Rituals funeraris a la necròpolis romana de Carmona (Sevilla)

RITUALS FUNERARIS A LA NECROPOLIS ROMANA DE CARMONA (SEVILLA) Maria Belen Soledad Gil de 10s Reyes Gemma Hornández Ricardo Lineros Miquel Puya La ciutat de Carmona ocupa un lloc privilegiat dins la cinglera de Los Alcores. des d'on domina I'extensa plana fkrtil del riu Carbones. Els vestigis arqueologies fan palesa la seva importancia estrategica des de la mes remota antiguitat i permeten d'afirmar I'existencia d'una habitat permanent a partir del Calcolític 1. L'evolucio del poblament al llarg del I. mil.leni aC i durant el domini púnic de la península, ha estat ampliament analitzada per diferents autors?. Sota I'orbita de Roma, Carmona mant6 la seva hegemonia com a placa forta i centre de la rica comarca agrícola sobre la qual exerceix la seva influencia. Amb un perímetre murallat d'unes 42 Ha. adaptat a la topografia de I'altipla sobre el qual s'assenta, es una ciutat inexpugnable. el bastió mes fort de la Beticaj. Testimonis eloqüents de la seva importancia en epoca romana son les portes anomenades de Sevilla i Córdoba, I'Amfiteatre i una gran necropolis vers el nord i I'oest de la ciutat, mes enlla dels barris extramurs4. La necropolis es descobrí per atzar I'any 1868 i alguns anys mes tard s'iniciaren excavacions a carrec de J. Bonsor i M. Fernandez Lopez. que es perllongaren durant el primer quart de segler. Des de llavors i fins el 1970, els treballs restaren practicament interromputs. A partir d'aquesta data comencaren treballs de rebaixaments de terres a I'Amfiteatre, fronter al camí que actualment serveix d'acces al Museu i recinte visitable de la necropolis. Aquests rebaixaments van anar posant al descobert nombroses tombes que es varen comencar a excavar a partir del 1979 sota la direcció de la Dra. Fernandez-Chicarro, aleshores responsable del Museu i de la necropolis de Carmona6. Els treballs continuen actualment a carrec de I'equip que signa aquestes línies'. Quan M. Bendala va fer el seu estudi sobre la Necropolis Romana de Carmona, troba serioses dificultats per a oferir una visió succinta dels rituals funeraris. D'aquells cents de tombes excavades des de finals del segle passat, tot just se'n podien treure algunes notes generals a aquest respecte. En qualsevol cas, aprofita be les escases dades de que disposava. És per aquest motiu que nosaltres prescindirem deliberadament de comentar aspectes ja coneguts per centrar-nos en la descripció d'aquells elements rituals que poden resultar de major interes pel que suposen de novetat, ja que es basen en els resultats obtinguts a partir de les excavacions dels darrers anys8. Al sud de I'Amfiteatre, entre aquest i el carrer J. Bonsor que es com avui es diu I'antic camí del Quemadero, hem excavat mes de mig centenar de tombes de característiques molt diferents (Fig. 1.1). A jutjar per les restes de construcció que hem trobat, es possible que les sepultures es disposessin en recintes funeraris i fins i tot que amplis carrers permetessin el transit per I'interior del cementiri. Les tombes d'inhumació suposen una minoria en el conjunt; d'entre elles destaca un grup de quatre en les quals es repeteix un mateix ritual funerari. Com totes les restants d'aquesta zona, estan excavades en la roca de Ialcor i consisteixen en una fossa allargada d'una mica menys de 2 metres, que s'estreny al fons deixant una mena de banc o graó longitudinal en un dels seus costats. L'esquelet esta ajagut en posició decúbit supí, amb el cap a l'est, en la zona mes estreta de la fossa, la qual es cobreix amb una o dues filades de teglrlae col.locades obliquament, de manera que un extrem d'aquestes descansa sobre la vora superior de la tomba, mentre que I'altre ho fa sobre el banc i s'apuntala amb pedres. En totes aquestes sepultures I'aixovar consisteix en dos o tres ungüentaris ceramics de cos piriforme i coll llarg i estret, que de manera invariable apareixen fracturats en dues parts per la base del coll. Aquest fet no sembla en absolut casual; encara que no tinguéssim cap més argument, resultaria evident que aquestes no són tan fragils com per Fig. I. I. Carmona. Necropolis Romana. Sector situat al sud de I'Amfiteatre (al fons, entrada al recinte visitable i Museu de la necropolis). Fig. 1. 