Rehabilitació energética d’un edifici residencial del barri de l’Eixample de Barcelona

Rehabili ació ene gè ica d’un edi ici esidencial del ba i de l’Eixample de Ba celona Ti ulació: Ciències i Tecnologies de l’Edi icació: P ojec e Final de G au Alumne: Al a o Fon Ma ínez Di ec o a: Inmaculada Rod iguez Can alapied a Rehabili ació ene gé ica d’un edi ici esidencial del ba i de l’Eixample de Ba celona 1 RESUM DEL PROJECTE El igen P ojec e Final de G au dels es udis d’Enginye ia de l’Edi icació é la in enció de eali za una p opos a de ehabili ació ene gè ica d’un edi ici objec e d’es udi, a a és de la limi ació de les demandes de consum i sob e o , la millo a de les condicions de con o de l’usua i. Pe an , és p e én p oposa solucions eals a p oblemes eals exis en s en els habi a ges ac uals. Pe assoli aques s objec ius, es po encia à l’es al i ene gè ic a a és de mesu es i ècniques que puguin p o oca una educció en els alo s de consum dels sis emes ene gè ics ac uals que composen l’edi ici. Pe aconsegui aques es al i ene gè ic, ambé se à necessa i in e eni en aspec es a qui ec ònics i cons uc ius de l’en olupamen de l’edi ici. Un segon objec iu és l’es al i d’emissions de CO2 que edui à conside ablemen la pe jada ecològica del conjun . Aques anàlisis eque eix una adiog a ia p è ia de les condicions, ca ac e ís iques i pa àme es ac uals de l’edi ici objec e d’es udi. Es eali za à una ecollida de dades an a ni ell cons uc iu i a qui ec ònic, com a ni ell in-si u a a és d’inspeccions pe iòdiques i cons an s. Aques es dades s’a alua an pos e io men mi jançan p og ames in o mà ics amb els que s’ob ind an les demandes de con o . Un cop ecollides i a aluades les dades, de ec a em les línies d’ac uació a segui i es eali za an les pe inen s p opos es d’in e enció. Finalmen , sob e aques es p opos es, s’es udia à la se a iabili a en balanç de guanys i pè dues com a conseqüència de la se a implan ació. L’edi ici objec e d’es udi és una cons ucció del ba i de l’Eixample de Ba celona amb més de 100 anys d’his ò ia. Ac ualmen es des ina a habi a ges i un pa ell de locals come cials a la se a plan a baixa. Amb aques P ojec e Final de G au es p e én oba una línia d’ac uació possible i eal pe a habi a ges exis en s pe a pode - la aplica o p oposa de ca a a un u u p òxim en di e en s edi icis del ba i de l’Eixample. Cal di que donades les ci cums àncies i l’accessibili a a o es les dades eque ides pe dona exac i ud o al al eball, aques P ojec e Final de G au é la in enció d’es abli un model d’ac uació ipus pe als edi icis del ba i de l’Eixample més que p esen a un p ojec e d’in e enció 100% p ecís. 1. Exemples de seccions ipus Edi ici de l'Eixample Fon : Sec e s d’un Sis ema Cons uc iu L’Eixample Rehabili ació ene gé ica d’un edi ici esidencial del ba i de l’Eixample de Ba celona 2 0 ÍNDEX 1 INTRODUCCIÓ 3. 2 DEFINICIÓ DEL PROJECTE 2.1 Me odologia 4. 2.2 Ma c No ma iu 5. 3 FASE 0: PREDIAGNOSI 3.1 Ob enció del pe mís i col·labo acions 6. 3.2 Desc ipció del edi ici 3.2.1 Emplaçamen 6. 3.2.2 His ò ia 7. 3.2.3 A aluació Inicial 8. 3.2.4 De inició d’objec ius 9. 4 FASE 1: RECOLLIDA DE DADES 4.1 Es à iques 4.1.1 A qui e c u a 9. 4.1.2 Cons ucció 12. 4.1.3 Ins al·lacions 18. 4.1.4 Pe il d’ús 19. 4.2 Dinàmiques 4.2.1 Seguimen de consums 20. Seguimen de la in ensi a d’ús i la ges ió 20. 4.2.3 Seguimen de les condicions de con o 21. 5 FASE 2: AVALUACIÓ 5.1 P océs d’a aluació 24. 5.2 Tècniques d’a aluació 24. 5.3 Anàlisi de l’e iciència ene gè ica 5.3.1 Demanda è mica 25. 5.3.2 Demanda lumínica 31. 5.3.4 Quali icació de sis emes 32. 5.4 Anàlisi del uncionamen 5.4.1 Anàlisis de consums 33. 6 FASE 3: DIAGNÒSTIC 6.1 Línees d’ac uació 6.1.1 Aspec es a qui ec ònics i cons uc ius 36. 6.1.2 Sis emes ene gè ics 37. 6.1.3 Ús i ges ió dels usua is 38. 7 FASE 4: PROPOSTES 7.1 P opos es segons les línees d’ac uació 7.1.1 Aspec es a qui ec ònics i cons uc ius 38. 7.1.2 Sis emes ene gè ics 57. 7.1.3 Ús i ges ió dels usua is 59. 8 CONCLUSIONS I RECOMANACIONS 61. 9 BIBLIOGRAFIA 62. Rehabili ació ene gé ica d’un edi ici esidencial del ba i de l’Eixample de Ba celona 3 1. INTRODUCCIÓ Un cop es able es les bases del nos e P ojec e Final de G au dels es udis d’Enginye ia de l’Edi icació en l’an e io esum del eball, s’ha eballa amb el Depa amen de Física Aplicada de la Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya (EPSEB “Escola Poli ècnica Supe io d’Edi icació de Ba celona”) pe a aplica l’objec iu d’a aluació i ehabili ació ene gè ica en edi icis exis en s. Seguin el model de me odologia d’anàlisis del llib e “L’Expe iència de l’UPC, L’a aluació ene gè ica d’edi icis” Edicions UPC, am di idi el cos p incipal del p ojec e en 4 pun s es able s en aques llib e pe a eali za un co ec e es udi i eball. Així, es a p oposa una me odologia conc e a que inclou 4 ases p incipals d’es udi en el pe inen P ojec e Final de G au: FASE 1: P ime amen es eali za à una ecollida de dades pe pode de ini les ca ac e ís iques exis en s ac uals de l’edi ici objec e d’es udi. FASE 2: En aques segon pun , a alua em la demanda ene gè ica i el consum eal que é l’edi ici; cen an -nos en un habi a ge en conc e . FASE 3: Un cop a aluades les dades, po a em a e me un diagnòs ic d’aques es i es abli em unes línies d’ac uació en unció de les p io i a s de millo a. FASE 4: Finalmen , en la úl ima ase, p esen a em p opos es d’in e enció iables com a conseqüència de les línies d’ac uació es able es en l’apa a an e io . 2. Axonome ia cons uc i a Edi ici ipus de l'Eixample Fon : Sec e s d’un Sis ema Cons uc iu L’Eixample Rehabili ació ene gé ica d’un edi ici esidencial del ba i de l’Eixample de Ba celona 4 2. DEFINICIÓ DEL PROJECTE L’ac ual P ojec e Fi de G au é l’objec iu de oba una millo a ene gè ica seguin la p io i a de condiciona l’edi ici pe a iba al con o desi ja pe els usua is. Pe a a iba a aques a inali a , es segueixen es aspec es conside a s onamen als pe a pode es abli una línia d’ac uació. Pa lem dels aspec es cons uc ius, e e en s a ins al·lacions i els de ges ió i ús dels usua is. Així, es de ini à l’en ol an è mic, s’es udia an els consums i l’e iciència ene gè ica i s’es abli an unes línies d’u ili zació dels sis emes ene gè ics pe als usua is. 2.1. METODOLOGIA El p esen eball s’es uc u a pe ases amb les que es p e én ecolli unes dades i esul a s, iden i ica els pun s de millo a i p oposa possibles in e encions. Com s’ha di an e io men , a pa d’un anàlisis i diagnòs ic de dades, ambé es ols c ea una ges ió i conscienciació d’ús pe pa de les pe sones usuà ies de l’edi ici. Així, el p ojec e en si ecull concep es cons uc ius i d’ús. Vol mos a com amb això es possible millo a l’e iciència ene gè ica d’un model d’habi a ge mol comú a la ciu a de Ba celona. A con inuació, mos a em les de inicions i con ingu s de cada ase del p ojec e, que com ja hem di en l’apa a an e io , es basen en les 5 ases p oposades com a esquema de eball en el llib e “L’Expe iència de l’UPC, La ehabili ació ene gè ica d’edi icis” Edicions UPC: FASE 0:PREDIAGNÒSIS Abans de comença les ases p incipals del p ojec e, se à necessà ia una p è ia desc ipció de l’edi ici. Aques a se à la p ime a ac uació i consis i à en p esen a una p ime a ap oximació al edi ici objec e d’es udi amb la inali a d’es abli els p ime s objec ius del eball i de e mina el con ingu del p ojec e. Cal di , que el esul a d’aques a p ime a pa po pa i u u es modi icacions en unció de el que ens obem du an la eali zació del p ojec e. Es alo a à la disponibili a i accés a la in o mació necessà ia pe a la eali zació del eball així com l’accessibili a als di e en s pun s d’in e ès de l’edi ici. En aques pun , ambé s’anali za à l’ap o ació i col·labo ació dels agen s de l’edi ici i es p esen a an les p ime es on s de consul a en la eali zació del eball. Finalmen , en aques apa a , es eali za à una de inició de l’emplaçamen , la clima ologia i la his ò ia de l’edi ici objec e d’es udi. Així es coneixe an els possibles can is i les e olucions que poden a ec a en la anàlisis de les dades de les ases del p ojec e. Amb o a aques a in o mació, es eali za à una a aluació inicial i una p ime a de inició dels objec ius del p ojec e. Així, s’hau an es able unes bases i lími s eals en mesu a p opo cional a la in o mació que es po ob eni ; i es pod à es udia la iabili a del p ojec e. FASE 1: RECOLLIDA DE DADES Aques a ase, com el seu nom indica, consis i à en ob eni o a la in o mació p è ia necessà ia pe a ob eni el diagnòs ic objec iu del nos e p ojec e a a és de la se a a aluació. Se à necessa i un igo i una e aci a pe manen du an o aques pun ja que així, s’aconsegui à un P ojec e Fi de G au eal i possible. Pe a ecolli aques es dades, és imp escindible alo a l’accessibili a a aques es i ambé la col·labo ació dels usua is de l’edi ici i de els agen s implica s en ell. Pe aques mo iu, decidim ci a i de ini les di e en s accessibili a s que em gaudi du an aques p océs iden i ican p opo cionalmen la iabili a d’aques es; · Accessibili a a ni ell bàsic NB: dades amb escassa in o mació o que cal e i ica . · Accessibili a a ni ell mi jà NM: dades pa cials, disponibles i de les que ha de millo a -se la quan i a i la quali a . ·Accessibili a a ni ell de alla ND: dades amb g an disponibili a , de bona quali a i que només cal cons a a . P e i a la ecopilació d’aques a in o mació, obse em que es poden di idi en 2 g an g ups pe al de e més acla ido a la se a comp ensió i pos e io anàlisis. Aques a di isió e condicionada pe aquelles dades que poden o no pa i modi icacions a a és del pas del emps i pe an les di idi em en les següen s dues ipologies i els seus co esponen s subapa a s: o Dades es à iques: dades que no pa i an modi icacions du an el pas del emps. o Dades a qui ec òniques: dades e e en s a la ipologia o mal, supe ícies, accessibili a i o ien acions de l’edi ici objec e d’es udi. o Dades cons uc i es: dades que de ineixen el sis ema cons uc iu, ma e ials i aspec es ècnics de l’edi ici. o Dades d’ins al·lacions: dades pe anyen s als sis emes i apa ells dels di e en s conjun s d’ins al·lacions. o Dades de pe il d’ús: dades e e en s als espais segons l’es acionali a dels usua is i l’ús d’aques s. o Dades dinàmiques: dades que poden pa i modi icacions du an el pas del emps com a conseqüència dels can is clima ològics. o Seguimen del consum ene gè ic i ecu sos: ecollida dels consums ene gè ics anuals d’un habi a ge de l’edi ici objec e d’es udi. o Seguimen de la in ensi a d’us i ges ió: comp abili zació de l’ocupació dels espais i de inició d’un alo compa a iu sob e l’ús dels sis emes ene gè ics. o Seguimen de les condicions de con o : mesu es de la empe a u a i humi a ela i a dels di e en s espais d’un habi a ge de l’edi ici objec e d’es udi FASE 2: AVALUACIÓ DE DADES La segona ase del p esen p ojec e és una con inuació di ec e de la ase an e io pe a al d’a iba a l’objec iu inal d’aques eball. En aques pun , es eali za à una es imació de l’e iciència ene gè ica i s’es udia an les demandes i els pa àme es de con o di e en s que es obin. To aques pun es po a à a e me so a la no ma i a igen esmen ada en l’apa a p e i a la p ime a ase. Segonamen , s’in en a à eali za la anàlisis del uncionamen global de l’edi ici objec e d’es udi i de e mina les de iciències obades. Es eali za à una di isió d’aques pun en es subapa a s pe a pode po a a e me aques a ase d’a aluació d’una o ma més cla a i còmode. Aques a subdi isió es eali za à seguin dues ipologies d’anàlisis di e en s que se an el de l’e iciència ene gè ica i el del uncionamen . Cada subapa a es a à di idi en una sè ie de pun s di e en s. Així, la segona ase d’a aluació de dades es eali za à segons els es pun s següen s: o Tècniques d’a aluació: ècniques emp ades pe a la eali zació de l’es udi, amb la se a co esponen desc ipció. o Anàlisis de l’e iciència ene gè ica: o Demanda è mica: ob enció i anàlisis de la demanda è mica de l’edi ici cen an -nos en un habi a ge conc e pe a pode alo a pos e io men el po encial d’es al i i les opcions de millo a. Tenin en comp e que l’a aluació global de l’e iciència ene gè ica es eali za a a és d’una compa a i a en e la demanda ene gè ica eò ica i el consum e ec iu eal, compo a que aques pun sigui un dels més impo an s de ca a a la eali zació del p ojec e. o Demanda lumínica: e i icació del complimen de la demanda lumínica amb els pa àme es de con o es ima s pe les ac i i a s que es p e enen eali za . o Anàlisis del uncionamen : o Quali icació dels sis emes: a aluació dels sis emes exis en s pe assoli les demandes que el p opi edi ici no po assoli . o Ús i ges ió dels usua is: anàlisis del l’a ec ació de l’ocupació o el ús dels espais sob e els pa àme es de con o i obse ació d’una hipo è ica in luència d’aques s sob e els consums ene gè ics inals. També s’anali za an conduc es espec uoses cap al mediambien . Rehabili ació ene gé ica d’un edi ici esidencial del ba i de l’Eixample de Ba celona 5 o Pa àme es de con o : anàlisis dels aspec es de con o i pos e io ixació dels pun s de pa ida pe a pode iden i ica pun s de millo a. o Anàlisis del consum de ecu sos: es udi dels consums d’aigua, gas i elec ici a exis en s a l’edi ici. FASE 3: DIAGNÒSTIC Un cop ecollides i anali zades les dades podem du a e me un diagnòs ic. En aques a ase, es p esen a an i s’es udia an els pun s con lic ius i les discon o mi a s obades du an els p ocessos an e io s. Aques pun es di idi à en es subapa a s o línies d’ac uació pe a que en la següen ase es p oposin les in e encions a aplica . Així aques pun queda à di idi de la següen o ma: o Aspec es a qui ec ònics i cons uc ius: de ecció de les discon o mi a s obades en elemen s cons uc ius. o Sis emes ene gè ics: iden i icació dels pun s con lic ius i aspec es a millo a , i es udi de l’e iciència ene gè ica locali za s en els elemen s que composen les ins al·lacions pe a pode edui els co esponen s consums. o Ús i ges ió dels usua is: anàlisis de les conduc es i ac uacions dels usua is i conseqüen de e minació dels pun s a millo a pe a pode eali za un es al i ene gè ic. FASE 4: PROPOSTES D’INTERVENCIÓ La qua a ase és un complemen de la e ce a i p e én ob eni una solució a els pun s de millo a locali za s a a és de p opos es d’in e enció iables so a els aspec es ècnics, logís ics i econòmics. Aques es solucions s’es udia an en qua e aspec es bàsics que se an la incidència en la demanda ene gè ica, els e e en s al consum i es al i, sob e els pa àme es de con o en els espais del habi a ge i sob e la se a iabili a . Es eali za à una subdi isió seguin els subapa a s de l’an e io ase ja que els d’aques a els complemen a, i s’a egi à un úl im subapa a . o Aspec es a qui ec ònics i cons uc ius: la inali a d’aques pun és una millo a d’aques s aspec es a a és d’una espos a a les discon o mi a s obades en aques s camps. o Sis emes ene gè ics: l’objec iu d’aques apa a és edui el consum de ecu sos i millo a els pa àme es de con o en els di e en s espais. o Ús i ges ió dels usua is: el desig d’aques pun és la co ecció de conduc es insos enibles i la conscienciació dels usua is de l’edi ici. 2.2. MARC NORMATIU MARC NORMATIU EUROPEU L'objec iu la Di ec i a 2002/91/CE és