Efecte del glifosat sobre individus de dues poblacions de Digitaria Sanguinalis (regió Pampeana i Vallès Oriental): avaluació preliminar de tolerància
Abstract
L’ús intensiu d’herbicides pel control de les males herbes dels camps de cultius pot provocar l’aparició del fenomen de la resistència. Una aplicació contínua d’un mateix herbicida o de molts que tenen la mateixa forma d’actuar sobre les plantes, pot originar una selecció d’individus amb l’habilitat de sobreviure, que deixaran descendència igualment resistent a l’efecte de l’agroquímic. A la regió pampeana (província de Buenos Aires, Argentina) la soja ha esdevingut un cultiu preferencial, en rotació amb blat i blat de moro o en règim de monocultiu, sota l’ús de la sembra directa. Així doncs, indefectiblement es practica un control químic de les males herbes. La matèria activa més emprada en aquella zona és el glifosat, un herbicida sistèmic, no selectiu i d’ampli espectre, que actua inhibint la formació d’un enzim que participa en la síntesi de proteïnes, àcid indol ascètic i clorofil•la. L’objectiu principal d’aquest projecte és detectar l’existència de fenòmens de tolerància al glifosat de plantes de Digitaria sanguinalis, mala herba anual típica en els camps de cultiu, de poblacions procedents de camps de la regió de la Pampa, en estudis preliminars. S’han dissenyat experiments per comparar en condicions de laboratori el desenvolupament de plantes de Digitaria sanguinalis (poblacions de l’Argentina i de Caldes de Montbui) després d’aplicar-hi diferents dosis de glifosat, per sobre i per sota de la recomanada pel fabricant. Els tractaments es realitzaren en diferents estadis de desenvolupament de les plantes. Per a la comparació entre plantes de diferent procedència, fase de creixement i dosi d’aplicació es controlà la germinació, la mortalitat, el nombre de fulles als 0, 10 i 20 dies després de tractament, els dies a floració i a fructificació, i la biomassa.
Full text
C is ina Gonzàlez i Flo
Màs e en Sis emes Ag ícoles Pe iu bans
Depa amen d’Enginye ia Ag oalimen à ia i Bio ecnologia
Escola Supe io d’Ag icul u a de Ba celona
ESAB- UPC
P o esso s Ponen s: D a. Ma ia Te esa Mas Se a
D . An oni Ma ia Cla e Ve dú González
Cas ellde els, juliol del 2008
E ec e del Gli osa sob e Indi idus
de dues Poblacions de
Digi a ia sanguinalis
(Regió Pampeana i Vallès O ien al):
A aluació P elimina de Tole ància
I
TÍTOL: E ec e del gli osa sob e indi idus de dues poblacions de Digi a ia sanguinalis
(Regió Pampeana i Vallès O ien al): a aluació p elimina de ole ància.
AUTORA: C is ina Gonzàlez i Flo
PROFESSORS TUTORS: D a. Ma ia Te esa Mas Se a
D . An oni Ma ia Cla e Ve dú González
RESUM
L’ús in ensiu d’he bicides pel con ol de les males he bes dels camps de cul ius po
p o oca l’apa ició del enòmen de la esis ència. Una aplicació con ínua d’un ma eix
he bicida o de mol s que enen la ma eixa o ma d’ac ua sob e les plan es, po o igina
una selecció d’indi idus amb l’habili a de sob e iu e, que deixa an descendència
igualmen esis en a l’e ec e de l’ag oquímic.
A la egió pampeana (p o íncia de Buenos Ai es, A gen ina) la soja ha esde ingu un
cul iu p e e encial, en o ació amb bla i bla de mo o o en ègim de monocul iu, so a
l’ús de la semb a di ec a. Així doncs, inde ec iblemen es p ac ica un con ol químic de
les males he bes. La ma è ia ac i a més emp ada en aquella zona és el gli osa , un
he bicida sis èmic, no selec iu i d’ampli espec e, que ac ua inhibin la o mació d’un
enzim que pa icipa en la sín esi de p o eïnes, àcid indol acè ic i clo o il·la.
L’objec iu p incipal d’aques p ojec e és de ec a l’exis ència de enòmens de ole ància
al gli osa de plan es de Digi a ia sanguinalis, mala he ba anual ípica en els camps de
cul iu, de poblacions p oceden s de camps de la egió de la Pampa, en es udis
p elemina s.
S’han dissenya expe imen s pe compa a en condicions de labo a o i el
desen olupamen de plan es de Digi a ia sanguinalis (poblacions de l’A gen ina i de
Caldes de Mon bui) desp és d’aplica -hi di e en s dosis de gli osa , pe sob e i pe so a
de la ecomanada pel ab ican . Els ac amen s es eali za en en di e en s es adis de
desen olupamen de les plan es.
Pe a la compa ació en e plan es de di e en p ocedència, ase de c eixemen i dosi
d’aplicació es con olà la ge minació, la mo ali a , el nomb e de ulles als 0, 10 i 20
dies desp és de ac amen , els dies a lo ació i a uc i icació, i la biomassa.
MOTS CLAU: DR50, he bicida sis èmic, males he bes, es adi enològic, biomassa.
II
TÍTULO: E ec o del gli osa o sob e indi iduos de dos poblaciones de Digi a ia
sanguinalis (Región Pampeana y Vallés O ien al): E aluación p elimina de Tole ancia
AUTORA: C is ina Gonzàlez i Flo
PROFESSORES TUTORES: D a. Ma ia Te esa Mas Se a
D . An oni Ma ia Cla e Ve dú González
RESUMEN:
El uso in ensi o de he bicidas pa a el con ol de malas hie bas de los campos de
cul i o puede p o oca la apa ición del enómeno de la esis encia. Una aplicación
con inua de un mismo he bicida, o de muchos que ienen la misma o ma de ac ua
sob e las plan as, puede o igina una selección de indi iduos con la habilidad de
supe i encia, que deja an descendencia igualmen e esis en e a el e ec o del
ag oquímico.
En la Región Pampeana (p o incia de Buenos Ai es, A gen ina) la soja se ha
con e ido en un cul i o p e e encial, en o ación con igo y maiz o en monocul i o,
bajo el uso de la siemb a di ec a. Así, inde ec iblemen e se p ac ica un con ol químico
de las malezas. La ma e ia ac i a más usada en esa zona es el gli osa o, un he bicida
sis émico, no selec i o y de amplio espec o, que ac ua inhibiendo la o mación de una
enzima que pa icipa en la sín esi de p o eínas, el ácido indol acé ico y la clo o ila.
El obje i o p incipal de es e p oyec o es de ec a la exis encia de enómenos de
ole ancia al gli osa o de plan as de Digi a ia sanguinalis, una mala hie ba anual ípica
en los campos de cul i o, de poblaciones p oceden es de campos de la Región
Pampeana, en es udios p elimina es.
Se han diseñado expe imen os pa a compa a en condiciones de labo a o io el
desa ollo de plan as de Digi a ia sanguinalis (poblaciones de A gen ina y de Caldes
de Mon bui) después de aplica les di e en es dosis del gli osa o, po encima y po
debajo de la dosis ecomendada po el ab ican e. Los a amien os se han ealizado
en di e en es es adíos de desa ollo de las plan as.
Pa a la compa ación en e plan as de di e en e p ocedencia, ase de c ecimien o y
dosis aplicada se con oló la ge minación, la mo alidad, el núme o de hojas a los 0, 10
i 20 días después del a amien o, los días a lo ación y a uc i icación, y la biomasa.
PALABRAS CLAVE: DR50, he bicida sis émico, malezas, es adio enológico,
biomasa.
III
TITTLE: Glyphosa e’s e ec on wo popula ions o Digi a ia sanguinalis
(Pampa’s Region and Ba celona): Tole ance p elimina y e alua ion.
AUTHORESS: C is ina Gonzàlez i Flo
TUTORIAL TEACHERS: D a. Ma ia Te esa Mas Se a
D . An oni Ma ia Cla e Ve dú González
ABSTRACT:
In ensi y in use o he bicides o con ol c op’s ield weed can p oduce appa i ion o
esis ance phenomena. A single he bicide con inuous applica ion, mos ly, o di e en
he bicides which ha e he same mode o ac ion on he plan s, can p oduce a indi idual
selec ion who will ha e he su i o abili y, i will lea e descenden s wi h he same
esis ance in on o he chemis y e ec .
A he Pampa’s egion (A gen ina) soybean has income a p e e en ial c op, in o a ion
wi h whea and co n o in monocul u e sys em, unde a p oduc ion echnology based
on no- illage. Because o ha , he a me s ha e o con ol weeds wi h chemis y’s
p oduc s. The mos used ac i e ma e in his zone is glyphosa e. This is a sys emic,
non-selec i e and la ge spec um, i wo ks inhibi ing an enzyme o ma ion, who
pa icipa e in he syn hesis o p o eins, acid indol ace ic and clo ophyla.
The aim o his p ojec is o de ec he exis ence o esis ances o glyphosa e in plan s
o Digi a ia sanguinalis in a p eliminaly e alua ion, an annual weed ypical in c op
ields, o popula ions om de Pampa’s egion.
I ’s designed an expe imen al s udy o compa e, in labo a o y condi ions, he plan s o
Digi a ia sanguinalis ( om A gen ina and om Caldes de Mon bui) de elopmen , a e
he applica ion o glyphosa e in di e en doses, up o down o he sugges ed dose
published by he manu ac u e . The ea men s we e ealized in di e en de elopmen
s adiums o plan s.
To compa e plan s wi h di e en p ecedence, de elopmen phase and glyphosa e dose
o applica ion, we con oled he ge mina ion, mo ali y, lea es numbe on 0, 10 and 20
a e he ea men , numbe o days o lowe ing and uc i ica ion, and he biomass.
KEY WORDS: DR50, sys emic he bicide, weed, phenological s a e, biomass.
IV
Ag aïmen s
La p ime a plana del meu P ojec e Final de Màs e la ull dedica a ag ai a
o es les pe sones que, d’una o al a mane a, m’han ajuda a enca a -lo i dona -
li o ma.
Pe comença , ul dona -lis els meus més since s ag aïmen s als meus dos
u o s del p ojec e. A la D a. Mai e Mas i al D . AMC Ve dú pe di igi -me el
p ojec e i, sob e o , pe o es les g ans opo uni a s que m’o e eixen des de a
emps.
Vull ag ai ambé a la me a gen : al Da ius, a la Ma a i a la me a ma e. To s
es saben que els necessi o al meu cos a pe ana -me animan a e coses
no es i a a ança en l’a en u a de la me a ida, es igui a p op o lluny.
Ag aeixo ambé la Mon se Galla pe la se a ajuda p es ada en el
desen olupamen d’aques p ojec e i pe la se a companyia als labo a o is.
El meu ag aïmen a l’equip del D . E.H. Sa o e de la Cá ed a de Ce eales de la
Facul ad de Ag onomía de la Uni e sidad de Buenos Ai es pe la ecol.lecció i
l’en iamen de les lla o s de Digi a ia sanguinalis de la egió pampeana (en el
ma c del p ojec e A/6759/06 AECI-MAEC). I, en pa icula , a An onio C.
Guglielmini (Ing. Ag . M. Sc.).