2. Carmona. Necropolis Romana, Sector Amfiteatre: interior d'una cambra funeraria hipogea. pensar que qualsevol accident pogués haver-ne provocat la fractura; pero és que, a més, en alguns casos les dues parts d'un mateix ungüentari s'han dipositat l'una dins l'espai tancat per les tegulae, al costat del crani, i l'altre a l'exterior sobre el banc. En garbellar el contingut d'un d'aquests vasos varem adonar-nos, amb gran sorpresa, que contenia set diminuts cristalls de roca esplendidament tallats. Aquestes tombes, que nosaltres datem per la tipologia dels ungüentaris dins el segle I1 aC, són els primers enterraments d'epoca republicana documentats amb claredat en la necropolis9. Durant el segle I dC, la incineració domina el ritual d'enterrament i les cambres hipogees de caracter familiar constitueixen la forma de sepultura més característica d'aquesta necropolis. En les ultimes campanyes hem experimentat per dues vegades la sensació de trobar una tomba d'aquest tipus tal com la deixaren els qui en segellaren l'accés per darrera vegadalo. La troballa més recent ha tingut lloc el proppassat mes de setembre de 1985, en desmuntar gairebé per rutina un testimoni d'una quadrícula ja excavada en anys anteriors. D'aquesta manera, varem localitzar un pou colzat, amb graons treballats a la roca, que donava accés a una cambra mortuoria hipogea, de forma imperfectament quadrada, amb unes dimensions de 250 x 245 i 160 cm d'alqada (Fig. 1.2). A dreta i esquerra de la cambra corre un banc sobre el qual s'obren tres ninxols. Encara, per sobre d'aquests, es va tallar una lleixa estreta. En la paret del front hi ha dos ninxols de dimensions majors que els laterals; a ambdós costats d'aquesta sengles lleixes i als peus, una fossa aproximadament rectangular amb el fons al mateix nivell que el terra de la cambra. De I'arrebossat que en el seu dia cobrí la barroeria de la pedra, en queden només escasses restes en el pou i sobre alguns dels ninxols. En aquesta tomba es dona sepultura a catorze persones les restes de les quals, després de la seva incineració, es col.locaren a l'interior d'urnes de vidre, amb coberta protectora de plom o sensa, (Fig. 2) i, a vegades, també, en vasos de ceramica o caixes de pedra. Motivacions que ignorem van condicionar la col.locaciÓ d'aquestes urnes a l'interior de la cambra, ja que sembla evident que no és aleatoria en absolutll. Cadascun dels ninxols laterals contenia només una urna, llevat d'un que havia restat buit, mentre que els frontals n'allotjaven dos. Apart, es col.locaren urnes sobre una de les lleixes laterals i sobre la situada a l'esquerra de la paret d'enfront; solament una urna de pedra es diposita sobre el banc, al peu d'un dels ninxols, mentre que les dues restants romangueren sobre el fons de la fossa, a ambdós costats d'aquesta. Com acostuma ser habitual, acompanyaven les restes ossies alguns objectes personals: anells, amu5 Cm Fig. 2. Carmona. Necrbpolis Romana. Sector Amfiteatre: urna de vidre a I'interior de la seva funda protectora de plom. lets, peces de tocador, agulles d'os, miralls i ungiientaris de vidre i vasos d'ofrenes. Els primers es troben normalment a l'interior de l'urna i, de vegades, entre la paret del vas de vidre que contenia les restes i la del de plom que la protegia; més ocasionalment, apareixen a I'exterior al costat de l'urna cineraria. Els vasos per a ungüents es dipositen generalment sobre la capa superior d'ossos quan es tracta de peces petites, i a