Tractament dels residus procedents de la neteja viària

Volum I. Memòria. TREBALL DE FI DE GRAU “Tractament dels residus procedents de la neteja viària” TFG presentat per optar al títol de GRAU en ENGINYERIA MECÀNICA Per Isaac Reche Lamolla Barcelona, 14 d’Octubre de 2015 Directora: Bàrbara Sureda Carbonell Departament de EGE (717) Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Codirector: Miquel Solé Gustems Escola d’Enginyeria d’Igualada (EEI) Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 2 - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 3 ÍNDEX ÍNDEX ......................................................................................................................... 3 ÍNDEX DE FIGURES .......................................................................................................... 6 ÍNDEX DE TAULES ........................................................................................................... 6 ÍNDEX DE GRÀFICS.......................................................................................................... 7 RESUM ........................................................................................................................ 9 RESUMEN .................................................................................................................... 9 ABSTRACT ................................................................................................................ 10 AGRAÏMENTS ............................................................................................................ 10 CAPÍTOL 1. INTRODUCCIÓ. ...................................................................................... 11 1.1. INTRODUCCIÓ GENERAL ........................................................................................... 11 1.2. OBJECTE GENERAL DEL PROJECTE ................................................................................ 11 1.3. ANTECEDENTS ...................................................................................................... 12 1.4. ABAST DEL PROJECTE .............................................................................................. 12 1.5. EXPERIÈNCIES ANTERIORS EN ALTRES PAÏSOS .................................................................. 12 1.5.1. Estats Units ................................................................................................. 13 1.5.2. Regne Unit .................................................................................................. 16 1.6. EMPRESES PIONERES EN EL TRACTAMENT DE RESIDUS DE NETEJA VIÀRIA ................................... 18 1.6.1. Empresa “Veolia Environmental Services” ....................................................... 18 1.6.2. Empresa “CDEnviro” ..................................................................................... 19 1.6.3. Empresa “Siltbuster Group” ........................................................................... 20 1.7. ESTRATÈGIA CATALANA RESIDU ZERO ........................................................................... 21 1.7.1. Introducció .................................................................................................. 21 1.7.2. Objectius de l’ECRZ ...................................................................................... 22 1.7.3. Residus sòlids urbans en l’ECRZ ..................................................................... 22 1.8. ELS RESIDUS SÒLIDS URBANS O MUNICIPALS ................................................................... 22 1.8.1. Definició ..................................................................................................... 22 1.8.2. Classificació segons origen dels residus sòlids .................................................. 23 1.8.3. Classificació segons origen dels residus sòlids urbans (RSU) .............................. 23 1.9. NETEJA VIÀRIA ...................................................................................................... 27 1.9.1. Introducció .................................................................................................. 27 1.9.2. Serveis de neteja viària ................................................................................ 27 1.9.3. Servei d’escombrat....................................................................................... 29 1.10. CLASSIFICACIONS DELS RESIDUS DE NETEJA VIÀRIA ......................................................... 34 1.10.1. Catàleg Europeu de residus ......................................................................... 34 1.10.2. Catàleg de residus de Catalunya .................................................................. 35 1.11. EXPERIÈNCIES PRÈVIES D’INTERACCIÓ AMB L’ENTORN DELS RESIDUS DE NETEJA VIÀRIA ................ 35 - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 4 1.11.1. Introducció ................................................................................................ 35 1.11.2. Contingut de metalls pesants en els sediments .............................................. 36 1.11.3. Relació entre mida de gra i concentració de metalls pesants ............................ 36 1.11.4. Relació entre la neteja viària i la composició dels sediments ............................ 37 1.12. DESCRIPCIÓ DELS MUNICIPIS ANALITZATS EN EL PROJECTE ................................................. 37 1.12.1. Municipi d’Artés .......................................................................................... 37 1.12.2. Municipi d’Igualada ..................................................................................... 39 CAPÍTOL 2. DESENVOLUPAMENT. ............................................................................. 41 2.1. CONSIDERACIONS PRÈVIES GENERALS ........................................................................... 41 2.2. MUNICIPI D’ARTÉS ................................................................................................. 41 2.2.1. Introducció .................................................................................................. 41 2.2.2. Recollida de les mostres ................................................................................ 41 2.2.3. Separació dels residus recollits ...................................................................... 46 2.2.4. Classificació dels materials de les mostres ....................................................... 49 2.2.5. Composició de les diferents recollides ............................................................. 50 2.2.6. Determinació de la quantitat de matèria orgànica i inorgànica ........................... 56 2.2.7. Recol·lecció de residus de neteja viària a Artés durant l’any 2014 ...................... 68 2.2.8. Estudi bàsic de viabilitat econòmica a Artés ..................................................... 70 2.3. MUNICIPI D’IGUALADA ............................................................................................. 76 2.3.1. Introducció .................................................................................................. 76 2.3.2. Recollida de les mostres ................................................................................ 76 2.3.3. Classificació dels materials de les mostres ....................................................... 80 2.3.4. Composició de les diferents recollides ............................................................. 81 2.3.5. Determinació del contingut en matèria orgànica i inorgànica .............................. 86 2.3.6. Recol·lecció de residus de neteja viària a Igualada durant l’any 2014 ................. 88 2.3.7. Estudi bàsic de viabilitat econòmica en l’aprofitament ....................................... 90 CAPÍTOL 3. CONCLUSIONS. ...................................................................................... 95 3.1. CARACTERITZACIÓ FÍSICA DELS RESIDUS DE NETEJA VIÀRIA ................................................. 95 3.2. TENDÈNCIES EN LA COMPOSICIÓ DE LES MOSTRES RECOLLIDES A ARTÉS I IGUALADA. ................... 95 3.3. PERCENTATGE DE MATÈRIA ORGÀNICA EN LA FRACCIÓ “SORRES I MATÈRIA ORGÀNICA” .................. 96 3.4. POSSIBILITAT DE VALORITZACIÓ DELS RESIDUS DE NETEJA VIÀRIA .......................................... 96 3.4.1. Recol·lecció anual orientativa per a fer viable el seu tractament complet ............. 97 3.4.2. Recol·lecció anual orientativa per a la viabilitat en la recuperació de la fracció de sorres .................................................................................................................. 99 3.4.3. Contribució del nou Pla de residus de Catalunya (Precat20) a la viabilitat del projecte .............................................................................................................. 100 3.5. FUTURES LÍNIES D’INVESTIGACIÓ ............................................................................... 101 CAPÍTOL 4. PRESSUPOST. ....................................................................................... 102 4.1. ASPECTES CONSIDERATS EN LA REALITZACIÓ DEL PRESSUPOST ............................................. 102 - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 5 4.2. PRESSUPOST D’ELABORACIÓ DEL PROJECTE .................................................................... 102 4.2.1. Material ..................................................................................................... 102 4.2.2. Mà d’obra ................................................................................................... 103 4.2.3. Combustible en desplaçaments ..................................................................... 105 4.3. PRESSUPOST TOTAL D’ELABORACIÓ ............................................................................. 106 CAPÍTOL 5. BIBLIOGRAFIA. .................................................................................... 107 5.1. BIBLIOGRAFIA DE REFERÈNCIA ................................................................................... 107 5.2. BIBLIOGRAFIA DE CONSULTA ..................................................................................... 108 ANNEXOS.......................................................................................................VOLUM II - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 6 Índex de figures Figura 1. Màquina d’arrossegament. .............................................................................. 31 Figura 2. Màquina d'aspiració. ....................................................................................... 32 Figura 3. Escombrat mixt en calçada. ............................................................................. 33 Figura 4. Escombrat mixt en vorera. .............................................................................. 34 Figura 5. Localització de la comarca del Bages a Catalunya. .............................................. 38 Figura 6. Localització d'Artés dins la comarca del Bages. .................................................. 38 Figura 7. Localització de la comarca de l'Anoia a Catalunya. .............................................. 39 Figura 8. Localització d'Igualada dins la comarca de l'Anoia. ............................................. 39 Figura 9. Exemple de carrer considerat zona centre (Carrer Rocafort). ............................... 42 Figura 10. Exemple de carrer de zona centre (Carrer Barquera). ....................................... 42 Figura 11. Exemple de carrer de zona perifèrica. ............................................................. 43 Figura 12. Exemple de carrer de zona perifèrica. ............................................................. 43 Figura 13. Base de suport. ............................................................................................ 45 Figura 14. Base de suport i contenidor. ........................................................................... 45 Figura 15. Buidatge de la màquina al contenidor. ............................................................. 45 Figura 16. Contenidor col·locat en posició de recollida. ..................................................... 45 Figura 17. Contenidor amb una de les recollides. ............................................................. 46 Figura 18. Materials de la recollida abocats al recipient de triatge. ..................................... 46 Figura 19. Separació d'envasos, paper i cartró i d'altres. .................................................. 47 Figura 20. Matèria orgànica i sorres restant. ................................................................... 47 Figura 21. Primer garbell utilitzat. .................................................................................. 48 Figura 22. Segon garbellat. ........................................................................................... 48 Figura 23. Separació de la matèria orgànica de majors dimensions. ................................... 48 Figura 24. Argiles, llims, sorres i graves barrejades amb matèria orgànica. ......................... 48 Figura 25. Mostres d’Artés al laboratori abans de ser analitzades. ...................................... 57 Figura 26. Imatge de la R1C amb 10 augments. .............................................................. 58 Figura 27. Imatge de la mateixa recollida R1C amb 20 augments. ..................................... 58 Figura 28. Imatge de la R1P amb 20 augments. .............................................................. 58 Figura 29. Imatge de la mateixa recollida R1P amb 40 augments. ..................................... 58 Figura 30. Trituració de les mostres mitjançant medis mecànics. ....................................... 60 Figura 31. Col·locació de les mostres en vidres de rellotge. ............................................... 60 Figura 32. Escalfament dels gresols a l'estufa d'assecatge. ............................................... 61 Figura 33. Gresols a dins dels dessecadors. .................................................................... 61 Figura 34. Introducció de gresols a la mufla. ................................................................... 66 Figura 35. Matèria inorgànica (mineral) restant després de la ignició.................................. 66 Figura 36. Exemple de carrer en la recollida cèntrica MIX 05-01. ....................................... 77 Figura 37. Exemple de carrer en la recollida cèntrica MIX 05-02. ....................................... 77 Figura 38. Exemple de carrer en la recollida perifèrica MIX 01-01. ..................................... 77 Figura 39. Exemple de carrer en la recollida perifèrica MIX 01-02. ..................................... 77 Figura 40. Contenidor col·locat en posició de recollida a Igualada. ..................................... 79 Figura 41. Màquina abocant els residus mitjançant la placa d’ejecció. ................................ 79 Índex de taules Taula 1. Classificació dels residus sòlids urbans. .............................................................. 24 Taula 2. Tipus de serveis de neteja viària. ...................................................................... 27 Taula 3. Equipament de l'escombrat manual. .................................................................. 