V
VI
Suma i
1. In oducció .......................................................................................... 1
1.1. Ag icul u a a la Regió Pampeana ................................................ 3
1.2. Gli osa ......................................................................................... 4
1.3. Lla o s ansgèniques Roundup Ready ....................................... 6
1.3.1. Cul iu de ansgènics esis en s a he bicides........................ 7
1.4. Impo ància de l’ús d’he bicides en l’apa ició de ole àncies i
esis ències en les males he bes ................................................... 8
1.5. Apa ició de ole àncies i esis ències a he bicides ....................... 9
1.6. Digi a ia sanguinalis (L.) Scopoli .................................................. 11
1.6.1. Gène e Digi a ia Halle ......................................................... 13
1.6.2. Desc ipció mo ològica de Digi a ia sanguinalis ................... 14
1.6.3. Desc ipció enològica de Digi a ia sanguinalis ..................... 17
2. Objec ius ............................................................................................. 19
3. Ma e ial i Mè odes ............................................................................ 23
3.1. P epa ació i desin ecció de lla o s de Digi a ia sanguinalis ......... 25
3.2. Ge minació de Digi a ia sanguinalis ............................................. 26
3.2.1. Semb a de Digi a ia sanguinalis pel con ol
de la ge minació .................................................................... 26
3.2.2. Me odologia de con ol de ge minació de
Digi a ia sanguinalis .............................................................. 27
3.3. Aplicació de Gli osa sob e plan es de Digi a ia sanguinalis ........ 27
3.3.1. Semb a de Digi a ia sanguinalis pe
ac amen s amb Gli osa ...................................................... 27
3.3.1.1. Semb a en placa pe a ac amen s
en es adi de lla o i una ulla ............................................... 27
3.3.1.2. Semb a en sa a a pe a ac amen s en es adi 2-3
ulles i 3-4 ulles, i pe a alua a iacions de la biomassa... 28
3.3.2. Dosis d’aplicació de Gli osa ................................................. 29
3.3.3. P epa ació i me odologia d’aplicació de Gli osa .................. 31
VII
3.3.3.1. Sob e lla o s de Digi a ia sanguinalis .......................... 31
3.3.3.2. Sob e Digi a ia sanguinalis a una ulla ......................... 31
3.3.3.3. Sob e Digi a ia sanguinalis a es adi enològic 2-3
ulles, 3-4 ulles i pe alo a a iacions en la biomassa ...... 32
3.3.3.3.1. Es adi enològic 2-3 ulles .................................... 33
3.3.3.3.2. Es adi enològic 3-4 ulles .................................... 34
3.3.3.3.3. Valo ació de les a iacions en la biomassa ......... 35
3.3.4. Me odologia de con ol del desen olupamen de Digi a ia
sanguinalis desp és de ac amen amb gli osa ...................... 35
3.3.5. Me odologia de con ol de la biomassa de Digi a ia
sanguinalis desp és de ac amen amb gli osa ................... 36
3.4. Va iables ob ingudes .................................................................... 36
3.5. T ac amen de les dades .............................................................. 38
3.5.1. Anàlisi de la a iància i sepa ació de mi janes ..................... 38
3.5.2. Co bes dosi- espos a ........................................................... 38
4. RESULTATS ........................................................................................ 41
4.1. A aluació de la ge minació de lla o s de Digi a ia sanguinalis .... 43
4.2. A aluació del pe cen a ge de ge minació desp és de e un
ac amen sob e lla o s de Digi a ia sanguinalis ............................ 45
4.2.1. Co bes dosi- espos a ........................................................... 48
4.3. A aluació de la mo ali a en plàn ules en es adi una ulla de
Digi a ia sanguinalis desp és de ac a -les amb gli osa ................ 49
4.3.1. Co ba dosi- espos a ............................................................. 51
4.4. A aluació de l’e ec e de l’aplicació de di e en s dosis de
gli osa sob e plan es de Digi a ia sanguinalis a es adi 2-3 ulles.... 52
4.4.1. A aluació del nomb e de ulles ............................................ 53
4.4.1.1. Co ba dosi- espos a .................................................... 55
4.4.2. A aluació del pe cen a ge de mo ali a ................................ 57
4.4.2.1. Co ba dosi- espos a ..................................................... 61
4.5. A aluació de l’e ec e de l’aplicació de di e en s dosis de
gli osa sob e plan es de Digi a ia sanguinalis a es adi 3-4 ulles..62
4.5.1. A aluació del nomb e de ulles ............................................. 62
4.5.1.1. Co bes dosi- espos a .................................................. 64
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis In oducció
5
Enca a que EPSPS és l’únic enzim que es coneix que a ec a el gli osa , les
aplicacions enen epe cussió sob e mol s p ocessos isicoquímics i isiològics
de les plan es (Cole, 1984); en e aques es es oben les educcions en la
o osín esis i la deg adació de la clo o il·la, la inhibició de l’auxina de anspo i
la millo a de l’auxina d’oxidació.
La mo de la plan a és len a i es mani es a inicialmen pe una pa ada del
c eixemen , seguida de clo osis i, inalmen , de nec osis en els eixi s ege als.
Des que es a comença a come ciali za , a l’any 1976, l’he bicida de gli osa
s’ha con e i en el més emp a a ni ell mundial. Es ac a d’un d’en e els que
hi ha al me ca que p esen a majo e iciència (Monsan o, 2005). La se a
e sa ili a en el con ol, la iabili a econòmica del seu ús i l’ampli espec e de
males he bes que a ec a han es a els pun s o s d’aques he bicida. Al se
d’acció sis èmica con ola mol bé les plan es pe ennes, e que a p o oca
que les p oduccions augmen essin i que es poguessin aba a i cos os al pode
abandona les esca des manuals.
Ac ualmen , es come ciali za a més de 100 països i la se a aplicació ha ana
en augmen en la da e a dècada degu a l’apa ició dels cul ius modi ica s
genè icamen pe ole a -lo (Williams e al., 2000; Wol enba ge i Phi e , 2000).
Els pun s dèbils del gli osa són: (i) la necessi a de dosis al es pe a con ola
les males he bes de ulla ample que gene almen en són més ole an s; (ii)
l’an agonisme amb l’aigua de més du esa i amb al es ba eges; (iii) la baixa
eloci a d’ac uació i poca esis ència al en a , si es compa a amb el pa aqua .
Les g amínies solen se més suscep ibles al gli osa que les plan es de ulla
ampla. Les o mulacions líquides són més ap opiades pe ope acions a g an
escala, en aques cas s’u ili zen al es concen acions de gli osa . Pe a
l’aplicació amb pul e i zado s, el amany de go a p en mol a impo ància, ja que
com més pe i és el amany de la go a hi ha més e enció de l’he bicida a la
supe ície de la ulla (MacIsaac e al., 1991; Nalewaja e al., 1992).
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis In oducció
6
Els ac o s ambien als són mol signi ican s en l’ac i i a del gli osa . Així, poden
eni e ec es sob e les plan es condicionan -ne la suscep ibili a , i sob e
l’he bicida di ec amen . La se a e icàcia és meno si les plan es es an en
si uació d'es és híd ic (Adkins e al.,1998), si la empe a u a és baixa i la
plan a c eix amb el sòl a capaci a de camp (McWho e e al.,1980). Pe con a,
és més e ec iu en humi a s ela i es al es, ja que a a o eix l’abso ció (Wills e
al.,1978).
El gli osa és abso bi àpidamen al sòl, queda immobili za i és deg ada pe
di e ses bac è ies en àcid aminome il o ònic o sa cosi, i inalmen , en os a
ino gànic, amoni i diòxid de ca boni (F anz e al., 1997).
1.3. Lla o s ansgèniques Roundup Ready
L’any 1996 en en a come ciali za -se al me ca a gen í lla o s de soja i co ó
ansgènics: la soja RR (Roundup Ready) esis en a l’he bicida gli osa , i el
co ó B (Bacillus hu ingiensis) esis en a l’a ac de lepi dòp e s.
Aques es no es a ie a s han pe més disminui els cos os de p oducció a
l’A gen ina al ol an del 15%, si es é en comp e o el conjun del sis ema
p oduc iu en an (To iglia, 1999).
El cul iu de soja s’ha consolida com a dominan en les o acions de la majo
pa d’explo acions, g àcies a la endibili a i senzillesa que o e eix la se a
capaci a de esis ència al gli osa , jun amen amb l’ús de la ècnica de semb a
di ec a, b indan a l’ag icul o la possibili a de con ola les males he bes dels
seus camps ha en -hi d’in e i menys cos os. La quan i a dels p incipis ac ius
emp a s es a edui de més de 100 p oduc es disponibles a un de sol, el
gli osa .
To plega ha p o oca que a A gen ina hagin desapa egu 150 mil p oduc o s
amilia s. S’ha concen a la supe ície explo ada en poques emp eses i
aques es són més indus iali zades. L’ag icul u a ha passa de 40 a quasi 80
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis In oducció
7
milions de ones de p oducció ( enin en comp e la soja, bla , bla de mo o i
gi a-sol), amb un augmen de l’à ea semb ada d’un 35%.
Pe la se a pa , la supe ície ag ícola de la Regió Pampeana s’ha iplica , i la
semb a de soja s’ha expandi (Be naudo, 2003). Ac ualmen , pe exemple,
ep esen a un 65% de la supe ície semb ada de cul ius anuals en la p o íncia
d’En e Ríos ( alo ex apolable a la es a de la Regió Pampeana).
1.3.1. Cul iu de ansgènics esis en s a he bicides
Segons l’in o me anual del Se ei In e nacional pe l’Adquisició d’Aplicacions
Ag obio ecnològiques (In e na ional Se ice o he Acquisi ion o Ag i-bio ech
Applica ions, ISAAA) de l’any 2007 (James, 2007), l’A gen ina segueix sen el
segon p oduc o mundial de cul ius ansgènics amb un 22% de la supe ície
mundial dedicada a aques s ipus de cul ius en l’any 2007, de la qual un 83,8%
es à dedica al cul iu de la soja RR.
A ni ell mundial, la supe ície des inada al cul iu de plan es ansgèniques a o
el món du an el 2007 a segui c eixen pe do zè any consecu iu, pe la qual
cosa s’han assoli els més de 114,3 milions d’hec à ees (James, 2007). El
nomb e de països p oduc o s d’aques s cul ius es a amplia ins als 23, dels
quals EEUU és el que é més supe ície plan ada (50% sob e el o al de
supe ície de ansgènics al món), segui d’A gen ina (22%) i B asil (17%).
La soja ansgènica ha segui sen el p incipal cul iu modi ica genè icamen al
2007, així passa a ocupa un 57% de la supe ície mundial dedicada a
bio ecnològics, seguida del bla de mo o de àpid c eixemen (25%), del co ó
(13%) i de la colza (5%).
La modi icació genè ica es ella des de l’inici de la se a come ciali zació han
es a les esis ències a he bicides, els cul ius de les quals ocupen a ni ell
mundial al 2007 el 63% de la supe ície dedicada a ansgènics.
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis In oducció
8
Al 2007 Espanya ocupa la do zena posició amb unes 70 mil hec à ees
cul i ades de bla de mo o, al capda an d’Eu opa, obse an -se un inc emen
del 40% espec e el 2006.
1.4. Impo ància de l’ús d’he bicides en l’apa ició de ole àncies i
esis ències en les males he bes
Segons la Weed Science Socie y o Ame ica (1998) la esis ència a he bicides
és l’habili a he e ada d’una plan a pe sob e iu e i ep odui -se desp és de
l’exposició a una dosi d’he bicida no malmen le al pe l’espècie en es a
sal a ge. En can i, la ole ància als he bicides és la capaci a inhe en que é
una espècie pe sob e iu e i ep odui -se desp és d’un ac amen he bicida,
sense implica que hagi hagu un p océs de selecció o manipulació genè ica.
Les poblacions d’espècies a enses solen es a o mades pe un conjun
d’indi idus que p esen en di e ències en la se a mo ologia, índex de
c eixemen , p ecoci a , p oducció de lla o s o la ència, en e d’al es. Això és
degu al e que la majo pa de les males he bes són al·lògames (G ignac,
1978), pe an hi ha ecundació c euada, en e indi idus genè icamen
di e en s; s’o iginen combinacions genè iques no es i es eu a a o ida la
cons an gene ació de a iabili a genè ica in apoblacional.
L’ús in ensiu i con inu en un camp de cul iu d’un únic he bicida, sob e o a
causa de la se a ac i i a esidual, po gene a una selecció no desi jada de
poblacions de males he bes ole an s a he bicides. Això, jun amen amb el e
que l’he bicida elimina à les plan es sensibles, de mane a que a a o eixi la
i ness de les esis en s degu a la al a de la compe ència habi ual, a a o i à la
p esència de bio ips de males he bes esis en s.
Aques enómen és més p opens a ocó e amb alguns he bicides que no pas
amb d’al es. To i això, el nomb e o al de casos de no es esis ències a
he bicides augmen a anualmen (Hol i LeBa on, 1990; Dye e al., 1993). Pe
aques mo iu, con e i la majo pa d’un cul iu d’una egió en ole an a un únic
he bicida po des ui la u ili a del ma eix. Pe això, les cases de lla o s euen
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis In oducció
9
que desen olupa cul i a s ole an s a un sol he bicida po se una pob e
in e sió a lla g e mini, enca a que po se bene iciosa econòmicamen a cu
e mini.
Un al e p oblema en la u ili zació de esis ències en algunes espècies
cul i ades és la p obabili a de ecundació c euada en e les plan es del cul iu i
les espècies a enses (males he bes) p ope es ilogenè icamen (pe exemple,
en e el gi a-sol cul i a o el sal a ge). Els gens nous de ole ància a he bicides
inco po a s en les lla o s del cul iu poden àcilmen inco po a -se a les
poblacions de la mala he ba e olu i amen p ope a, de mane a que a ec en
nega i amen a l’e ec i i a de l’he bicida i al desen olupamen de la p òpia
espècie o de les espècies sil es es.
Els cul i a s ole an s a he bicides poden ans e i el p oblema en els cul ius
successius si s’emp a el ma eix he bicida, ja que, pe exemple, el bla de mo o
esis en es po con e i en una mala he ba en el cul iu de la soja.
1.5. Apa ició de ole àncies i esis ències a he bicides
La c eixen di usió dels cul ius RR i de la semb a di ec a a l’A gen ina, lliga
amb l’ús exclusiu del gli osa pe el con ol de les males he bes, po p o oca
que algunes espècies esul in més ole an s a aques he bicida que d’al es i
que hi puguin apa èixe esis ències.
A l’A gen ina només s’han egis a dues esis ències de males he bes a
gli osa , egis ades en els anys 2005 i 2006 ( eu e Taula 1.1). En els dos
casos la esis ència la p esen a l’espècie So ghum halepense.
A ni ell mundial, exis eix coincidència a conside a que la esis ència a gli osa
és de a a ocu ència (Hee ing e al., 2004). Des de la se a apa ició, el gli osa
ha selecciona una quan i a mol meno de bio ips esis en s en compa ació
amb al es p incipis ac ius de ida come cial mol més ecen (Bae son e al.,
2002), de mane a que la p obabili a de selecciona esis ència a gli osa és
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis In oducció
10
més d'un milió de egades meno que amb he bicides inhibido s de l'enzim
sin e asa d’ace olac a (ALS).
Taula 1.1. Relació d’espècies de males he bes esis en s al gli osa segons el país i any de
egis e de la esis ència (Fon : WeedScience, 2008).
