Gestió de la prevenció de riscos laborals en l'exercici de la professió de treballador/a sexual

MÀSTER UNIVERSITARI EN SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL: PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS TREBALL DE FI DE MÀSTER GESTIÓ DE LA PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS EN L’EXERCICI DE LA PROFESSIÓ DE TREBALLADOR/A SEXUAL P ojec is es: Judi h He ada i Bea iz Na bón Di ec o /s: Manuel Luque Con oca ò ia: Ab il/Maig 2021 Ges ió de la P e enció de Riscos Labo als en l'exe cici de la p o essió de eballado /a sexual RESUM L’objec iu p incipal del p esen es udi és pode conèixe les mesu es p e en i es més adien s a adop a pe l’exe cici de la p os i ució en condicions de segu e a .! Pe al du -ho a e me, es a con ac a amb un conjun de p o essionals i associacions els quals in e enen di ec amen amb el col·lec iu o han ingu una pos u a ma cada on el deba que hi ha en e s la p oblemà ica. ! Desp és de la p esa de con ac e amb els p o essionals i les associacions que an ole pa icipa en el p ojec e, amb la se a opinió i la bibliog a ia obada, es a decidi elabo a una a aluació de iscos basan -nos en el mè ode del INSST, en el qual s'exposa en o s aquells iscos incula s amb les b anques de la higiene indus ial, l’e gonomia i psicosociologia, la segu e a labo al i pe úl im, la igilància de la salu , pa clau en aques a ipologia labo al. ! Una egada eali zada la alo ació dels iscos associa s a l’exe cici i es able es les se es mesu es co esponen s, es a decidi elabo a una guia de bones p àc iques en la que es desc iuen els elemen s in o ma ius claus a adop a . ! Finalmen , en les conclusions, es a e una ecopilació de con o è sies i opinions obades du an el p ojec e, exposan la g an complexi a del ema i la di icul a d’aplica les mesu es p oposades. ! Ges ió de la P e enció de Riscos Labo als en l'exe cici de la p o essió de eballado /a sexual ÍNDEX 1. In oducció ......................................................................................................................... 1 2. Concep e. Tipologia de l’exe cici ....................................................................................... 2 2.1. La p os i ució. O igen i e olució ..................................................................................... 2 2.2. In oducció del concep e immig ació ............................................................................. 3 2.3. Impac e econòmic del sec o a l’economia .................................................................... 4 3. Ma c ju ídic de la p os i ució .............................................................................................. 5 3.1. Tipus d’exe cicis ............................................................................................................ 5 3.2. Models de egulació ....................................................................................................... 6 3.3. Si uació ac ual a Espanya. Legislació ........................................................................... 8 3.4. No ma i a In e nacional ............................................................................................... 10 3.4.1. Països baixos ........................................................................................................... 10 3.4.4. Suècia ...................................................................................................................... 12 3.4.5. No uega ................................................................................................................... 13 3.4.6. F ança ...................................................................................................................... 13 4. Me odologia ..................................................................................................................... 14 4.1. Objec ius ...................................................................................................................... 14 4.2. Tècniques emp ades ................................................................................................... 14 5. P os i ució. Pe spec i a des de la essan de la PRL ..................................................... 15 5.1. Aspec es ju ídics de la p os i ució i la p e enció de iscos labo als ............................ 15 5.1.1. De inició del isc labo al ........................................................................................... 15 5.1.2. Acciden labo al , malal ies p o essionals ................................................................ 15 5.2. Riscos incula s a l’exe cici de la p o essió ................................................................. 16 5.2.1. Riscos ísics ............................................................................................................. 16 5.2.2. Riscos psíquics/men als ........................................................................................... 19 5.2.3. Riscos socials .......................................................................................................... 20 6. Es udi de Camp ............................................................................................................... 21 6.1. En e is es amb associacions i col·lec ius ................................................................... 21 6.1.1. En e is a amb Nú ia Mo eno - Gene a ................................................................... 21 6.1.2. Visió de Ma Se na - Exconselle a de T eball .......................................................... 23 6.1.3. Visió Joan Agus í - Magis a del T ibunal Supe io de Jus ícia de Ca alunya ......... 24 6.1.4. Visió A senio Valbuena - Sociòleg i Tècnic de PRL ................................................. 24 6.2. A aluació dels iscos associa s al eball ..................................................................... 25 6.2.1. Mè ode d’a aluació .................................................................................................. 26 6.2.2. Desc ipció del lloc de eball a a alua ..................................................................... 27 6.2.2.1. Exe cici a l’ex e io ................................................................................................... 28 6.2.2.2. Exe cici a l’in e io .................................................................................................... 33 6.3. Guia de bones p àc iques ............................................................................................ 38 Ges ió de la P e enció de Riscos Labo als en l'exe cici de la p o essió de eballado /a sexual 7. La in luència de la pandèmia COVID19 al sec o ............................................................ 41 8. Conclusions ..................................................................................................................... 43 9. Bibliog a ia ....................................................................................................................... 46 10. Annexos .......................................................................................................................... 51 10.1. P egun es eali zades a Nu ia Mo eno: Associació Gene a .................................... 51 10.2. T ansc ipció en e is a amb associació Gene a ...................................................... 51 10.3. P egun es i espos es a Joan Agus í ....................................................................... 64 10.4. P egun es i espos es a Ma Se na .......................................................................... 67 10.5. P egun es i espos es a A senio Valbuena .............................................................. 69 1 Ges ió de la P e enció de Riscos Labo als en l’exe cici de la p o essió de eballado /a sexual 1. In oducció La p os i ució po de ini -se com l’ac i i a a la qual es dedica la pe sona que man é elacions sexuals amb al es, a can i, gene almen , de dine s. Aques a po se o e ada pe dones o homes. Pod íem di que és una ac i i a amb uns lími s bas an imp ecisos, dona que abas a un ang d’ac i i a s que poden ana des d’una elació sense con ac e ísic a elacions a ec i es i sexuals (Meneses Falcón, 2007). A ni ell mundial, es calcula que 40 milions de pe sones es oben en una si uació de p os i ució, el 80% son dones i nenes i la majo ia dels casos meno s de 25 anys (Médicos del Mundo, 2018). Melissa Fa ley, l’any 2003, a es udia de o ma ex ensa els e ec es de la p os i ució en les dones i els seus esul a s an se so p enen s: el 68% de les eballado es sexuals pa eixen un sínd ome d’es ès pos - aumà ic, el 71% ha sigu ag edida ísicamen i el 63% ha sigu iolada (Fa ley M, 2003). Espanya és el e ce país a ni ell mundial amb més demanda de sexe paga i p en la p ime a posició a ni ell eu opeu. Espanya no és an sols el p ime país en consum de p os i ució, si no que ambé és una de les p incipals des inacions de à ic de pe sones d’a eu del món (Médicos del Mundo, 2018). La p os i ució es classi ica com una ac i i a que p esen a una sè ie de iscos pe a les pe sones que exe ceixen, iscos que so in no són p oduc e de decisions pe sonals, sinó que es an in e ingu s pe di e sos ac o s ci cums ancials (Cas ellanos, Ranea y Bu gos, 2013). F on o a aques a in o mació, pe pa de l’adminis ació pública, si s’ha decla a públicamen la necessi a d’in e enció, pe ò o i així, les disc epàncies d’ac uació con inuen sen la p ime a on del deba (Cas ellanos, Ranea y Bu gos, 2013). L’objec iu p incipal d’aques eball és p esen a els iscos que implica la p os i ució i els ac o s de ulne abili a que posen a les pe sones que exe ceixen l’ac i i a en desa an a ge en la socie a , des de la pe spec i a p e en i a. Les a ec acions de l’exe cici son a iades, pe una banda, pe les conseqüències que po eni pe la salu en quan a malal ies de ansmissió sexual i pe al a banda, podem inclou e la iolència que compo a, ja sigui la iolència con a les pe sones que són p os i uïdes, com la c iminali zació i delinqüència o gani zada que so geix de l’ac i i a . Pe pode ac a el ema des de la essan de la p e enció, ens cen a em en la essan de segu e a i salu i sob e o , en la pe cepció del col·lec iu. La me odologia emp ada du an aques p ojec e és una combinació de ècniques quan i a i es i quali a i es. Amb les p ime es es mos a à una amplia ima ge sob e la si uació ac ual i amb la segona pa es a à una p opos a des del pun de is a p e en iu, eali zada mi jançan la col·labo ació de les associacions, en i a s a ec ades i una pos e io a aluació de iscos. 