Posat'hi fulles : Número 8, Març 2002

Posa - t’hi fulles La revista d’alt voltatge que no edita la Delegació d’estudiants per por de represalies NÚMERO 8 MARÇ 2002 0,6€ DE LLIURE ELEECCIÓ ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERIA INDUSTRUAL DE BARCELONA ¡ FERRER WINS ! Editorial març 2002 2 POSA-T’HI FULLES EDITA: Delegació d’Estudiants ETSEIB—planta 1 Tel. 93 401 65 40 Fax. 93 401 17 92 [email protected] www.delegacio.org Les orgulloses mames: All the pipol ...i nostre senyor ens guià tiratge: 1500 exemplars La Delegació d’Estudiants no ha de compartir forçosament les opinions dels autors dels articles publicats. (Especialment els d’en Isaac Seguí) SI VOLEU COL·LABORAR AMB LA REVISA FEU-NOS ARRIBAR ELS VOSTRES DIBUIXOS I/O ARTICLES AMB LES VOSTRES DADES. O MILLOR ENCARA, PASSEU-VOS QUALSEVOL DIA PER Mauri Rios: L’home abans del mite març 2002 3 POSA-T’HI FULLES Sectors Cens Vots emesos Vots en blanc Vots nuls % participació Josep Ferrer Llop Lluís Jofre Roca Professors funcionaris doctors 1.064 901 43 7 85% 432 419 Resta personal docent i investigador 1.803 934 64 4 52% 484 382 Estudiants 28.321 5.458 1.484 55 19% 2.232 1.687 Personal administració i serveis 1.549 1.171 77 3 76% 753 338 TOTAL 32.737 8.464 1.668 69 26% 3.901 2.826 Resultats generals: Josep Ferrer Llop 9.926 Lluís Jofre Roca 8.546 Resultats finals ponderats Vots estudiants ETSEIB Vots Ferrer 830 Vots Jofre 150 Vots nuls 4 Vots en blanc 158 Josep Ferrer Llop, nou recotr de la UPC N o m'havia imaginat mai que arribaria aquest dia. Un dia en què ja tindríem rector i finalment sabríem a qui carregar les culpes. És broma. Però el fet que s'estigués a punt d'elegir nou rector sí que ha estat un pèl preocupant ja que algunes coses -- especialment les referents al nou edifici -- havien quedat en punt mort fins a saber quin seria el rector que obriria les portes del nou edifici. El cas es que ja estan i podem respirar de nou. La participació dels estudiants va ser la més alta que es recorda per afers que no es refereixin als preus del Bar. La gent va respondre i no es descabellat afirmar que van ajudar a decantar la balança de manera prou decisiva. Val a dir que poca gent sospitava que Josep Ferrer seria el nou Rector. El cas és que ha sortit i que ara és seva la responsabilitat de renovar, redreçar i rellançar la UPC. Especialment amb els estudiants, que és un dels sectors que més decididament ha apostat per ell. Caldrà veure quin paper juga amb el tema del nou edifici. Com a professor va defensar a ultrança restaurar l'edifici actual, però com a rector no s'ha pronunciat encara en ferm a favor de una o altra opció. La decisió de l'Escola és, però, de moment favorable al trasllat. Els canvis d'aire en principi són positius pel fet que la gent que entra encara no té els vicis dels que surten, però malament si aquesta és tota la virtut que tenen, ja que la inexperiència en molts camps juga en contra seu. La UPC necessita que el nou equip realment cregui en el que fa i que no s'oblidi que qui l'ha votat no són els polítics que els donen diners ni les empreses que els lloguen edificis, sinó la gent de la UPC. La comunicació ha de ser la clau del nou equip, per tal que no s'aïllin allà al rectorat envoltats de naturalesa i luxes asiàtics. Si el nou equip rectoral ens escolta, compleix el que promet i és capaç de dir "POSA-T'HI FULLES" amb un polvoró a la boca, aleshores aquest equip rectoral té el nostre suport. PD: El tema del polvoró és opcional, però seria una bona manera de trencar el gel amb el nou equip. Nosaltres ho deixem sobre la taula. Delegació d’Estudiants març 2002 4 POSA-T’HI FULLES Què és el quadrimestre 0 (Q0)? Suposadament és un reforç per fer front a la carrera d’Industrials (parlaré del Q0 de la nostra Escola, tot i que existeixen a altres llocs) sense necessitar ajuda extra (sí, em refereixo a les acadèmies), però tot i aquest objectiu, sembla ser que en 2 anys d’experiència no agrada molt el resultat. Vist que la gent no té més que crítiques de cara