30 Taula 4. Quantitat de sediments recollits i composició de metalls pesats. ............................ 36 Taula 5. Resum de les recollides efectuades a Artés. ........................................................ 43 Taula 6. Classificació dels materials de les recollides en diverses fraccions. ......................... 49 Taula 7. Pesos registrats per a cada fracció (R1 Artés)...................................................... 51 Taula 8. Pesos registrats per a cada fracció (R2C Artés). ................................................... 52 Taula 9. Pesos registrats per a cada fracció (R3 Artés)...................................................... 52 - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 7 Taula 10. Pesos registrats per a cada fracció (R4 Artés). ................................................... 53 Taula 11. Pesos registrats per a cada fracció (R5 Artés). ................................................... 54 Taula 12. Distribució d'anàlisis i nomenclatura de les mostres d'Artés. ................................ 57 Taula 13. Valors exemple de càlcul d'humitat per a la mostra 1 d’Artés. .............................. 62 Taula 14. Percentatges màssics d'humitat de les mostres d'Artés analitzades. ..................... 63 Taula 15. Valors exemple de càlcul de matèria inorgànica en la mostra 1 d’Artés. ................ 67 Taula 16. Percentatge de matèria inorgànica (cendres) restant després de la ignició de les mostres d'Artés. .................................................................................................... 68 Taula 17. Quantitat aproximada de residus de neteja viària generats a Artés durant l'any 2014. ........................................................................................................................... 69 Taula 18. Cost total de dipositar aquest tipus de residus d'Artés a l'abocador. ...................... 71 Taula 19. Despesa anual segons quantitat generada. ....................................................... 72 Taula 20. Valoració de les diferents operacions de valorització a Artés. ............................... 72 Taula 21. Càlcul aproximat de l'estalvi anual en l'aprofitament de la fracció sorres a Artés. ... 73 Taula 22. Resum de les recollides efectuades a Igualada amb les zones i codis corresponents. ........................................................................................................................... 78 Taula 23. Classificació dels diferents materials en fraccions per a les recollides d'Igualada. ... 80 Taula 24. Pesos de les diferents fraccions considerades (IR1 Igualada). .............................. 81 Taula 25. Pesos de les diferents fraccions (IR2 Igualada). ................................................. 82 Taula 26. Pesos de les fraccions considerades (IR3 Igualada). ........................................... 83 Taula 27. Pesos de les fraccions considerades (IR4 Igualada). ........................................... 84 Taula 28. Pesos de les fraccions considerades (IR5 Igualada). ........................................... 85 Taula 29. Percentatges d'humitat de les mostres recollides a Igualada................................ 87 Taula 30. Percentatges de matèria inorgànica de les mostres d'Igualada. ............................ 88 Taula 31. Quantitat mensual i anual de residus de neteja viària recollits a Igualada. ............ 89 Taula 32. Costos totals de dipositar aquest tipus de residus a l'abocador (Igualada). ............ 91 Taula 33. Despesa anual per dipositar aquests residus a l'abocador (Igualada). ................... 91 Taula 34. Valoració de les possibles operacions de valorització d’aquests residus a Igualada. . 92 Taula 35. Estalvi anual aproximat per a la valorització de la fracció sorres a Igualada. .......... 93 Taula 36. Benefici anual aproximat per a la valorització de la fracció sorres a Igualada. ........ 93 Taula 37. Amortització de la instal·lació per al tractament de la fracció sorres a Igualada...... 93 Taula 38. Volum de recol·lecció necessari per a una amortització a 5 anys d'un tractament total. ................................................................................................................... 97 Taula 39. Volum de recol·lecció necessari per a una amortització a 5 anys de la valorització de la fracció sorres. ................................................................................................... 100 Taula 40. Pressupost total d'elaboració. ......................................................................... 106 Índex de gràfics Gràfic 1. Percentatges màssics (R1C Artés). .................................................................... 51 Gràfic 2. Percentatges màssics (R1P). ............................................................................ 51 Gràfic 3. Percentatges màssics (R2C). ............................................................................ 52 Gràfic 4. Percentatges màssics (R3C). ............................................................................ 53 Gràfic 5. Percentatges màssics (R3P). ............................................................................ 53 Gràfic 6. Percentatges màssics (R4C). ............................................................................ 54 Gràfic 7. Percentatges màssics (R4P). ............................................................................ 54 Gràfic 8. Percentatges màssics (R5C). ............................................................................ 55 Gràfic 9. Percentatges màssics (R5P). ............................................................................ 55 Gràfic 10. Percentatges màssics (IR1C Igualada). ............................................................ 82 Gràfic 11. Percentatges màssics (IR1P). ......................................................................... 82 Gràfic 12. Percentatges màssics (IR2C). ......................................................................... 83 Gràfic 13. Percentatges màssics (IR2P). ......................................................................... 83 Gràfic 14. Percentatges màssics (IR3C). ......................................................................... 84 Gràfic 15. Percentatges màssics (IR3P). ......................................................................... 84 Gràfic 16. Percentatges màssics (IR4C). ......................................................................... 85 - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 8 Gràfic 17. Percentatges màssics (IR4P). ......................................................................... 85 Gràfic 18. Percentatges màssics (IR5C). ......................................................................... 86 Gràfic 19. Percentatges màssics (IR5P). ......................................................................... 86 - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 9 RESUM Actualment, al nostre país, els residus que provenen de la neteja viària es porten directament a l'abocador sense fer-ne possible una valorització mitjançant el coneixement dels materials que els formen i les seves característiques. A través d'un aprofitament dels materials que formen aquest tipus de residus, seria possible reduir de manera notable la despesa en portar aquests residus a l'abocador i així contribuir en la minimització de la generació de residus. Així doncs, en el present estudi, es busca conèixer quins materials formen, de manera general, aquest tipus de residus per tal de saber si es poden valoritzar i ser destinats a certs usos, després del triatge dels materials que els formen. Per tal d'assolir aquest objectiu, es recolliran residus de neteja viària en dos municipis diferents i aquests, passaran una fase de caracteritzacions físiques per tal de determinar, de manera posterior, el potencial de valorització que tenen els materials que formen aquest tipus de residus. Finalment, s’avalua la viabilitat econòmica d’una possible valorització dels materials, depenent de les quantitats anuals generades i la seva composició. RESUMEN En la actualidad, en nuestro país, los residuos que provienen de la limpieza viaria, se recogen y se depositan directamente en los vertederos sin pensar en una posible valorización a través del conocimiento los materiales que los formen y sus características. Mediante un aprovechamiento de estos materiales, sería posible reducir de manera notable los costes de llevarlos al vertedero y contribuir a la minimización de las tasas de generación de residuos. Así pues, en este estudio, se busca conocer cuáles son los materiales que forman, de manera general, este tipo de residuos con la finalidad de determinar si es posible una valorización para ciertos usos, después de la separación de las diversas fracciones que los forman. Con este objetivo, se recogerán residuos de limpieza viaria en dos municipios diferentes, para después pasar una fase de caracterizaciones físicas con el objetivo de determinar, posteriormente, el potencial de valorización que tienen los materiales que forman este tipo de residuos. Finalmente, se avalúa la viabilidad económica de las posibles acciones de valorización de estos materiales, teniendo en cuenta que será función de las cuantidades generadas en el lugar de recogida y de su composición. - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 16 Font: (Edward i Collins 2009) 1.5.2. Regne Unit Anglaterra En el cas d'Anglaterra, els residus provinents de l'escombrat viari poden ser emmagatzemats temporalment sense estar sotmesos a les directives europees “Waste Framework Directive”. Valorització dels residus Si no se'ls hi ha fet cap tipus de tractament, poden ser utilitzats per:  Com a capa final en processos de restauració als abocadors. Sempre i quan les seves característiques físiques i químiques ho permetin segons els criteris definits pel marc europeu “Council Decision annex 2003/33/EC”. Per assecar aquests residus no es necessita un permís mediambiental. El permís es necessita en el cas que se'ls hi hagin de fer altres operacions per tal de reutilitzar-lo, com per exemple, filtratges i rentats. Si només s'assequen, continuen sent residus sota el codi corresponent. Operacions de compostatge Els residus no tractats no s'acostumen a utilitzar per a compostar degut a que poden contenir materials no biodegradables i certs contaminants. En general, els residus marcats amb el codi 20 03 03 (codi europeu pels residus de neteja viària), no s'utilitzen per a compostar. Si els residus dels parcs i jardins es recullen per separat, amb codi 20 02 01, es poden fer servir per a compostar sota els corresponents permisos. Si els residus no han estat barrejats amb residus potencialment contaminants i compleixen els protocols de materials d'entrada per poder fer compostatge. El més probable però, és que aquests residus continguin metalls pesants, de manera que no serveixin per fer compost de qualitat utilitzable en horticultura o agricultura. Si se'ls hi fa un tractament biològic en una planta de tractament, els residus passaran a ser catalogats al capítol 19 del codi europeu de residus, que es comenta en apartats següents. Aquest compost però, no serà un compost de qualitat de manera que han d'anar separats d'altres compostos de qualitat i el seu ús final esta restringit. No podran ser utilitzats per a l'agricultura excepte en casos molt concrets. Tractament Si els hi fem un tractament físic o biològic als residus, de manera que aconseguim canviar les seves característiques, aquests residus poden ser descatalogats com a - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 17 residus amb codi 20 03 03 i ser catalogats com a residus provinents de plantes de tractament. Pel que fa al seu tractament, poden ser tractats mecànicament i/o biològicament per tal de recuperar diverses fraccions com: orgànica, pedres, sorra i d'altres materials. Tal i com s’ha comentat anteriorment, aquesta classificació es farà llavors seguint el capítol 19 del codi de residus europeu. Restauració de terres El residu podrà ser utilitzat per aquesta finalitat quan, després d'un tractament mecànic, pugui ser catalogat al capítol 19 del codi de residus i es tingui els permisos corresponents. Font: (Environment Agency 2012) Irlanda del nord En aquest país ja fa anys que es considera el tema de la recuperació dels materials procedents de la neteja viària com un tema important a considerar per a la minimització de la generació de residus. Una de les empreses pioneres és l’anomenada “CDEnviro” dedicada a la gestió de residus i amb àmplia experiència anterior en el món de la separació de materials de la construcció i tractament d’aigües residuals. Aquesta empresa ha creat una maquinària específica destinada a la recuperació d’aquests tipus de residus. Valorització L’agència mediambiental del país ha dictat una sèrie de normes que marquen una pauta per als materials que es poden recuperar i en quina aplicació, dependent de si aquests han passat per un procés de tractament o no. Les vies de valorització que tenen els materials que han estat tractats són:  Utilització per a rebliments de terres.  Ser venut com a producte reciclat tenint els permisos.  Utilització per a compostar.  Utilització com a substituts de sòl i agregats. Per altra banda, les vies de sortida que tenen els materials que no han estat tractats és la de ser portats en abocadors de residus no perillosos. Font: (Empresa CDEnviro sense data) - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 18 1.6. Empreses pioneres en el tractament de residus de neteja viària A continuació es presenten dos casos relacionats amb empreses que són pioneres avui en dia pel que fa a la valorització dels residus que provenen de la neteja viària. 1.6.1. Empresa “Veolia Environmental Services” Aquesta empresa multinacional està dedicada a solucions ambientals, de manera que ofereix tota mena de serveis relacionats amb tractament de residus, aigües i gestió energètica. Des de l’any 2013, al Regne Unit, aquesta empresa hi ofereix un servei de tractament de residus de neteja viària a diverses ciutats com per exemple Birmingham o Shropshire, entre d’altres. Beneficis Els beneficis que s’obtenen a través d’aquesta acció són els següents:  Evitar que entre un 85 i 90% dels residus d’aquest tipus vagin a parar a l’abocador.  Obtenir un material que es pugui fer servir per a fer rebliments de terres.  Disminuir la generació de residus a través d’aquest aprofitament i per tant, contribuir a disminuir l’impacte ambiental. Mètode El procés bàsic utilitzat en la planta de tractament per a la separació d’aquest residus consisteix en dues fases principals. La primera fase consisteix en garbellar els residus per tal de separar els residus més voluminosos de la resta, com ara les branques i fulles, envasos, plàstics i paper i cartró. Per aconseguir-ho, entre d’altres sistemes, també s’ajuda de separadors magnètics amb la finalitat de extreure’n les llaunes i materials ferrosos. D’aquesta manera és possible separar les partícules de sòl de diferents granulometries (bàsicament llims, sorres i graves) dels altres materials. Seguidament, tota aquesta part de materials passa per un procés de rentat per tal de deixar-los lliures de substàncies contaminants. Així doncs la separació queda de la següent manera:  Llaunes i plàstics: aquesta fracció es porta a reciclar.  