2 Ges ió de la P e enció de Riscos Labo als en l’exe cici de la p o essió de eballado /a sexual 2. Concep e. Tipologia de l’exe cici 2.1. La p os i ució. O igen i e olució Tal com ma ca Fe ando Cas o (2014), la p os i ució és una ac i i a que es emun a a l’an iga Mesopo àmia (segle XXXVIII - XXI a.C), en el Codi d’Hammu abi 1 podem oba “lleis” que p o egien a les dones que la p ac ica en, egulan els d e s d’he ència de les p os i u es. A Babilonia (Segle XX - V a.C), a di e ència de l’an iga mesopo àmia on obem lleis que ecolzen a col·lec iu, hi ha ia una no ma que obliga a a o es les dones a p os i ui -se, com a mínim una egada a la ida amb un es ange com a mos a d’hospi ali a . A can i d’aques ac e, la dona ebia un pagamen . Il·lus ació 1. Línia empo al. Elabo ació p òpia. A Fenícia (segle XII - VI a.C) la si uació de la p os i ució dona a espos a a les c eences eligioses de la ci ili zació. S’hi eien ce imònies en hono a la deessa de la e ili a . Aquelles dones que no olien pe d e la se a e ili a ha ien de lliu a -se a homes es ange s la quan i a de egades que ossin eque ides en una mena de me ca . Aques s ac es e en emune a s i amb el que es ecap a a s’adqui ien o enes pe la deessa. A la G ècia Clàssica (segle V - IV a.C) exe cien la p os i ució an dones com homes, aques s podien se independen s i lliu es, l'únic equisi que ha ien de compli e a u ili za una es imen a di e en a la es a. El que podem des aca és que les pe sones que p ac ica en l’ac i i a ha ien de paga impos os. Al segle VI a.C, es a c ea el p ime bo dell pe o d e de Soló 2 . A G ècia ambé, s’hi di e encien 3 ca ego ies de p os i ució: 1 El Codi d'Hammu abi és un dels conjun s de lleis més an ics que s'han oba i un dels exempla s més ben conse a s d'aques ipus de documen s c ea s en l'an iga Mesopo àmia. 2 Soló a se un poe a, e o mado polí ic, legislado i es adis a a enès, conside a un dels Se Sa is de G ècia. 3 Ges ió de la P e enció de Riscos Labo als en l’exe cici de la p o essió de eballado /a sexual - Chamai ypaì: Re e i a l’exe cici en l’ex e io . - Gephy ides: Re e i a l’exe cici a p op dels pon s. - Pe epa e ikes: Re e i a l’exe cici en l’in e io . Roma (segle I a.C - V d.C) es ca ac e i za pe una època amb una g an llibe a sexual. És en aques pun en el que apa eix pe p ime a egada el e me "P os i u e e", el que olia di “exhibi pe la enda”, e e in -se al cos. A l’Eda Mi jana (segle V - XV d.C), a en exis i g ans con o è sies en e s a l’ac i i a , degu a la g an in luència de l’Església. Malg a això, exis ia una g an ole ància cap a les pe sones que l’exe cien. Al igual que a la G ècia Clàssica, es demana a un codi de es imen a di e en i l’abonamen d’impos os. El Renaixemen (segles XV - XVI d.C) és conegu pe la se a no a concepció del món, on es ep enen an ics alo s pe du s du an l’Eda Mi jana. Malg a això, el o lligam amb l’Església a que la sexuali a segueixi sen un ema “ abú”. Du an aques pe íode la p os i ució s’en enia com “un mal necessa i” ja que sa is eia les necessi a s bàsiques de les pe sones, gene almen homes. Du an l’Època Mode na (segles XV - XVIII d.C) desapa eix el concep e p os i u a i p en o ça el concep e co esana. Inicialmen co esana es e e ia a un memb e del seguici del Rei i no hi ha ia elació es ic amen sexual. A ciu a s I alianes es a egula la si uació, c ean la igu a d’una “ eina” que e a l’enca egada de e compli les eglamen acions policials. En l’ac uali a hi ha una al a eali a , segons un càlcul eali za pe la Policia espanyola, el pe cen a ge de dones que exe ceixen lliu emen a Espanya es à al ol an d’un 10% 3 , men e que el 90% es an són pe sones p o inen s de xa xes de ac a. 2.2. In oducció del concep e immig ació L’exe cici de la p os i ució no malmen es elaciona amb la p os i ució emenina, pe ò s’ha d’assenyala que exis eixen al es ipus com es la masculina, homosexual i anssexual. Al se un exe cici menys conegu , és més di ícil oba es udis sob e aques es. Pe aques mo iu, es a à plena in es igació de la p os i ució emenina. Cal des aca que, un pe cen a ge ele a són pe sones immig an s els quals es oben en una si uació adminis a i a d’i egula i a , que els hi impedeix accedi al sis ema sociosani a i. Més d’un 90% p o é del à ic sexual mig a o i, con ola pe mà ies del sexe, que man enen a les dones en condicions in ahumanes i cada any es calcula que s’inco po en unes 500.000 no es escla es sexuals (Mu uaga, s.d). To i no pode pa la d’una homogeneï a en el col·lec iu, les pe sones p os i uïdes enen ca ac e ís iques comunes com son la ma ginació pe es igma i zació a causa pe du a e me 3 Dades ex e es de ONGD Anes ad, 2014. 10 Ges ió de la P e enció de Riscos Labo als en l’exe cici de la p o essió de eballado /a sexual 3.4. No ma i a In e nacional La legali a de la p os i ució, an a Eu opa com a eu del món a ia depenen del país, així com les lleis que egulen la ma è ia, que poden a ia depenen de la egió o ciu a en la que ens obem. En el següen quad e obem un pe i esum dels di e en s models que obem a Eu opa, amb classi icació segons els països que l’han adop a . Il·lus ació 3. Models de egulació eu opeus. Elabo ació p òpia. Pe al de e un pe i anàlisi dels di e en s models que obem al pano ama in e nacional, hem escolli anali za sis països, es d’ells en els que sembla que l’aplicació no ha unciona , bas an -nos exclusi amen en les dades p esen ades pels p opis go e ns i, pe al a banda, es països en les que les dades p esen ades a el de la implan ació dels models, demos en que han a iba a aconsegui els objec ius p e is os. 3.4.1. Països Baixos Als Països Baixos la p os i ució es à conside ada una ac i i a legal i egulada des de la a do de l’any 2000, o i comença als anys 80 a p end e les p ime es passes cap a la legali zació de l’ac i i a pe pa dels ens locals. En aques país, els bo dells ambé es an pe mesos i l’Ajun amen de la ciu a d'Ams e dam l’any 2007 a comença una e o ma del “dis ic e e mell” con e in els bo dells en immobles esidencials i come cials (Fe e , I. 2007). Es calcula que hi ha en e 20.000 i 30.000 7 dones que es p os i ueixen al país, de les quals dues e ce es pa s son es ange es. 7 Dades ex e es del po al ONUSIDA pe l’any 2011 Il·lus ació 4. Model Països Baixos. Elabo ació p òpia. 11 Ges ió de la P e enció de Riscos Labo als en l’exe cici de la p o essió de eballado /a sexual Un dels p incipals objec ius de la llei de egulació de la p os i ució e a acaba amb la ac a de pe sones amb inali a d’explo ació sexual. No obs an això, la p oblemà ica ha augmen a desp és de l’en ada en igo de la llei. Aques e esde é de la di icul a de dis inció en e l’exe cici olun a i de la p o essió i l’exe cici o ça o in olun a i. Hi ha un g an nomb e de p os i u es que es oben en si uació d'il·legali a , pe les quals els aspec es egula s a la llei no ope en. Això a a o eix la ma ginali a d’aques col·lec iu i es elaciona es e amen amb la delinqüència i les d ogues. 3.4.2. Alemanya A Alemanya es a legali za la p os i ució l’any 2002. En l’ac uali a l'ac i i a ac u a al ol an de 22.000 milions de dòla s anuals, 8 el que co espon a ap oximadamen 18.300 milions d’eu os (UNODC, s.d). L’ap o ació a se pe pa del go e n socialdemòc a a del cancelle Ge ha d Sch öde i p e enia millo a les condicions labo als de les pe sones que exe ceixen l’ac i i a , dona accés a la segu e a social i ajudes pe ob eni una pensió. Des de l’any 2002 les p os i u es alemanyes enen d e segu e a social i a pensió. Malg a això, poques p os i u es han op a pe aques ègim, doncs ha suposa un descens en els ing essos mensuals. La Llei en qües ió busca a edui el ànsi de p oxene es i la iolència que compo a la p òpia ac i i a . (Raymond J, 2019). 3.4.3. No a Zelanda A No a Zelanda es a legali za la p os i ució l’any 2003, mi jançan la e o ma de la Llei de P os i ució. Cu iosamen , aques a a se impulsada pel Col·lec iu Nacional de P os i u es de No a Zelanda i es cen a en el benes a de les pe sones que eali zen l’ac i i a , en quan a la essan labo al, la essan de la sani a i pe úl im, la segu e a . 8 Dades ex e es de l’in o me de l’o icina de les Nacions Unides con a les d ogues i el delic e. Il·lus ació 5. Model Alemanya. Elabo ació p òpia. 12 Ges ió de la P e enció de Riscos Labo als en l’exe cici de la p o essió de eballado /a sexual Un e ca ac e ís ic de la Llei es able a a No a Zelanda és que aques a econeix el d e del eballado /a a e i a el consen imen a man eni elacions sexuals en qualse ol momen , imposan sancions pe als consumido s/es que es neguin a accep a aques desis imen . Malg a això, la eali a és mol dis an , ja que la egulació de l'ac i i a ha causa un g an augmen del ànsi de la p os i ució i, pe an , de la compe ència en el me ca , esde enin en un descens dels p eus. (Rubio Juan, M. 2018). 3.4.4. Suècia A Suècia l’any 1999 es a ap o a la llei K inno id, que cas iga a aquells que comp en els se eis sexuals. Aques a, a se p esen ada pe legislado es eminis es que al·lega en que la p os i ució és, si més no, una o ma de iolència masclis a. Aques es legislado es e en de enso es de la idea de que no hi ha ni dones ni homes que enguin sexe de o ma olun à ia. Donan un cop d’ull a les idees que p omou la llei, podem oba mol èm asis en la igual a de gène e. Com hem comen a an e io men , la majo ia de les pe sones que exe ceixen la p os i ució són dones. Pe aques a aó, la llei e o ça la idea de que al p os i ui -se s’es à donan la opció al consumido de comp a un cos. A el l’aplicació de di es mesu es, s’ha eduï el ànsi en l’ac i i a així com la ac a i el p oxene isme, hi ha es udis que pa len d’una disminució del 80% (UGT, 2005). La educció del consum a lligada a una pè dua de l’anonima pe pa del consumido s. (Raymond J, 2019). Il·lus ació 6. Model No a Zelanda. Elabo ació p òpia. Il·lus ació 7. Model Suècia. Elabo ació p òpia. 13 Ges ió de la P e enció de Riscos Labo als en l’exe cici de la p o essió de eballado /a sexual 3.4.5. No uega El model Suec a se un bon pun de pa ida pel desen olupamen del model No uec. A No uega, l’any 2009 es a o mali za la llei Sexkjøpslo en que penali za la comp a de sexe. Els esul a s ob ingu s a el de la en ada en igo del model an se so p enen s. A No uega els p os íbuls an se anca s l’any 2010 i les sancions cap als consumido s es an eu e du amen en o ides. Un dels objec ius de la llei e a la educció del ànsi a la indús ia del sexe, e que s’ha assoli , eduin la p os i ució als ca e s en més d’un 50% i d’en e un 30 % a un 40% de educció en la p os i ució a po a ancada. (Kings on, S, 2018). No an sols s’ha aconsegui edui el ànsi si no, ambé la ac a i el p oxene isme. (Raymond J, 2019) 3.4.6. F ança F ança, al igual que No uega p omulga el model Suec. L’ab il de 2016 el país a en o i la llui a con a la p os i ució, de ensan un model abolicionis a. Aques e si ua a F ança en el p ime país de l’Eu opa con inen al en posiciona -se a a o de la penali zació de la p os i ució. (Le Monde, 2016). En el model que p esen en els nos es eïns ancesos s’inclou l’assis ència pe les pe sones p os i uïdes, dona que conside en que la p os i ució és una iolació con a les dones. En aques a llei s’en o eixen les sancions cap al p oxene isme i la ac a de pe sones. Il·lus ació 8. Model No uega. Elabo ació p òpia. Il·lus ació 9. Model F ança. Elabo ació p òpia. 14 Ges ió de la P e enció de Riscos Labo als en l’exe cici de la p o essió de eballado /a sexual En o momen es penali za al consumido i s’ad oca pe la p o ecció social de les pe sones en si uació de p os i ució, en e aques es mesu es, obem l’a o gamen d’un pe mís de esidència empo al pe aquelles pe sones que olen so i del sec o . 4. Me odologia 4.1. Objec ius Com ja a ançà em a la in oducció del eball, l’objec iu p incipal en o n al que s’es ableixen els eixos d’es udi d’aques p ojec e són: Objec iu 1: Conèixe i anali za els iscos que compo a l'exe cici de la p os i ució. Objec iu 2: Conèixe els ac o s de ulne abili a esde ingu s a el els pe ills exposa s. 4.2. Tècniques emp ades Amb la inali a de pode compli els objec ius es able s, inicialmen es a con ac a amb les següen s en i a s que eballen amb el col·lec iu: a) Sindica OTRAS: Ins i ució que e lla pels d e s dels eballado s i eballado es sexuals) b) Col·lec iu HETAIRA: O gani zació que e lla pels d e s de les dones que exe ceixen la p os i ució. c) Lloc de la dona: Ins i ució ca alana que con ibueix a la millo a de la quali a de ida de les dones que exe ceixen o han exe ci la p os i ució, així com a a o eixen l’au onomia pe sonal i la inse ció socio-labo al. d) Associació GENERA: T eballen emes sob e p os i ució i ac a una essan eminis a i dels d e s humans. e) APRAMP: Associació que eballa pe p e eni i e adica l’explo ació sexual i la ac a d'ésse s humans. ) Fundació àmbi p e enció: ins i ució es a al que ope a gene almen a Ca alunya i que eballa pe millo a la quali a de ida de les pe sones que pe anyen a col·lec ius ulne ables. g) APROSEX: Associació que de ensa els d e s dels eballado s/es sexuals. h) T aduc o as po la abolición de la p os i ución: Col·lec iu enca ega de adui ex s abolicionis es que llui en i in o men sob e les condicions i la si uació ac ual del col·lec iu. i) A senio Valbuena Ruiz: Di ec o Gene al i expe en P e enció, p o esso NEBOSH HSE. Consul o ia i Fo mació en Segu e a i Salu i iscos especials, INVAC, E+PS. Cul u a de Segu e a i Emp eses Saludables. j) Ma Se na: Magis ada del ju ja del Social núme o 23, conselle a de eball de la Gene ali a de Ca alunya des de no emb e de 2006 ins no emb e de 2010. k) Joan Agus í: Magis a del ju ja del Social núme o 33 de Ba celona. 