Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives

Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 0 PROJECTE DE FI DE CARRERA ENGINYERIA INDUSTRIAL MOVIMENTS OPOSITORS A INFRAESTRUCTURES ENERGÈTIQUES. CAS PARTICULAR DE L’ENERGIA NUCLEAR I POSSIBLES ALTERNATIVES. MEMÒRIA Autor: Josep Garriga Director: Jaume Fabregat Convocatòria: Setembre 2012 Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 1 RESUM L’objectiu final d’aquest projecte és la proposta d’una alternativa a les centrals nuclears ubicades en territori català. Una alternativa a una font tan fiable però també amb certes característiques que la fan veure amb recel per part de diversos sectors de la societat ( un exemple: la certa alarma social ocasionada per alguns successos com ara el recent de Fukushima ) , requereix fonts energètiques consolidades i no excessivament cares. Per a ferho, es tindran en compte els moviments opositors a les infraestructures de generació d’electricitat amb les seves principals reivindicacions. Aquests moviments sovint són un escull destacat a superar per part dels promotors d’aquest tipus d’instal·lacions. Prèviament es farà una petita descripció de les centrals de generació elèctrica més importants de Catalunya per a contextualitzar la situació. Els mètodes utilitzats han incorporat l’anàlisi de totes les tecnologies de generació d’electricitat amb prou consolidació per tal d’estudiar-ne la seva implantació a Catalunya. S’han considerat els punts forts i els punts febles, per tal d’arribar a un equilibri entre fiabilitat, preu i contaminació limitada. S’han tingut en compte diverses centrals ja existents a Catalunya. Els resultats obtinguts han estat els següents: les tecnologies més madures amb una emissió de contaminants moderada a l’atmosfera són les centrals tèrmiques de cicle combinat funcionant amb gas natural i els parcs eòlics. Aquests últims no emeten cap gas contaminant a l’atmosfera durant la seva fase d’explotació, tot i que comporten altres inconvenients que ja s’explicaran al llarg del treball. La primera tecnologia descrita sí que emet gasos nocius a l’atmosfera, tot i que en menor mesura que les centrals tèrmiques convencionals. A més, és una tecnologia ja molt madura i amb un rendiment més que acceptable. També té alguns inconvenients, com pot ser la dependència del gas natural provinent de l’estranger. Sospesant els diferents factors s’ha extret que, si es vol substituir progressivament la tecnologia nuclear per alternatives, les dues tecnologies abans mencionades podrien funcionar si es fan estudis rigorosos sobre les millors ubicacions. Sobretot en el cas dels parcs eòlics, un estudi profund sobre les característiques del flux eòlic de l’indret és imprescindible. Una mala ubicació podria fer de la instal·lació un fracàs gens rendible. Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 2 Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 3 ÍNDEX RESUM 1 1. INTRODUCCIÓ 4 2. NUCLI DEL PROJECTE 5 2.1 Descripció del sector de generació d’energia elèctrica a Catalunya 5 2.1.1 Presentació 5 2.1.2 Centrals de generació d’energia elèctrica de Catalunya 8 2.1.3. Noves centrals projectades per al futur 14 2.2 Moviments opositors a les infraestructures a Catalunya. Cas particular de la generació d’energia elèctrica. 15 2.2.1 La cultura del “NO”. Introducció. 15 2.2.2 La cultura del “NO” en l’ambit de l’energia elèctrica 18 2.2.3 Cultura del “NO” i fenomen NIMBY a Catalunya. 19 2.3 L’energia nuclear 29 2.3.1 Tecnologia nuclear a Espanya i Catalunya 29 2.3.2 Escala Internacional d’Accidents Nuclears (EIAN) 34 2.4 Alternatives a l’energia nuclear 37 2.4.1 Situació al món i a Europa 38 2.4.2. Alternatives als tres reactors nuclears ubicats a Catalunya 53 3. CONCLUSIONS 81 4. BIBLIOGRAFIA 82 Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 4 1. INTRODUCCIÓ L’objectiu del següent treball és la proposta d’alternatives a les centrals nuclears ubicades en territori català. Per a fer-ho s’ha entrat en el món de les organitzacions d’oposició a diversos tipus d’infraestructures, sobretot les energètiques. Molt sovint, la voluntat per part d’una empresa privada o d’un govern d’instal·lar infraestructures que puguin tenir un impacte en una zona, desperta l’oposició dels habitants de l’entorn. El fenomen NIMBY ( en anglès, “Not In My Backyard”, no al meu pati del darrere ) va ser descrit per primer cop de forma extensa en un article escrit en un mitjà de comunicació nordamericà l’any 1980. En els anys següents ha anat prenent cos i ha estat més estudiat. Amb el mot NIMBY es denomina l’oposició d’habitants d’una zona a una infraestructura al voltant del seu nucli de població, tot deixant oberta la possibilitat de que es faci en un altre indret. L’important és que no els afecti a ells en concret. Hi ha diversos casos de moviments ecologistes que, per exemple, s’han oposat a la construcció de parcs eòlics en zones concretes. Aquests moviments, tanmateix, s’autodefineixen com a favorables a les energies renovables. Les centrals nuclears són un tipus d’infraestructures que desperten molts recels. Es podria afirmar que l’oposició a elles excedeix el fenomen NIMBY. Hi ha molts moviments que s’hi oposen com a concepte, independentment de l’indret on s’ubiqui. Els incidents que han tingut lloc a Txernòbil i Fukushima han fet que aquests moviments guanyin pes i el debat avanci en l’opinió pública. Aquest projecte tracta d’estudiar alguna alternativa a l’energia nuclear com a font d’energia elèctrica, sense cap intenció de condemnar-la definitivament. Es fan propostes a mitjà termini en cas que futures administracions públiques decidissin renunciar a aquesta tecnologia, com ja s’ha fet en països amb economies potents com Alemanya. Es farà també una breu enumeració dels països amb un PIB important que han decidit renunciar a l’opció nuclear, així com d’altres països que continuaran apostant fortament per la tecnologia nuclear. Abans de tot, no obstant, es farà una descripció del sector de la generació d’energia elèctrica en territori català. Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 5 2. NUCLI DEL PROJECTE 2.1 Descripció del sector de generació d’energia elèctrica a Catalunya 2.1.1 Presentació Catalunya és una comunitat autònoma amb un alt consum d’energia elèctrica. Això és així a causa de la seva elevada població, de 7.565.603 habitants l’1 de gener de 2012 segons l’Idescat. L’any 2011, la demanda d’energia elèctrica va ser de 49.536 GWh en el total de Catalunya, segons dades de l’Idescat provinents de Red Eléctrica Española (REE) [1]. Amb base a dades de REE, la generació neta va ser de 42.213 GWh a Catalunya, mentre que el total de la demanda d’energia elèctrica va ser de 49.536 GWh. Segons dades de Red Eléctrica, la producció d’energia elèctrica en les centrals en territori català van ser l´any 2011: Centrals règim ordinari  34.503 GWh Centrals règim especial  9.046 GWh Total  43.549 GWh Tenint en compte que hi va haver també un consum de generació d’energia elèctrica a l’hora de produir electricitat de 1.336GWh, s’arriba al resultat d’una generació neta de 42.213 GWh. Sigui quina sigui la dada que s’accepti com a consum d’energia elèctrica, la d’Idescat o la de REE, es veu com Catalunya consumeix més electricitat que la que produeix. Quant a la distribució segons la font, dades publicades per REE anuncien la següent distribució de la generació d’electricitat segons font a Catalunya i a Espanya, l’any 2011 Al gràfic 2.1.1 es mostra la distribució percentual de la generació d’energia elèctrica segons font a Catalunya per a l’any 2011: Moviments opositors a infraestructures energètiques. possibles alternatives. gràfic 2.1.1 ( font: Red Eléctrica Española (REE) ) A escala d’Espanya la distribució percentual de l’electricitat genera font es pot observar al gràfic 2.1. gràfic 2.1.2 ( font: Red Eléctrica Española (REE) ) En els gràfics anteriors s’observa com l’energia nuclear va tenir l’any 2011 un paper molt destacat a l’hora de generar energia elèctrica a diferència. Aproximadament la meitat de l’electricitat va tenir aquest origen l’any 2011, concretament un 50,17%. En canvi, a Espanya al voltant només del 20% de l’energia CARBÓ 0,03% CICLE COMBINAT 22,01% RÈG. ESP. RENOVABLE 7,86% RÈG. ESP. NO RENOVABLE 12,91% COMBINAT RÈG. ESP. RENOVABLE 21,06% RÈG. ESP. NO RENOVABLE 11,25% Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i Red Eléctrica Española (REE) ) A escala d’Espanya la distribució percentual de l’electricitat genera da l’any 2011 segons la font es pot observar al gràfic 2.1. 2: Red Eléctrica Española (REE) ) En els gràfics anteriors s’observa com l’energia nuclear va tenir l’any 2011 un paper molt destacat a l’hora de generar energia elèctrica a Catalunya, essent la font principal amb diferència. Aproximadament la meitat de l’electricitat va tenir aquest origen l’any 2011, concretament un 50,17%. En canvi, a Espanya al voltant només del 20% de l’energia HIDROELÈC. NO RENOVABLE 7,01% NUCLEAR 50,17% CARBÓ 0,03% HIDROELÈC. NO RENOVABLE 9,60% NUCLEAR 20,10% CARBÓ 16,19% FUEL/GAS 2,60% CICLE COMBINAT 19,20% RÈG. ESP. RENOVABLE Cas particular de l’energia nuclear i 6 da l’any 2011 segons la En els gràfics anteriors s’observa com l’energia nuclear va tenir l’any 2011 un paper molt Catalunya, essent la font principal amb diferència. Aproximadament la meitat de l’electricitat va tenir aquest origen l’any 2011, concretament un 50,17%. En canvi, a Espanya al voltant només del 20% de l’energia Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 7 elèctrica generada provenia de la font nuclear. A escala de Catalunya les fonts renovables van aportar un 7,86% de la generació d’electricitast, mentre que a l’estat espanyol les energies renovables van contribuir en un 21,06% al total. Gran part d’aquesta xifra es deu al gran impuls que s’ha donat a l’energia eòlica com a font d’energia elèctrica a tot l’estat al llarg dels últims anys. L’any 2011 es van generar a Espanya 42.160 GWh d’electricitat a través de l’energia eòlica, representant un 14,68% del total d’energia elèctrica generada, i un 69,68% de l’aportació del conjunt de les energies renovables. A continuació, a la taula 2.1.1, es mostra la potència eòlica (acumulada a la segona columna, i instal·lada nova de l’any 2011 a la tercera columna, en MW). Són dades de l’1 de gener de 2012 [3]: taula 2.1.1 Potència eòlica instal·lada segons Comunitat Autònoma ( font: Asociación Empresarial Eólica (AEE) ) A la taula anterior s’observa com Catalunya està molt lluny de les comunitats líders, les dues Castelles, Galícia i Andalusia. El Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015, fixat per la Generalitat, dicta que l’any 2015 hi haurà d’haver 3.500 MW d’energia eòlica instal·lats en territori català. Com es pot apreciar, els 1.003,35 MW disten molt d’aquesta xifra. A més, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha paralitzat el procés d’implantació de Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 8 l’energia eòlica que va posar en marxa el Govern de la Generalitat l’any 2010. Ho ha fet perquè dues associacions ecologistes han interposat un recurs contenciós argumentant la manca d’avaluacions ambientals en determinats parcs eòlics planificats per l’Alt Empordà. La Generalitat de Catalunya va impulsar un pla amb vuit Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) de l’energia eòlica, l’any 2010 [4]. Ja es comentarà amb més detall posteriorment. A escala espanyola, com ja s’ha comentat, l’aposta per l’energia eòlica com a font energètica ha estat notable al llarg dels darrers anys, tal com s’observa al gràfic 2.1.3: gràfic 2.1.3 Potència eòlica instal·lada a Espanya anualment ( font: Asociación Empresarial Eólica (AEE) ) 2.1.2 Centrals de generació d’energia elèctrica de Catalunya Com ja s’ha comentat en l’apartat anterior, l’electricitat generada en territori català prové, en la seva gran majoria, de la font nuclear. A continuació es presentaran les principals centrals generadores d’energia elèctrica ubicades a Catalunya, segons el combustible emprat i la tecnologia aplicada. També s’anomenaran les potències de cadascuna, la seva història i l’empresa privada que les gestiona. 2.1.2.1 Centrals hidroelèctriques Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 15 Cubelles (central tèrmica convencional Foix) està a punt d’arribar al final del seu període de funcionament (any 2012), vol substituir-la per una nova central. L’any 2004 va començar els tràmits necessaris. Aquesta nova central seria de cicle combinat, més eficient que l’actual central convencional de fuel-oil. La potència elèctrica instal·lada que l’empresa desitjava inicialment era de 800 MW, encara que s’hi va repensar i actualment està fixada en 500 MW. Aquest nou projecte ja ha rebut la Declaració d’Impacte Ambiental favorable per part del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, publicada al BOE del 3 de gener de 2011. Central de cicle combinat de Bescanó L’empresa Endesa Generación vol construir una central tèrmica de cicle combinat al municipi de Bescanó, a la comarca del Gironès. Tindria una potència elèctrica instal·lada de 400 MW amb una gran novetat respecte a les centrals de cicle combinat estàndards: la refrigeració no seria per aigua, sinó per aerocondensació. Això permetria que el riu adjacent a la instal·lació, el Ter, no es veiés afectat en excés. La companyia afirma que només serien necessaris 5 m 3 d’aigua/h enlloc dels 300 m 3 /h habituals en centrals de cicle combinat estàndards. El projecte ha estat aturat i posposat l’inici de la construcció fins almenys l’any 2016. L’empresa elèctrica argumenta que l’energia elèctrica que generaria seria excessiva per a la demanda actual. També afegeix el fet de la potenciació d’altres fonts energètiques, particularment l’energia eòlica. Es preveu que l’any 2020 la demanda d’electricitat sigui prou elevada com perquè l’existència d’aquesta instal·lació tingui sentit. 