Branques i fulles: d’aquesta fracció se’n fa compost. - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 19  Llims, sorres i graves: aquesta part s’asseca mitjançant una assecadora centrífuga i es destina a rebliments de terres i per a agregats en la construcció. Resultats Després d’aquest procés, les fraccions que en surten de planta són les següents:  Matèria orgànica per a compostar: 10%.  Graves per a la utilització com a agregats: 20%.  Metalls fèrrics: 0,1%.  Llims i sorres: 60%.  Residus barrejats: 5%.  Lixiviats: 5%. El funcionament d’aquesta maquinària es pot veure consultant els vídeos dels enllaços que es troben a l’Annex 17. Font: (Veolia Environmental Services. Ling Hall Landfill Site sense data) 1.6.2. Empresa “CDEnviro” Aquesta empresa nord irlandesa ha creat una maquinària innovadora per al reciclatge dels residus de neteja viària aprofitant el seu coneixement anterior en separació de materials de la construcció i altres minerals i tractament d’aigües residuals, treballant com a divisió de l’empresa CDE Global Ltd. Aquest 2015, aquesta empresa ha implantat una planta de tractament a la ciutat de Melbourne a Austràlia, concretament a l’empresa de serveis mediambientals i d’infraestructures “Citywide”. A continuació es donen algunes dades de les millores que ha aportat aquesta iniciativa, els mètodes utilitzats i els resultats aconseguits. Beneficis Alguns dels beneficis més destacats són els següents:  S’aconsegueix que entre el 55 i el 80% dels residus de neteja viària no vagin a parar a l’abocador.  Donar sortida a tots els materials que són aprofitables, segons els mercats de materials recuperats.  Disminuir l’impacte ambiental. - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 20 Mètode El mètode de separació dissenyat per aquesta empresa consisteix en un conjunt de tècniques de separació mitjançant maquinària que aconsegueix classificar els materials segons la seva mida i pes. Els materials també passen un procés de rentat mitjançant un producte químic biodegradable que elimina els metalls pesants que puguin contenir aquests residus. Resultats Un cop fet tot el procés de tractament, els materials que es recuperen per a ser utilitzats són els següents:  Sorra i grava utilitzada per a la producció d’asfalt que fa la mateixa empresa que encarrega el projecte (Citywide).  Metalls fèrrics, que es poden recuperar a les plantes metal·lúrgiques.  Matèria orgànica per a fer compost utilitzable en diverses aplicacions com ara substrats o adobs.  Llims i sorres de petita granulometria utilitzades per a la construcció.  Altres residus reciclables com ara envasos, paper i cartró, etc. Font: (Citywide. Street sweeping recycling plant. sense data) 1.6.3. Empresa “Siltbuster Group” Aquesta empresa, ubicada també al Regne Unit, ha dissenyat i fabricat una sèrie de maquinària anomenada “Gritbuster” enfocada al tractament dels residus que es recullen amb les activitats de neteja viària, amb la finalitat de minimitzar la quantitat d’aquest tipus de residus que s’acaben portant a l’abocador. Beneficis S’ha de tenir en compte que el contingut i la quantitat de residus de neteja viària depèn de molts factors, com ara el vehicle utilitzat per a recollir-los, el mètode de neteja, la situació del lloc de neteja, la meteorologia i per tant, també l’època de l’any. Dit això, l’experiència d’aquesta empresa és que generalment els valors de recuperació es mouen entre:  Entre un 60 i un 75%; que consisteix principalment en sorres i graves. - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 21  El tant per cent restant es reparteix entre: partícules minerals de majors dimensions, fulles, branques, matèria orgànica de petites dimensions, envasos, paper, etc. Mètode El procés utilitzat en aquest tipus de maquinària comprèn les accions següents:  Rentat i separació mecànica de les sorres i les graves.  Separació de les fraccions de majors dimensions.  Recuperació de la matèria orgànica fina i les sorres.  Separació de les fraccions més fines (argiles i llims) a través de la floculació o separació per gravetat.  Deshidratació dels fangs.  Reciclatge de l’aigua utilitzada per al rentat. Resultats A través d’aquest tractament és recuperen els materials següents:  Sorres i graves, de 0,1 mm fins a 10 mm.  Matèria orgànica fina, d’1 mm a 10 mm.  Diversos materials com ara llaunes, plàstics i papers, matèria orgànica i matèria mineral de dimensions superiors a 10 mm. Així com en el cas anterior, el funcionament d’aquesta maquinària també es pot veure consultant els vídeos dels enllaços que es troben a l’Annex 17. Font: (Siltbuster sense data) 1.7. Estratègia Catalana Residu Zero 1.7.1. Introducció L’Estratègia Catalana de Residus i Emissió Zero (ECRZ) es va constituir el 2011 a través de diverses institucions i administracions locals, empreses, universitats i entitats socials. Es tracta d’una iniciativa nascuda de la necessitat d’un replantejament dels sistemes de producció i consum, per tal de considerar els residus com a recursos susceptibles de ser valoritzats. - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 22 Aquesta iniciativa planteja la formulació de noves propostes de caire polític i tècnic per tal d’aconseguir un canvi en els models de gestió dels residus i la contaminació, reformant la visió industrial i els sistemes de producció i consum de manera que concordin més amb aquesta nova visió. El present projecte, es fonamenta precisament en aquesta idea, és a dir, impulsar estratègies i models que evitin la generació de residus, rebutjant els tractaments finals en abocador o incineradora a través de la valorització. 1.7.2. Objectius de l’ECRZ Els objectius generals que marquen els criteris d’actuació de la iniciativa són els següents:  Evitar la generació de residus sempre que sigui possible.  Reciclar, reutilitzar o compostar els residus evitant la seva disposició en abocadors o plantes incineradores.  Crear una economia circular on tots els residus puguin ser transformats en matèria primera.  No comercialitzar productes que no puguin ser reciclats o reutilitzats a través d’una tecnologia sostenible viable.  Eliminar les emissions de CO2 que s’emeten durant la gestió dels residus.  Crear productes amb una política integrada que sigui sostenible. 1.7.3. Residus sòlids urbans en l’ECRZ Els residus sòlids urbans juguen un paper important en els objectius d’aquesta estratègia ja que són els que tenen un abast més ampli. La seva gestió depèn de tota la societat: ciutadans, empreses, municipis, administracions, universitats i entitats diverses. D’aquesta manera, aquest tipus de residus ocupen un lloc estratègic. L’administració hi hauria d’actuar i promoure una política activa que fomentés la prevenció de la contaminació evitant la generació de residus i incrementant la seva valorització. Font: (Estratègia Catalana Residu Zero sense data) 1.8. Els residus sòlids urbans o municipals 1.8.1. Definició Els residus sòlids urbans (RSU) són els que es generen a partir de les activitats dels nuclis de població, tenint en compte que no només són els que provenen dels domicilis - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 23 sinó que engloben tot el conjunt de les activitats generadores de residus dins l’àmbit urbà i les seves zones d'influència. Aquest tipus de residus estaven definits per la Llei 10/1998, de 21 d’Abril, de residus, que va ser derogada per la Llei 22/2011, de residus i sòls contaminats. Es definien com “ Los generados en los domicilios particulares, comercios, oficinas y servicios, así como todos aquellos que no tengan la calificación de peligrosos y que por su naturaleza o composición puedan asimilarse a los producidos en los anteriores lugares o actividades.” La Llei vigent 22/2011, de 28 de Juliol, de residus i sòls contaminats, ja no defineix els residus sòlids urbans com un grup sinó que defineix separadament els residus domèstics, els comercials i els industrials. Font: (Agencia Estatal. Boletín Oficial del Estado. 2011) 1.8.2. Classificació segons origen dels residus sòlids Una classificació útil dels residus sòlids es fa segons el seu origen. Per tal de dissenyar una bona gestió d’aquests, és indispensable conèixer l’origen; saber quina és la seva composició i quines en són les quantitats generades. De manera general, els residus sòlids es poden classificar en els següents grups:  Residus domèstics  Residus comercials  Residus institucionals  Residus de la construcció i demolició  Residus de serveis municipals  Residus industrials  Residus agrícoles Pel que fa als residus sòlids urbans, que són els que es generen a l’àrea urbana i la seva zona d’influència, estan formats per tots els grups anteriors excepte els residus industrials i els agrícoles. 1.8.3. Classificació segons origen dels residus sòlids urbans (RSU) A la taula de la pàgina següent hi podem veure una classificació dels RSU segons el seu origen. Cal dir que aquests tipus de residus es poden classificar en diversos grups, de manera que la classificació que es presenta aquí no és exhaustiva i, segurament, s’hi podrien incloure d’altres tipus. - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 24 Taula 1. Classificació dels residus sòlids urbans. Font de residus Activitat o localització de la generació dels residus Tipus de residu Domèstica Habitatges aïllats i blocs d’habitatges. Restes de menjar, paper i cartró, plàstics, tèxtils, cuir, fusta, vidre, llaunes, metalls fèrrics i no fèrrics, mobles, electrodomèstics, medicaments, olis, piles, bateries, productes de neteja, restes de jardineria, etc. Comercial Botigues, restaurants, mercats, oficines, hotels, gasolineres, etc. Paper i cartró, plàstics, fusta, vidre, llaunes, metalls fèrrics i no fèrrics, mobles, medicaments, olis, piles, bateries, residus perillosos, residus especials etc. Institucional Residus generats en les diverses institucions públiques com ara escoles, administracions, etc. La mateixa composició que els comercials. Construcció i demolició Arranjament de carrers, demolició, construcció de nous edificis, etc. Fustes, ferros, pedres, grava, formigó, plàstics, guix, peces diverses d'instal·lacions d'aigua, electricitat o gas, etc. Serveis municipals Neteja viària, paisatgisme, neteja de platges i parcs, etc. Escombraria viària, residus especials, restes de poda, residus de parcs i platges. Font: elaboració pròpia. Residus domèstics i comercials Són els que provenen de les diferents activitats de la vida comunitària. Normalment tenen unes dimensions fàcilment manejables i es troben en recipients com bosses o - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 25 contenidors. Tindran una composició física i química diferent depenent de si han estat recollits a una zona rural, residencial, comercial, industrial o de mercats. En aquest apartat també s'hi poden incloure els residus que tenen unes dimensions majors i que són més difícils de recollir pels serveis de recollida normals. Alguns exemples en serien els mobles i electrodomèstics. Aquest tipus de residus estan formats bàsicament per una part orgànica (combustible) i una part inorgànica (incombustible). Pel que fa a la part combustible, hi trobem principalment restes de menjar, paper, cartró, diferents plàstics, tèxtils, cuir, fusta, restes de jardí, etc. Per altra banda, a la part incombustible, s’hi troben materials com el vidre, llaunes, alumini, materials fèrrics, etc. Residus especials Quan parlem de residus especials dins dels residus d’origen domèstic i comercial, ens referim principalment a: electrodomèstics, articles voluminosos, residus de jardí, bateries i piles, olis i neumàtics. Residus perillosos Es tracta dels residus considerats com a una amenaça per a la salut pública i els organismes vius en general. Segons la normativa estatal, serà residu perillós tot aquell que presenta una o diverses de les característiques enumerades a l’annex III de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats. En línies generals, es considera que aquests tipus de residus constitueixen un perill pels motius següents:  Són residus no degradables.  Es poden acumular biològicament.  Poden causar efectes perjudicials de manera acumulativa o a llarg termini.  Poden arribar a ser letals. Residus institucionals Els residus institucionals estan formats pels residus sòlids que provenen de diverses instal·lacions com, per exemple, hospitals, escoles, centres penitenciaris o centres governamentals. Es pot afirmar que els residus sòlids que es generen en aquests llocs tenen una composició molt semblant als residus sòlids domèstics i comercials, amb l’excepció dels residus sanitaris que provenen dels hospitals. - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 32  Màquines d'aspiració Són les màquines que funcionen mitjançant un sistema d'aspiració per recollir els residus enlloc d'una cinta transportadora. Aquest tipus de màquina s'utilitza quan el nivell de brutícia es menor i es vol un millor acabat. Es podria dir que les màquines d’aspiració són més efectives que les d’arrossegament pel que fa a la recollida de materials de dimensions més petites, ja que utilitzen el sistema d’aspiració. El funcionament bàsic de la màquina és el següent: els raspalls concentren els residus a sota del conducte d'aspiració, on són aspirats i es dirigeixen al dipòsit, on s'emmagatzemen. Per tal de facilitar la recollida i evitar l’aixecament de pols, també disposa d’un sistema d’humidificació. Pel que fa a la seva descàrrega, pot efectuar-se a través de l’elevació de la caixa i l’expulsió dels residus mitjançant una placa d’ejecció. Algunes màquines d’aquest tipus descarreguen mitjançant el bolcament de la caixa. En aquest cas, al haver de bolcar els residus directament sobre el terra, han de fer-ho directament a una planta de transferència o al dipòsit final de residus. Figura 2. Màquina d'aspiració. Aplicacions L’escombrat mecànic s’utilitza principalment per a la neteja de carrers i places que tinguin un paviment continu i lliure d’obstacles. D’aquesta manera, per tal d’oferir un servei més efectiu, s’estableix una classificació dels carrers per tal de conèixer quina és la maquinària més efectiva per a cada cas. Limitacions  Neteja de zones on hi ha vehicles estacionats.  Característiques de les voreres: dimensions, presència d’obstacles de mobiliari urbà i accés.  Característiques dels paviments: limitada a paviments uniformes. - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 33 c) Escombrat mixt Aquest tipus d’operació barreja el mètode d’escombrat manual i el d’escombrat mecànic per assolir el que es considera la neteja més eficient en neteja viària, a criteri general. Consisteix en l’acció conjunta d’una brigada d’operaris (com a mínim 2 operaris) amb estris de neteja manual i una màquina d’escombrat que va recollint els residus que van amuntegant els operaris dins la seva franja d’acció. També és comú la utilització de bufadors per a ajudar a amuntegar els residus, encara que s’ha de tenir en compte on s’utilitza aquest mètode per tal d’evitar l’aixecament de pols. Aquest escombrat és especialment útil en els carrers on hi hagin vehicles estacionats o voreres àmplies on els obstacles no permetin l’accés de la màquina. Aquesta màquina, acostuma a ser d’aspiració ja que és la que funciona millor en aquest tipus de recollida. Tipus d’escombrat mixt En general, aquest tipus d’escombrat pot fer-se de dues maneres, que són:  Màquina circulant per la calçada En aquest cas, un o més operaris fan un escombrat manual de l’acera i concentren els residus al mig del carrer amb la finalitat que un altre operari, equipat amb una màquina escombradora, vagi recollint els residus dipositats. Figura 3. Escombrat mixt en calçada.  