada, que lucha por defender el PrincipadoDeMíMismo, finalmente se deja vencer por otro aparente elixir de TodoLoQueQuieras. Sentado, miro la vida pasar. Respondiendo mensajes de un aquí afable y un allí interesante. Se van contando canas en el calendario de los días EsperandoAmar. Y se piensa que los tiempos cambian, pero todo sigue igual. Se ilusiona el alma reconociendo en la gente sabia fresca, pero el hedor latente añeja el futuro para recrear nuevos pasados castrantes. La inquisitorial procrastinación de LaPalabraQueSalva, o LaPalabraQueSana es la indefensión tatuada en el cordón umbilical de todo el PresenteEnGerundio que entonan los predicadores de la salvación que nunca acaba salvando a nadie. Y el coro canta, al fondo de todo este escenario, la Unchained melody Miro la vida pasar Corazón contento Only love can hurt like this Maquillaje 135 136 que entonen els predicadors de la salvació que mai acaba salvant ningú. I el cor canta, al fons de tot aquest escenari, la cançó d'un judici final que mai no és final i mai no podrà ser judici. Amor és més que estar estimant. Desxifrar-ho és l'essència sanadora de tot TiempoPorVenir i qui BenSaber espera es converteix en l'amo dels destins consagrats a l'eternitat. Més enllà de la realitat líquida, tot és el que vulguem que sigui. Tot és res si no es perseverés. Res no val la pena si no cantem i ballem per alegrar el cor acompanyat. Quedeu a l'espera, com qui s'acomiada en una missiva, allò que s'anhela però que mai no hauria de ser tacat per la impuresa del que el cor només sap parlar amb el pensament, salvaguardat per tot ExteriorQueAcecha. This is the story of many stories, the metaverses hidden in the hidden metaverse of free thought. In any form and anywhere, there are always those who love and those who let themselves be loved, those who, absent, disturb the present. Those who, being attended by the muses of music and dancing on the corpses that are left behind, furrow the dystopian worlds innocently or knowingly. The secret that hides, there where it ceases to be called secret, on condition that it is not named, is universal and collectively non-transferable. The rosary of pebbles thrown to save sins chant the litany of the past, but no one is what he would have been if, at that moment, something else had been said, done or felt. So many trains pass by and we greet them without knowing that inside lies our happiness, our good, our joy. We wave, amused, the handkerchief of surrender. They give the warning, after some time, of the arrival of that ship to the unknown and, without remorse, we introduce our illusion in the chosen life. And then we are the ones who look at passing platforms where the handkerchiefs wave misfortunes, intrigues or indifferences. Sidelong, furtive glances, those who fear to meet with a blushing kind silence or, perhaps, expect to be offended by the audacity of audacity. Beyond the felt who, thinking of the magic of TheToBeFuture, does not dream of living designing dreams. That reality that never adjusts, more than circumstantially, with the life of others. And everything happens between those two realities, the one that stays and the one that passes. Los metaversos escondidos en el escondido metaverso. O la maravillosa historia del hombre de los alpes Adobe Illustrator + Astute Graphics Papel fotográfico alto gramaje 700 x 500 mm. 2023�11�27 137 138 Everything is a journey to the horizon of love, announced on large luminous billboards where you can read ForThoseWhoLoveTooMuch. Everything is the beginning and the end of a conversation chatted in a moment of solitude or for entertainment. Nothing tastes as sweet as the recreation of a fantasy that awakens, like an unknown pain, in that inner voice that sometimes tempts you and sometimes tempers you. The adulterated intrigue of an innocent picaresque brought to the stage of lies. The histrionic and excessively made-up truth, struggling to defend the PrincipalityOfMyself, finally allows itself to be defeated by another apparent elixir of AnythingYouWant. Sitting, I watch life go by. Answering messages from an affable here and an interesting there. Counting gray hairs on the calendar of days WaitingToLove. And one thinks that times change, but everything remains the same. The soul is illusioned, recognizing in people fresh wisdom, but the latent stench ages the future to recreate new castrating pasts. The inquisitorial procrastination of TheWordThatSaves, or TheWordThatHeals is the helplessness tattooed on the umbilical cord of all the PresentInGerundium intoned by the preachers of salvation that never ends up saving anyone. And the choir sings, in the background of all this scenario, the song of a final judgment that is never final and can never be judgment. LoveIsMoreThanJustLoving. Deciphering it is the healing essence of all TimeToCome and whoever waits for WellKnowing becomes the owner of the destinies consecrated to eternity. Beyond liquid reality, everything is whatever we want it to be. Everything is nothing if we do not persevere. Nothing is worthwhile if we do not sing and dance to the joy of the accompanied heart. Let it await, as one who says goodbye in a missive, that which is longed for but which should never be sullied by the impurity of what the heart only knows how to speak with the thought safeguarded by all ExteriorThatLurks. 