l'exterior, sobre els ninxols, en el cas de la lpeCa d'una mida una mica més gran. Aquestes peces de vidre es daten totes al llarg del segle I dC, per bé que algunes continuen fabricant-se durant els primers anys del segle 11. Una analisi més reposada d'aquestes peces, potser permetria matisar la cronologia de cada enterrament i l'ordre en el qual es varen dipositar en els diferents ninxols. Recordem que en una altra ocasió varem fer un assaig en aquest sentit i els resultats, encara que I~ipotetics, no eren exempts de certa logica: primer s'ocupen els ninxols frontals, i a continuació els laterals; en alguns casos sembla que els dos membres d'una parella ocupen ninxols contigusl2. Sabem que una de les urnes acull les restes d'una dona que morí, possiblement, a l'edat de 32 anys, segons s'inscrivi a l'interior de la tapadora de la funda de plom. Els ossos calcinats, de vegades l'urna completa, i alguns miralls, conserven abundants mostres de teixit de fil de trama gruixuda, restes de l'envoltori que els a protegia. Malgrat que les urnes de vidre es dipositaren a \ l'interior d'altres recipients de ceramiques o de plom, perfectament tapades, varem trobar que algunes d'elles apareixien plenes d'aigua, una aigua transpaI rent que cobria per complet la capa d'ossos. No és pas la primera vegada que s'observa aquest estrany I fet; una urna de vidre de la necropolis de Belo també i contenia aigual3. Voldríem pensar que existeixen causes alienes' a fenomens naturals 'en aquesta I F circumstancia, pero considerem prudent esperar que els especialistes que hem consultat exposin les seves I propies conclusions. Aquestes tombes hipogees, propietat de famílies locals molt lligades a les seves tradicionsl4, sembla que es van deixar d'utilitzar a finals del segle I dc. 11 En aquest moment, i sobretot durant el segle I1 dC, 11 s'imposa un nou tipus d'enterrament individual que consisteix en recollir les restes ossies en la mateixa fossa en qui es practica la incineració del cadaver. i. Els Busta, com es denominen aquestes tombes, es 12 c' cobreixen de formes diferents, encara que es freqüent que la coberta consisteixi en una estructura de tegulae cdcm a doble vessant. Tots ells contenen aixovar funerari Fig. 3. Carmona. Necrbpolis Romana. Sector Amfiteatre: mirall més O menys ric (Fig. 3). trobat a l'interior d'un busturn. o 1 . Fig. 4. Carmona. Necropolis Romana. Sector Amfiteatre: bustum cobert amb construcció de totxo. Un grup interessant, bé que no massa nombrós, el constitueixen aquells busta dels quals la fossa s'ha cobert amb una construcció de volta de canó, feta de totxos agafats amb morter de cal^ i sorra, recolzada sobre una caixa feta del mateix material. Els extrems s'han tancat igualment amb fabrica de totxo de la qual l'última filada s'ha anat adaptant circumstancialment a la corba interior de la volta (Fig. 4). Alguns enterraments semblants es coneixien amb anterioritat a la necropolisl5, encara que desconeixem quines altres característiques rituals presentaven. Les quatre noves tombes d'aquest tipus que documentem a la zona de ]'Amfiteatre, s'agrupen de dues en dues i no tenen sempre la mateixa orientació. Dins la fossa es recullen restes de carbó de la pira, ossos i I'aixovar que normalment consisteix en objectes personals: miralls, anells, elements de tocador i algunes llanties. Generalment s'han dipositat també vasos d'ofrenes que, en ocasions, segueixen decorats amb les tradicionals franges vermelles horitzontals. Només en un cas, aquests vasos d'ofrenes es dipositaren a l'interior de la sepultura. Adossats a un dels costats i curosament coberts i protegits per irnhrices, trobem dos d'aquests recipients tant freqüents a la necropolis, de cos esferic i coll alt i estretl6, amb la boca coberta per sengles platets de ceramica comuna. Que aquestes tombes evoquen les cupae és quelcom innegable, amb