Species Coun y
Ama an hus palme i 2005 - USA (Geo gia)
2006 - USA (A kansas)
2006 - USA (Tennessee)
Ama an hus udis 2005 - USA (Missou i)
2006 - USA (Illinois)
2006 - USA (Kansas)
2007 - USA (Minneso a)
Amb osia a emisii olia
2004 - USA (A kansas)
2004 - USA (Missou i)
2007 - USA (Kansas)
Amb osia i ida
2004 - USA (Ohio)
2005 - USA (A kansas)
2005 - USA (Indiana)
2006 - USA (Kansas)
2006 - USA (Minneso a)
2007 - USA (Tennessee)
Conyza bona iensis
2003 - Sou h A ica
2004 - Spain
2005 - B azil
2005 - B azil
2006 - Colombia
2007 - USA (Cali o nia)
Conyza canadensis
2000 - USA (Delawa e)
2001 - USA (Ken ucky)
2001 - USA (Tennessee)
2002 - USA (Indiana)
2002 - USA (Ma yland)
2002 - USA (Missou i)
2002 - USA (New Je sey)
2002 - USA (Ohio)
2003 - USA (A kansas)
2003 - USA (Mississippi)
2003 - USA (No h Ca olina)
2003 - USA (Ohio)
2003 - USA (Pennsyl ania)
2005 - B azil
2005 - USA (Cali o nia)
2005 - USA (Illinois)
2005 - USA (Kansas)
2006 - China
2006 - Spain
2007 - Czech Republic
2007 - USA (Michigan)
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis In oducció
11
Species Coun y
Digi a ia insula is
2008 - B azil
2008 – Pa aguay
Echinochloa colona 2007 - Aus alia (New Sou h Wales)
Eleusine indica 1997 – Malaysia
Eupho bia he e ophylla 2006 – B azil
Lolium mul i lo um
2001 - Chile
2002 - Chile
2003 - B azil
2004 - USA (O egon)
2005 - USA (Mississippi)
2006 – Spain
Lolium igidum
1996 - Aus alia (Vic o ia)
1997 - Aus alia (New Sou h Wales)
1998 - USA (Cali o nia)
2000 - Aus alia (Sou h Aus alia)
2001 - Sou h A ica
2003 - Aus alia (Wes e n Aus alia)
2003 - Sou h A ica
2005 - F ance
2005 - F ance
2006 – Spain
Plan ago lanceola a 2003 - Sou h A ica
So ghum halepense 2005 - A gen ina
2006 - A gen ina
2007 - USA (A kansas)
1.6. Digi a ia sanguinalis (L.) Scopoli
Del lla í digi us (di ), en e e ència a la posició dels aïms en les se es
in lo escències, i sanguis (sang) en al·lusió al colo de les ma eixes, Digi a ia
sanguinalis (L.) Scop. és una plan a anual que es dis ibueix àmpliamen des de
la la i u 50º N a 40ºS. Es ac a doncs, d’una mala he ba d’impo ància
económica mundial, sob e o en zones emplades i opicals (Holm e al., 1977;
Sch oede e al., 1993; Webs e y Coble, 1997).
Degu a la se a capaci a d’adap ació a di e en s condicions ambien als,
aques a espècie es po oba en un nomb e bas an ele a de països. Els
camps de cul iu, ja dins o zones epi jades, són alguns dels llocs on és més
àcil que apa egui aques a plan a.
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis In oducció
12
Taula 1.2. Noms comuns de l’espècie Digi a ia sanguinalis (Wo ld Wide Web Mul ilingual
Mul isc ip Plan Name Da abase, 2005).
Llengua Nom comú
Ca alà Fo cadella, panissalla, po a de gall, xe eix
Cas ellà Pas o cua esma (A gen ina), gua da ocío, gua da se eno, azuli a,
g amilla, pa a de gallina, ga achuelo.
Anglès C abg ass, hai y inge -g ass, la ge c abg ass, hai y c abg ass, pu ple
c abg ass, edhai c abg ass
F ancès Manne e es e, panis manne, sanguinelle, digi ai e sanguine, panic
sanguin, mille sanguin
I alià Sanguinella comune, sanguinella, sanguina ia
Alemany Blu ennich, blu hi se, mannag ass, blu o inge hi se.
Po uguès Milhã-digi ada
Taula 1.3. Classi icació de Digi a ia sanguinalis (L.) Scop. pe Uni ed S a es Depa men o
Ag icul u e (Fon : USDA, [2000?]).
Regne Plan ae – Plan es
Sub egne T acheobion a – Plan es ascula s
Supe di isió Spe ma ophy a – Plan es de lla o s
Di isió Magnoliophy a – Plan es amb lo
Classe Liliopsida– Monoco iledònies
Subclasse Commelinidae
O d e Cype ales
Família Poaceae
Gène e Digi a ia Halle
Espècie Digi a ia sanguinalis (L.) Scopoli
Conside ada al 1977 pe Holm e al. (1977) com una de les es espècies amb
més impo ància a ni ell mundial. Al 1991, Ga cía i Fe nández-Quin anilla
(1991) de ineix Digi a ia sanguinalis com una de les 15 espècies de males
he bes més impo an s del món. Al 2002 cinquan a-sis països enien
documen ada aques a plan a com a mala he ba de en a es cul ius (Walke
and Tilley, 2002). A Espanya es oba disseminada pe o el e i o i (Villa ies,
1979).
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis In oducció
13
Taula 1.4. Relació dels p incipals cul ius a ni ell mundial i els co esponen s països en els que
s’ha documen a la p esència de Digi a ia sanguinalis (Holm e al., 1977). Els països en neg e a
són els que han documen a aques a espècie com a mala he ba p incipal del cul iu.
Cul iu Països
Canya de suc e Aus àlia, Cuba, India i Es a s Uni s.
A gen ina, B asil, Les Filipines i Taiwan.
Cacahue B asil, Colòmbia, India i Is ael.
Indonèsia, Taiwan i Es a s Uni s.
Co ó Is ael i Es a s Uni s.
Espanya, Swazilàndia i Tu quia.
Bla de mo o B asil, Canadà, Colòmbia, Is ael, I àlia, Mèxic, No a Zelanda,
Les Filipines, Espanya i Rússia.
Po ugal i Taiwan.
So go Colòmbia, Is ael, I àlia i Es a s Uni s.
Taiwan.
1.6.1. Gène e Digi a ia Halle
El gène e Digi a ia Halle pe any a la ibu de les Paniceae, de la sub amília
Panicoideae i de la amília de les Poàcies o G amínies. Comp èn a ni ell
mundial unes 220 espècies, dis ibuïdes pe les zones empe ades, opicals i
sub opicals dels dos hemis e is (Wa son i Dallwi z, 1992).
Les ulles són ípicamen linea s o lanceolades amb una lígula memb anosa.
Les in lo escències del gène e Digi a ia es an o mades pe un o més aïms
espici o mes, els quals es disposen en e icils o en la o ma al e na al lla g
d’un eix p incipal.
En els aïms hi ha les espigue es, en g ups de 2 a 4, amb la gluma in e io ,
gene almen eduïda, es disposa en o ma ex e na espec e el aquis del aïm.
El gène e Digi a ia p esen a ambé una lema supe io ca ilaginosa, glab a i
amb les o es memb anoses, gene almen hialines i plegades sob e la pàlea
supe io .
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis In oducció
14
1.6.2. Desc ipció mo ològica de Digi a ia sanguinalis
• Es uc u es ege a i es
Digi a ia sanguinalis és una plan a d’alçada en e 10 i 30 cm (Hä lige i
Basilea, 1972), enca a que s’han oba indi idus de ins a 60 cm. Fo ma
ma es (Bolòs e al., 1993), que li su en de la base de les iges, que
solen se geniculades, ascenden s, e ec es, obus es i glab es.
No malmen es an doblegades b uscamen a p op de la base, on els
nusos in e io s enen la capaci a d’eme e a els ad en ícies o b o s
aplana s al e a. Els seus en enusos, de cilínd ics a canalicula s, poden
e ins a 10 cm de longi ud (Gi aldo Cañas, 2005). Els nusos són
glab es i de colo cas any osc.
Les beines solen se més cu es que els en enusos i glab escen s,
especialmen les beines in e io s (Beh end i Han , 1979). Les lígules són
memb anoses, p imes i i egula men den ades, an menys de 3 mm de
lla gada (Gi aldo Cañas, 2005) i la se a colo ació és e da amb algunes
onali a s de e mells o iole es (Beh end i Han , 1979).
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Objec ius
21
L’ús in ensiu i con inu d’he bicides po p o oca l’apa ició de esis ències en les
plan es de males he bes p esen s al camp. Des que s’han inco po a en els
cicles de cul iu de la Regió Pampeana (A gen ina) a ie a s de cul ius esis en s
a l’he bicida gli osa , la p oducció s’ha basa en l’ús de la semb a di ec e, mo iu
pel qual s’emp a de mane a u inà ia la ma è ia ac i a gli osa pe al con ol de
les males he bes.
La conjunció d’aques s ac o s ha mo i a la eali zació d’aques es udi, on es
ol du a e me un eball p elimina pe de e mina si han desen olupa
ole àncies al gli osa uns bio ips de la mala he ba amb impo ància mundial
Digi a ia sanguinalis (L.) Scop., p oceden s d’un camp de soja de la Regió
Pampeana on s’hi an aplicacions egula s de gli osa des de a anys.
Pe e -ho, s’ha e un es udi inicial de la ge minació de Digi a ia sanguinalis, i
pos e io men s’han inicia els assajos pe de e mina l’e ec e de l’aplicació de
di e en s dosis de gli osa sob e D. Sanguinalis, segons l’es adi enològic de la
plan a i la p ocedència de la lla o o bio ip (Regió Pampeana i Vallès O ien al).
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Objec ius
22
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Ma e ial i Mè odes
23
3. MATERIAL I MÈTODES
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Ma e ial i Mè odes
24
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Ma e ial i Mè odes
25
En l’es udi que es p esen a s’han di e encia dues g ans pa s. Una p ime a
basada en la ge minació de les plan es de Digi a ia sanguinalis p oceden s de
la Regió Pampeana de l’A gen ina i de la inca de To e Ma imon a Caldes de
Mon bui.
La segona ase de l’es udi s’ha cen a en el con ol del desen olupamen de
les plan es de D. sanguinalis, d’A gen ina i de Caldes, desp és de e
ac amen s amb l’he bicida Gli osa . Aques con ol s’ha du a e me amb les
plan es en di e en s ases de desen olupamen : lla o s, a una ulla, a 2-3 ulles
i a 3-4 ulles.
L’expe iència es a desen olupa en e els labo a o is d’Asseca Vege al i de
Biologia Vege al de l’Escola Supe io d’Ag icul u a de Ba celona del Campus
del Baix Llob ega de la UPC, en e el juliol del 2007 i el juny del 2008.
3.1. P epa ació i desin ecció de lla o s de Digi a ia sanguinalis
Es an selecciona pe a du a e me l’es udi dues poblacions de D.
sanguinalis, una que p o enia dels camps expe imen als de la Facul ad de
Ag onomía de la Uni e sidad de Buenos Ai es, A gen ina. En el momen de
colli -les, que a se l’ab il de 2007, no hi ha ia ins al·la cap cul iu al camp; an
a iba en bon es a a Cas ellde els al juliol de 2007.
Les al es lla o s e en de la inca de To e Ma imon, si uada a Caldes de
Mon bui (Ba celona), collides el no emb e de 2006. En ambdós casos les
lla o s p o enien de més d'un cen ena d'indi idus.
Un cop al labo a o i, les plan es aga ades a camp es an deixa asseca i,
pos e io men , es an des ia manualmen les lla o s de la es a de la plan a.
Les lla o s es an gua da en caixes pe i es de plàs ic degudamen
e ique ades.
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Ma e ial i Mè odes
26
Pe a la co ec e semb a de les lla o s de D. sanguinalis, p ime de o es a
de e mina el pes de lla o s a semb a a pa i del nomb e de plan es a
es udia , enin en comp e la elació coneguda que mil lla o s de D. sanguinalis
pesen 0,69 g (Galla e al., en p emsa), an en lla o s d’A gen ina com en les
de Caldes.
El següen pas a se la ne eja i desin ecció de les lla o s. Pe e -ho es a
p epa a un ub d’assaig amb ap de osca amb una solució d’hipoclo i sòdic
(NaClO) al 5% on s’hi an col·loca les lla o s. La mescla es a agi a
manualmen du an 10 minu s i, o segui , es col·locà un embu de Büchne de
id e amb placa po osa acobla a un Ki asa os, on s’hi aplicà el bui . Amb l’aju
de 2l d’aigua des il·lada i en el bui es e i à l’hipoclo i sòdic i al es pa ícules
que haguessin pogu queda amb les lla o s.
3.2. Ge minació de Digi a ia sanguinalis
3.2.1. Semb a de Digi a ia sanguinalis pel con ol de la ge minació
Es an p epa a unes plaques de Pe i es e ili zades de 9 cm de diàme e amb
pape de il e a la base, ambé es e ili za a la camb a de UV du an 5 minu s,
pe a la subjecció i ge minació de les lla o s. A cadascuna de les plaques s’hi
an a egi 3ml d’aigua des il·lada, amb l’ajuda d’una pipe a au omà ica, i
pos e io men , s’hi an col·loca en e 20 i 25 lla o s desin ec ades de D.
sanguinalis, epa ides i dis ibuïdes uni o memen pe o a la supe ície.