omen a l'e iciència ene gè ica dels edi icis de la Comuni a Eu opea, enin en comp e les condicions climà iques ex e io s i les pa icula i a s locals, així com els equisi s ambien als in e io s i la elació cos - e icàcia. La Di ec i a 2009/91/CE es ableix equisi s en elació a: · El ma c gene al d'una me odologia de càlcul de l'e iciència ene gè ica in eg ada dels edi icis. · L'aplicació de equisi s mínims d'e iciència ene gè ica als edi icis nous i als g ans edi icis exis en s que siguin objec e de e o mes impo an s. · La ce i icació ene gè ica d'edi icis. · La inspecció pe iòdica de calde es i sis emes d'ai e condiciona d'edi icis i l'a aluació de l'es a de la ins al·lació de cale acció de calde es de més de 15 anys. MARC NORMATIU ESPANYOL: La ansposició a l'Es a Espanyol dels objec ius de la Di ec i a 2002/91/CE (que ecen men ha es a modi icada pe la Di ec i a 2010/31/UE) s'ha du a e me mi jançan una sè ie de no ma i es: · El Reial Dec e 314/2006, de 17 de ma ç de 2006, pel qual s'ap o a el Codi Tècnic de l'Edi icació. Les exigències bàsiques es able es en els a icles 4, 5 i 6 de la Di ec i a 2002/91/CE s'inco po en al Codi Tècnic de l'Edi icació en el Documen s Bàsics d'es al i d'ene gia (DB-HE). · El Reial Dec e 1027/2007, de 20 de juliol, pel qual s'ap o a el Reglamen d’Ins al·lacions è miques als edi icis. Aques Reial Dec e de oga i subs i ueix el Reglamen d’Ins al·lacions Tè miques en els Edi icis (RITE), ap o a pel Reial Dec e 1751/1998, de 31 de juliol. · El Reial Dec e 47/2007, de 19 de gene , pel qual s'ap o a la Ce i icació Ene gè ica d'edi icis nous. Aques Reial Dec e es ableix el p ocedimen bàsic que deu compli la me odologia de càlcul de la quali icació d'e iciència ene gè ica, amb el que s'inicia el p océs de ce i icació, conside an aquells ac o s que més incidència enen en el consum d'ene gia. MARC NORMATIU AUTONÒMIC: Di a ansposició ambé é ma ca s els p esen s objec ius a ni ell au onòmic de la Gene ali a de Ca alunya, on obem: · El Dec e 21/2006, de 14 de eb e de 2006, pel qual es egula l’adopció de c i e is ambien als i d’ecoe iciència en els edi icis. LA REALITZACIÓ DEL PROJECTE S’HA BASAT EN LES NORMATIVES SEGÜENTS: En l’aspec e no ma iu, l’ac ual P ojec e Fi de G au s’ha eali za seguin o allò es able en el Codi Tècnic de l’Edi icació: · DB HE Es al i ene gè ic (apa a 1 “Limi ació de la demanda ene gè ica”, apa a 3 “E iciència ene gè ica de les ins al·lacions d’il·luminació”). · DB HS Salub i a (apa a 2 “Recollida i e acuació de esidus”, apa a 3 “Quali a de l’ai e in e io ”). · RITE i el Dec e d’ecoe iciència ( e e en als aspec es i apa a s escaien s a demanda è mica, e iciència dels sis emes i condicions in e nes de salub i a ). Rehabili ació ene gé ica d’un edi ici esidencial del ba i de l’Eixample de Ba celona 6 3. FASE 0: PREDIAGNOSIS Aques a se à la ase inicial del p ojec e d’on es pa i à pe a eali za les següen s ases. En ella, es po a à a e me el p ime con ac e amb l’edi ici i els habi an s. És l’apa a que p esen a l’edi ici so a un con ex d’emplaçamen i his ò ic, i p esen a la col·labo ació amb els usua is i l’accessibili a que ens obem pe a pode a iba als pun s necessa is al lla g de l’edi ici. Un es udi de la e olució his ò ica d’aques pe me à eu e com aques a po a ec a di ec amen a les se es ca ac e ís iques i ajuda à a conèixe l’es a ac ual de l’edi ici. També cal di , que el e d’ha e iscu pe sonalmen du an més de 25 anys en aques habi a ge ens p opo ciona una expe iència pe sonal que suposa un ac o decisiu al lla g de o el p ojec e de ca a al coneixemen p opi de l’edi ici. La inali a d’aques a ase es es abli una p ime a a aluació inicial i uns p ime s objec ius. 3.1. OBTENCIÓ DE PERMÍS I COL·LABORACIONS INTRODUCCIÓ: L’objec iu d’aques apa a és aconsegui l’ap o ació i la in oluc ació dels usua is elaciona s amb l’edi ici objec e d’es udi. Això es necessa i pe a pode po a a e me l’es udi en les millo s condicions possibles i amb una accessibili a comple a que apo a à majo anspa ència al p ojec e. A més, la col·labo ació i in oluc ació dels usua is i agen s elaciona s amb l’edi ici pe me à pode eni un accés més ampli a a xius o in o mació di e sos. En de ini i a, aques a es ac a d’una ase impo an pe a pode dona majo ealisme al p ojec e. METODOLOGIA: Pe a eali za aques pun , es a es abli un con ac e amb l’adminis ado a de la inca Finques Rodés així com amb els usua is de la plan a p incipal. Aques a ap oximació a la adminis ado a i als usua is de la inca ens a pe me e locali za els p ime s pun s on cen a el p esen es udi. A con inuació, di idi em els agen s col·labo an s inicials i les se es espec i es apo acions en aques a ase: o Finques Rodés(adminis ado a de la inca) La p opos a del p ojec e a se mol ben ebuda pe aques a en i a ja que pe me ia una possible u u a in e enció mol in e esan de ca a a una millo a en es al i i con o de la inca. En elació a documen ació, la adminis ado a a pode apo a la co esponen ITE(Inspecció Tècnica de l’Edi ici) eali zada en el Juliol del 2012 pe la A qui ec a Tècnica Alicia Pujan ell León. o Usua is plan a p incipal Tan com la adminis ado a de la inca, els usua is de l’edi ici an ap o a la p opos a del p ojec e ja que pod ia suposa una u u a millo a de les condicions d’es al i ene gè ic i con o en la inca. A ni ell documen al, els usua is de la plan a p incipal an apo a els consums ene gè ics dels úl ims anys. També an dona accés comple i pe manen a o a la plan a i es ances de la plan a. 3.2. DESCRIPCIÓ DE L’EDIFICI 3.2.1. EMPLAÇAMENT GEOGRÀFIC I CLIMATOLÒGIC INTRODUCCIÓ: En aques apa a locali za em l’edi ici objec e d’es udi dins de la se a posició geog à ica i la se a si uació clima ològica pe a pode es abli una elació en e aques s ac o s i l’a qui ec u a pe pode eu e el majo endimen possible de les condicions na u als exis en s en l’emplaçamen . METODOLOGIA: Es p ocedi à a es abli l’emplaçamen geog à ic pe a pode de ini els pa àme es de disseny cons uc ius du an el p océs d’edi icació de l’objec e d’es udi. Es pe això, que es de ini à el con ex his ò ic a a és de consul es a a ies on s d’in o mació. a. EMPLAÇAMENT GEOGRÀFIC: L’edi ici objec e d’es udi es si ua al ca e Gi ona nº 35, en e els ca e G an Via de les Co s Ca alanes i el ca e de Casp. És un edi ici ípic en e mi ge es de l’Eixample D e a baixa de Ba celona. Té accés al pa i in e io d’illa i és con on an amb les inques dels núme os 33 i 37 del ca e Gi ona. Anali zem una cons ucció locali zada al ba i ba celoní de l’Eixample, i pe an , hem oba necessa i in o ma -nos de les condicions i c i e is de plani icació u banís ica segui s i u ili za s du an l’època en la qual aques a à ea de Ba celona es a expandi . Pe an , la nos a in enció és conèixe l’en o n pe a pode ob eni el majo p o i en el disseny de p opos es de millo a. o Plani icació u banís ica de l’en o n: (Ilde ons Ce dà) A mi jans del segle XIX obem una Ba celona sob e poblada a l’in e io de les mu alles amb condicions pèssimes de salub i a a pun d’inicia una expansió u banís ica. L’any 1855, un enginye a se l’enca ega de eali za l’ampliació de la ciu a amb un a anç p ojec e on es de inia opog à icamen l’en o n de Ba celona pe p ojec a la no a ciu a . Aques enginye a se Ilde ons Ce dà. Es a c ea el “Pla Ce dà”. Aques a pa i un p océs de can is en e 1855 i 1863 on inalmen es an de ini les bases del p ojec e. La “Quad ícula”, e a una igu a geomè ica simple en la qual es onamen a a el p ojec e. Es à composada pe es elemen s p incipals que combina s c ea en la xa xa u banís ica esul an . El es elemen s an se els següen s: · In e ia (illa): Ce dà a es anda di za les dimensions d’illa en 113 me es pe 113 me es. Al in e io es deixa un pa i lliu e de cons uccions on s’hi p ojec a en espais e ds públics i p i a s anomena s en un inici “Pulmons e ds”. Aques espai pe me ia l’aplicació de en ilacions c euades des de l’ex e io del edi ici ins l’in e io d’illa. En pa aules de Ce dà: “es la única capaz de equipa uni o memen e las dis ancias y capacidades. Es a con igu ación es la exp esión cla a y genuina… de la igualdad ma emá ica, que es la igualdad de los de echos y de los in e eses, la p opia jus icia” (Ce dà, 1864, ROP: omo XII, p. 44) · Via (ca e ): Les dimensions dels ca e s es an es abli amb una ampli ud de 20 me es un cop es a es udia la inclinació de la incidència sola . Aques 20 me es queda en epa i s en 10 me es pels ianan s, 5 pe cada banda, i 10 me es pel anspo oda . I es pe aques e que podem con i ma que l’ap o i amen sola es a eni en comp e du an el disseny o iginal de plani icació. Rehabili ació ene gé ica d’un edi ici esidencial del ba i de l’Eixample de Ba celona 7 En pa aules de Ce dà: “apéndice indispensable y p eciso complemen o de la casa, ya que p opo ciona luz pa a e , ai e pa a espi a , is as pa a dis u a , y además odos los medios pa a eje ci a el sen ido de la comunicación y de la sociabilidad” (Ce dà, 1864, ROP: omo XI, p. 151-2). “Se debe busca una inclinación que pe mi a a odos sus lados ap o echa al máximo los ayos del sol” (Ce dà, 1864, ROP: omo XII, p. 42). · C uïlla: A a és de la C uilla es connec a el mo imen de la ida a ciu a i pod ia se conside ada com a elemen d’unió en e “Quad icules”. En pa aules de Ce dà; “ pa a que ep esen en una economía de iempo y ausencia de de oche de locomoción y au omoción, y en consecuencia la longi ud es una en aja de o den económico” (Ce dà, 1864, ROP: omo XI, p. 57). Cal ecalca , que una de les nos es p incipals inali a s amb aques p ojec e és de ini c i e is de disseny que con emplin una elació espec uosa amb el medi ap o i an les condicions na u als que es p es en. 3. Si uació del edi ici objec e d'es udi en el ba i de l'Eixample Fon : web www.bcn.ca 4. Ima ge sa èl·li de la illa Fon : Google Maps b. EMPLAÇAMENT CLIMÀTIC: L’edi ici objec e d’es udi es à si ua en una zona amb clima medi e ani suau. A con inuació de ini em b eumen la clima ologia local: La ciu a de Ba celona es à si uada a la cos a medi e ània ca alana i pe an el clima que hi obem és de ipus medi e ani. Això compo a hi e ns humi s i suaus i es ius de ipus secs. La pluja es sol si ua amb majo eqüència a les es acions de a do i p ima e a. Les empe a u es ex emes no són eqüen s pe ò enca a així les podem oba en poc dies du an l’any. Així, les mi janes anuals màximes i mínimes solen se mode ades com a ca ac e ís ica ípica d’un clima medi e ani suau. A l’à ea me opoli ana de Ba celona la mi jana anual de dies de pluja és de 90 dies. La eqüència de dies comple amen cobe s o o almen plujosos és mol meno a la de locali zacions de ipus clima con inen al. En aques a zona no és habi ual encadena dies de pluja con inua s i les empes es d’es iu solen se de poca du ada pe ò in enses. 3.2.2 CONTEXT HISTÒRICA DE L’EDIFICI INTRODUCCIÓ: A con inuació es de e mina à el ma c his ò ic en que l’edi ici a se consolida pe al d’a iba a una majo ap oximació i pode de ini i en end e l’es a ac ual de l’edi ici a a és de la se a his o ia. METODOLOGIA: Fixa em la da a de cons ucció i es eali za à una e ospec i a al lla g de la se a his o ia. P ime amen si ua em b eumen l’edi ici din e del con ex his ò ic de la època. A con inuació, i o i que en l’A xiu His ò ic de Ba celona no am oba gai e in o mació sob e la his o ia de l’edi ici, a a és de documen s i consul es als agen s implica s hem pogu eu e dades d’in e ès de les ehabili acions i modi icacions impo an s que ha pa i l’edi ici al lla g de la se a ida. Rehabili ació ene gé ica d’un edi ici esidencial del ba i de l’Eixample de Ba celona 8 a. RETROSPECTIVA HISTÒRICA: (1881 – 2014) L’edi ici objec e d’es udi és ob a del mes e d’ob es An onio Se a y Pujals i da a del 1881. El P ojec e inicial con empla a la cons ucció d’un edi ici d’habi a ges amb dos locals a plan a Baixa. Cada plan a es a a composada pe dos habi a ges i a plan a baixa igu a en dos locals i dos habi a ges més. L’ende ocamen de les mu alles de Ba celona a compo a la coloni zació del pla de l’Eixample a pa i d’un en ama de ca e s en que l’o ogonali a i l’homogeneï a se an les ca ac e ís iques bàsiques. U banís icamen pa lan , la cons ucció d’aques edi ici en 1881 es locali za en una època d’expansió que a compo a una egula i zació mi jançan la Llei d’eixamples de 1890. Es a ac a d’una època d’inici i consolidació del model “Eixample”. Aques s emps a po a una a qui ec u a in luenciada comple amen pe el mo imen del Mode nisme i pe an es ac a a d’una a qui ec u a més selec a i on una mà d’ob a capaci ada jun amen amb un epe o i limi a de ma e ials ca ac e i za en la se a ecnologia. Com hem di an e io men , en l’A xiu His ò ic no am pode oba in o mació sob e emodelacions o ehabili acions pos e io s a la da a de cons ucció de l’edi ici. És pe això que a se necessa i consul a als agen s implica s pe pode eu e algunes dades sob e les modi icacions pa ides pe l’edi ici objec e d’es udi des de la se a cons ucció. A con inuació ci em la in o mació ob inguda: o 1881-1900: Cons ucció o 1900-1980: Rehabili ació e ins au ació de les ins al·lacions de gas, aigua i elec ici a ( no hi ha da es exac es d’aques es in e encions). o 1993: Ob es pe a a egi l’ascenso . o 1995: Rehabili ació de les Gale ies de la Façana Pos e io . o 1997: Re o ma gene al de les Zones Comunes, Façana P incipal, Cobe es, Sole a Plan a Baixa i Pa is de Llums. 5. Plànols de plan a baixa i plan es pis del edi ici objec e d'es udi Fon : Ima ges d’A xiu Municipal Con empo ani de Ba celona 3.2.3. AVALUACIÓ INICIAL INTRODUCCIÓ: En aques a a aluació es p e én eali za una p ime a alo ació de l’edi ici com a pun inal i conclusió d’aques a ase inicial que suposa el pun d’o igen pe a les següen s ases. Anali za em les col·labo acions dels usua is de l’edi ici objec e d’es udi i es eali za an les conclusions dels pun s de l’apa a on desc i im l’edi ici. METODOLOGIA: Pe a eali za aques a p ime a a aluació inicial es po a an a e me les inspeccions isuals de l’en o n i del p opi edi ici, així com l’ob enció d’in o mació pe a la desc ipció del ma eix a a és de la isi a al A xiu Municipal His ò ic de Ba celona i la ece ca de on s bibliog à iques. a. VALORACIÓ DE COL·LABORACIONS A NIVELL INTERN DE L’EDIFICI Sob e la alo ació de possibles col·labo acions, cal ema ca la acili a d’In e ac uació amb els usua is i agen s elaciona s amb l’edi ici. Des d’un p ime momen la adminis ado a de la inca es a mos a col·labo ado a i a apo a documen ació ú il pe a la eali zació del p ojec e. Al e aspec e a ema ca , és la o al accep ació dels usua is de la inca a la eali zació del p ojec e. Fe que p incipalmen compo a a això, és la possibili a d’un u u es al i ene gè ic i una millo a del con o . b. VALORACIÓ DE LA DOCUMENTACIÓ FACILITADA En l’apa a de de inició del P ojec e en que expliquem la me odologia u ili zada de inim les di e en s accessibili a s que ens obem. Seguin aques a nomencla u a p ocedi em a de e mina la documen ació ob inguda en aques a p ime a ase: o Documen ació G à ica de l’objec e: (NB – Bàsic) · T obem planime ies en plan a i alça de açana, da ades del 1881. (O igen de la on : A xiu municipal con empo ani BCN) · No obem jocs de planells de ningun ipus d’ins al·lacions.