15 Ges ió de la P e enció de Riscos Labo als en l’exe cici de la p o essió de eballado /a sexual Malg a la insis ència, de la g an majo ia d'aques es no hem ob ingu espos a. En el pun 6.1. En e is es amb associacions i col·lec ius, s’exposa la isió de les en i a s i pe sones que han col·labo a en el p ojec e. De la ma eixa o ma, s’han emp a ècniques quan i a i es i quali a i es: Tècniques quan i a i es - Anàlisis de on s secundà ies, és a di , una ece ca dels es udis p eceden s de l'àmbi espanyol, les dades en quan a impac e econòmic, social, e c. Tècniques quali a i es - En e is es a memb es de les Associacions i en i a s que ac uen i enen elació di ec a amb el col·lec iu. - A aluació dels iscos associa s al eball exe ci . - Guia de bones p àc iques: P opos es pe l'à ea d’in e enció a ni ell in o ma iu, sensibili zació, assesso amen , salu , segu e a , en e d’al es. 5. P os i ució. Pe spec i a des de la essan de la PRL 5.1. Aspec es ju ídics de la p os i ució i la p e enció de iscos labo als 5.1.1. De inició del isc labo al S’en én com a isc labo al, la possibili a que un eballado pa eixi un dany de i a del eball. Pa in d’aques a base, podem conside a com a isc o es aquelles e en uali a s a les que s'en on en en quan a iscos de la salu pe l’exe cici de la p òpia ac i i a de l’o ici o al es iscos de i a s com són les amenaces pe pa dels clien s, ag essions o qualse ol al e isc. A l’ho a de quali ica el isc, s’ha de alo a la p obabili a que succeeix i la se a se e i a on a la eballado a. (A ias Fe nández R, 2015). 5.1.2. Acciden labo al, malal ies p o essionals Acciden labo al Un acciden labo al és o a aquella lesió co po al que el eballado pa eix en ocasió o pe conseqüència del eball que execu i pe comp e aliena. Així ma eix, és necessa i que el eballado pa eixi una lesió co po al i que l’acciden sigui pe ocasió i pe conseqüència del eball, que exis eixi una causa di ec a que hagi p o oca l’acciden , com pe exemple un esquinçamen u e í pe l’ac i i a sexual. 16 Ges ió de la P e enció de Riscos Labo als en l’exe cici de la p o essió de eballado /a sexual Malal ies p o essionals El concep e malal ia en ocasions ha gene a con o è sia, an en l’àmbi d’ac uació mèdic com en l’àmbi ju ídic, del qual aques a p oblemà ica queda e lec ida en la p òpia de inició ecollida en l’a icle 157 del la Llei Gene al de la Segu e a Social. Pe an , ex aiem de l’a icle menciona la següen de inició: “És la malal ia con e a a conseqüència del eball execu a pe comp e d’al i en les ac i i a s que s’especi iquin en la no ma i a i que sigui p o ocada pe l’acció dels elemen s o subs àncies que en aques a no ma i a s’indiquin pe a cada malal ia p o essional” Tenin en comp e el ma c hipo è ic en el que es plan eja el p ojec e, en el cas de egla l’ac i i a , se ia necessà ia una modi icació del quad e de malal ies p o essionals pe al d’a egi malal ies de ansmissió sexual, ja que compleixen amb els equisi s es able s p è iamen . 5.2. Riscos incula s a l’exe cici de la p o essió Quan pa lem de salu en la p os i ució, no només es em en e e encia a la salu ísica, sinó que s'en én el concep e de salu com una isió in eg al o mada pe es componen s: ísica, psíquica i social. L’ac i i a p esen a un majo nomb e de conduc es que posen en isc la salu de les eballado es. Pe una pa , mol es de les pe sones que exe ceixen la p os i ució, es an desin o mades sob e el isc que con é la p àc ica i pe al a banda, els clien s demanden sexe sense p o ecció. Així ma eix, no semp e con en amb o al au onomia o llibe a d’accep a o no les p àc iques sense la p o ecció adequada. To i eni la necessi a especí ica de cob i i p e eni iscos associa s al eball, ac ualmen , no exis eix una cobe u a d’a enció psicosocial ni sani à ia adequada des dels se eis públics. Des dels se eis públics, no hi ha possibili a d’in e enció dins de l'àmbi p e en iu, ni an sols pe cob i les necessi a s més bàsiques com son la p e enció i el ac amen de les in eccions de ansmissió sexual, o les conseqüències a ni ell de salu men al (Me ges del món, s.d). 5.2.1. Riscos ísics Basan -nos en l’es udi es able pe B u ao (2008) el pe il de les eballado es, són dones jo es en e 26-29 anys, immig an s amb es udis p ima is i pocs ecu sos econòmics, cà egues amilia s i la majo ia d’elles en si uació i egula . De la ma eixa o ma, les condicions de l'exe cici de la p os i ució, c ea múl iples con ac es sexuals que exposen a la eballado a a una g an quan i a de p àc iques sexuals de isc i, jun amen amb consum de subs àncies a que les dones p os i uïdes siguin doblemen ulne ables a ce s p oblemes sani a is com el con agi pe di e en s ITS, emba assos no desi ja s, esquinçamen s aginals o anals, dolo s pèl ics c ònics, ca cinoma d’ú e , addicció a subs àncies, sínd ome d'es ès pos aumà ic, en e d’al es. 17 Ges ió de la P e enció de Riscos Labo als en l’exe cici de la p o essió de eballado /a sexual Com es po obse a , no semp e l'ús del p ese a iu és el emei pe e i a malal ies sinó que l’exe cici de la p os i ució p odueix iscos que a ec en a la salu de la eballado a di ícils d’e i a . Il·lus ació 10. Iden i icació as o ns. Elabo ació p òpia. Il·lus ació 11. Iden i icació as o ns. Elabo ació p òpia. 18 Ges ió de la P e enció de Riscos Labo als en l’exe cici de la p o essió de eballado /a sexual Pe dimensiona la g a e a dels iscos ísics p oduï s pe l’exe cici de la p os i ució, l’Ins i u Balea de la Dona, jun amen amb la col·labo ació del go e n espanyol, i al es en i a s de l’illa, l’any 2020 an elabo a una enques a sob e els es p incipals p oblemes de salu en di e en s ambien s: Dolències Lloc de eball abans de la Co id-19 To al Ca e Club Pis So ides Sang, al·lè gies, sis ema immunològic 1 5 11 3 20 2,1 % 18,5 % 8,3 % 9,1 % 8,4 % Apa ell diges iu bucoden al 4 - 5 - 9 8,5 % 3,8 % 3,8 % Ulls - 1 - 1 0,8 % 0,4 % Apa ell ci cula o i 4 4 3 11 8,5 % 14,8 % 2,3 % 4,6 % Apa ell locomo o 2 3 5 1 11 4,3 % 11,1 % 3,8 % 3,0 % 4,6 % Sis ema ne iós 2 4 7 3 16 4,3 % 14,8 % 5,3 % 9,1 % 6,7 % P oblemes psicològics, salu men al 6 7 7 1 21 12,8 % 25,9 % 5,3 % 3,0 % 8,8 % Consum, dependències de d ogues 1 - 3 - 4 2,1 % 2,3 % 1,7 % Apa ell espi a o i 1 - 4 - 5 2,1 % 3,0 % 2,1 % Sis ema endoc í 3 1 8 2 14 6,4 % 3,7 % 6,1 % 6,1 % 5,9 % Ginecològics 3 - 11 5 19 6,4 % 8,3 % 15,2 % 7,9 % 19 Ges ió de la P e enció de Riscos Labo als en l’exe cici de la p o essió de eballado /a sexual In eccions: VIH, ITS c oni icades... 3 1 7 1 12 6,4 % 3,7 % 5,3 % 3,0 % 5,0 % P oblemes de ma ològics - 1 - 4 5 3,7 % 12,1 % 2,1 % Cap 1 3 22 2 28 2,1 % 11,1 % 16,7 % 6,1 % 11,7 % NS/NC 27 9 54 18 108 57,4 % 33,3 % 40,9 % 54, 5 % 45,2 % To al 47 27 132 33 239 100,0 % 100,0 % 100,0 % 100,0 % 100,0 % En aques a aula es po obse a que el 45,2% de les pe sones en si uacio de p os i ució ( enques ades) desconeixen els p oblemes de salu associa s al ambien del eball , segui d’un 11,7% que a gumen a que es el mal del cap el p incipal p oblema, p oblemes de salu men al amb un 8,8% .sis ema immunològic, sang i al·lè gies (8,4%), ginecològics, apa ell geni al emeníx i mames (7,9%). 5.2.2. Riscos psíquics/men als Tal com ma ca Soledad Mu uaga, la p àc ica sexual consis eix en un con ac e co po al i un in e can i de luids. To i així, cada pe sona ansme aspec es posi ius i nega ius de si ma eix. En el cas de les elacions sexuals en el que una de les pa s in oluc ades és ac ada com un objec e, es deposi a à els aspec es més nega ius; po s, aumes, angoixes, iolència, misogínia e c. Aspec es que a ec a an conside ablemen la salu men al (Mu uaga, s.d). Soledad Mu uaga, ma ca una sè ie causes aumà iques que c een conseqüències pe judicials a la eballado a sexual: - Núme o de clien s: El e d’ha e d’exe ci des de mol jo e i la necessi a de end e se eis de o ma habi ual. Aques pe il de dona es à més exposa a les conseqüències de i ades. - G au d’elecció: Aquelles pe sones que no hagin pogu negocia les condicions del se ei. - Quan i a de iolència supo ada an pe pa dels p oxene es com pe pa del clien . - Al g au de dependència: El e de no pode ia un can i de ida i la iolència pa ida, causa que mol es d’elles pa eixin al a d’au oes ima i un pob e au oconcep e d’elles ma eixes. - Sensació cons an de acàs, us acions a ec i es, ebuig, amenaces . - La insa is acció o sensació de acàs, p o oca una passi i a , ag essi i a en elles. - Sensació de “Cosa”, anhelen sen i -se accep ades pe la socie a i lliu es. 26 Ges ió de la P e enció de Riscos Labo als en l’exe cici de la p o essió de eballado /a sexual Pe aques a aó, és onamen al examina amb de all o s els aspec es del eball que puguin causa qualse ol ipus de dany a les eballado es. No obs an , cal ema ca la impo ància de la pa icipació dels eballado s en les a aluacions de iscos, doncs són els que millo coneixen el lloc de eball i els iscos que po suposa pe la se a salu i segu e a . En aques cas, no ha es a possible conèixe de p ime a mà l’opinió d’una eballado a sexual, pe ò hem pogu e -nos una lleuge a idea g àcies a l’ajuda de les en e is es i es imonis. 6.2.1. Mè ode d’a aluació Pe al de pode du a e me l’a aluació, aques a es a à emp an el mè ode simpli ica de l’Ins i u Nacional de Segu e a i Salu en el T eball. Aques mè ode es basa en la se e i a del dany causa , la p obabili a de que es p odueixi el dany i el g au d’exposició del eballado o eballado a. 1. Iden i icació dels pe ills Pe al de du a e me la iden i icació dels pe ills inhe en s al lloc de eball, és necessa i plan eja una sè ie de p egun es: a) Exis eix una on de danys? b) Qui o que po se danya ? c) Com po ocó e aques dany? A pa , es poden es abli més p egun es que ajudin a aco a i a a ina la iden i icació. 2. Es imació del isc Pe al d’es ima aques isc hau em de conèixe la se e i a del dany que p o oca. Pe això, se à necessa i iden i ica : a) Pa s del cos que es euen a ec ades b) Na u alesa del dany (de nociu a ex emadamen nociu) Es imació del isc Lleuge amen nociu Nociu Ex emadamen nociu P obabili a Baixa Risc T i ial Risc Tole able Risc Mode a Mi ja Risc Tole able Risc Mode a Risc Impo an Al a Risc Mode a Risc Impo an Risc In ole able 27 Ges ió de la P e enció de Riscos Labo als en l’exe cici de la p o essió de eballado /a sexual El g au de pe illosi a a associa al isc i segons aques g au, els iscos es classi iquen en 5 ipus di e en s: Tipus de isc Acció T i ial No es eque eix una acció especí ica Tole able S’han de conside a solucions o millo es i e comp o acions pe iòdiques pe assegu a que les mesu es de con ol són e icaces. Mode a S'ha de e es o ços pe al de disminui el isc. Les mesu es que assegu en que es disminueixen els iscos s'ha d'implemen a en un pe íode de emps de e mina . Impo an Els eballs no s’hau ien de du a e me ins que no s'ha aconsegui edui el isc que la se a p àc ica suposa pel eballado o eballado a. In ole able En aques cas, els eballs no poden con inua ni comença ins que no es edueix el isc que causen pe la salu dels eballado s o eballado es. En el cas de no se possible, s’hau ia de p ohibi el eball. 