2.2 Moviments opositors a les infraestructures a Catalunya. Cas particular de la generació d’energia elèctrica. 2.2.1 La cultura del “NO”. Introducció. El progrés tecnològic sovint ha comportat al llarg de la història unes accions sobre el medi ambient, causant-ne modificacions. Per exemple, en l’època dels inicis industrials a Catalunya, la indústria tèxtil tenia molta rellevància a Catalunya. Va comportar innombrables beneficis a la societat catalana de l’època, convertint-la en la més pròspera d’Espanya i aproximant-la als nivells de les primeres potències mundials de l’època, com per exemple Anglaterra. Tanmateix, l’entorn natural va pagar un preu per a que l’economia creixés tant. L’edificació de fàbriques, amb les externalitats que comportaven (colònies, carreteres, etc), donava com a resultat una contundent modificació del paisatge. Òbviament era més agradable Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 16 un riu d’aigua cristal·lina amb una fauna totalment verge fent-hi vida, que no pas una fàbrica emetent gasos nocius i poc estètics a l’atmosfera com a conseqüència de la combustió de carbó sense cap tipus de control ecològic. No obstant això, hi ha consens en què aquelles indústries van ser molt positives per al país. Aquelles eren èpoques de penúria en què a la majoria de la societat d’aleshores els hauria meravellat gaudir del nivell de vida actual, tot i la crisi d’aquests moments. Era gent sense un alt nivell d’estudis, això els que en tenien, que lluitaven per a poder menjar cada dia. Not In My Backyard, aquesta és la denominació en anglès que rep un fenomen sorgit durant les darreres dècades ( a partir dels anys 70 aproximadament) en certs entorns de les societats occidentals anglosaxones. Oficialment, l’origen del terme seria l’any 1980 [9] encara que anteriorment ja existia. Es creu que la persona que utilitzà aquesta expressió per primer cop va ser Walter Rodgers, de l’American Nuclear Society. La traducció literal seria “no al meu pati del darrere”, fent referència a l’habitual pati de què disposen les vivendes unifamiliars americanes. Seria un cas particular de “cultura del NO”, posant èmfasi en l’oposició a la infraestructura en un lloc concret, sense estar forçosament en contra de què es faci en un altre indret. La cultura del NO seria un tema molt extens de tractar, un cas particular d’aquest gran bloc és el fenomen NIMBY. A continuació es mostraran alguns exemples: - A uns 150 m d’una de les grans piràmides d’Egipte es trobà una casa enterrada a la sorra. A la paret de la casa hi havia inscripcions en jeroglífics que, segons els experts egiptòlegs, contenien missatges de rebuig a l’edificació de la piràmide. Els habitants de la casa es queixaven de que duien 15 anys a la casa veient la posta del sol des de la cuina i que ara la piràmide els en privaria. - L’any 312 ac un ciutadà de Roma s’oposà a que la construcció d’un aqüeducte comportés perdre terrenys de la seva propietat. - Potser el cas de NIMBY més “il·lustre” que s´explica és el de la torre de Pisa, a Itàlia. Lamentarsi Protestatario, un ciutadà pisà del segle XII, s’oposà a l’edificació d’una “estúpida torre” al costat de l’església ja existent a la part del darrere de casa seva. Va dir que escupiria cada dia al mateix punt de la torre fins a aconseguir que aquesta caigués. La gent s’enrigué d’ell; fins i tot hi ha la Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 17 creença que, quan la torre fou del tot acabada, s’esculpí una estàtua de l’home escupint, allà on havia estat casa seva. Tanmateix, pocs podien haver pensat que la voluntat de Lamentarsi Protestatario seria gairebé acomplerta en el futur. L’explicació del fenomen podria ser la següent: quan una administració pública o empresa privada vol desenvolupar una infraestructura, òbviament ha de buscar un lloc físic on ubicarla. És possible que aquest indret escollit no agradi a la gent que viu a les proximitats d’aquesta ubicació, per diversos motius. Un motiu pot ser la possible por a potencials perills que la nova instal·lació pugui comportar, sent aquestes pors fundades o no. Un altre motiu pot ser la disminució de la bellesa paisatgística de l’indret un cop la infraestructura ha estat instal·lada. Una altra causa d’oposició poden ser les possibles externalitats que dugui incorporades la instal·lació, com poden ser noves carreteres per a millorar els accessos. Aquesta oposició o cert temor a la modificació de l’indret pot portar com a conseqüència diversos moviments socials. La gent que viu als voltants del lloc físic on es vol edificar la nova instal·lació sovint s’agrupa i organitza plataformes que persegueixen evitar que l’edificació de la nova infraestructura tingui lloc. Hi ha diversos exemples d’infraestructures que acostumen a comportar aquests moviments d’oposició: centres de rehabilitació per a drogodependents, presons, plantes incineradores d’escombraries, centrals nuclears, línies d’alta tensió, antenes de telefonia mòbil, línies de tren d’alta velocitat, parcs eòlics, etc. Sovint l’argumentació de les agrupacions de ciutadans que s’oposen a les infraestructures té un fil força comú, sobretot en edificacions en indrets fora de grans ciutats. Es diu que no s’està en contra de la infraestructura en sí, la qual es considera positiva i necessària, però s’afirma que l’indret escollit no és vàlid per tot un seguit de raons que sovint són aplicables a la immensa majoria dels llocs on seria possible ubicar-la. Per exemple, quan es proposa edificar un centre penitenciari en un prat als afores d’una població no massa gran, sovint sorgeixen grups que s’hi oposen argumentant el perjudici que la infraestructura comportarà sobre el paisatge. Òbviament és més bell un prat que un centre penitenciari, però les presons han d’existir. Si el lloc físic no està inclòs en cap tipus d’espai protegit per algun tipus d’interès natural, cultural o històric, teòricament no hi hauria d’haver cap impediment. Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 18 A més, els ajuntaments acostumen a rebre indemnitzacions per “cedir” terrenys del municipi per a la infraestructura, a part de la creació de llocs de treball que té lloc en ell. Tanmateix, aquests edificacions acostumen a ser rebutjades per la població de les proximitats, amb arguments sovint dubtosos. Hi ha altres infraestructures que són rebutjades de ple, sense afegir que en d’altres llocs serien positives. Aquest és el cas dels túnels, per exemple. Sovint les organitacions opositores argumenten que és una manera de foradar el paisatge, que és una mala política a l’hora d’escurçar la comunicació entre nuclis urbans. No obstant, cal afegir que algunes de les organitzacions opositores acompanyen la seva oposició amb arguments racionals, els quals han de ser escoltats amb atenció. 2.2.2 La cultura del “NO” en l’ambit de l’energia elèctrica L’energia elèctrica és bàsica en la societat actual, és un factor del qual no es pot prescindir. L’Agència Internacional de l’Energia (AIE) va publicar l’any 2010 el World Energy Outlook 2010 (WEO 2010) [10]. En aquest estudi es feien previsions sobre com evolucionaria la demanda energètica en el període 2005-2030. Les conclusions a què s’arribava eren les següents: augment de la demanda energètica mundial: 55 % - augment de les emissions de CO 2 a nivell mundial: 57 % - els països en desenvolupament seran els responsables del 74 % de l’augment d’energia primària, enduent-se l’Índia i la Xina un 45 %. Per altra banda, hi ha el protocol de Kyoto (1997), el qual és un conveni internacional per a la prevenció del canvi climàtic, auspiciat per l’ONU dins del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC). Aquest tractat imposa la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle als països industrialitzats, no sent així per als països en vies de edsenvolupament com ara l’Índia, la Xina o el Brasil, per exemple. Aquests darrers països òbviament necessitaran aprovisionar-se energèticament amb més intensitat que fins ara. El creixement econòmic en països amb aquest tipus d’economies, encara emergents, comporta un creixement del consum energètic. Major consum energètic comporta més centrals de generació d’energia elèctrica ( ja siguin tèrmiques, hidroelèctriques, eòliques, etc), més línies de molt alta tensió, etc. No es fàcil demanar a aquests països emergents que no consumeixin tanta energia perquè llavors se’ls estaria imposant quelcom que nosaltres, els Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 19 països totalment industrialitzats, no vam complir en absolut. Vet aquí un exemple del conflicte Avanç tecnològic VS Impacte a l’entorn. És obvi que molts ciutadans de la riva del curs mitjà del riu Yangtsé (Xina) trobaven més agradable el curs del riu Yangtsé a través de muntanyes, que no pas una presa com la de les Tres Gorges. Tanmateix, aquesta presa l’any 2009 donava 18.200 MW de potència ( l’11 % del total nacional), arribant fins als 22.500 MW l’any 2011. Les emissions a l’atmosfera de gasos d’efecte hivernacle seran zero. La controvèrsia és la següent: 1.900.000 persones van haver de ser traslladades a altres indrets de residència, diverses restes de les dinasties Ming i Qing foren salvades, però d’altres foren cobertes d’aigua. És un desastre cultural i social. Però d’altra banda s’assegura l’abastiment elèctric, en una gran proporció, del país. Què és prioritari? L’economia xinesa va créixer un 9,6 % de mitjana anual en el període 1976-2004, i continuarà creixent segons les previsions. Per tant, el consum d’energia també augmentarà, i la conseqüència serà la necessitat de més centrals de producció d’energia elèctrica. 2.2.3 Cultura del “NO” i fenomen NIMBY a Catalunya. El fenomen NIMBY és una reacció civil típica de societats occidentals avançades, com ja s’ha comentat. Tenen la característica de ser sovint moviments locals i defensius. Un cop han estat creats, és molt difícil poder canviar-los l’opinió, tot i que es facin servir arguments vàlids i racionals. És freqüent que hi hagi un cert rerefons de reivindicació municipalista o regionalista en aquests moviments, el qual és difícil de contrarrestar amb arguments merament científics o tecnològics. Hi ha hagut casos emblemàtics de cultura del NO en els últims anys, amb diversitat d’èxit en les seves reivindicacions: el Parc Eòlic de la Serra de Pàndols i Cavalls, l’abocador de Cardona, l’eix viari de Bracons, el quart cinturó, el camp de golf de Torrebonica, la línia elèctrica de les Gavarres, el transvassament de l’Ebre, el tren d’alta velocitat, la “narcosala” de l’hospital de la Vall d’Hebron, etc. Alguns d’aquests casos poden no ser exactament NIMBY, com ara l’eix viari de Bracons, sinó representants de la cultura del NO més pura. Cal recordar que l’efecte NIMBY comporta l’acceptació de la infraestructura com a tal, però en una ubicació alternativa. En canvi, per exemple el túnel de Bracons no és que no el volguessin al lloc actual, sinó que no el volien enlloc. L’argument més recurrent al qual moltes organitzacions opositores recorren és a la defensa de Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 20 l’interès ambiental de l’espai on es vol ubicar la nova infraestructura. Això pot ser des de la vessant exclusivament paisatgística o bé afegint-hi reivindicacions de defensa de la fauna i la flora locals. Un altre argument força utilitzat, encara que molt menys, és la defensa de l’indret com a espai d’interès històric. El sol fet que en un espai físic hi tinguessin lloc, dècades enrere, batalles d’algun conflicte bèlic pot arribar a crear forts moviments d’oposició per la circumstància que hi hagi restes de la batalla. Aquestes restes poden ser trinxeres malmeses o bé monuments commemoratius en avançat estat de degradació. Hi ha diversos tipus d’infraestructures que duen incorporats els moviments d’oposició intrínsecs que s´hi relacionen. Un primer cas podrien ser les infraestructures del transport, ja sigui ferroviari o per carretera. A Catalunya han sorgit moviments d’oposició al traçat del tren d’alta velocitat (TAV). Fa pocs anys que es reclamava que el TAV no havia de creuar pel centre de la ciutat de Barcelona, sinó que ho havia de fer pel Vallès o bé pel Litoral. Va ser un moviment recolzat per certs sectors de la societat barcelonina, els quals veien un cert risc de col·lapse o d’esquerdes en els edificis d’habitatges on residien. D’altra banda el transport per carretera té i ha tingut moviments d’oposició a certes infraestructures amb un fort ressò mediàtic. L’eix viari de Bracons és una carretera que redueix el temps de connexió en cotxe entre Vic i Olot en 30 minuts respecte a la carretera existent abans. Tanmateix, moviments socials s’han oposat amb força a aquesta infraestructura. Finalment, se’ls ha escoltat i s’han tingut en compte algunes de les seves reivindicacions per a disminuir l’impacte ambiental, tot incrementant el pressupost de forma notable. Una altra infraestructura amb forta resistència és el quart cinturó de Barcelona, el qual pretén descongestionar les vies més properes a la capital catalana, fent circular per la nova via els vehicles que no tenen com a inici i destí la ciutat de Barcelona o proximitats. Molts dels moviments opositors reclamen una millora dels transports públics, sense necessitat de fer més autovies. És cert que una inversió en millora i expansió