(In o mació inexis en ) o Documen ació ècnica de les ins al·lacions: (NB – Bàsic) · Inspecció isual. · In en a is dels elemen s que componen les ins al·lacions. (In o mació inexis en ) o Documen ació ècnica de Cons ucció: (NB – Bàsic) · Memò ies cons uc i es inicials (In o mació inexis en ) · Memò ies cons uc i es de g ans ehabili acions i ampliacions (In o mació inexis en ) o Documen acions p è ies pe eali za l’es udi: (NM – Mi jà) · Fac u acions de ecu sos dels sis emes d’ins al·lacions. (O igen de la on : Usua is Habi a ge P incipal P ime a) · In o mes o P ojec es Tècnics elaciona s amb la emà ica del p esen es udi. (In o mació inexis en ) Rehabili ació ene gé ica d’un edi ici esidencial del ba i de l’Eixample de Ba celona 15 Secció Façana Pa is de llums Fins a plan a 5 (Ex -In ) G uix: 0’21m A ebossa de mo e de calç i pin a 0’03 m Ob a de àb ica: maó massís 1 peu 0’15m Re oca amb mo e de calç, pò land i so a 0’02 m Enguixa i pin a 0’015 m o Mi ge es: La caixa es uc u al de l’edi ici queda ancada a a és de les pa e s de açana i la pa e mi ge a. A a és del ma eix esquema d’anàlisis de secció cons uc i a u ili za abans pod em di : · Mi ge a de plan a baixa ins a co onamen : A di e encia de la açana p incipal, la secció d’aques pa amen es eu à eduïda ins a 0,30m ins a co onamen de l’edi ici. S’execu a à amb ob a de àb ica de maó massís(30x15x5) i unida amb mo e de calç. Pe la se a ca a in e io es deixa an pilas es que assoli an els 0,60m de g uix pe a ecolza bigues. Secció Mi ge a Fins a co onamen (Ex -In ) G uix: 0’33 m Ob a de àb ica: maó massís 1 peu 0’30 m Re oca amb mo e de calç, pò land i so a 0’02 m Enguixa i pin a de co a 1’20m a o a l’alçada 0’015 m c. PARAMENTS HORITZONTALS EXTERIORS Els ancamen s ho i zon als en con ac e amb l’ex e io són la sole a , que es el pa amen en con ac e amb el e eny; i les cobe es ansi ables. o Sole a de Plan a Plan a Baixa: En l’edi ici objec e d’es udi es oben dos ipus de sole es: La an iga i una pos e io sole a emodelada esul an d’una ehabili ació e ec uada. · Sole a an iga: Da a 1880 Aques a sole a s’ubica jus en la pa pos e io de la plan a baixa en e l’ascenso i la açana pos e io . P esen a la següen secció cons uc i a: Secció Sole a An iga (Supe io -In e io ) G uix: 0’30 m Ped a na u al 0’05 m Capa de mo e de calç 0’10 m So a i g a a 0’15 m Te eny - · Sole a ehabili ada: Remodelacions pos e io s Locali za s els p oblemes de la sole a an iga, es eali za una emodelació de la sole a en e ascenso i açana p incipal sob e o amb l’objec iu de soluciona els p oblemes de humi a s i capil·la i a s. La secció esul an és la següen : Secció Sole a Rehabili ada (Supe io -In e io ) G uix: 0’25 m Pa imen eali za amb ajola hid àulica 0’03 m Capa de mo e pò land i so a 0’02 m Capa de o migó amb a madu a 0’20 m Te eny - o Cobe es: Da a 1890 La majo ia de cobe es són ansi ables. La p incipal en ila a açana pe unes obe u es. Es à composada pe dos sos es i la secció cons uc i a és la següen . La esolució que s’u ili za l’hem ci a a la in oducció d’aques apa a en ilan a a és de açana, essen la secció cons uc i a la següen : Penden 7%. Secció Sole a Cobe a Plana T ansi able Cobe a plana a la ca alana (Supe io -In e io ) G uix: >0’30m Làmina impe meabili zan cau xú e mell 0’005 m T iple g uix de ajola uni amb mo e de calç, a enca jun s, a l’in e sa i amb mosaic 0’06 m Ob a de àb ica: En ane s de sos e mo <0’15 m Reble s de e ol ó amb ba eja de mo e s Bigam de bigue es de me àl·liques Re ol ó de dobla de ajola in-si u 0’25 m o Llue nes: Locali zades sob e el o a d’escala Fa em el ac amen d’obe u a ho i zon al no p ac icable. Rehabili ació ene gé ica d’un edi ici esidencial del ba i de l’Eixample de Ba celona 16 Fus e ies i id es Plan a baixa a plan a e ce a Llue na Polica bona de doble cel·la de 8 mm Es uc u a Subes uc u a i ma c me àl·lics d. PARAMENTS VERTICALS INTERIORS T obem dos ipus de pa amen s e icals in e io s en unció de si eben cà egues o a en el sis ema es uc u al. Les pa e s de cà ega p esen en con inuï a en o a l’es uc u a e ical de l’edi ici ins a Plan a Baixa. o Pa e s in e io s: Es ac a de les pa e s immedia amen pos e io s a açana i que són pa al·leles a aques es. Es an ca ac e i zades pe p esen a una g an es el esa i poc a ios amen . A més, p esen en g ans obe u es de pas que les pe o en. Es an composades pe ob a de àb ica de maó massís(30x15x5). Els onamen s d’aques es es eali zen con ínuamen e ec uan una e dugada de eplan ejamen 0,15m més ample pe cada cos a de la pa e i pe an assoleixen una amplada o al de 0,60m. La secció cons uc i a de la pa e queda composada de la o ma següen : Pa e de cà ega (In -In ) G uix: 0’22 m Enguixa i pin a de co a 1’20m a o a l’alçada 0’015 m Re oca amb mo e de calç, pò land i so a 0’02 m Ob a de àb ica: maó massís 1 peu 0’15 m Re oca amb mo e de calç, pò land i so a 0’02 m Enguixa i pin a de co a 1’20m a o a l’alçada 0’015 m · Obe u es in e io s: La eali zació de les obe u es es po a a e me amb un bas imen de ¾ amb un g uix de 9 cm. El mun an i el a esse es p olonguen i s’encas en al pa imen i a les pa e s. La unió es esol a amb un emme xa , assolin la a a desi jada en un pun con lic iu. o Pa e s de a a: Els edi icis co esponen s a l’època es udiada u ili zen les pa e s de a a pe e ec ua el descens de cà egues, anma eix aques es e en con emplades alho a d’execu a els P ojec es. Així doncs, en l’àmbi de la ehabili ació s’hau à d’ana amb cu a amb el ac amen d’aques s pa amen s. Al lla g de l’edi ici es p esen en di e en s seccions i g uixos, esol es segons el p ojec e inicial amb maó massís (30x15x5) i mo e de calç (e ec uan g uixos a iables que poden se de l’o de de 0’05 m o 0’15m). El p incipal p oblema de les pa e s de a a són les di e encies de ensió que es oben quan es elacionen amb pa e s de cà ega, an in e io s com ex e io s. A pa , la a a en e aques s pa amen s es eu complicada pe les di e encies de secció dels dos elemen s. Relació en e pa e s i pa e s (Sis ema Cons uc iu) e. PARAMENTS HORITZONTALS INTERIORS o Fo ja s in e io s: Exis eixen dos ipus de o ja en unció del ma e ial de la biga que es a e se i essen els o ja s ins a plan a e ce a amb biga me àl·lica i l’úl im amb biga de us a. · Fo ja s in e io s me àl·lics Aques ipus de o ja u ili za bigue es me àl·liques i e ol ons ce àmics in-si u amb dobla de ajola. La p ime a s’unia amb un aglome a d’ado mimen àpid, men e que l’al e es esolia amb mo e de calç. P esen a a la secció següen : Fo ja in e io Me àl·lic (Supe io - In e io ) G uix: 0’30 m Pa imen eali za amb ajola hid àulica 0’03 m Capa de mo e de calç, pò land i so a 0’02 m Reble s de e ol ó amb ba eja de mo e s Bigue es me àl·liques: IPN No mal o d’ala es e a de 13 o 16mm Re ol ó de dobla de ajola in-si u 0’25 m Op a iu segons si uació; Cel- as amb canya enada i enguixada amb mo llu es d’en ega o Plaques ígides de guix amb ib es mine als. >0’10 · Fo ja s in e io s de us a Co espon a l’úl im o ja a plan a cinquena. En aques s pa amen s ho i zon als s’u ili za an bigues de us a i ol a ce àmica amb in e eix de 0'55m. Es ac a d’un sos e amb e ol ó a base de dobla de ajola encaixada a l’in e io d’una ega a i eble de mo e de calç i una. És de ineix la secció següen : Fo ja in e io de Fus a (Supe io - In e io ) G uix: 0’30 m Pa imen eali za amb ajola hid àulica 0’03 m Capa de mo e de calç, pò land i so a 0’02 m Reble s de e ol ó amb ba eja de mo e de calç i una Bigue es de us a Re ol ó de dobla de ajola in-si u 0’25 m Op a iu segons si uació; Cel- as amb canya enada i enguixada amb mo llu es d’en ega o Plaques ígides de guix amb ib es mine als. >0’10 o C eació d’espais dià ans i lliu es de ancamen s in e io s: Rehabili ació ene gé ica d’un edi ici esidencial del ba i de l’Eixample de Ba celona 17 Aques pun p esen a la solució locali zada en plan a baixa en espais in e io s de g an dimensions pe a soluciona el descens de cà egues a a és d’un sis ema po ica amb la disposició de jàsse es me àl·liques. · Jàsse es me àl·liques: G ans llums Pe a la solució d’aques s espais s’u ili zen jàsse es de ipus Gelosia, on s’aconsegueix una secció esis en a base de qua e pe ils en o ma “L”, dos a baix i dos a dal , que ab acen a a és de eblons uns passamans me àl·lics. D’aques a mane a s’allibe a a de cà ega g ans espais in e io s a plan a baixa. o Relació en e pa e s ex e io s i sos es in e io s (Sis ema Cons uc iu): En l’en ega dels pa amen s ex e io s i els sos es obem un massissa del p ime am de sos e in e io que es ecolza en açana. Una sole a de dos g uixos subs i ueix els e ol ons i es ecolza a l’ala in e io de les bigue es i es ebleix amb mo e de cimen . Les il acions d’aigua són la g an p oblemà ica que hi iden i iquem en aques a obada ja que poden a ec a di ec amen als caps de les bigues que es ecolzen sob e la açana. Així ma eix, en aques pun obem pon s è mics i possibles condensacions. Pe in en a edui aques s iscos s’e ec ua una jun a amb so a e i an el con ac e di ec e amb pa s humides o mo e s. . LA CAIXA D’ESCALA La caixa d’escala és indispensable pe al sis ema es uc u al ja que o ma un nucli ígid in e n i es locali za al cen e geomè ic. Pe an , aques a o ma el cos cen al de l’edi ici i dóna es abili a al conjun sen anma eix au oes able i connec an amb el pe íme e mi jançan la p olongació de les pa e s i la a a dels sos e. CAIXA D’ESCALA: es eali za l’es udi d’aques elemen cen an -nos amb les pa e s de la caixa i la p òpia esolució d’aques a. Es ac a d’un elemen anca que dona igidesa al conjun i supo a di e en s amades de bigues al ma eix emps que eali za la comunicació en o a la e ical de l’edi ici. o Pa e s de cà ega de l’escala: Les pa e s de cà ega de l’escala p esen en la secció cons uc i a igual que les pa e s in e io s de inides an e io men . L’escala a enca de Plan a Baixa i é o ma ec angula si uan -se al cen e geomè ic de l’edi ici. La caixa d’escala es ecolza en pa e s de cà ega disposades en el ni ell in e io que connec en di ec amen amb la onamen ació. El g uix en l’a encada se à de 0’40 me es i es eu à eduï ins 0’05 en l’úl im ni ell. I p esen a una secció cons uc i a eali zada amb maó massís (30x15x5) uni amb mo e de calç. S’e ec ua an egula i zacions amb dues ilades aglome ades amb cimen i so a, abans de cada en ega amb els sos es in e io s. o Resolució de l’escala: La caixa d’escala es esol amb es uc u a p òpia que s’inse eix a la caixa o mada pe les pa e s. La esolució d’aques elemen és a a és de l’ús de ol es composades pe un g uix de es ajoles, unides pe un aglome an d’ado mimen àpid pe el p ime g uix i la es a amb mo e de calç. Disposan les ilades a encajun s. Com a esul a , obem una es uc u a lleuge a que assoleix al u a quan les ol es es ecolzen en e si, e ec uan la a a de les pa e s de la caixa mi jançan l’empen a ho i zon al. Pe a aques a eali zació es a se i la següen ècnica. La ol a que es disposa a l’a encada s’anomena, ape xinada, i es aquella que segueix una con inuï a geomè ica a la obada de acó. Fins al segon ni ell, pos e io men les ol es que es disposen s’anomenen pe a es a. I Són aquelles que la ol a supe io es ecolza amb l’in e io ins la pa e d’en on , donan un con apun de 3 a 5 cm a l’ull de l’escala ins assoli el ni ell supe io . 14. Solució de caixa d’escala ipus a l’eixample Fon : Sec e s d’un Sis ema Cons uc iu l’Eixample Rehabili ació ene gé ica d’un edi ici esidencial del ba i de l’Eixample de Ba celona 18 4.1.3. DADES DE LES INSTAL·LACIONS: DADES ESTÀTIQUES INTRODUCCIÓ: A con inuació es de ini an les ins al·lacions que es disposen a l’edi ici pe assoli la demanda p oduïda pels seus usua is. Es ci a an les ca ac e ís iques de les ins al·lacions i els apa ells segons la on ene gè ica d’o igen ja sigui elec ici a , aigua o gas. METODOLOGIA: Es eali za un aixecamen de dades in-si u mi jançan una inspecció isual de cada espai de l’edi ici cen an - nos en l’habi a ge de la Plan a P incipal. Es udi p e i i p essa de dades: A p ime cop d’ull i amb una p ime a ap oximació a l’edi ici objec e d’es udi, podem es abli que el ecu s ene gè ic més u ili za és l’elec ici a com és habi ual en un edi ici d’aques ipus. Pe an , ens cen a em en aques pe a eali za una co ec a a aluació i es abli les possibles in e encions pe a assoli índex d’es al i majo s. Pe a la ecollida de dades s’u ili za an dues me odologies di e en s en unció de la in o mació que ulguem ob eni . Així doncs, a a és d’una inspecció isual in-si u i una de allada g aella segons els espais es udia s, s’ob ind an les dades co esponen s als sis emes d’enllumena , o ça i clima i zació. Aques a g aella inclou à la següen in o mació: - Si uació i cons ucció: locali zació de l’espai i de inició d’unes dades bàsiques de cons ucció (supe ície, al u a i olum). - Dades del sis ema d’il·luminació: De e mina el ipus d’enllumena i ges ió, i dades ècniques (Po encia elèc ica ins al·lada W uni à ia, pa cial i o al. Flux lluminós ins al·la Lm uni a i, pa cial i o al. Índexs compa a ius W/m2, Lm/m2. E iciència lumínica de l’espai Lm/W) - Dades del sis ema de o ça: De e mina l’elemen i dades ècniques (Po encia elèc ica ins al·lada W uni à ia, pa cial i o al) - Dades del sis ema de clima i zació: De e mina l’elemen i dades ècniques (Po encia elèc ica ins al·lada W uni à ia, pa cial i o al) Pe al a banda, les dades del sis ema d’aigua (IFF/ACS) i gas es p esen a an de o ma genè ica en el conjun de l’edi ici. a. SISTEMA ENERGÈTIC: ELECTRICITAT El ecu s elèc ic és el que esol en majo pa la demanda gene ada pe l’edi ici. A con inuació eali za em l’es udi del sis emes d’enllumena , o ça i clima i zació dels espais a a és d’una p essa de dades e ec uada an e io men . Hem de essal a que la ase ac ual de ecollida de dades es à iques a e e encia a aquelles que no pa eixen can is al lla g del emps i que pe an els alo s següen s no con emplen l’ús i no pe anyen a alo s de consum. Les dades queden ecollides únicamen en la Plan a P incipal ja que només hem pogu accedi als consums i apa ells de l’habi a ge ipus de la Plan a P incipal P ime a. o Sis ema d’enllumena : L’anàlisi del sis ema d’il·luminació es basa en els concep es de po encia elèc ica ins al·lada, el lux lluminós ins al·la i l’e iciència dels pun s de consum. A a és de la me òdica p essa de dades que em eali za pe espais, podem ex apola esul a s a ni ell de compa a i es en e espais, plan es o en el conjun del edi ici. Ni ell Po encia elèc ica ins al·lada Índex compa a iu Po encia elèc ica Flux lluminós ins al·la Índex compa a iu Flux lluminós E iciència Plan a P incipal 2754 w 7’36 w/m 2 250700 lm 670’57 lm/m 2 91’03 lm/w Ca ac e i zació dels apa ells del sis ema d’enllumena : La ins al·lació elèc ica de llum suposa el 6’50% de la Po encia elèc ica ins al·lada a la Plan a ipus P incipal. El o al de la po encia elèc ica en el sis ema d’enllumena és de 1377w pe habi a ge, essen un o al de 2 habi a ges pe plan a i pe an de 2754 w. La supe ície de cada habi a ge en plan a és de 186’93m 2 . Pe an la p esència de po encia elèc ica en el sis ema d’enllumena és de 7’36 w/m 2 . Aques e s’explica pe l’e iciència ene gè ica del pun de consum, essen la mi jana a o l’edi ici de 91’03 lm/w. o Sis ema de o ça: Les ac i i a s que es eali