independencia que sigui o no apropiat designar-les amb el mateix nom. Ja Thouvenot va veure el paral.lelisme que hi havia entre les fabricades amb totxo de Carmona i les tombes en forma de semicilindre de Belol7. Fins i tot la base més ampla del totxo, al marge de la seva funcionalitat, suggereix, evidentment, el plint sobre el qual s'aixecaven les cupae en pedra. A Carmona, tots ells es daten a partir de finals del segle I dC i amb més seguretat durant el segle 11. Cap de les sepultures excavades per nosaltres en aquest sector de ['Amfiteatre sembla excedir aquestes datesls. Pero un dels assoliments principals de la investigació dels Últims anys, ha estat el de documentar que la necropolis s'estenia no tan sols fora de la que avui anomenem porta de Sevilla, cap a I'oestl9, on sens dubte sembla situar-se el nucli més important, sinó també als peus de la porta nord, anomenada de la Sedía, al costat de la vora esquerra de la carretera que va de Carmona a Lora del Rio, en una zona amb una tradició funeraria que remunta molts anys abans de l'epoca romana20. Aquesta necropolis nord es descobrí casualment en realitzar les maquines del MOPU uns rebaixaments per a facilitar la visibilitat en una corba de la carretera, en el lot de terres conegut com a Cortina1 Alto2'. Al novembre de 1981 varem fer una primera excavació d'urgencia per salvar algunes tombes que les maquines havien deixat visibles a la paret i, posteriorment, una segona campanya més reposada durant el mes de juliol de 1982. Els resultats no poden haver estat més satisfactoris, malgrat que, de moment, només coneixem tretze enterraments. També en aquest sector la major part dels cadavers han estat incinera@. Les tombes es disposen generalment en sentit est-oest a I'interior de recintes funeraris delimitats per murs fets amb magoneria de pedra i alguns trossos de totxo enganxats amb argamassa de calc i sorra, a la vora del camí que conduia a Axati (Fig. 5.1). Fig. 5. 1. Carmona. Necropolis Romana. Sector nord. En alguns casos, sembla evident que abans de la construcció de la tomba s'ha ences en aquest lloc una foguera que ha deixat en el sol una taca vermellosa de forma oval; aquesta taca s'interromp en les vores de la fossa, de manera que en aquesta la terra, o la roca, no presenta el mateix color vermell de l'exterior, produit per I'acció del foc. Una manera freqüent de construir la tomba consisteix a rodejar les vores de la fossa amb una caixa de totxo sobre la qual s'assenta, de vegades, una coberta de tegulae planes, i d'altres, es tanca per aproximació de filades de totxo adquirint l'estructura forma de piramide escalonada. Malgrat que existeixen certes diferencies de construcció, totes les sepultures d'aquest sector nord olbserven unes grans similituds pel que fa al ritual funerari. A l'extrem oriental acostumen a presentar un tub de ceramica, dels que s'utilitzen en la construcció per a desguassos, com a elements per a libacions. En un cas, una perforació circular practicada en una de les tegulae de coberta, desenvolupa la mateixa funció, de manera similar a un altre exemplar conegut des d'antic a la necrbpolis oest23 (Fig. 5.2). En l'extrem oposat, generalment a I'exterior de la tomba, acostumen a apareixer petits vasos d'ofrenes. Ambdós elements, tub per a libacions i vasos contenint ofrenes s'integren i, encara més, conformen la prbpia estructura de la tomba, en l'exemple que mostrem a la figura 6. L'enterrament, una petita fossa excavada a la roca (95 per 65 cm), es cobri primerament amb ducs tegulae disposades a doble vessant, reforqades a la base amb pedres que reomplien també I'espai entre aquestes i les vores de la fossa, impedint així el seu despla~ament. En un dels extrems i com tancant l'obertura de les tegulae es diposita un gerro provist d'una nansa, que presentava la boca coberta amb una olla petita tapada alhora per un fragment de teguln. A I'interior del gerro varem trobar alguns grans carbonitzats de blat i llavors de polynonum sense carbo- - ., Fig. 5. 