Conc e amen , es an col·loca a les plaques 582 lla o s d’A gen ina i 713 de
TM. L’expe iència es a du a e me en e el juliol i el se emb e del 2007.
Les plaques es an posa a ge mina a una camb a de ge minació amb
il·luminació, empe a u es i humi a s con olades. De les 9 a les 21 ho es
s’il·lumina a la camb a i es puja a la empe a u a ins a 30ºC. De les 21 a les 9
ho es e a el pe íode de osco i la empe a u a descendia ins als 20ºC. La
humi a es man enia semp e al 85%.
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Ma e ial i Mè odes
27
3.2.2. Me odologia de con ol de ge minació de Digi a ia sanguinalis
La ge minació de les lla o s de D. sanguinalis es a con ola , ano an el
nomb e de plan es ge minades pe placa, dià iamen a pa i del dia de semb a.
Es a conside a que una lla o ja es a a ge minada en el momen que, amb la
lupa binocula , s’obse a a l’apa ició de la pun a de la adícula. Es a ap o i a
el con ol esmen a pe ehid a a les plaques amb aigua des il·lada. El con ol
es a dona pe inali za als 12 dies desp és de la semb a.
3.3. Aplicació de Gli osa sob e plan es de Digi a ia sanguinalis
3.3.1. Semb a de Digi a ia sanguinalis pe ac amen s amb Gli osa
3.3.1.1. Semb a en placa pe a ac amen s en es adi de lla o i una ulla
Pe a semb a aques es lla o s es a segui el ma eix p ocedimen que en la
semb a en placa de inida an e io men (Veu e apa a 3.2.1). Pe a ac amen
sob e lla o s es an posa a ge mina 210 lla o s an d’A gen ina com de To e
Ma imon (TM a pa i d'a a), amb una dis ibució de 15 lla o s pe placa. Pe a
ac amen a una ulla es an col·loca 191 plàn ules d’A gen ina i 211 de TM,
dis ibuïdes ap oximadamen amb 10 plàn ules pe placa. Pos e io men les
plaques es an posa a la camb a en les condicions d’il·luminació i empe a u a
que s'han explica an e io men (Veu e apa a 3.2.1).
Cada placa es a iden i ica amb la p ocedència de la lla o (A gen ina o TM),
la da a de plan ació, l’es adi en el que s’ha ia ac a (0F o 1F) i un núme o de
la placa, pe acili a -ne el seguimen .
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Ma e ial i Mè odes
28
3.3.1.2. Semb a en sa a a pe a ac amen s en es adi 2-3 ulles i 3-4 ulles,
i pe a alua a iacions de la biomassa
Es an emp a 32 sa a es ec angula s de plàs ic du com a con enido pe a
du a e me aques a ase de l’es udi. Es a comp a amb qua e mides de
sa a es di e en s, enin una supe ície de 464 cm2, 600 cm2, 735 cm2 i 756
cm2, que es an eni en comp e pe e els càlculs de la dosi a aplica .
Com a subs a de c eixemen es a u ili za Subs a Uni e sal de Ja diland,
o ma pe una ba eja de o bes d’espagnum i cà ex, esco ça de pi i pe li a. Té
un 60% de ma è ia o gànica i un pH del 6,3. Es a humec a el subs a amb
aigua des il·lada i es a col·loca a les sa a es. Les lla o s de D. sanguinalis ja
desin ec ades es an ana disposan a sob e la e a, dis ibuïdes uni o memen
pe o a la sa a a.
Taula 3.1. Composició del Subs a Uni e sal Ja diland.
Ma è ia seca/peso de p oduc e b u 30%
Ma è ia o gànica/peso de p oduc e b u 60%
pH agua 6.3
Conduc i i a 41 mS/m
Re enció aigua/ olum 65%
NPK 19-13-3
Les sa a es es an posa a una camb a de ge minació amb il·luminació,
empe a u es i humi a s con olades, amb les ma eixes condicions que les
u ili zades pe al con ol de la ge minació de D. sanguinalis (Veu e apa a
3.2.1.)
Cada sa a a es a iden i ica amb la p ocedència de la lla o (A gen ina o To e
Ma imon) i un núme o de sa a a, pe acili a -ne el seguimen . A pa , es an e
uns esquemes on, abans de comença els con ols, s’hi a ma ca la si uació
de cada plàn ula i se li a assigna un núme o a cadascuna d’elles.
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Ma e ial i Mè odes
29
3.3.2. Dosis d’aplicació de Gli osa
Pe a les aplicacions he bicides d’aques es udi es a emp a gli osa al 36%
(Roundup, Monsan o S.A.). Les dosis d’aplicació es an es abli a pa i de la
dosi ecomanada pe Monsan o S.A. a la ma eixa e ique a del p oduc e, que
d’a a en enda an anomena em x, on es diu que pe a he bes anuals de ulla
es e a, quan es agi a uixa amb un pul e i zado amb una p essió in e io a
2.5 kg/cm2, les dosis a aplica és de 5 ml de Roundup Plus pe 1 l de solució
amb aigua des il·lada (caldo). També especi iquen que això pe una hec à ea
co espon a 500 l de caldo.
A pa i d’aquí es an p e ixa unes dosis de ac amen que an se de 1/4x,
1/2x, 3/4x, x, 2x, 4x, 8x i 16x, o i que no semp e en o es les ongades de
plan acions es a eballa amb o es les dosis desc i es.
Taula 3.2. Dosi d’aplicació de gli osa segons la nomencla u a es able a (m.a. = ma è ia
ac i a).
Nomencla u a Dosi de Roundup
(l/ha)
Dosi de gli osa
(g m.a./ha)
0 0 0
1/4x 0,625 225
1/2x 1,25 450
3/4x 1,875 675
X 2,5 900
2x 5 1800
4x 10 3600
8x 20 7200
16x 40 14400
La p epa ació de les dosis d’aplicació es a du a e me en el càlcul de la
solució que es necessi a a pe a la dosi més ele ada, en aques cas 16x
(Eq.1), i a pa i d’aques caldo es an ana en dilucions a la mei a pe ana
ob enin les al es dosis que es eque ien, excep e en la concen ació 3/4x, en
què es a ha e de e de nou diluin 3.75 ml de Gli osa en 1 l de caldo.
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Ma e ial i Mè odes
30
lRoundUp/ ml 80
caldol1
)( ecomena RoundUp ml 5
16aplicaciód' Dosi 16x =⋅= (Eq. 1)
A pa , es a e el Con ol que es a du a e me en un caldo només amb
aigua des il·lada i aplican sob e la sa a a el olum de caldo especi icada a
l’e ique a, que se ia igual que en les al es dosis d’aplicació.
El olum de caldo a aplica enia de e mina pe la supe ície de les sa a es o
les plaques a ac a , seguin el càlcul exp essa a l’Eq. 2, posan com exemple
l’aplicació en placa.
acaldo/plac ml 0.318
l 1
ml 1000
placa 1
m 0.00636
m 10000
ha 1
ha 1
caldo de l 500 2
2=⋅⋅⋅ (Eq. 2)
Taula 3.3. Volum a aplica de caldo d’he bicida exp essa en ml segons la supe ície dels
di e en s con enido s amb els que es a eballa en l’es udi.
Tipus de
con enido
Supe ície
(cm2)
Volum de caldo
a aplica (ml)
Placa de Pe i 63.6 0.318
Sa a a1 464 2.32
Sa a a2 600 3
Sa a a3 735 3.675
Sa a a4 756 3.78
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Ma e ial i Mè odes
37
• Va iació en el nomb e de ulles ins als 10 DDT (∆D10) i als 20 DDT
(∆D20) (D10= nomb e de ulles als 10 DDT, D20= nomb e de ulles als
20 DDT, D0= nomb e de ulles el dia de ac amen )
D0
D0D10
∆D10
−
= (Eq. 6)
D0
D0D20
∆D20
−
= (Eq. 7)
• Fac o de esis ència (FR). Es ac a d’un índex que es calcula pe
compa a el g au de esis ència en e di e en s poblacions (Moss, 1999).
Es conside a que hi ha un al ni ell de esis ència quan FR>10. En can i,
ambé exis eix l’anomena baix ni ell de esis ència, més di ícil de de ini
i en alguns casos subjec iu (Heap, 2005), ja que és con osa la de inició
de esis ència enin en comp e el que cons i ueix la a iació na u al de
les poblacions i el que po se una esis ència de ni ell baix.
esuscep ibl població DR50
esis en població DR50
FR = (Eq. 8)
Els càlculs de %G, %M, %S, ∆D10, ∆D20 i FR, i els g à ics p esen a s en aques
eball s’han desen olupa amb l’ajuda del p og ama Mic oso Excel de
Mic oso O ice XP P o essional amb F on Page.
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Ma e ial i Mè odes
38
3.5. T ac amen de les dades
3.5.1. Anàlisi de la a iància i sepa ació de mi janes
S’ha segui un disseny de blocs a l’a za , conside an com a ac o s de a iació
el ac amen amb gli osa i la p ocedència de la lla o .
Pe a alo a les a iacions de les a iables esmen ades en unció del
ac amen aplica , la p ocedència de la lla o i l’es adi enològic, s’ha du a
e me un anàlisi de la a iància. El ac amen es adís ic s’ha eali za amb el
paque in o mà ic es adís ic SAS/STAT (SAS Ins i u e, 1992). S’ha emp a el
p ocedimen GLM pe anali za la a iància. Això s’ha complimen a amb el es
de sepa ació de mi janes de Tukey. Pe aques s ac amen s es adís ic les
dades en o ma de pe cen a ge ( an pe cen i an pe u) anali zades an se
ans o mades a a csinus de la a iable en an pe u.
A pa i de l’anàlisi de la a iància s’ha ob ingu el alo de F, amb la p obabili a
de cada ac o o combinació de ac o s, en o s el pa àme es de ini s.
El es de Tukey s’ha u ili za pe conèixe les di e ències signi ica i es en e
mi janes, p enen com a lími una p obabili a in e io a 0,05.
3.5.2. Co bes dosi- espos a
Di e en s expe iències han demos a que quan les plan es es ac en amb
he bicides els e ec es obse a s queden desc i s aonablemen bé amb co bes
logís iques de dosi- espos a (S eibig, 2003). Les co bes es ànda ds de dosi-
espos a es de ineixen pe qua e pa àme es:
D Lími supe io de la espos a de la plan a.
C Lími in e io de la espos a de la plan a.
ED50 Dosi necessà ia pe a iba a la espos a mi ja en e el lími supe io i l’in e io .
B Penden de la co ba en el pun de ED50.
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Ma e ial i Mè odes
39
Figu a 3.1. Co ba de dosi- espos a log-logís ica, on els pa àme es són: D=50, C=2, ED50=1,
B=2 (Fon : S eibig, 2003).
Les co bes logís iques de dosi- espos a es poden exp essa seguin la següen
unció (S eibig e al., 1993):
B
50
ED
z
1
CD
Cy
+
−
+= (Eq. 9)
O bé, u ili zan el loga i me de la dosi, passan -se a anomena co ba dosi-
espos a log-loga í mica:
()
))ln(ED(ln(z)Bexp1
CD
Cy
50
−⋅+
−
+= (Eq. 10)
On y co espon a la espos a de la plan a (ex.: %mo ali a ) i z a la dosi de l’he bicida.
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Ma e ial i Mè odes
40
Mi jançan el paque in o mà ic es adís ic SAS i el seu p ocedimen NLIN
( eg essió no lineal), s’ha e una eg essió de les a iables anali zades
an e io men ( eu e Apa a 3.4.) que ens pe me à conèixe els alo s dels
pa àme es de la co ba. D’aques a mane a es disposa à del alo s dels
pa àme es pe als ac amen s, segons la ase de desen olupamen en què
s’han ac a i la p ocedència de la lla o .
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Resul a s
41
4. RESULTATS
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Resul a s
42
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Resul a s
43
4.1. A aluació de la ge minació de lla o s de Digi a ia sanguinalis
A con inuació es de allen els pa àme es que an e e ència a la ge minació
acumulada de lla o s de D. sanguinalis p oceden s an d’A gen ina com de
To e Ma imon. Es donen dades de es expe imen s en què es a con ola la
ge minació (P1, P2 i P3) .
Taula 4.1. Ge minació de lla o s de D. sanguinalis, segons la da a de semb a i la p ocedència.
Es p esen a ambé el pe cen a ge de ge minació pels dies 4 i 8 des que es posen a ge mina
(DDS= dies desp és de la semb a).
P o a P ocedència Nº de lla o s
semb ades
% ge minació
4 DDS
% ge minació
8 DDS
A g 200 47.5 71.5
P1 TM 403 52.85 96.77
A g 382 76.70 81.68
P2 TM 310 67.42 89.68
A g 30 73.33 90
P3 TM 30 46.67 96.67
A pa i de les dades p esen ades a la Taula 4.1. es eu que les lla o s
p oceden s de la Pampa enen un pe cen a ge de ge minació meno que les de
To e Ma imon, ui dies desp és d’ha e -les posa a ge mina . En aques
in e al de emps, les lla o s de D. sanguinalis p oceden s de la egió
Pampeana de l’A gen ina p esen en un pe cen a ge de ge minació d’en e el
71.5 i el 90%. En el cas de les de To e Ma imon, aques pe cen a ge a des de
89.68 a 96.77.
En e una eg essió no lineal de cadascuna de les p o es i p ocedències
eali zades s’han ob ingu els alo s es ima s de les a iables dependen i
independen que s’exp essen en la Taula 4.2.