Màquina circulant per la vorera Un o més operaris se n’encarreguen d’anar recollint els residus dels racons de difícil accés de la vorera per a l’escombradora i anar-los dipositant a la franja de vorera per la qual hi circula la màquina. - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 34 Òbviament, aquest tipus d’acció s’acostuma a fer en voreres que tenen les mides suficients per poder fer la neteja de forma correcta. Figura 4. Escombrat mixt en vorera. Limitacions Les limitacions de l’escombrat mixt són quasi bé nul·les ja que es pot dur a terme en tots els carrers d’un municipi o ciutat. Aquest mètode es pot utilitzar encara que no hi hagin obstacles de mobiliari urbà ni vehicles estacionats. En aquest cas, es pot considerar com un escombrat mecànic normal però amb l’aportació extra de residus de la vorera. Aspectes importants a tenir en compte Utilització dels bufadors Els bufadors són unes eines molt eficaces per arrastrar residus. Tot i així, en llocs on la quantitat de pols sigui elevada, és recomanable abstenir-se d’utilitzar-les ja que poden aixecar núvols de partícules en suspensió considerables. Barreja amb residus dipositats a les papereres Durant la recollida amb la màquina circulant per la vorera, s’ha de tenir en compte que els residus que es dipositen a les papereres no s’haurien de barrejar amb els de neteja viària. Dit d’altra manera, els operaris no han de buidar les papereres i aprofitar per recollir-les amb la màquina, ja que això dificulta la separació en origen dels residus i per tant el seu reciclatge i la seva posterior valorització, tal i com s’ha comentat en apartats anteriors. 1.10. Classificacions dels residus de neteja viària 1.10.1. Catàleg Europeu de residus Els residus procedents de la neteja viària tenen el seu lloc dins del catàleg europeu de residus. Per tal de codificar-los, cal anar al capítol número 20; que classifica els residus municipals, incloses les fraccions que es recullen selectivament. - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 35 Concretament, el capítol es defineix com: “RESIDUOS MUNICIPALES (RESIDUOS DOMÉSTICOS Y RESIDUOS ASIMILABLES PROCEDENTES DE LOS COMERCIOS, INDUSTRIAS E INSTITUCIONES), INCLUIDAS LAS FRACCIONES RECOGIDAS SELECTIVAMENTE” Dins d’aquest capítol hi trobem diversos subcapítols. En el cas dels residus de la neteja viària es troben al subcapítol 03; que es defineix com a “Otros residuos municipales”. Finalment i dins d’aquest subcapítol hi trobem els residus de neteja viària amb el codi 03. Així doncs, tenint en compte els passos anteriors, el codi sencer per a la classificació d’aquest tipus de residus a nivell europeu és el 20 03 03. Font: (Diario Oficial de las Comunidades Europeas 2001) 1.10.2. Catàleg de residus de Catalunya Els residus objecte d’estudi també tenen la seva pròpia classificació al Catàleg de Residus de Catalunya (CRC). Per poder-los codificar, cal seguir els passos explicats a l’Annex 6. El seu grup de descripció genèrica és el 20. Aquest grup fa referència als residus generals, incloent-hi les fraccions recollides selectivament. Pel que fa al subgrup és el 20 02. El grup inclou els residus no especificats en el grup 20 de residus generals. Finalment, dins el subgrup, es classifica el residu específic “Residus de neteja viària de carrers, places, etc.” amb el codi 20 02 03. Valorització i tractament dels residus de neteja viària segons el CRC Pel que fa a la valorització dels residus de neteja viària, el CRC no n’indica cap tipus, aquest fet és exactament el que pretén canviar aquest projecte. De fet, l’únic tractament que s’hi indica és el T12; que fa referència a la deposició de residus no especials, és a dir, els residus entren a l’abocador corresponent sota aquesta etiqueta i no se’n fa cap tipus de valorització. 1.11. Experiències prèvies d’interacció amb l’entorn dels residus de neteja viària 1.11.1. Introducció Els residus procedents de la neteja viària poden tenir una composició física molt diversa ja que no tenen un punt de recollida concret sinó que es tracta del conjunt de materials - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 36 que queden dipositats als carrers i carreteres a causa de l’activitat humana i dels fenòmens meteorològics. Al llarg dels anys, s’han fet una sèrie d’estudis a nivell internacional per tal de conèixer principalment quina és la composició química dels residus que es recullen en la neteja viària mitjançant la maquinària utilitzada. Així doncs, a continuació es fa un recull dels aspectes més destacats en aquest tema amb la finalitat de conèixer millor les característiques d’aquests residus i la seva interacció amb el medi on es troben. 1.11.2. Contingut de metalls pesants en els sediments El contingut de metalls pesats en aquests tipus de residus s’ha determinat en diversos estudis científics. Al sud de Suècia, concretament a la ciutat de Jönköping, es va realitzar un estudi de caracterització dels materials de neteja viària recollits en una zona d’asfalt pavimentat amb una mitjana anual de volum de trànsit diari de 11.200 vehicles. L’estudi es va dividir en dos períodes. En el primer, la neteja es va realitzar un cop per setmana durant tres setmanes. En el segon període, la neteja es va fer cada dia laborable durant, també, tres setmanes. Taula 4. Quantitat de sediments recollits i composició de metalls pesats. Període de neteja Quantitat total (Kg) Sediments <0.25 mm (Kg) Cr (g) Ni (g) Cu (g) Zn (g) Pb (g) 1 37,9 6,3 0,4 0,1 1,5 1,2 0,2 2 46,6 10 0,5 0,2 2,5 2,5 0,4 Font: (German i Svensson 2002). 1.11.3. Relació entre mida de gra i concentració de metalls pesants Es pot definir una relació entre la mida dels grans dels sediments i la seva concentració de metalls pesants. Les concentracions més altes de metalls es troben en les mides de gra més petites. D’aquesta manera, podem dir que la concentració de metalls és funció del diàmetre de les partícules. Concretament, la concentració és inversament proporcional al diàmetre de partícula. La major concentració de metalls es troba a les fraccions que van de 0.125 a 0.5 mm de mida de gra (German i Svensson 2002). - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 37 1.11.4. Relació entre la neteja viària i la composició dels sediments Està demostrat que les màquines de neteja viària són capaces de reduir la quantitat de sediments que trobem als carrers i, per tant, redueixen també els nivells de contaminants associats a aquests sediments, encara que s’han de tenir en compte altres aspectes importants comentats a continuació. Quan les màquines recullen sediments en un lloc on les partícules ja són petites abans de netejar la superfície; l’acció de netejar pot generar encara més quantitat de partícules petites degut, probablement, al raspallat del paviment. Així doncs, els sediments que es troben després del raspallat són més fins que els que es troben abans de fer-lo (German i Svensson 2002). Podem dir doncs, que les màquines són més efectives a recollir els sediments de majors dimensions. Aquest canvi en la mida de les partícules causat per l’acció de les màquines, genera una distribució diferent en els nivells de metalls pesats, de manera que en trobem les majors quantitats precisament a les partícules de menor dimensió (German i Svensson 2002). Cal destacar però, que la feina que fan les màquines de neteja té beneficis. Encara que siguin més efectives recollint les fraccions de sediments més grans; si no es recollissin aquestes fraccions, molt probablement s’acabarien dissolent els metalls que contenen o les mateixes partícules es trencarien en fraccions més petites, de manera que serien més propenses a ser emportades per les aigües de pluja i acabar contaminant de diverses maneres. Tenint en compte tot això, caldria fer un replantejament de si és necessari que les màquines de neteja viària funcionin tant sovint o seria més efectiu i econòmic reduir les seves actuacions i concentrar-les en els punts on la seva funció sigui eficient. 1.12. Descripció dels municipis analitzats en el projecte 1.12.1. Municipi d’Artés Situació, extensió i nombre d’habitants Artés es un municipi situat dins la província de Barcelona, concretament a la comarca del Bages. La seva superfície és de 17,9 km2; amb una densitat de població de 316,8 hab./km2 i un nombre d’habitants de 5.661 a l’any 2014 (Institut d'Estadística de Catalunya 2014). Cal destacar que es tracta d’un municipi petit i en contacte directe amb la natura. Es tracta d’una zona on l’activitat agrícola hi té una forta influència. - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 38 Figura 5. Localització de la comarca del Bages a Catalunya. Figura 6. Localització d'Artés dins la comarca del Bages. Indústria i economia L’activitat industrial característica dels segles XIX i XX fou la tèxtil; durant la primera part del segle XX es van crear diverses empreses, on hi treballaren durant molts anys la major part de la població activa del municipi. Més tard, a causa de la crisi tèxtil de finals del segle XX, moltes d’aquestes empreses es van veure obligades a tancar. Actualment el municipi continua generant força activitat industrial en el seu polígon inaugurat l’any 1973, que ara es concentra principalment en la transformació de metalls i una important fàbrica d’esquís amb les corresponents empreses vinculades a la seva activitat. La indústria càrnia i la del moble també es consideren sectors importants en l’activitat del municipi. Artés també és conegut per a la seva producció de vins i caves. De fet, és l’única comarca del Bages que té dues denominacions d’origen (DO); una de vins; una altre de caves; que certifiquen l’origen i la qualitat del producte. Això és sinònim doncs, d’un municipi en contacte directe amb l’activitat agrícola. Clima La situació del municipi a una altitud mitjana de 315 metres dins la Depressió Central catalana, defineix la seva climatologia. El tipus de clima és defineix com a “clima sec subhumit” segons les dades consultades a l’Atles Nacional de Catalunya de L’Institut Cartogràfic de Catalunya. Aquest tipus de classificació es dona pels climes que estan entremig dels climes humits i dels climes àrids però que no compleixen les característiques per entrar en aquests dos grups. - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 39 Una característica típica dels climes d’interior com el d’Artés, és la gran amplitud tèrmica. Les temperatures són fredes a l’hivern i força altes durant l’estiu. Algunes dades a destacar sobre el seu clima són les següents (Institut Cartrogràfic de Catalunya sense data).  L’amplitud tèrmica anual es troba entre 19 i 20 ºC.  La temperatura mitjana anual es mou entre 16 i 17º.  La precipitació mitjana anual va de 600 a 650 mm. 1.12.2. Municipi d’Igualada Situació, extensió i nombre d’habitants La ciutat d’Igualada es troba situada al centre de Catalunya, sent la capital de la comarca de l’Anoia. La seva superfície és de 8,1 km2, amb una població total de 38.751 habitants l’any 2014 (Institut d'Estadística de Catalunya 2014). Es tracta d’un municipi de dimensions força majors que Artés i, per tant, de manera general, no hi ha tanta proximitat entre les zones on es desenvolupa la neteja viària i les zones agrícoles i boscoses. Figura 7. Localització de la comarca de l'Anoia a Catalunya. Figura 8. Localització d'Igualada dins la comarca de l'Anoia. Indústria i economia Els sectors de la indústria i els serveis es consideren el principals fonaments de l’economia de la ciutat. - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 40 La indústria de l’adoberia és la de més antiguitat i la que es troba més arrelada en la població, encara que, els orígens de la indústria de fabricació de draps de llana també daten des dels orígens de la població. Més tard, cap a finals del segle XVIII, es va establir la indústria tèxtil cotonera a la ciutat arribant a ser un dels centres cotoners més importants de Catalunya cap a l’any 1850. Posteriorment, un seguit de factors com ara reserves hidràuliques insuficients i la incomunicació ferroviària van fer que no s’arribés a la mecanització dels processos fins després de la millora en la connexió ferroviària a l’any 1893. La indústria del tèxtil va tenir una gran importància, arribant a donar feina al 65,6% de la població activa de la ciutat a l’any 1975. Actualment, aquesta indústria s’ha convertit en un bon impuls per al creixement de la ciutat. Ha permès l’aparició d’una indústria tèxtil de complements com estampats, teixits, acabats i confecció de roba interior i llenceria. Per altra banda, també hi trobem diversos sectors importants com ara el de les arts gràfiques, els metalls i grans empreses de comercialització i distribució, entre d’altres. Clima Pel que fa al clima, es considera com a clima sec subhumit. Aquests tipus de climes es caracteritzen per una falta de precipitació ja que no cobreixen el total de les necessitats d’aigua anuals però, en aquest tipus de clima, les necessitats d’aigua són cobertes en un mínim d’un 80%, gràcies a les precipitacions. Algunes dades a destacar sobre el clima són les que es presenten a continuació (Institut Cartrogràfic de Catalunya sense data).  L’amplitud tèrmica anual a Igualada es troba entre 16 i 17º.  La temperatura mitjana anual es mou entre 16 i 17º.  La precipitació mitjana anual es troba compresa entre 550 i 600 mm. - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 41 CAPÍTOL 2. DESENVOLUPAMENT. 2.1. Consideracions prèvies generals Durant el desenvolupament del projecte s’han tingut en compte una sèrie de consideracions generals relacionades amb la caracterització dels residus. Són les següents:  Les recollides de residus fetes en aquest estudi han estat mitjançant el mètode d’escombrat mixt, és a dir, un operari equipat amb un bufador i l’altre amb la màquina escombradora.  El tipus de màquina d’escombrat utilitzat en l’estudi ha estat sempre la d’aspiració.  En la recollida dels residus s’ha tingut en compte que aquests provenen exclusivament de la neteja viària i no han estat barrejats amb cap tipus de residus provinent del buidatge de les papereres o d’altres.  Es considera que els residus que s’emmagatzemen dins del dipòsit de la màquina, al caure, estan barrejats de manera aproximadament uniforme. 2.2. Municipi d’Artés 2.2.1. Introducció Amb la finalitat de fer una primera caracterització física dels residus de neteja viària, s’ha fet un seguit de recollides d’aquest tipus de residus al municipi d’Artés. Aquests tipus de residus, un cop recollits, passaran una sèrie de caracteritzacions mitjançant la determinació del percentatge en pes de cadascuna de les fraccions. Per altra banda, el coneixement de les quantitats anuals generades al municipi servirà per calcular l’impacte econòmic de la gestió actual d’aquests residus. Així doncs, mitjançant aquestes dades, serà possible fer una valoració de la viabilitat de l’aprofitament d’aquest tipus de residus en el municipi. 