139 140 Nombre Apellido Regreso a Howards End 1992 Drama época Sony Pictures Classics James Ivory CINE Vaso ceremonial 1 d.C. - 800 d.C. 118 x 119 x 166 mm Cerámica Estilo moche ARTE La homosexualidad en la historia del arte 2020 Historia del arte Publicatulibro Irene Sánchez García LITERATURA Lover, come back to me 1963 Álbum The second Barbra Streisand album Barbra Streisand MÚSICA Eduardo Molina Soto Siempre surgió un rumor, un eco, una fuerza telúrica que daba vueltas, que deambulaba, pretendiendo escalar las paredes interiores, forzar los candados, abrir las tapas, evadirse de las capas más ocultas; pero aún no, no era ni el lugar ni el momento propicio. Esa acuciante necesidad te quema por dentro, como el ardor que envuelve la llama, esa que lo provoca todo, esa que en otro sitio de mi ser, mentirosa, me hace sentir culpable. Pero sin esa llama, sin esa sed, sin esa manera de ver la vida, nada es posible, no existe mi yo. Tiemblo dudando, sed intensa, acuciante necesidad de sentirme completo en siéndolo con otro que, quizá al lado, no sabe qué ocurre en mí, o a lo peor sí, pero también se refrena... ¿Cuándo llegará el día en que ese magma interior supure esa heridas, esos huecos ardientes haciéndose mariposas posadas en labios carnosos? 141 142 Sempre va sorgir un rumor, un ressò, una força tel·lúrica que donava voltes, que deambulava, pretenent escalar les parets interiors, forçar els cadenats, obrir les tapes, evadir-se de les capes més ocultes; però encara no, no era ni el lloc ni el moment propici. Aquesta necessitat urgent et crema per dins, com l'ardor que envolta la flama, aquella que ho provoca tot, aquella que en un altre lloc del meu ésser, mentidera, em fa sentir culpable. Però sense aquesta flama, sense aquesta set, sense aquesta manera de veure la vida, res no és possible, no existeix el meu jo. Tremolo dubtant, sigueu intensa, urgent necessitat de sentir-me complet sent-ho amb un altre que, potser al costat, no sap què passa en mi, o al pitjor sí, però també es... Quan arribarà el dia que aquest magma interior supuri aquestes ferides, aquests buits ardents fent-se papallones posades en llavis carnosos? There was always a rumor, an echo, a telluric force that circled, that wandered, pretending to climb the interior walls, to force the locks, to open the lids, to escape from the most hidden layers; but not yet, it was neither the place nor the propitious moment. That pressing need burns you inside, like the ardor that envelops the flame, that which provokes everything, that which in another place of my being, lying, makes me feel guilty. But without that flame, without that thirst, without that way of seeing life, nothing is possible, there is no me. I tremble with doubt, intense thirst, pressing need to feel complete in being with another who, perhaps next to me, does not know what is happening in me, or maybe he does, but he also holds back... When will the day come when that inner magma will ooze those wounds, those burning holes becoming butterflies perched on fleshy lips? En el nombre de... Fotografía digital Papel offset 700 x 500 mm. 2023�11�23 143 144 Nombre Apellido Perfil instagram -- Ilustración Instagram @inaliondream/ ARTE La vida y la muerte de Marsha P. Johnson 2017 Documental Public Square Films David France CINE El nunca más de las locas 2020 Historia Marea Matias Maximo LITERATURA Mujeres 2019 Álbum Las desheredadas Tribade MÚSICA Neiva Montesinos Redruello En el mundo entero el colectivo trans ha sido de vital importancia en la lucha de derechos LGBT y en la lucha feminista, España no es una excepción de ello. Un mundo donde se les ha discriminado, patologizado, y agredido de manera sistemática, en España las mujeres trans siempre han pisado fuerte y luchado con coraje por sus compañeras, algo de gran coraje en un país que siempre se ha reído de ellas, solo hay que conocer un poco el caso de “La Veneno” y sus compañeras. Pero aún queda mucho por luchar, porque están aumentando las agresiones, porque en España parte de la lucha feminista está dividida por gente que aún discrimina a las mujeres trans, olvidando que fueron ellas las que iniciaron estos movimientos. Por eso esta obra es una queja, por todo lo que aún nos queda, por el dolor de ver como nuestro país crecen los ataques LGBT y también como agradecimiento, por las que lucharon, luchan, y lucharán por nosotras. 145 158 Existeixo i pertanyo, ja que fa anys vaig protegir el caliu d'un incendi. Aquest foc convertit ara en foguera, escalfa cors de colors assedegats i recorda camins marcats als ossos que es van convertir en pols oblidada de terra. Avui crit que existeixo i pertanyo. I exist and I belong, as years ago I protected the embers of a fire. That fire, turned now into a bonfire, warm hearts thirsty for colours and remember paths marked on the bones that turned into forgotten dust of soil. Today I shout that I exist and I belong. Koinonía Ilustración digital - Procreate Papel 700 x 500 mm. 2023�11�24 159 160 El Girasol 1907 1100 x 1100 mm Óleo Gustav Klimt ARTE Boy erased 2018 Focus Features Drama Joel Edgerton CINE Oculto Sendero 2016 Ficción Renacimiento Elena Fortun LITERATURA A quién le importa 1986 Álbum No es pecado Alaska y Dinarama MÚSICA Isabel