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Resul a s
44
Taula 4.2. Pa àme es es ima s de eg essió no lineal de les dades de ge minació de D.
sanguinalis (A g= A gen ina, TM=To e Ma imon, y= a iable dependen , x= a iable
independen , DDS = dies desp és de la semb a, R2= coe icien de eg essió).
P o a Va iable Pa àme e es ima Valo P obabili a R2
P1 A g % ge minació (y) -0.26719 -3.79 0.0090 0.9743
DDS (x) 0.21881 7.37 0.0003
DDS2 (x2) -0.01126 -4.61 0.0037
TM % ge minació (y) -0.43240 -3.92 0.0078 0.9791
DDS (x) 0.30641 6.59 0.0006
DDS2 (x2) -0.01299 -3.39 0.0146
P2 A g % ge minació (y) -0.29004 -2.01 0.0905 0.9201
DDS (x) 0.32653 5.38 0.0017
DDS2 (x2) -0.02005 -4.01 0.0070
TM % ge minació (y) -0.32258 -6.78 0.0005 0.9934
DDS (x) 0.31792 15.86 <.0001
DDS2 (x2) -0.01728 -10.47 <.0001
P3 A g % ge minació (y) -0.49820 -4.24 0.0081 0.9756
DDS (x) 0.45805 7.65 0.0006
DDS2 (x2) -0.03177 -4.89 0.0045
TM % ge minació (y) -0.50393 -3.47 0.0179 0.9721
DDS (x) 0.41997 5.66 0.0024
DDS2 (x2) -0.02368 -2.95 0.0321
En e l’anàlisi de la signi icació de les dades mi jançan el Tes de Tukey (Taula
4.3.), s’ob é que pe un in e al de con iança del 95% la ge minació acumulada
de lla o s de D. sanguinalis no p esen en di e ències signi ica i es en elació a
la p ocedència de la lla o (TM o A g), an als 4 com als 8 DDS.
Taula 4.3. Sepa ació de mi janes (Tes Tukey) de ge minació acumulada als 4 i 8 DDS
(exp essada en an pe u). Els alo s de mi jana amb di e en lle a són signi ica i amen
di e en s a una P=0.05.
P ocedència Mi jana
4 DDS
Mi jana
8 DDS
TM 0.71a 0.95a
A g 0.67a 0.77a
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Resul a s
45
4.2. A aluació del pe cen a ge de ge minació desp és de e un ac amen
sob e lla o s de Digi a ia sanguinalis
Es olia de e mina el g au d’a ec ació que po gene a el gli osa si s’aplica
quan D. sanguinalis es oba en es a de lla o . En p incipi, en aques s
ac amen s no s’espe a ia que el gli osa p o oqui g ans can is en la espos a
ge mina i a de la plan a, ja que aques he bicida és d’acció sis èmica. Pe an ,
com que les plan es l'abso beixen pe les ulles, no s’espe a ien di e ències en
el pe cen a ge de ge minació de lla o s ac ades i con ol.
Taula 4.4. Ge minació (nº o al) de lla o s de D. sanguinalis so meses a di e en s dosis de
gli osa , en els 8 dies següen s a la col·locació en plaques. x = dosi ecomanada ( eu e ma e ial
i mè odes). P ocedència (A g = A gen ina, TM To e Ma imon).
P ocedència Dosi nº lla o s/
2 plaques D1 D2 D3 D4 D5 D6 D7 D8
A g 0 30 0 7 14 22 27 27 27 27
A g 0,25x 30 0 4 18 26 26 26 27 27
A g 0,5x 30 0 1 12 22 23 23 23 23
A g 0,75x 30 0 5 16 20 24 24 24 24
A g X 30 0 4 17 23 23 23 23 23
A g 2x 30 0 2 8 15 18 18 18 18
A g 4x 30 0 0 0 7 15 16 16 16
TM 0 30 0 2 15 23 26 27 29 29
TM 0,25x 30 0 3 13 22 25 26 27 27
TM 0,5x 30 0 1 18 21 24 24 24 24
TM 0,75x 30 0 0 16 24 25 25 26 27
TM X 30 0 0 17 22 26 26 26 26
TM 2x 30 0 2 11 20 23 24 24 24
TM 4x 30 0 0 2 10 15 19 19 19
Les lla o s de D. sanguinalis, an d’A gen ina com de To e Ma imon,
comencen a ge mina a pa i de les 30h d’es a a la camb a de ge minació. A
pa i d’aquí p esen en un c eixemen exponencial ins al ol an de les 120
ho es (5 dies). Quan se’ls hi ha aplica qualse ol de les dosis de gli osa el
compo amen , en la majo ia dels casos, en pe cen a ge de ge minació és mol
simila .
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Resul a s
46
En les plan es d’A gen ina, al cap de 8 dies d’ha e uixa , o s els ac amen s
en que s’ha aplica gli osa enen una meno ge minació. Aques a es eu
enca a més accen uada en els ac amen s 2x i 4x. El emps que iguen en
comença la ge minació és mol simila en o es les dosis, excep e en la dosi 4x
de gli osa sob e plan es A gen ines. En aques cas, les lla o s an es a 72
ho es ins a inicia la ge minació.
En lla o s de To e Ma imon, la ge minació dels di e en s ac amen s p esen a
una e olució de la ge minació mol simila en e ells, excep uan el g up de
ac amen 4x que es dis ancia de la es a amb cla eda als ui dies de
l’aplicació de gli osa . Aques a ma eixa dosi, jun amen amb la ecomanada (x),
inicien la ge minació un dia més a d que la es a de ac amen s.
Segons l’anàlisi de la a iància de les dades dels 4 DDS i 8 DDS, la espos a
en la ge minació de les lla o s desp és de l’aplicació del gli osa sí que
p esen a di e ències signi ica i es segons la dosi, no n’hi ha segons la
p ocedència de les lla o s ni segons la in e acció en e p ocedència i dosi. La
signi icació es de alla a les Taules 4.6 i 4.7.
Taula 4.5. Anàlisi de la a iància de la ge minació acumulada als 4 i 8 DDS, conside an com a
on s de a iació la p ocedència de la lla o , la dosi de ac amen i la in e acció en e aques es
dues. Anàlisi e amb les dades ans o mades amb (a csinus de la a iable en an pe u).
Fon de a iació Valo F P obabili a
4 DDS P ocedència 0.27 0.6116
Dosi 5.43 0.0044
In e acció 0.58 0.7381
8 DDS P ocedència 5.03 0.0417
Dosi 3.82 0.0181
In e acció 0.28 0.9365
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Resul a s
53
4.4.1. A aluació del nomb e de ulles
Taula 4.12. Va iació mi jana del nomb e de ulles (∆Di) del g up de ac amen 2-3Fa en el o al
de plan es de D. Sanguinalis de cada ac amen amb gli osa . Els equad es amb un guió (-)
ep esen en els ac amen s en què no hi ha dades. P ocedència (A g= A gen ina, TM= To e
Ma imon), x= dosi de gli osa ecomanada, ∆D10= a iació al dia 10, semp e espec e el dia de
ac amen (0 DDT).
P ocedència dosi ∆D10 ∆D20 ∆D30 ∆D40
A g con ol 0,40 0,89 1,34 2,04
A g 1/2x -0,04 -0,95 - -
A g 3/4x -0,27 -0,92 - -
A g x -0,03 -0,97 - -
A g 2x -0,12 -1,00 - -
A g 4x -0,33 -1,00 - -
A g 8x -0,65 -1,00 - -
TM con ol 0,32 0,36 0,08 0,08
TM 1/2x 0,04 -1,00 - -
TM 3/4x -0,06 -0,92 - -
TM x -0,14 -0,90 - -
TM 2x 0,07 -0,97 - -
TM 4x -0,33 -1,00 - -
TM 8x -0,80 -1,00 - -
Taula 4.13. Va iació mi jana del nomb e de ulles (∆Di) al g up de plan ació 2-3Fb en el o al de
plan es de D. Sanguinalis de cada ac amen amb gli osa . P ocedència (A g= A gen ina, TM=
To e Ma imon), x= dosi de gli osa ecomanada, ∆D10= a iació al dia 10, semp e espec e el dia de
ac amen (0 DDT).
P ocedència dosi ∆D10 ∆D20
A g con ol 0,27 0,69
A g 1/2x 0,03 -1,00
A g 3/4x -0,63 -1,00
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Resul a s
54
A g x -0,12 -1,00
TM con ol 0,29 1,01
TM 1/2x -0,20 -0,93
TM 3/4x -0,42 -1,00
TM x -0,64 -1,00
Pe eu e les di e ències que es poden dona en el nomb e de ulles de D.
sanguinalis segons la dosi de ac amen , es conside a an els inc emen s
d’aques alo pe cada plan a. Pe a o es les dosis aplicades de gli osa es
enen alo s de el inc emen des del dia de ac amen (0 DDT) als 10 dies de
ac amen (10 DDT), que a pa i d’a a co espond à a ∆D10, i el inc emen des
del 0 DDT ins als 20 dies del ac amen (20 DDT), que co espond à a ∆D20.
Taula 4.14. Anàlisi de la a iància de la a iació mi jana del nomb e de ulles als ∆D10 i ∆D20,
del g up de plan ació 2-3Fa, conside an com a on s de a iació la p ocedència de la lla o , la
dosi de ac amen i la in e acció en e aques es dues.
Fon de a iació Valo F P obabili a
∆D10 2-3Fa P ocedència 1.74 0.1874
Dosi 53.27 <.0001
In e acció 2.44 0.0242
2-3Fb P ocedència 11.76 0.0006
Dosi 84.28 <.0001
In e acció 10.69 <.0001
∆ D20 2-3Fa P ocedència 6.80 0.0093
Dosi 323.77 <.0001
In e acció 11.06 <.0001
2-3Fb P ocedència 0.17 0.6773
Dosi 426.13 <.0001
In e acció 1.48 0.2202
De l’anàlisi de la signi icació, se’n desp èn amb una con iança del 95% que als
10DDT de la població 2-3Fa i als 20 DDT de la població 2-3Fb, la a iació del
nomb e de ulles no ha ana lliga a la p ocedència de la lla o (Taules 4.13 i
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Resul a s
55
4.14), Si s’anali zen les dades en unció de la dosi aplicada de gli osa , sí que hi
ha signi icació en o es les poblacions.
Taula 4.15. Sepa ació de mi janes de la a iació mi jana del nomb e de ulles (exp essades en
an pe u), ∆D10 i ∆D20, segons la p ocedència de les lla o s de D. sanguinalis (Tes Tukey)
ac ades a es adi enològic 2-3 ulles (2-3Fa). Els alo s de mi jana amb di e en lle a són
signi ica i amen di e en s a una P=0.05 (Tes de Tukey).
P ocedència Mi jana
∆D10
Mi jana
∆D20
2-3Fa 2-3Fb 2-3Fa 2-3Fb
TM -0.10 a -0.23 b -0.77 b -0.53 a
A g -0.15 a -0.09 a -0.70 a -0.50 a
Taula 4.16. Sepa ació de mi janes de la a iació mi jana del nomb e de ulles (exp essades en
an pe u), ∆D10 i ∆D20, segons el ac amen aplica sob e les plan es de D. sanguinalis
(Tes Tukey) ac ades a es adi enològic 2-3 ulles (2-3Fa). Els alo s de mi jana amb di e en
lle a són signi ica i amen di e en s a una P=0.05 (Tes de Tukey).
Dosi Mi jana
∆D10
Mi jana
∆D20
2-3Fa 2-3Fb 2-3Fa 2-3Fb
Con ol 0.68 a 0.34 a 0.638 a 0.83 a
0.5x 0.00 b -0.04 b -0.97 b -0.95 b
0.75x -0.32 bc -0.55 c -0.919 b -1.00 b
X -0.15 b -0.40 c -0.93 b -1.00 b
2x -0.08 b - -0.98 b -
4x -0.53 c - -1.00 b -
8x -1.00 d - -1.00 b -
Tal com es po eu e en els esul a s ob ingu s de l’anàlisi de la a iància
mos a s en la Taula 4.16, en el g up de plan ació 2-3Fa als 10 DDT, els
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Resul a s
56
ac amen s con ol p esen en una a iació del nomb e de ulles
signi ica i amen di e en a la es a dels ac amen s. Passa el ma eix amb les
plan es ac ades amb les dosis de 4x i 8x.
A la població 2-3Fb el con ol, al igual que en l’al e població, es di e encia de la
es a. El ac amen 0.5x ambé en aques cas és di e en als al es.
Als 20 DDT, amb els esul a s ob ingu s de la sepa ació de mi janes mi jançan
el es de Tukey, les dues poblacions enen el con ol que es di e encia
signi ica i amen de la es a. To s els al es ac amen s són es adís icamen
iguals en e ells.
4.4.1.1. Co ba dosi- espos a
A la Figu a 4.3 es mos en les eg essions ob ingudes a pa i de les dades
quan s’han ac a amb gli osa en es adi 2-3 ulles, s’obse a que no hi ha
di e ències segons la p ocedència als 10 DDT, al com s’ha ob ingu de l’anàlisi
de la a iància e an e io men (Taula 4.14). Les dues uncions de eg essió
són mol semblan s en e elles, mos an alo s de a iació del nomb e de ulles
en plan es de To e Ma imon en o momen in e io a les a gen ines.