6.2.2. Desc ipció del lloc de eball a a alua Lloc de eball: T eballado a sexual Ubicació de l’exe cici Ex e io Au omòbil Descampa s Ca e In e io Pensions Clubs Pisos Ho a i labo al No exis eix egulació Amb descans pe menja a les 14:00h i pe sopa a les 23:00h. Du ada del se ei Temps a iable No malmen 15 minu s 28 Ges ió de la P e enció de Riscos Labo als en l’exe cici de la p o essió de eballado /a sexual O gani zació del eball Temps d’espe a El emps en e se eis és ci cums ancial, depèn de la demanda. Negociació Condicions del se ei. P es ació del se ei No malmen amb pagamen pe a ança . Tipologia de se ei Se ei comple Inclou sexe o al, pene ació aginal i/o anal. Se ei pa cial Mas u bació i sexe o al. Se ei especial Sadomasoquisme, ans o misme, sexe en g up i al es ilies. 6.2.2.1. Exe cici a l’ex e io El lloc de eball que a alua em p ime amen és el d’una eballado a sexual que exe ceix al ca e , conc e amen en un polígon indus ial. No malmen l’ho a i és el següen : Dilluns - Di end es De 17:00 h a 2:00h Cap de se mana De 12:00h a 3:00h Desc ipció de les asques a eali za : - Sexe o al. - Sexe amb pene ació aginal. - Sexe amb pene ació anal. - Al es p àc iques. Eines de eball emp ades: - Es desconeix. EPI’s u ili za s: - P ese a iu. - Gel hid oalcohòlic en època COVID. - Masca e a en època COVID. - Ne eja in ima: o allole es humides. 29 Ges ió de la P e enció de Riscos Labo als en l’exe cici de la p o essió de eballado /a sexual Riscos iden i ica s O igen del isc P obabili a Es imació del isc Tipus de isc Mesu es p e en i es p oposades Riscos e gonòmics Causa s pe l’adopció de pos u es incòmodes o epe i i es pe la eali zació de ce es p àc iques. Poden compo a as o ns múscul-esquelè ics. Al a Nociu Risc Impo an P omou e el descans en e se eis. Exe cicis d’es i amen s pe e i a lesions. Sob ees o ços Ce es p àc iques poden causa dolències musculoesquelè iques. Les p àc iques con inuades i epe i i es, així com la mas u bació epe ida. Al a Nociu Risc Impo an Limi a p àc iques ex emes. P end e consciència de les dolències pa ides i consul a a l’especialis a mèdic. Descon o è mic causa pe l’exposició a empe a u es ex emes Al p ac ica -se a l’ai e lliu e, les empe a u es ex emes poden causa descon o a les eballado es. Al p ac ica -se a l’ai e lliu e es an exposades al calo , al ed, a pluges i al es inclemències me eo ològiques. Al a Lleuge amen nociu Risc Mode a En el cas de empe a u es ele ades, assegu a una co ec a hid a ació. En el cas de baixes empe a u es, begudes calen es i oba adequada. Exe ci en llocs esgua da s. Manca d’il·luminació Els espais on s'exe ceix so in són oscos pe ga an i la disc eció i no c ida l’a enció de la policia. Al a Nociu Risc Impo an No es de ineixen. 30 Ges ió de la P e enció de Riscos Labo als en l’exe cici de la p o essió de eballado /a sexual Això a que en ocasions, les eballado es inguin p oblemes pe dis ingi l’es a dels clien s. Cops i/o alls causa s pe objec es immòbils Degu a que no hi ha un espai es able pe la p àc ica de l’exe cici, en ocasions es p ac ica en llocs on la eballado a po p end e mal. Al a Lleuge amen nociu Risc Mode a Coneixemen i/o o mació en p ime s auxilis. Riscos de i a s del ac e amb al es pe sones (aques s es euen ag euja s quan in e é l’alcohol o al es subs àncies) Ag essions e bals: amenaces e bals po encialmen pe illoses Al a Nociu Risc Impo an Tan eig del ca àc e del clien i de l’es a d’aques . Veu e si es à so a els e ec es de l’alcohol o els es upe aen s. Ag essions ísiques indi ec es: Esquinçamen s, issu es, esga apades i hema omes causa s pe l’ac e sexual Al a Ex emadamen nociu Risc In ole able Tan eig del ca àc e del clien i de l’es a d’aques . Veu e si es à so a els e ec es de l’alcohol o els es upe aen s. Ag essions ísiques di ec es: Amenaces ísiques, ag essió, ús d’a ma blanca, ús d’a ma de oc, iolacions... Al a Ex emadamen nociu Risc In ole able Tan eig del ca àc e del clien i de l’es a d’aques . Veu e si es à so a els e ec es de l’alcohol o els es upe aen s. Con ac es químics Causa s pe l’ús de lub ican s i al es subs àncies que acili en la pene ació Mi ja Nociu Risc Mode a P omou e la dis ibució de p oduc es es a s ginecològicamen 31 Ges ió de la P e enció de Riscos Labo als en l’exe cici de la p o essió de eballado /a sexual Con ac es biològics Possible con agi d’in eccions de ansmissió sexual Al a Ex emadamen nociu Risc In ole able Ús de p ese a iu Possible con agi de malal ies de ansmissió sexual Al a Ex emadamen nociu Risc In ole able Ús de p ese a iu Risc d’emba às no desi ja pe la p àc ica en condicions no segu es Al a Ex emadamen nociu Risc In ole able Ús de p ese a iu + mè odes an iconcep ius (píndola, DIU..) Risc con ac e amb posi iu co id-19 Al a Nociu Risc Mode a E i a ècniques de con ac e, com pe ons i ca ícies. Ús de pos u es sexuals amb meno con ac e acial. Ús d’EPI’s com masca e a Riscos Psicosocials Rebuig social / es igma Mi ja Nociu Risc Mode a Educació des d'eda s p ime enques Dep essió: Els iscos associa s, així com l’es il de ida associa a l’exe cici de l’ac i i a , po po a a pa i as o ns psicosocials com l'es ès i/o la dep essió. Al a Nociu Risc Impo an Campanya g a uï a d’ajuda psicològica pe aquelles eballado es que ho desi gin. 32 Ges ió de la P e enció de Riscos Labo als en l’exe cici de la p o essió de eballado /a sexual Addiccions: En ocasions les eballado es acaben pa in addiccions a es upe aen s i/o alcohol. Al a Nociu Risc Impo an Campanyes de sensibili zació amb les d ogues. P og ames pe de ec a addiccions i opcions pe desin oxica -se. Supo psicològic g a uï . Doble ida: So in les eballado es no olen econèixe el seu eball i po en una doble ida pe al de no cau e en l’es igma de la socie a cap a les eballado es sexuals. Al a Nociu Risc Impo an Campanya g a uï a d’ajuda psicològica pe aquelles eballado es que ho desi gin. 33 Ges ió de la P e enció de Riscos Labo als en l’exe cici de la p o essió de eballado /a sexual 6.2.2.2. Exe cici a l’in e io El lloc de eball que a alua em seguidamen és el d’una eballado a sexual que exe ceix la p os i ució en un local. No malmen l’ho a i és el següen : Dilluns - Di end es De 17.00h a 4.00h Cap de se mana De 17.00h a 5.00h S’ha de con empla la a iació ho à ia a causa de la si uació d’es a d’ala ma ac ual, on han de espec a els ho a is es able s pel Dec e 127/2020, 25 d’oc ub e ( ci a ) Desc ipció de les asques a eali za : - Sexe o al. - Sexe amb pene ació aginal. - Sexe amb pene ació anal. - Al es p àc iques. Eines de eball emp ades: Es desconeix. EPI’s u ili za s: - P ese a iu. - Masca e a en època COVID. - Gel Hid oalcohòlic. - Ne eja in ima: sabons, o allola. 34 Ges ió de la P e enció de Riscos Labo als en l’exe cici de la p o essió de eballado /a sexual Riscos iden i ica s O igen del isc P obabili a Es imació del isc Tipus de isc Mesu es p e en i es p oposades Riscos e gonòmics Causa s pe l’adopció de pos u es incòmodes o epe i i es pe la eali zació de ce es p àc iques. Poden compo a as o ns múscul-esquelè ics. Al a Nociu Risc Impo an P omou e el descans en e se eis. Exe cicis d’es i amen s pe e i a lesions. Sob ees o ços Ce es p àc iques poden causa dolències musculoesquelè iques. Les p àc iques con inuades i epe i i es, així com la mas u bació epe ida. Al a Nociu Risc Impo an Limi a p àc iques ex emes. P end e consciència de les dolències pa ides i consul a a l’especialis a mèdic. Fal a de sala de descans So in les eballado es necessi en disposa d’un espai on pode -se sen i segu es i pode descansa en e se ei i se ei. D’aques a mane a es ga an eix el complimen de les pauses eglamen à ies. Mi ja Lleuge amen nociu Tole able C eació d’un espai segu pe les eballado es. Manca d’il·luminació Els espais són oscos pe ga an i l'anonima i la disc eció. Això a que en ocasions, les eballado es inguin p oblemes pe dis ingi l’es a dels clien s, així com p oblemes de salu : mals de cap, as o ns ocula s i a iga. Mi ja Lleuge amen nociu Tole able Millo a de les ins al·lacions. C ib a ge p e en iu dels clien s a l’en ada dels clubs. 35 Ges ió de la P e enció de Riscos Labo als en l’exe cici de la p o essió de eballado /a sexual Manca de en ilació Els espais es oben poc en ila s, ja bé pe la manca de ines es (de i ada de la p o ecció de l'anonima de clien s i eballado es) o pe la al a de en ilació desp és de cada ús. Mi ja Lleuge amen nociu Tole able Assegu a una co ec a en ilació dels espais comuns, ga an i la en ilació a les es ances desp és de cada ús. E acuació en cas d’incendi o eme gència En ocasions, els espais on es p ac iquen els se eis comp en amb indicacions de icien s d’e acuació. No comp en amb senyali zació lumínica ni eco egu s d’e acuació. Mi ja Nociu Risc Mode a Adequa els espais adap an -los a les no ma i es igen s en ma è ia d'eme gència. Riscos de i a s del ac e amb al es pe sones (aques s es euen ag euja s quan in e é l’alcohol o al es subs àncies) Ag essions e bals: amenaces e bals po encialmen pe illoses. Al a Nociu Risc Impo an Tan eig del ca àc e del clien i de l’es a d’aques . Veu e si es à so a els e ec es de l’alcohol o els es upe aen s. Ag essions ísiques indi ec es: Esquinçamen s, issu es, esga apades i hema omes causa s pe l’ac e sexual. Al a Nociu Risc Impo an Tan eig del ca àc e del clien i de l’es a d’aques . Veu e si es à so a els e ec es de l’alcohol o els es upe aen s. Ag essions ísiques di ec es: Amenaces ísiques, ag essió, ús d’a ma blanca, ús d’a ma de oc, iolacions... Al a Nociu Risc Impo an Tan eig del ca àc e del clien i de l’es a d’aques . Veu e si es à so a els e ec es de 42 Ges ió de la P e enció de Riscos Labo als en l’exe cici de la p o essió de eballado /a sexual Il·lus ació 13. Aju s Països Baixos. Elabo ació p òpia. Pe an , en base al documen an e io ex aiem el següen : Ajuda Tipologia Condicions 1500 € T eballado /a sexual au ònom insc i /a a la camb a de come ç amb ills al seu cà ec. Ciu adà EU o pe mís de esidència. Fins a 3 mesos. No ha de se e o na Possibili a d’a ançamen . 1050 € T eballado /a sexual au ònom/a insc i /a a la camb a de come ç sense ills al seu cà ec Ciu adà EU o pe mís de esidència. Fins a 3 mesos. Ha de se e o na Possibili a d’a ançamen . 