zen en l’edi ici són majo men complemen ades amb apa ells elèc ics. I és pe això que el sis ema de o ça aga a un pape mol des acable en quan a la po ència elèc ica ins al·lada. Com és habi uals, ac i i a s amb o dinado s, apa ells de cuina, ele iso s, e c... són les més comuns en un edi ici d’aques ipus. Ni ell Po encia elèc ica ins al·lada Índex compa a iu Po encia elèc ica Plan a P incipal 14353’44 w 38’39 w/m 2 Ca ac e i zació dels apa ells del sis ema de o ça: El sis ema de o ça co espon al 33’86% de la po encia elèc ica o al de l’habi a ge. Suposa un o al de 7176’52 w pe habi a ge que enin en comp e que hi ha 2 habi a ges pe plan a, inalmen suposa un o al de 14353’44 w pe Plan a ipus P incipal. I pe an compo a una p esència de 38’39 w/m2. En p incipi, aques a demanda és pe a desen olupa ac i i a s conc e es dins de l’habi a ge i mol poc p obablemen s’ac i in simul àniamen més de 5 apa ells a la egada. o Sis ema de clima i zació: · Sis emes de gene ació de calo independen s: Ni ell Po encia elèc ica ins al·lada Índex compa a iu Po encia elèc ica Plan a P incipal 19100 w 51’09 w/m 2 Ca ac e i zació dels apa ells del sis ema de gene ació de calo : Hem obse a que no esideix un sis ema gene ali za de gene ació de calo pe el que aques a demanda es soluciona amb apa ells elèc ics. El sis ema de clima i zació co espon a un 59’64% de la po encia ins al·lada en l’habi a ge ipus. El o al de po encia ins al·lada és de 12640 w pe habi a ge i un o al de 25280 w pe plan a. Els apa ells de gene ació de calo co esponen a un 45’06% del o al de la po encia ins al·lada a la plan a. El o al de po encia ins al·lada d’aques s apa ells és de 9550 w pe habi a ge i pe an un o al de 19100 w pe plan a. Té una p esència de 51’09 w/m 2 . No o s els espais enen apa ells de clima i zació. És pe això que només els obem genè icamen en el saló, els es udis, els banys i els es ido s. Els apa ells de gene ació de calo són cale ac o s elèc ics i un apa ell gene al d’ai e acondiciona ubica al saló. · Sis emes de gene ació de ed independen s: Ni ell Po encia elèc ica ins al·lada Índex compa a iu Po encia elèc ica Plan a P incipal 6180 w 16’53 w/m 2 Rehabili ació ene gé ica d’un edi ici esidencial del ba i de l’Eixample de Ba celona 19 Ca ac e i zació dels apa ells del sis ema de gene ació de ed: El sis ema de gene ació de ed suposa el 14’58% del o al de l’edi ici. Co espon a 3090 w pe habi a ge i un o al de 6180 w pe plan a ipus. Pe an é una p esència de 16’53 w/m 2 . En aques cas, només la gale ia i el saló enen apa ells de gene ació de ed essen un pa ell de en ilado s de sos e dis ibuï s en gale ia i saló i un apa ell gene al d’ai e acondiciona al saló. b. SISTEMA ENERGÈTIC: AIGUA i GAS No oba em g ans demandes d’aigua (IFF) aques es se an locali zades als espais de cuina, gale ia i banys. La demanda d’aigua calen a sani à ia (ACS) es locali za à a bany cuina i gale ia. S’assoli à aques a demanda a a és del ecu s de gas na u al. Pe al a banda, obem consums en cuines. o Sis ema de gene ació d’ACS: La demanda d’aigua calen a s’es ableix p incipalmen a a és de la xa xa local de gas na u al i la iden i iquem pe cob i necessi a s de i ades de l’ús de se eis. Ca ac e i zació dels apa ells del sis ema de gene ació ACS: T obem un apa ell de gene ació d’ACS de gas-aigua. S’ubica al sa a eig ja que és pe on accedeix l’aigua a l’habi a ge i així es p odueixen menys pè dues. Cal di que hem es udia només l’habi a ge P incipal P ime a de la Plan a P incipal. Es ac a d’una uni a Junke W d 11-2 G23 S2895, gas-aigua amb po encial è mica màxim 19’2 kW i mínim de 7 kW. 15. Equip gene ado d'ACS i pun s de consum de gas Fon : elabo ació p òpia 4.1.4. DADES DE PERFIL D’ÚS: DADES ESTÀTIQUES INTRODUCCIÓ: En el següen apa a es ci a an els di e en s usos dels espais del edi ici així com l’es acionali a dels usua is pe a pode iden i ica i ca ac e i za les di e en s demandes a cada espai. Aques pun ambé se à impo an pe de ini les condicions de con o . METODOLOGIA: Pe al d’ob eni la in o mació necessà ia pe de ini l’es acionali a dels espais i els ho a is d’u ili zació; es di e encia cada espai en unció de l’ús que ind ia du an el dia en unció dels usua is i la se a inali a . a. ESTACIONALITAT GENÈRICA I D’ÚS L’edi ici objec e d’es udi al se de majo ca àc e esidencial, é una ac i i a cons an les 24 ho es del dia amb una ocupació lleuge a. P ocedi em a iden i ica els espais ipus d’un habi a ge de l’edi ici i es abli em la se a es acionali a al ma eix emps que iden i iquem el seu nomb e d’usua is que el po eqüen a al ma eix emps i la anja ho à ia d’ús. Espai Es acionali a Usua is F anja Ho à ia Ho es o als Do mi o i(2-3) Al a 1-2 23h-7h 8h Banys(2) Baixa 1 Alea ò ia 1-2h Es udi(2) Mi ja 1 18h-21h 3h Cuina i Sa a eig Mi ja 1-2 7h-8h/13h-14h/21h- 22h 3h Rebedo /Ves ido /T as e Baixa 1 Alea ò ia 1h Passadís Baixa 1-2 Alea ò ia 1h Saló Al a >2 7h-8h/13h-14h/21h- 22h/2h oci 6h Gale ia Mi ja >1 Alea ò ia 1h b. CATEGORIES D’OCUPACIÓ DELS ESPAIS To segui es abli em di e en s ca ego ies d’ocupació dels espais pe de e mina les ac i i a s que s’hi duen a e me. Amb això, eu em on les demandes de con o se an més ele ades en elació al g au d’ocupació i ac i i a s que s’hi desen olupen. o Espais amb ocupació massi a: Són els espais amb al s pe cen a ges d’ocupació en nomb e d’usua is i es acionali a ; i pe an són espais que eque i an demandes més ele ades.En el nos e es udi hem conside a que o min pa d’aques a ca ego ia o s els espais que supe in els alo s següen s: · Es acionali a > 5 ho es o Espais amb ocupació mi jà: Es ac a d’espais amb ocupació espo àdica al lla g del emps o amb índexs de densi a d’ocupació baixos. De e minan -los de la següen mane a: · Es acionali a < 5 ho es o Espais amb ocupació baixa: Són espais amb ocupacions mínimes en e mes d’es acionali a o espais habili a s pe desen olupa ac i i a s conc e es i de cu a du ada. Rehabili ació ene gé ica d’un edi ici esidencial del ba i de l’Eixample de Ba celona 20 4.2. DADES DINÀMIQUES 4.2.1. SEGUIMENT DEL CONSUM ENERGÈTIC I RECURSOS:DADES DINÀMIQUES INTRODUCCIÓ: Aques apa a de la secció de Dades Dinàmiques p e én es abli una p e isió dels consums ene gè ics i ecu sos que es an se i pe dona una espos a a les ac i i a s de l’edi ici. Cald à eali za un seguimen de alla i una alo ació de les dades ob ingudes pe a pode alo a quina és la co esponen dispe sió i pe an en quin g au cal es abli una millo a pe a adap a -se a la demanada i a iba a la sos enibili a . METODOLOGIA: Es eali za la ecopilació de les ac u es de les companyies de subminis amen d’una habi a ge ipus, en aques cas hem aga a el P incipal P ime a. Amb aques a in o mació es pod à eali za una p e isió i una isió ans e sal en el emps pe al de de ini la demanda de les di e en s on s. a. CONSUM DEL SISTEMA ENERGÈTIC: ELECTRICITAT La in o mació que es de i a de la consul a de les ac u acions de la emp esa subminis ado a Endesa, de ineix que l’habi a ge é con ac a una po encia de 6’9KW i ens pe me obse a la a iació de la demanda al lla g del emps. Cons a an que aques sis ema ene gè ic és el que ep majo demanda pe pa dels usua is de l’habi a ge, s’ha c egu opo ú ci a un moni o a ge del consum ene gè ic pe al d’apo a majo con ingu d’in o mació a la p essa de dades i que pos e io men en ase d’A aluació s’anali za à. b. CONSUM DEL SISTEMA ENERGÈTIC: GAS El consum de gas abas eix p incipalmen la cuina i sa a eig on es à si ua l’escal ado d’aigua del sis ema ACS. A a és de les ac u es de l’emp esa subminis ado a Endesa, podem obse a el consum. c. CONSUM DEL SISTEMA ENERGÈTIC: AIGUA Com a o habi a ge ipus, el consum d’aigua no eque eix una g an demanda. Els pun s de consum es cen en en les camb es humides, la cuina i sa a eig. 4.2.2. SEGUIMENT DE LA INTENSITAT D’ÚS I LA GESTIÓ:DADES DINÀMIQUES INTRODUCCIÓ: To segui p e enem conèixe l’ocupació eal de l’edi ici i els seus espais. METODOLOGIA: Pe a assoli l’objec iu d’aques apa a es eali za un es udi exhaus iu del habi a ge 1 de la Plan a P incipal i es de e minen els coe icien s d’u ili zació dels di e en s pun s de consum en els di e en s espais de inin la ges ió dels usua is. A a és d’en e is es i seguimen s als usua is podem eu e la in o mació necessà ia. DETERMINACIÓ INTENSITAT D’ÚS I GESTIÓ D’ESPAIS: Aques pun de e mina els di e en s usos dels espais i de ineix la in e acció i ges ió dels usua is amb els di e en s sis emes ins al·la s. Es di idi an els espais en 4 ipologies di e enciades segons el seu ús i ocupació. Aques es se an els do mi o is, el saló, l’es udi i la cuina+sa a eig. També es de ini an de o ma de allada els espais amb més pun s con lic ius des del pun de is a de la ges ió. De ini em la in ensi a d’ús segons la u ili zació que se’n de i a al lla g del emps, ob enin com a e e ència un % e lec i al o al ho es dià ies. Ubicació Plan a P ime a Tipologia ac i i a s: Descans Do mi o is Supe icie: 28,3m 2 o als Concep e Ca ac e i zació In ensi a Ges ió Ocupació Mi ja 100% 1 o 2 pe sones du an o l’in e al d’ús Ús Descans 33’3% Dia ia d’ap ox. 8 h Il·luminació Llum gene al i a cada lli 100% Màxima u ili zació du an in e al d’ús Fo ça x x x Clima i zació x x x IFF/ACS x x x Obse acions de l’espai: Do mi o is Aques ipus d’espai es a des ina p incipalmen pe al descans dels usua is del habi a ge. La supe ície o al dels dos do mi o is que obem al habi a ge ipus es udia és de 28’3m 2 essen el Do mi o i No d de 20’31m 2 i el Do mi o i Pe i de 6’03m 2 . La anja ho à ia d’ús d’aques espai co espond ia a les ho es de descans en e les 23h i les 7h, compo an un o al de 8h d’us dia i amb un nomb e en e 1 o 2 usua is pe camb a. La ges ió del sis ema d’il·luminació és màxima en l’in e al d’ús egula i queda comple amen apaga o a d’aques in e al. Pe al a banda, no apa eix cons ància d’equips de o ça, clima i zació o IFF/ACS. Ubicació Plan a P ime a Tipologia ac i i a s: Oci/Menjado Supe icie: 42m 2 o als Saló Concep e Ca ac e i zació In ensi a Ges ió Ocupació Massi a 100% Ús du an di e en s ho es al dia Ús Oci 25% Ús o al d’ap ox. 6h pe dia Il·luminació 5 llums dis ibuïdes 33’3% Ús du an les ho es de osco Fo ça Equips de Tele iso i DVD 70% Ús en la majo pa de l’in e al Clima i zació Equip cen al ai e acondiciona i cale ac o independen 10% Ús inici in e al du an mesos eds IFF/ACS X X X Obse acions de l’espai: Saló Aques espai compo a una g an supe ície de 42m 2 i les ac i i a s que es solen p ac ica són elacionades amb oci, menjado i en e enimen . La anja ho à ia d’ús d’aques espai és a iable pe ò calculem un o al ap oxima d’ús de 6h dià ies en e menjado i en e enimen amb un nomb e en e 1-3 usua is. L’ús del sis ema d’enllumena no se à comple en la se a anja ho à ia ja que s’u ili za la llum na u al en ho a is de Sòl. En elació al sis ema d’ene gia pe els equips de o ça, aques es queda cen a en el Tele iso i en enem que podem conside a un ús comple d’aques apa ell du an la anja d’ús de la camb a. Pe al a banda, els sis emes de gene ació de ed i calo únicamen s’u ili za an en èpoques de majo calo i ed espec i amen . Rehabili ació ene gé ica d’un edi ici esidencial del ba i de l’Eixample de Ba celona 21 Ubicació Plan a P ime a Tipologia ac i i a s: Oci/Feina Supe icie: 31,1m 2 o als Es udis Concep e Ca ac e i zació In ensi a Ges ió Ocupació Massi a 100% Ús gene almen de a da Ús T eball/Es udi 12’5% Dià ia ap ox. 3h Il·luminació Llum cen al i al es dis ibuides 100% Ús du an o l’in e al Fo ça O dinado , equip musica i imp esso a 70% Ús en la majo pa de l’in e al Clima i zació Cale ac o independen 10% Ús inici in e al du an mesos eds IFF/ACS X X X Obse acions de l’espai: Es udis L’es udi compo a una supe ície de 11’52 m 2 i les ac i i a s que es solen p ac ica són elacionades amb oci i eina. Compo a à un ús de 3h dià ies en e les 18h i les 21h amb 1 usua i. L’ús del sis ema d’enllumena se à comple en la se a anja ho à ia. En elació al sis ema d’ene gia pe els equips de o ça, aques es queda cen a en l’o dinado i en enem que podem conside a un ús comple d’aques apa ell du an la anja d’ús de la camb a. No conside em d’ús comple al es apa ells com l’equip de música o la imp esso a. Pe al a banda, els sis emes de gene ació de ed i calo únicamen s’u ili za an en èpoques de majo calo i ed espec i amen . Ubicació Plan a P ime a Tipologia ac i i a s: Ac i i a s lla Supe icie: 14,9m 2 o als Cuina+Sa a eig Concep e Ca ac e i zació In ensi a Ges ió Ocupació Baixa 100% Ús du an di e en s ho es del dia Ús Ac i i a s lla 12’5% Dià ia ap ox 3h Il·luminació Llums ipus luo escen i 1 cen al 33’3% Ús du an les ho es de osco Fo ça Equips de cuina 100% Ús alea o i dels elemen s du an o l’in e al d’ús Clima i zació X X X IFF/ACS Calde a i equips de IFF/ACS 20% Majo men ús com a en apla s Obse acions de l’espai: Cuina+Sa a eig Aques espai compo a una supe ície de 14’90 m 2 i les ac i i a s que es solen p ac ica són elacionades amb ac i i a s de la lla . Compo a à un ús de 3h dià ies en les ho es de p epa ació de menja amb 1 o 2 usua is. L’ús del sis ema d’enllumena se à comple en la se a anja ho à ia. En elació al sis ema d’ene gia pe els equips de o ça, aques é un ca àc e mol impo an ja que eque eix la majo ia de la demanda d’ene gia. Els apa ells de cuina com el o n, mic oones, ca e e a, en apla s o ne e a; són apa ells de g an po ència elèc ica. Aques s s’u ili zen pe a asques mol conc e es i du an cu s pe íodes de emps. Pe úl im, no hi ha cons ància d’apa ells de sis emes de gene ació de ed i calo . 