del transport públic faria disminuir la gent que es mou en vehicle privat. Però no seria cert també que el desviament de camions estrangers amb destí a d’altres llocs de la Península Ibèrica pel quart cinturó fora també de gran ajuda? Un altre tipus d’infraestructura que desperta forts recels en la població propera a l’emplaçament són els espais que acullen sectors conflictius de la societat. Els centres Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 21 penitenciaris o bé les popularment anomenades “narcosales” en serien un exemple. Un model concret del primer cas seria el moviment opositor a la construcció de nous centres penitenciaris a l’Anoia i la Segarra. Va haver-hi un fort moviment d’oposició a la zona, argumentant que no eren necssàries tantes presons. Deien que hi havia places de sobres, que si es construïen noves presons era per pura especulació urbanística. També sorgien moviments de solidaritat amb la reinserció dels presos tot escurçant l’estada a la garjola, sent així l’estada a la presó més breu, i així amb menys necessitat de construir nous centres. De sobte, hi havia multitud de gent molt preocupada pel benestar futur dels presos. Un altre argument era que com que la zona amb més densitat de delictes és l’àrea de Barcelona, és a la capital on hi ha d’haver la major part dels centres penitenciaris. Aquesta afirmació venia sovint acompanyada amb l’argument de que això seria beneficiós per les famílies, ja que la proximitat és un tema a tenir en compte. Un altre cop, la preocupació pel benestar del pres sortia a la superfície sospitosament. Tanmateix, al final sempre es respirava un cert sentiment de: per què a comarques sí i a la capital no? Acaba sent un tema de reivindicació municipalista i regionalista, amb part de raó certament. Les “narcosales” són un tipus d’infraestructura que definitivament desperta recels importants. Les argumentacions aquí ja són més directes, diuen obertament que no volen toxicòmans rondant pel barri. Aquí ja es mesclen sensibilitats diferents a les dels anteriors casos. Una gran proporció dels membres de les plataformes opositores estan en contra de la filosofia de la infraestructura en sí, no creuen que hagi d’existir. Molta gent creu que els drogodependents han d’estar a la presó, ja que han comès el delicte de consumir drogues. El procés d’intent de rehabilitació és per ells quelcom que no té sentit, o en tot cas podrien arribar a estar-hi d’acord sempre i quan es fes en una presó lluny de casa seva. S’han comentat tot un seguit de tipologies d’nfraestructures que sovint desperten rebuig entre els habitants quan es volen instal·lar en les proximitats de casa seva. No obstant, el PFC aprofundirà en l’oposició que desperten els parcs eòlics allà on es volen ubicar. En els darrers temps ha estat un tema recurrent la lluita contra el cada cop més confirmat, i acceptat, escalfament planetari. Per a lluitar-hi s’han fet diverses propostes d’actuació amb l’objectiu de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. Les propostes s’han enfocat en el transport de persones o mercaderies, la indústria en general i la producció Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 22 d’energia elèctrica, bàsicament. En aquest projecte es focalitzarà l’objectiu cap a una forma concreta d’obtenir energia elèctrica, l’energia eòlica. Teòricament tothom simpatitza amb la causa mediambiental de reduir l’escalfament planetari. Ara bé, a l’hora de lluitar-hi, molta de la gent que hi pot estar d’acord inicialment comença a trobar-hi inconvenients si veu afectat algun dels privilegis o comoditats que tenia fins ara. La consciència mediambiental pot deseparèixer parcialment o completament segons els sacrificis que calgui fer. Algunes de les objeccions presentades per la gent que haurà de conviure durant anys amb una infraestructura que ajudarà a intentar minimitzar l’escalfament planetari són comprensibles. És per això que en aquest estudi es vol aprofundir sobre els avantatges i inconvenients d’aquesta via d’obtenció d’energia elèctrica tan controvertida. S’explicaran els punts forts i els febles d’aquesta forma d’obtenir electricitat. S’explicaran els fonaments tècnics de l’energia eòlica i dels aerogeneradors, així com quin grau d’implantació hi ha a Catalunya, Espanya, Europa i el món d’aquest recurs energètic. També es donaran a conèixer els requisits legals que han de complir els parcs eòlics per a poder ser instal·lats. Un cop s’hagin posat les bases per a que el lector pugui tenir un criteri propi, s’aprofundirà en les reivindicacions opositores que hi ha a Catalunya contra aquest tipus d’instal·lacions. Es valorarà tècnicament si els arguments donats són vàlids o no ho són. 2.2.3.1 Oposició a centrals tèrmiquesgeneradores d’energia elèctrica a Catalunya. Hi ha hagut diversos projectes de centrals tèrmiques que han estat descartats en territori català, o bé que estan en tràmits però que troben molta oposició en els pobles de la zona. Aquesta decisió sovint ha estat presa per motius no estrictament tècnics. A continuació es mostren alguns dels casos més destacats. - Projecte de central nuclear al municipi de Pals, al Baix Empordà L’any 1964 França i Espanya van acordar la construcció d’una central nuclear en territori català, a prop de la frontera entre els dos països [11]. Aquesta ubicació tenia la seva explicació perquè a Catalunya el consum d’energia elèctrica era molt elevat i perquè ubicant la central a la província de Girona la central estaria molt a la vora de França: aquesta proximitat permetria exportar sense complicacions part de l’energia produïda cap al nord. Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 23 Es va establir una comissió formada per organismes d’ambdós països. Per part de França hi van assistir: - la Companyia Nacional Francesa d’Electricitat - el Comissariat d’Energia Atòmica de França (amb paper assessor) Per part d’Espanya hi van assistir: - les companyies elèctriques més importants de Catalunya - la Junta d’Energia Nuclear (amb paper assessor) El president de la comissió era Pere Duran Farell, conseller delegat d’Hidroelèctrica de Catalunya. En el futur, Duran Farell seria un dels principals impulsors de les grans companyies energètiques a Catalunya i a Madrid. Van començar a sorgir discrepàncies al projecte, sobretot provinents dels empresaris de la Costa Brava. Aquests veien amb mals ulls l’emplaçament d’una instal·lació d’aquestes característiques en una zona on, des de feia pocs anys, el turisme començava a acudir en massa. També es creu que alts càrrecs del règim de Franco van influir en contra de la realització del projecte, pel fet de ser habituals visitants de la zona en temps de vacances, l’almirall Carrero Blanco n’és un exemple. El 25 de maig de 1965 es va prendre la decisió de rebutjar el projecte de la central nuclear de Pals i es va comunicar que s’havia trobat una millor ubicació: Vandellòs. Els arguments expressats van ser de caràcter més tècnic. Es va afirmar que els terrenys de Vandellòs eren més rocosos, més propicis per a acollir una instal·lació que requeria d’una gran estabilitat. El segon argument va ser que l’aigua més adequada per a la refrigeració de la central es trobava a uns 20 m de profunditat, en aquestes latituds. Per a assolir aquesta fondària calia anar uns 1,5 km mar endins si la ubicació fos Pals. En canvi, amb la central a Vandellòs aquesta fondària s’assolia molt a prop de la costa. Com a curiositat a afegir, és conegut que Josep Pla estava a favor de la ubicació de la central a Pals perquè d’aquesta manera no hi hauria tan turisme a la Costa Brava, i aquesta restaria més verge. Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 24 - Central tèrmica de cicle combinat de Martorell El grup químic Solvay i la companyia Gaz de France van arribar a un acord de construir una central tèrmica de cicle combinat als terrenys que l’empresa química tenia al municipi de Martorell, a la comarca del Baix Llobregat. Es volia que entrés en funcionament a finals de l’any 2005 [12]. Estava previst que tingués una potència elèctrica instal·lada de 400 MW. Es va decidir que utilitzés com a combustible el gas natural i el gas-oil en un 80% i un 20% del temps en operativitat de les 4.200h/any que es preveia que funcionaria, respectivament. Tanmateix, la forta oposició veïnal i del mateix Ajuntament de Martorell van fer fracassar la iniciativa. El projecte no va arribar ni a superar la fase d’estudi arran de les reticències del Consistori Municipal. L’any 2004 es va descartar definitivament el projecte. - Central tèrmica de cicle combinat de Riba-Roja d’Ebre L’any 2003 l’empresa energètica Iberdrola va decidir de construir una central tèrmica de cicle combinat en terrenys del municipi de Riba-roja d’Ebre, a la comarca de la Ribera d’Ebre. La potència elèctrica instal·lada es va decidir de 850 MW. No obstant això, després de sis anys de tramitacions, l’empresa comunicà a l’Ajuntament del Municipi que congelava el projecte [13]. Ho va fer el juny de 2009. Les possibles causes de la decisió presa per l’empresa són les següents: - context de crisi econòmica mundial, impedint una inversió tan gran a la companyia - es van descobrir les restes d’una vila romana dins els terrenys on es volia edificar la central. La Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya va declarar Bé Cultural d’Interès Nacional una porció de 1,4 ha del total del terreny on es volia ubicar la central. - l’empresa Urbaser estava en procés de tramitació d’un dipòsit de bales de residus sòlids urbans (RSU) de 10 7 tones al mateix municipi. Iberdrola no volia que la frontal oposició de la població al dipòsit de residus els “esquitxés” a ells Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 31 d’electricitat per a cobrir les pèrdues que es calculen en 729.000 milions de les antigues pessetes, uns 4.381,4 milions d’euros. L’abril de l’any 2006 la central nuclear de José Cabrera, més coneguda com central de Zorita, va deixar d’estar operativa. Era una central amb reactor tipus PWR de 160 MW. Aquesta va ser la primera central en entrar en operació, ho va fer l’any 1968, després d’una ràpida construcció iniciada l’any 1965. El seu desmantellament es preveu que serà un procés que durarà fins l’any 2015, amb un cost de 170 milions d’euros. La central de Santa Maria de Garoña, una central nuclear amb reactor tipus BWR de 460 MW inaugurada l’any 1970, havia de deixar d’estar operativa l’any 2011. Aquesta data complia amb la vida útil que en un principi es va voler donar a les centrals nuclears espanyoles: 40 anys. De fet va estar uns dies aturada, aquest any. No obstant, el juliol de 2009 el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç d’Espanya va decidir l’allargament de l’explotació de les instal·lacions fins el 6 de juliol de 2013. Un dels principals problemes d’aquesta central (i de bastants altres) és la capacitat de la piscina de combustible. Amb el disseny actual es preveu que arribi a la seva màxima capacitat l’any 2015. A la figura següent s’aprecia la situació geogràfica de les centrals nuclears d’Espanya: figura 2.3.1 Mapa atòmic d’Espanya (font: www.que.es ) Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 32 - Fabricació de combustible i gestió dels residus radioactius a Espanya: Entre els anys 1959 i 1981 va existir a Andújar (Jaén) una fàbrica d’urani. Durant els 22 anys en què va estar en funcionament van treballar-hi 126 persones, 56 de les quals han mort en la seva gran majoria per algun tipus de càncer. Actualment està catalogada com a instal·lació radioactiva de primera categoria. Entre els anys 1991 i 1995 es van dur a terme els treballs de desmantellament per part d’ENRESA (Empresa Nacional de Residus Radioactius, encarregada de la gestió d’aquest tipus de residus des de la seva creació, l’any 1985). Actualment, les centrals nuclears de l’estat espanyol importen tots els concentrats d’urani que utilitzen per a generar energia elèctrica. A la figura 2.3.2 s’aprecia la distribució percentual dels subministradors d’urani a nivell mundial [15]: figura 2.3.2 Principals subministradors d’urani a nivell mundial (font: www.foronuclear.org ) Actualment, amb dades del Llibre Vermell de la OCDE publicat el juliol de 2010, tot l’urani a escala espanyola s’importa de l’estranger, com ja s’ha comentat. El seu origen s’il·lustra a la figura 2.3.3: Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 33 figura 2.3.3 Origen de l’urani utilitzat a Espanya ( font: www.foronuclear.org ) Enusa Industrias Avanzadas S.A. és una empresa fundada l’any 1972 sota el nom Empresa Nacional del Uranio S.A. que s’encarrega del disseny, la fabricació i l’abastiment de combustible nuclear per a les centrals nuclears espanyoles. És una empresa de titularitat pública, participada en un 60% per SEPI (Sociedad Estatal de Participaciones Indutriales) i en un 40% per CIEMAT (Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales i Tecnológicas). Entre els anys 1974 i 2001 hi va haver en activitat una mina d’urani al municipi de Saelices el Chico (Salamanca). Es va clausurar per la manca de rendibilitat. Recentment, l’empresa australiana Berkeley Resources s’ha interessat en l’explotació de mines d’urani a la zona. Ha arribat a un acord amb l’empresa estatal Enusa, gràcies al qual tindrà el 100% dels drets d’explotació de dos nous jaciments molt propers a l’antic, ambdós mai explotats. La propietat de les reserves serà d’Enusa, les reserves reben el nom de Reservas de la Adenda. Es calcula que entre els dos jaciments hi ha un 60% del total del mineral urani de la zona, al voltant de 30,6 lliures d’òxid d’urani. Es preveu el principi de l’explotació dels jaciments per a l’any 2014. En total, entre la despesa prèvia a l’explotació, l’explotació en sí i la posterior restauració, s´invertiran uns 360 milions d’euros i es generaran entre 150 i 200 llocs de treball directes. La mateixa empresa australiana Berkeley Resources, està fent estudis del subsòl en algunes comarques de la província de Cáceres. De moment l’empresa s’ha limitat a dir que els resultats són “positius”. Des de l’any 1985 hi ha una fàbrica d’elements de combustible al municipi de Juzbado (Salamanca). És propietat de l’empresa de titularitat pública Enusa. L’any 2011 es van fabricar 1.029 elements combustibles: 532 per a reactors PWR i 497 per a reactors BWR. El 69% de la producció es va exportar. Aproximadament es produeixen 3.200 tn de residus radioactius a les centrals nuclears espanyoles. 