al Q0 intentaré mostrar-vos la part bona de la història, perquè com tot, té la seva part bona i dolenta. Un moment, una cosa sí criticaré, i és la falta de recolzament i poca credibilitat que ha tingut tant l’Escola com la gent que l’ha portat. Compte, no estic criticant als professors que han hagut d’esforçar-se en preparar-ho, amb una norma tant forta com la de no poder donar més temari que el que entra fins a la selectivitat; però sí criticaré que la gent de Q0 ha tingut poca informació sobre ell, ha hagut de preocupar-se constantment de com, quan, què.... és a dir, el Q0 ha tingut poca propaganda i poques facilitats perquè la gent es sumés a ell. Tornant al que deia, al Q0 no es pot donar més temari que el que entra fins a la selectivitat, cosa que l’ha desfavorit i ha fet que també els professors perdin credibilitat en ell. En principi a qualsevol alumne que ha obtingut la mitjana suficient com per entrar a Industrials, li pot semblar una bajanada repetir temari, però en la gran heterogeneïtat d’aquests estudiants, es troba gent com jo (no crec que sigui l’únic) que no ha vist res de química ni dibuix al batxillerat, i es troba que té una des del punt de vista acadèmic, però per a mi sí, ¿vale? Com us deia abans, a matèries comunes com Mates i Física, s’han fet moltes coses noves, coses de COU que no són al temari de batxillerat. Cal dir que la forma d’impartir les classes ha estat igual que qualsevol de Q1, els professors són els mateixos. I ara que estic cursant Q1 m’estic adonant que també es repeteixen moltes coses, això vol dir que la gent quan arriba aquí també va coixa de moltes coses. No cal dir que per a mi, que no havia fet ni Química ni Dibuix, ha estat tot nou. Això sí, sembla ser que tothom està d’acord, fins i tot el professor Solano, que el temari d’Informàtica deixa molt que desitjar. Ja posats a elogiar, també diré que la idea de tenir dos becaris per dibuix és molt bona, i ja posats també elogiarem la bona tasca i voluntat dels becaris, que també ens han fet de tutors, cosa que ens ha ajudat molt a tots a l’hora de fer front el Q1. De ben segur que molta gent no hauria començat igual al Setembre que ara al Febrer. I estic quasi segur (digueu-me optimista) que les estadístiques de l’any passat milloraran aquest any. O així ho espero per a tots els Qcerians, ja que les estadístiques de l’any passat no van ser gaire bones, més aviat dolentes. Però d’aquestes estadístiques m’agradaria dir una cosa, i és que en elles no es reflexa el tant per cent de Qcerians que va prescindir d´acadèmia. Segons el que estic apreciant aquest any, podria dir que els Qcerians acudim en molta menor quantitat que la gent que entra directament a Q1. I crec que aquesta dada s’hauria de tenir molt en compte a l’hora de valorar el Q0, perquè si els Qcerians aprenem a sobreviure sense acadèmies s’hauria de tenir ben present. Un Qcerià Quadrimestre 0 = pèrdua de temps? fase selectiva on aquestes assignatures hi són. Però no us enganyeu companys, tots sabem que amb la LOGSE hem après Mecànica, Electrotècnia, Tecnologia Industrial.... matèries que a l’antic sistema no hi eren, però totes aquestes hores dedicades a les noves assignatures s’han perdut d’unes altres inevitablement. Tant és així que si agafeu llibres de BUP i COU, trobareu una gran quantitat de coses que no són als vostres de Batxillerat. Un exemple serien els Números Complexos a Mates, però hi ha molts més. Jo mateix m’he sorprès, tot i haver fet vàries optatives de mates al Batxillerat, en veure un gran quantitat de coses a les suposades mates repetides del Q0, fet que molts qcerians comparteixen amb mi. Com he dit al principi, aquest article tracte de veure la part bona del Q0, i ara és el que intentaré expressarvos. En molts aspectes ha estat positiu, ja sigui en la part de temari, d’adaptació a la universitat, a un nou lloc de treball, una nova gent amb la que tractar, etc. No sé a qui, però algú se li va acudir que a cada hora estiguéssim a una aula diferent, en teoria, per