2.2.2. Recollida de les mostres La recollida de mostres al poble d'Artés s'ha fet durant un total de cinc dies entre les estacions de primavera i estiu, concretament, repartits entre els mesos de Maig i Juny de 2015. En cada un d’aquests dies de recollida se n’han extret dues mostres. Així doncs, s’han extret un total de 10 mostres de residus de neteja viària. - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 48 Figura 21. Primer garbell utilitzat. Figura 22. Segon garbellat. Finalment, un cop classificada, ens queda la matèria orgànica de majors dimensions per una banda i per l’altra, la matèria orgànica i les argiles, llims, sorres i graves de mida 3,17 mm o menor. Figura 23. Separació de la matèria orgànica de majors dimensions. Figura 24. Argiles, llims, sorres i graves barrejades amb matèria orgànica. Per tal de separar la part d’argiles, llims, sorres i graves barrejades amb matèria orgànica, s’han utilitzat tècniques de laboratori comentades més endavant. La fracció analitzada correspon a les partícules que tenen una granulometria de 3,17 mm o menor. Tenint en compte aquests valors, en aquesta fracció hi podem tenir argiles, llims, sorres o graves de petites dimensions. Les granulometries teòriques per a cadascuna d’aquestes fraccions es poden consultar a l’apartat 8 dels Annexos. - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 49 c) Pesatge de les diferents fraccions Un cop separats els diferents materials de cada mostra segons la seva tipologia, es procedeix al pesatge de cada fracció, les quals es detallen al següent apartat, per tal de determinar la composició en pes del conjunt de cada mostra recollida. Per a fer-ho, s’ha utilitzat una balança digital amb una resolució d’1g; suficient tenint en compte les característiques de la recollides efectuades. 2.2.4. Classificació dels materials de les mostres Tot seguit, es detallen els materials que es consideren que pertanyen a cadascuna de les fraccions. Aquesta classificació és orientativa, ja que com s’ha comentat anteriorment, els residus de neteja viària poden tenir una composició molt diversa a causa del seu origen difús. Dit això, cal destacar que sempre acostumen a seguir uns patrons pel que fa als materials recollits, tal i com veurem en les caracteritzacions físiques, on no s’especifica exactament quin tipus de material s’ha trobat ja que, si és un material molt concret, pot ser que no es torni a trobar en cap recollida. D’aquesta manera, el que interessa és saber a trets generals, quines són les fraccions de residus que hi podem destacar. Per tal de conèixer en més detall els diferents materials considerats en les fraccions es pot consultar a l’apartat 7 dels Annexos. Taula 6. Classificació dels materials de les recollides en diverses fraccions. FRACCIÓ MATERIALS Envasos  Ampolles de plàstic (PET, PEAD, PEBD, PVC)  Paper film  Bosses  Restes de plàstics  Llaunes (alumini, acer)  Cartró de begudes  Fusta envàs Paper i cartró  Paper imprès  Capses de cartró  Caixes de cartró Cel·luloses  Mocadors  Draps de paper - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 50 Matèria orgànica  Fulles  Branques  Flors Sorres i matèria orgànica  Matèria orgànica de petites dimensions  Argiles  Llims  Sorres  Graves Altres  Burilles de tabac  Plàstics no envàs  Tèxtil  Acer no envàs  Fusta no envàs  Vidre  D’altres Font: elaboració pròpia. 2.2.5. Composició de les diferents recollides Amb la finalitat de caracteritzar físicament els residus de la neteja viària recollits, es fa una determinació dels percentatges en pes dels diferents materials trobats. A través d’aquesta caracterització es busca saber quins són els materials que trobem de manera general dins d’aquesta tipologia de residus recollits al municipi. A més a més, tal i com s’ha comentat anteriorment, les recollides han estat fetes per separat segons si es tractava d’una zona amb alta activitat (centre) o d’una zona amb una activitat menor (perifèria), amb la finalitat de detectar-ne algunes diferències. A continuació es presenten els resultats obtinguts. Consideracions prèvies A continuació es detallen els aspectes que s’han tingut en compte alhora d’analitzar els resultats obtinguts en aquesta caracterització.  Dins d’una mateixa recollida, s’ha considerat que les humitats són les mateixes per a totes les fraccions que la formen per tal de facilitar la determinació dels percentatges en pes. Així doncs, per saber el percentatge en pes exacte, s’hauria de determinar la humitat de tots els materials, en totes les fraccions, de totes les recollides. En aquest projecte, no s’ha cregut necessari un nivell de detall tant acurat ja que la finalitat és determinar si aquest tipus de residus són potencialment valoritzables - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 51 o no; sense entrar en detall de quin percentatge de pes exacte forma cada fracció però tenint en compte que això afecta als resultats de la quantitat possible a valoritzar.  Es parla de la fracció “Sorres i matèria orgànica” per simplificar, però es considera que aquesta fracció pot contenir partícules de sòl amb les granulometries corresponents a argiles, llims, sorres i graves barrejades amb matèria orgànica de petites dimensions. Dades de composició de les recollides Recollida 1 (R1C i R1P) Taula 7. Pesos registrats per a cada fracció (R1 Artés). Fracció Recollida Centre Recollida Perifèrica Pes (g) Envasos 67 58 Paper i cartró 90 27 Cel·luloses 57 16 Matèria orgànica 1572 1678 Sorres i matèria orgànica de petites dimensions 355 1790 Altres 56 16 Pes total 2197 3585 Gràfic 1. Percentatges màssics (R1C Artés). Gràfic 2. Percentatges màssics (R1P). Envasos 3,0% Paper i cartró 4,1% Cel·luloses 2,6% Matèria orgànica 71,6% Sorres i matèria orgànica 16,2% Altres 2,5% Centre Envasos 1,6% Paper i cartró 0,8% Cel·lulose s 0,4% Matèria orgànica 46,8% Sorres i matèria orgànica 49,9% Altres 0,4% Perifèria - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 52 Recollida 2 (R2C) Taula 8. Pesos registrats per a cada fracció (R2C Artés). Fracció Recollida Centre Pes (g) Envasos 178 Paper i cartró 134 Cel·luloses 10 Matèria orgànica 1027 Sorres i matèria orgànica de petites dimensions 194 Altres 4 Pes total 1547 NOTA: Els components de la recollida 2 perifèrica programada no es van poder separar manualment de forma adequada degut a la quantitat d’humitat que contenien. La matèria orgànica, sorres i paper i cartró van formar una mescla molt difícil de separar de manera manual. Recollida 3 (R3C i R3P) Taula 9. Pesos registrats per a cada fracció (R3 Artés). Fracció Recollida Centre Recollida Perifèrica Pes (g) Envasos 153 182 Paper i cartró 243 9 Cel·luloses 32 10 Matèria orgànica 1840 2067 Sorres i matèria orgànica de petites dimensions 1232 1308 Altres 51 132 Pes total 3551 3708 Envasos 11,5% Paper i cartró 8,7% Cel·luloses 0,6% Matèria orgànica 66,4% Sorres i matèria orgànica 12,5% Altres 0,3% Centre Gràfic 3. Percentatges màssics (R2C). - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 53 Gràfic 4. Percentatges màssics (R3C). Gràfic 5. Percentatges màssics (R3P). Recollida 4 (R4C i R4P) Taula 10. Pesos registrats per a cada fracció (R4 Artés). Fracció Recollida Centre Recollida Perifèrica Pes (g) Envasos 167 42 Paper i cartró 38 37 Cel·luloses 0 0 Matèria orgànica 1400 1718 Sorres i matèria orgànica de petites dimensions 966 13536 Altres 39 66 Pes total 2610 15399 Envasos 4,3% Paper i cartró 6,8% Cel·luloses 0,9% Matèria orgànica 51,8% Sorres i matèria orgàninca 34,7% Altres 1,4% Centre Envasos 4,9% Paper i cartró 0,2% Cel·luloses 0,3% Mat.orgànica 55,7% Sorres i matèria orgànica 35,3% Altres 3,6% Perifèria - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 54 Gràfic 6. Percentatges màssics (R4C). Gràfic 7. Percentatges màssics (R4P). Recollida 5 (R5C i R5P) Taula 11. Pesos registrats per a cada fracció (R5 Artés). Materials Recollida Centre Recollida Perifèrica Pes (g) Envasos 183 89 Paper i cartró 343 399 Cel·luloses 0 18 Matèria orgànica 1107 2058 Sorres i matèria orgànica de petites dimensions 864 1854 Altres 325 55 Pes total 2822 4473 Envasos 6,4% Paper i cartró 1,5% Matèria orgànica 53,6% Sorres i matèria orgànica 37,0% Altres 1,5% Centre Envasos 0,3% Paper i cartró 0,2% Matèria orgànica 11,2% Sorres i matèria orgànica 87,9% Altres 0,4% Perifèria - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 55 Gràfic 8. Percentatges màssics (R5C). Gràfic 9. Percentatges màssics (R5P). Conclusions de la composició de les recollides Mostres de centre i perifèriques Tal i com es pot veure analitzant els resultats obtinguts, es verifica que les recollides efectuades al centre del municipi tenen una major fracció d’envasos, paper i cartró i d’altres materials, tal i com era d’esperar. Aquest fet és degut a que al centre hi ha una major activitat a causa de la presència d’habitatges i comerços i conseqüentment, un major volum de trànsit. Això fa que quasi bé sempre s’hi trobi més quantitat d’envasos, paper i cartró i d’altres materials considerats a la fracció “Altres”. Per altra banda, es detecta que la fracció de “Sorres i matèria orgànica”, que són les fraccions de granulometria petita que no es poden separar de forma manual, es troben sempre amb un percentatge més elevat en les zones perifèriques. Aquest fet pot ser degut a la proximitat d’aquests carrers als camps i les zones més properes, on les partícules hi tenen més facilitat per arribar quan són endutes pel vent. Mostra general Pel que fa a la composició general de totes les recollides cal dir que les fraccions majoritàries en percentatge en pes són les de “Sorres i matèria orgànica” i “Matèria orgànica”. Aquests resultats obren la porta a possibles valoritzacions d’aquests residus per a fer rebliments de terres, utilització com a substrats i d’altres funcions segons els percentatges de matèria orgànica i inorgànica que continguin aquests residus. Envasos 6,5% Paper i cartró 12,2% Matèria orgànica 39,2% Sorres i matèria orgànica 30,6% Altres 11,5% Centre Envasos 2,0% Paper i cartró 8,9% Cel·luloses 0,4% Matèria orgànica 46,0% Sorres i matèria orgànica 41,4% Altres 1,2% Perifèria - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 56 2.2.6. Determinació de la quantitat de matèria orgànica i inorgànica a) Introducció Després de la determinació dels materials que formen aquest tipus de residus, ha quedat una fracció que no s’ha pogut separar manualment. Es tracta de la fracció d’argiles, llims, sorres i graves barrejades amb matèria orgànica de petites dimensions. Aquesta fracció està composta principalment per una part orgànica: restes de fulles, restes de floració i altres restes vegetals de petites dimensions; i una part inorgànica formada bàsicament per matèria mineral. Per a analitzar aquestes mostres, s’han utilitzat unes tècniques de laboratori corresponents a l’anàlisi de combustibles sòlids recuperats, encara que no es tracti dels mateixos. Concretament, per les normes UNE-EN 15414-3 i UNE-EN 15403, que defineixen el procediment per tal de calcular la humitat i la composició en cendres (quantitat de matèria inorgànica), respectivament. Els combustibles sòlids recuperats estan formats pel conjunt de residus considerats no perillosos i que es destinen a una valorització energètica en plantes d’incineració. b) Objectius Per tal de poder determinar la quantitat de matèria orgànica i inorgànica que hi ha dins d’aquesta fracció, es procedeix a fer-ne l’anàlisi al laboratori i així poder estudiar més clarament les possibilitats de la seva valorització. Per fer-ho, s’han utilitzat dos procediments: la determinació del contingut en humitat de les mostres i la determinació del contingut en cendres (percentatge de matèria inorgànica). Com ja s’ha comentat, aquests procediments estan normalitzats per normes europees referents a l’anàlisi de combustibles sòlids recuperats. A partir d’aquests dos procediments és possible determinar quina és la quantitat de matèria inorgànica que es troba en els residus. Es fa mitjançant la determinació de la humitat de les mostres i, posteriorment, portant a la ignició les restes de matèria orgànica de petites dimensions continguda dins la mostra de manera que sols ens quedi la matèria inorgànica. c) Mostres analitzades Aquests anàlisis s’han fet dues vegades per a cada mostra de les diverses recollides de residus fetes, considerant només la fracció anomenada “Sorres i matèria orgànica”. Aquesta fracció esta formada, tal i com s’ha comentat anteriorment, per argiles, llims, sorres, graves i matèria orgànica de petites dimensions. - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 57 Taula 12. Distribució d'anàlisis i nomenclatura de les mostres d'Artés. Mostra Anàlisi A Anàlisi B Codi de recollida 1 Recollida 1 centre Recollida 1 centre R1 C 2 Recollida 1 perifèria Recollida 1 perifèria R1 P 3 Recollida 2 centre Recollida 2 centre R2 C 4 Recollida 3 centre Recollida 3 centre R3 C 5 Recollida 3 perifèria Recollida 3 perifèria R3 P 6 Recollida 4 centre Recollida 4 centre R4 C 7 Recollida 4 perifèria Recollida 4 perifèria R4 P 8 Recollida 5 centre Recollida 5 centre R5 C 9 Recollida 5 perifèrica Recollida 5 perifèrica R5 P Figura 25. Mostres d’Artés al laboratori abans de ser analitzades. d) Anàlisi visual de la fracció sorres mostres amb lupa Amb la finalitat de conèixer de manera orientativa si les mostres tenen molta quantitat de materials orgànics o inorgànics s’ha utilitzat una lupa amb electrònica amb càmera de gravació incorporada. Les imatges que es recullen a continuació han estat preses de les mostres recollides a Artés. A continuació es mostra la comparació entre algunes de les mostres. - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 64  Les condicions atmosfèriques són força variants i òbviament no han estat les mateixes en totes les recollides. Dit això, cal tenir en compte que la determinació del percentatge d’humitat en aquest projecte només és el pas previ per a calcular els percentatges de matèria orgànica i inorgànica que té la fracció més fina recollida en aquests residus; que es tracta en l’apartat següent. f) Determinació del contingut en matèria orgànica i inorgànica 1. Consideracions prèvies  El procediment de les normatives UNE utilitzades s’ha seguit de la manera més acurada possible tenint en compte l’equipament del què es disposava. 2. Introducció A través de la Norma Europea UNE-EN 15403, s’ha determinat el contingut en cendres de les mostres seguint el mateix procediment que s’utilitza per als combustibles sòlids recuperats. Es calcula el contingut de cendres en base seca; expressat com un percentatge de la massa de matèria seca continguda a la mostra. Es tracta de determinar la massa de residu inorgànic que queda després de la combustió de la mostra sota les condicions especificades a la norma. 3. Objectius A través de la determinació del contingut en matèria inorgànica de les mostres podrem saber quina és la quantitat de matèria orgànica i inorgànica que trobem en la fracció “Sorres i matèria orgànica”. Així doncs, podrem saber quina és la quantitat de matèria mineral (argiles, llims, sorres i graves) es troba en la fracció barrejada amb la matèria orgànica de petites dimensions. 