999,70 € T eballado /a sexual assala ia /ada Ciu adà EU o pe mís de esidència. Fins a 3 mesos. Ha de se e o na Possibili a d’a ançamen . Cap des aca que no o es les pe sones que es p os i ueixen als Països Baixos ho an de o ma legal, pel que aques es ajudes econòmiques no han a iba a aques col·lec iu. 43 Ges ió de la P e enció de Riscos Labo als en l’exe cici de la p o essió de eballado /a sexual 8. Conclusions Volun a ie a de la p os i ució La p emissa inicial del nos e p ojec e es basa en la olun a ie a de la pe sona p os i uïda en l’exe cici de la p os i ució. To i així, compa im la isió de l’au o Lamas (2014), en la qual de ensa a que ia no implica una o al au onomia, si no p e e i no un bé, si no un meno mal. Conside em que la línia exis en en e la olun a ie a i la necessi a econòmica es à mol desdibuixada, doncs és mol di ícil de ini si la pe sona que exe ceix ho a de o ma olun à ia o c eu que ho a de o ma olun à ia, dona que les condicions indi iduals en ocasions poden a iba a condiciona la espos a. Ges ió de la P e enció Pel que a a la ges ió de la P e enció de Riscos Labo als en l’ac i i a , conside em que aques a no és possible sense que exis eixi un incle de elació labo al, ja que l’es a de benes a sense cap mena de egula i zació, no po ac ua ni e lla pels in e essos de les pe sones que l’exe ceixen. Aplicació de la P e enció F on l’exposició de les ac i i a s du es a e me pe les eballado es sexuals, la p ime a b anca de la p e enció pe la qual s’ha d’ac ua és la Vigilància de la salu , ja que al com hem pogu ex eu e de la nos a a aluació de iscos, és on es si ua la ipologia de isc més in ole able. Ac ualmen , o i que exis eixen xa xes de supo sani a i pensades pel col·lec iu, la majo ia d’elles han de e on amb els seus p opis ecu sos de les despeses esde ingudes d’una bona salu sexual i ep oduc i a. Així ma eix, aques a si uació s’ha ag eja da an la pandèmia Co id-19, min an els ecu sos ja que l’ac i i a s’ha is mol colpejada pe la si uació. Con adiccions del col·lec iu To i que una pa del col·lec iu op a pe la legali zació de l’ac i i a , mol es de les mesu es p e en i es p opos es en aques p ojec e, no se ien ben pe cebudes pel p opi col·lec iu, dona que les es iccions que això compo a ia, lliga a la igilància imposada pe pa de les ins i ucions comp ome ia les llibe a s amb les que comp en en l’ac uali a , min an el pode de decisió an del clien , com del p opi / la p òpia eballado /a. U opia En el cas de cen a -nos en els models de egulació de l’exe cici, hem de se conscien s que cap d’ells és comple amen e ec iu, doncs c eu e el con a i, es iu e una u opia. 44 Ges ió de la P e enció de Riscos Labo als en l’exe cici de la p o essió de eballado /a sexual De e , els p opis p o essionals que han pa icipa en el p ojec e, o i de ensa una pos u a, són conscien s de la complexi a del enomen, doncs an la egulació com la abolició de l’ac i i a no són p ocessos d’immedia a aplicació i adap ació pe pa de la socie a . Ince esa en e p o essionals Desp és d’ha e obse a amb de enimen el deba ac ual en e s la p os i ució, hem pogu comp o a que ambdues posicions ( an la pa egulacionis a com l’abolicionis a), pe ceben que l’impac e de l’aplicació del model de ensa ind à un impac e posi iu en la socie a . No obs an , aques a pe cepció es basa en hipò esi o opinions pe sonals, sense eali za un es udi empí ic sob e l’impac e de la se a aplicació en l’Es a Espanyol. En el cas de eali za un es udi sob e la con ex uali zació del p oblema en l’Es a Espanyol, aques a a o i ia a de ini les mesu es p e en i es a aplica en el cas que s’op és pe egula l’ac i i a . Impac e de l’ac i i a a la socie a Du an l’elabo ació del p ojec e ens hem adona que l’es igma que hi ha en e s l’ac i i a és un dels pun s compa i s pe o s els en e is a s. El e de se p os i u a compo a unes conseqüències nega i es pe la socie a i pe la pe sona, que disminueixen les possibili a s de decisió de la pe sona que exe ceix la p os i ució. La socie a en al qual i im a a o eix aques es igma, són es p opis medis de comunicació i el llengua ge adop a els que pe pe uen la isió nega i a i la culpabili a de la p òpia eballado a sexual. Pa de la p e enció que es p oposa és la o mació en eda s p ime enques de la salu ep oduc i a i sexual, així com el coneixemen co po al i el espec e pels cossos aliens. Desp o ecció del pe sonal es ange Dona que exis eix un al pe cen a ge de pe sones mig ades que exe ceixen la p os i ució a Espanya, en conc e , un 90%, c eiem opo ú ecalca la necessi a de egula i zació del seu es a en el país. La mencionada egula i zació pe me ia eni accés a o es les p àc iques que ecomanem du an el p ojec e, que en l’ac uali a s’es an duen a e me pe pa del e ce sec o . Valo ació inal Pe conclou e, ens ag ada ia apo a la nos a opinió pe sonal al espec e. Hem pogu obse a el deba des de les essan s amb més ep esen ació, o i així la nos a posició no ha a ia espec e l’inici del eball, pe ò si que hem a egi ma isos. 45 Ges ió de la P e enció de Riscos Labo als en l’exe cici de la p o essió de eballado /a sexual Conside em que la legali zació ac ualmen on la si uació del país, ag euja ia les condicions de les dones que exe ceixen, dona que no s’aplica ia cap mena de mesu a eac i a al p océs de legali zació a causa de la manca de ecu sos ac uals. A més a més, es necessi a ia una Llei in eg al en e e ència a la ac a, pe e que la p ime a Llei plan ejada os e ec i a. De la ma eixa mane a, som conscien s, des de la essan p e encionis a, que no es pod ia aplica cap mena de mesu a sense la legali zació de l’ac i i a . Així ma eix, aques es mesu es possiblemen no se ien ben accep ades pel p opi col·lec iu. Desp és de e aques es udi, opinem que el millo cu s d’acció a segui és l’abolicionisme. To i així, les condicions socio-econòmiques ac uals del país i la con ibució d’aques a ac i i a al PIB nacional, an que l’opció més p obable, a cu e mini, sigui la legali zació de l’exe cici. Pe an , o i no se la p ime a opció pe nosal es, c eiem que les mesu es que es p oposen en aques eball pod ien se i de pun de pa ida en un possible escena i egulacionis a. 46 Ges ió de la P e enció de Riscos Labo als en l’exe cici de la p o essió de eballado /a sexual 9. Bibliog a ia ADOS CONSULTING (2008). "Diagnós ico y p opues as p elimina es en el ámbi o de la p os i ución en Euskadi". Dialne . Ze bi zuan 43. (Consul a: 4 de no emb e de 2020). Disponible: h p://ww16.dialne .uni oja.es/?sub1=20210403-2015-5452-8 40-a600e744db41 ANESVAD (2014). “Anes ad ad ie e que 4,5 millones de pe sones son íc imes de la explo acion sexual o zosa”. Depa amen o de Comunicación de Anes ad. (Consul a: 7 de no emb e de 2020). Disponible: h ps://www.anes ad.o g/desca gas/no as/dia-con a-la- explo acion-sexual.pd ARIAS FERNANDEZ, R (2015-2016). “Hacia una egulación labo al de la p os i ución”. T abajo inal de más e . Facul ad de ciencias del abajo. Uni e sidad de León. (Consul a: 22 de no emb e de 2020) Disponible: h ps://bule ia.unileon.es/bi s eam/handle/10612/9813/A ias%20Fe nández%2c%20Roc%C 3%ADo.pd ?sequence=1&isAllowed=y ART. 188. Código penal LO 10/1995, de 23 de no emb e de 2015. Lib o II: Deli os y sus penas. Ti ulo VIII: deli os con a la libe ad e indemnidad sexual. Capi ulo V: De los deli os ela i os a la p os i ución y a la explo ación sexual y co upción de meno es. (Consul a: 25 de gene de 2021). Disponible: h ps://www.boe.es/busca /pd /1995/BOE-A-1995-25444-consolidado.pd BALLESTER, L; ORTE, C; PERELLÓ, J Y JORDÀ, M. (2003). “Es udi sob e la p os i ució emenina a Mallo ca”. En: Apa isi, El i a e al. La p os i ució emenina a les Balea s. Palma: Lleona d Mun ane . (Consul a: 9 de desemb e de 2020) BERAN K.(2012). “Re isi ing he P os i u ion Deba e: Uni ing Libe al and Radical Feminism in Pu sui o Policy Re o m”. Law & Ineq., Vol. 30 [e-jou nal] p 19. (Consul a: 8 de gene de 2021) Disponible a a és de: Lib e ía Uni e sidad Pompeu Fab a. BRUFAO CURIEL,P.(2008).”P os i ución y polí icas públicas: en e la eglamen ación, la legalizacióon y la abolición”. Es udios de P og eso. Fundación Al e na i as 33/2008. (Consul a: 21 de no iemb e de 2020) Disponible: h p://www. undacional e na i as.com/public/s o age/es udios_documen os_a chi os/xmlimp o -jPZHqj.pd BRUFAO, P. (2008). “P os i ución y polí icas públicas: en e la eglamen ación, la legalización y la abolición.” España: Fundación Al e na i as. (Consul a 11 de gene de 2021). Disponible: h ps://dialne .uni ioja.es/se le /lib o?codigo=290918. CASTELLANOS TORRES, E., RANEA TRIVIÑO B. Y BURGOS PARRA,I. (2013) “Explo ación sexual de muje es. In es igación sob e p os i ución y a a de muje es.” [pd ] Mad id: Asociación de P omoción de Se icios Sociales. (Consul a 11 de no emb e de 2021) Disponible: h ps:// undadeps.o g/wp- con en /uploads/eps_media/ ecu sos/documen os/629/In es igacion%20sob e%20p os i ucio n%20y%20 a a%20de%20muje es%20APROSERS.pd 47 Ges ió de la P e enció de Riscos Labo als en l’exe cici de la p o essió de eballado /a sexual DEPARTAMENT DE SALUT (2020). “RESOLUCIÓ SLT/2782/2020, de 19 d'agos , pe la qual es modi ica la Resolució SLT/2073/2020, de 17 d'agos , pe la qual s'adop en mesu es ex ao dinà ies al e i o i de Ca alunya pe a l'aplicació de l'Aco d del Consell In e e i o ial del Sis ema Nacional de Salu de 14 d'agos de 2020, sob e la decla ació d'ac uacions coo dinades en salu pública pe a la con enció de la pandèmia de COVID-19.”. Dia i O icial de la Gene ali a de Ca alunya Núm. 8205 - 20.8.2020. CVE-DOGC-A-20232027-2020. (Consul a 4 de gene de 2021). Disponible: h ps://po aldogc.genca .ca /u ilsEADOP/PDF/8205/1810132.pd EL MUNDO (2020). “El b o e obliga a ce a un p os íbulo y a ealiza p uebas a abajado es y clien es”. Alican e. (Consul a: 22 de no emb e de 2020) Disponible: h ps://www.elmundo.es/comunidad- alenciana/2020/08/18/5 3beb83 c6c8361348b45ee.h ml EGARSAT (2020). "Què és una malal ia p o essional?". Mu ua colabo ado a de la segu e a social. Suma (Consul a: 25 de gene de 2021). Disponible: h ps://www.ega sa .es/ca/que-es- una-malal ia-p o essional/ FARLEY, M., (2003). P os i u ion and he In isibili y o Ha m. Women & The apy 26(3-4), pp 247-280. (Consul a: 21 de gene de 2021). Disponible: h ps://doi.o g/10.1300/J015 26n03_06 FERNÁNDEZ, M. J. (2012). “Calidad de ida y salud de las muje es que eje cen la p os i ución”. Tesis Doc o al, Uni e sidad de O iedo.(Consul a: 30 de gene de 2021). Disponible: h ps://digibuo.unio i.es/dspace/bi s eam/handle/10651/12712/TD_Ma iaJesusFe nandezOll e o.pd ?sequence=1 FERRANDO CASTRO. M (2014). " P os i u as en la His o ia e his o ia de la p os i ución" REDHISTORIA. (Consul a: 2 de no emb e de 2020). Disponible: h ps:// edhis o ia.com/pu as-en-la-his o ia FERRER, I. (2007). EL PAÍS. “Ams e dam apaga la luz oja”. Sociedad. La Haya. (Consul a: 11 de no emb e de 2020) Disponible: h ps://elpais.com/dia io/2007/12/23/sociedad/1198364405_850215.h ml FOLCH C, CASABONA J, SANCLEMENTE C, ESTEVE A., GONZALEZ V (2014)”.Tendencias de la p e alencia del VIH y de las conduc as de iesgo asociadas en muje es abajado as del sexo en Ca aluña”. Gace a sani a ia.Scielo. ISSN 0213-911. Gac Sani ol.28 no.3 Ba celona may./jun. 2014. (Consul a: 8 de eb e de 2021). Disponible: h p://scielo.isciii.es/scielo.php?sc ip =sci_a ex &pid=S0213-91112014000300004 HAXIA M. i LOKE, A.Y. (2019). A quali a i e s udy in o emale sex wo ke s’ expe ience o s igma in he heal h ca e se ing in Hong Kong. In e na ional Jou nal o Equi y in Heal h.( Consul a: 2 de desemb e de 2020). Disponible: h ps://equi yheal hj.biomedcen al.com/a icles/10.1186/s12939-019-1084-1 48 Ges ió de la P e enció de Riscos Labo als en l’exe cici de la p o essió de eballado /a sexual INE(2004). "Encues a de salud y hábi os sexuales. Resul ados". INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA. Minis e io de sanidad. Se icios sociales e igualdad. (Consul a: 25 de gene de 2021). Disponible: h ps://www.ine.es/dyngs/INEbase/es/ope acion.h m?c=Es adis ica_C&cid=1254736176785 &menu= esul ados&idp=1254735573175 INSTITUT BALEAR DE LA DONA. (2020). “Es udi sob e la p os i ució, la ac a i la explo ació sexual a les Illes Balea s, 2020”. Uni e si a de les Illes Balea s. Minis e i de Igual a . (Consul a: 3 de ma ç de 2020). Disponible: JULIANO D. (2007), “El pánico mo al”, Es udios de de echo judicial, (131), 41-54. (Consul a: 3 de no emb e de 2020) . Disponible: h ps://dialne .uni ioja.es/se le /au o ?codigo=2554026 KINGSTON, S. THOMAS T. (2018). “No model in p ac ice: a 'No dic model' o espond o p os i u ion?”. C ime, Law and Social Change. (Consul a: 25 de no iemb e de 2020). Disponible: h ps://d-nb.in o/1173482989/34 LAMAS M. (2014). ”P os i ución, ¿ a a o abajo?”