4.2.3. SEGUIMENT DE LES CONDICIONS DE CONFORT: DADES DINÀMIQUES INTRODUCCIÓ: Pe inali za el p esen apa a de ecollida de dades, es p e én ca ac e i za el con o dels di e en s espais de l’edi ici pe al d’esb ina els pa àme es inicials en els quals es oba. L’objec iu p incipal hau ia de se que l’a qui ec u a i els sis emes que in eg en l’edi icació b indessin pa àme es òp ims pe desen olupa les ac i i a s. METODOLOGIA: La me odologia ha de pe me e euni les dades de con o dels espais mi jançan mesu amen s in-si u de la empe a u a, humi a , en ilació i la pe cepció dels usua is. S’ha eali za una enques a pe al d’iden i ica pun s con lic ius. La i a que ens ma quem és que el con o és una ca ac e ís ica i enunciable pe un edi ici. a. SEGUIMENT DE LA PERCEPCIÓ DELS USUARIS: Es eali zen enques es sob e els pa àme es de con o pe a pode euni les dades an e io s i in e acciona amb els usua is. S’ha eali za una enques a als habi an s del habi a ge del P incipal P ime a a la Plan a P incipal sob e les sensacions gene als, de empe a u a, d’es al i d’ene gia, d’e iciència lumínica, de en ilació dels espais i de p o ecció sola . o Pa àme es gene als: El habi an s conside en que hi ha més de iciències en el sis ema de cale acció du an l’hi e n que en cap dels al es en o l’any. o Pa àme es de empe a u a: És conside a que ac ualmen , en aques s anys es a més no able la calo al es iu que el ed al hi e n. o Pa àme es d’es al i d’ene gia: Sob e la possibili a d’es al i ene gè ic en elació a la si uació ac ual, els habi an s conside en que si es po es al ia . T oben d’acció p io i à ia es al ia ene gia en els apa ells gene ado s de calo du an l’hi e n. o Pa àme es d’e iciència lumínica: Els usua is de l’habi a ge conside en que els espais es an co ec amen il·lumina s. A més, donada les amplies obe u es i l’o ien ació del edi ici, els habi an s alo en mol posi i amen la quan i a de llum na u al que abso beix l’habi a ge o i es a en una alçada baixa com un p incipal. o Pa àme es de en ilació dels espais: Sob e l’es a ac ual de en ilació, els habi an s es sen en a gus majo i à iamen pe ò c euen que amb una millo a en el sis ema de en ilació du an l’es iu es pod ia millo a les condicions i pe cepció de empe a u es. o Pa àme es de p o ecció sola : En elació a la p o ecció sola ac ual, l’únic espai que els habi an s conside en que s’hau ia de millo a es la gale ia. Ja que en empo ada d’es iu, es o na ealmen un espai amb mol a calo acumulada i que dona obligació queda -se obe . b. SEGUIMENT D’HUMITAT I TEMPERATURA: A a és d’una p essa de dades in-si u amb l’aju de e mohig òme es, s’in en a dona objec i isme a l’es udi. Aques s apa ells acili a an l’obse ació i p essa de dades de alo s de empe a u a i humi a en els espais. Els e mohig òme es s’han si ua en els espais que s’han conside a més signi ica ius. To s els espais es udia s pe anyen a l’habi a ge de Plan a P incipal P ime a. S’han p es dues mesu es pe espai es udia , sen la p ime a a l’ex e io de l’espai i la segona en l’in e io . Els espais es udia s han es a el següen s: Rehabili ació ene gé ica d’un edi ici esidencial del ba i de l’Eixample de Ba celona 22 1- Es udi No d 2- Gale ia 3- Saló 4- Es udi in e io 5- Es udi No d-Saló La p esa de dades es a eali za en e els dies 19.02.2014 i 27.02.2014. Els esul a s ci a s a con inuació del moni o a ge dels pa àme es de empe a u a i humi a es po a an a es udi en apa a s pos e io s d’a aluació de les condicions de con o . Du an l’obse ació de les g à iques esul an s dels e mohig òme es obem pun s con lic ius on s’obse en g ans sal s i al e acions que no ind em en comp e a l’ho a d’ex eu e alo s ja que p obablemen s’hagin p oduï pe incidències di ec es dels ajos sola s o pluges que p o oquin al e acions an no ables en p esa de dades de l’apa ell. Locali zació TEMPERATURA HUMITAT Mínima Màxima Mínima Màxima Es udi No d Ex e io 9 15 50’4 75’7 In e io 17’5 18 50’3 59’3 Gale ia Ex e io 7’8 16’7 34’1 66’2 Semi-Ex e io 15’1 23’5 31’7 49’0 Saló Semi-Ex e io 16’2 20’0 45’4 51’6 In e io 20’3 22’4 44’6 51’5 Es udi In e io Ex e io 14 16 35’4 69’5 In e io 19’8 20’9 41’6 51’9 Es udi No d- Saló Saló 20’2 22’3 41’2 47’3 Es udi No d 16’2 20’1 45’4 51’6 16.Lec u a Es udi No d In e io 17.Lec u a Es udi No d Ex e io 18. Lec u a Gale ia Ex e io Rehabili ació ene gé ica d’un edi ici esidencial del ba i de l’Eixample de Ba celona 23 19. Lec u a Gale ia Semi-Ex e io 20. Lec u a Saló In e io 21. Lec u a Saló Semi-Ex e io 22. Lec u a Es udi In e io Ex e io Rehabili ació ene gé ica d’un edi ici esidencial del ba i de l’Eixample de Ba celona 24 23. Lec u a Es udi In e io In e io 24. Lec u a Es udi No d-Saló Saló 25. Lec u a Es udi No d-Saló Es udi No d 5.FASE 2: AVALUACIÓ En l’apa a an e io hem ecol·lec a les dades i hem c ea un in en a i de o s els pa àme es que es po a an a es udi. To segui , es e i ica à aques p océs a a és de l’a aluació global de l’edi ici. 5.1 PROCÉS D’AVALUACIÓ INTRODUCCIÓ: Abans de eali za la anàlisis i a aluació de l’edi ici es abli em el p océs que es segui à de inin els concep es que el o ma an. L’a aluació ha de pe me e a iba a els alo s signi ica ius pe a pode ca ac e i za l’edi ici. METODOLOGIA: L’objec iu del p océs d’a aluació és anali za l’e iciència ene gè ica global a a és d’una compa ació en e la demanda ene gè ica eò ica i el consum e ec iu. Pe an , p ocedi em a es udia els següen s concep es: - La demanda ene gè ica ( è mica i lumínica) que la de ini em amb eines in o ma i zades de càlcul. - Es udia em els consums ene gè ics que se’n de i en de les on s elèc iques, gas i aigua. Reco dem que en aques a ase p e enem iden i ica discon o mi a s que compo in a no desen olupa amb les millo s condicions les ac i i a s que es p e euen eali za a l’edi ici. Conclou em amb l’anàlisi del consum eal de l’edi ici espec e al que hau ia de consumi eò icamen , pe me en alo a el po encial d’es al i i les opo uni a s de millo a. 5.2 TÉCNIQUES D’AVALUACIÓ INTRODUCCIÓ: En aques pun es ci en les eines in o ma i zades a a és de les quals hem du a e me l’apa a . METODOLOGIA: A con inuació ci em les eines u ili zades en cada apa a : - Limi ació de la demanda ene gè ica: P og ama: LIDER e sió 1.0 – Juliol del 2009, segons el ma c no ma iu de e e ència del CTE-HE1 Es al i d’ene gia. - Quali icació de l’e iciència ene gè ica dels sis emes: P og ama: CALENER VYP e sió 1.0 Juny 2013 segons el ma c no ma iu de e e ència del CTE-HE1 Es al i d’ene gia. 5.3 ANÀLISIS DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA METODOLOGIA: Es eali za à l’anàlisi de l’e iciència ene gè ica del edi ici a a és de l’es udi dels ac o s que condicionen la demanda, ja que el p incipal objec iu se à pode -la compa a amb els consums eals dels sis emes, iden i ican així les mancances i el po encial d’es al i ene gè ic. Alesho es, cald à ca ac e i za les condicions que gene en la demanda ene gè ica basan -nos en els esul a s ob ingu s en la ase an e io de p essa de dades, des aca em la impo ància de de e mina els següen s aspec es: - Les condicions ac uals que o e eixen els espais: Ci an la in o mació ob inguda du an la p essa de dades es à iques de ins al·lacions i el pe il d’ús així com les dades dinàmiques de condicions de con o . - Les condicions ac uals de l’en ol an è mica i la se a elació amb l’en o n: Ci an la in o mació ob inguda du an la p essa de dades es à iques de a qui ec u a i les de cons ucció. - Les condicions d’u ili zació i ges ió de pa dels usua is i el pe sonal del cen e: Ci an els esul a s ob ingu s du an la p essa de dades dinàmiques de seguimen de la in ensi a d’ús i la ges ió. - Les condicions de consum de ecu sos ene gè ics pe al de desen olupa les ac i i a s: Ci an els apa a s an e io s de p essa de dades es à iques d’ins al·lacions i les dades dinàmiques de seguimen de consums. Rehabili ació ene gé ica d’un edi ici esidencial del ba i de l’Eixample de Ba celona 31 Componen s Cale acció(kWh anual) Re ige ació(kWh anual) Façana P incipal Plan a Baixa - 138’97 13’70 P. En esol - P. Cinquena - 213’98 9’87 Façana Pos e io - 174’51 - 3’60 Cobe a - 34’28 - 1’18 Façanes Pa is in e io s(To al dels 4 Pa is) Pa i La e al No d-Es - 188’04 20’60 Pa i In e io Ascenso - 185’62 19’28 Fo a Escala - 256’63 15’69 Pa i La e al Sud - Oes - 183’64 22’12 5.3.2. DEMANDA LUMÍNICA INTRODUCCIÓ: En el p esen apa a es udia em la demanda lumínica d’alguns espais del habi a ge ipus es udia en plan a P incipal, en conc e del P incipal P ime a. Aques a demanda eò ica es calcula a la globali a de l’espai es udia a pa i de les possibili a s d’il·luminació na u al i de les ca ac e ís iques singula s de l’espai. METODOLOGIA: Es ac a à de dimensiona l’apo ació lumínica necessà ia pe a pode o e i les condicions de con o desi jades i adequades a l’ús que es p e én desen olupa a l’espai. La p essa de dades s’e ec ua à a a és de mesu es d’il·luminació eal de l’ambien mi jançan els “Luxòme es”. o Es udis p e is: No ma i a i aspec es inicials pe eali za el càlcul. De e mina em les ca ac e ís iques que condicionen la demanda lumínica, segons els següen s aspec es: - Es udi dels aspec es que poden in lui en l’ap o i amen del lux lumínic de les làmpades, els ac o s a e i ica es oben condiciona s en unció de la cla o del local, del ni ell d`en id amen ( elació ple/bui ) i de les dimensions dels espais. - També cal anali za els pe ils d’u ili zació de les di e en s es ances i la se a dis ibució en l’edi ici. a. AVALUACIÓ DELS RESULTATS DELS LUXOMETRES o Luxòme es Llum A i icial: En aques cas, po a em a es udi els espais in e io s més ocupa s que eque eixen majo emps de llum a i icial i pe lògica aquells espais més in e io s en elació a les dues açanes de l’edi ici. Pa al·lelamen , hem eali za una pe i a enques a als usua is més conc e a en cada espai es udia pe ò a pode comp o a la alo ació pa icula dels agen s implica s en l’espai es udia . Aques s espais se ien els següen s: BANY PETIT: Lec u a(Luxòme e) Valo ació Usua i Ren amans P1 165 lux Sob e il·lumina Cen e Geomè ic P2 42 lux Co ec e 30. Ima ge 3d Bany pe i Fon : elabo ació p òpia CUINA: Lec u a(Luxòme e) Valo ació Usua i Ma b e 150 lux Co ec e Taula 1209 lux Sob e il·lumina Cen e Geomè ic 42 lux Co ec e 31. Ima ge 3d Cuina Fon : elabo ació p òpia Rehabili ació ene gé ica d’un edi ici esidencial del ba i de l’Eixample de Ba celona 32 ESTUDI INTERIOR: Lec u a(Luxòme e) Valo ació Usua i Taula P1 67 lux Sob e il·lumina So à P2 211 lux Co ec e Cen e Geomè ic P3 502 lux Sob e il·lumina 32. Ima ge 3d Es udi In e io Fon : elabo ació p òpia o Luxòme es Llum Na u al(En Cen e Geomè ic): En el segon pun , po a em a es udi els espais més ex ems on incideix en majo pa la llum na u al i pe an l’ap o i amen d’aques a. Cal ema ca l’amplia supe ície d’en ada de llum na u al que p esen a la gale ia i que com eu e’m a ec a à a aques a ma eixa i al seu espai con inu(el saló). Els esul a s de les mesu es p esses des del cen e geomè ic de les sales són els següen s: Lec u a(Luxòme e) Valo ació Usua i Es udi No d-Es 98 lux Co ec e Balcó 268(x10) lux Co ec e Ex e io Gale ia 709(x100) lux Co ec e Gale ia 595(x10) lux Co ec e Saló 339 lux Co ec e Pe a con as a els esul a s an e io s, am eali za la ma eixa lec u a a les dues sales més ex emes en ho a i noc u n amb llum a i icial. Les mesu es es an p end e ambé des del cen e geomè ic de la camb a pe a con as a amb les dades an e io s i pe an no dels pun s de majo ocupació o ús d’aques es sales: Lec u a(Luxòme e) Valo ació Usua i Es udi No d-Es Ni 50 lux Lleuge a al a de llum Saló Ni 16 lux Lleuge a al a de llum b. RESUM DE LA DEMANDA LUMÍNICA L’a aluació lumínica dels espais que eque eixen majo emps d’il·luminació a i icial la obem en línies gene als sob e dimensionada. Fe que ens po a a suposa una millo a de l’adequació en aques sen i en ases pos e io s de p opos es de millo a. Pe al a banda, p eses les dades d’il·luminació na u al podem obse a di e sos aspec es signi ica ius: - La di e encia de esul a s en e l’ex e io de la açana No d-Es i el seu espai con inu cap a in e io (Es udi No d-Es ) és mol amplia i pe an es pe d mol a llum a a és de l’obe u a. - La di e encia de esul a s en e la Gale ia i el seu espai con inu cap a in e io (Saló) és mol eduïda i pe an s’ap o i a mol a llum na u al que en a a a és de l’amplia obe u a de la Gale ia. - Les di e encies en e les mesu es p esses amb llum na u al en ho a i diü n i amb llum a i icial en ho a i noc u n són mol signi ica i es e que dona més alo a l’ap o i amen de la llum na u al com a conseqüència en e al es ac o s de l’o ien ació de l’edi ici. 5.3.3. QUALIFICACIÓ DEL SISTEMA INTRODUCCIÓ: L’úl im apa a de l’anàlisi de l’e iciència ene gè ica del nos e objec e d’es udi és a alua els sis emes i equips dissenya s pe ga an i les condicions de con o . Aques s conjun d’apa ells ha de supli les mancances en e mes de con o que la p òpia edi icació no és capaç de esold e pe mi jà de la se a a qui ec u a i cons ucció. METODOLOGIA: En aques pun , es p e én escla i com i en quin g au cal que els sis emes i equips ene gè ics eballin pe al de man eni les condicions de con o . Ens ecolza em amb la simulació in o mà ica del p og ama i CALENER VYP, especiali za pe a l’es udi de l’e iciència ene gè ica dels sis emes de clima i zació (cale acció, aigua calen a sani à ia i e ige ació) ob enin el còmpu global de la demanda i el consum de l’edi ici. Aques p ocedi em ens acaba à donan els esul a s de la pe jada global d’emissions de CO2 i de inin la Classe Ene gè ica d’E iciència. o Es udis p e is: No ma i a i aspec es inicials pe inicia el càlcul El p og ama ha es a dissenya especí icamen pe al de compli l’exigència de i ada de la Di ec i a 2002/91/CE, la qual es ansposa a la o denació ju ídica espanyola a a és del “Real Dec e o 47/2007, de 19 de ene o, P ocedimien o básico pa a la ce i icación de la e iciencia ene gé ica de edi icios de nue a cons ucción”. Abans de p esen a l’anàlisi eali za , és mol impo an ad e i amb an elació un aspec e clau e e en al p og ama de simulació. Veiem que aques es ableix els pa àme es de consum i demanda amb les conseqüen s emissions con aminan s associades; conjun de alo s el qual es compa a amb l’edi ici de e e ència. Volen jus i ica el nos e discu s an e io ci an les limi acions obades ambé pe a di es eines de simulació “o icials” (LIDER / CALENER) a pa i dels agmen s ex e s de l’In o me inal de les jo nades de eball sob e “Ce i icación de E iciencia Ene gé ica. La cali icación de los edi icios, en el 9º Cong eso Nacional del Medio Ambien e 26”. Rehabili ació ene gé ica d’un edi ici esidencial del ba i de l’Eixample de Ba celona 33 a. RESULTATS DE LA QUALIFICACIÓ: 33.8 E To i no gaudi d’un sis ema conc e de clima i zació, podem ex apola las ca ac e ís iques i sis emes del habi a ge ipus es udia a o es les plan es habi a ge del edi ici. Es à cla que el e de que l’edi ici no gaudeix d’un sis ema conc e de clima i zació és una p oblemà ica i pe an , una possible millo a po encial de les condicions de con o . El esul a inal de l’exe cici és con unden quali ican l’edi ici objec e d’es udi amb una E i uns 32’9kgCO2/m 2 . I pe an podem di que les millo es a e ec ua són de g an impo ància. L’edi ici eque eix d’una g an demanda de cale acció pe ò pe al a banda ap o a la demanda de e ige ació. També obse em un no able pun de millo a en l’emissió de CO2 o als com a conseqüència en majo pa de l’emissió d’aques en aspec es de cale acció. El ma eix e es epe eix en el consum d’ene gies p imà ies o als. 5.4. ANÀLISIS DEL FUNCIONAMENT Pe al de de ini l’anàlisi del uncionamen que pugui a ec a al desen olupamen sos enible de les ac i i a s del cen e d’aco d amb les p emisses de p o ecció i espec e cap al medi. Ens basa em amb l’es udi de les condicions ac uals que o e eixen els espais i les condicions d’u ili zació i ges ió pe pa dels usua is. Amb el i d’a alua -les i oba po encials de millo a. 5.4.1. ANALISIS DELS CONSUMS INTRODUCCIÓ: En aques apa a es p e én anali za els consums d’ene gia i ecu sos de l’edi ici (elec ici a , gas i aigua). Hem ixa la anja d’es udis en 3 anys pel que a el consum elèc ic, des de inals de 2011 ins a inicis 2014. L’es udi s’ha e ec ua mi jançan els consums de l’habi a ge ipus P incipal P ime a. METODOLOGIA: Pe al de pode alo a amb isió espacial l’e olució dels consums s’ha de ind e accés les ac u es d’elec ici a , gas i aigua. Es ac a à en p ime lloc d’iden i ica les di e en s endències dels consums, un cop es able es p ocedi em a de e mina po encials de millo a pel que a l’es al i ene gè ic. a. TENDÈNCIA DELS CONSUMS ENERGÈTICS: ELECTRICITAT Com hem ci a en apa a s an e io s, la on ene gè ica d’elec ici a alimen a als sis emes d’enllumena , o ça i clima i zació de l’habi a ge. Esde enin la p incipal on ene gè ica que s’u ili za pe dona espos a a les ac i i a s i necessi a s dels usua is. Pe an , és d’espe a que la se a epe cussió pel que a els consums sigui ele ada. Tind em els consums du an un pe íode de 2 anys i poc des de No emb e de 2011 ins a Feb e de 2014. Un cop obse a s aques s consums i la se a e olució podem di que en empo ada d’hi e n el consum a en augmen en els da e s anys i pe cas oposa en empo ada d’es iu a disminuin . Aques e és possiblemen jus i icable pe el descens de empe a u es no able en els úl ims hi e ns i la p esència de empe a u es més es ables en els úl ims es ius. A con inuació, mos em la aula amb la ecopilació de dades i els g à ics co esponen s on podem obse a les e olucions an e io men esmen ades: Consum(kWh) 2011 No emb e-Desemb e 926 2012 Gene -Feb e 905 Ma ç-Ab il 1177 Maig-Juny 517 Juliol-Agos 808 Se emb e-Oc ub e 533 2013 Gene -Feb e 1382 Ma ç 568 Ab il 268 Maig-Juny 415 Juliol-Agos 261 Se emb e-Oc ub e 514 No emb e-Desemb e 1081 2014 Gene -Feb e 1854 Rehabili ació ene gé ica d’un edi ici esidencial del ba i de l’Eixample de Ba celona 34 33. G à ica consum elec ici a 2011-2012 Fon : elabo ació p òpia 34. G à ica consum elec ici a 2013-2014 Fon : elabo ació p òpia b. TENDÈNCIA DELS CONSUMS ENERGÈTICS: GAS La on ene gè ica de Gas na u al alimen a à dos pun s di e encia s segons l’ús: un des ina a se eis de cuina pe a ogons i l’al e a la calde a. Recopila em els consums du an un pe íode de 2 anys i poc des de No emb e de 2011 ins a Feb e de 2014. Cal ema ca que les ac u es de gas i elec ici a igu en jun es. Com a conseqüència de l’obse ació d’aques s consums i la se a e olució podem di s’obse en pe i es a iacions en e els alo s ecolli s d’un any pe a l’al e i pe an podem di que el consum de gas és man é més o menys en els ma eixos alo s cada any amb un inc emen d’aques consum en empo ada d’hi e n. A con inuació, mos em la aula amb la ecopilació de dades i els g à ics co esponen s on podem obse a les e olucions an e io men esmen ades: Consum(kWh) 2011 No emb e-Desemb e 842 2012 Gene -Feb e 702 Ma ç-Ab il 582 Maig-Juny 484 Juliol-Agos 449 Se emb e-Oc ub e 512 2013 Gene -Feb e 704 Ma ç 329 Ab il 354 Maig-Juny 598 Juliol-Agos 444 Se emb e-Oc ub e 584 No emb e-Desemb e 685 2014 Gene -Feb e 622 0 200 400 600 800 1000 1200 1400 No -Des 2011 Gen-Feb 2012 Ma -Ab 2012 Mai-Jun 2012 Jul-Ago 2012 Se -Oc 2012 2011-2012 (uni a s en kWh) 2011-2012 0 200 400 600 800 1000 1200 1400 1600 1800 2000 Gen-Feb 2013 Ma ç 2013 ab -13 Mai-Jun 2013 Jul-Ago 2013Se -Oc 2013 No -Des 2013 Gen-Feb 2014 2013-2014 (uni a s en kWh) 2013-2014 Rehabili ació ene gé ica d’un edi ici esidencial del ba i de l’Eixample de Ba celona 35 35. G à ica consum gas 2011-2012 Fon : elabo ació p òpia 36. G à ica consum de gas 2013-2014 Fon : elabo ació p òpia c. TENDÈNCIA DELS CONSUMS DE RECURSOS: AIGUA Pel que a a la ins al·lació d’aigua, aques a és locali za p incipalmen a les camb es humides i en la cuina. Tind em els consums du an un pe íode de 2 anys i poc des de No emb e de 2011 ins a Ma ç de 2014. Un cop obse a s aques s consums i la se a e olució podem di en els da e s anys s’obse a un consum que endeix a edui - se no ablemen . Aques e és possiblemen jus i icable pe un concep e de conscienciació d’es al i d’aigua en els usua is de l’habi a ge. Així s’obse a una educció ap oximada de més de 10m 3 des de la p ime a dada ins a la úl ima 2 anys i pocs mesos desp és. Exis eix un e a eni en comp e en aques a educció obse ada del consum en un habi a ge ipus, i és el e de que l’ús de la du xa o bany dia i ac ualmen s’ha asllada mol a un al e espai com és un gimnàs. I es que l’inc emen de usua is dels gimnasos els úl ims anys p o oca un no able descens del consum d’aigua ens el habi a ges pe el simple e de e ús de la du xa dià ia en un al e es ablimen i no en el domicili p opi. A con inuació, mos em la aula amb la ecopilació de dades i els g à ics co esponen s on podem obse a les e olucions an e io men esmen ades: Consum(m 3 ) 2011-2012 No emb e 2011-Feb e 2012 32 2012 Ma ç-Maig 33 Juny-Agos 38 Se emb e-No emb e 37 2012-2013 Desemb e 2012-Gene 2013 28 2013 Feb e -Ma ç 24 Ab il-Maig 24 Juny-Juliol 23 Agos -Se emb e 24 Oc ub e-No emb e 20 2013-2014 Desemb e 2013-Gene 2014 23 2014 Feb e -Ma ç 19 0 100 200 300 400 500 600 700 800 900 No -Des 2011 Gen-Feb 2012 Ma -Ab 2012 Mai-Jun 2012 Jul-Ago 2012 Se -Oc 2012 2011-2012 (uni a s en kWh) 2011-2012 0 100 200 300 400 500 600 700 800 Gen-Feb 2013 Ma ç 2013 ab -13 Mai-Jun 2013 Jul-Ago 2013 Se -Oc 2013 No -Des 2013 Gen-Feb 2014 2013-2014 (uni a s en kWh) 2013-2014 Rehabili ació ene gé ica d’un edi ici esidencial del ba i de l’Eixample de Ba celona 36 37. G à ica consum d'aigua 2011-2012 Fon : elabo ació p òpia 38. G à ica consum aigua 2013-2014 Fon : elabo ació p òpia 6. FASE 3: DIAGNÒSTIC Du an aques a ase es p e én a iba al Diagnòs ic global de l’es udi iden i ican les mancances i po encials de millo a pe al de con ibui a un es al i ene gè ic no able. Aques p océs é la p io i a de millo a les condicions de con o ac uals. El Diagnòs ic ha sigu el nos e p incipal objec iu, al qual hem a iba a a és de una ase de ecollida de dades i una pos e io a aluació d’aques s pa àme es, pe al de de e mina el compo amen ene gè ic i d’aques a mane a plan eja p opos es d’in e enció que ac uïn de o ma e ec i a amb la causa que es p e én. A con inuació, es ci a an les línies d’ac uació amb les quals ag upa em les discon o mi a s iden i icades i les quals se an les bases de les p opos es d’in e enció. 6.1. LÍNEES D’ACTUACIÓ 6.1.1. ASPECTES ARQUITECTÒNICS I CONSTRUCTIUS INTRODUCCIÓ: En aques a línia d’ac uació, es p e én de e mina els po encials de millo a e e en s als aspec es elaciona s amb l’a qui ec u a i la cons ucció. Les mancances que locali zem en aques a línia a ec en di ec amen a la demanda è mica de l’edi ici. METODOLOGIA: Les discon o mi a s s’ubica an p incipalmen a l’en olupan de l’edi ici, és a di , als ancamen s ex e io s e icals, ho i zon als i als pa amen s en con ac e amb el e eny. Pe al d’a iba a o mali za aques a línia d’ac uació, s’ha u ili za du an el p océs de diagnosis l’es udi i l’anàlisi de la in o mació ob inguda en: FASE 1: RECOLLIDA DE DADES FASE 2: AVALUACIÓ Dades Es à iques Dades Dinàmiques E iciència Ene gè ica Anàlisis del uncionamen A qui ec u a Seguimen de les condiciones de con o Demanda Tè mica Pa àme es de con o Cons ucció a. AÏLLAMENT TÈRMIC: Diagnòs ic An eceden s / Fac o s decisius: De e mina em que des del p incipi del nos e es udi, en ase inicial de p ime a a aluació, ja locali zà em de iciències en quan el complimen de la demanada è mica. De e en els objec ius p e is ja hi cons a, e con i ma pe les pe cepcions subjec i es dels usua is a a és d’una enques a. Pe al, d’ap o undi en aques s aspec es, ha íem de comp a amb pa àme es objec ius ex e s de la simulació de la demanda è mica, u ili zació de l’eina in o ma i zada “Lide ”, i de mesu amen s in-si u, a a és de la col·locació de “ e mohig òme es”. T obem de o ma gene ali zada la disposició d’apa ells independen s de gene ació de calo i ed, indican -nos que les condicions de con o no es compleixen. Segons els esul a s de les enques es hau em d’ac ua en majo incidència en les zones o ien ades al Sud-Oes . Ac uacions o p opos es: ADEQUAR PARÀMETRES DE TRANSMITÀNCIA TÈRMICA: Aïllamen 0 5 10 15 20 25 30 35 40 No 11-Feb 12 Feb 12-Mai 12 Jun 12-Jul 12 Se 12-No 12 Des 12-Gen 13 2011-2012 (uni a s en m3) 2011-2012 0 5 10 15 20 25 30 Feb 13-Ma 13 Ab 13-Mai 13 Jun 13-Jul 13 Ago 13-Sep 13 Oc 13-No 13 Des 13-Gen 14 Feb 14-Ma 14 2013-2014 (uni a s en m3) 2013-2014 Rehabili ació ene gé ica d’un edi ici esidencial del ba i de l’Eixample de Ba celona 37 - Pa amen s e icals ex e io s: Po encial d’es udi de millo a a a és de la col·locació d’aïllamen è mic pe l’in e io . Locali zan els pun s més des a o ables segons els esul a s de l’apa a de demanda è mica: Façana p incipal o ien ació NORD-EST, pa amen s de plan a p ime a a plan a cinquena. Façana pos e io o ien ació SUD-OEST, pa amen s de plan a p ime a a plan a cinquena. - Pa amen s ho i zon als ex e io s: Po encial d’es udi de millo a a a és de la col·locació d’aïllamen è mic pe l’in e io . Cobe a plana a la ca alana, si uada com a sos e de plan a cinquena. - Obe u es ex e io s: Po encial d’es udi de millo a a a és de la disposició de us e ies amb encamen de pon è mic i doble en id amen . Locali zan els pun s més des a o ables segons els esul a s de l’apa a de demanda è mica; Fus e ia de us a o ien ació NORD-EST i SUD-OEST, obe u es locali zades ambé a la gale ia i pa is in e io s. ADEQUAR PARÀMETRES DE PERMEABILITAT: Obe u es ex e io s - Globali a de l’edi ici: Po encial d’es udi de millo a a a és de l’adequació de alo s pe No ma i a del CTE. b. PROTECCIÓ SOLAR: Diagnòs ic An eceden s / Fac o s decisius: Degu a una o a o ien ació a Sud-Oes , hau em de con empla la e isió dels elemen s de p o ecció sola . L’edi ici comp a, amb una açana o almen o ien ada a Sud-Oes que no ep omb es dels edi icis eïns. Pe al a banda, un e a po encia se à l’ap o i amen de la llum sola “con olada”, pe què no esde ingui amb índexs d’enllue namen no desi ja s. Ac uacions o p opos es: PROTECCIÓ SOLAR I APROFITAMENT DE LA LLUM SOLAR: - Façana Sud-Oes : Po encial d’es udi de millo a amb la col·locació de id es amb p o ecció sola . 6.1.2. SISTEMES ENERGÈTICS INTRODUCCIÓ: Respec i amen , en aques a línia ac a em les dis uncions locali zades al sis emes ene gè ics amb els que l’edi ici p e én dona espos a a la demanda c eada pels usua is o les ac i i a s que s’hi desen olupen. METODOLOGIA: Hau em d’anali za i iden i ica els po encials de millo a que se’n de i en de la ase an e io d’a aluació, pe al de oba possibili a s de millo a l’e iciència dels sis emes i dels seus apa ells. Pe al d’a iba a o mali za aques a línia d’ac uació, s’ha u ili za du an el p océs de diagnosi l’es udi i l’anàlisi de la in o mació ob inguda en: FASE 1: RECOLLIDA DE DADES FASE 2: AVALUACIÓ Dades Es à iques Dades Dinàmiques E iciència Ene gè ica Anàlisis del uncionamen Ins al·lacions Seguimen de consums Demanda Tè mica Ús i ges ió dels usua is Pe ils d’ús Seguimen de la in ensi a d’ús Demanda Lumínica Anàlisis dels consums a. DEMANDA TÈRMICA: Diagnòs ic An eceden s / Fac o s decisius: El e de no oba sis emes especiali za s en el complimen global a l’edi ici dels pa àme es de con o è mic, ens an iden i ica unes mancances elle an s en aques s aspec es. Ac uacions o p opos es: Amb el p opòsi de millo a les condicions que es ma ca el p esen equip de eball p e enem ac ua sob e l’en olupan è mica de l’objec e, en p ime lloc pe de e mina el g au d’incidència que ind ien aques es mesu es (Línia d’ac uació sob e els aspec es A qui ec ònics i Cons uc ius). Pe ò en la ase ac ual de diagnosi i abans de ind e els esul a s d’aques es, ja podem di que se à necessà ia la disposició de sis emes de clima i zació globals i pe an edui el nomb e d’apa ells independen s que dispa en els consums. b. DEMANDA LUMÍNICA: Diagnòs ic An eceden s / Fac o s decisius: En ase inicial de P ediagnosi i com a objec ius p e is del p ojec e, ja comen à em amb la possibili a de oba espais sob e il·lumina s en on d’aquells amb al a d’il·luminació i ambé necessi a d’incidi en l’ap o i amen de llum sola degu a la se a amplia obe u a en la gale ia. Ac uacions o p opos es: Pe millo a les condicions lumíniques olem e i a la sob e il·luminació en espais amb llum a i icial i sob e o inc emen a l’ap o i amen de la llum sola en espais p òxims a obe u es i sob e o en el cos a Sud-Oes ja que és on es a si uada la Gale ia que p esen a una o a supe ície d’obe u a. c. SISTEMA ENERGÈTIC D’IL·LUMINACIÓ: Diagnòs ic An eceden s / Fac o s decisius: Les amplies possibili a s del me ca de la il·luminació, a que ens plan egem dis in es opcions pels pun s de consums disposa s a l’edi ici, pe al d’augmen a l’e iciència ene gè ica del sis ema. L’e iciència ene gè ica global és accep able pe ò alho a millo able, així doncs, a a és de la subs i ució d’alguns pun s pod íem augmen a -la subs ancialmen . Pe al a banda, hem obse a que el ac o humà po con ibui a consums innecessa is a causa d’obli s, on el sis ema oman encès sense ús. Con empla em la disposició d’apa ells de con ol de l’enllumena o de ec o s de p esència. I pe úl im, obem que mol s pun s de llum no ixes es an dis ibuï s sense cap ipus d’o gani zació. Ac uacions o p opos es: SUBSTITUCIÓ DE PUNTS DE CONSUM: Ele a l’e iciència ene gè ica. - Espais que es obin pe so a de la mi jana de l’edi ici: Po encial d’es udi de millo a en casos pa icula s, anali za s du an el p ocedimen de p essa de dades dinàmiques. CONTROL DE L’ENLLUMENAT: E i a consums innecessa is. - Consciencia als usua is pe a no malba a a els pun s de llum i encend e’ls únicamen quan sigui necessa i. ADEQUACIÓ DE L’ENLLUMENAT: Ap o i amen de la llum sola pe es al ia ene gia. - Espais p òxims amb obe u es ex e io s: Po encial d’es udi de millo a pe l’es al i d’ene gia elèc ica a a és de l’ap o i amen de la llum sola p oceden de les obe u es ex e io s. ORGANITZACIÓ DELS PUNTS DE LLUM VARIABLES - Dis ibució dels pun s de llum a iables amb una o gani zació co ec a pe a ap o i a al màxim aquell pun . Rehabili ació ene gé ica d’un edi ici esidencial del ba i de l’Eixample de Ba celona 38 d. SISTEMA ENERGÈTIC DE FORÇA: Diagnòs ic An eceden s / Fac o s decisius: Segons la nos a posició de ècnics de l’edi icació, no podem de ini meno o majo u ili zació dels equips de o ça, ja que la se a u ili zació es de i a d’ac i i a s pa icula s. Ac uacions o p opos es: CONTROL ÚS DELS EQUIPS: E i a consums innecessa is. - Consciencia als usua is pe a no malba a a l’ús dels apa ells del sis ema de o ça i encend e’ls únicamen quan sigui necessa i. e. SISTEMA ENERGÈTIC DE CLIMATITZACIÓ: Diagnòs ic An eceden s / Fac o s decisius: El e de no oba sis emes especiali za s en el complimen global a l’edi ici dels pa àme es de con o è mic, ens an iden i ica unes mancances elle an s en aques s aspec es. (IDEM “An eceden s/Fac o s decisius de la demanda è mica) Ac uacions o p opos es: En l’ac uali a l’edi ici objec e de i a el sis ema de clima i zació a apa ells independen s de gene ació de calo i ed, espec i amen . Aques s gaudeixen de endimen s mol baixos i no assoleixen la demanda desi jada pels usua is. Els consums ac uals de i a s d’aques s apa ells són insos enibles. Pe an s’hau ia de edui el nomb e d’aques s apa ells, e i a consums innecessa is i plan eja un sis ema de cen ali zació. 