Monitorització i simulació d’una planta d’osmosis directe (FO) per ús agrícola

TREBALL FI DE GRAU G au en Enginye ia Química MONITORITZACIÓ I SIMULACIÓ D’UNA PLANTA D’OSMOSIS DIRECTA (FO) PER ÚS AGRÍCOLA. Memò ia i Annexos Au o : Albe Gimeno Llinàs Di ec o : Moisès G aells Sob é Co-Di ec o : Rosa io Pas o Zega a Con oca ò ia: Juny 2021 MONITORITZACIÓ I SIMULACIÓ D’UNA PLANTA D’OSMOSIS DIRECTE (FO) PER ÚS AGRÍCOLA. i Resum Aques documen ecull el desen olupamen i els esul a s d’un p ojec e de moni o i zació i simulació d’una plan a expe imen al de ac amen d’aigua que ope a amb osmosis di ec a i nano il ació. El p incipal p oblema d’aques p ojec e és que no hi ha de ini un objec iu cla pe pa dels esponsables de plan a. Pe an , aques p ojec e cons i ueix un anàlisis pe guia la p esa de decisions dels esponsables de plan a. En p ime lloc, s’o denen les dades que s’ex euen de la plan a u ili zan MSExcel pe pode e -ne un ac amen adequa i pode compa a -les amb les dades que ex au à la simulació. To segui , es a una simulació p o o ipus que es à e a amb Ma lab Simulink. En poques pa aules, el p ojec e p e én ob eni un model àlid amb la in enció d’ob eni una in e ace d’usua i que pe me i, pos e io men , p edi i op imi za el uncionamen de la plan a. Memò ia ii Resumen Es e documen o ecoge el desa ollo y los esul ados de un p oyec o de moni o ización y simulación de una plan a expe imen al de a amien o de agua que ope a con osmosis di ec a y nano il ación. El p incipal p oblema de es e p oyec o es que no hay de inido un obje i o cla o po pa e de los esponsables de plan a. Po lo an o, es e p oyec o cons i uye un análisis pa a guia la oma de decisiones de los esponsables de plan a. En p ime luga , se o denan los da os que se ex aen de la plan a u ilizando MSExcel pa a pode hace un a amien o adecuado y pode compa a las con los da os que ex ae á la simulación. A con inuación, se hace una simulación p o o ipo que es á hecha con Ma lab Simulink. En pocas palab as, el p oyec o p e ende ob ene un modelo álido con la in ención de ob ene una in e az de usua io que pe mi a, pos e io men e, p edeci y op imiza el uncionamien o de la plan a. MONITORITZACIÓ I SIMULACIÓ D’UNA PLANTA D’OSMOSIS DIRECTE (FO) PER ÚS AGRÍCOLA. iii Abs ac This documen co e s he de elopmen and esul s o a moni o ing and simula ion p ojec o an expe imen al wa e ea men plan ope a ing wi h di ec osmosis and nano il a ion. The main p oblem wi h his p ojec is ha no clea goal has been se by he plan manage s. The e o e, his p ojec cons i u es an analysis o guide he decision-making o plan manage s. Fi s , he da a ex ac ed om he plan is so ed using MSExcel so ha i can be p ope ly ea ed and compa ed wi h he da a ex ac ed by he simula ion. Nex , a p o o ype simula ion is done which is done wi h Ma lab Simulink. In sho , he p ojec aims o ob ain a alid model wi h he in en ion o ob aining a use in e ace ha can hen p edic and op imize he ope a ion o he plan . Memò ia i MONITORITZACIÓ I SIMULACIÓ D’UNA PLANTA D’OSMOSIS DIRECTE (FO) PER ÚS AGRÍCOLA. Ag aïmen s M’ag ada ia ag ai a o es aquelles pe sones que han e possible la eali zació d’aques p ojec e. En especial a aquelles pe sones que han es a al meu cos a i, sob e o , al meu di ec o . Memò ia i MONITORITZACIÓ I SIMULACIÓ D’UNA PLANTA D’OSMOSIS DIRECTE (FO) PER ÚS AGRÍCOLA. ii Glossa i FO - Osmosis Di ec a NF - Nano il ació SCADA - Con ol supe iso i adquisició de dades PLC - Con olado lògic p og amable Memo ia 14 1.3. Plan a Pilo Pe desc iu e la plan a pilo es necessa i mos a el PID de la plan a, aques es po eu e en més de all a l’Annex B on ambé hi ha els modes d’ope ació. Figu a 1.1. Piping and Ins umen a ion Diag am (Fon : Manual d’usua i). Hi ha equips in e medis que no apa eixen en el PID que són dos ancs de més olum que els ancs de plan a. Un d’ells acumula aigua ecol·lec ada del canal que p è iamen ha passa pe un p e- il a ge pe ex eu e possibles pa ícules en suspensió que puguin malme e la plan a i un anc d’emmaga zema ge d’aigua de pou. L’aigua ja ac ada no s’emmaga zema en ancs in e medis i a des inada di ec amen al eg una egada su dels ancs de la plan a. El que més des aca de la igu a an e io són els qua e ancs que o men pa del PID aques s són ancs de 100 li es, dos ancs pe la línia d’osmosis di ec a i dos pe la línia de nano il ació. Aques s eben el nom de FEED, FERTILIZER, NF i WATER. L’úl im s’usa com a ese a d’aigua nano il ada. Els ancs des ina s a la línia d’osmosis enen un mesclado i un escal ado . MONITORITZACIÓ I SIMULACIÓ D’UNA PLANTA D’OSMOSIS DIRECTE (FO) PER ÚS AGRÍCOLA. 