. Nexes. Sep iemb e 2014. (Consul a: 11 de no emb e de 2020). Disponible: h p://www.mul imedia.pueg.unam.mx/lec u as_ o macion/ elaciones_gene o/modulo_1/m1_ s4_l3.pd LE MONDE. (2016). “P os i u ion : le Pa lemen adop e dé ini i emen la pénalisa ion des clien s”. Socie é. (Consul a 14 de desemb e de 2020). Disponible: h ps://www.lemonde. /socie e/a icle/2016/04/06/p os i u ion-le-pa lemen -adop e- de ini i emen -la-penalisa ion-des-clien s_4897216_3224.h ml MAQUEDA ABREU, Mª L (2009). "p os i ución, eminismo y de echo penal" Ed. Coma es, G anada. Espéculo. (Consul a: 3 de gene de 2021) Disponible: h ps://webs.ucm.es/in o/especulo/nume o44/p ode pe.h ml MEMBRADO Z. (2017). Dia io El Mundo: “ La p esiden a del sindica o de p os i u as de Holanda; lo que más odio es que nos conside en íc imas. FCINCO. (Consul a: 27 de no emb e de 2020) Disponible: h ps://www.elmundo.es/ 5/compa e/2017/03/12/58c2dd4ce2704e c198b463b.h ml MENESES FALCÓN C. (2007). Riesgo Vulne abilidad y p os i ución. Uni e sidad P. Comillas Mad id. Documen ación social 144. (Consul a: 21 de gene de 2021) Disponible: h ps://www. esea chga e.ne /publica ion/285927003_Riesgo_ ulne abilidad_y_p os i ucio MESA DE PROSTITUCIÓN DE SEVILLA (S.D). “ Guía o ma i a pa a las muje es que eje cen la p os i ución en Se illa”. (Consul a: 3 de ma ç de 2021). Disponible: h ps://www.se illa.o g/se icios/muje -igualdad/guias-de- ecu sos-municipales-pa a-las- muje es/guia-in o ma i a-sob e-p os i ucion.pd METGES DEL MÓN (S.D). “P os i ución y Salud”.Uni e si a de les Illes Balea s. Uni a didác ica 5. (Consul a: 25 de no emb e de2021) Disponible: 49 Ges ió de la P e enció de Riscos Labo als en l’exe cici de la p o essió de eballado /a sexual h ps://gepibbalea es. iles.wo dp ess.com/2012/03/ud_05-p os i ucic3b3n-y-salud.pd MURUAGA S. (S.D ).”P os i ución y Salud”. AMS muje pa a la salud. Ins i u o de las Muje es. (Consul a: 11 de no iemb e de 2020). Disponible: h ps://www.muje espa alasalud.o g/p os i ucion-y-salud/ PARLAMENTO EUROPEO (2014). Explo ación sexual y p os i ución y su impac o en la igualdad de géne o: Resolución del Pa lamen o Eu opeo, de 26 de eb e o de 2014 sob e explo ación sexual y p os i ución y su impac o en la igualdad de géne o (2013/2103(INI)). (Consul a: 30 de gene de 2021) Disponible: h ps:// iolenciagene o.o g/si es/de aul / iles/ es_eu opa l_20140226.pd . RAYMOND J. (2019). “Modelos allidos y exi osos de legislación de la p os i ución”. T aduc o as po la abolición de la p os i ución. (Consul a: 21 de no emb e de 2020) Disponible: h ps:// aduc o aspa aaboliciondelap os i ucion.weebly.com/blog/modelos- allidos-y-exi osos-de-legislacion-de-la-p os i ucion RED2RED CONSULTORES.(S.D).” El abo daje de la p os i ución y la a a de se es humanoos con ines de explo ación sexual”. Guía de ecu sos pa a pe iodis as. Comunidad de Mad id. (Consul a: 28 de ma ç de 2021). Disponible: h ps://www.apmad id.es/wp- con en /uploads/2019/03/Guia_pa a_pe iodis as_p os i ucion_y_ a a.pd RETORTILLO GRACIA R. (2008), “Con i encia ciudadana, p os i ución y po es ad sancionado a municipal. El caso de Ba celona”. Es udios QDL, Fundación y Democ acia Local. (Consul a: 4 de desemb e de 2020) RUBIO, A. (2008). “La eo ía abolicionis a de la p os i ución desde una pe spec i a eminis a.” En I. Holgado (Ed.), P os i uciones: diálogos sob e sexo de pago. Ba celona: Ica ia. (Consul a: 8 de ma ç de 2021). Disponible: h ps://dialne .uni ioja.es/se le /a iculo?codigo=6702831 RUBIO JUAN, M. (2018).” In luencia de las elaciones de pode de gene o en el diseño de las poli icas publicas: el caso de los modelos de egulacion de la p os i ución.” T abajo in de g ado (21868). Uni e sidad Pompeu Fab a. (Consul a: 15 de no emb e de 2020). Disponible: h ps:// eposi o i.up .edu/bi s eam/handle/10230/42294/TFG1819CPISMa iaRubio.pd ?sequ ence=1&isAllowed=y SOBRINO C (2018).”P os i ución calleje a y egulación ju ídica española. Es ado de la cues ión”.Uni e si a Pompeu Fab a. Ba celona. InD e Re is a pa a el análisis del de echo 4/2018. Consul a: 8 de no emb e de 2020. Disponible: h ps://dialne .uni ioja.es/se le /a iculo?codigo=6697668 UGT (2006): “La p os i ución, una cues ión de géne o”. Mad id. (Consul a: 12 de no emb e de 2020). Disponible: h p://po al.ug .o g/in o mes/p os i ucion.pd UNODC (s.d). “T a a de è sonas hacia Eu opa con ines de explo ación sexual”. O icina de Naciones Unidas con a la d oga y el deli o. (Consul a: 12 de no iemb e de 2020). Disponible: h ps://www.unodc.o g/documen s/publica ions/TiP_Eu ope_ES_LORES.pd 50 Ges ió de la P e enció de Riscos Labo als en l’exe cici de la p o essió de eballado /a sexual WIDDOWS, H (2013): “Rejec ing he Choice Pa a- digm: Re hinking he E hical F amewo k in P os i u ion and Egg Sale Deba es”, en Gende , Agency and Coe cion, edi ado po S. Madhok, A. Phillips y K. Wilson, London, Palg a e, Macmillan. (Consul a: 2 de desemb e de 2020). VILLACAMPA C.(2012), “Polí icas de c iminalización de la p os i ución: análisis c í ico de su undamen ación y esul ados”, Re is a de De echo Penal y C iminología. (Consul a: 15 desemb e de 2020) Disponible en: h ps://dialne .uni ioja.es/se le /a iculo?codigo=4047848 51 Ges ió de la P e enció de Riscos Labo als en l’exe cici de la p o essió de eballado /a sexual 10. Annexos 10.1. P egun es eali zades a Nu ia Mo eno: Associació Gene a 1. Tal com indiqueu a la os a pàgina web, Gene a es c ea a pa i d’un col·lec iu d'ac i is es que a ana c eixen , ¿com a se aques p océs? 2. Quines in e encions di ec es impa iu en els espais de l'exe cici de la p os i ució? 3. Quines uncions impa iu des de l'associació? 4. Hem pogu eu e que eu assesso amen a ins i ucions, quines son les més comunes? 5. Quin és el pe il de pe sones que assis eix a gene a? 6. Quin és el ni ell de desconeixemen de les pe sones que demanen ajuda? 7. Quina és la xi a ap oximada de eballado es que acudeixen a la os a ins i ució i quin és el pe cen a ge al que podeu assis i ? 8. Heu col·labo a amb ins i ucions públiques com l’Ajun amen de Ba celona? 9. Com de ini íeu les si uacions pe sonals de les pe sones a les que ajudeu? En gene al, es oben en si uació p ecà ia? 10. Com ha a ec a la pandèmia causada pe la Co id19 al sec o ? S’ha inc emen a la demanda del os e se ei¿ 11. F on la os a uncionali a i des de la os a expe iència, ¿quin se ien els aspec es de p e enció ac uals que exis eixen en el negoci de la p os i ució? 12. Quins c eieu que se ien els aspec es de millo a? 13. Pe quin model de egulació apos eu? 14. Quin con ol p e en iu a ni ell go e namen al c eieu que s’hau ia de e sob e l’exe cici de la p os i ució? 15. C eieu que és una bona opció ac a a la eballado a sexual com una eballado a au ònoma? 16. Quines son les conseqüències an a ni ell ísic, psíquic i social us obeu amb les pe sones que acudeixen a l’associació? 17. A ni ell p e en iu quins se ien les mesu es que des de la os a associació de enseu? Exposa-ho a ni ell p ima i, secunda i, e cia i 10.2. T ansc ipció en e is a amb associació Gene a G a ació de 55:55 minu s Bea iz: Vale, pe ec e, ja es à g a an , nosal es hem p epa a unes p egun es, pe ò pe comença olíem sabe una mica que és el que eu pe què a la web, ampoc ens so ia una pes anya explican que èieu una mica més conc e amen . Nu ia Mo eno (GENERA): Vale.. Nosal es em in e enció di ec a en espais d’exe cici de p os i ució a Ba celona i a algunes coma ques de Gi ona. Alesho es, a Ba celona sob e o ehh… em in e enció di ec a en espais anca s, o sigui, els espais d’exe cici anca s, no em ca e , o i que si a enem desp és, no, a les a encions indi iduals, que em a encions a dones que eballen al ca e , pues pe que ens de i en pe di e en s mo ius pe quan i a s d’uns ecu sos o bueno… al inal pe elacions his ò iques. I a coma ques de Gi ona si que em espais p i a , pe ò ambé em ca e e a de la Junque a, N2, ja que es una zona que, a pa de clubs mol g ans hi ha zones que si que eballen al ca e i allà si que eballem amb elles 58 Ges ió de la P e enció de Riscos Labo als en l’exe cici de la p o essió de eballado /a sexual Bea iz: I algunes d’elles paguen au ònoms? Nu ia Mo eno: algunes si, la g andíssima majo ia no, algunes sí pe ò cla pe ò bueno es à el emazo del es igma que … no? Quan ens p egun en… quan hi ha la inquie ud de bueno puedo plan eá selo amos a hace un ah.. amos a hace … anem a e una obada i assesso eu- me i el emazo es e de: ale a a pone que soy abajado a sexual en algún si io i cla l’es igma es el g an emazo. Pe doneu eh, ja ja, no pa o de di emazo pe ò… Bea iz: Com es egula quan son au ònomes? Es an au ònomes en base a que? Nu ia Mo eno: Aquí hay como un “no os”, ahí hay un poco de… no ens pe què di que e s, de e la majo ia s’ho com massa gis a. El massa gis a és com la ca a b de un poco de odo es o, les que ho an és pe què ho an com a massa gis es pe ò cla , has de demos a uns ni ells d’ing essos , has de paga unes ce es coses que… i desp és hi ha uns o os que..en a ahí y lo que u quie as que no no …que es b u al. Pe ò bueno ho an poques, poques pe la quan i a de axa de p os i ució que hi ha. També és e i a que pe e e au onom, com has de eni una si uació adminis a i a conc e a… que no es o s els casos i hi ha dones que enen a e empo ades que diuen elles i pe an no les in e essa nada, p e e eixen e els meses en algún si io y ol e se a pi a como el que hace el chi ingui o o se a a Ibiza a hace la empo ada, doncs elles igual. Es una modali a això ambé, pe això hi ha an a o ació de dones i així, bueno és un ma ge súpe g an si. Sí que hi ha un pes de l’es igma mol g an pe ò no dóna la possibili a de o gani za -se, si que a a es an començan mi jançan o gani zacions pe ò o això és mol nou , pe ò s’ha de eu e els d e s labo als com es egula o això, com unciona o això a mol poque que posen en elleu aques es expe iències, pe ò cos a mol eh. Bea iz: I aques s col·lec ius que pa les? Com unciona? Nu ia Mo eno: Col·lec ius au ònoms que uncionen com jo es ic a la me a assemblea eminis a i en o gani zacions au ònomes com hi ha pu es llibe à ies del a al, a Se illa hi ha una o gani zació mol o a ambé que son usn col·lec ius de dones au ònomes. Au ònom ull di … pues eso como mi colec i o eminis a que no es à… que no son en i a s. I que no son seccions sindicals o sindica s sinó un col·lec iu de dones ac i is es. Bea iz: D’aco d. Nu ia Mo eno: També cla , al inal… pa là em que la p os i ució no es à egulada, sí que hi ha les o denanzas de ci ismo que… sob e.. a Ba celona es bas an xunga la ca ga i a Se illa ambé és mol du a i al inal això acaba enin conseqüències més du es i obliga més a mobili za - e i de ensa - e. Pe aixo son col·lec ius que es an an a ope, pe què cla , enen unes condicions… Bea iz: Pe què cla , aques es o denances a ec en di ec amen a les dones? Nu ia Mo eno: Hi ha de o , hi ha o denances que a ec en més a dones i hi ha o denances que mul en als clien s i hi ha o denances que mul en a o s. A més hi ha mun , cada municipi en e la se a, si en e… 59 Ges ió de la P e enció de Riscos Labo als en l’exe cici de la p o essió de eballado /a sexual Judi h: Aques es mul es en cas que s’acumulin, pe exemple les eballado es poden eni epe cussions més o es, poden a iba a penes o … Nu ia Mo eno: en p incipi són adminis a i es, no son an eceden s penals que a ec in de ca a a la egula i zació. A més quan hi ha en i a s pel mig, no malmen es eco en i hi ha bas an exi . O sigui, o e pillan con una o o o… és mol di ícil que puguin demos a que han is o un in e cambio di ec o de dine o en la calle. Si hi ha ad ocades ju is es que saben e bé el ecu s de mul es, es ela i amen àcil. Es po pe elles pe ò no a ec a més enllà. Si al inal les paguen pe què no coneixen quin son els d e s enen i no malmen no se les in o ma gai e dels d e s que enen quan mul en. Tampoc es an d’aco d en que mul in els clien s en comp es de elles, pe que al inal penali za els clien s es penali za -les a elles… hi ha de o . Judi h: En el cas que de legali za la p os i ució, quines son les mesu es p e en i es que hau ien de p end e els clien s? Nu ia Mo eno: A pa del ema d’higiene, el qual nosal es el ecalquem mol sob e les du xes p è ies i eni uns mínims Jo