4. Material utilitzat El material utilitzat al laboratori per a la determinació d’aquesta composició ha estat el següent:  Gresols  Mufla  Dessecadors  Balança analítica amb precisió de 0,1 mg - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 65 5. Preparació de la mostra En aquest cas no hi ha hagut preparació de la mostra ja que es tracta de les mateixes mostres utilitzades per al càlcul de la humitat. 6. Procediment El següent procediment s’ha fet per a les dues determinacions sobre la mostra d’assaig, tal i com s’ha fet en el cas de la humitat. a) S’escalfa el plat a la mufla a una temperatura de 550±10 ºC durant un mínim de 60 min. Es deixa refredar el plat en un dessecador i es pesa un cop esta fred, amb una aproximació de 0,1 mg. b) Col·locació d’1 g de mostra en el fons del plat, aproximadament; de manera que quedi una capa uniforme. Es pesa el plat amb la mostra amb una aproximació de 0,1 mg. c) S’escalfa a 105±10 ºC la mostra ja utilitzada per a determinar la humitat i es torna a pesar, amb la finalitat d’evitar una possible absorció d’humitat. d) Col·loquem el plat amb la mostra a la mufla i l’escalfem seguint el procediment següent: 1) Augmentar la temperatura uniformement fins a 250±10 ºC durant un període de 50 min (5 K/min). Mantenim aquesta temperatura durant 60 min per evaporar els materials volàtils. 2) Seguir augmentant la temperatura de l’estufa de manera uniforme fins a 550±10 ºC durant un temps de 60 min (5 K/min) i mantenim aquesta temperatura durant un mínim de 120 min. e) Traiem el plat amb la mostra de la mufla i el deixem refredar entre 5 i 10 min abans de posar-lo al dessecador, on es refreda fins a temperatura ambient; moment en que pesarem el plat amb la cendra amb una aproximació de 0,1 mg. - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 66 Figura 34. Introducció de gresols a la mufla. Figura 35. Matèria inorgànica (mineral) restant després de la ignició. 7. Càlcul Per tal de determinar el contingut de cendres en base seca “𝐴𝑑𝑏” de la mostra d’anàlisi general (ja utilitzada per analitzar-ne la humitat), expressada en percentatge en massa, s’utilitza la següent expressió: 𝐴𝑑𝑏 = 𝑚3− 𝑚1 𝑚2− 𝑚1 ×100 100 − 𝑀𝑎𝑑 ×100 On: 𝑚1: massa del gresol buit expressada en grams. 𝑚2: massa del gresol i la mostra humida abans del l’assecatge, expressada en grams. 𝑚3: massa del gresol i la cendra expressada en grams. 𝑀𝑎𝑑: percentatge màssic de humitat determinat a la mateixa mostra. Exemple determinació matèria inorgànica en la mostra 1 De la mateixa manera que es fa pels percentatges d’humitat, el resultat final es determina com la mitjana de les dues determinacions fetes per a cadascuna de les mostres amb una aproximació al 0,1 %. - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 67 Taula 15. Valors exemple de càlcul de matèria inorgànica en la mostra 1 d’Artés. Mostra 1 Percentatge en cendres A Percentatge en cendres B Valor mitjà 65,11 % 68,18 % 66,6 % El procediment de càlcul empleat per a la determinació dels percentatges parcials i el mitjà han estat els següents:  Càlcul percentatge en cendres A 𝐴𝑑𝑏 𝐴 = 𝑚3− 𝑚1 𝑚2− 𝑚1 ×100 100 − 𝑀𝑎𝑑 𝐴 ×100 =34,3978 −33,6827 34,8276 −33,6827 ×100 100 − 4,07 ×100 =65,11 %  Càlcul percentatge en cendres B 𝐴𝑑𝑏 𝐵 = 𝑚3− 𝑚1 𝑚2− 𝑚1 ×100 100 − 𝑀𝑎𝑑 𝐵 ×100 =37,3845 −36,7125 37,7327 −36,7125 ×100 100 − 3,39 ×100 =68,18 %  Càlcul mitjana del contingut en cendres 𝐴𝑑𝑏 =65,11 +68,18 2=66,6 % 8. Resultats Un cop realitzats els càlculs corresponents, els valors dels quals es poden consultar a l’apartat 11 dels Annexos, es determina el percentatge de matèria inorgànica a partir de les mateixes mostres d’anàlisi utilitzades per al càlcul d’humitat. Els valors de percentatge de matèria inorgànica (sorres) obtinguts són els que es presenten a la taula de la pàgina següent. - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 68 Taula 16. Percentatge de matèria inorgànica (cendres) restant després de la ignició de les mostres d'Artés. 9. Conclusions Tal i com es pot observar en els resultats obtinguts, podem dir que dins d’aquestes mostres de matèria orgànica i matèria inorgànica (sorres) analitzades, el contingut de matèria inorgànica és elevat; es tracta de la fracció majoritària. Aquests valors serviran per determinar les possibles opcions d’aprofitament o venda, ja que la relació entre els nivells de matèria orgànica i inorgànica determina els possibles usos futurs. D’aquesta manera, es pot dir que les diverses fraccions han estat separades de manera completa i es pot donar per finalitzada una primera caracterització física d’aquest tipus de residus. 2.2.7. Recol·lecció de residus de neteja viària a Artés durant l’any 2014 Amb la finalitat de fer un posterior anàlisi de l’impacte econòmic que generen els residus de la neteja viària en el municipi d’Artés, aquest apartat fa una aproximació de les quantitats anuals recollides durant el passat any 2014. Consideracions prèvies Per tal de fer una aproximació a les quantitats recollides durant l’any 2014 s’han tingut en compte una sèrie de consideracions, que es detallen a continuació:  Els contenidors que s’utilitzen per al buidatge tenen una capacitat de 1,1 m3 i s’ha considerat que sempre s’han buidat estant al màxim de la seva capacitat. Mostra Codi recollida Matèria inorgànica (%) 1 R1C 66,6 2 R1P 89,8 3 R2C 85,6 4 R3C 90,3 5 R3P 97,2 6 R4C 88,0 7 R4P 94,5 8 R5C 65,3 9 R5P 87,7 - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 69  Davant la falta de dades de pesos per als contenidors gestionats al municipi; per a determinar la massa, la densitat utilitzada s’ha calculat a través de les dades de pes i volum registrades durant el mateix any 2014 a la ciutat d’Igualada (dades consultables a l’apartat 10 dels Annexos).  Es considera que els contenidors només contenen residus de neteja viària i que no s’hi ha tirat un altre tipus de rebuig durant l’any.  Les quantitats de generació de residus al municipi durant l’any 2014 són (Font: dades de l’empresa “Ambiens S.L.”): o 5 contenidors per setmana de Gener a Agost o 14 contenidors per setmana de Setembre a Desembre Càlcul aproximat de la densitat per a aquest tipus de residus La densitat dels residus sòlids varia de manera notable segons diferents factors com poden ser: l’estació de l’any, la situació geogràfica, el temps d’emmagatzematge i el seu grau de compactació. D’aquesta manera doncs, és difícil agafar un valor concret per a cada tipus de residus. En el cas concret dels residus de neteja viària encara resulta més complicat determinar una densitat, doncs l’origen dels residus és difús. Tenint en compte aquestes premisses, s’ha volgut determinar un valor aproximat per tal de calcular de manera orientativa les quantitats generades en aquest municipi. Per fer-ho, s’han utilitzat les dades de massa i volum de tots els contenidors utilitzats a la ciutat d’Igualada durant l’any 2014 facilitades per la Societat Municipal Mediambiental d’Igualada (dades i càlculs consultables als Annexes). Tenint en compte l’esmentat anteriorment, s’ha calculat la mitjana aritmètica de totes les densitats calculades a través de la massa i el volum per a tots els contenidors recollits durant l’any 2014 i se n’ha obtingut un valor aproximat de densitat de 200 Kg/m3. Resultats A continuació es presenten els valors aproximats de quantitat de residus de neteja viària recollits al municipi d’Artés durant l’any 2014. Taula 17. Quantitat aproximada de residus de neteja viària generats a Artés durant l'any 2014. Mesos Nº contenidors Volum (m3) Massa (Kg) Gener 22,1 24,4 4871,4 Febrer 20,0 22,0 4400,0 Març 22,1 24,4 4871,4 Abril 21,4 23,6 4714,3 - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 70 Maig 22,1 24,4 4871,4 Juny 21,4 23,6 4714,3 Juliol 22,1 24,4 4871,4 Agost 62,0 68,2 13640,0 Setembre 60,0 66,0 13200,0 Octubre 62,0 68,2 13640,0 Novembre 60,0 66,0 13200,0 Desembre 62,0 68,2 13640,0 TOTAL 100.634,2 NOTA: 1 contenidor = 1,1 m3 Tal i com es pot observar a la taula anterior, les quantitats recollides en època de caiguda de fulles són considerablement superiors a les que es recullen durant la resta de l’any. La metodologia de càlcul d’aquestes quantitats es detalla en l’apartat 11 dels Annexos. 2.2.8. Estudi bàsic de viabilitat econòmica a Artés La finalitat d’aquest apartat és determinar si és viable l’equipament d’una petita planta de tractament al municipi d’Artés, segons les propostes de valorització i tenint en compte les quantitats anuals generades. Per valorar aquesta possibilitat, s’ha contactat amb l’empresa nord irlandesa “CDEnviro” (comentada a la Introducció), dedicada a la fabricació de maquinària destinada al tractament d’aquest tipus de residus. La finalitat ha estat la de tenir un pressupost orientatiu de la inversió inicial per a valoritzar aquests residus. Consideracions prèvies  Les propostes de valorització tenen en consideració dues opcions: la valorització de totes les fraccions o la valorització només de la fracció mineral (argiles, llims, sorres i graves).  Per analitzar la viabilitat econòmica es presenta l’opció d’un tractament integral dels residus de manera informativa i, per altra banda, la separació i neteja de la fracció de sorres (tractament més bàsic).  Les operacions de valorització s’han considerat tenint en compte que els residus han de passar per un procés de neteja que redueixi els seus nivells de contaminants (metalls pesants) per a poder ser utilitzats en la majoria de les sortides possibles per a aquests materials. - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 71  En els percentatges màssics de sorres susceptibles a ser valoritzades no s’han descomptat tots els percentatges d’humitat calculats per a cada una de les mostres, entenent que, en general, la seva influència no farà variar significativament els resultats. Despesa actual d’eliminació Actualment, tal i com s’ha comentat anteriorment, els residus de neteja viària s’acumulen tots en un contenidor i es porten a l’abocador sense valoritzar-ne cap part. Per a la seva entrada a l’abocador, hi ha unes tarifes establertes segons el tipus de residu i la seva composició. Les tarifes d’entrada de residus a l’abocador per als municipis del Bages; comarca a la qual pertany Artés; estan fixades pel Consorci del Bages per a la gestió de residus. Per als municipis consorciats, la tarifa per al 2015 per a entrar residus municipals a dipòsit controlat és de 47,30 €/tona. Aquesta quantitat de diners és el que paguen els Ajuntaments per a cada tona que entren a l’abocador. Apart d’aquesta tarifa, també s’ha de tenir en compte el transport dels residus de l’empresa gestora fins a l’abocador, la taxa que imposa l’Agència Catalana de Residus per l’entrada d’aquests residus a l’abocador i la taxa del municipi per pertànyer al Consorci del Bages per a la gestió de residus. Taula 18. Cost total de dipositar aquest tipus de residus d'Artés a l'abocador. Operació/Taxa Preu IVA Cost Transport dels residus de l’empresa gestora a l’abocador. 8-10 €/tona 10 % 8,8 €/tona Cànon de dipòsit en abocador controlat 47,3 €/tona 10 % 52 €/tona Taxa de l’Agència Catalana de Residus 19,10 €/tona - 19,10 €/tona Quota d’ens consorciat 11,61 €/tona - 11,61 €/tona Cost aproximat total eliminació: 91,51 €/tona - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 72 Taula 19. Despesa anual segons quantitat generada. Possibilitats de valorització Valorització com a materials comerciables o d’ús regulat Les propostes de valorització que es presenten a continuació parteixen de la premissa d’obtenir uns materials que puguin ser comercialitzats o utilitzats com a productes sotmesos a controls de nivells de contaminants. Tenint en compte que les fraccions majoritàries són les de matèria inorgànica (sorres) i matèria orgànica (branques i fulles), els processos de tractament dels materials van enfocats a aconseguir l’aprofitament d’aquestes fraccions. Pel que fa a una valorització d’aquest tipus de residus, s’ha de tenir en compte que l’estalvi econòmic no seria del 100% del pressupost anual ja que l’aprofitament dels materials mai arriba a ser total. A continuació s’introdueixen de manera general unes propostes de tractament basades en els pressupostos orientatius facilitats per l’empresa irlandesa “CDEnviro”, comentada a la Introducció. La finalitat de la utilització d’aquestes dades és la de considerar una inversió inicial aproximada. Taula 20. Valoració de les diferents operacions de valorització a Artés. Operació Cost aproximat de la inversió Valoració 1. Posada en marxa claus en mà d’una planta amb maquinària de neteja i separació i de tots els materials. £1,1 m (1,4 milions d’euros) Cost extremadament elevat per a les quantitats generades al municipi. És econòmicament inviable. 2. Posada en marxa de la maquinària per a la separació només de la fracció de sorres. £140.000 (190.000 €) Cost massa elevat. Massa total 2014 Tarifa disposició Despesa anual 2014 100.634 Kg 91,51 €/tona 9.209 € - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 73 NOTA: Els pressupostos aproximats de les possibles operacions de tractament han estat facilitats per l’empresa “CDEnviro”. Els enllaços dels vídeos de cada operació es poden consultar a l’apartat 17 dels Annexos. Operació 1 Tal i com es veu clarament, la primera operació queda automàticament descartada per a un municipi de les dimensions d’Artés, tenint en compte les quantitats anuals generades. Operació 2 Per tal de determinar si és viable un aprofitament de les sorres que es recullen com a residus de neteja viària es farà ús de les dades de composició física obtingudes en l’anàlisi dels residus recollits al municipi. Per fer-ho, es té en compte que aquestes dades han estat recollides per a un període molt concret de temps i considerant que podrien patir variacions si se’n fes un estudi anual amb una quantitat més gran de recollides, degut a les diferents condicions climatològiques i d’activitat municipal que es tenen a cada estació de l’any. Així doncs, es considera l’aprofitament de la fracció “Sorres i matèria orgànica”, formada majoritàriament per sorres amb un petit percentatge de matèria orgànica, de manera general; valors que es determinen en apartats anteriors. Per tal de calcular l’estalvi anual aproximat, es calcula la mitjana aritmètica dels percentatges d’aquesta fracció en totes les recollides fetes (càlculs consultables a l’apartat 11 dels Annexos). Taula 21. Càlcul aproximat de l'estalvi anual en l'aprofitament de la fracció sorres a Artés. Presència mitjana de sorres en les recollides Contribució en el pes total anual Preu entrada abocador Estalvi anual 38,38 % 38.623 Kg 91,51 €/tona 3.534 € A l’estalvi anual que aconseguiria el municipi per la no entrada a l’abocador d’aquesta part dels residus, caldria sumar-li els beneficis que n’obtindria per a la venda d’aquests materials com a producte aprofitat, per no anomenar-lo subproducte, ja que no es deriva de cap procés industrial. Tot i així, es veu clarament que per fer front a una operació de valorització de les sorres és un estalvi insuficient per a un municipi d’aquestes característiques. - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 80 2.3.3. Classificació dels materials de les mostres Per al cas de la ciutat d’Igualada doncs, la classificació dels diversos materials en grups es farà mitjançant els grups que es proposen a continuació. Tal i com