6.1.3. ÚS I GESTIÓ DELS USUARIS INTRODUCCIÓ: Aques a línia d’ac uació é un impac e Social que olem ac a de o ma mol especí ica en aques es udi, ja que el compo amen dels usua is e s a un es al i ene gè ic o un comp omís Sos enible cap al medi ha de se una p io i a . METODOLOGIA: Es ac a à d’iden i ica o es aquelles conduc es dels usua is que puguin esde eni po encials de millo a cap a un es al i ene gè ic. A a és, de les in e encions que es de i in d’aques a línia hau em de o ma i consciencia a o es les pe sones que o min pa de l’edi ici. Pe al d’a iba a o mali za aques a línia d’ac uació, s’ha u ili za du an el p océs de diagnosis l’es udi i l’anàlisi de la in o mació ob inguda en: FASE 1: RECOLLIDA DE DADES FASE 2: AVALUACIÓ Dades Es à iques Dades Dinàmiques E iciència Ene gè ica Anàlisis del uncionamen Pe ils d’ús Seguimen de la in ensi a d’ús Ús i ges ió dels usua is a. CONSCIENCIACIÓ I FORMACIÓ DELS USUARIS: Diagnòs ic An eceden s / Fac o s decisius: Com a e gene al en els habi a ges d’a ui en dia, l’usua i comú es à consciencia del e d’es al ia pe ò és ce que possiblemen aques concep e s’en oqui més amb inali a s econòmiques de ca a a es al i. Sí és co ec e di que l’usua i coneix la impo ància de edui les emissions de CO2 i po encia l’es al i ene gè ic. Ac uacions o p opos es: Conside em que ac ualmen , un cop pa la amb l’usua i, aques s són conscien s de la impo ància de l’es al i ene gè ic o d’un comp omís sos enible cap al medi ambien i li dona un alo de g an p io i a . b. CONDUCTES D’ESTALVI D’ENERGIA: Diagnòs ic An eceden s / Fac o s decisius: Obse em que du an el eball hem ci a la necessi a d’e i a un consum innecessa i ja de ca a a un es al i an ene gè ic com econòmic. Ac uacions o p opos es: Cal es abli un pa ó d’us de les ins al·lacions pe a e i a el consum innecessa i que s’ha a iba a obse a i s’ha ci a an e io men . 7. PROPOSTES D’INTERVENCIÓ En el da e apa a de l’es udi, es de e mina an les p opos es d’in e enció que es de i en de o el p océs. Alho a d’iden i ica -les s’hau an de alo a en es aspec es que se an: la se a incidència en la millo a de condicions de con o , en el consum global o pe cen a ge d’es al i ene gè ic i en la se a iabili a ècnica i econòmica. Pe al a banda, s’in odui an les ac uacions que es p e enen e en cadascuna de les es línies (Aspec es A qui ec ònics i Cons uc ius / Sis emes ene gè ics / Ús i ges ió dels usua is) segons la p io i a que es de i a de la ase de diagnosi. Ca ac e i zan la possibili a d’inicia la p opos a segons els mi jans que enim a l’abas . 7.1. ASPECTES ARQUITECTÒNICS I CONSTRUCTIUS L1 L1L1 L1-P.1 Àmbi AÏLLAMENT TÈRMIC Concep e Rehabili ació de la Façana P incipal col·locació d’aïllamen è mic Locali zació O d e de p io i a Ca ac e i zació d’objec ius Pa amen s e icals de açana p incipal (P1, P2, P3, P4 i P5). Al a P e enem ac ua en aques a si uació, ja que és un pla en con ac e amb l’ex e io . Pe de ini la ubicació d’aques a p opos a ens hem basa en els esul a s de la simulació de la demanda è mica, eali zada amb l’eina in o mà ica del “LIDER” en l’apa a d’a aluació de l’e iciència ene gè ica (Demanda è mica). T ansmi ància è mica: Si uació inicial Locali zan discon o mi a s amb la ansmi ància è mica dels ancamen s e icals, segons CTE; Tancamen s de plan a En esol ins a Plan a Te ce a essen de 1,96 W/m2K (0,95 W/m2K CTE). Rehabili ació ene gé ica d’un edi ici esidencial del ba i de l’Eixample de Ba celona 39 Balanç ene gè ic: Si uació inicial Pe al a banda, a a és de l’anàlisi del pa amen obem pè dues de -84,42 kWh anuals en cale acció i un balanç posi iu de 12,52 kWh anuals en e ige ació pel que a els ancamen s de plan a En esol a Plan a Te ce a. Respec e als alo s ci a s, conside a em aques a p opos a amb un o d e de p io i a al amb índexs ele a s de millo a. - Sis ema u ili za : Pe al de disminui la ansmi ància è mica dels ancamen s i millo a el balanç ene gè ic de pè dues en els sis emes de cale acció i e ige ació, plan eja em la disposició d’aïllamen è mic a la secció cons uc i a. S’ha alo a la col·locació de l’aïllamen pe l’ex e io , pe ò la componen a ís ica de açana queda ia malmesa. Així doncs, s’hau à de col·loca pe l’in e io . Modi icació de secció cons uc i a: Plan a p ime a a qua a. Es disposa à un sis ema d’aïllamen è mic pe l’in e io eali za pe panells ígids de Polies i è ex uï (XPS) de 40mm de g uix (0,032 W/mK) “Poly oam Re ocos C3 SE 1250 knau insula ion” de supe ície llisa i a ios amen la e al, ixa mecànicamen al pa amen . L’acaba se à amb plaques de guix lamina “A/UNE-EN 520-1200 S anda d Knau ” i pin u a plàs ica. Secció Façana p incipal Fins a plan a 5 (Ex -In ) G uix: 0’40m A ebossa de mo e de calç i pin a 0’03 m Ob a de àb ica: maó massís 1 peu 0’15m Ob a de àb ica: maó massís 1 peu 0’15 m Panell ígid polies i è ex uï (XPS) 0,032W/mK 0’04 m Placa de guix lamina “Knau ” 0’02 m Pin u a plàs ica 0,01 39. Sis ema d’aïllamen pe l’in e io “Poly oam Re ocos” Fon : Knau Insula ion - Amidamen de la in e enció: Aïllamen è mic pe l’in e io : Sis ema Poly oam Knau insula ion (Panells ígids XPS) Plan a p ime a: Pe íme e de ancamen (17,49m) al u a de sos e (2,76m) Supe ície o al (48,27m 2 ) Plan a segona: Pe íme e de ancamen (17,49m) al u a de sos e (3,44m) Supe ície o al (60,17m 2 ) Plan a e ce a: Pe íme e de ancamen (17,49m) al u a de sos e (3,26m) Supe ície o al (57,02m 2 ) Plan a qua a: Pe íme e de ancamen (17,49m) al u a de sos e (2,97m) Supe ície o al (51.95m 2 ) Plan a cinquena: Pe íme e de ancamen (17,49m) al u a de sos e (2,64m) Supe ície o al (46,17m 2 ) To al supe ície ehabili ada: 263,58 m 2 40. Sis ema d’aïllamen pe l’in e io (Panells ígids de XPS) Fon : Knau Insula ion U = 0,56W/m 2 K Ulími = 0’95W/m 2 K Compleix Rehabili ació ene gé ica d’un edi ici esidencial del ba i de l’Eixample de Ba celona 40 P essupos : m 2 Descomposició Rend. p.s. P eu m² Panell ígid polies i è ex uï Poly oam Knau insula ion supe ície llisa i a ios amen la e al, esis ència è mica 0,032 W/m 2 K, 200 kPa de esis ència a comp essió, ac o de esis ència al apo d’aigua 150, calo especí ic 1400 J/kgK. 1,050 3,74 3,93 Un Fixació mecànica pels panells XPS, col·loca s di ec amen sob e la supe ície de supo . 6,000 0,13 0,78 kg Adhesiu ac ílic amb dispe sió aquosa. 0,400 0,80 0,32 m² Placa de guix lamina A / UNE-EN 520-1200 S and ad Knau . 1,050 5,23 5,49 kg Pas a de jun es Join ille F-1 GLS Knau UNE-EN 13963. 0,300 1,39 0,42 m Cin a de jun es Knau de 50mm d’amplada. 1,600 0,04 0,06 l Emulsió ac ílica aquosa, ixado de supe ícies incolo . 0,180 7,76 1,40 l Pin u a plàs ica pe in e io s, en dispe sió aquosa, pe meable al apo d’aigua. 0,250 4,43 1,11 h O icial 1ª mun ado d’aïllamen s. 0,113 17,82 2,01 h Ajudan mun ado d’aïllamen s. 0,059 16,13 0,95 h O icial 1ª mun ado de p e ab ica s in e io s 0,338 17,82 6,02 h Ajudan mun ado de p e ab ica s in e io s 0,178 16,13 2,87 h O icial 1ª pin o . 0,178 17,24 3,07 h Ajudan de pin o . 0,213 16,13 3,44 % Mi jans auxilia s 2,000 31,87 0,64 % Cos indi ec e 3,000 32,51 0,98 To al: 34,85 eu os (m 2 ) 41. Sis ema d’aïllamen eomplin la camb a d’ai e (Nòduls de llana mine al na u al) Fon : Knau Insula ion P essupos o al PARTIDA 1: Sis ema Poly oam Knau insula ion (Panells ígids XPS) Amidamen (263,58 m2) Aplicació (34,85 eu os m2). TOTAL: 9.185,76 eu os Viabili a : Hem o na a calcula a a és de la simulació del “LIDER” les millo es de i ades de la p esen Rehabili ació de la açana p incipal o ien ada a Sud-es . Compa a em la demanda è mica esul an de la p opos a amb la demanda inicial. Es al i ene gè ic (Limi ació de la demanda è mica) Demanda de cale acció Demanda de e ige ació Si uació inicial Índex ene gè ic pe supe ície de mi jana anual -58,37kWh/m 2 4,65 kWh/m 2 TOTAL de la demanda ene gè ica de mi jana anual ( alo absolu ) -145.208,8 kWh 11.567,94 kWh P oposada Índex ene gè ic pe supe ície de mi jana anual -57,06 kWh/m 2 4,68 kWh/m 2 TOTAL de la demanda ene gè ica de mi jana anual ( alo absolu ) -141.949,87 kWh 11.642,58 kWh Balanç ene gè ic 3.258,93 kWh (es al i) 74,64 kWh (augmen ) Balanç ene gè ic: P opos a d’in e enció Es al iem 3.258,93 kWh anualmen en la demanda de cale acció, pe ò augmen em 74,64 kWh anuals en la demanda de e ige ació. L’es al i ene gè ic ne anualmen es si ua amb 3.184,29 kWh. Amo i zació: P opos a d’in e enció CAS 1: Si la demanda è mica es cob eix amb ene gia elèc ica, essen el p eu del kWh de 0’12734 eu os. L’es al i ene gè ic ne p opo ciona ia 405,49 eu os anualmen . Amo i zan el cos inicial de la p opos a en 23 anys. PROCEDEIX Rehabili ació ene gé ica d’un edi ici esidencial del ba i de l’Eixample de Ba celona 47 Es al i ene gè ic (Limi ació de la demanda è mica) Demanda de cale acció Demanda de e ige ació Si uació inicial Índex ene gè ic pe supe ície de mi jana anual -58,37kWh/m 2 4,65 kWh/m 2 TOTAL de la demanda ene gè ica de mi jana anual ( alo absolu ) -145.208,8 kWh 11.567,94 kWh P oposada Índex ene gè ic pe supe ície de mi jana anual -47,64 kWh/m 2 4,65 kWh/m 2 TOTAL de la demanda ene gè ica de mi jana anual ( alo absolu ) -118.515,46 kWh 11.567,94 kWh Balanç ene gè ic 26.693,34 kWh (es al i) 0,10 kWh (augmen ) Balanç ene gè ic: P opos a d’in e enció Es al iem 26.693,34 kWh anualmen en la demanda de cale acció, pe ò augmen em 0,10 kWh anuals en la demanda de e ige ació. L’es al i ene gè ic ne anualmen es si ua amb 26.693,24 kWh. Amo i zació: P opos a d’in e enció CAS 1: Si la demanda è mica es cob eix amb ene gia elèc ica, essen el p eu del kWh de 0’12734 eu os. L’es al i ene gè ic ne p opo ciona ia 3.399,12 eu os anualmen . Amo i zan el cos inicial de la p opos a en 2,7 anys. CAS 2: Respec i amen , si la demanda è mica es cob eix amb gas, essen el p eu del kWh de 0’057 eu os. L’es al i ene gè ic ne p opo ciona ia 1.521,51 eu os anualmen . Amo i zan el cos inicial de la p opos a en 6 anys. 49. Resul a s si uació inicial Fon : p og ama in o mà ic LIDER 50. Resul a s p opos a L.1 P.4 Fon : p og ama in o mà ic LIDER PROCEDEIX PROCEDEIX Rehabili ació ene gé ica d’un edi ici esidencial del ba i de l’Eixample de Ba celona 48 L LL L 1 11 1 - -- -P. 5 Àmbi AÏLLAMENT TÈRMIC Concep e Subs i ució us e ia de us a i id e monolí ic Façana P incipal Locali zació O d e de p io i a Ca ac e i zació d’objec ius Obe u es ex e io s de la Façana P incipal(P1, P2, P3, P4 i P5) Baixa Subs i ui em les us e ies d’aques a locali zació ( us a i id e monolí ic) pe obe u es més es anques. T ansmi ància è mica: Si uació inicial Locali za em discon o mi a s amb la ansmi ància è mica de les obe u es ex e io s, segons CTE; Obe u es de la gale ia, essen de 4,92 W/m 2 K (4,40 W/m 2 K CTE). Balanç ene gè ic: Si uació inicial A a és de l’anàlisi de les obe u es obem un balanç posi iu de 43,21 kWh anuals en cale acció d’obe u es si uades a la Façana P incipal.. Dona aques alo conside em la in e enció de p io i a baixa. - Sis ema u ili za : Pe al d’ajus a -nos als pa àme es de complimen del CTE i ac ua pe assoli la limi ació de la demanda è mica, es subs i ui à les us e ies ac uals de us a i id e monolí ic. Modi icació de secció cons uc i a: Obe u es de Façana P incipal. Es con empla à l’aixecamen de l’ac ual us e ia i es col·loca à una no a d’alumini anoni za na u al amb encamen de pon è mic i doble en id amen Aislaglas “Unión Vid e a A agonesa” de 4/12/4 i segellamen con inu. Fus e ies i id es Plan a baixa a plan a cinquena Fus e ia Fus e ia d’alumini amb encamen de pon è mic i segella Vid es Doble en id amen Aislaglas 4/12/4 U = 3,12W/m 2 K Ulími = 4,40W/m 2 K Compleix P=24 m 3 /hm 2 100Pa P= 27 m 3 /hm 2 100Pa Compleix 51. Fus e ia d’alumini amb encamen de pon è mic Fon : Unión id ie a A agonesa - Amidamen de la in e enció: Fus e ia d’alumini amb encamen del pon è mic (Aislaglas) Plan a En esol: Uni a s (5 obe u es) Plan a P incipal: Uni a s (5 obe u es) Plan a P ime a: Uni a s (5 obe u es) Plan a segona: Uni a s (5 obe u es) Plan a e ce a: Uni a s (5 obe u es) To al d’uni a s subs i uïdes: 25 obe u es 52. Funcionamen del doble en id amen amb camb a d’ai e Fon : Unión id ie a A agonesa 53. Unió del doble id e amb la us e ia Fon : Unión id ie a A agonesa Rehabili ació ene gé ica d’un edi ici esidencial del ba i de l’Eixample de Ba celona 49 - P essupos : Fus e ia d’alumini amb encamen del pon è mic (Aislaglas) Un Descomposició Rend. p.s. P eu m Pe il d’alumini anoni za na u al amb encamen de pon è mic i jun a d’es anqueï a . 7,70 11,49 88,47 Un Masella de silicona neu a. 0,168 3,13 0,53 Un Ki composa pe esquad es, apes de condensació i so ides d’aigua. 1,000 18,75 18,75 m² Doble en id amen Aislaglas "UNIÓN VIDRIERA ARAGONESA", conjun o ma pe id e ex e io Floa incolo de 4mm, camb a d’ai e deshid a ada amb pe il sepa ado d’alumini i doble segella pe ime al, de 12mm, id e in e io Floa incolo de 4mm. 3,37 20,90 70,43 Un Masella de silicona sin è ica incolo a Elas osil 310 ml 0,580 2,47 1,43 Un Ma e ial auxilia pe la col·locació de id es. 1,000 1,26 1,26 h Peó o dina i de la cons ucció. 1,338 15,92 21,30 h O icial 1ª e e . 6,166 17,52 108,03 h Ajudan e e . 6,227 16,19 100,82 h O icial 1ª id e. 1,425 18,62 26,53 h Ajudan de id e. 1,425 17,42 24,82 % Mi jans auxilia s 2,000 462,64 9,25 % Cos indi ec e 3,000 471,89 14,16 To al: 486,05 eu os (Un) P essupos o al PARTIDA 1: Fus e ia d’alumini amb encamen del pon è mic (En id amen doble 4/12/4) Amidamen (25 Un) Aplicació (486,05 eu os Un). To al del p essupos : 12.151,25 eu os - Viabili a : Hem o na a calcula a a és de la simulació del “LIDER” les millo es de i ades de la subs i ució de les obe u es. Es al i ene gè ic (Limi ació de la demanda è mica) Demanda de cale acció Demanda de e ige ació Si uació inicial Índex ene gè ic pe supe ície de mi jana anual -58,37kWh/m 2 4,65 kWh/m 2 TOTAL de la demanda ene gè ica de mi jana anual ( alo absolu ) -145.208,8 kWh 11.567,94 kWh P oposada Índex ene gè ic pe supe ície de mi jana anual -57,09 kWh/m 2 34,70 kWh/m 2 TOTAL de la demanda ene gè ica de mi jana anual ( alo absolu ) -142.024,50 kWh 11.692,33 kWh Balanç ene gè ic 3.184,30 kWh (es al i) 124,39 kWh (augmen ) Balanç ene gè ic: P opos a d’in e enció Es al iem 3.184,30 kWh anualmen en la demanda de cale acció, pe ò augmen em 124,39 kWh anuals en la demanda de e ige ació. L’es al i ene gè ic ne anualmen es si ua amb 3.059,91 kWh. Amo i zació: P opos a d’in e enció CAS 1: Si la demanda è mica es cob eix amb ene gia elèc ica, essen el p eu del kWh de 0’12734 eu os. L’es al i ene gè ic ne p opo ciona ia 389,65 eu os anualmen . Amo i zan el cos inicial de la p opos a en 33,1 anys. PROCEDEIX CAS 2: Respec i amen , si la demanda è mica es cob eix amb gas, essen el p eu del kWh de 0’057 eu os, l’es al i ene gè ic ne p opo ciona ia 174,41 eu os anualmen . El cos inicial de la p opos a s’amo i za en 70 anys. NO PROCEDEIX Rehabili ació ene gé ica d’un edi ici esidencial del ba i de l’Eixample de Ba celona 50 54 . Resul a s si uació inicial Fon : p og ama in o mà ic LIDER 55 . Resul a s p opos a L.1 P.5 Fon : p og ama in o mà ic LIDER L LL L 1 11 1 - -- -P. 6 Àmbi AÏLLAMENT TÈRMIC Concep e Subs i ució us e ia de us a i id e monolí ic Façana Pos e io Gale ia Locali zació O d e de p io i a Ca ac e i zació d’objec ius Obe u es ex e io s dels Pa is in e io s (P1, P2, P3, P4 i P5) Baixa Subs i ui em les us e ies d’aques a locali zació ( us a i id e monolí ic) pe obe u es més es anques. T ansmi ància è mica: Si uació inicial Locali za em discon o mi a s amb la ansmi ància è mica de les obe u es ex e io s, segons CTE; Obe u es de la gale ia, essen de 4,92 W/m 2 K (4,40 W/m 2 K CTE). Balanç ene gè ic: Si uació inicial A a és de l’anàlisi de les obe u es obem un balanç posi iu de 2,87 kWh anuals en cale acció d’obe u es si uades a Pa is In e io s. Dona aques alo conside em la in e enció de p io i a baixa. - Sis ema u ili za : Pe al d’ajus a -nos als pa àme es de complimen del CTE i ac ua pe assoli la limi ació de la demanda è mica, es subs i ui à les us e ies ac uals de us a i id e monolí ic. Modi icació de secció cons uc i a: Obe u es de Pa i In e io . Es con empla à l’aixecamen de l’ac ual us e ia i es col·loca à una no a d’alumini anoni za na u al amb encamen de pon è mic i doble en id amen Aislaglas “Unión Vid e a A agonesa” de 4/12/4 i segellamen con inu. Fus e ies i id es Plan a baixa a plan a cinquena Fus e ia Fus e ia d’alumini amb encamen de pon è mic i segella Vid es Doble en id amen Aislaglas 4/12/4 U = 3,12W/m 2 K Ulími = 4,40W/m 2 K Compleix P=24 m 3 /hm 2 100Pa P= 27 m 3 /hm 2 100Pa Compleix Rehabili ació ene gé ica d’un edi ici esidencial del ba i de l’Eixample de Ba celona 51 - Amidamen de la in e enció: Fus e ia d’alumini amb encamen del pon è mic (Aislaglas) Plan a En esol: Uni a s (16 obe u es) Plan a P incipal: Uni a s (15 obe u es) Plan a P ime a: Uni a s (16 obe u es) Plan a segona: Uni a s (16 obe u es) Plan a e ce a: Uni a s (16 obe u es) To al d’uni a s subs i uïdes: 79 obe u es P essupos : Fus e ia d’alumini amb encamen del pon è mic (Aislaglas) Un Descomposició Rend. p.s. P eu m Pe il d’alumini anoni za na u al amb encamen de pon è mic i jun a d’es anqueï a . 