c ec que s’hau ia de pa la dels consums, an consumi elles com consumi els clien s, quins ni ells de consum po en i si és segu accep a -los so a aquelles condicions. Bea iz: I ema iolències? Nu ia Mo eno: Bueno les es adís iques de les iolències, ac eu-les amb pinces, si em ma ques com a iolència de que o a dona que exe ceix p os i ució ha sigu íc ima d’una iolència, o s els clien s es an exe cin iolència sob e elles. To i així, cla que hi ha iolència, no es el ma c gene al de eball pe ò hi ha iolència i es una eina de dones, ull di que quan e elaciones com a dona en l’espai ens isc de iolència sexual ambé. Pe ò bueno iolència hi ha, pe ò no es un en o n on con ínuamen hi ha iolència. To é les se es coses bones i les se es coses dolen es, es a en locals pisos i això, ambé ajuda a eni unes ce es ga an ies da an d’un possible clien que come una ag essió o que ho in en a o que es à en unes condicions que no po se clien s. Quan e s independen ens unes a an a ges, pe ò és mol més di ícil con ola això. Ja que po passa que hi hagi un io que es passi pe clien i ealmen sigui un ag esso . To i això conside o que les es adís iques es an hípe dimensionades. Pe an legali za -ho, se ia p e eni una mica o el que es em comen an i a més hi ha emes de segu e a , de pos u es de com es negocia, de seguimen , si ens una amiga que sàpiga on es à con ínuamen 60 Ges ió de la P e enció de Riscos Labo als en l’exe cici de la p o essió de eballado /a sexual Bea iz: F on això, osal es us posicioneu sob e el que és millo pe elles, p e e iu que es iguin en un pis o un club… Nu ia Mo eno: nosal es no en em en aques es coses sob e quina és la millo es a ègia pe ella pe què qui eballa al ca e pe què ol… a egades es an mol con en es pe què… enen una capaci a de cob a els se eis mol més al s pe què no es ma quen en lloc i no els ha de dona a ningú i hi ha qui p e e eix això ja sigui pe què coneixen el ba i o… bueno les dones del a al de e p e e eixen es a al ca e … más segu o que el a al pa a ellas no hay nada.. són conscien s dels iscos; pues yo me pongo aquí po que es á al lado de una gasoline a y hay una cáma a que me es a g abando du an e oda la noche i elles encan adíssimes i desp és hi ha al es que mai eballa ien al ca e , ja que p e e eixen es a a un local calen a, no? Depèn mol del que cadascuna alo a. Bea iz: A ni ell psicològic, osal es disposeu d'algun ipus d’aju que us demanin o podeu de i a ? Nu ia Mo eno: A Gene a conc e amen no enim psicòloga, pe ò Ba celona é una agencia d’in e enció en la p os i ució que es un se ei públic que és bas an guai, en plan que és un espai públic, no és com nosal es què són una en i a p i ada, és un p og ama, un p ojec e din e de l'Ajun amen de Ba celona es able i allà enen psicòlogues. I és una psicòloga que ja sap, es a di , es una de i ació di ec a pe eballado es sexuals, pe an no ens o a aquella pa de “ oy a cualquie psicólogo y le engo que con a pues que soy pu a y me ha pasado es o”. Això és una pa mol posi i a de Ba celona que, pe exemple, a coma ques de Gi ona no enim. Bea iz: I us cons a que acin ús d’aques se ei? Nu ia Mo eno: Fem algunes de i acions, sí… No mol a saco, no és segu amen el que més em, pe ò si que en em alguna, cla . A mi em sembla bé que el ecu s es igui mola ia mol més que no es igués, en el sen i de que igual que old ia que no exis ís el p og ama d’a enció ginecològica pe eballado es sexuals, hau íem de pode eni accés en les ma eixes condicions a o , a o s els emes de salu , ja sigui men al, emocional, eh.. sexual i ep oduc i a, el que os… Pe ò Bueno, ins que això no passi, jo c ec que es à p ou bé que hi hagi la opció. Bea iz: Cla … Nu ia Mo eno: En aques sen i sí, l’Ajun amen de Ba celona ho p opo ciona i hi ha psicòlogues que ac en només, o sigui que saben que ac a an amb eballado es sexuals i pe elles, doncs cla , es euen un pes de sob e. Pe què al inal es com eni a pa la amb nosal es, que ja sabem al que es dediquen i no han de eni amb cap “ apujo” ni deixo de di in o mació que a lo millo és elle an pe po a que em ju gin, això que deies u, Judi h. 61 Ges ió de la P e enció de Riscos Labo als en l’exe cici de la p o essió de eballado /a sexual Jo c ec que la salu emocional i men al s’hau ia, o sigui, en a din e d’això i s’hau ia de igila , pe ò no inc mol cla que sigui en si an o el ema de salu men al i emocional pe l’exe cici del eball si no com pe l’es igma que hi ha pe l’exe cici d’aques eball. Bea iz: Exac e. Nu ia Mo eno: A eu e, hi ha algunes que si, que enen condicions econòmiques o ma e ials que al inal e an e eball sexual i o sigui no, e desag ada mol , doncs cla desg aciadamen , és necessi a mol a ajuda. Bea iz: És cla , òb iamen . Pe ò aquí ambé en a el ema de la ac a? Nu ia Mo eno: Home no, son coses mol di e en s. Bea iz: Ja, ja, em e e eixo a l’obligació, la necessi a aques a an… Nu ia Mo eno: Pe ò és el que dèiem abans, obligades a eballa es em quasi o es a ui en dia… Hi ha eines mol mol p eca i zades que no son només la p os i ució, no? El ema es com sen s a sob e que és la e a obligació si el eball en si es à an es igma i za . Judi h: O sigui que elles en sí accep en el seu eball i el an com si ossin caixe es, l’únic que es an es igma i zades. Nu ia Mo eno: Pe ò hi ha gen que ho a mol més a disgus , o sigui m’imagino milions de p o essions... La me a doncs mi a, inc la so de que és ela i amen àcil exe ci -la si ’ag ada, no po s exe ci la me a p o essió si no ’ag ada, en e come es... Més enllà de les condicions. Pe ò o s els eballs que son mes p eca i za s, com les eines de cu a, de ne eja, o , no? Al es p o essions que no son emini zades com ba s en condicions ho ibles, la ob a, de i a la ida. En o es aques es eines hi ha gen que no a aques a eina pe què li ag ada, la a pe obligació. Bea iz: Si, si, si... Nu ia Mo eno: El p isma que li posem a sob e és mol di e en pe què una es sexual i l’al a no, pe ò cla que hi ha dones que an la eina sexual a disgus , com ho an en milions de eines emini zades i p eca i zades. Judi h: I aquí no en a ia el pode decidi o sigui, ho an a disgus com jo puc e a disgus la me a eina no? Nu ia Mo eno: Rela i i zan , eh. E iden men no és el ma eix la me a eina , la se a em sembla mol més complicada, a mi pe sonalmen . Bea iz: Si, si. Judi h: La cosa és, pode decidi can ia . Elles es oben en aques momen i es an en un ca e ó sense so ida. Només inc això, no inc cap mena de ecu s pe accedi a un al e ipus 62 Ges ió de la P e enció de Riscos Labo als en l’exe cici de la p o essió de eballado /a sexual de eina. Aques a se ia po se la di e encia en e jo, que es ic aga an aques eball pe ò sé que en qualse ol momen , si m’acompanya la me a economia, en aquell momen , doncs puc aga a -ne un al e o espe a a que su i un al e. Nu ia Mo eno: Bueno, no malmen , o sigui, p ime el emazo màxim pe nosal es en això, és la llei d’es ange ia, la llei d’es ange ia a que les pe sones mig ades inguin una capaci a d’elecció de eball mol di e en a la que puc eni jo, i això passa en la p os i ució, en emes de ne eja on no hi ha con ac es.. Sob e o en ema de cu es i eball sexual, acompanyamen ... Alesho es, din e de que les possibili a s econòmiques i de eball que e dona una llei d’es ange ia que unciona com unciona, a la p os i ució no malmen es guanya mol s més dine s en mol es menys ho es de eball que en al es. Alesho es, al inal elles, no és que només inguin una opció, enen 4 que no son les desi jables pe elles, i de les qua e que enen escullen la que els hi dona més dine s enca a que no sigui la se a p e e ida. Bea iz: Cla . Nu ia Mo eno: O sigui, poden accedi a al es eines p eca i zades, mol mes p eca i zades que la p os i ució pe ò p e e eixen una eina que els hi ag ada menys pe ò els hi epo a més pas a. Din e de les opcions que enen en aquell momen . Sob e o pa lem de dones mig ades que enen una si uació mol més complexa pe eballa en qualse ol cosa. Pe eballa , pes es udia o pe accedi a qualse ol cosa. Bea iz: Cla pe què, hi ha un g an pe cen a ge, no? De dones mig ades que exe ceixen la p os i ució? Nu ia Mo eno: Mig ades, no... Millo que es an en si uació i egula . Hi ha dones mig ades pe ò que es an en si uació egula . Si que és ce que hi ha dones mig ades que es an en si uació egula . Pe ò nosal es, a a ho es ic dien una mica de cap, pe ò di ia que e a un 30% la si uació i egula . No es un 90% o un 80, 70... Judi h: Vale, és que o nem amb les es adís iques... En elles es e lexen mol es més, i a pa , es com que an en blocs, no? Es a di , hi ha demanda de Rumanes i saps? Nu ia Mo eno: Això si que passa una mica més eh... Això si que es més ealis a, si que hi hi ha g ups, no acos umes a oba ba eges d’o ígens di e en s a espais. Més pe exemple amb dones o igina ia de Ca alunya, Espanya amb dones lla inoame icanes si que acos uma a ha e més ba eges en pisos, pe exemple. Pe ò en dones de l’es i À ica acos umen a se un bloc. Sob e o en espai anca . En espai públic si que acos uma a ha e més ba eja de di e en s o ígens pe ò a espai anca es e i a que acos umen a e , suposo que ambé una mica, pe què ho busquen elles, és a di , al inal u as a un lloc pe què ens algo que ’és amilia ... Aques pis acaba sen de b asile es pe què s’ha gene a aques a dinàmica que al inal, en e elles, s’han busca una mica.... A a he di b asile es pe què din e de les lla inoame icanes són un g up conc e que pa len un idioma especí ic. Pe ò ambé hi ha una qües ió d’idioma sob e o depèn d’on inguis, i de compa i alguns codis eu elles ma eixes busquen una mica. 63 Ges ió de la P e enció de Riscos Labo als en l’exe cici de la p o essió de eballado /a sexual Bea iz: Exac e, e com més “pinya” Al inal ho em o s jo c ec que es ins i uï la inal, oba coses en comú.. Bueno. Nu ia Mo eno: En emes de pisos i així ho an, sob e o bueno, suposo, bueno no, sabem, que mol es dones que exe ceixen aquí que son d’o igen es ange eh.. s’a isen en e elles, alesho es acaben anan al pis pe què son conegudes... És a di , no a ibes a un país i busques a eu e on s’exe ceix la p os i ució, o sigui.. Si no ’ho diu algú que coneix el lloc que es à a gus .. Dons alesho es hi ha endència a que al inal s’acabin aplegan una mica. Bea iz:Pe què us cons a que aques es dones, o sigui, sabeu si enen pe què en els seu països ja exe cien o enen aquí i han d’exe ci la p os i ució pe què bueno, pel que sigui, no? Nu ia Mo eno: Hi ha de o i a més això és mol a iable pe nacionali a s ambé, eh... Cla , pe exemple hi ha mol s dones de lla inoame icà que an això de la empo ada que us deia abans, això es com que es à a la o d e del dia i al seu país d’o igen i esidència, pe què enen aquí amb isa , eballen 3 mesos i ma xen al seu país. Sigui que no es el seu país d’o igen si no el seu país. O sigui igual no eballen en i l’any, enen uns mesos aquí i bueno, elles es el que decideixen... Hi ha d’al es que si, sob e o hi ha països com A gen ina on la p os i ució és mol més isible i enen mol es dones que ja exe cien allà i depèn una mica dels o ígens, emmm.. això passa sob e o a Lla inoamè ica a Eu opa de l’Es i À ica no acos uma a passa . Sol se més a À ica pe exemple una si uació de obada aquí, no plani icada i Romania i Eu opa de l’es enen més plani icades pe ò no exe cien allà. Bea iz: Si, si, pe ec e. Vale. Judi h: No sé quines p egun es deuen queda ... Nu ia Mo eno: Doncs la e i a es que m’es à semblan mol guai la con e sa. Bea iz: Si, jo c ec que més o menys les p egun es que ha ien e ja es an espos es. Bueno, nosal es en p e enció dis ingim di e en s especiali a s; pe una banda la psicosociologia i la e gonomia, higiene indus ial, igilància de la salu i segu e a . Alesho es, d’aques es especiali a s, quina conside es que és la més impo an a eni en comp