2. Carmona. Necrbpolis Romana. Sector nord: tomba nitzar, que acoStUnlen a a~areixer amb frequincia d'incineracio proveda de dispositiu per a libacions. com a impureses dels cereaW. Fig. 6. Carmona. Necropolis Romana. Sector nord: tomba d'incineracio, detall de l'estructura. 5 8 L'extrem oposat, cap a orient, restava tancat per ja ocupada en epoca republicana, durant la qual, junt una altra tegula disposada transversalment en la qual a uns enterraments indígenes d'incineraciÓ30 docus'havia practicat una perforació que permetia el pas mentem també tombes d'inhumació amb aixovars i l'assentament de la part inferior d'un tub de que ens fan pensar en l'evidencia d'un nucli de libacions que des de I'exterior de la sepultura devia poblament fora. El seu monument més característic, facilitar la practica de libacions rituals. ja dins el segle I dC, són les cambres hipogees en les Finalment es cobrí tot per aproximació de filades quals s'enterren famílies indígenes amb uns costums de totxo fins a formar una estructura piramidal. Un que continuen estretament vinculats a les tradicions dels totxos superiors s'havia retallat també per a funeraries puniques31. deixar aflorar el cap del tub de libacions. La zona nord, en canvi, d'acord amb les dades de Tambt! is una característica comuna a la practica que disposem, sembla que s'utilitza, com hem dit, des totalitat de les tombes d'aquest sector de la Necropode comengaments del segle I1 i tot al llarg del mateix lis, el fet que aquestes continguin una llantia i una o segle, i ens resulta impossible passar per alt una serie dues monedes. 1,a major part d'aquestes apareixen en de detalls que potser expliquen la procedencia i el molt mal estat de conservació, pero, tot i així, n'hem medi social de la gent que allí s'incinera. pogut reconeixer quatre d'encunyades en temps de El costum d'incloure en les tombes una moneda I'empcrador Hadria i dues d'Antoní Pius. No obstant, per pagar els serveis del barquer que conduia les I'intcrks d'aquesta dada transcendeix el seu valor com animes dels morts fins a les portes de l'Hades, es a indicatiu de la cronologia d'utilització del cementiantiga entre els grecs, pero, a mes, es considera també ri. oriental la tradició de dotar les tombes d'un conducte La presencia de dispositius de libació i de monedes que permeti la practica de libacions rituals. cn Ics tombes, revelen grans diferencies en els ritus Es documenta el ritual a totes les regions fi~neraris que es practiquen a les dues zones de la costaneres del Mediterrani Occidental sobre les nccrbpolis. La dada no sembla respondre a divergenprincipals vies de navegació, allí on existeixen cies de tipus cronologic. Aquest sector nord, almenys importants enclavaments etnics oriental&. en la part que coneixem, es va anar ocupant al llarg Els dispositius per a libacions van freqüentment del segle 11, pero també cap als límits de 1'Amfiteatre vinculats a la presencia de tombes tipus cupae, a les abundcn, com ja hem vist, els enterraments d'aquesta quals se suposa el mateix origen33. Aquesta forma &poca, i en cap de les cinquanta tombes excavades ací d'arquitectura funeraria es difondria, posteriorment, hem trobat mai aquests elements. Potser sigui més també per tot el Mediterrani, i potser les cupae de la significatiu, fins i tot, comparar els escassos exemples Península Iberica estiguin relacionades més directaque trobem entre els centenars d'enterraments excarnent amb prototipus africans34. vats en temps de Bonsor. En les publicacions relatives Uns i altres apareixen en el marc d'un medi social a aquests treballs, no es comenta cap conducte de constituit per esclaus, lliberts o descendents de libacici que consisteixi en un tub ceramic com els que lliberts, els