4,40 11,49 50,56 Un Masella de silicona neu a. 0,168 3,13 0,53 Un Ki composa pe esquad es, apes de condensació i so ides d’aigua. 1,000 18,75 18,75 m² Doble en id amen Aislaglas "UNIÓN VIDRIERA ARAGONESA", conjun o ma pe id e ex e io Floa incolo de 4mm, camb a d’ai e deshid a ada amb pe il sepa ado d’alumini i doble segella pe ime al, de 12mm, id e in e io Floa incolo de 4mm. 1,20 20,90 25,08 Un Masella de silicona sin è ica incolo a Elas osil 310 ml 0,580 2,47 1,43 Un Ma e ial auxilia pe la col·locació de id es. 1,000 1,26 1,26 h Peó o dina i de la cons ucció. 1,338 15,92 21,30 h O icial 1ª e e . 6,166 17,52 108,03 h Ajudan e e . 6,227 16,19 100,82 h O icial 1ª id e. 1,425 18,62 26,53 h Ajudan de id e. 1,425 17,42 24,82 % Mi jans auxilia s 2,000 379,11 7,60 % Cos indi ec e 3,000 386.71 11,60 To al: 398,31 eu os (Un) P essupos o al PARTIDA 1: Fus e ia d’alumini amb encamen del pon è mic (En id amen doble 4/12/4) Amidamen (79 Un) Aplicació (398,31 eu os Un). To al del p essupos : 31.466,5 eu os - Viabili a : Hem o na a calcula a a és de la simulació del “LIDER” les millo es de i ades de la subs i ució de les obe u es. Compa a em la demanda è mica esul an de la p opos a amb la demanda inicial. Es al i ene gè ic (Limi ació de la demanda è mica) Demanda de cale acció Demanda de e ige ació Si uació inicial Índex ene gè ic pe supe ície de mi jana anual -58,37kWh/m 2 4,65 kWh/m 2 TOTAL de la demanda ene gè ica de mi jana anual ( alo absolu ) -145.208,8 kWh 11.567,94 kWh P oposada Índex ene gè ic pe supe ície de mi jana anual -57,61 kWh/m 2 5,18 kWh/m 2 TOTAL de la demanda ene gè ica de mi jana anual ( alo absolu ) -143.318,12 kWh 11.567,94 kWh Balanç ene gè ic 1.890,68 kWh (es al i) 0,01 kWh (es al i) Balanç ene gè ic: P opos a d’in e enció Es al iem 1.890,68 kWh anualmen en la demanda de cale acció i 0,01 kWh anuals en la demanda de e ige ació. L’es al i ene gè ic ne anualmen es si ua amb 1.890,67 kWh. Amo i zació: P opos a d’in e enció CAS 1: Si la demanda è mica es cob eix amb ene gia elèc ica, essen el p eu del kWh de 0’12734 eu os. L’es al i ene gè ic ne p opo ciona ia 240,76 eu os anualmen . Amo i zan el cos inicial de la p opos a en 130,7 anys. CAS 2: Respec i amen , si la demanda è mica es cob eix amb gas, essen el p eu del kWh de 0’057 eu os, l’es al i ene gè ic ne p opo ciona ia 107,77 eu os anualmen . El cos inicial de la p opos a s’amo i za en 291,98 anys. NO PROCEDEIX NO PROCEDEIX Rehabili ació ene gé ica d’un edi ici esidencial del ba i de l’Eixample de Ba celona 52 56 . Resul a s si uació inicial Fon : p og ama in o mà ic LIDER 57 . Resul a s p opos a L.1 P.6 Fon : p og ama in o mà ic LIDER L LL L 1 11 1 - -- -P. 7 Àmbi AÏLLAMENT TÈRMIC Concep e Subs i ució us e ia de us a i id e monolí ic Façana Pos e io Gale ia Locali zació O d e de p io i a Ca ac e i zació d’objec ius Obe u es ex e io s de la Façana Pos e io (P1, P2, P3, P4 i P5) Mi ja Subs i ui em les us e ies d’aques a locali zació ( us a i id e monolí ic) pe obe u es més es anques. T ansmi ància è mica: Si uació inicial Locali za em discon o mi a s amb la ansmi ància è mica de les obe u es ex e io s, segons CTE; Obe u es de la gale ia, essen de 4,92 W/m 2 K (4,40 W/m 2 K CTE). Balanç ene gè ic: Si uació inicial A a és de l’anàlisi de les obe u es obem pè dues de -11,16 kWh anuals en cale acció d’obe u es si uades a Façana Pos e io . Dona aques alo conside em la in e enció de p io i a mi ja. - Sis ema u ili za : Pe al d’ajus a -nos als pa àme es de complimen del CTE i ac ua pe assoli la limi ació de la demanda è mica, es subs i ui à les us e ies ac uals de us a i id e monolí ic. Modi icació de secció cons uc i a: Obe u es de Façana Pos e io . Es con empla à l’aixecamen de l’ac ual us e ia i es col·loca à una no a d’alumini anoni za na u al amb encamen de pon è mic i doble en id amen Aislaglas “Unión Vid e a A agonesa” de 4/12/4 i segellamen con inu. Fus e ies i id es Plan a baixa a plan a cinquena Fus e ia Fus e ia d’alumini amb encamen de pon è mic i segella Vid es Doble en id amen Aislaglas 4/12/4 U = 3,12W/m 2 K Ulími = 4,40W/m 2 K Compleix P=24 m 3 /hm 2 100Pa P= 27 m 3 /hm 2 100Pa Compleix Rehabili ació ene gé ica d’un edi ici esidencial del ba i de l’Eixample de Ba celona 53 - Amidamen de la in e enció: Fus e ia d’alumini amb encamen del pon è mic (Aislaglas) Plan a En esol: Uni a s (5 obe u es) Plan a P incipal: Uni a s (5 obe u es) Plan a P ime a: Uni a s (5 obe u es) Plan a segona: Uni a s (5 obe u es) Plan a e ce a: Uni a s (5 obe u es) To al d’uni a s subs i uïdes: 25 obe u es P essupos : Fus e ia d’alumini amb encamen del pon è mic (Aislaglas) Un Descomposició Rend. p.s. P eu m Pe il d’alumini anoni za na u al amb encamen de pon è mic i jun a d’es anqueï a . 7,70 11,49 88,47 Un Masella de silicona neu a. 0,168 3,13 0,53 Un Ki composa pe esquad es, apes de condensació i so ides d’aigua. 1,000 18,75 18,75 m² Doble en id amen Aislaglas "UNIÓN VIDRIERA ARAGONESA", conjun o ma pe id e ex e io Floa incolo de 4mm, camb a d’ai e deshid a ada amb pe il sepa ado d’alumini i doble segella pe ime al, de 12mm, id e in e io Floa incolo de 4mm. 3,37 20,90 70,43 Un Masella de silicona sin è ica incolo a Elas osil 310 ml 0,580 2,47 1,43 Un Ma e ial auxilia pe la col·locació de id es. 1,000 1,26 1,26 h Peó o dina i de la cons ucció. 1,338 15,92 21,30 h O icial 1ª e e . 6,166 17,52 108,03 h Ajudan e e . 6,227 16,19 100,82 h O icial 1ª id e. 1,425 18,62 26,53 h Ajudan de id e. 1,425 17,42 24,82 % Mi jans auxilia s 2,000 462,64 9,25 % Cos indi ec e 3,000 471,89 14,16 To al: 486,05 eu os (Un) P essupos o al PARTIDA 1: Fus e ia d’alumini amb encamen del pon è mic (En id amen doble 4/12/4) Amidamen (25 Un) Aplicació (486,05 eu os Un). To al del p essupos : 12.151,25 eu os - Viabili a : Hem o na a calcula a a és de la simulació del “LIDER” les millo es de i ades de la subs i ució de les obe u es. Compa a em la demanda è mica esul an de la p opos a amb la demanda inicial. Es al i ene gè ic (Limi ació de la demanda è mica) Demanda de cale acció De manda de e ige ació Si uació inicial Índex ene gè ic pe supe ície de mi jana anual -58,37kWh/m 2 4,65 kWh/m 2 TOTAL de la demanda ene gè ica de mi jana anual ( alo absolu ) -145.208,8 kWh 11.567,94 kWh P oposada Índex ene gè ic pe supe ície de mi jana anual -57,37 kWh/m 2 4,67 kWh/m 2 TOTAL de la demanda ene gè ica de mi jana anual ( alo absolu ) -142.721,07kWh 11.617,70 kWh Balanç ene gè ic 2.487,73 kWh (es al i) 49,76 kWh (augmen ) Balanç ene gè ic: P opos a d’in e enció Es al iem 2.487,73 kWh anualmen en la demanda de cale acció, pe ò augmen em 49,76 kWh anuals en la demanda de e ige ació. L’es al i ene gè ic ne anualmen es si ua amb 2.437,97 kWh. Amo i zació: P opos a d’in e enció CAS 1: Si la demanda è mica es cob eix amb ene gia elèc ica, essen el p eu del kWh de 0’12734 eu os. L’es al i ene gè ic ne p opo ciona ia 310,45 eu os anualmen . Amo i zan el cos inicial de la p opos a en 39,1 anys. CAS 2: Respec i amen , si la demanda è mica es cob eix amb gas, essen el p eu del kWh de 0’057 eu os, l’es al i ene gè ic ne p opo ciona ia 138,96 eu os anualmen . El cos inicial de la p opos a s’amo i za en 87,4 anys. NO PROCEDEIX NO PROCEDEIX Rehabili ació ene gé ica d’un edi ici esidencial del ba i de l’Eixample de Ba celona 54 58 . Resul a s si uació inicial Fon : p og ama in o mà ic LIDER 59 . Resul a s p opos a L.1 P.7 Fon : p og ama in o mà ic LIDER L LL L 1 11 1 - -- -P. 8 Àmbi AÏLLAMENT TÈRMIC Concep e Subs i ució us e ia us a i id e monolí ic pe us e ia d’alumini RT i doble id e Locali zació O d e de p io i a Ca ac e i zació d’objec ius Obe u es ex e io s de la gale ia (P1, P2, P3, P4 i P5) Al a Subs i ui em o es les obe u es ac uals amb us e ia de us a i id e monolí ic. T ansmi ància è mica: Si uació inicial Locali za em discon o mi a s amb la ansmi ància è mica de les obe u es ex e io s, segons CTE; Obe u es de la gale ia, essen de 4,92 W/m 2 K (4,40 W/m 2 K CTE). Balanç ene gè ic: Si uació inicial A a és de l’anàlisi de les obe u es obem pè dues de -15,09 kWh anuals en cale acció d’obe u es si uades a Gale ia. Dona aques alo conside em la in e enció de p io i a al a. - Sis ema u ili za : Pe al d’ajus a -nos als pa àme es de complimen del CTE i ac ua pe assoli la limi ació de la demanda è mica, es subs i ui à les us e ies ac uals de us a i id e monolí ic. Modi icació de secció cons uc i a: Obe u es de la gale ia. Es con empla à l’aixecamen de l’ac ual us e ia i es col·loca à una no a d’alumini anoni za na u al amb encamen de pon è mic i doble en id amen Aislaglas “Unión Vid e a A agonesa” de 4/12/4 i segellamen con inu. Fus e ies i id es Plan a baixa a plan a cinquena Fus e ia Fus e ia d’alumini amb encamen de pon è mic i segella Vid es Doble en id amen Aislaglas 4/12/4 U = 3,12W/m 2 K Ulími = 4,40W/m 2 K Compleix P=24 m 3 /hm 2 100Pa P= 27 m 3 /hm 2 100Pa Compleix Rehabili ació ene gé ica d’un edi ici esidencial del ba i de l’Eixample de Ba celona 55 - Amidamen de la in e enció: Fus e ia d’alumini amb encamen del pon è mic (Aislaglas) Plan a En esol: Uni a s (16 obe u es) Plan a P incipal: Uni a s (20 obe u es) Plan a P ime a: Uni a s (20 obe u es) Plan a segona: Uni a s (20 obe u es) Plan a e ce a: Uni a s (20 obe u es) To al d’uni a s subs i uïdes: 96 obe u es P essupos : Fus e ia d’alumini amb encamen del pon è mic (Aislaglas) Un Descomposició Rend. p.s. P eu m Pe il d’alumini anoni za na u al amb encamen de pon è mic i jun a d’es anqueï a . 8,20 11,49 94,22 Un Masella de silicona neu a. 0,168 3,13 0,53 Un Ki composa pe esquad es, apes de condensació i so ides d’aigua. 1,000 18,75 18,75 m² Doble en id amen Aislaglas "UNIÓN VIDRIERA ARAGONESA", conjun o ma pe id e ex e io Floa incolo de 4mm, camb a d’ai e deshid a ada amb pe il sepa ado d’alumini i doble segella pe ime al, de 12mm, id e in e io Floa incolo de 4mm. 2,00 20,90 41,80 Un Masella de silicona sin è ica incolo a Elas osil 310 ml 0,580 2,47 1,43 Un Ma e ial auxilia pe la col·locació de id es. 1,000 1,26 1,26 h Peó o dina i de la cons ucció. 1,338 15,92 21,30 h O icial 1ª e e . 6,166 17,52 108,03 h Ajudan e e . 6,227 16,19 100,82 h O icial 1ª id e. 1,425 18,62 26,53 h Ajudan de id e. 1,425 17,42 24,82 % Mi jans auxilia s 2,000 439,49 8,79 % Cos indi ec e 3,000 448,28 13,45 To al: 461,73 eu os (Un) P essupos o al PARTIDA 1: Fus e ia d’alumini amb encamen del pon è mic (En id amen doble 4/12/4) Amidamen (96 Un) Aplicació (461,73 eu os Un). To al del p essupos : 44.326,08 eu os - Viabili a : Hem o na a calcula a a és de la simulació del “LIDER” les millo es de i ades de la subs i ució de les obe u es. Compa a em la demanda è mica esul an de la p opos a amb la demanda inicial. Es al i ene gè ic (Limi ació de la demanda è mica) Demanda de cale acció Demanda de e ige ació Si uació inicial Índex ene gè ic pe supe ície de mi jana anual -58,37kWh/m 2 4,65 kWh/m 2 TOTAL de la demanda ene gè ica de mi jana anual ( alo absolu ) -145.208,8 kWh 11.567,94 kWh P oposada Índex ene gè ic pe supe ície de mi jana anual -53,73 kWh/m 2 5,18 kWh/m 2 TO TAL de la demanda ene gè ica de mi jana anual ( alo absolu ) -133.665,73 kWh 12.886,44 kWh Balanç ene gè ic 11.543,07 kWh (es al i) 1.318,50 kWh (augmen ) Balanç ene gè ic: P opos a d’in e enció Es al iem 11.543,07 kWh anualmen en la demanda de cale acció, pe ò augmen em 1.318,50 kWh anuals en la demanda de e ige ació. L’es al i ene gè ic ne anualmen es si ua amb 10.224,57 kWh. Amo i zació: P opos a d’in e enció CAS 1: Si la demanda è mica es cob eix amb ene gia elèc ica, essen el p eu del kWh de 0’12734 eu os. L’es al i ene gè ic ne p opo ciona ia 1.301.99 eu os anualmen . Amo i zan el cos inicial de la p opos a en 34 anys. CAS 2: Respec i amen , si la demanda è mica es cob eix amb gas, essen el p eu del kWh de 0’057 eu os, l’es al i ene gè ic ne p opo ciona ia 582,80 eu os anualmen . El cos inicial de la p opos a s’amo i za en 76 anys. NO PROCEDEIX NO PROCEDEIX Rehabili ació ene gé ica d’un edi ici esidencial del ba i de l’Eixample de Ba celona 56 60 . Resul a s si uació inicial Fon : p og ama in o mà ic LIDER 61 . Resul a s p opos a L.1 P.8 Fon : p og ama in o mà ic LIDER a) ACUMULACIÓ PROPOSTES D’INTERVENCIÓ ARQUITECTÒNIQUES PER ORDRE DE VIABILITAT: o Viabili a de ini i a Un cop eali za s els càlculs a a és del p og ama LIDER de les p opos es d’in e enció p e enem eali za de nou el càlcul segons l’o d e de iabili a de les p opos es. Així, cada p opos a s’acumula à al esul a de la p opos a an e io . A la aula següen , s’obse a els esul a s ob ingu s en cada p opos a seguin l’o d e de iabili a essen la p ime a la més iable i la ui ena i úl ima la menys iable. To segui es ablim segons el ma eix p océs de l’apa a an e io la iabili a de cada p opos a i les compa em amb les inicials: PROPOSTA VIABILITAT(anys) VIABILITAT INICIAL DIFERENCIA ENERGIA ELECTRICA ENERGIA GAS ENERGIA ELECTRICA ENERGIA GAS ENERGIA ELECTRICA ENERGIA GAS 4 2,7 6 2,7 6 0 0 1 21 47 23 51 2 4 3 24,8 55,5 27 67 2,2 11,5 5 29,5 66 33,1 70 3,6 4 8 33,6 75,1 34 76 0,4 0,9 7 39 87,4 39,1 87,4 0,1 0 2 66 148 65 146 1 2 6 99,3 221,9 130,7 291,9 31,4 70 Obse em com si eali zéssim les in e encions en unció de l’o d e de iabili a com a conseqüència es millo a ia les iabili a s de les següen s in e encions. PROPOSTA SEGONS ORDRE DE VIABILITAT ÍNDEX ENERGÈTIC PER SUPERFÍCIE DE MITJANA ANUAL TOTAL DE LA DEMANDA ENERGÈTICA DE MITJANA ANUAL (VALOR ABSOLUT) BALANÇ ENERGÈTIC CALEFACCIÓ REFRIGERACIÓ CALEFACCIÓ REFRIGERACIÓ CALEFACCIÓ REFRIGERACIÓ 4 -47,64 4,65 -118515,46 11567,94 26693,34 -0,10 1 -46,22 4,69 -114982,88 11667,45 3532,58 -99,51 3 -43,59 4,72 -108440,15 11742,09 6542,73 -74,65 5 -42,24 4,77 -105081,71 11866,47 3358,43 -124,39 8 -37,11 5,47 -92319,66 14279,57 12762,05 -2413,10 7 -36,10 5,50 -89807,05 13682,51 2512,60 -74,63 2 -35,22 5,61 -87617,85 13956,16 2189,20 -273,65 6 -34,21 5,62 -85105,24 13981,04 2512,60 -24,87 Rehabili ació ene gé ica d’un edi ici esidencial del ba i de l’Eixample de Ba celona 63