e en aque s eball? Nu ia Mo eno: Os es.. Di ícil p egun a. Bea iz: Que p io i za ies si només poguéssim inicia el p océs in e enin en una de les 4? Nu ia Mo eno: Cla ... si ho éssim pa in d’una base egulada i es able, e di ai que salu sexual i ep oduc i a, pe an igilància de la salu , pe ò es e i a que es on s’es a en mes eina. S’es a en més des d’al es ma cs. C ec que les al es especiali a s enca a s’han de desen olupa . No sé si he con es a a la p egun a. Bea iz: Si, si, pe ec e. 64 Ges ió de la P e enció de Riscos Labo als en l’exe cici de la p o essió de eballado /a sexual Nu ia Mo eno: En enc que si s’ha de comença des de 0 en algo que no hi ha i a ia pe les al es 3 especiali a s, ja que hi ha menys demanda d’això i no s’ha ac a abans. Judi h: Si. Bea iz: Pe ec e. Judi h, no se si ens algun dub e més... Bueno dub es i p egun es mol es en enim pe ò ampoc e olem oba més emps, ens sap g eu. Nu ia Mo eno: No, no pa iu, si so geixen coses a el d’ha e pa la d’això doncs em dieu i mi em de e una al a obada. M’ho dieu i em una al a obada, suposo que a a ind eu massa in o. Bea iz: Doncs si, genial. Si quan païm una mica o enim algun dub e si e sembla ’esc i im i mi em de queda un al e dia. Bueno Nú ia, doncs mol íssimes g àcies, ens has ajuda mol íssim i ens has dona una isió que ins el momen no eníem. Nu ia Mo eno: Que bé, m’ha ag ada mol ! Bea iz: Que bé!! Nu ia Mo eno: Tinc ganes de eu e que eu al inal, pe què ja us dic, mai ens ha ien con ac a pe ema de PRL i em sembla mol in e essan i un “ emazo”. Bea iz: Mol es g àcies. Ja us passa em el eball quan el inguem enlles i . Nu ia Mo eno: pe ec e, i si en e an necessi eu es m‘esc i iu i ho mi em. Bea iz: Pe ec e, mol es g àcies. Adéu. Judi h: Mol es g àcies. Adéu. Nu ia Mo eno: Adéu. 10.3. P egun es i espos es a Joan Agus í 1. Basándonos en la bibliog a ía encon ada, us ed ins a al modelo nó dico, así como la penalización del clien e y no al abajado /a. No compa o la p emisa de la p egun a:" us ed ins a al modelo nó dico, así como la penalización del clien e y no al abajado /a." No c eo que es o sea exac o. Yo no ins é en mis sen encias al “modelo nó dico”. Me limi é a in o ma que el Pa lamen o Eu opeo, en su p onunciamien o, sí lo hacía. Si u ie a que esumi mi posición, lo ha ía diciendo que, en an o el Es ado Español no asuma el modelo nó dico al que exho a el Pa lamen o Eu opeo (no yo), debie a egula iza se labo al 65 Ges ió de la P e enció de Riscos Labo als en l’exe cici de la p o essió de eballado /a sexual y socialmen e la elación de p os i ución no o zada, en an o que no hace lo “no hace más que ag a a eno memen e la incues ionable lesión de la dignidad, la libe ad y la igualdad que compo a oda elación de p os i ución po cuen a ajena, pa a la inmensa mayo ía de las muje es que la eje cen.” Les adjun o mis dos sen encias al espec o y ep oduzco la conclusión inal de la segunda (igual que en la p ime a): Pe o al conclusión, po si sola, no ago a el análisis. Es e magis ado, de o icio, puede ap ecia que en la p es ación de los se icios sexuales que debe cali ica concu e mani ies amen e la ulne ación de uno o a ios de echos undamen ales, po manda o del a . 7 LOPJ. Y, además, la Ley O gánica de Igualdad e ec i a de muje es y homb es (LO 3/07) es ablece que “la igualdad de a o y de opo unidades en e muje es y homb es es un p incipio in o mado del o denamien o ju ídico y, como al, se in eg a á y obse a á en la in e p e ación y aplicación de las no mas ju ídicas.”. En azón de al manda o in e p e a i o y aplica i o, es e magis ado debe ene p esen e el p ime pun o de 1a esolución del Pa lamen o Eu opeo de 26.2.14, con o me al cual no sólo “la p os i ución o zada” sino la simple “p os i ución”, y “la explo ación sexual” “son cues iones con un g an componen e de géne o y cons i uyen iolaciones de la dignidad humana con a ias a los p incipios de los de echos humanos, en e ellos la igualdad de géne o, y, po an o, son con a ias a los p incipios de la Ca a de los De echos Fundamen ales de la Unión Eu opea, incluido el obje i o y el p incipio de la igualdad de géne o”. Pudie a pensa se que, en cong uencia con an ca egó ico p onunciamien o, ello le debie a de e mina a deses ima el econocimien o del ca ác e labo al de la elación de p os i ución some ida a su conside ación, a endiendo -además- al apa ado 34 de la misma esolución, según el cual el Pa lamen o Eu opeo “Opina que conside a la p os i ución como un « abajo sexual» legal, despenaliza la indus ia del sexo en gene al y legaliza el p oxene ismo no es la solución pa a p o ege a las muje es y las muje es meno es de edad de la iolencia y explo ación, sino que p oduce el e ec o con a io y aumen a el iesgo de que su an un mayo ni el de iolencia, al iempo que se omen a el c ecimien o de los me cados de la p os i ución y, po an o, el núme o de muje es y muje es meno es de edad íc imas de abusos”. Pe o, p ecisamen e po a a se de una cues ión de géne o y po los de echos undamen ales que es án implicados, conside a es e magis ado que en an o el Es ado Español -como ya han hecho di e sos países comuni a ios- no asuma el “modelo nó dico” de lucha con a la p os i ución ( ecomendado en el apa ado 29 de dicha esolución) no puede llega a al conclusión, po cuan o -pa adójicamen e- ello no ha ía más que ag a a la si uación, ambién desde la pe spec i a de géne o, de las abajado as a ec adas. Como ad ie e la p o eso a Pila Ri as en su ecien e abajo “Aspec os labo ales de la p os i ución olun a ia: pe spec i a comuni a ia y modelos compa ados”, an o “los modelos ole an es, como los abolicionis as, o incluso los eglamen is as, o ien an sus es ue zos hacia la p ese ación del o den y la mo al públicas, y los neoabolicionis as hacia la digni icación de la muje en aquellos planos donde aún man iene su adicional ma ginación. Ninguno de ellos epa a en el plano pu amen e pe sonal y humano, el de las pe sonas dedicadas a es a 66 Ges ió de la P e enció de Riscos Labo als en l’exe cici de la p o essió de eballado /a sexual ac i idad, que esul an igno adas sis emá icamen e en cualquie oma de decisiones es anda izadas bajo un pa ón común y no malmen e es igma izado”. Y añade: “Ninguno de ellos compa ibiliza su echazo (ni siquie a su acep ación) a la ac i idad con un égimen o denado de cobe u a de la si uación pe sonal “labo al” ma ginalmen e p eca ia que i en sus “p o esionales”, y sin emba go, la mayo ía admi en el encub imien o de la ac i idad en égimen p o esional no p e is o pa a la misma, p incipalmen e como ac i idad po cuen a p opia, pa a la que ni siquie a las ins i uciones públicas comuni a ias suelen mos a epa os, como ampoco a los ing esos de i ados de su ibu ación o al pago de las cuo as de la Segu idad Social, única ía de ga an iza la en ada a al sis ema de cobe u a social”. En e ec o, mien as el Es ado Español siga o eciendo cobe u a legal “de ac o” a la ac i idad emp esa ial como la analizada - ía eglamen ación adminis a i a y despenalización aplica i a- sin o ece cobe u a ju ídica especí ica (especí icos de echos) a las muje es que p es an dichos se icios sexuales po cuen a ajena, se ag a a el a en ado a la dignidad, a la libe ad y la disc iminación po azón de sexo que su en las mismas. O en o as palab as: En an o el Es ado Español no asuma las ecomendaciones de la indicada esolución en o den a la e adicación absolu a de odas las o mas de p os i ución, la ac ual si uación de “alegalidad” y el no econocimien o del ca ác e labo al de es e ipo de p es ación de se icios -en las que no concu e las no as de ilíci o penal ya e e idas- no hace más que ag a a eno memen e la incues ionable lesión de la dignidad, la libe ad y la igualdad que compo a oda elación de p os i ución po cuen a ajena, pa a la inmensa mayo ía de las muje es que la eje cen. Po ello, la conclusión a la que debe llega es e magis ado, asumiendo plenamen e las conside aciones de dicha Resolución del Pa lamen o Eu opeo y p ecisamen e po se cong uen e con las mismas, con la u ela de los de echos undamen ales conce nidos y desde la obligada pe spec i a de géne o, es cla a: en el ac ual ma co egulado de la p os i ución ( egulación adminis a i a y despenalización aplica i a), habiendo quedado plenamen e ac edi ado que la demandan e eje cía lib emen e, sin coacción y de mane a no o zada, la p es ación de se icios de p os i ución po cuen a del emp esa io demandando, bajo su di ección y dependencia, pe o con posibilidad de nega se a de e minados se icios sexuales, no son de ap ecia mo i os de ilici ud penal ni de lesión de de echos undamen ales indi iduales que impidan el econocimien o de labo alidad y, po consiguien e, la compe encia de la ju isdicción social.” ¿Has a qué pun o dicho modelo se ía aplicable en el es ado español? Insis o en que pe sonalmen e no asumo que el modelo nó dico sea el ideal, si es que hay alguno. Todos ienen incon enien es, y muy g a es. Si me a e ie a a p opone algo, en cie o o ma se ía cong uen e con mis sen encias: an es de penaliza y aboli (obje i o ideal), asumi la ealidad y egula iza . Y solo desde la p e ia egula ización de la si uación eal, ende a la abolición con los cambios cul u ales, sociales y polí icas que p ecisa es a opción. ¿Qué papel juega la ges ión de la p e ención de iesgos labo ales en la aplicación de dicho modelo? 67 Ges ió de la P e enció de Riscos Labo als en l’exe cici de la p o essió de eballado /a sexual No puedo con es a a es a p egun a, po que desconozco la expe iència de los países que la aplican (Suecia, No uega, Islandia..). 2. ¿Conside ando al abajado /a sexual como abajado po cuen a p opia o ajena, que equisi os es ima indispensables en ma e ia de p e ención pa a asegu a una co ec a si uación labo al? Tampoco he es udiado es a cues ión. Imp o isa una espues a en ma e ia an delicada se ía una i olidad. Tengo cla o, ello no obs an e, que -de acep a se el modelo de egula ización de la p os i ución no o zada (hab ía que cla i ica es ic i amen e el ca ác e “no o zado” en ales casos), la abajado a sexual debe ía de ena plena capacidad de au o-de e minación pa a p o ege su salud y p ese a su dignidad. 3. A ni el in e nacional, hemos podido obse a di e en es o mas de egula iza ibu a iamen e la si uación de la abajado /a, ¿ C ee que el sis ema ac ual sopo a ía la egula ización de dicha p o esión? No engo in o mación pa a esponde a es a p egun a. 4. La si uación p o ocada po la Co id-19, ha pues o a los p o esionales en e las cue das, ¿Cómo conside a que a ec a ía a la p os i ución? ¿Su egula ización p opo ciona ía una ayuda o una mejo a de la si uación? A í ulo de me a opinión, pa ece ob io que sí, al pode eglamen a se medidas p e en i as y mecanismo que ga an izase su aplicación. 5. ¿Cómo c ee que a ec a ía la legalización de la p osi ución al es igma que conlle a el eje cicio de és a en España? Yo c eo que, de en ada, educi ía el es igma, al asumi se social y ju ídicamen e la si uación. Y desde es e econocimien o, abo da el deba e de u u o sob e cuál es el modelo más adecuado. 10.4. P egun es i espos es a Ma Se na 1. Basándonos en la bibliog a ía encon ada, us ed ins a al modelo abolicionis a ¿Conside a que el modelo nó dico es un paso in e medio en e la si uación ac ual y el abolicionismo? En el caso que ue a así, ¿Cómo conside a ía que in e end ía la p e ención de iesgos labo ales en dicha ansición? Sí, op o po el modelo abolicionis a de Suecia, pues el egulacionis a no ha limi ado la p os i ución, sino que los da os mues an que se ha p oducido un impo an e núme o de muje es p os i uidas. La p e ención de iesgos iene que es a p esen e con un modelo o con o o y po supues o en el cambio del modelo ac ual. De hecho, en la ac ualidad, muchas asociaciones u