Als 20 DDT (Figu a 4.4) les a iacions en el nomb e de ulles ha disminuï
conside ablemen espec e als 10 DDT (ha hagu una disminució del nomb e de
ulles supe io al que hi ha ia el dia en que es a e el ac amen ). A la igu a
es po obse a que no hi ha di e ències segons la p ocedència, al com s’ha
ob ingu de l’anàlisi de la a iància e an e io men (Taula 4.14).
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Resul a s
57
‐1
‐0,8
‐0,6
‐0,4
‐0,2
0
012345678910
ln (dosi)
a iació nomb e de ulles ( an
pe u)
A g
TM
Figu a 4.3. Co ba dosi- espos a log-loga í mica del an pe u de a iació del nomb e de ulles
als 10 dies desp és de ac amen en plàn ules de D. sanguinalis d’A gen ina i de To e
Ma imon ac ades a es adi 2-3 ulles (2-3Fa). .
A g: a iació nomb e de ulles = -0.88+((-0.03+0.88)/(1+exp((2.28)·(ln(dosi)-ln(4649.7)))))
TM: a iació nomb e de ulles = -0.80+((-0.05+0.80)/(1+exp((11)·(ln(dosi)-ln(3729.5)))))
‐1
‐0,8
‐0,6
‐0,4
‐0,2
0
012345678910
ln (dosi)
a iació nomb e de ulles
( an pe u)
A g
TM
Figu a 4.4. Co ba dosi- espos a log-loga í mica del an pe u de a iació del nomb e de ulles
als 20 dies desp és de ac amen en plàn ules de D. sanguinalis d’A gen ina i de To e
Ma imon ac ades a es adi 2-3 ulles (2-3Fa). .
A g: a iació nomb e de ulles = -1+((-0.94+1)/(1+exp((43.69)·(ln(dosi)-ln(893.7)))))
TM: a iació nomb e de ulles = -1+((-0.91+1)/(1+exp((17.74)·(ln(dosi)-ln(1757.7)))))
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Resul a s
58
4.4.2. A aluació del pe cen a ge de mo ali a
A mesu a que es duia un con ol del nomb e de ulles pe plan a, s’ano a en les
plan es que ha ien mo , cada 10 dies. A pa i de les dades ob ingudes, s’ha
calcula el pe cen a ge de mo ali a de cada g up de ac amen .
Taula 4.17. Pe cen a ge de mo ali a p omig al g up de plan ació 2-3Fa en el o al de plan es
de D. sanguinalis de cada ac amen amb gli osa . P ocedència (A g= A gen ina, TM= To e
Ma imon), x= dosi de gli osa ecomanada, DDT= dies desp és de ac amen .
P ocedència Dosi 0 DDT 10 DDT 20 DDT 30 DDT 40 DDT
A g Con ol 0 2.04 2.04 4.00 4.00
A g 1/2x 0 14.89 95.74 - -
A g 3/4x 0 31.91 93.62 - -
A g X 0 11.11 98.15 - -
A g 2x 0 16.67 100 - -
A g 4x 0 36.17 100 - -
A g 8x 0 68.09 100 - -
TM Con ol 0 2.17 23.91 57.14 66.67
TM 1/2x 0 4.26 100 - -
TM 3/4x 0 2.53 12.08 - -
TM X 0 17.78 93.33 - -
TM 2x 0 6.67 97.78 - -
TM 4x 0 28.89 100 - -
TM 8x 0 82.22 100 - -
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Resul a s
59
Taula 4.18. Pe cen a ge de mo ali a (%M) al g up de plan ació 2-3Fb en el o al de plan es de
D. sanguinalis de cada ac amen amb gli osa . P ocedència (A g= A gen ina, TM= To e
Ma imon), x= dosi de gli osa ecomanada, DDT= dies desp és de ac amen .
P ocedència Dosi 10 DDT 20 DDT
A g con ol 3,70 7,41
A g 1/2x 17,59 100
A g 3/4x 68,52 100
A g x 35,19 100
TM con ol 12,04 9,26
TM 1/2x 31,48 94,44
TM 3/4x 46,61 100
TM x 67,44 100
Segons els esul a s ob ingu s desp és d’ha e e l’anàlisi de la a iància
mi jançan el es de Tukey, es po a i ma amb una con iança del 95%, que als
deu i in dies desp és de ac amen la espos a en la mo ali a segons la
p ocedència de la lla o no p esen a di e ències signi ica i es. En can i, sí que
ho a als deu dies de ac amen pe la dosi d’aplicació (Taula 4.19), en què les
plan es a les que s’hi ha aplica la dosi 8x han p esen a una mo ali a
signi ica i amen supe io a la es a.
Taula 4.19. Anàlisi de la a iància del nomb e de ulles a 10 i 20 DDT a les poblacions 2-3Fa i
2-3Fb, conside an com a on s de a iació la p ocedència de la lla o i la dosi de ac amen .
Anàlisi e amb les dades ans o mades (a csinus de la a iable en an pe u).
Es adi
Fenològic
Fon de
a iació
Valo
F
P obabili
a
10 DDT 2-3Fa P ocedència 0.49 0.5092
Dosi 12.48 0.0036
2-3Fb P ocedència 0.39 0.5745
Dosi 3.58 0.1612
20 DDT 2-3Fa P ocedència 0.63 0.4587
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Resul a s
60
Dosi 5.75 0.0257
2-3Fb P ocedència 0.86 0.4226
Dosi 71.07 0.0028
Taula 4.20. Sepa ació de mi janes del pe cen a ge de mo ali a (exp essades en an pe u)
segons la p ocedència de les lla o s de D. sanguinalis ac ades a es adi enològic 2-3 ulles
(2-3Fa). Els alo s de mi jana de cada columna amb di e en lle a són signi ica i amen
di e en s a una P=0.05 (Tes de Tukey).
Mi jana 10 DDT Mi jana 20 DDT
P ocedència 2-3Fa 2-3Fb 2-3Fa 2-3Fb
TM 0.23 a 0.41 a 0.89 a 0.90 a
A g 0.27 a 0.32 a 0.94 a 0.93 a
Taula 4.21. Sepa ació de mi janes del pe cen a ge de mo ali a (exp essades en an pe u)
segons el ac amen de les plan es de D. sanguinalis ac ades a es adi enològic 2-3 ulles (2-
3Fa). Els alo s de mi jana de cada columna amb di e en lle a són signi ica i amen di e en s
a una P=0.05 (Tes de Tukey).
Mi jana 10 DDT Mi jana 20 DDT
Dosi 2-3Fa 2-3Fb 2-3Fa 2-3Fb
Con ol 0.02 b 0.08 a 0.13 b 0.08 b
0.5x 0.10 b 0.25 a 0.99 ab 0.99 a
0.75x 0.18 b 0.58 a 0.62 ab 1.00 a
X 0.15 b 0.51 a 0.96 ab 1.00 a
2x 0.12 b - 0.99 ab -
4x 0.32 b - 1.00 a -
8x 0.76 a - 1.00 a -
Les dues poblacions es udiades han p esen a un pe cen a ge de mo ali a als
10 i 20 DDT sense di e ències signi ica i es segons la p ocedència de la lla o .
Sí que hi ha di e gències segons el ac amen de gli osa aplica , excep e als
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Resul a s
61
10 DDT de la població 2-3Fb. Si es compa en els ac amen s de cadascuna de
les dues poblacions, es po eu e que les espos es són mol simila s.
Als 10 DDT no hi ha di e ències signi ica i es en e els ac amen s in e io s a
8x (no inclós), a les poblacions 2-3Fa i 2-3Fb. Als 20 DDT hi ha di e ències
en e ac amen s a la població 2-3Fa, pe ò aques es són lleuge es (P=0,0257),
en can i a la població 2-3Fb el con ol és di e en de la es a de ac amen s.
4.4.2.1. Co ba dosi- espos a
A la Figu a 4.5 es mos en les eg essions ob ingudes a pa i de les dades de
mo ali a quan s’han ac a amb gli osa en es adi 2-3 ulles (2-3Fa), s’obse a
que no hi ha di e ències segons la p ocedència als 20 DDT, al com s’ha
ob ingu de l’anàlisi de la a iància e an e io men (Taula 4.19). Les dues
uncions de eg essió són mol semblan s en e elles, excep e a la dosi 675 g
m.a./ha (ln(dosi)=6.51), en què la població de To e Ma imon p esen a una
mo ali a mol baixa. En gene al, als 20 DDT el pe cen a ge de mo ali a ha
es a p ope a 100%.
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Resul a s
62
0
20
40
60
80
100
012345678910
ln (dosi)
% mo ali a
A g
TM
Figu a 4.5. Co ba dosi- espos a log-loga í mica del pe cen a ge de mo ali a als 20 dies
desp és de ac amen en plàn ules de D. sanguinalis d’A gen ina i de To e Ma imon ac ades
a es adi 2-3 ulles (2-3Fa). .
A g: % mo ali a = 94.39+((100.2-94.39)/(1+exp((-2.20)·(ln(dosi)-ln(1205.8)))))
TM: % mo ali a = 6.75+((99.27-6.75)/(1+exp((-19)·(ln(dosi)-ln(781.8)))))
4.5. A aluació de l’e ec e de l’aplicació de di e en s dosis de gli osa
sob e plan es de Digi a ia sanguinalis a es adi 3-4 ulles
En les plan es que s’han ac a amb gli osa a es adi 3-4 ulles se’ls a e un
con ol del nomb e de ulles i de la mo ali a al dia de ac amen , i als 10 i 20
dies.
4.5.1. A aluació del nomb e de ulles
En aques cas, en ac amen sob e 3-4 ulles, ambé es a à l’anàlisi de les
dades a pa i de les a iacions en el nomb e de ulles de D. sanguinalis. Pe a
o es les dosis aplicades de gli osa es enen alo s de a iació des del dia de
ac amen (0 DDT) als 10 dies de ac amen (10 DDT), que a pa i d’a a
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Resul a s
69
A la Figu a 4.8 es mos en les eg essions ob ingudes a pa i de les dades de
mo ali a quan s’han ac a amb gli osa en es adi 2-3 ulles (2-3Fa), s’obse a
que no hi ha di e ències segons la p ocedència als 20 DDT, al com s’ha
ob ingu de l’anàlisi de la a iància e an e io men (Taula 4.26). Les dues
uncions de eg essió són mol semblan s en e elles, p esen an pe a o es les
dosis un pe cen a ge de mo ali a supe io les plan es de To e Ma imon
espec e les a gen ines, excep e en la dosi de 900 g m.a./ha (ln(dosi)=6.80) en
què s’en ec euen.
0
20
40
60
80
100
012345678910
ln (dosi)
% mo ali a
A g
TM
Figu a 4.8. Co ba dosi- espos a log-loga í mica del pe cen a ge de mo ali a als 20 dies
desp és de ac amen en plàn ules de D. sanguinalis d’A gen ina i de To e Ma imon ac ades
a es adi 2-3 ulles. .
A g: % mo ali a = 75.8+((97.4-75.8)/(1+exp((-25.46)·(ln(dosi)-ln(875.8)))))
TM: % mo ali a = 82.35+((99-82.35)/(1+exp((-20)·(ln(dosi)-ln(924.4)))))
4.6. Biomassa
Les dades que es mos en a con inuació es calcula en emp an com a uni a s
expe imen als les sa a es, que con enien un nomb e d’en e 53 i 54 plan es de
D. sanguinalis.
Taula 4.29. Biomassa o al de cada sa a a (exp essada en g/sa a a) i pe cen a ge de mo ali a
(en cu si a) de plan es de D. sanguinalis de la població 2-3Fb ac ades amb gli osa .
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Resul a s
70
P ocedència dosi 10 DDT 20 DDT
A g con ol
0,038 (3,70%) 0,058 (7,41%)
A g 1/2x
0,027 (17,59%) 0 (100%)
A g 3/4x
0,013 (68,52%) 0 (100%)
A g x
0,024 (35,19%) 0 (100%)
TM con ol
0,034 (12,04%) 0,073 (9,26%)
TM 1/2x
0,024 (31,48%) 0,001(94,44%)
TM 3/4x
0,01 (46,61%) 0 (100%)
TM x
0,017 (67,44%) 0(100%)
Als 20 DDT en els dos ac amen s con ol han mos a un c eixemen de la
biomassa. En can i, la es a de ac amen s han pe du o a la biomassa,
excep e el 0.5x de To e Ma imon, en què el pes ha disminuï conside ablemen
degu a l’ele ada mo ali a que ha so e .
Taula 4.30. Anàlisi de la a iància de la ge minació acumulada als 4, 8 i 13 DDS, conside an
com a on s de a iació la p ocedència de la lla o , la dosi de ac amen i la in e acció en e
aques es dues. Anàlisi e amb les dades ans o mades (a csinus de la a iable en an pe u).
Fon de a iació Valo F P obabili a
10 DDT P ocedència 20.17 0.0206
Dosi 116.56 0.0013
20 DDT P ocedència 1.18 0.3560
Dosi 78.82 0.0024
Taula 4.31. Sepa ació de mi janes de la biomassa (exp essada com g/54 plan es) segons la
p ocedència de les lla o s de D. sanguinalis ac ades a es adi enològic 2-3 ulles (2-3Fb). Els
alo s de mi jana de cada columna amb di e en lle a són signi ica i amen di e en s a una
P=0.05 (Tes de Tukey).