conèixer l’Escola. Doncs que sàpiga que se n’ha sortit amb la seva. I ÉS QUE NO HI HAVIEN 2 HORES EN LA MATEIXA AULA! Potser també podríem dir que ha estat positiu que només fóssim 27, però no positiu per als professor, sinó per la pinya que hem fet, 27 que fa que ens coneixem tots, una mica d’institut sí, i l’ambient a les classes també ho era... això suposo que no és bo Delegació d’Estudiants març 2002 5 POSA-T’HI FULLES - Escolta, què hi ha al menú avui? - Per la cua que hi ha deu ser dijous, o sigui que paella. - Has vist que aquests de Delegació pengen les seves actes al seu plafó? P er nosaltres aquest és un moment molt important. L’esforç ha donat els seus fruits. I vosaltres us preguntareu, de què carai està parlant? Us estic parlant del funcionament intern de la delegació, de com un grup d’uns 30 estudiants intenta informar de les seves accions i decisions a un col·lectiu de 3.500. Impossible? Deixem-ho en difícil, però parlemne! Els temes que requereixen ser discutits per tothom, com poden ser el solapament dels exàmens de Tecnologia Elèctrica i Calor, els microones del bar, la pàgina web, la cimera europea de ministres, el Posa-t’hi Fulles, les queixes sobre professors, el comprar jocs de taula per deixar a qui ho demani, el suport a les dues noves associacions CYGNUS (amics de l’astronomia) i el CEPC, la Franja Cultural, la millora dels equipaments informàtics de l’Escola...; bé, m’emociono i no paro, doncs com anava dient, aquests temes els tractem en una reunió que fem tots els divendres mentre dinem plegats. Aquesta reunió sol començar a les 14 h (pfff!!) i dura entre 1 hora i 1 hora i mitja. És important dir que és una reunió OBERTA A TOTHOM, el que vol dir que TOTHOM ESTÀ CONVIDAT. El que fem normalment perquè la reunió segueixi un cert ordre és penjar un paper el dia abans (en el plafó on abans es podien recollir els horaris) on la gent apunta els temes que es volen parlar. Així que ja saps, si t’ha picat la curiositat i vols veure com funcionem només cal que vinguis a dinar el divendres... Els temes que no poden ser tractats en aquesta reunió perquè tenen una envergadura que no ho permet (si no, escolta tu, durarien 3 ó 4 hores), com poden ser la Festa de l’Escola, el canvi d’edifici, el Quadrimestre Zero (cuidado con el perro!) i la Fase Selectiva, la 2ª Olimpíada de l’Enginy,...aquests temes, doncs, requereixen normalment reunions especials per tractar-los exclusivament. Així, per exemple, ara ens reunim cada dimarts també a les 14 h (pffffffffff!!!!) per parlar de l’organització de la Festa de l’Escola (a veure si li trobem un nom ja!). Si abans us he dit que estàveu convidats, doncs ara quasi us diria que estem necessitats que vingueu, perquè necessitem ajuda per organitzar-la. Quants més siguem més grossa la liarem...Els temes que no tenen un dia fixat els n’assignem un el divendres. Per exemple, el dilluns 11 vam discutir els problemes del Q0 de cara a una possible renovació. Doncs ja veieu, si no voleu assistir i donar la vostra opinió teniu l’oportunitat de conèixer la nostra per mitjà de les actes que pengem al nostre plafó, davant de la cua del menú, i també en format digital a www.delegacio.org. Així ja mai ningú ens podrà recriminar obscurantisme i mafiositat (contra el tufillo a azufre no hay nada que hacer...) Une y dirigirás, divide y vencerás Mauricio Ríos COM ACTIVO JO EL REDIRECCIONAMENT DE CORREU? Primer de tot ves a la pàgina de Delegació d'Estudiants: www.delegacio.org Després de donar-te una volteta per la borsa de llibres de segona mà i mirar les novetats de la Franja cultural, ves al Campus Digital. Un cop dintre consulta la teva Bústia, on caldrà que et tornis a identificar (nom d'usuari i contrasenya). Allà dins trobaràs missatges de la teva vida a l'Escola (Cine-club, Delegació, ESF, Relacions Internacionals, Grup de teatre,...). Un cop allà clica on diu Eines, llavors t'apareix la opció Infobústia. Clica i s'obrirà una pantalla que diu Activar el redreçament de correu (Eureka!). Vas allà, escrius