160 tn, el 5% del total, són d’alta activitat. El 95% restant són de baixa o mitja activitat. Aquests últims s’emmagatzemen en el Centre d’Emmagatzematge de El Cabril, a Còrdova, gestionat per ENRESA. Els residus d’alta activitat són enviats a magatzems de França i Gran Bretanya a canvi del lloguer de les instal·lacions. Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 34 2.3.2 Escala Internacional d’Accidents Nuclears (EIAN) La International Nuclear Event Scale va ser creada l’any 1990 per l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (AIEA) [16]. El motiu de l’existència d’aquesta escala és crear un sistema d’avisos de seguretat en cas d’accident nuclear. Està basada en l’Escala de Richter, una escala logarítmica de base 10, o sigui que cada nivell de més representa una magnitud 10 vegades superior. Els nivells 1,2 i 3 són considerats incidents, mentre que els nivells 4,5,6 i 7 són considerats accidents. Quan els successos no revesteixen importància des del punt de vista de la seguretat se'ls anomena desviacions i es classifiquen "Sota l'escala / Nivell 0". Nivell 0, per sota de l’escala: els successos no impliquen problemes de seguretat. Nivell 1, anomalia: Contempla la sobreexposició d’una persona per sobre dels nivells anuals reglamentaris, problemes menors en components de seguretat i la pèrdua o robatori de fonts radioactives. Nivell 2, incident: Correspon a l’exposició d’una persona a dosis superiors a 10 mSv, el límit anual que preveu la Comunitat Europea d’Energia Atòmica (EURATOM) a l’exposició d’un treballador per sobre dels límits anuals reglamentaris. També són de nivell 2 els successos en què es registra una contaminació important en zona no prevista de la instal·lació o quan hi ha nivells superiors a 50 mSv/h en una zona d’operació. Nivell 3, incident important: Es refereix als casos en què l’exposició a la radiació és 10 vegades superior al límit establert per als treballadors i en els quals hi ha efectes sobre la salut però no mortals, per exemple cremades. També inclou la contaminació en zones no previstes en el disseny de la central. Un exemple de nivell 3 és l’incident que va tenir lloc a la central de Vandellòs I l’octubre de 1989. Està considerat el succés de més gravetat que ha tingut mai lloc en territori de l’Estat Espanyol. Nivell 4, accident sense risc significatiu fora de l’emplaçament: Comporta un mínim d’una mort per radiació, es produeix una fusió de combustible o s’alliberen quantitats considerables de radiació dins de la instal·lació. No acostumen a ser necessàries les contramesures, a part de controls locals en els aliments. Dos exemples de nivell 4 són: Tokaimura, Japó (1999). Saint Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 35 Laurent des Eaux, França (1980). Nivell 5, accident amb risc fora de l’emplaçament: Té lloc quan s’alliberen d’una manera limitada materials radioactius a l’exterior o quan es produeixen diverses morts per radiació. També té lloc quan el reactor pateix greus danys o bé quan s’alliberen grans quantitats de materials radioactius dins la instal·lació. S’acostuma a necessitar l’aplicació de contramesures. Exemples de nivell 5: Windscale-Sellafield, Liverpool, Gran Bretanya (1957). Three Mile Island, Harrisburg, Pennsilvanià, EUA (1979). Nivell 6, accident important: Té lloc quan s’alliberen de forma considerable materials radioactius a l’exterior de la instal·lació. Requereix aplicar contramesures. Un exemple de nivell 6 és el succés a la central de Mayak, Kyshtym, a l’antiga URSS (setembre de 1957). Nivell 7, accident greu: Té lloc quan s’alliberen a l’exterior materials radioactius amb amplis efectes sobre la salut de les persones i el medi ambient. Requereix l’aplicació perllongada de contramesures. El succés de Txernòbil (actual Ucraïna, antiga URSS, 1986) i el recent de Fukushima (Japó, 2011) són exemples d’aquesta magnitud. La mesura de la radioactivitat: Per a mesurar el nivell d’activitat radioactiva la unitat del Sistema Intenacional d’unitats ( SI ) és el Becquerel ( Bq ). Mesura el nombre de desintegracions nuclears que tenen lloc en una determinada substància durant un segon. En una massa fixa de material radioactiu els Bq varien al llarg del temps. Els Bq únicament mesuren el nombre de desintegracions per segon, el grau de perillositat d’aquesta activitat radioactiva serà funció de l’energia de les partícules emeses i de la natura d’aquestes partícules. Una altra unitat utilitzada que no és del SI és el Curie ( Ci ), el qual equival a 3,7 · 10 10 Bq. Per a mesurar la dosi de radiació absorbida pels éssers vius, només la quantitat física, s’utilitza la unitat del SI anomenada Gray ( Gy ). Una altra unitat que no és del SI que mesura la mateixa magnitud és el rad. 1 Gy = 100 rad. Per a mesurar la dosi de radiació absorbida per un organisme i els seu efectes sobre ell, s’utilitza el Sievert ( Sv ), acceptat en el SI. Una altra unitat que no s’inclou en el SI és el rem, 1 Sv = 100 rem. Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 36 Efectes de la radiació sobre l’organisme: Les radiacions ionitzants són aquelles radiacions formades per fotons o partícules que, en interactuar amb la matèria, produeixen ions, tant si ho fan directament com indirectament. Aquest tipus de radiacions poden provocar canvis a l’estructura de les cèl·lules, canviar el seu ADN. S’ha de distingir entre dues circumstàncies: - Exposició puntual a dosis molt elevades de radiació ( superiors a 100 mSv ). Poden surgir efectes aguts en poc temps: malestar, cremades a la pell, caiguda de cabells, diarrea, nàusees o vòmits. - Danys acumulats. Poden sorgir problemes greus a llarg termini, sobretot càncers. En particular, el més freqüent són la leucèmia i el càncer de tiroides. Segons l’Organització Mundial de la Salut ( OMS ), una persona rep uns 3 mSv/any. El 80% d’aquesta quantitat té l’origen en fonts naturals de radiació, com ara els gasos sobre el terreny. El 20% restant prové de proves o procediments mèdics. En tot cas, aquestes xifres seran funció de la geologia del terreny de la zona. Concretament a Espanya, es calcula que l’exposició mitjana d’una persona oscil·la entre els 2,4 – 3 mSv/any. Quant a dosis anuals a Espanya, el límit permès al qual poden estar sotmesos els treballadors de prevenció és de 50 mSv/any, els treballadors en emergències tenen un límit de 250 mSv/any. Quant a dosis diàries, a nivells inferiors a 250 mSv la majoria de la gent no té cap símptoma. Per sobre d’aquest nivell ja poden aparèixer nàusees, vòmits, problemes respiratoris o, en el cas de dones embarassades, malformacions en el cervell del nadó. Dosis superiors ja poden provocar vòmits,nàusees, danys a la medul·la òssia, etc. A partir dels 3.000 mSv/dia pot haver-hi mort si no es tracta, per sobre dels 6.000 mSv/dia la mort és probable tot i tractant la persona. Per sobre dels 10.000 mSv/dia l’organisme es paralitza i la persona mor. A tall d’exemple, segons l’Agència de Seguretat Nuclear del Japó, a Fukushima uns minuts després de l’explosió del tercer reactor els organismes de la zona estaven sotmesos a 8 mSv/h. A la figura 2.3.4 s’aprecia fins a quina distància poden notar-se els efectes de la radiació quan té lloc un accident com el de Txernòbil: Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 37 figura 2.3.4 Radiació resultant del success de Txernòbil (font: http://maps.grida.no) 2.4 Alternatives a l’energia nuclear Els recels de la gent respecte a la tecnologia nuclear ha fet que alguns països es plantegin deixar d’utilitzar-la. Aquests recels són conseqüència d’alguns successos esdevinguts en els darrers temps, els quals han comportat grans afectacions al medi ambient i fins i tot a la salut dels habitants de la zona. Els esdeveniments de Txernòbil i Fukushima han fet créixer la por a la tecnologia nuclear. Anant molt enrere en el temps (tant com a la segona guerra mundial), la utilització de la tecnologia nuclear per a la creació de bombes de destrucció massiva també ha fet que les societats mesclessin conceptes tal vegada no relacionables. Sovint s’ha estès el recel entre la gent que una central nuclear pot fer una explósió com si fós una bomba de destrucció masiva, el qual està totalment descartat pels experts en el tema. L’habitual opacitat en la informació de què fan gala sovint les empreses gestores d’infraestructures nuclears tampoc no ha ajudat massa a fer disminuir la por de les societats, sovint ignorants en la matèria. I és que organismes externs a la gestió de les plantes han descobert incidents no comunicats per les empreses (com per exemple una fuga de substància radioactiva a l’exterior d’una central el novembre de 2008 a la nuclear d’Ascó I), les quals a posteriori ràpidament s’han esmerçat a explicar que les conseqüències no eren perilloses. El 12 de setembre de 2011, al complex nuclear de Marcoule (al sud de França) hi va haver una explosió donant com a resultat un mort i quatre ferits. És una infraestructura on no es genera Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 38 electricitat, els quatre reactors de la instal·lació ja no estan operatius i només s’hi reprocessa combustible usat i residus nuclears, el qual impedeix un gran accident. No obstant, l’explicació no ha estat massa extensa ni transparent: això va en contra dels mateixos interessos de la indústria nuclear. 2.4.1 Situació al món i a Europa A la figura 2.4.1 es mostra el nombre de reactors nuclears en construcció segons països, a tot el món. Són dades de finals de 2011. figura 2.4.1 Reactors nuclears en construcció al món ( font: Agència Internacional de l’Energia Atòmica; sigles en anglès: IAEA ) A nivell mundial s’observa com la Xina i Rússia són els països que més estan apostant per la construcció de noves centrals nuclears. L’energia elèctrica d’origen nuclear està força estesa al continent europeu. A la següent figura 2.4.2 es pot apreciar el nombre de reactors nuclears que hi havia en operativitat al continent europeu el març de 2011, just abans del succés de Fukushima, al Japó. Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 39 figura 2.4.2 Reactors nuclears als països europeus ( font: www.clarin.com) En l’anterior figura s’observa com França és el país amb més reactors nuclears, els quals generen un 75 % de l’energia elèctrica produïda en aquest país. No obstant l’anterior, França no és un país amb risc sísmic molt baix, tal com es pot valorar a la següent figura 2.4.3. De fet té diverses centrals en zones amb risc moderat, a prop de zones de risc mitjà. El risc sísmic és un factor a tenir molt en compte a l’hora de decidir la ubicació d’una central nuclear, com a mesura de seguretat [17]. figura 2.4.3 Mapa de risc sísmic de França amb les centrals nuclears existents ( font: http://www.gandhivert.fr/centrales-nucleaires-et-zonage-sismique-en-france-1747.html ) França no es fa enrere en l’aposta per l’energia nuclear i està construint un nou reactor nuclear, del tipus EPR. El seu nom és Flamanville-3, tindrà una potència de 1.630 MW. Es va Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 40 iniciar la seva construcció el desembre de 2007 i es preveu que s’enllesteixi el 2016. El cost estimat de la seva construcció, després de diverses estimacions erròniament baixes, és d’uns 6.000 milions d’euros. El 29 de març de 2009 també es va acordar la construcció d’un segon reactor del tipus EPR en territori francès, Penly-3, amb 1.650 MW de potència. Es va fer un debat públic entre el 24 de març i el 24 de juliol de 2010 per a intentar contribuir amb transparència al procés de decisió, el qual constà de deu reunions. Es va decidir iniciar la seva construcció l’any 2012, i posteriorment fer la connexió a la xarxa l’any 2017. El Parti Socialiste de França i el partit ecologista Europe Ecologie Les Verts van acordar el novembre de 2011 un conjunt de mesures pel que fa al sector nuclear per a presentar-se en una candidatura conjunta a les eleccions a la presidència de la República Francesa: passar del 75% de l’electricitat d’origen nuclear actual al 50% l’any 2025, clausurar la central de Fessenheim de forma immediata ( la més antiga del país, en explotació des de gener de 1978 ) i no iniciar cap nou projecte nuclear ( fent referència a Penly-3 ). (La central de Fessenheim havia rebut el juliol de 2011 el vistiplau de l’Autoritat de Seguretat Nuclear de França per a allargar la seva activitat deu anys més). Doncs bé, el 15 de maig de 2012 François Hollande va prendre possessió de la presidència de la República i, essent coherent amb el seu programa electoral, el seu govern no preveu iniciar la construcció del tercer reactor a la central de Penly, a la Normandia. Ho va confirmar la ministra de l’ecologia del Govern Francès, Delphine Batho, en una roda de premsa el juliol de 2012. A molta distància de França hi ha altres països industrialitzats i també de gran PIB que alhora empren les centrals nuclears per a obtenir energia elèctrica. És el cas de Gran Bretanya, Alemanya i Espanya, el pes de l’origen nuclear en la producció d’energia elèctrica dels quals és, respectivament, el 18 %, el 29 % i el 17 % ( dades d’abril de 2011 extretes de la World Nuclear Association ). Finlàndia és un país de la Unió Europea on també es continuarà apostant per l’energia nuclear, tot i que el desastre de Fukushima ha fet sorgir alguns dubtes als dirigents polítics del país. Actualment el país disposa de 4 reactors nuclears, els quals aporten aproximadament un 30 % de l’energia elèctrica consumida al país. S’està construint un reactor del tipus EPR, l’ Olkiluoto-3, de 1.600 MW de potència. El seu funcionament es preveu que comenci l’any 2014, segons dades de novembre de 2011. L’octubre de 2011 es va saber que es preveu la construcció d’una nova central nuclear al municipi de Pyhäjoki, a la costa occidental. Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 47 figura 2.4.6 Reactors nuclears alemanys ( font: http://www.elpais.com/graficos/internacional/Reactores/nucleares/Alemania/elpgraint/201105 30elpepuint_1/Ges/ ) Tal com es pot observar a la figura 2.4.7 al mapa de risc sísmic d’Alemanya [21], la zona sudoest ( precisament el land de Baden-Württemberg ) és la zona amb major risc sísmic del país. figura 2.4.7 Mapa de risc sísmic d’Alemanya ( font: www.spiegel.de) Com és sabut, per al consumidor particular el kWh d’electricitat d’origen nuclear és el més econòmic. De fet, amb dades de 2011, a Alemanya el kWh produït té un cost mig (tenint en compte totes les fonts) de 60 eur. El kWh d’electricitat produït amb energia eòlica costa uns 90 eur, amb energia eòlica offshore 150 eur i amb energia solar 370 eur. Per tant, és deduïble que si es vol apostar per les energies renovables i deixar de banda l’energia nuclear, el preu de l’electricitat augmenti. A Alemanya es preveu finançar l’encariment amb dues eines: - fons “clima-energia”: s’estima recaptar 3.000 milions d’euros anuals, subhastant drets d’emissions de CO 2 a empreses. Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 48 - taxa “noves energies”: l’any 2010 ja es van recaptar 13.000 milions d’euros. Consisteix en una taxa extra aplicada als consumidors particulars ( la majoria d’empreses en són excloses ). De mitjana representa uns 120 eur/any per llar, el qual representa un 14% de la factura, de mitjana. En una enquesta realitzada a la població alemanya per part de l’empresa TNS Infratest, el 79% de la gent considerava “raonable” la taxa “noves energies”, mentre que només un 15% la considerava “massa elevada”. El Govern Federal també preveu subvencionar les centrals de gas més noves i deu centrals de carbó durant la transició energètica. En total serien centrals amb una potencia instal·lada total d’uns 10.000 MW. Segons l’empresa alemanya Lichtblick AG, la qual és la proveïdora líder en el mercat alemany d’electricitat d’origen renovable, l’evolució que seguirà l’origen de l’electricitat en el país serà la de la següent figura 2.4.8 ( les dades numèriques representen la producció d’energia elèctrica expressada en kWh anuals ): http://www.lichtblick.de/h/2050._die_zukunft_der_energie_382.php: figura 2.4.8 Evolució percentatge energies renovables Alemanya (font: www.spiegel.de) Atom: nuclear Kohle: carbó Erdgas: gas natural Erneuerbare Energien: energies renovables Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 49 Una altra institució d’estudis del sector energètic (AGEB) va presentar una altra predicció ( les dades numèriques representen la producció d’energia elèctrica expressada en kWh anuals ): Abans dels fets de Fukushima Alemanya tenia 17 reactors nuclears operatius dins del seu territori, els quals el 2010 van aportar el 22% de l’energia elèctrica consumida al país germànic. Aquells successos van fer decidir al Govern Federal alemany de dur a terme un procés d’abandonament de la tecnologia nuclear com a font per a obtenir energia elèctrica. Aquest procés òbviament tindrà un cost notable. L’assessoria d’empreses Arthur D. Little estima en uns 18.000 milions d’euros el cost de desmantellar i netejar el conjunt de les centrals alemanyes, amb un cost mitjà d’uns 670 – 1.200 milions d’euros per cada reactor. Per altra banda, la National Nuclear Security Administration dels EUA estima en uns 210 milions d’euros el cost de deconstrucció d’un reactor nuclear. El Pla del Govern Federal Alemany per a la gran transformació energètica del país (Energiewende) consta, a grans trets, dels següents punts bàsics: - Actualment l’energia elèctrica d’origen renovable representa el 20% de la total consumida al país. S’aspira a que el 2020 representi el 35% i el 2050 el 80%. - El canvi es basarà en la implantació massiva de parcs eòlics, 29 dels quals marins (26 al Mar del Nord i 3 al Mar Bàltic). El 2030 hi haurien 25.000 MW instal·lats en parcs eòlics marins. - Es volen construir 3.800 km de noves línies de molt alta tensió i acondicionarne 5.400 km de ja existents. Això serviria per a transportar l’energia elèctrica d’origen eòlic generada al nord del país (zona rica en el recurs eòlic) cap al sud i l’oest del país (zones amb el consum d’electricitat més elevat del país). - El pressupost per a les línies de transport d’electricitat seria d’uns 20.000 milions d’euros, un 5-10% del total del projecte Energiewende. Per tant, el pressupost total de la iniciativa se situaria entre 200.000 i 400.000 milions d’euros ( 7,8 – 15,6% del PIB de l’any 2011). 2.4.1.2. Suïssa: un altre país amb economia avançada que renuncia a l’energia nuclear Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 50 Després dels successos de Fukushima, el maig de 2011 el Govern Federal Suís va endegar una moratòria vers les tres noves centrals nuclears que estaven previstes construir al país helvètic. Es va decidir que els reactors ja existents esgotessin la seva vida útil (50 anys) i no fossin substituïts per nous reactors. Suïssa obté actualment ( amb dades de l’any 2010 ) el 40 % de l’energia elèctrica a partir de la font nuclear, gràcies a les cinc centrals de què disposa. El 60% restant es reparteix entre centrals hidroelèctriques (55%) i fonts renovables + centrals tèrmiques convencionals (5%). El país és considerat de risc sísmic “moderat”, amb un risc major a la zona nord-occidental, a la zona de la ciutat de Basilea. És per això que certs experts ja porten temps recomanant la renúncia a l’energia nuclear, argumentant que un sisme que s’estima podria arribar a grau 7 en l’escala de Richter, podria ocasionar tsunamis en els innumerables llacs de la Confederació. A la figura 2.4.9 s’observa la distribució geogràfica de les cinc centrals en funcionament a Suïssa. figura 2.4.9 Ubicació geogràfica de les centrals nuclears a Suïssa ( font: www.wikipedia.org) A la figura 2.4.10 es pot observar el mapa de risc sísmic suís [22]: Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 51 figura 2.4.10 Mapa de risc sísmic de Suïssa ( font: Servei Sismològic de Suïssa ) L’any 2019 està previst el tancament del primer reactor nuclear, Beznau I. L’any 2022 es tancaran Beznau II Mühleberg. Gösgen es desconnectarà l’any 2029 i, finalment, el darrer reactor, Leibstadt, deixarà d’estar operatiu l’any 2034. 2.4.1.3 Itàlia: el segon membre del G-8 que renuncia a l’energia nuclear Itàlia va renunciar en referèndum a l’energia nuclear l’any 1987, un any després dels successos de Chernobyl. Es van decidir tancar les cinc centrals en funcionament aleshores, tancant l’última l’any 1990. Es va establir una moratòria per a construir noves centrals, inicialment vàlida entre 1987 i 1993, però finalment perllongada indefinidament. No obstant això, l’abandonament de l’energia nuclear ha estat sempre un tema polèmic. L’any 2009 el Primer Ministre italià Silvio Berlusconi va arribar a un acord amb el President de la República Francesa Nicolas Sarkozy per a que diverses companyies franceses col·laboressin en la construcció de quatre noves centrals nuclears en territori italià. El juny de l’any 2011 es va convocar un referèndum on, entre altres qüestions, es demanava poder tornar a construir aquestes noves centrals nuclears. El 95 % dels participants s’hi van oposar. Probablement hi van influir els successos de Fukushima tres mesos anteriorment. Tal com es pot observar a la figura 2.4.11 en el mapa de risc sísmic italià [23], aquest és un país amb un fort risc, sobretot a la meitat sud i al nord-est. Molt poques regions tindrien un risc sísmic baix. Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 52 figura 2.4.11 Mapa de risc sísmic d’Itàlia ( font: Institut Nacional de Geofísica i Vulcanologia d’Itàlia ) 2.4.1.4 Bèlgica, un membre de l’Eurozona que renuncia a l’energia nuclear Bèlgica actualment (novembre de 2011) disposa de dues centrals nuclears en funcionament: la central de Doel i la central de Tihange. La primera té quatre reactors mentre que la segona en té tres. El conjunt dels set reactors suma una potència instal·lada de 5.860 MW. El Govern i els partits majoritaris belgues van acordar a finals de l’octubre de 2011 de posar fi al funcionament de les centrals. Ja l’any 2003, el Govern de Bèlgica va endegar un full de ruta que preveia el tancament de les centrals nuclears en el futur. No obstant, els fets de Fukushima, com en d’altres països, han accelerat el procés. S’ha decidit la desactivació dels tres reactors més antics ( Doel 1, Doel 2 i Tihange 1 ) pel 2015. Aquests tres reactors funcionen des de 1975. Els quatre reactors restants seran clausurats progressivament abans de 2025. El Ministeri de l’Energia de Bèlgica ha informat que el procés es durà a terme sempre i quan l’abastiment d’energia elèctrica estigui completament garantit. Això encara no està del tot assegurat, ja que el Govern busca inversors per a la substitució de les nuclears per centrals alternatives. L’any 2009, l’empresa elèctrica operadora de les dues centrals Electrabel (filial a Bèlgica de la francesa GDF Suez) va acordar amb el Govern belga del moment, el pagament Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 53 d’un “impost nuclear” de 215 – 245 milions d’euros anuals al llarg del període 2010 – 2014. A octubre de 2011 el Govern de Bèlgica es plantejava l’aplicació d’una taxa anomenada “renda nuclear” per a fer pagar l’empresa explotadora de les dues centrals del país, Electrabel, amb uns 500-1000 milions d’euros extra fins la desconnexió completa de les centrals l’any 2025. La situació geogràfica de les dues centrals nuclears belgues es mostren a la figura 2.4.11: figura 2.4.11 Situació geogràfica de les centrals nuclears belgues (font: http://caderange.canalblog.com/archives/2009/week42/index.html) 2.4.2. Alternatives als tres reactors nuclears ubicats a Catalunya Tal com es pot observar a la figura 2.4.12 el risc sísmic en territori català és força més elevat a la meitat nord del territori que al sud. Tenint en compte que les actuals centrals nuclears es troben al sud, el risc sísmic és baix [24]. Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 54 figura 2.4.12 Mapa de zones sísmiques de Catalunya ( font: www.igc.cat ) Tal com es pot extreure de les dues anteriors figures, el territori català no té un risc especialment elevat, quant a sismes. Amb dades de l’any 2009 de Red Eléctrica Española es procedirà al càlcul del factor de càrrega de diverses tipologies de fonts energètiques. D’aquesta manera s’estimarà aproximadament la quantitat de potència que s’hauria d’instal·lar de cadascuna d’elles amb l’objectiu d’arribar a subministrar la mateixa energia elèctrica que els tres reactors nuclears existents a Catalunya. La fórmula utilitzada serà com la que es mostra a continuació ( Eq. 2.4.1 ): FC = h lada tal èctricaIns PotènciaEl lmentoduïdaAnuactricaEnergiaElè 8760 · Pr × ( Eq. 2.4.1 ) Abans de tot es calcularà el factor de càrrega de les centrals nuclears catalanes i espanyoles l’any 2009: Catalunya  FC (nuclears) = hGW GWh 760.8142,3 240.19 × = 0,699  69,9 % Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 55 Espanya  FC (nuclears) = hGW GWh 760.8716,7 761.52 × = 0,781  78,1 % Per a posteriors càlculs es considerarà FC = 70 % Fonts d’energia per a substituir parcialment les centrals nuclears - Cicle combinat Catalunya  FC (CC) = hGW GWh 760.8475,2 360.9 × = 0,432  43,2 % Espanya  FC (CC) = hGW GWh 760.8611,24 239.82 × = 0,381  38,1 % Per a posteriors càlculs es considerarà FC = 40 % - Eòlica Catalunya  FC (eòlica) = hGW GWh 760.8503,0 940 × = 0,213  21,3 % Espanya  FC (eòlica) = hGW GWh 760.8865,18 991.36 × = 0,224  22,4 % Per a posteriors càlculs es considerarà FC = 20 % - Biomassa Catalunya  FC (biomassa) = hGW GWh 760.8047,0 201 × = 0,488  48,8 % Espanya  FC (biomassa) = hGW GWh 760.8718,0 528.2 × = 0,402  40,2 % Per a posteriors càlculs es considerarà FC = 40 % - Solar fotovoltaica Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 56 Catalunya  FC (solar fotovoltaica) = hGW GWh 760.8165,0 326 × = 0,226 22,6 % Espanya  no es disposen de dades de solar fotovoltaica separadament de les altres tipologies d’obtenció d’energia elèctrica a través del sol (energia termoelèctrica) Per a posteriors càlculs es considerarà FC = 20 % Proposta de possibles opcions per a substituir l’energia elèctrica produïda per les centrals nuclears per fonts alternatives Es parteix de la base que es voldrien obtenir 19.240 GWh d’energia elèctrica. Aquesta xifra és l’energia que van produir les centrals nuclears en territori català l’any 2009, segons dades de Red Eléctrica Española. S’ha escollit el consum energètic d’un any aleatori, però no el més recent, en