s’ha comentat anteriorment, en aquest cas, s’hi ha detectat la presència de partícules amb granulometria superior a la que correspon per al cas de sorres, de manera que s’ha inclòs un altre grup anomenat “Graves”. A la taula següent es poden veure els diversos grups considerats. Taula 23. Classificació dels diferents materials en fraccions per a les recollides d'Igualada. FRACCIÓ MATERIALS Envasos  Ampolles de plàstic (PET, PEAD, PEBD, PVC)  Paper film  Bosses  Restes de plàstics  Llaunes (alumini, acer)  Cartró de begudes  Fusta envàs Paper i cartró  Paper imprès  Capses i caixes de cartró Cel·luloses  Mocadors  Draps de paper Matèria orgànica  Fulles  Branques  Flors Graves  Partícules de sòl de dimensions majors a 2,1 mm  Matèria orgànica de petites dimensions  Argiles - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 81 Sorres i matèria orgànica de petites dimensions  Llims  Sorres Altres  Burilles de tabac  Plàstics no envàs  Tèxtil  Acer no envàs  Fusta no envàs  Vidre  D’altres 2.3.4. Composició de les diferents recollides De la mateixa manera que s’ha fet per a l’altre municipi, es procedeix a determinar el percentatge en pes de cada fracció per tal de fer una caracterització física dels residus de neteja viària recollits a Igualada. Tal i com s’ha comentat anteriorment, en aquest cas també s’ha diferenciat les recollides fetes en zones de centre i les fetes en zones perifèriques. Consideracions prèvies  En les recollides de residus fetes a Igualada, de la fracció “Sorres i matèria orgànica”; considerada a Artés com un grup; se n’ha extret la part de partícules de sòl considerades graves, ja que se n’ha detectat una presència molt superior, que calia destacar. D’aquesta manera es forma el nou grup “Graves”, inclòs en la taula anterior. Recollida 1 (IR1C i IR1P) Taula 24. Pesos de les diferents fraccions considerades (IR1 Igualada). Fracció Recollida Centre Recollida Perifèrica Pes (g) Envasos 170 54 Paper i cartró 212 53 Cel·luloses 14 28 Matèria orgànica 645 2395 Graves 1983 2690 Sorres i matèria orgànica de petites dimensions 1599 2364 Altres 176 129 Pes total 4799 7713 - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 82 Gràfic 10. Percentatges màssics (IR1C Igualada). Gràfic 11. Percentatges màssics (IR1P). Recollida 2 (IR2C i IR2P) Taula 25. Pesos de les diferents fraccions (IR2 Igualada). Fracció Recollida Centre Recollida Perifèrica Pes (g) Envasos 104 16 Paper i cartró 62 20 Cel·luloses 33 5 Matèria orgànica 1202 1072 Graves 571 593 Sorres i matèria orgànica de petites dimensions 4107 1176 Altres 266 8 Pes total 6345 2890 Envasos 3,5% Paper i cartró 4,4% Cel·luloses 0,3% Matèria orgànica 13,4% Graves 41,3% Sorres i matèria orgànica 33,3% Altres 3,7% Centre Envasos 0,7% Paper i cartró 0,7% Cel·luloses 0,4% Matèria orgànica 31,1% Graves 34,9% Sorres i matèria orgànica 30,6% Altres 1,7% Perifèria - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 83 Gràfic 12. Percentatges màssics (IR2C). Gràfic 13. Percentatges màssics (IR2P). Recollida 3 (IR3C i IR3P) Taula 26. Pesos de les fraccions considerades (IR3 Igualada). Fracció Recollida Centre Recollida Perifèrica Pes (g) Envasos 79 69 Paper i cartró 75 42 Cel·luloses 6 11 Matèria orgànica 654 2301 Graves 148 5452 Sorres i matèria orgànica de petites dimensions 1748 4861 Altres 17 64 Pes total 2727 12800 Envasos 1,6% Paper i cartró 1,0% Cel·luloses 0,5% Matèria orgànica 18,9% Graves 9,0% Sorres i matèria orgànica 64,7% Altres 4,2% Centre Envasos 0,6% Paper i cartró 0,7% Cel·luloses 0,2% Matèria orgànica 37,1% Graves 20,5% Sorres i matèria orgànica 40,7% Altres 0,3% Perifèria - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 84 Gràfic 14. Percentatges màssics (IR3C). Gràfic 15. Percentatges màssics (IR3P). Recollida 4 (IR4C i IR4P) Taula 27. Pesos de les fraccions considerades (IR4 Igualada). Fracció Recollida Centre Recollida Perifèrica Pes (g) Envasos 87 0 Paper i cartró 49 18 Cel·luloses 20 0 Matèria orgànica 1669 2041 Graves 220 301 Sorres i matèria orgànica de petites dimensions 792 586 Altres 76 7 Pes total 2913 2953 Envasos 2,9% Paper i cartró 2,8% Cel·lulose s 0,2% Matèria orgànica 24,0% Graves 5,4% Sorres i matèria orgànica 64,1% Altres 0,6% Centre Envasos 0,5% Paper i cartró 0,3% Cel·luloses 0,1% Matèria orgànica 18,0% Graves 42,6% Sorres i matèria orgànica 38,0% Altres 0,5% Perifèria - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 85 Gràfic 16. Percentatges màssics (IR4C). Gràfic 17. Percentatges màssics (IR4P). Recollida 5 (IR5C i IR5P) Taula 28. Pesos de les fraccions considerades (IR5 Igualada). Fracció Recollida Centre Recollida Perifèrica Pes (g) Envasos 121 28 Paper i cartró 100 17 Cel·luloses 3 2 Matèria orgànica 766 4676 Graves 108 2956 Sorres i matèria orgànica de petites dimensions 1168 2559 Altres 183 71 Pes total 2449 10309 Envasos 3,0% Paper i cartró 1,7% Cel·luloses 0,7% Matèria orgànica 57,3% Graves 7,6% Sorres i matèria orgànica 27,2% Altres 2,6% Centre Paper i cartró 0,6% Matèria orgànica 69,1% Graves 10,2% Sorres i matèria orgànica 19,8% Altres 0,2% Perifèria - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 86 Gràfic 18. Percentatges màssics (IR5C). Gràfic 19. Percentatges màssics (IR5P). 2.3.5. Determinació del contingut en matèria orgànica i inorgànica Per a la determinació dels percentatges de matèria orgànica i inorgànica en les fracció de “Sorres i matèria orgànica” corresponents al municipi d’Igualada, es segueix exactament el mateix procediment que en el cas del municipi d’Artés. Primerament, es calcula els percentatges d’humitat de totes les recollides i després, mitjançant aquest valor, es calcula per a cada mostra el percentatge de matèria orgànica i inorgànica. Tots els valors dels diferents pesos registrats per tal de calcular els valors d’humitat i de matèria inorgànica es troben recollits a l’apartat 11 dels Annexos. a) Determinació de la humitat de les mostres recollides A continuació es determinen els percentatges d’humitat per a les diferents recollides realitzades. Resultats Els resultats obtinguts en la determinació dels percentatges d’humitat han estat els que es presenten a continuació. Envasos 4,9% Paper i cartró 4,1% Cel·luloses 0,1% Matèria orgànica 31,3% Graves 4,4% Sorres i matèria orgànica 47,7% Altres 7,5% Centre Envasos 0,3% Paper i cartró 0,2% Matèria orgànica 45,4% Graves 28,7% Sorres i matèria orgànica 24,8% Altres 0,7% Perifèria - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 87 Taula 29. Percentatges d'humitat de les mostres recollides a Igualada. Conclusió Tal i com s’ha comentat anteriorment, la determinació del percentatges és només el pas previ per a la determinació dels percentatges en pes de matèria orgànica i inorgànica. Tot i així, com es pot observar, els percentatges d’humitat de les mostres recollides a Igualada tenen un nivell d’humitat inferior (en general) que les recollides a Artés. Aquest fet, s’ha notat alhora de la separació dels materials dels residus, ja que ha estat més fàcil de garbellar la fracció de sorres degut a la no formació d’aglomeracions causades per la humitat. Tal i com s’ha comentat per al cas d’Artés, els nivells d’humitat depenen de masses factors com per caracteritzar-los: condicions meteorològiques, sistema d’humectació de la màquina, temps d’emmagatzematge, etc. El fet que els nivells d’humitat siguin més baixos en els residus recollits a Igualada es podria atribuir als factors següents:  El sistema d’humectació de les màquines a Igualada utilitza una quantitat d’aigua menor.  Les recollides a Igualada s’han fet durant un període més sec (menys plujes). b) Determinació del contingut en matèria orgànica i inorgànica Pel que fa a la determinació del contingut en matèria orgànica i inorgànica, també s’ha seguit el mateix procediment explicat per al municipi anterior. Mostra Codi de recollida Humitat (%) 1 IR1C 0,6 2 IR1P 1,1 3 IR2C 1,3 4 IR2P 1,8 5 IR3C 0,5 6 IR3P 3,6 7 IR4C 1,6 8 IR4P 2,0 9 IR5C 0,4 10 IR5P 8,2 - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 88 Seguidament, es presenten els percentatges en pes de matèria inorgànica trobats en les mostres. Resultats Els resultats obtinguts en aquest cas han estat els que es presenten a continuació. Taula 30. Percentatges de matèria inorgànica de les mostres d'Igualada. Mostra Codi de recollida Matèria inorgànica (%) 1 IR1C 93,0 2 IR1P 89,4 3 IR2C 93,4 4 IR2P 79,4 5 IR3C 94,3 6 IR3P 95,1 7 IR4C 84,7 8 IR4P 79,9 9 IR5C 93,6 10 IR5P 91,8 Conclusions Els nivells de matèria inorgànica d’aquestes recollides també presenten uns nivells elevats, de manera que és el component majoritari dins de la fracció de sorres. 2.3.6. Recol·lecció de residus de neteja viària a Igualada durant l’any 2014 En el cas d’Igualada, si que hi ha registrades unes dades més concretes pel que fa a les quantitats de residus de neteja viària recollits durant l’any 2014. A continuació es presenten les dades per a cada mes de l’any i la determinació de la quantitat total anual que es gestiona en aquesta ciutat. Aquestes dades han estat calculades a partir dels pesos de tots els contenidors enviats a abocador durant el 2014, les quals han estat facilitades per la Societat Municipal Mediambiental d’Igualada. - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 89 Consideracions prèvies  Es considera que els pesos registrats de cada dia de buidatge (consultables a l’apartat 10 dels Annexos) corresponen exclusivament a residus provinents de la neteja viària. Càlcul Per tal de calcular les quantitats mensuals i anual de generació de residus de neteja viària, s’ha partit de les dades (consultables a l’apartat 10 dels Annexos) facilitades pel Servei de Gestió Mediambiental d’Igualada, corresponents a tots els dies de buidatge durant l’any 2014. D’aquesta manera, simplement s’han sumat tots els dies pertanyents a un mateix mes i se n’ha extret el total. Resultats de quantitats recollides A continuació es presenten els resultats de recol·lecció de cada mes i el total anual. Taula 31. Quantitat mensual i anual de residus de neteja viària recollits a Igualada. Mes Quantitat (Kg) Gener 36.640 Febrer 18.740 Març 23.800 Abril 23.880 Maig 36.580 Juny 19.460 Juliol 36.600 Agost 18.180 Setembre 21.680 Octubre 20.620 Novembre 42.480 Desembre 57.380 TOTAL 356.040 Kg - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 96 És evident que, per tal de saber de manera exacta quins són els percentatges de cada material en aquest tipus de residus, s’hauria de fer un mostreig molt més elevat en nombre de mostres on s’hi puguin considerar totes les estacions de l’any. Aquest fet és degut a que aquest tipus de residus tenen un origen molt difús i la seva composició pot dependre de molts factors com ara: condicions meteorològiques, activitat concreta en el lloc de recollida, característiques de la màquina escombradora, entre d’altres. S’ha de dir però, que la mitjana dels percentatges dels diferents materials trobats en les recollides s’aproxima força als valors investigats dels nivells de recuperació d’aquests materials en altres països, comentats a la Introducció. Així doncs, fent una valoració general de les mostres recollides, cal dir que les fraccions que tenen una major incidència en les mostres, tant de centre com perifèriques, són les que corresponen a sorres i matèria orgànica. Per altra banda, com era d’esperar, a totes la recollides efectuades en zones de major activitat s’hi troba una major quantitat de envasos i paper i cartró; a diferència de les mostres de zones perifèriques, on aquestes fraccions hi tenen una representació minoritària o fins i tot inexistent. 3.3. Percentatge de matèria orgànica en la fracció “Sorres i matèria orgànica” Les feines fetes al laboratori han servit per separar aquelles fraccions que no era possible separar de manera manual, amb l’objectiu de conèixer quin percentatge de matèria orgànica es trobava barrejat amb les sorres. Així doncs, després d’haver fet els anàlisis corresponents, cal dir que els nivells de matèria orgànica de petites dimensions que es troba en aquesta fracció, és minoritari en comparació al contingut de matèria inorgànica (sorres). D’aquesta manera, si fem la calculem el percentatge mitjà de matèria inorgànica en les mostres analitzades per a cada municipi, n’obtenim un 85,0 % per a Artés i un 89,5 % per al cas Igualada. 3.4. Possibilitat de valorització dels residus de neteja viària Hem pogut comprovar que la valorització dels residus de neteja viària en el nostre país també és factible, tenint en compte els materials que els formen. Tot i així, la inversió inicial necessària per al tractament que necessiten aquest tipus de residus per a ser valoritzats, només és viable si les quantitats de generació o millor dit, de recol·lecció, són elevades. Tenint en compte això es presenten dos principals escenaris: el tractament complet dels residus amb alts percentatges de valorització i reducció dels possibles nivells de contaminants o un tractament parcial on s’aprofiti només la fracció de sorres sense tractament químic. - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 97 3.4.1. Recol·lecció anual orientativa per a fer viable el seu tractament complet En el cas que es vulgui arribar a un alt percentatge de valorització i que els residus passin per un procés de tractament químic que redueixi els nivells de contaminants dels materials aprofitables per tal de potenciar-ne els possibles usos posteriors, és necessari fer un tractament complet d’aquest. Per a fer-se una idea del volum de residus que seria factible tractar mitjançant una planta de neteja i separació total, es considera un cost total d’eliminació com en el cas d’Igualada (88,4 €/tona) i un temps d’amortització de 5 anys. El cost total a amortitzar durant aquests 5 anys és de 1,4 milions d’euros, considerant el preu aproximat per a la posada en funcionament total d’una planta d’aquest tipus al nostre país, facilitat per l’empresa “CDEnviro”. Per altra banda, també es considera un nivell d’aprofitament dels materials que podria arribar a un 80%, segons l’empresa, encara que en altres experiències s’ha arribat fins al 90%. De tota manera, això depèn del país on es faci el tractament ja que la composició d’aquest tipus de residus pot variar. D’aquesta manera, es calcula el volum anual de generació que es necessitaria per tal de cobrir la inversió inicial d’una planta de tractament en un temps de 5 anys. Per ferho, es calcula l’estalvi anual per cobrir la despesa total de 1,4 milions d’euros al llarg dels 5 anys; que seria de 280.000 €/any i a partir del cost d’eliminació de 88,4€/tona, se n’obtenen les tones anuals que caldria evitar de portar a l’abocador; que suposarien 3.167 tones/any. Finalment, es calcula quantes tones s’haurien de tractar realment tenint en compte que l’aprofitament dels materials es considera del 80%, donant un valor aproximat de 3.959 tones/any. Els càlculs detallats es poden consultar a l’apartat 11 dels Annexos. Taula 38. Volum de recol·lecció necessari per a una amortització a 5 anys d'un tractament total. Cost d’eliminació Temps d’amortització Despesa a amortitzar Nivell d’aprofitament dels residus Volum necessari de recol·lecció 88,4 €/tona 5 anys 1,4 milions € 80% 3.959 tones/any Com es pot observar a la taula anterior, a partir d’un volum anual de generació de d’aproximadament 4.000 