la teva adreça habitual on vols rebre els missatges de l'Escola i ja està...A partir d'ara rebràs els missatges de les associacions, de Direcció,... És la teva adreça oficial com a estudiant de l'ETSEIB. No són molts missatges però t'interessen perquè formes part de l'Escola. Apa, ara ens mantindrem en contacte. Mos veïm! Delegació d’Estudiants març 2002 6 POSA-T’HI FULLES La meva estada Sèneca a l’ETSEIB Sí, no sóc de Granada, d’Uviéu ni de Donosti. Sóc de Barcelona, però aquest any estic fent la meva estada Sèneca a l’ETSEIB. Tinc sort, no he hagut ni de marxar de casa i m’han donat la oportunitat de fer-la sense ni haver-la demanat. Ens centrarem. Jo fa quatre anys que vaig aterrar a aquesta Escola, ara faig quart d’una carrera que té un sol grup per curs i la gent matriculada a la meva classe oscil·la entre 20 – 40 persones segons l’assignatura. A la meva classe hi ha actualment un suís, un francès, cinc italians, un alemany, tres mexicans i una xilena. Entren i surten, n’hi ha alguns que només fan una assignatura amb nosaltres, que tan ràpid com arriben a classe tornen a marxar, d’altres s’han integrat a la classe, ja són un més del grup. La veritat és que aquest any hem conegut la diversitat. La diversitat. Sempre ho he considerat un factor positiu, intercanvi de cultures, d’idees i que cal potenciar. La veritat és que he pogut veure maneres diferents de fer treballs, pràctiques... amb gent de procedència tan diversa, però també he de constatar que m’han marcat un gol. Primeres classes de setembre. De les quatre troncals que tenia el professor per decisió pròpia va començar en català a tres. Una mà va aixecar-se. Canvi de llengua perquè n’hi ha un o dos que no ho entenen. Una mà que s’aixeca. Una veu insegura que demana que no es faci el canvi, que ajudarem els estudiants de fora en el que sigui necessari. La comprensió d’alguns professors. Resultat de la primera part: català 2 – castellà 2. Empat. Els últims minuts de la primera part, els decisius, l’examen final: català 1 – castellà 3. Primeres classes de febrer. Després del descans tornem a l’activitat lectiva. De les quatre troncals, tres comencen en català i una en castellà. Ho entén tothom? No. El suís ja l’entén, el francès i alguns italians també, els mexicans han fet classes de català, però els altres acaben d’arribar i no saben ni de què va la cosa. Resultat de la primera part: català 0 – castellà 4. La golejada està sent important. L’equip que perd ja no té força, la mà no s’aixeca, la veu insegura tampoc, només se sent remugar d’indignació, d’impotència. Jo voldria anar a l’estranger d’Erasmus. He sentit que per tenir el màxim de places ha de poder venir gent de fora i s’ha de procurar que l’aspecte lingüístic no sigui una limitació. De moment, a mí sí que se m’està limitant la meva manera habitual d’expressar-me i de treballar. I pel que sembla, actualment, el preu a pagar per poder anar d’Erasmus és fer primer una estada Sèneca a la teva pròpia universitat. Mercè Cané Delegació d’Estudiants març 2002 7 POSA-T’HI FULLES La fase Selectiva ( if i could do it all over again, i’d do it all over you) Francament, “ I just don’t understand”. He assistit a nombroses reunions de Comissions Acadèmiques, Comissions Curriculars de primer i de tercer, i molts cops s’acaba parlant de la ínclita Fase Selectiva. Tothom està d’acord en que no funciona. Però què vol dir que no funciona?, perquè les coses poden no funcionar per mil motius diferents. Resulta que només hi ha un 4% de la gent que ho aprova tot en un any. I què? La gent va dir que Apocalipsis Now era una merda perquè el primer dia de rodatge el Coppola només tenia rodats 20 minuts d’imatges d’helicòpters? Em sembla que no, crec que es van esperar a que estigués acabada abans d’obrir la boca. És indiferent si a la primera aprova més o menys gent, l’únic que compte és el resultat final, i aquest dóna un percentatge de un 70% d’aprovats. Si la fase és Selectiva, em sembla un percentatge més que raonable de selecció. Només volia