P ocedència Mi jana
10 DDT
Mi jana
20 DDT
TM 0.02 b 0.02 a
A g 0.03 a 0.01 a
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Resul a s
71
Taula 4.32. Sepa ació de mi janes de la biomassa (exp essada com g/54 plan es) segons el
ac amen sob e plan es de D. sanguinalis ac ades a es adi enològic 2-3 ulles (2-3Fb). Els
alo s de mi jana de cada columna amb di e en lle a són signi ica i amen di e en s a una
P=0.05 (Tes de Tukey).
Dosi Mi jana
10 DDT
Mi jana
20 DDT
Con ol 0.04 a 0.07 a
0.5x 0.03 b 0.00 b
0.75x 0.01 c 0.00 b
x 0.02 b 0.00 b
Segons les dades ob ingudes de la sepa ació de mi janes mi jançan el es de
Tukey, no hi ha di e ències signi ica i es en la espos a en biomassa segons la
p ocedència de les lla o s de D. sanguinalis, ni als 10 ni als 20 DDT.
En can i, si es busquen les di e gències segons el ac amen aplica , als 10
DDT es di e encien en e sí signi ica i amen els ac amen s con ol, el 0.75x, i
els 0.5x i x. Al con ol e als 20 DDT, la dosi con ol p esen a di e ències
signi ica i es amb la es a de ac amen s.
4.7. Dosi DR-50
A pa i de les eg essions e es pe ob eni les uncions que de ineixen les
co bes log-loga í miques de dosi- espos a, s’ha ob ingu el alo del pa àme e
DR-50. Es ac a de la dosi o quan i a de gli osa (g m.a.·ha-1) necessà ia pe a
edui la espos a al 50% de la plan a en on de l’he bicida que se li aplica.
Tal com es po eu e a la Taula 4.33, en la majo ia dels casos es necessi a
menys dosi de gli osa pe eni un e ec e del 50% si l’aplicació es a en es adis
enològics més a ança s.
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Resul a s
72
Taula 4.33. Valo s de dosi necessà ia pe a iba a la espos a mi ja en e el lími supe io i
l’in e io dosi (DR50) i la suma de quad a s (Xi2) ob inguda al cacula les eg essions
co esponen s a les poblacions de D. sanguinalis ac ades en es adi de lla o , 1 ulla, 2-3 ulles
(2-3Fa) i 3-4 ulles. També s’a egeix el alo de ac o de esis ència (FR). P ocedència (A g =
A gen ina, TM= To e Ma imon).
Lla o (a) Es adi 1 ulla(b) Es adi 2-3 ulles(c) Es adi 3-4 ulles(c)
P ocedència A g TM A g TM A g TM A g TM
DR50 1534.2 3146.4 821,7 2759,9 1205,8 781,8 875,8 924,4
Xi2 0,01 0,0002 0,01 0,004 8,11 3,23 343,2 140,1
FR 0.49 1 0.30 1 1.54 1 0.95 1
(a)Dades a 8 dies desp és de ac amen . (b)Dades a 13 dies desp és de ac amen . (c)Dades a
20 dies desp és de ac amen .
Taula 4.34. Valo s de dosi necessà ia pe a iba a la espos a mi ja en e el lími supe io i
l’in e io dosi (DR50) i la suma de quad a s (Xi2) ob inguda al cacula les eg essions
co esponen s a les poblacions de D. sanguinalis ac ades en es adi 2-3 ulles (2-3Fa) i 3-4
ulles. També s’a egeix el alo de ac o de esis ència (FR). P ocedència (A g = A gen ina,
TM= To e Ma imon).
∆D10 ∆D20
2-3Fa 3-4F 2-3Fa 3-4F
P ocedència A g TM A g TM A g TM A g TM
DR50 4649,7 3729,5 893,7 1757,7 5084,3 4141,6 438,3 428,7
Xi2 0,0003 0,02 0,01 0,001 0,0003 0,0002 0,007 0,01
FR 1.25 1 0.51 1 1.23 1 1.02 1
En o s els es adis enològics en què s’ha es udia l’e ec e del gli osa , s’ha
necessi a una majo dosi DR50 sob e la mo ali a en lla o s i plan es
p oceden s de TM que en les a gen ines, excep e a es adi 2-3 F. Pe aques
mo iu el ac o de esis ència (FR) semp e és in e io a 1, excep e en el cas
esmen a .
Com e a d’espe a , a es adi lla o es necessi a més quan i a de gli osa pe
a ec a a la mo ali a o supe i ència de les lla o s. En can i, a es adi 1 ulla la
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Resul a s
73
DR50 disminueix, ja que la plan a és mol jo e i, pe an , més dèbil. A pa i
d’aquí, a es adi 2-3 i 3-4 ulles, la DR50 es man é o és lleuge amen in e io ,
excep e en el cas de plan es p oceden s d’A gen ina a ase de 2-3 ulles.
Si el que s’anali za és la a iació del nomb e de ulles el FR és supe io a 1 en
o s els casos, menys als 10 DDT i es adi enològic 3-4 ulles en què és in e io .
No es po a i ma si els alo s de FR són signi ica i amen di e en s a 1, pe
de e mina si hi ha indicis de esis ències en alguna de les poblacions
es udiades.
Pe a ec a a la a iació del nomb e de ulles, quan les aplicacions es an a
es adi 2-3 ulles és necessà ia una DR50 més ele ada en compa ació amb 3-4
ulles. Això po se degu a que la a iació del nomb e de ulles és majo quan
les plan es de D. sanguinalis es an en es adi 2-3 ulles que en 3-4 ulles (a
pa i de les 3 ulles alen eixen el c eixemen ), d’aques a mane a és necessi a
menys quan i a de gli osa pe a ec a al seu desen olupamen .
4.8. Mo ali a segons l’es adi enològic de Digi a ia sanguinalis
S’ha a alua la espos a en la mo ali a que ha p esen a D. sanguinalis al
ac amen amb gli osa a la dosi ecomanada (x= 800 g m.a./ha), segons
l’es adi de desen olupamen enològic en què s’ha e el ac amen amb
l’he bicida.
El alo de mo ali a del ac amen x s’ha conside a espec e al del con ol,
pe no conside a l’e o expe imen al i l’e ec e de l’a za en les dades que
s’u ili za an pe e l’anàlisi.
Taula 4.35. Mi jana del pe cen a ge de mo ali a (en an pe u) als 10 DDT de D. sanguinalis,
pel ac amen x, segons la p ocedència de la lla o i l’es adi enològic en què s’ha aplica el
gli osa .
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Resul a s
74
Mo ali a ( an pe u)
Es adi enològic A g TM
lla o 0,07 0,24
1F 0,58 0,23
2-3Fa 0,12 0,12
2-3Fb 0,32 0,65
3-4F 0,21 0,23
Taula 4.36. Anàlisi de la a iància de la mo ali a (en an pe u) als 10 DDT de D. sanguinalis,
pel ac amen x, conside an com a on s de a iació la p ocedència de la lla o , l’es adi
enològic en què s’ha e el ac amen i la in e acció en e aques es dues. Anàlisi e amb les
dades ans o mades (a csinus de la a iable en an pe u).
Fon de a iació Valo F P obabili a
P ocedència 0.59 0.4500
Es adi enològic 10.01 <.0001
In e acció 5.49 0.0018
De l’anàlisi de la signi icació, se’n desp èn amb una con iança del 95% que el
pe cen a ge de mo ali a no ha ana lliga a la p ocedència de la lla o (Taules
4.35 i 4.36), Si s’anali zen les dades en unció de l’es adi enològic en què s’ha
aplica el gli osa , sí que hi ha signi icació en o es les poblacions.
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Discussió de Resul a s
75
5. DISCUSSIÓ DE RESULTATS
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Discussió de Resul a s
76
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Discussió de Resul a s
77
5.1. Ge minació de Digi a ia sanguinalis
Inicialmen , es a e un es udi de la ge minació de les lla o s de D.
sanguinalis, en què als 8 dies desp és de posa -se a camb a de ge minació les
lla o s p oceden s de la egió Pampeana de l’A gen ina p esen en un
pe cen a ge de ge minació d’en e el 71.5 i el 90%, i en les p oceden s de To e
Ma imón, aques pe cen a ge a des de 89.68 a 96.77. No hi ha di e ències
signi ica i es en la ge minació de les lla o s segons la se a p ocedència.
Hal o son i Gue in (2003), en la se a desc ipció de l’espècie D. sanguinalis,
diuen que el pe cen a ge de ge minació sob e el o al de les que hi ha al banc
de lla o s del sòl és d’en e 95 i 98%. Tenin en comp e que les lla o s
es udiades han es a aga ades de les plan es, assecades i emmaga zemades
un lla g pe íode de emps, hau an pe du capaci a ge mina i a i pe això els
pe cen a ges ob ingu s han es a lleuge amen in e io s.
Les lla o s de D. sanguinalis, an d’A gen ina com de To e Ma imon, an
comença a ge mina a pa i de les 30h d’es a a la camb a de ge minació, en
els casos en que s’ha ien ac a amb gli osa i en els que no. Hal o son i
Gue in (2003) ha ien desc i que aques a espècies inicia la se a ge minació
abans de 48h d’ha e -se semb a .
5.2. E ec e del gli osa sob e lla o s de Digi a ia sanguinalis
Als 8 DDT les plan es ac ades en es adi de lla o p esen en di e ències
signi ica i es segons la se a p ocedència i segons el ac amen que se’ls hi ha
aplica .
El pe cen a ge de ge minació de les lla o s de la Regió Pampeana a ana de
53.3% al 90% (con ol) i les de To e Ma imon a ana del 63.3 al 96.7%,
co esponen s en els dos casos a les dosis de 3600 g m.a./ha i con ol,
espec i amen .
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Discussió de Resul a s
78
La DR50 pel bio ip d’A gen ina és de 1534 g m.a./ha i pel de To e Ma imon
s’ha necessi a més del doble de dosi de gli osa (3146 g m.a./ha). El ac o de
esis ència, pe an , és in e io a 1, indican que el bio ip de la Regió
Pampeana no mos a indicis de ole ància pe a pe cen a ge de ge minació
quan s’ha e ac amen sob e lla o s.
Tenin en comp e que el gli osa és un he bicida d’acció sis èmica i d’aplicació
en pos eme gència, en aques es adi enològic no hau ien d’apa èixe
di e ències segons el ac amen . Això segu amen és degu a l’e ec e que é
sob e les plan es ja ge minades el gli osa esidual que queda a les plaques de
Pe i, que en a en con ac e amb les ulles quan comencen a so i i la plan a
enca a no ha aga a alçada. Pu icelli i Tuesca (2005) an a i ma que no es
con ola l’e adicació de les males he bes si s’u ili za un he bicida no esidual,
com el gli osa , abans de la ge minació de les lla o s.
5.3. E ec e del gli osa sob e Digi a ia sanguinalis a es adi 1 ulla
En ac amen s a es adi enològic una ulla, el pe cen a ge de mo ali a del g up
con ol a de 0% en plan es TM al 3% en plan es A g, i en el ac amen 4x
(3600 g i.a./ha) a de 90% en plan es A g al 100% en plan es TM.
Als 13 DDT no hi ha di e ències signi ica i es en la mo ali a segons la
p ocedència de la lla o , pe ò sí segons el ac amen de gli osa . El ac amen
4x és signi ica i amen di e en a la es a. El 2x ambé és di e en als al es
ac amen s excep e amb x. Els g ups con ol, 1/4x i 1/2x p esen en una
espos a signi ica i amen di e en a la es a, excep e amb el ac amen 0.75x.
La DR50 pel bio ip d’A gen ina és de 822 g m.a./ha i pel de To e Ma imon s’ha
necessi a més del doble de dosi de gli osa (2760 g m.a./ha). D’aques a
mane a el ac o de esis ència és mol in e io a 1, pe la qual cosa es po
a i ma que el bio ip de l’A gen ina no mos a indicis de ole ància quan s’ha e
ac amen sob e D. sanguinalis a es adi 1 ulla.
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Conclusions
85
6. CONCLUSIONS
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Conclusions
86
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Conclusions
87
S’ha anali za la espos a de D.sanguinalis a l’he bicida gli osa aplica en
di e en s es adis enològics de les plan es, compa an dos bio ips, un p oceden
de la Regió Pampeana (possible ole ància al gli osa ) i l’al e del Vallès
O ien al (suscep ible al gli osa ).
La ge minació de les lla o s de D. sanguinalis no p esen a di e ències
signi ica i es segons la se a p ocedència. L’inici de la ge minació ha es a a les
30 ho es desp és d’ha e semb a . Al cap de 8 dies desp és de semb a en e
el 71.5 al 96.77% de les lla o s han ge mina .
L’es adi enològic en què es oben les plan es en el momen de e el
ac amen é in luència sob e la espos a de la plan a.
En la majo pa de les poblacions de D. sanguinalis es udiades no han
p esen a di e ències signi ica i es en la espos a segons si les lla o s e en de
la Regió Pampeana o de To e Ma imon.
La dosi DR50 pe con ola les plan es de D. sanguinalis, si els ac amen s es
an sob e lla o , és mol més supe io que en la es a de ac amen s.
És necessà ia una dosi de gli osa DR50 més ele ada pe con ola la mo ali a
de les plan es de D. sanguinalis de To e Ma imon que de l’A gen ina. Passa el
con a i quan es con ola la a iació del nomb e de ulles.