què el consum ha estat més baix del normal com a conseqüència de la crisi econòmica existent. S’han escollit com a tecnologies prioritàries alternatives a la nuclear: l’energia elèctrica generada en centrals de cicle combinat funcionant amb gas natural i l’energia eòlica. A continuació s’argumentarà la decisió. Quant a l’elecció de les centrals de cicle combinat un dels motius és la rapidesa amb què la infraestructura podria estar enllestida si es compara amb altres centrals tèrmiques convencionals. A més, el factor mediambiental també es té en compte, ja que la combustió de gas natural emet menys quantitat de gasos nocius per a l’atmosfera que el carbó i el fuel-oil, a igualtat d’energia elèctrica generada. El fet que la tecnologia del cicle combinat augmenti el rendiment de la central, comparant-la amb la tecnologia emprada en una central tèrmica convencional, també és un punt decisiu. Les centrals de cicle combinat tenen una capacitat de generació d’energia que actualment les fa més interessants. Ocupant espais relativament reduïts es poden instal·lar potències de 800 MW. En relació a l’elecció de l’energia eòlica com a possible substituta de les centrals nuclears els motius són diferents. S’ha escollit amb la intenció de que alguna de les anomenades energies renovables tingués un paper en la substitució. Actualment és l’energia renovable més madura, si es deixa de banda l’energia d’origen hidràulic, no considerada renovable si les instal·lacions són de més de 50 MW de potència instal·lada. Aquesta darrera requereix Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 63 El més important per a instal·lar aerogeneradors mar endins són dos factors: el potencial eòlic de la zona i la baixa profunditat de les aigües on s’ubiquin, òptimament uns 20 m de fondària. La combinació d’aquests dos factors fa que la costa catalana no sigui massa adequada per a aquest tipus de tecnologia. Per a trobar poca profunditat marina els aerogeneradors s’haurien d’ubicar a molt poca distància de la costa, el qual molt probablement aixecaria oposició ciutadana. La millor ubicació per a un parc eòlic offshore en aigües catalanes seria, combinant bon potencial eòlic i poca profunditat marina, la zona entre la costa nord del Delta de l’Ebre i aproximadament la població costanera de l’Hospitalet de l’Infant. El Golf de Sant Jordi, concretament, combina força bé un bon potencial eòlic (velocitat mitjana anual del vent a 80 m de terra, 8-8,5 m/s) i la poca profunditat de les aigües (menys de 50 m de fondària) fins a una distància d’uns 15 km mar endins. El problema principal seria ubicar els aerogeneradors fora de les zones de la Xarxa Natura 2000 de l’àrea . Cal dria tenir en compte que el litoral del Delta de l’Ebre i el Litoral Meridional tarragoní pertanyen a aquesta xarxa d’especial protecció mediambiental [29], tal com s’aprecia a la figura 2.4.16: figura 2.4.16 Xarxa Natura 2000, zona sud de Catalunya. ( font: www.xarxanatura2000.com ) La poca profunditat marina diversos quilòmetres mar endins és una condició que sí que Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 64 existeix al Mar del Nord, on aquestes infraestructures estan rebent un gran impuls recentment i en el futur ho continuaran fent. OPCIÓ C: Proposta de combinació d’energia eòlica onshore i offshore amb construcció de centrals de cicle combinat Com acostuma a succeir, les solucions més apropiades són una combinació de diverses opcions. S’ha pres com a millor solució, almenys a mig termini, la combinació de l’energia eòlica ( l’energia renovable que ofereix preus més competitius actualment ) i les centrals de cicle combinat ( regulars, fiables i menys nocives que les centrals convencionals tradicionals ). L’energia solar fotovoltaica a gran escala és una alternativa que no s’ha contemplat arran de l’elevat preu que a hores d’ara ofereix aquesta tecnologia. impacte ambiental parcs eòlics onshore: fase de construcció: impacte sobre els factors abiòtics ( sòls, aigües superficials i subterrànies ) de la zona a través de petits vessaments accidentals ocasionats per part de la maquinària operant, normalment vessaments d’olis de maquinària residus de cartró, ferralla, fusta i plàstics ( antics receptacles de materials usats per a la edificació dels aerogeneradors, o bé palets ) moviment de maquinària i vehicles convencionals, el qual ocasiona sorolls i emissions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera, així com malmet els biòtops de la zona tot perjudicant la flora i la fauna obertura de vials i passos per a afavorir la mobilitat, erosionant i compactant el terreny, i simultàniament destruint la coberta vegetal de la zona, la qual esdevé residu orgànic aprofitable impacte paisatgístic generat per la maquinària i els vehicles la presència humana té una afectació sobre la fauna de la zona, la qual no hi està acostumada i varia els seus hàbits Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 65 ocupació de l’espai aeri per part de grues i les torres dels aerogeneradors en evolució de ser edificats, amb la corresponent afectació sobre els hàbits de l’avifauna de la zona fase d’explotació: La fase d’explotació d’un parc eòlic acostuma a tenir una durada d’uns 20 anys. Durant aquest temps, els impactes més significatius sobre el medi ambient són els següents: impacte visual originat per la presència dels aerogeneradors, els quals poden tenir altures de més de 100 m emissió de sorolls per part del gir dels àleps dels aerogeneradors, amb la corresponent afectació sobre la fauna de la zona, així com a les persones més properes a la zona possible col·lisió de l’avifauna de la zona amb els àleps dels aerogeneradors efecte “discoteca” ( quan el sol se situa al darrere de la góndola de l’aerogenerador, la projecció de les ombres dels àleps cap a la superfície terrestre provoca un efecte d’intermitència entre llums i ombres que pot destorbar la gent que el copsa ) vessaments accidentals d’olis usats en la maquinària interior dels aerogeneradors, amb els associats filtres d’oli com a residu en certs casos, també residus: envasos metàlics o plàstics contaminats, absorvents i bateries ja utilitzades fase d’abandonament: efecte negatiu sobre el paisatge impacte ambiental centrals de cicle combinat: fase de construcció: creació de camins per a la circulació de vehicles dedicats a la construcció, malmetent el sòl [34] [35] acumulacions de terra extreta per a l’obra facilitant la dispersió a l’aire de les partícules més fines si no es protegeixen del vent Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 66 malmetement de la coberta vegetal eventuals vessaments accidentals d’olis de vehicles emissió de gasos nocius per a l’atmosfera per part dels vehicles d’obra impacte sobre el trànsit de la zona, fent-lo més dificultós i feixuc impacte paisatgístic contaminació acústica per part dels vehicles d’obra i la maquinària fase d’explotació: impacte visual arran de la presència d’estructures i d’instal·lacions generació de residus producció de sorolls i vibracions camps electromagnètics transport de materials i persones consum de recursos naturals, sobretot aigua i gas natural ocupació del terreny emissions a l’atmosfera ( NOx, CO, CO 2 , partícules, compostos orgànics volàtils, SO 2 ) captació i expulsió d’aigua per a refrigeració ( una central de 850 MW de potència instal·lada té un cabal equivalent mitjà d’uns 300 l d’aigua/s i n’expulsa uns 160 – 200 l de vapor d’aigua / segon, en retorna uns 130 al flux d’aigua d’on l’ha tret. Cal regular la temperatura de l’aigua sortint de la central, i refredar-la si és massa calenta. La concentració de sals de l’aigua sortint també és major a la de l’aigua entrant, i cal recórrer a la dessalinització de l’aigua si s’excedeixen certs nivells regulats. Els nivells de clor residual de l’aigua sortint també s’han de controlar ) vessament d’aigües residuals Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 67 transport de gas natural fins a la instal·lació consum d’uns 143.000 Nm 3 /h de gas natural en una central estàndard de 850 MW alteracions microclimàtiques arran de l’emissió de vapor a la torre de refrigeració Prenent com a exemple una central en concret d’última generació ( la central de Boroa, a Biscaia, a Euskadi ) s’han calculat les emissions l’atmosfera d’una central de cicle combinat: La central de Boroa ( o Bizkaia Energía ) és una central tèrmica de cicle combinat amb una potència instal·lada de 755 MW. Té una configuració 2 x 1 ( dues turbines de gas i una turbina de vapor ). Consumeix aproximadament 1 Gm 3 de gas natural / any. Tot seguit es mostraran les dades de l’any 2009 pel que fa a la producció i a les emissions a l’atmosfera: Producció d’energia elèctrica: 4.246 GWh [36] Les dades d’emissions a l’atmosfera s’han extret del Registre Estatal d’Emissions i Fonts Contaminants [37]: Emissions de metà: 110.000 kg Diòxid de carboni: 1,53 x 10 9 kg Òxids de nitrogen ( NOx, NO 2 ): 10 6 kg Conseqüentment, es fan els càlculs pertinents i s’arriba a les xifres d’emissions per energia elèctrica produïda: Metà  ( 110.000 kg / 4.246 GWh ) = 25,9 kg metà / GWh = 0,0259 g metà / kWh Diòxid de carboni  ( 1,53 x 10 12 g CO 2 / 4.246 x 10 6 kWh ) = 360,3 g CO 2 / kWh NOx  ( 10 9 g / 4.246 x 10 6 kWh ) = 0,2355 g NOx / kWh Comparació del cost d’inversió per a un parc eòlic i una central de cicle combinat: Tot seguit es farà esment d’un conjunt de centrals de cicle combinat i de parcs eòlics, amb la seva corresponent potència instal·lada i el cost de la infraestructura. Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 68 Centrals de cicle combinat, taula 2.4.1: CENTRAL CICLE COMBINAT ENTRADA EN FUNCIONAMENT ( any ) PRESSUPOST ( x 10 6 € ) POTÈNCIA INSTAL·LADA ( MW ) COST PER UNITAT POTÈNCIA INSTAL·LADA ( x 10 6 € / MW ) Bahía de Bizkaia Electricidad 2003 260 800 0,32 Tarragona Power 2003 267 417 0,64 Bizkaia Energía 2005 390 755 0,52 Arrúbal 2005 360 800 0,45 Plana del Vent 2007 360 800 0,45 Taula 2.4.1 Preu del MW instal·lat en centrals de cicle combinat (font: www.wikipedia.org) Parcs eòlics [38]: (A l’annex hi ha un seguit de gràfics, taules i explicacions que amplien el que en el nucli del projecte es presenta com a càlcul dels costos de la implantació de parcs eòlics al territori). Preu del MW instal·lat en un parc eòlic onshore, a la taula 2.4.2: Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 69 PARC EÒLIC ENTRADA EN FUNCIONAMENT ( any ) PRESSUPOST ( x 10 6 € ) POTÈNCIA INSTAL·LADA ( MW ) COST PER UNITAT POTÈNCIA INSTAL·LADA ( x 10 6 € / MW ) Serra de Rubió 2001 50 49 1,01 Pla d’Embalagué Aprovat 2006 43 36 1,19 Serra del Tallat 2008 43 49 0,86 Barbers Aprovat 2011 33 30 1,10 Aligars 2011 23 33 0,71 Taula 2.4.2 Preu MW eòlic onshore instal·lat (font: www.wikipedia.org) El cost del MW instal·lat d’energia eòlica offshore es pot apreciar al següent gràfic, el qual ha estat elaborat pel Laboratori Nacional Risø, un centre depenent de l’estat de Dinamarca que investiga en el sector de les energies renovables. S’han pres deu parcs eòlics offshore construïts al llarg de la primera dècada del segle XXI com a mostra per a deduir el preu mitjà del MW instal·lat, al gràfic 2.4.3. Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 70 Gràfic 2.4.3 Preu MW eòlic offshore instal·lat (font: www.wikipedia.org) S’arriba a la conclusió que el cost d’instal·lar un parc eòlic offshore és d’aproximadament uns 2 milions d’euros / MW instal·lat. Del mateix estudi es desprèn que els aerogeneradors destinats a parcs offshore tenen un cost un 20% superior al d’aquells aerogeneradors onshore. Les torres i els fonaments offshore costen unes 2,5 vegades més que els onshore. Bàsicament, són dos els aspectes que diferencien els parcs eòlics marins i terrestres quant a costos: els fonaments offshore són més cars, el seu cost és funció de la profunditat del mar i del tipus de fonaments escollits. En els parcs onshore els fonaments representen un 5 – 9% del cost total, mentre que en els offshore el percentatge augmenta fins al 21%. En segon lloc, les estacions transformadores i els cables submarins representen un 16% i un 5% dels costos en un parc eòlic marí, respectivament. Tot i que la inversió inicial i de manteniment ( arran de la corrosió causada per l’aigua marina ) d’un parc eòlic marí és superior a la d’un parc eòlic terrestre, el factor de càrrega ( FC ) dels primers és superior al dels segons. Un parc eòlic offshore pot arribar a assolir un FC del 45 %, mentre que els parcs eòlics onshore difícilment assoliran el 30%. Els costos de producció d’energia elèctrica en un parc eòlic offshore s’aprecien al següent gràfic 2.4.4. Són parcs aixecats en aigües de Dinamarca i Gran Bretanya al llarg de la primera dècada del segle XXI: Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 71 Gràfic 2.4.4 Costos generació energia elèctrica en parcs eòlics marins (font: http://www.wind-energy-the-facts.org/) Cost del desmantellament d’un reactor nuclear: El cost que comporta desactivar el funcionament d’una central nuclear i fer-la desaparèixer té bàsicament dos components: el procés de deconstrucció pròpiament de l’edifici i el reprocessament dels residus radioactius existents dins la instal·lació. Aquest reprocessament dels residus sempre serà més econòmic com més s’esperi a fer-ho, ja que els isòtops, amb el temps, perdran activitat radioactiva. Això abaratirà el seu reprocessament. Si no és així i s’inicia el procés immediatament els costos pugen. Per exemple, el reactor nuclear de Vandellós I ( 480 MW ) va patir un incident de grau 3 a l’escala INES el 19 d’octubre de 1989, qualificat d’ “incident important”. L’organisme públic