deixar clar aquest punt des del principi perquè trobo imbèèèèècil estar mirant quanta gent es passa un any tancat a casa sense fer res més que estudiar, en el cas de no ser molt intel·ligent, perquè no dubto que hi hagi gent que amb poc esforç, sigui capaç de treure-s’ho en un any. Però no vol dir que jo pensi que la Fase Selectiva funciona. Ans el contrari (vaya idioma pavo...), no funciona perquè resulta un període de la teva vida on acabes ratllat. En acabar-la, et dius, a prendre pel cul, ara puc començar a fer la meva, a organitzar-me la vida per ser feliç, i la carrera ja l’acabaré, a mi ritmo. Què passa després? Que els profes s’escandalitzen perquè als cursos superiors només un 20% dels alumnes van a curs per any. Què esperen si la gent no està motivada? La gent està cremada i descoratjada al acabar la maleïda Fase, i tant se li és perquè és TOP SECRET. Sempre dissimula i diu que “no s’entera de res” però jo sé que m’enganya. Jo, quan sigui gran, vull ser com la meva germana. I aniré a l’ETSEIB, que és una escola per grans que està molt lluny, quasi a la muntanya, però llavors ja no em farà por agafar el metro sense els papes. Arnau 3rB L a meva germana estudia a l’ETSEIB. És una escola, però molt important, perquè té 11 pisos. I a més, només hi va gent gran, com la meva germana. Allà s’hi passa tot el dia, el papa diu que es prepara per la “vida laboral”, i que treballarà a la indústria –com el que surt a les pel·lícules en blanc i negre-. Ella està molt contenta. Cada matí quan em llevo ja ha marxat, i s’emporta un taper, perquè no sol dinar a casa. I és que a la seva escola són molt moderns, i tenen un –i de vegades fins i tot dos!!- microones. I al menjador s’asseuen on volen, no com jo, que tinc el meu nom a la cadira. També tenen uns ascensors molt grans per no haver de fer 11 pisos caminant, però jo no vull pujar-hi mai, perquè m’ha dit que cada ascensor para a un pis diferent; ella ja ho sap perquè és molt intel·ligent, però a mi em faria por d’equivocar-me. Les seves classes són molt grans, i els alumnes miren a la pissarra i escolten la mestra. No han de portar agenda, ni llibres, i el pare no ha d’anar a parlar amb el profe, perquè en té un de diferent a cada assignatura. I el millor: no els posen deures!! I tenen classes a diferents temperatures. Jo sé que és per a que s’acostumin a diferents climes, perquè la meva germana viatjarà molt. També tenen laboratoris, i allà cadascú fa experiments i descobreixen coses noves, tot i que a mi mai m’ha ensenyat res. Això Redacció lliure en fot el puto curs per any. Aquest és el punt fosc del nostre primer, la incapacitat d’interessar, d’atreure l’estudiant perquè continuï amb ganes la carrera. Després, a partir de segon, l’únic que s’aconsegueix és formar especialistes en saber aprovar, que no aprendre. Evidentment que no és feina fàcil, és molt complicada, però aquest repte ha de ser el que mogui a caps d’estudi, professors i alumnes (perquè és feina de tots, no ens equivoquéssim) a trobar la solució. “... but listen to the colour of your dream, it is not living?...” John Lennon, Tomorrow Never Knows, 1966 Isaac Seguí GRAN ENCICLOPÈDIA DE L’ETSEIB A agullonit: Estat habitual en què es troba hom abans de fer l’examen de mecànica. Anar amb compte: Anar amb el Comta i intentar agafar uns bons apunts Apunts: Allò que has de tenir quan està a punt d’arribar els exàmens. Ascensor. Provinent del llatí asesensor. És un aparell que s’encarrega de “pitar” quan algú hi vol entrar i no hi cap per espai i/o excés de pes aTamaritzat: Por a ser l’esquer de la broma del professor Tamarit Atleta: aquell que no és imbècil i puja a la planta 11 sense ascensor. B Bar: Antro sorollós. Batsenyal: Làser de l’Escola. Bomba de nocilla: El repte d’encabir mig quilo de nocilla dins d’un croissant. C cafè: beguda adulterada que es pren dins l’antro sorollós. calabobos: Dit de la mullada que agafen els aturats que s’empanen tot mirant les goteres de davant les aules zeros. Càlcul: cal cul catacumbes: Lloc