noms dels quals restaren reflectits en trobem en la necropolis nord. De la Rada y Delgado l'epigrafia funeraria35. parla de l'existencia de ((canals de libació)), que A Carmona les tombes amb volta de totxo baixaven des de la superfície al centre de la cambra relacionades, sens dubte, amb les autentiques cupae, o pou i de que (ren els bustos (...) sempre o gairebé no estan proveides d'aquest conducte, pero ambdues scnlpre hi ha una obertura que comunica amb circumstancies no tenen per que associar-se necesd- ['interior, i que era destinada a canal de libaciód5; riament. perb, de fet, D. Julia al seu treball sobre les cupae de Malauradament, tampoc hi ha manera d'associar la 'Tarraconense només va poder recollir tres casos a cap forma concreta d'arquitectura o de ritual les concrets de dispositius per a libacions a tota la li~pides que ens diuen que a la necropolis de Carmona necrbpolis26. es va enterrar gent amb noms de tantes ressonancies Un cas semblant succeeix amb les monedes. Per gregues com Pylades, Sophe o Panthe(a), pero la seva alguna ra6, les gents que s'enterraren a la zona oest presencia és molt significativa com a possible no es van sentir obligades a complir amb el deure de testimoni de l'existencia d'un nucli de població pagar I'bbol a Caront27, i són molt escassos els oriental36, potser nombrós, d'acord amb la importancxcmples de tombes en les quals es trobaren cia quantitativa d'aquestes inscripcions dins l'exígua monedes28. mostra d'epigrafia funeraria de la necropolis37. Es parla, fins i tot, de manera molt ambigua, de Amb totes aquestes dades no sembla massa la troballa d'algunes peces monetaries cremades en desencertat suposar que des de finals del segle I i 61s husta39, pero nosaltres, en canvi, no n'hem pogut durant el I1 dC viuen a Carmona elements forans, tal documentar ni una sola en les tombes d'aquesta classe vegada d'origen oriental. Aquesta gent són esclaus i del sector de 1'Amfiteatre. lliberts en altres zones més ben conegudes38. En morir Així doncs, les diferencies entre les dues Brees del en aquesta ciutat s'enterren, sobretot, en una area del cementiri són forga atraients. La necropolis oest esta cementiri situada al nord, no freqüentada per la 59 població local en aquests moments i seguint rituals funeraris que conservaren del seu país de procedencia. Pensem que la situació que reflecteix la necropolis nord no s'explica simplement recorrent a la difusió, com una moda més, de certs rituals funeraris o de determinada arquitectura en un moment donat. D7Csser així, no hauria d'existir un contrast tan gran entre els diferents sectors del cementiri de la mateixa cronologia. Tampoc expliquen aquestes diferencies els distints habits de les classes socials, donat que no es tracta, en la major part dels casos, de variacions degudes a una major o menor ostentació o riquesa. En qualsevol cas, i encara que pugui acceptar-se el fons de la nostra argumentació, és evident que resten molts aspectes poc clars. Per exemple, si acceptem que les cupae són enterraments d'orientals, esclaus o lliberts de condició, com les gents que practiquen el costum de les libacions fúnebres, ¿quina raó explicaria que a Carmona ambdós elements rituals no es donin mai associats? Segurament el sentit que s'esta donant al terme ({oriental)) resulta massa generic perque pugui donar llum sobre aquestes qüestions, barrejant-s'hi des de gent africana de tradició cartaginesa amb grecs i asiatics propiament dits. És possible pensar en l'existencia de camins de difusió diferents per als uns i per als altres? Potser com ja succeí en epoques anteriors, pugui atribuir-se al nord d'Africa un paper important en la implantació dels rituals que comentem en la península Iberica i, concretament, en aquesta zona de la Betica, alhora que pot existir, com ho testimonia l'epigrafia, qualque nucli de població oriental en