encarregat del control d’aquestes infraestructures va imposar unes condicions tan estrictes als operadors de la central, que aquests van decidir que seria més raonable tancar. El procés de desactivar un reactor nuclear comprèn tres etapes, bàsicament. La primera etapa va durar de 1991 a 1997, període al llarg del qual es van desmantellar les parts no necessàries del complex i es va traslladar el combustible gastat emmagatzemat, així com d’altres residus, a França. La segona fase de desmantellament durà de 1998 a 2003, període en què es van desmantellar totes les estructures exteriors al mur de contenció del reactor nuclear i el complet confinament d’aquest. La tercera etapa, en la qual actualment es troba immersa la instal·lació, consisteix en un període de latència 25 anys ( 2003 - 2028 ), al llarg del qual es deixa disminuir l’activitat radioactiva d’elements interiors al reactor. El 2028 es retirarà el caixó del Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 72 reactor, el qual està revestit amb una capa d’acer galvanitzat d’1,5 m de gruix, i es procedirà al definitiu enderrocament del complex. El Govern Central de l’època va estimar el cost total de l’operació en uns 240 milions d’euros. El 62,5% d’aquesta quantitat ( 150 milions d’euros ) aniria destinada al reprocessament de les 450 tones d’urani contingudes dins el reactor. Els 90 milions d’euros restants es destinarien al procés de desmantellament físic pròpiament dit. Aquest cost va fer replantejar al Govern Central els càlculs que havien fet en el “Plan General de Residuos Radiactivos”, aprovat el gener de 1989. Es va estimar un cost d’uns 1.232 milions d’euros per a un eventual tancament dels 10 reactors nuclears en activitat en aquell temps. Com es pot apreciar, la quantitat es va doblar en el cas del desmantellament de Vandellòs I. A continuació es presentaran diverses alternatives per a substituir les centrals nuclears existents a Catalunya per altres fonts d’energia. Es considerarà l’autosuficiència energètica de Catalunya, que tot el que es consumeixi en electricitat a Catalunya es produeixi a Catalunya. Les dades es basen en les xifres de potència instal·lada a 1 de gener de 2011 i l’energia consumida al llarg de l’any 2010. Cal tenir en compte que les últimes dades de què es disposa a escala autonòmica, que són les de l’any 2011, estan sotmeses a un context econòmic excepcional. La demanda d’energia elèctrica l’any 2011 respecte el 2010 va caure un 1,3% a Catalunya i un 2,1% a Espanya. OPCIÓ A: Aturar els tres reactors nuclears catalans i produir el 100% de l’energia elèctrica que subministraven amb cicles combinats Dades de l’any 2010 a Catalunya: Centrals nuclears: Potència instal·lada 3,142 GW Energia elèctrica generada 24.909 GWh Factor de càrrega nuclears Catalunya (FCn): 24.909 GWh / ( 3,142 GW x 8.760 h ) = 90,5 % Centrals cicle combinat: Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 79 PRESSUPOST TOTAL: ( 4.603 + 10.080 ) · 10 6 eur = 14.683 · 10 6 eur L’anterior quantitat representa el 7,33% del PIB de Catalunya de l’any 2011. ( recordant que el cost de la gestió dels residus radioactius a llarg termini ha quedat exclòs de l’estimació. Hi ha grans diferències en les estimacions de diversos experts i organismes especialitzats en la matèria: xifrar una quantitat resulta especulatiu.) Un altre factor que caldria tenir en compte és la influència d’aquesta modificació en les fonts de generació d’electricitat pel que fa al preu d’aquesta. És un tema complex i cal tenir coneixement del funcionament del mercat de l’electricitat a nivell d’Espanya per a saber-ho. Aquest punt no és central en el projecte i, el seu estudi implicaria tot un altre projecte per sí mateix. Tanmateix, es vol deixar constància del coneixement de com funciona el mercat. A l’annex s’adjunten un seguit de gràfics i explicacions sobre aquesta temàtica. Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 80 Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 81 3. CONCLUSIONS L’opció de substituir els tres reactors nuclears per una alternativa ha estat, com ja s’ha llegit, la combinació de centrals de cicle combinat amb energia eòlica. L’existència d’un impacte paisatgístic és innegable, els parcs eòlics requereixen una ubicació en carenes de serralades per a poder aprofitar al màxim el recurs eòlic i fer rendible la inversió. Les centrals de cicle combinat també ocasionen impacte paisatgístic, així com emissions de gasos nocius per a l’atmosfera. No obstant, l’autor del projecte creu encara no factible una política energètica ( sector elèctric ) basada al 100% en energies renovables, ja que la seva intermitència fa impossible poder fiar-se’n completament. La dificultat d’emmagatzemar l’electricitat a gran escala fa imprescindibles centrals de generació d’electricitat regulables que donin suport a les renovables en els moments en què no produeixin. Així doncs, es tracta de fer una gran tasca de pedagogia destinada als habitants més propers a les eventuals ubicacions de les infraestructures energètiques, amb l’objectiu de convèncer-los que la política energètica, particularment la generació d’energia elèctrica, és un factor clau per a un país, i que els petits perjudicis particulars poden ser compensats d’alguna manera. Val a dir finalment que, amb una visió actual i planetària, són diversos els països capdavanters a nivell mundial que han optat per renunciar a les centrals nuclears per a produir energia elèctrica, però que tanmateix les alternatives que faran servir encara no resulten del tot clares. Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 82 4. BIBLIOGRAFIA Material obtingut a la xarxa: [1] RED ELÉCTRICA DE ESPAÑA. El sistema eléctrico por Comunidades Autónomas. Madrid, 2012. [http://www.ree.es/sistema_electrico/pdf/infosis/Inf_Sis_Elec_REE_2011_ElSistElectporCC AA.pdf, 1 de juliol de 2012] [2] EL PUNT AVUI. Societat. El 53,3% de l’electricitat de Catalunya surt de les nuclears. Barcelona, 17 de març de 2011. [http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/384309-el-533-de-lelectricitatde-catalunya-surt-de-les-nuclears.html, 10 de maig de 2011] [3] ASOCIACIÓN EMPRESARIAL EÓLICA. Eólica’11. Madrid, 2011. [http://www.aeeolica.org/es/sobre-la-eolica/la-eolica-en-espana/potencia-instalada/ , ? de gener de 2011] [4] SOCIETAT CATALANA D’ORDENACIÓ DEL TERRITORI. Centrals eòliques, zones de desenvolupament prioritari. Barcelona, 2010. [http://territori.scot.cat/cat/notices/2010/04/centrals_eOliques_zones_de_desenvolupament_pr ioritari_2547.php, 10 d’agost de 2011] [5] CONFEDERACIÓN HIDROGRÁFICA DEL EBRO. Inventario de centrales hidroeléctricas. Zaragoza, 2003. [http://www.chebro.es/contenido.visualizar.do?idContenido=3051&idMenu=2600, 2 de juliol de 2011] [6] INITEC-ENERGÍA. Centrales de ciclo combinado. Madrid, 2010. [http://www.initec-energia.com/section3.cfm?id=3&side=35&t_id=1&rid=7&lang=sp, 1 de juliol de 2011] [7] EUROPA PRESS. Economía. Europa autoriza el traspaso de la central de CC de Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 83 Tarragona de Gas Natural Fenosa a Alpiq. Madrid, 3 de març de 2011. [http://www.europapress.es/economia/energia-00341/noticia-economia-industria-autorizatraspaso-central-ciclo-combinado-tarragona-gas-natural-fenosa-alpiq-20110303190014.html, 5 de maig de 2011] [8] DESENCHUFADOS. Nuclear. Madrid, setembre 2010. [http://desenchufados.net/category/energia/nuclear/, 4 de juliol de 2011] [9] THE CHRISTIAN SCIENCE MONITOR. Hazardous waste. Washington DC (EUA), 6 de novembre de 1980. [http://www.csmonitor.com/1980/1106/110653.html, 3 de maig de 2011] [10] INTERNATIONAL ENERGY AGENCY. World Energy Outlook 2010. París, novembre de 2010. [http://www.iea.org/Textbase/npsum/weo2010sum.pdf, 2 de juliol de 2011] [11] DIARI DE GIRONA. La victòria del turisme sobre l’amenaça nuclear a Pals. Girona, 19 de març de 2011. [http://www.diaridegirona.cat/comarques/2011/03/19/victoria-del-turisme-sobre-lamenacanuclear-pals/473395.html, 20 de juliol de 2011] [12] VILAWEB. Martorell s’oposa a la construcció d’una central tèrmica. Barcelona, desembre de 2003. [http://www.vilaweb.cat/noticia/788213/20031219/noticia.html, 1 juliol de 2011] [13] DIARI DE TARRAGONA. Iberdrola congela el projecte de la central de CC de RibaRoja. Tarragona, 27 de juny de 2009. [http://www.diaridetarragona.com/ebre/031767/iberdrola/congela/projecte/central/cicle/combi nat/ribaroja, 1 d’agost de 2011] [14] DIARI DE GIRONA. La central de cicle combinat de Bescanó està aparcada fins d’aquí a 5 anys. Girona, 28 de maig de 2011. [http://www.diaridegirona.cat/comarques/2011/05/28/central-cicle-combinat-bescano- Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 84 aparcada-fins-daqui-5-anys/490563.html, 1 de juliol de 2011] [15] FORO NUCLEAR. El uranio: reservas y suministro a las centrales nucleares. Madrid, 2010. [http://www.foronuclear.org/es/publicaciones-y-documentacion/publicaciones/uranioreservas-y-suministro-a-las-centrales, 10 de juliol de 2011] [16] INTERNATIONAL ATOMIC ENERGY AGENCY. INES. Viena, 1990. [http://www.iaea.org/Publications/Factsheets/Spanish/ines_sp.pdf, 12 de juliol de 2011] [17] LE GANDHI VERT. Centrales Nucléaires et zonage sismique en France. París, 14 de març de 2011. [http://www.gandhivert.fr/centrales-nucleaires-et-zonage-sismique-en-france-1747.html, 20 de juliol de 2011] [18] CENTRO SUPERIOR DE INVESTIGACIONES CIENTÍFICAS ( CSIC ). Peligrosidad sísmica en Europa. Madrid, 6 d’octubre de 2003. [http://www.dicat.csic.es/escmapa-esp.html, 22 de juliol de 2011] [19] FONS MONETARI INTERNACIONAL ( FMI ). PIB nominal per països 2010. Washington DC ( EUA ), 2011. [http://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Pa%C3%ADses_por_PIB_(nominal), 23 de setembre de 2011] [20] EL PAIS. Reactores nucleares en Alemania. Madrid, 30 de maig de 2011. [http://www.elpais.com/graficos/internacional/Reactores/nucleares/Alemania/elpepuint/20110 530elpepuint_1/Ges/, 26 de setembre de 2011] [21] DER SPIEGEL. Angst vor Atomunfall. Hamburg ( Alemanya ), 15 de març de 2011. [http://www.spiegel.de/wissenschaft/natur/0,1518,751000,00.html, 29 de setembre de 2011] [22] SWISS SEISMOLOGICAL SERVICE. Seismic Hazard Assessment of Switzerland. Zuric, 25 de novembre de 2004. Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 85 [http://www.earthquake.ethz.ch/research/Swiss_Hazard/Swiss_Hazard/downloads/Hazard_rep ort_2004.pdf, 2 de setembre de 2011] [23] ISTITUTO NAZIONALE DI GEOFISICA E VULCANOLOGIA. Mappa di pericolosità sismica del territorio nazionale. Milà, 28 d’abril de 2006. [http://zonesismiche.mi.ingv.it/mappa_ps_apr04/italia.html, 1 d’octubre de 2011] [24] INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA. Zones sísmiques considerant l’efecte del sòl. Barcelona, 2001. [http://www.igc.cat/web/ca/sismologia_atles_risc.html, 28 de setembre de 2011] [25] REPSOL. Evolución de precios gas natural. Madrid, 4 de octubre de 2011. [http://www.repsol.com/es_es/corporacion/conocer-repsol/contexto-energetico/evolucionprecios-inventarios/evolucion-precios-gas-natural.aspx, 15 d’octubre de 2011] [26] INSTITUT CATALÀ DE L’ENERGIA. Mapa eòlic de Catalunya. Barcelona, juny de 2002. [http://www.energiaseolicas.com/mapa-eolico.html, 2 de juliol de 2011] [27] ATLES NACIONAL DE CATALUNYA. Mapa eòlic onshore i offshore de Catalunya. Barcelona, juny de 2002. [http://www.atlesnacional.cat/icc/atles-nacional/clima/vent-mitja-anual-a-60-i-80-m-daltitudkmh-ms/, 1 de juny de 2011] [28] SOCIETAT CATALANA DE GEOGRAFIA. Mapa del relleu submarí de Catalunya. Barcelona, juliol de 2004. [http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S92411.htm, 2 de setembre de 2011] [29] XARXA NATURA 2000. Plànols Xarxa Natura 2000. Barcelona, octubre de 2009. [http://www.xarxanatura2000.com/?id=380&idC=15, 2 de setembre de 2011] [30] UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA. Departamento de Ingeniería Eléctrica. Costes de implantación de un parque eólico. Zaragoza, 2010. Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 86 [http://www.unizar.es/jmyusta/wp-content/uploads/2010/06/Costes-de-implantaci%C3%B3nde-un-parque-e%C3%B3lico-2010.pdf, 4 d’octubre de 2011, 4 d’octubre de 2011] [31] EUROPEAN WIND ENERGY ASSOCIATION. Wind energy-the facts. Volume 2. Costs and prices. Brussel·les ( Bèlgica ), 2002. [http://www.ewea.org/fileadmin/ewea_documents/documents/publications/WETF/Facts_Volu me_2.pdf, 1 de setembre de 2011] [32] US ENERGY INFORMATION ADMINISTRATION. Annual Energy Outlook 2010. Washington DC ( EUA ), desembre de 2009. [http://www.eia.gov/oiaf/aeo/pdf/2016levelized_costs_aeo2010.pdf, 2 d’agost de 2011] [33] FUNDACIÓ GAS NATURAL. La energía eólica marina: conceptos y retos tecnológicos. Santander, 2009. [http://www.fundaciongasnatural.org/SiteCollectionDocuments/Actividades/Seminarios/Santa nder%2016022010/1%20I%C3%B1igo%20losada.pdf, 2 de juliol de 2011] [34] INERCO. Montajes y mantenimientos industriales. Impacto Ambiental de las centrales de ciclo combinado. Sevilla, 2002. [http://www.inerco.es/ficheros/comun/articulos/inercoart_035.pdf, 12 d’agost de 2011] [35] IBERDROLA. Central de ciclo combinado de Alange. Documento de síntesis. Madrid, juny de 2008. [http://www.extremambiente.es/files/2008/AAI%20termica%20Alange/documento_sintesis_j unio_2008.pdf, 2 de setembre de 2011] [36] RED ELÉCTRICA DE ESPAÑA. Informe del sistema eléctrico en 2010. El sistema eléctrico por comunidades autónomas. Madrid, gener de 2011. [http://www.ree.es/sistema_electrico/pdf/infosis/Inf_Sis_Elec_REE_2010_ElSistElectporCC AA.pdf, 4 d’agost de 2011] [37] MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE Y MEDIO RURAL Y MARINO. Registro estatal de emisiones y fuentes contaminantes. Madrid, 2010. Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 87 [http://www.prtr-es.es/informes/fichacomplejo.aspx?id_complejo=5458, 3 de setembre de 2011] [38] ASSOCIACIÓ EÒLICA DE CATALUNYA ( EOLICCAT ). Llistat de parcs eòlics. Barcelona, gener de 2011. [http://www.eoliccat.net/?52#gmap, 17 de setembre de 2011] Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 88 PROJECTE DE FI DE CARRERA ENGINYERIA INDUSTRIAL MOVIMENTS OPOSITORS A INFRAESTRUCTURES ENERGÈTIQUES. CAS PARTICULAR DE L’ENERGIA NUCLEAR I POSSIBLES ALTERNATIVES. ANNEX A: Legislació energia eòlica Catalunya ANNEX B: Ampliació dels costos d’implantació d’energia eòlica ANNEX C: Història i breu introducció a l’energia eòlica Autor: Josep Garriga Director: Jaume Fabregat Convocatòria: Setembre 2012 Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 95 protegir íntegrament els sepulcres així com l’entorn que els envolta. - Béns culturals d’interès nacional en les categories de monuments històrics, conjunts històrics, jardins històrics i llocs històrics de Catalunya. Els Béns Culturals d’Interès Nacional són la màxima categoria de protecció de règim arquitectònic de Catalunya i queden a la categoria de protecció, conservació i difusió que estableix la Llei 9/1993, del patrimoni cultural català, així com el marc legal establert pel Decret 15/1990 sobre les comissions del patrimoni cultural del Departament de Cultura i el Decret 102/1994, sobre la composició i el funcionament del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català. ANNEX B: AMPLIACIÓ DELS COSTOS D’IMPLANTACIÓ D’ENERGIA EÒLICA cost inicial  inversió inicial A continuació es mostra una figura amb l’estructura de costos de la fabricació d’un aerogenerador, a la figura 2.: Figura 2.1 Distribució costos d’un aerogenerador ( font: http://es.scribd.com ) A la següent figura 2.2 s’observa l’estructura de costos d’un parc eòlic en la seva inversió inicial [30]: Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 96 Figura 2.2 Costos inversió inicial parc eòlic terrestre ( font: Universidad de Zaragoza ) - costos financers - costos d’operació i manteniment: representen de mitjana un 20-25 % dels costos d’un parc eòlic [31]. Es distribueixen segons diferents conceptes, els quals s’observen a la figura 2.3: figura 2.3 ( font: www.ewea.org ) - costos de generació d’energia global produïda anualment, la qual és funció de les característiques dels aerogeneradors i del vent de la zona [32] i [33] La Asociación Eólica de Galicia ( EGA ) va publicar un estudi l’any 2004 on s’explicaven les inversions necessàries per a construir un parc eòlic onshore, així com els costos d’explotació de la infraestructura durant la seva vida útil. L’estudi arriba a la conclusió que per a instal·lar un parc eòlic tipus de 23,2 MW el cost mitjà per MW instal·lat és de 993.175 eur. L’import es divideix en les cinc partides que s’observen al següent gràfic 2.1, on a l’eix d’ordenades hi Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 97 apareix l’import en euros: Gràfic 2.1 Distribució costos inicials construcció parc eòlic terrestre (font: http://www.egaasociacioneolicagalicia.es/es/datosdelsector/inversion.php) Expressat en percentatges la inversió es desglossa de la següent manera: Aerogeneradors  71,1 % Infraestructura electromecànica  13,9 % Obra civil  7,6 % Contribució al reforçament de la xarxa  4,8 % Altres ( projecte d’enginyeria, llicències municipals, estudis previs )  2,6 % A més, cal tenir en compte els costos d’explotació de la infraestructura al llarg de la seva vida útil, uns 20 – 25 anys. Per a cada MW instal·lat la mateixa institució va calcular uns costos totals de 23.982,73 eur / MW. Tot seguit es desglossa aquest import en diverses partides, amb l’import en euros i el corresponent percentatge respecte el cost total d’explotació: Gestió i manteniment  17.506,5 eur / MW  71,1 % Impostos i assegurances  3.863,3 eur / MW  16,1 % Lloguer dels terrenys  2.249,9 eur / MW  9,4 % Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 98 Primes a les energies renovables: un estímul o malbaratament? A tall d’introducció, es pot anotar el pes que tenen les primes rebudes per la producció d’energia d’origen renovable. A l’hora d’afavorir amb primes les diverses tecnologies anomenades netes, es té en compte que la seva utilització disminueix les emissions de gasos d’efecte hivernacle per a generar energia elèctrica. També es redueix la despesa destinada a obtenir combustibles a països estrangers. Aquests dos factors fan que es compensin les tecnologies netes. Tanmateix, sovint la quantitat de diners en forma de primes supera l’estalvi que l’ús d’aquestes tecnologies origina. No obstant, també cal considerar els llocs de treball creats i la contribució al PIB del país que té el foment d’aquestes energies. Al següent gràfic 2.2 s’aprecia com les primes han estat inferiors a l’estalvi generat fins l’any 2008. Els anys 2009 i 2010 les primes han superat aquest estalvi, es podria dir, doncs, que les primes són excessives. Gràfic 2.2 Primes VS impacte econòmic sector energies renovables (font: www.deloitte.com) La contribució al PIB espanyol en termes percentuals ha anat augmentant en els darrers anys a Espanya, tal com es desprèn del gràfic 2.3 que segueix: Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 99 Gràfic 2.3 Contribució del sector de les energies renovables al PIB d’Espanya (font: www.deloitte.com) Segmentant segons tecnologia renovable s’observa com els sectors de la solar fotovoltaica i l’eòlica són els més determinants en el PIB espanyol pel que fa al sector de les renovables, Es pot apreciar al gràfic 2.4: Gràfic 2.4 Contribució al PIB d’Espanya de les diverses tecnologies de generació d’energia elèctrica d’origen renovable (font: www.deloitte.com) Els llocs de treball creats pel sector de les energies renovables a escala espanyola els últims anys es poden observar al gràfic 2.5: Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 100 Gràfic 2.5 Llocs de treball generats a Espanya en el sector de les energies renovables (font: www.deloitte.com) Hi ha un altre punt en què la presència de les energies renovables resulta beneficiosa. En l’anomenat pool elèctric, l’entrada de les renovables fa que el preu del MWh produït s’abarateixi ( sovint només per a les empreses comercialitzadores, no pas per als consumidors finals particulars i empreses ). Pel fet d’entrar a preu zero al pool elèctric, les renovables estalvien el pagament de grans quantitats cada any, tal com es veu al gràfic 2.6: Gràfic 2.6 Abaratiment del cost d’adquisició de l’energia elèctrica com a conseqüència de la Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 101 penetració de les energies renovables al pool elèctric (font: www.deloitte.com) Comparant amb les primes rebudes anualment, al gràfic 2.7 (repetició d’una figura apareguda anteriorment): Gràfic 2.7 Primes VS impacte econòmic sector energies renovables (font: www.deloitte.com) S’observa com l’abaratiment provocat per la presència de les renovables al pool elèctric ha superat tots els anys les primes atorgades, excepte el darrer any, el 2010. Una probable causa d’aquest desequilibri pressupostari és les grans sumes de primes destinades al sector de l’energia solar fotovoltaica. L’abaratiment per cada MWh generat s’aprecia al gràfic 2.8: Gràfic 2.8 Abaratiment del MWh d’energia elèctrica al mercat majorista pel fet de la Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 102 penetració del sector de les energies renovables al pool elèctric (font: www.deloitte.com) Les primes rebudes segons tipus d’energia renovable s’observen al gràfic 2.9: Gràfic 2.9 Distribució de les primes al sector de les energies renovables (font: www.deloitte.com) Fent alguns càlculs s’arriba a les següents conclusions: L’any 2010 el sector de la solar fotovoltaica va endur-se més de la meitat de les primes destinades a les renovables, tot i que només generà aproximadament un 10 % de l’energia elèctrica d’origen renovable. En canvi, el sector de l’energia eòlica va endur-se un 35-40 % de les primes, però va contribuir en un 70 % a la generació d’electricitat d’origen renovable. En xifres de l’any 2010: Solar fotovoltaica: Primes: 2.800 milions d’euros Contribució a l’abaratiment en el pool: 500 milions d’euros Diferència: dèficit de 2.300 milions d’euros Eòlica: Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 103 Primes: 2.000 milions d’euros Contribució a l’abaratiment en el pool: 3.400 milions d’euros Diferència: superàvit de 1.400 milions d’euros S’arriba a la conclusió que les primes al sector de l’eòlica redueixen el dèficit tarifari, mentre que les primes a la solar fotovoltaica, de moment, encara el fan augmentar. Al gràfic 2.10 es pot veure com la contribució al PIB del sector de les renovables sempre ha estat superior a les primes rebudes, tot i que va disminuint la diferència. Gràfic 2.10 Contribució al PIB d’Espanya en relació amb les primes rebudes del sector de les energies renovables (font: www.deloitte.com) El tant anomenat dèficit tarifari, sovint atribuït a les energies renovables, s’aprecia al gràfic 2.11, amb el dèficit acumulat anualment. En vermell hi ha el dèficit total acumulat de tots els anys, mentre que en verd hi ha l’estalvi acumulat pel fet de l’entrada de les renovables en el pool elètric. Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 104 Gràfic 2.11 Dèficit tarifari acumulat del sector elèctric (font: www.deloitte.com) En el període 2005-2010 el dèficit acumulat és de 24.582 milions d’euros, l’abaratiment acumulat de 9.173 milions d’euros i les primes a les renovables acumulades de 16.437 milions d’euros. Una redistribució d’aquestes primes o un canvi en el funcionament del mercat elèctric espanyol podrien millorar les xifres. Una altra possible causa del dèficit tarifari són els costos de transició a la competència que van rebre les grans empreses elèctriques entre 1998 i 2006 com a compensació per la liberalització del mercat elèctric. Diners que van superar en 2.500 milions el màxim acordat, sense que aquestes empreses mai no hagin retornat aquesta quantitat a l’Estat, és a dir, als contribuents. El funcionament del mercat majorista de l’electricitat, el pool elèctric, també pot provocar certs desequilibris. Segons les grans empreses elèctriques espanyoles, les centrals nuclears i les grans centrals hidroelèctriques no estan encara amortitzades. És per això que s’oposen a ser retirades del pool, gràcies al qual aquestes empreses reben els anomenats windfall profits ( beneficis caiguts del cel ). Entren al pool a cost zero, però com que el preu que cobren les elèctriques pel MWh generat ve determinat per l’última ( la més cara ) tecnologia entrant al mercat majorista, els beneficis per MWh generat en nuclear i hidràulica són grans. Segons diuen, està justificat perquè les infraestructures no estan encara amortitzades. Tots aquests darrers aspectes requeririen un estudi amb profunditat, el qual podria originar un altre projecte. Només es volia deixar constància del coneixement de la problemàtica. En certa manera, és un principi de justificació de l’energia eòlica com a alternativa viable i en la qual s’hauria d’anar apostant cada cop més, des del punt de vista de l’autor. ANNEX C: HISTÒRIA I BREU INTRODUCCIÓ A L’ENERGIA NUCLEAR 3.1 Història i breu introducció a l’energia nuclear Primers estudis de la radiació L’energia nuclear té diverses aplicacions. Es pot utilitzar per a propulsar vehicles militars o civils, per a crear armament militar o bé per a produir energia elèctrica en centrals amb Moviments opositors a infraestructures energètiques. Cas particular de l’energia nuclear i possibles alternatives. 111 erg = 10 -7 J). No descriu els efectes biològics de les diverses radiacions. - rem: Unitat per a quantificar els efectes biològics de la radiació. Rem són les sigles de l’anglès rad equivalent man. No tots els tipus de radiacions tenen la mateixa incidència biològica, encara que la dosi sigui la mateixa. Per a saber els rem, cal multiplicar els rad per un factor q, el qual és propi de cada tipus de radiació. Per les radiacions electromagnètiques ( radiacions gamma i raigs X ) la q té valor 1, per tant els rad i els rem tenen igual valor. S’acostumen a fer servir com a unitat els mrem. Es calcula que de mitjana cada persona rep 360 mrem/any de radiació, l’origen de la qual són bàsicament fonts naturals. - Curie (Ci): És una unitat que quantifica la radioactivitat. És l’activitat d’ 1 g de l’isòtop de radi, radi-236. Aquesta substància va ser estudiada pels pioners de la radiologia Marie i Pierre Curie. Les unitats acceptades pel sistema internacional (SI) són: - Becquerel (Bq): Unitat de mesura de l’activitat radioactiva. Comptabilitza el nombre de desintegracions nuclears que tenen lloc en una certa quantitat de substància al llarg d’un període de temps. 1 Bq equival a una desintegració per segon. 1 Ci = 37 GBq - Gray (Gy): Mesura la dosi de radiació absorvida per a tot tipus de radiació i per a tot tipus de material. 1 Gy equival a 1 J d’energia depositat en 1 kg de matèria. No descriu els efectes biològics de la radiació. 1 Gy = 100 rad. Normalment s’utilitzen els cGy. - Sievert (Sv): És una unitat representativa de la magnitud dosi eficaç. Aquesta parteix dels Gray absorbits pels òrgans i teixits exposats a la radiació. Se li apliquen factors de ponderació que tenen en compte: el tipus de radiació (alfa, beta, gamma, X o neutrons); el tipus d’exposició (externa o interna) i la sensibilitat específica de cada òrgan o teixit afectat. 1 Sv = 100 rem. Normalment es fan servir els mSv o µSv.