geogràfic on es troben alguns departaments que es caracteritzen per estar sota l’alçada del mar. Compensar: Acció de pensar com aprovar sense aprovar. Correcular: Acció de córrer perquè no t’enculin i poder passar de curs. CPDA fotocòpies: Espai radioactiu amb múltiples generadors de males radiacions. Recorda les instruccions per activar-los: selecciones fotocòpies a doble cara, poses els teus apunts, pitges el botó verd i ... a gaudir. cursa de l’escola: Invent de vàries ments perverses consistent a recórrer onze pisos amunt i avall corrent per tal d’arribar el primer a la meta. D Delegació d’estudiants: lloc on reparteixen horaris de classe gratuïtament E Eleccions: Palaula d’oligen xinès. Conculs en el que els candidats (com pot ser un lector) intenten motivar “l’elecció” dels votants amb plomeses vàlies (i qui sap si fungibles) pel tal de guanyar. En Pere: el que te la fot pel darrera ESO: Allò. Concretament allò a què tothom dóna la culpa sempre que hi ha un bon nombre de suspesos a primer Exàmens de febrer: Exàmens de gener Electro Shock: alteració emocional que es produeix quan hom s'adona de la desmesurada quantitat de "cap de les anteriors" en la correcció del test d'electromagnetisme. F Fase selectiva: fase de la teva vida que un cop superada, el teu subconscient fa que la recordis com a molt llunyana. Festa de l’escola. fragment del famós lema “Fes-te de l’escola i vine a la festa” Força de frec: Equip de gent gràcies al que l’escola és manté mínimament neta franquícia: comentari inadequat del professor Fernández pels quals s’ha de pagar per tenir dret a dir-ne d’iguals (pagar de nou l’assignatura s’entén) G gimkana: dit d’aquella competició en què acabes brut, suat i amb els sostens de la teva companya o els calçotes del teu company per sobre la roba mentre dius “Pamplona” amb un polvoró a la boca. H “Hall”ejar: Acte dels que surten a fumar mentre són a la biblioteca. (Atenció, el que “hall”eja no té perquè zulejar) HALL’s: sensació d’una extrema calentor al cos, ben lluny del que diu l’anunci de caramels. I il·lusa: somiadora d'esquerres imbècil: aquell qui decideix pujar a la planta 11 sense ascensor. ingenierito: en Pere. També pot ser aquell que puja a la planta 11 per les escales i no és atleta. inseminerització artificial: Tècnica de reproducció assistida de crèdits ALE consistent en aconseguir que un company/a signi per tu el full d'assistència. No té un 100% d'efectivitat. instàntcia: breu fracció de temps comprès entre que es recull i es desestima una sol·licitud. J juràssic: etapa prehistòrica ren rhumors que pertany un professor de Química II. K Kabrrons: insult propi de qui veu el grup de pràctiques que li han assignat. KK: 1: Kuerno Kemado. 2: Merda. 3: Merda de Kuerno Kemado. L la biga: Pràctica de resistència moral i física. Es rhumoreja que si la fas de Roure aproves. laboratori de fluids: alguns diuen que és un lloc de clima polar, d’altres en canvi tenen la teoria que és la última fila d’ordinadors. L’Acadèmia: paraula capaç de fer rodolí amb epidèmia. “La llei del crèdit”: “no diguis crèdit fins que és al sac o curriculat” lesbés: Lloc geogràfic situat a les aules del pavelló B. lesbis: El mateix però en anglès. lucifal·lus: Dimoni que d’escuat no en té res que ha presidit el cartell de la festa durant els dos últims anys. M Mal ALÈ: Mal sabor de boca que et deixa suspendre una assignatura de lliure elecció malestar Sensació general quan decideixes pujar a la planta 5 sense ascensor magrejar: Acte de sobar les parts impúdiques tot imaginant vàries matrius. mariscalada: gambes, llagostes i Delegació d’Estudiants març 2002 8 POSA-T’HI FULLES GRAN ENCICLOPÈDIA DE L’ETSEIB llagostins que es fot el Mariscal gràcies al timo del sesqui. merda: oració habitual al replà de l’ascensor quan no has tingut temps d’entrar-hi merda al cub: Advertència de tirar tota la propaganda de les acadèmies a la paperera de reciclatge de l’entrada MMC: memeces N ‘no donar credit’ expressió popular que mostra la incredulitat vers el