el seu sentit més estricte. El que fins ara no s'ha manejat com a hipotesi de treball decidida, sinó que només es registra a la bibliografia com a tímides apreciacions, comenqa a prendre importancia: ens referim a la possibilitat de pensar que aquesta extensa necropolis de Carmona estigués dividida en zones no determinades precisament pel major o menor nivell social, sinó preferentment per la diversitat de grups etnics que s'integraven en la seva població. Aquesta hipotesi de treball explicaria les diferencies manifestes de rituals d'enterrament en una mateixa epoca, si pensem en la forta probabilitat que els grups etnics, com encara succeeix, conserven els seus rituals mortuoris d'origen quan s'assenten fora de la seva terra. Sobre aquesta idea, i donat el caire que van prenent les dades, convindria treballar en el futur. ABSTRACT Funerary Rituals in the Roman Necropolis of Carmona (Sevilla) This work deals with the new theories discovered in the last excavations which took place in the Roman Necropolis in Carmona (Sevilla). According to chronology, we can discern divers ways of burial and ritual in two different areas in the cementery. The paper also discusses whether the existing discrepancies between different areas pertaining to the same chronological period can be due to the existence of a delimitation among the funerary areas in tcrms of the ethnic composition of the different groups buried in this necropolis. Maria BELEN DEAMOS (Universitat de Cadis) Soledad GIL DE LOS REYES Gemma HERNANDEZ HERRERO (Servei dYArqueologia. Generalitat de Catalunya) Ricardo LINEROS ROMERO Miquel PUYA GARC~A DE LEANIZ (Museu d'Arqueologia de Sevilla) Traducció de l'original en castella de Gemma Hernandez NOTES I. AMORES CARREDANO, F. (1982); Carta arqzteológica de Lo.v Alcores (Sevilla). Sevilla, p. 77 i SS. 2. Veure entre d'altres PELLICER, M i AMORES, F. (1985); Protohistoria de Carmona. Los curtes estratigrdjcos CA. SOIA J. CA. 80/B. NAH, 22. p. 57 i SS; o AMORES, F. (1979-80); E1 poblamiento orientalizante en 10s Alcores. ccHabis)), 10-1 1, p. 361 i SS. 3. Longe firmissima totius provinciae civitats. (Bcllum c. 3,19,4). 4. Per a aquesta i d'altres qüestions en relació a la necropolis, Cf. I'obra de BENDALA, M. (1976); Necrópolis romana de Carmona, Sevilla. 5. Els resultats d'aquestes excavacions es recolliren, sobretot, en les obres de: RADA y DELGADO, J. de D. de la (1 885); Necrhpolis de Carmona. Madrid, (Memoria de las Reales Academias de In Historia y de Bellas Artes de San Fernando). BOKSOR, G. (1931); The Archaeological Sketch-book of the Roman necrópolis qf Carmona. New York. (Hispanic Society. Catalogue series). L'any 1976 M. BENDALA revisa els resultats d'aquestes excavacions de finals del segle XIX i comenqaments de I'actual, estudiant detalladament els diferents tipus de tombes i assolint, en I'examcn d'alguns problemes, conclusions de gran 'interes científic: Ob. cit. nota 4. 6. FERNANDEZ-CHICARRO, C. (1970); Novedades en la necrdpolis romana de Carmona. ccBellas Artes)) 4. p. 47 i SS. (1973-1975). Informe sobre las excavaciones del Anfiteatro Romano de Carmona (Sevilla). CNA. XIII, Huelva/ Zaragoza, p. 806 i SS. (1 978); Reciente descubrimiento de una tumba romana del siglo I de la Era en la zona del Anfiteatro de Carmona. Ext. del <(Bol. de Bellas Artes de la Real Academia de Santa Isabel de Hungrian. 2a. epoca. núm. 6, p. 139 i SS. 7. Alguns resultats de les excavacions dels darrers anys han estat publicats per BELEN, M. (1982); Tumbas prerromanas de incineracicin en la necrópolis de Carmona. aHomenaje a C. Fernandez-Chicarro)). Madrid, p. 269 i SS. (1983); Aportaciones al conocimiento de 10s rituales funerarios en la necrópolis romana de Carmona. ((Homenaje al Prof. D. Martin Almagro)), t. 111, Madrid, p. 209 i SS. 8. En la documentació grafica d'aquestes notes ha col.laborat M. Fuentes, C. Romero i P.A. Saura. 