Sembla que no hi ha di e ències en e la espos a dels bio ips de D. sanguinalis
p oceden s de l’A gen ina (possible ole ància) i els de To e Ma imón (població
suscep ible).
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Conclusions
88
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Bibliog a ia
89
7. BIBLIOGRAFIA
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Bibliog a ia
90
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Bibliog a ia
91
Adkins, S.W.; Tanipa , S.; Swa b ick, J.T. i Boe sma, M. In luence o
en i onmen al ac o s on glyphosa e e icacy when applied o A ena a ua o
U ochloa panicoides. Weed Resou ces, 1998, ol. 38, p. 129-138.
Bae son, S.R.; Rod iguez, D.J.; T an, M.; Feng, Y.; Bies , N.A. i Dill, G.M.
Glyphosa e-Resis an Gooseg ass. Iden i ica ion o a Mu a ion in he Ta ge
Enzyme 5-Enolpy u ylshikima e-3-Phospha e Syn hase. Plan Physiology,
2002, ol. 129, p. 1265-1275.
Bai d, D.D.; Upchu ch, R.P.; Homesley, W.B. i F anz, J.E. In oduc ion o a
new b oad spec um pos eme gence he bicide class wi h u ili y o
he baceous pe ennial weed con ol . A: P oceedings o he 26 h No h
Cen al Weed Con e ence. No h Cen al Weed Science Socie y, Omaha,
1971, p. 64-68.
Beh end , S. i Han , M. Malezas g amíneas en los cul i os ag ícolas.
Eisenbe g, Alemania. Ed. Bas . 1979.
Be naudo, G. El papel de la soja en los plan eos de p oducción zonales: Zona
Li o al. A: Sa o e, E. (ed.) El lib o de la Soja. Se icios y Ma ke ing
Ag opecua io, Buenos Ai es, A gen ina, 2003, p.189-197.
Bolòs i Capde ila, O. Vege ació dels Països Ca alans. Ca alunya, Espanya.
Ed.As e , 2001.
Dye , W. E.; Hess, F. D.; Hol , J. S. and Duke, S. O. Po en ial bene i s and
isks o he bicide- esis an c ops p oduced by bio echnology. Ho icul u al
Re iews (USA), 1993, ol. 15, p. 367-408.
Cole, D.J. Mode o ac ion o glyphosa e ± a li e a u e analysis, A: G ossba d, E.
i A kinson, D. (ed.) The He bicide Glyphosa e., Bu e wo hs, London, 1984,
p. 48-74.
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Bibliog a ia
92
Faccini, D i Pu icelli, E. 2003. Re is a de In es igaciones de la Facul ad de
Ciencias Ag a ias [en línia]: Con ol de Da u a e ox L. y Chenopodium
album L. con gli osa o aplicado en di e en es momen os y dosis en soja
ansgénica. [Consul a: maig 2008] Disponible a:
<h p://www. cag .un .edu.a /In es igacion/ e is a/ e 3/2.h m>
F anz, J.E.; Mao, M.K. i Siko ski, J.A. Glyphosa e: A unique global he bicide.
Ame ican Chemical Socie y Monog aph 189, Washing on DC, 1997. ISBN
08-412-34582.
Galla , M.; Ve dú, A.M.C. i Mas, M.T. Do mancy b aking in Digi a ia
sanguinalis seeds: he ole o he ca yopsis co e ing s uc u es. Seed
Science and Technology (en p emsa).
Ga cía, L. i Fe nández-Quin anilla, C. Fundamen os sob e malas hie bas y
he bicidas. Mad id, España. Ediciones Mundi-P ensa i Minis e i
d'Ag icul u a, pesca i alimen ació, 1991.
Gi aldo Canas, D. The Colombian species o he genus Digi a ia (Poaceae:
Panicoideae: Paniceae). Caldasia, 2005, ol. 27, núm. 1, p. 25-87.
G ignac, P. The e olu ion o esis ance o he bicides in weedy species. Ag o-
Ecosys ems, 1978, o l. 4, p. 377-385.
Hä lige , E. i Basilea, L. Tablas CIBA-GEIGY de malas hie bas. Basle, Suiza.
CIBA-GEIGY, 1972.
Hal o son, W.L. i Gue in, P. 2003. Sou he n A izona Da a Se ices P og am
[en línia]: S a us o In oduced Plan s in Sou he n A izona Pa ks. Fac shee
o : Digi a ia sanguinalis (L.) Scop. [Consul a: maig 2008]
<h p://sd sne .s n .a izona.edu/da a/sd s/ww/docs/digisang.pd >
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Bibliog a ia
93
Heap, I. 2005. Weed science.com [en línia]: C i e ia o Con i ma ion o
He bicide-Resis an Weeds - wi h speci ic emphasis on con i ming low le el
esis ance. [Consul a: juliol 2007]. Disponible a:
<h p://www.weedscience.o g/ esg oups/De ec %20Resis ance.pd >
Hee ing, D.C., DiNicola, N., Sammons, R., Bussle , B., Elmo e, G. i Killme ,
J. Glyphosa e: A New Model o Resis ance Managemen . A: P oceedings
o he 4 h In e na ional C opScience Cong ess, Aus alia, 2004.
Holm, L. G., Pluckne , D. L., Pancho, J. V. i He be ge , J. P. The Wo ld's
Wo s Weeds, Eas -Wes Cen e , Honolulu, 1977.
Hol , J.S. i Le Ba on, H.M. Signi icance and dis ibu ion o he bicide esis ance.
Weed Technology, 1990, ol. 4, p. 141-149.
James, C. Global S a us o Comme cialized Bio ech/GM C ops: 2007. ISAAA
B ie No. 37. ISAAA: I haca, NY, 2007. ISBN 978-1-892456-42-7.
Juan, V.F.; Sain -And e, H.M. i Fe nandez, R.R. Con ol de Leche on
(Eupho bia den a a) con Gli osa o. Plan a Daninha, Viçosa-MG, 2006, ol.
24, núm. 2, p.347-352.
Lich, J.M.; Renne , K.A. i Penne , D., In e ac ion o glyphosa e wi h pos -
eme gence soybean (Glycine max) he bicides. Weed Science, 1997, ol. 45,
p.12-21 .
López, R.; Vigna, M. i Gigón, R. Es udios de Cu as Dosis- espues a de
Poblaciones de Lolium mul i lo um a Gli osa o en el SO de Buenos Ai es,
A gen ina. A: XVII Cong eso la inoame icano malezas. Ou o P e o, B asil,
2008.
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Bibliog a ia
94
MacIsaac, S.A.; Paul, R.N. i De ine, M.D. A scanning elec on mic oscope
s udy o glyphosa e deposi s in ela ion o olia up ake. Pes ic Science,
1991, ol. 31, p. 53-64.
Madsen, K. H.; Blaklow, W. M.; Jensen, J. E. Y S eibig, J. C. Simula ion o
he bicide use in a c op o a ion wi h ansgenic he bicide- ole an oilseed
ape. Weed Resea ch, 1999, ol. 39, p.95-106.
Ma quès, X.; Puig, E.; Puigg ós, J.; Saus, J.; Sebas ià, M.T.; Tabe ne , A. i
Vilaho s, P. Manual de les males he bes dels con eus a Ca alunya.
Ba celona, Espanya. Ob a ag ícola de la Caixa de Pensions, 1983. ISBN
978-84-7231-876-2.
McWho e , C.G., Jo dan, T.N. i Wills, G.D. T ansloca ion o 14C glyphosa e
in soybeans (Glycine max) and johnson g ass (So ghum halepense). Weed
Science, 1980, ol. 28, p. 113-118.
Monsan o. 2005. Monsan o Co. [en línia]: Backg ounde : His o y o Monsan o’s
glyphosa e he bicides. June 2005. [Consul a: ab il 2008] Disponible a:
<h p://www.monsan o.com/monsan o/con en /p oduc s/p oduc i i y/
oundup/back_his o y.pd >
Moss, S. 1999. He bicide Resis ance Ac ion Commi ee [en línia]: De ec ing
He bicide Resis ance. [Consul a: juny 2008]. Disponible a:
<h p://www.h acglobal.com/Publica ions/De ec ingHe bicideResis ance/ abi
d/229/De aul .aspx>
Nalewaja, J.D.; Ma ysiak, R. i F eeman, T.P. Sp ay deposi esiduals o
glyphosa e in a ious ca ie s. Weed Science, 1992, ol. 40, p.576-589.
Pengue, W.A. 1996. O ganización de Es ados Ibe oame icanos [en línia]:
Ag icul u a a gen ina. Sus en ables, ¿Has a cuándo?. [Consul a: ab il 2008]
Disponible a: < h p://www.oei.es/salac si/wal e p.h m>
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Annex I
101
Figu a 8.1. Plaques de Pe i amb plàn ules de Digi a ia sanguinalis p oceden s d’A gen ina ac ades amb gli osa en es adi de lla o . Fo og a ies p eses als
10 dies desp és de semb a. Dosi de ac amen : 1: con ol, 2: 0.25x, 3: x, i 4: 4x.
1. 2.
3. 4.
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Annex I
102
Figu a 8.2. Plaques de Pe i amb plàn ules de Digi a ia sanguinalis p oceden s de To e Ma imon ac ades amb gli osa en es adi de lla o . Fo og a ies
p eses als 10 dies desp és de semb a. Dosi de ac amen : 1: con ol, 2: 0.25x, 3: x, i 4: 4x.
1. 2.
3. 4.
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Annex I
103
Figu a 8.3. Plaques de Pe i amb plàn ules de Digi a ia sanguinalis p oceden s d’A gen ina ac ades amb gli osa a es adi 1 ulla. Fo og a ies p eses als 10
dies desp és de ac amen . Dosi de ac amen : 1: con ol, 2: 0.5x, 3: x, i 4: 4x.
1. 2.
3. 4.
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Annex I
104
Figu a 8.4. Plaques de Pe i amb plàn ules de Digi a ia sanguinalis p oceden s d’A gen ina ac ades amb gli osa a es adi 1 ulla. Fo og a ies p eses als 10
dies desp és de ac amen . Dosi de ac amen : 1: con ol, 2: 0.5x, 3: x, i 4: 4x.
1. 2.
3. 4.
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Annex I
105
Figu a 8.5. Sa a a con ol de plan es p oceden s d’A gen ina de Digi a ia sanguinalis de la població 2-3 ulles (2-3Fa). Fo og a ies p eses als 20 dies desp és
de ac amen .
Figu a 8.6. Sa a a de plan es p oceden s d’A gen ina de Digi a ia sanguinalis de la població 2-3 ulles (2-3Fa) ac ada a una dosi 0.5x (450 g m.a./ha) de
gli osa . Fo og a ies p eses als 20 dies desp és de ac amen .
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Annex I
106
Figu a 8.7. Sa a a de plan es p oceden s d’A gen ina de Digi a ia sanguinalis de la població 2-3 ulles (2-3Fa) ac ada a una dosi x (900 g m.a./ha) de
gli osa . Fo og a ies p eses als 20 dies desp és de ac amen .
Figu a 8.8. Sa a a de plan es p oceden s d’A gen ina de Digi a ia sanguinalis de la població 2-3 ulles (2-3Fa) ac ada a una dosi 4x (3600 g m.a./ha) de
gli osa . Fo og a ies p eses als 20 dies desp és de ac amen .
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Annex I
107
Figu a 8.9. Sa a a con ol de plan es p oceden s de To e Ma imon de Digi a ia sanguinalis de la població 2-3 ulles (2-3Fa). Fo og a ies p eses als 20 dies
desp és de ac amen .
Figu a 8.10. Sa a a de plan es p oceden s de To e Ma imon de Digi a ia sanguinalis de la població 2-3 ulles (2-3Fa) ac ada a una dosi 0.5x (450 g
m.a./ha) de gli osa . Fo og a ies p eses als 20 dies desp és de ac amen .
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Annex I
108
Figu a 8.11. Sa a a de plan es p oceden s de To e Ma imon de Digi a ia sanguinalis de la població 2-3 ulles (2-3Fa) ac ada a una dosi x (900 g m.a./ha)
de gli osa . Fo og a ies p eses als 20 dies desp és de ac amen .
Figu a 8.12. Sa a a de plan es p oceden s de To e Ma imon de Digi a ia sanguinalis de la població 2-3 ulles (2-3Fa) ac ada a una dosi 4x (3600 g m.a./ha)
de gli osa . Fo og a ies p eses als 20 dies desp és de ac amen .
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Annex I
109
Figu a 8.13. Sa a a con ol de plan es p oceden s d’A gen ina de Digi a ia sanguinalis de la població 3-4 ulles. Fo og a ies p eses als 10 dies desp és de
ac amen .
Figu a 8.14. Sa a a de plan es p oceden s d’A gen ina de Digi a ia sanguinalis de la població 3-4 ulles ac ada a una dosi x (900 g m.a./ha) de gli osa .
Fo og a ies p eses als 10 dies desp és de ac amen .
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Annex I
110
Figu a 8.15. Sa a a de plan es p oceden s d’A gen ina de Digi a ia sanguinalis de la població 3-4 ulles ac ada a una dosi 0.5x (450 g m.a./ha) de gli osa .
Fo og a ies p eses als 10 dies desp és de ac amen .
Figu a 8.16. Sa a a de plan es p oceden s d’A gen ina de Digi a ia sanguinalis de la població 3-4 ulles ac ada a una dosi 4x (3600 g m.a./ha) de gli osa .
Fo og a ies p eses als 10 dies desp és de ac amen .