fet que et reconeguin crèdits ALE’s per fer balls de saló. nyigu-nyigu: soroll que fa la cadira trencada de l’aula zero, que obliga al seu propietari a fer equilibris durant gairebé una hora. O ordenació d’estudis: Òrgan de l’escola que com el seu nom indica es dedica a ordenar-te els estudis a partir del potent mètode “solapaments-a-manta” P passar per l’Haro: passar per l’aro peixera: sala d’estudi Pepi: L’amable dona del bar a qui abans li donaves pepinos i ara li dónes euros (Euri?) pinça birmana: Assaig a compressió amb el conseqüent risc de rotura. plafó de notes: vidre on et trobes companys de classe que han aprovat l’assignatura. Planejar: Acció de pensar i projectar coses coherents que finalment s’anul·laran pel capquadrisme d’en Planes. pompeu fabra: Enginyer industrial percussor de l’Etseibià. prou: Paraula màgica que són capaç de salvar-te del pou del Dragon Khan durant la festa de l’Escola punt d’informació: punt de trobada amb amics que no són de l’escola. PUTA MARE: Plataforma Universitària Terrorista d’Alumnes – Moviment Armat Revolucionari d’Estudiants. Q que?- Resposta habitual de qualsevol conversa del bar. Química I: equilibris, logaritmes i despreciacions Química II: Despreciable. R Ramonchu: Pockemon amb dots de direcció. Rectoral: Mantenir relacions sexuals via rectal i oral simultàniament. Regla de la mà dreta: Teorema basat en la màxima “Si tu m’ho toques jo t’ho toco” rhumor: Boca a boca que corre per l’escola com ara: “el reactor nuclear no el van acabar de desmantellar però ningú ho diu perquè seria un escàndol” rhumor negre: rhumor de l’estil “aquesta professora s’ho va fer amb aquest altre al lavabo de minusvàlids i un alumne els va pescar”, Rotació pi vuitens en l’eix 3: Moviment que experimentes quan el noi de l’altre punta de la fila de cadires de la sala d’estudis decideix tirar la seva cadira endavant. S secretaria: infern buròcrata de llargues esperes. sopar de fi de carrera: parafarnàlia d’elevat cost i d’alta costura (gent amb corbateta i vestidets). Últimament també té connotacions terroristes i al matí següent del sopar es fan barricades a l’escola, mentre uns quants agafen diaris estil porra i es dediquen a fotre-li a la gent al cap. Uns altres es dediquen a buidar extintors, se suposa que per donar més realisme a la batalla. SOL: 1abreviació de “que no te engañen, confia en noSotros, somOs Los mejores, 300% de aprovados, oferta 3x2 con la T-10, nos necesitas y tu lo sabes, no seas tonto”. 2La foscor. T testos: 1 - Exàmens de mig quadrimestre. 2 – Massetes temaritat: gosadia que consisteix a intentar encabir el temari de calor en una assignatura de 4.5 crèdits Transformada segons La-place. Aquella girl –companya de classe– que la trobes a la disco i no la reconeixes. transparències: 1:Tipus de roba que no et deixa estudiar encara que no s’acabi de veure res clar 2: Medicament contra la mala lletra que majoritàriament pot produir somnolència. txungassu: mal al cor després de pujar a la planta 8 sense ascensor U Univers: Associació masona establerta a la UPC. Per entrar-hi cal pagar-hi una quota de soci. Per amortitzar-la cal fer un curset d’hípica. Upper-Crust: Multinacional amb única sucursal situada a l’ETSEIB (segons un pavo també en tenen una a l’aeroport de Lanzarote) V VAP: Abreviació de valor propi, entenent que és necessita valor per anar a dubtes a preguntar què és quan portes dos mesos de classe parlant-ne viatge de fi de curs: Viatge a Cuba. votacions de viatge de fi de curs: exercici de democràcia per anar a Cuba W www-etseib.upc.es: pàgina web de l’escola amb clara sintonia amb l’estat de l’edifici i el tarannà de moltes coses que s’hi fan X xassís: carcassa , per molts allò que es consumeix als llocs més insospitats. Y yenguatassu: Comprovació per veure si les natilles del menú són del dia. Z zulejar: Dit de l’acte impur d’ocupar un zulo sense fer-ne ús. zulo: raconet individual de la biblioteca L’Acadèmia Delegació d’Estudiants març 2002 9 POSA-T’HI FULLES Aquí con unos coleguitas