9. THOUVENOT, R. (1940); Essai sur la Province Romaine de Bktique. Paris, (Bibliotheque des écoles francaises d'Athtnes et de Rome, fasc. 149), ps. 545 i 553, al.ludeix a I'existencia de tombes republicanes sense especificar més característiques que el seu allunyament de la ciutat i el seu esch interes. 10. Una d'aquestes tombes fou donada a coneixer per M. BELEN en 1'0b. cit. nota 7. 1 1. Ja en una altra ocasió ens hem referit a aquesta qüestió: M. BELEN, Ob. cit. nota 7, p. 22 1. 12. BELEN, M.(1983); Ob. cit. nota 7, ps. 218-221. 13. PARIS, P i BONSOR, G. (1923); Fouilles de Belo. T. II. La Ndcropole. Bordeaux, ps. 24 i 25. 14. BENDALA, M. (1982); La perduración púnica en 10s tiempos romanos. EI caso de Carmo. ((Huelva ArqueolÓgicm> 111, p. 20 1. 15. RADA y DELGADO; J. de D. de la. (1885); Ob. cit. nota 5, p. 96.. 16. BELEN, M. (1983); Ob. cit. nota 3, p. 222. 17. THOUVENOT, R. Ob. cit. nota 9, p. 547. 18. La mateixa impressió es treu de l'analisi dels aixovars de les tombes excavades anteriorment: BEDALA, M. Ob. cit. nota 4, p. 126. 19. Ídem, p. 123. 20. En les proximitats de l'indret es situa la necropolis de la Cruz del Negro. 21. Donem des d'aci les gracies a D. F. Amores que ens transmeté la notícia i ens acompanya a l'indret. Ell mateix recull el descobriment: Ob. cit. nota 2, ps. 141-142. 22. Unicament hi ha una tomba d'inhumació, sense aixovar, i sens dubte més tardana que les restants, ja que per a la seva construcció desmuntaren I'estructura de totxos d'una tomba d'incineració situada a la vora. 23. RADA y DELGADO, J. de D. de la.; Ob. cit. nota 5, p. 115 i Lam. XVI. 24. Segons I'informe de P. LOPEZ, de I'Instituto Español de Prehistoria del CSIC. L'informe no abIudeix a cap varietat de pelygonum en.concret, pero, tot i aixó, sembla que l'unica que es dóna en terrenys de seca és la Centinodia o Polygonum aviculare L. de propietats astringents com totes les polygonacies: FONT QUER, P.: Plantas medicinales. Dioscórides renovado. Barcelona, 5a. ed. p. 149. 25. RADA y DELGADO, J. de D. de la. Ob. cit. nota 5, p. 97. 26. JULIA, D. (1965); Les Monumentsficneraires en forme de demi-cylindre dans la province romaine de Tarragonaise. M.C.V., 1, p. 51. 27. LUCIANO de SAMOSATA: Dialogo de 10s muertos, XI. Crates diu a Dioganes: ((Al capdavall: Nosaltres conservem ací la nostra riquesa, mentre que ells no portaran més que un obol quan vinguin, i tot i així hauran de donar-ho al barquen); i en XXII, Caront retreu a Menip que no hagi portat I'obol per pagar el seu viatge. Ed. de Fco GARCIA .YAGUE (1976); Madrid, p. 64 i 88. 28. RADA y DELGADO, J. de D. de la. Ob. cit. nota 5, p. 118; FERNANDEZ CHICARRO, C. (1978) Ob. cit. nota 6, p. 139. 29. RADA y DELGADO, J. de D. de la. Ob. cit. nota 5, p. 118. 30. BELEN M. (1982); Ob. cit. nota 7, p. 279. 3 1. BENDALA, M. (1982); La perduración púnica en 10s tiempos romanos. El caso de Carmo. ((Huelva Arqueológican VI, ps. 200-20 1. 32. WOLSKI, W. i BERCIU, I. (1973); Contribution au probleme des tombes romaines a dispositif pour les libations funeraires. LATOMU? XXXII, 2, p. 378. 33. Idem, p. 379. 34. BERCIU, I. i WOLSKI, W. (1970); Un nouveau type de tombe mis a jour a Apulum et le probleme des sarcophages a votite de ['Empire romain. LATOMUS XXIX, 4, ps. 93 1-932. 35. WOLSKI, W. i BERCIU, I. Ob. cit. nota 32, p. 378; D. JULIA arriba a les mateixes conclusions mitjan~ant I'estudi onomastic de les inscripcions que figuraven sobre les cupae de la Tarraconense: Ob. cit. nota 26, ps. 45-46. 36. No tots els autors coincideixen a acceptar que un nom grec sigui necessariament un indicatiu etnic i, fins i tot, s'ha parlat de corrents que difondrien la moda dels noms orientals. 37. BENDALA, M. Ob. cit. nota 4. p. 102-103. 38. També M. BENDALA pensa en aquesta possibilitat per als personatges de nom grec registrats a Carmona: ob. cit. nota 14, p. 201.