Valle Ayllón Desde siempre el ser humano en su intento por comprender tanto el mundo que le rodea como a sí mismo ha establecido categorías, clasificaciones y compartimentos en los que ubicar la realidad. Mediante la razón, que es la capacidad que nos hace humanos y nos diferencia del resto de especies animales, deconstruimos y analizamos de forma individualizada para obtener conocimiento, sin embargo, a veces olvidamos el punto de partida: en la naturaleza todo interactúa, no hay nada separado de nada, todo es mucho más orgánico y complejo. Hay cosas que no podemos medir ni prever ni corresponden cien por cien a una categoría preestablecida, es el caso de los sentimientos, de las emociones, del deseo, de la forma en la que nos expresamos, de la estética con la que nos identificamos. España ha avanzado enormemente en derechos LGTBIQ+ desde el fin de la dictadura franquista, de la cual no hace tanto tiempo, hasta nuestros días, pero suele suceder que el avance a nivel legislativo de un país no siempre va al mismo ritmo que en la cotidianidad que viven sus habitantes. Aunque toda la ciudadanía sea igual ante la ley las realidades que cada persona vive en función del género y de la orientación sexual no suelen ser las mismas y muchas personas que se salen de lo normativo, lo tradicional, de lo que tiene más visibilidad pasan por situaciones realmente complicadas y confusas por la necesidad de encajar en esa categoría a la que se supone que deben pertenecer pero no sienten como suya. 161 162 No te salgas del tiesto Acrílico Lienzo 700 x 500 mm. 2024�04�13 Des de sempre l'ésser humà en el seu intent per comprendre tant el món que l'envolta com a si mateix ha establert categories, classificacions i compartiments on ubicar la realitat. Mitjançant la raó, que és la capacitat que ens fa humans i ens diferencia de la resta d'espècies animals, deconstruïm i analitzem de forma individualitzada per obtenir coneixement, però de vegades oblidem el punt de partida: a la natura tot interactua, no hi ha res separat de res, tot és molt més orgànic i complex. Hi ha coses que no podem mesurar ni preveure ni corresponen cent per cent a una categoria preestablerta, és el cas dels sentiments, de les emocions, del desig, de la manera com ens expressem, de l'estètica amb què ens identifiquem. Espanya ha avançat enormement en drets LGTBIQ+ des de la fi de la dictadura franquista, de la qual no fa tant de temps, fins als nostres dies, però sol passar que l'avenç a nivell legislatiu d'un país no sempre va al mateix ritme que a la quotidianitat que viuen els seus habitants. Encara que tota la ciutadania sigui igual davant la llei les realitats que cada persona viu en funció del gènere i de l'orientació sexual no solen ser les mateixes i moltes persones que se surten del normatiu, el tradicional, del que té més visibilitat passen per situacions realment complicades i confuses per la necessitat d'encaixar en aquesta categoria a què se suposa que han de pertànyer però no senten com a seva. Human beings have always established categories, classifications and compartments in which to place reality in their attempt to understand both the world around them and themselves. Through reason, which is the capacity that makes us human and differentiates us from the rest of the animal species, we deconstruct and analyze individually to obtain knowledge, however sometimes we forget the starting point: in nature everything interacts, there is nothing Separated from nothing, everything is much more organic and complex. There are things that we cannot measure or foresee nor do they correspond one hundred percent to a pre-established category, this is the case of feelings, emotions, desire, the way we express ourselves, the aesthetics with which we identify. Spain has made enormous progress in LGTBIQ+ rights since the end of the Franco dictatorship, which was not so long ago until today, but it usually happens that the progress at the legislative level of a country does not always go at the same pace as in the daily lives of its citizens. population. Although all citizens are equal before the law, the realities that each person experiences based on gender and sexual orientation are not usually the same and many people who deviate from the normative, traditional, what has more visibility, go through situations really complicated and confusing by the need to fit into that category to which they are supposed to belong but do not feel like theirs. 163 167 166 Este libro se editó en los talleres ParaLosQueAmanDemasiado y fue publicado en Tarragona el martes 30 de abril de 2024 Sol: 07:16 a 21:10 Luna 03:02 a 12:12 Mañana cuarto menguante en Acuario Aquest llibre es va editar als tallers PerLosQueAmanMassa i va ser publicat a Tarragona el dimarts 30 d'abril del 2024 Sol: 07:16 a 21:10 Lluna 03:02 a 12:12 Matí quart minvant a Aquari This book was published in the workshops ForThoseWhoLoveTooMuch and was published in Tarragona on Tuesday, April 30, 2024 Sun: 07:16 to 21:10 Moon 03:02 to 12:12 Tomorrow last quarter in Aquarius Colofón / Colofó / Colophon HUM337 AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP Manuel-Fernando Mancera-Martínez (coord.) Mayo 2024 Centre Cultural Església Vella, Carrer Major, 2 Mont-Roig del Camp : : Tarragona CP. 43300 Espanya