tones, s’amortitzaria la inversió en 5 anys suposant que el volum de residus tractats és l’òptim per aquesta planta de tractament. - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 98 Aquest tipus de planta, segons l’empresa, la planta estàndard pot tractar fins a una quantitat màxima de residus de 10 tones per hora. D’aquesta manera, considerant que està funcionant 8 hores al dia durant 365 dies a l’any; s’obté una quantitat màxima possible a tractar de 29.200 tones/any. Segons indiquen, també seria possible adquirirne una capaç de tractar encara més quantitat de residus, si fos necessari. Per tant, les 4.000 tones anuals de recol·lecció orientativa es podrien tractar sense cap problema i, evidentment, seria interessant poder tractar-ne més, de manera que la inversió es podria amortitzar de manera més ràpida. Així doncs, es pot dir que en aquest cas considerat, la planta de tractament estaria treballant molt per sota de la quantitat total anual màxima que podria tractar. Tot i així, cal dir que el preu pressupostat per a aquest tipus d’instal·lació no variaria de manera substancial depenent de la quantitat a tractar. D’aquesta manera, el que limitaria les quantitats a tractar seria la logística i l’emmagatzematge dels residus abans o després de ser tractats. Per exemple, a la planta d’aquest tipus instal·lada aquest any 2015 per l’empresa “CDEnviro” a Melbourne (Austràlia), hi ha la previsió que es tractin 12.000 tones anuals (Citywide. Street sweeping recycling plant. sense data). En aquest aspecte, els municipis analitzats en el projecte, no generen la suficient quantitat de residus de neteja viària com per plantejar-se de manera seriosa un aprofitament total d’aquest tipus de residus pel seu propi compte. Dit això, es podria valorar una agrupació de municipis que en recollís la quantitat suficient per tal que la inversió sigui rentable. En el cas d’haver de considerar una zona en concret, Barcelona i/o la seva àrea metropolitana podria ser una candidata perfecte per a l’aprofitament d’aquest tipus de residus per als seus més que probables alts nivells de recol·lecció d’aquests. De totes maneres, s’hauria d’entrar en detall en les quantitats d’aquest tipus de residus que s’hi recullen i quina composició tenen. Com s’ha comentat en repetides vegades, la generació d’aquest tipus de residus és difusa ja que no es produeix en un lloc concret i depèn de molts factors. Tot i així, per tenir una idea aproximada dels residus d’aquest tipus que es recullen en una agrupació de municipis com el Consorci del Bages o en una ciutat com Barcelona, es poden fer alguns càlculs orientatius com a recol·lecció en Kg/Km2/any, a partir de les dades calculades durant el projecte per als nivells de recol·lecció i el càlcul aproximat de la superfície útil de neteja viària. Les quantitats de recol·lecció anual per a Artés i Igualada són de 100.634 Kg /any i 356.040 Kg/any, respectivament. I pel que fa a la seva superfície útil de neteja viària és d’aproximadament 1,11 Km2 per al cas d’Artés i 5,10 Km2 per al cas d’Igualada. Aquest valors han estat calculats mitjançant el programa Google Maps, sabent aproximadament quines són les zones de recollida en cada municipi (plànols consultables a l’apartat 13 dels Annexos). Així doncs, dividint les respectives quantitats de recol·lecció anual entre la superfície de recollida, podem obtenir un valor orientatiu del nivell de recol·lecció d’aquest tipus de residus. Per al cas d’Artés, s’obté un valor de 90.661 Kg/Km2/any i per Igualada de 69.811 Kg/Km2/any. - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 99 Cal dir però que els valors anteriors són molt orientatius ja que depenen de molts factors com: programació del servei de neteja viària (més intensiu o menys), situació geogràfica de les recollides, condicions meteorològiques, densitat de població i d’altres aspectes comentats durant el desenvolupament del projecte. Per fer-se una idea de la quantitat d’aquest tipus de residus que es pot estar recollint en una ciutat com Barcelona s’utilitza de manera orientativa el valor de recol·lecció menor per tal de considerar el pitjor escenari. Així doncs, tenint en compte que Barcelona té una superfície de 101,4 Km2 (Institut d'Estadística de Catalunya 2014) i que el valor de recollida a utilitzar és de 69.811 Kg/Km2/any, n’obtenim un valor recol·lecció de 7.078.835 Kg/any, és a dir, 7.078 tones anuals. Aquesta quantitat, suposant que es porta a l’abocador amb al mateix preu que paga Igualada (88,4 €/tona), suposaria una despesa de 625.695 €/anuals. En aquest cas de la ciutat de Barcelona, no s’ha pogut ajustar el valor de superfície a la superfície total aproximada on es duu a terme la neteja viària ja que es desconeix quina és la distribució de neteja. Així doncs, cal remarcar que aquests valors són molt orientatius i es necessita d’un estudi més exhaustiu d’aquest cas. Dit això, es pot afirmar però que les quantitats que s’han de gestionar teòricament a Barcelona i/o la seva àrea metropolitana, poden fer perfectament factible la instal·lació d’una planta de tractament complet. Tenint en compte tots els aspectes considerats anteriorment, es pot afirmar que la valorització d’aquest tipus de residus pot ser perfectament viable actualment i tots els pronòstics apunten a que encara ho serà més en els propers anys per alguns dels motius que es detallen més endavant. 3.4.2. Recol·lecció anual orientativa per a la viabilitat en la recuperació de la fracció de sorres Pel que fa a l’aprofitament de les fraccions formades per sorres i graves, s’ha vist que en municipis amb característiques similars a Igualada pot ser factible la instal·lació de maquinària dedicada a separar la fracció de sorres, podent englobar totes les partícules de sòl amb una mida que vagi de 0 fins a un màxim de 8 mm, de manera que es poden valoritzar diferents mides de partícules de sòl, com són argiles, llims, sorres i graves. S’ha pogut comprovar, per al cas d’Igualada, que el percentatge en pes mitjà de les fraccions formades per aquests materials suposen un 59,5%; un percentatge que està dins el rang que s’ha detectat en experiències anteriors comentades en la Introducció de l’estudi. D’aquesta manera, tenint en compte una valorització de només aquests materials, amb aquest percentatge d’aprofitament i una amortització a curt termini de 5 anys; es pot fer una aproximació del volum anual de recol·lecció ideal per a cobrir la inversió inicial en aquests 5 anys, encara que, òbviament, també es podria optar per un temps d’amortització major. D’aquesta manera, igual que en l’apartat anterior, només es pretén obtenir uns valors orientatius. - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 100 El procediment de càlcul és el mateix que en l’apartat anterior (consultable a l’apartat 11 dels Annexos). Taula 39. Volum de recol·lecció necessari per a una amortització a 5 anys de la valorització de la fracció sorres. Cost d’eliminació Temps d’amortització Despesa a amortitzar Nivell d’aprofitament dels residus Volum necessari de recol·lecció 88,4 €/tona 5 anys 190.000 € 59,5% 722 tones/any Així doncs, tenint en compte que la recol·lecció d’aquests tipus de residus a Igualada durant l’any 2014 és de 356.040 Kg/any; per tal d’obtenir un major volum de recol·lecció, seria interessant valorar l’opció de fer una agrupació dels municipis propers a aquesta ciutat com, per exemple, els que pertanyen a la mateixa Conca d’Òdena. Per altra banda, i seguint el mateix exemple, també podria ser factible fer aquest tipus de separació per als municipis que formen part de la comarca del Bages, entenent que per al cas d’Artés analitzat també s’hi ha trobat materials potencialment valoritzables. Segons l’empresa, hi ha diverses mides estàndard per a la maquinària de separació d’aquests materials; la mida estàndard menor és capaç de tractar 60 m3/h. Aquest valor, considerant la densitat de 200 Kg/m3 per a aquest tipus de residus ens donaria 12.000 Kg/h, de manera que la quantitat possible de tractament estaria molt per sobre de les 722 tones/any que es plantegen per a l’amortització a 5 anys. D’aquesta manera, si a aquests materials se’ls hi pogués donar una sortida i es fes una agrupació de municipis per a separar-los; la inversió sortiria molt més rentable. En general, aquesta opció també pot ser interessant per qualsevol municipi o agrupació d’aquests que vulgui valoritzar una part d’aquest tipus de residus sense fer-ne un tractament de neteja total però si separant les fraccions de sorres i donant-les-hi les sortides que permetin els seus nivells de contaminants, un cop determinats. 3.4.3. Contribució del nou Pla de residus de Catalunya (Precat20) a la viabilitat del projecte A l’hora de valorar els diversos aspectes que contribueixen a considerar els residus procedents de la neteja viària com a materials valoritzables, cal tenir en compte que en els propers anys aquesta gestió serà cada cop més necessària degut a diversos motius, que s’exposen a continuació. Considerant el nou Pla de residus de Catalunya (Precat20), que preveu una sèrie de mesures basades en les directrius europees en matèria de residus, s’ha de tenir en compte que es busca aconseguir una reducció del 15% en la generació de residus a l’any 2020; de manera que una correcta valorització dels residus que provenen de la neteja viària poden contribuir en aquesta reducció. - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 101 Una de les mesures que es preveu que es prengui per tal de minimitzar la generació de residus i contribuir al seu aprofitament és un encariment notable del cànon que paguen els municipis per la tona d’escombraries no reciclada. D’aquesta manera, es buscarà evitar les situacions actuals en que, als ajuntaments, els surt més barat llençar els residus a l’abocador que reciclar. Així doncs, tenint en compte que en els propers anys s’encarirà el cànon d’entrada de residus als abocadors, encara sembla més necessari una correcta gestió dels residus que provenen de la neteja viària. A d’altres països europeus, s’arriba a pagar actualment més de 100 euros per tona de residus entrada a l’abocador, sense comptar amb altres taxes, mentre que a Catalunya aquest preu és molt inferior. 3.5. Futures línies d’investigació És evident que l’estudi d’aquest tipus de residus no acaba aquí sinó que obre un ventall de futures línies de recerca per tal de conèixer-los en més profunditat i avaluar-ne les possibles valoritzacions depenent de molts factors, com ara els nivells de contaminants i les necessitats de cada població. D’aquesta manera, algun dels temes a tractar en un futur poden ser:  La caracterització química d’aquest tipus de residus per tal de conèixer exactament els tractaments de neteja necessaris per a la valorització dels materials que els formen i en quins casos ho són.  Estudi de viabilitat en una gran ciutat com Barcelona o a la seva àrea metropolitana, on podria sortir rentable la instal·lació d’una planta de recuperació total d’aquests materials.  Estudi de viabilitat del tractament d’aquest tipus de residus mitjançant una agrupació de municipis d’una mateixa comarca o província, com per exemple, una gestió d’aquest tipus de residus per als municipis que pertanyen al Consorci del Bages. - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 102 CAPÍTOL 4. PRESSUPOST. 4.1. Aspectes considerats en la realització del pressupost En l’elaboració del pressupost de l’estudi s’han tingut en compte les partides següents:  Materials: conjunt de materials que s’han utilitzat per tal de fer la separació dels residus recollits i el seu emmagatzematge. Cal dir que durant el projecte s’ha utilitzat molts més materials que els detallats en el pressupost. Aquests, han estat cedits o simplement no s’han hagut d’adquirir degut a què ja es disposava d’ells abans de fer l’estudi.  Mà d’obra: en el cas de la mà d’obra es consideren totes les hores dedicades a l’elaboració del projecte. En línies generals s’hi considera: investigació i formació sobre el tema, reunions, recollides de residus, separació i pesatge de les recollides, feines de laboratori i redactat dels documents que conformen l’estudi. Per calcular el preu de mà d’obra s’ha considerat el preu de 6 €/hora per a les feines d’enginyer becari corresponents al salari d’aquest i 12 €/hora per a les feines pròpies d’enginyer titulat.  Combustible en desplaçaments: es considera el quilometratge total fet durant l’elaboració del projecte. Bàsicament, s’hi tenen un compte els quilòmetres fets per tal de fer les recollides de residus als dos municipis d’estudi i també el desplaçament a Barcelona per a la reunió amb l’Agència Catalana de Residus (ARC). Els altres desplaçaments de curt trajecte no s’hi consideren. 4.2. Pressupost d’elaboració del projecte Tot seguit es detallen els costos dels diferents elements considerats en el pressupost. 4.2.1. Material MATERIAL Partida Unitats Concepte Quantitat Cost unitari (€/un.) Cost total (€) 1 un. Bosses de plàstic de diverses mides per a la separació dels residus. - - 15 - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 103 2 un. Garbell d’acer inoxidable de diàmetre 20 cm. 1 19,95 19,95 3 un. Recipients de plàstic per a la separació. 4 5 20 4 un. Impressió del projecte i enquadernat. 1 - 70 TOTAL MATERIAL (IVA inclòs) 124,95 € 4.2.2. Mà d’obra MÀ D’OBRA Partida Unitats Concepte Quantitat Cost unitari (€/un.) Cost total (€) 1 Hores Investigació prèvia, recerca d’informació i formació sobre els diversos temes tractats. 290 6 1.740,00 2 Hores Conjunt de reunions fetes durant l’elaboració del projecte. 30 12 360,00 3 Hores Recollides de residus a Artés i a Igualada (amb desplaçament inclòs). 30 12 360,00 4 Hores Separació i pesatge de totes les recollides efectuades a Artés i a Igualada. 50 6 300,00 5 Hores Diferents feines fetes al laboratori i preparació del material. 27 12 324,00 6 Hores Redacció de la Memòria i Annexos. 220 12 2.640,00 - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 104 SUBTOTAL MÀ D’OBRA (sense IVA) 5.724,00 € IVA 21% 1.202,04 € TOTAL MÀ D’OBRA (IVA inclòs) 6.926,04 € Desglossament d’activitats considerades dins la mà d’obra REUNIONS Activitat Hores Seguiment a l’empresa Ambiens 15 Ajuntament d’Igualada 2 Servei de Gestió Mediambiental d’Igualada 1 Agència Catalana de Residus 2 Seguiment a l’Escola d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona 5 Seguiment a l’Escola d’Enginyeria d’Igualada 5 RECOLLIDES DE RESIDUS (Temps de desplaçament inclòs) Activitat Hores 10 Recollides a Artés 20 10 Recollides a Igualada 10 - Tractament dels residus procedents de la neteja viària. - 105 SEPARACIÓ MANUAL I PESATGE DE MATERIALS Activitat Hores 10 mostres recollides a Artés 25 10 mostres recollides a Igualada 25 FEINES DE LABORATORI Activitat Hores Determinació de la humitat de la part de sorres i matèria orgànica de les mostres d’Artés i Igualada. 10 Determinació del contingut en matèria orgànica i inorgànica de les mostres d’Artés i Igualada. 15 Anàlisi amb lupa electrònica de la fracció de sorres i matèria orgànica d’Artés. 2 4.2.3. Combustible en desplaçaments COMBUSTIBLE Partida Unitats Concepte Quantitat Cost unitari (€/un.) Cost total (€) 1 Km Desplaçaments a Artés 456 0,25 114 2 Km Desplaçaments a Igualada 60 0,25 15 3 Km Reunió amb l’ARC a Barcelona 120 0,25 30