Elegit nou Coordinador de Delegacions !! E l passat dissabte 9 de març va ser elegit el que serà el nou coordinador de delegacions de UPC: Maurici Ríos. Després d’una disputada lluita final davant d’un imbècil de Telecos que no mencionarem el nom per no donar-li més importància, el candidat de l’ETSEIB va vèncer la votació amb una increïble facilitat. Encara vibrem recordant la cara d’estúpids que els hi va quedar a les forces del mal al veure els resultats. Queden per davant tot un any de feina. El flamant nou coordinador assegura que el seu mandat es basarà en el “treball, contacte amb el dia a dia de les delegacions, treball, posar a l’abast de tots informació i, sobretot, treball.” Això té el poder: la reflexió i el saber-se sol davant les adversitats Sí, nena!!!, va declarar Primeríssim pla de l’elegit També va ser jove i revolucionari! Maurici Rios és l’elegit! Un jovenet Maurici ja remenant poder Delegació d’Estudiants març 2002 16 POSA-T’HI FULLES Delegació d’Estudiants març 2002 17 POSA-T’HI FULLES F a algun temps, quan vaig arribar a la universitat, vaig llegir en aquesta mateixa revista l'article d'un professor - el nom del qual no vull recordar ara - que escrivia sobre els estudiants que no estudiaven i els qualificava poc més o menys de nafra social. Ara, amb un cert temps d'experiència a la casa, voldria dirhi la meva sobre aquesta qüestió. Admetem com a cosa certa que si un estudiant treu mals resultats és per la seva falta d'esforç. Dient això em pregunto: així, s'ha acabat el bròquil? Hi ha alguns fets curiosos fàcils d'observar: en algunes classes no s'hi pot entrar de tants estudiants que hi volen anar; n'hi ha d'altres - donades, sens dubte, per magnífics i entregats professors - que semblen classes particulars. Com s'explica? Haurem d'acceptar també que els estudiants som molt volubles i que no tenim cap criteri a l'hora d'escollir les classes? També podreu sentir estudiants que diuen que tal professor o tal altre és horrorós explicant la matèria, que tal departament és un caos d'organització, que hi ha material docent que fa fàstic, que hi ha exàmens que no s'ajusten gaire o gens al nivell del que s'ha fet a classe,... Acceptarem també que tot això són excuses de pocavergonyes... i s'ha acabat el bròquil? Admetem-ho per segona vegada: els estudiants que no estudien són un problema. Certament, però... No és també cert i comprovat que hi ha professors que, tot explicant, fan adormir a tota la classe? No ho és també que n'hi ha d'altres que ni ells mateixos entendrien el que expliquen? Què me'n dieu d'aquells que es presenten a classe sense portar res preparat? Molts de nosaltres, quan parlem d'aquestes coses, ens hem dit què esperàvem trobar a la universitat: sobretot un personal realment motivat per ensenyar allò en què era especialista i, en canvi, més d'un cop hem tingut la sensació de fer nosa, de fer perdre un temps preciós a un professor que ell volia ocupar al seu despatx o investigant... No vull pas tirar pilotes fora: no dic que si hi ha estudiants que no estudien això és per culpa dels professors que són dolents, cosa que seria falsa en molts casos. No dic pas que sigui per això que els estudiants perdem la il·lusió amb què havíem entrat a la universitat i deixem de ser allò que el nostre nom indica. Dic que hi ha més bròquil amagat: que el problema no s'acaba dient que hi ha estudiants que no estudien, que el problema no és només que els estudiants deixen de complir la seva obligació principal... I ho dic pensant en aquell article que vaig llegir en aquesta mateixa revista ja fa un temps i pensant en el seu autor - un professor de qui no diré el nom - perquè podria ser que tingués la idea de presentar-se a algun càrrec de responsabilitat a la universitat i crec que no aniria gaire bé si continuava creient que tot el bròquil era a la parada dels estudiants. El verdulaire Massa bròquil Delegació d’Estudiants març 2002 18 POSA-T’HI FULLES Delegació d’Estudiants març 2002 19 POSA-T’HI FULLES Ereccions a rector 2002