15 Figu a 1.2. Ima ge de la plan a pilo (Fon : P òpia). En aques a ima ge es po eu e la plan a pilo de mane a global. A la d e a de la ima ge es po eu e l’a ma i elèc ic on es de ineixen les condicions inicials que ope a à la plan a i a més ecolli les dades gene ades . Al cen e es poden eu e els mesu ado s de cabal que e inco po a s la plan a Figu a 1.3. Ima ge dels mòduls d’osmosis di ec e (Fon : P òpia). Aques a ima ge es eu la uni a d’osmosis di ec a cons a de dos ib es buides idèn iques connec ades en pa al·lel cada una inclou un ecob imen d'una capa ac i a pe ob eni un millo endimen . L’objec iu p incipal del mòdul és la dilució d’un co en concen a amb aigua que p o é del canal gene an un co en diluï . Memo ia 16 El sis ema inclou un in e can iado de calo pe al condicionamen è mic del co en que o na al anc FERTILIIZER des de la línia de nano il ació en mode d’ope ació FO+NF, pe al d’equilib a el possible augmen de la empe a u a a causa del bombeig. El sis ema inclou un a ma i elèc ic que pe me a enca i pa a la plan a. U ili zan -lo es poden ajus a els pun s de con igu ació dels pa àme es desi ja s i ambé comp o a i egis a els alo s de empe a u a, conduc i i a , p essió pH i cabal. Figu a 1.4. Diag ama de l’a ma i elèc ic. (Fon : Manual d’usua i). La ins al·lació cons a de qua e ansmisso s de conduc i i a en línia d’osmosis. Hi ha dos ansmisso s de pH ins al·la s a la so ida de la uni a d’osmosis. Hi ha sis ansmisso s de p essió ins al·la s pe egis a -se la caiguda de p essió en uni a s d’osmosis i nano il ació. Hi ha dos ansmisso s de empe a u a ins al·la s al anc FEED i al anc FERTILIZER pe què és necessa i el con ol de la empe a u a pe la ne eja. MONITORITZACIÓ I SIMULACIÓ D’UNA PLANTA D’OSMOSIS DIRECTE (FO) PER ÚS AGRÍCOLA. 17 A més, hi ha nou mesu ado s de cabal a la pa on al de la plan a pe egis a -se els luxos de la plan a. Figu a 1.5. Ima ge dels mesu ado s del cabal (Fon : Manual d’usua i). Hi ha ins al·la s dos senso s capaci ius als ancs, un a FEED anc i al es al dipòsi FERTILIZER. Aques s senso s mesu en el ni ell als ancs en mode con inu. Memo ia 18 Figu a 1.6. Ima ge del mòdul de nano il ació (Fon : P òpia). Pe acaba es p esen a la ima ge de la uni a de nano il ació, aques a es à o mada pe un mòdul de memb ana amb con igu ació espi al. Té dos p opòsi s , un el de p oducció d’aigua nano il ada pe u ili za -la en ope acions de ne eja i el de la edilució del concen a que esul a del p océs de d’osmosis di ec e pe pode -se eu ili za . La ecollida de dades es a mi jançan una memò ia USB que es a col·locada dins de l’a ma i elec ic. Quan la plan a no es à en uncionamen s’ob e i es po ex eu e i Hi ha més in o mació en el manual d’usua i en l’annex digi al. 1.4. O igen del eball Aques p ojec e neix a pa i d’una p opos a de col·labo ació dels esponsables del Pa c UPC-Ag òpolis en el desen olupamen d’una simulació d’una plan a p o o ipus pe al d’accele a la ase de p o es i que en i en uncionamen el més a ia possible. Aques s es an posa en con ac e amb el depa amen d’enginye ia química de l’EEBE i el p o esso que a a és el di ec o del p ojec e ens a en ia la p opos a de eball de i de g au a o s els alumnes. Finalmen , aig espond e a la p opos a accep an e aques p ojec e. MONITORITZACIÓ I SIMULACIÓ D’UNA PLANTA D’OSMOSIS DIRECTE (FO) PER ÚS AGRÍCOLA. 19 1.5. In oducció El p ojec e que es p esen a a con inuació s’o igina en el pun quan es isi a les ins al·lacions pe al de conèixe la plan a pilo i eu e en quin es a es oba pe comença el desen olupamen de la simulació. Es ac a d’una plan a p o o ipus de ac amen d’aigua de canal amb aigua de pou mi jançan osmosis di ec e i nano il ació pe e un ús ag ícola que es à si uada al Pa c UPC-Ag òpolis. Un dels aspec es més impo an s a eni en comp e és la conduc i i a de l’aigua que se i à pe ega , ja que un augmen no con ola d’aques a a iable po signi ica la pè dua del cul iu i de la eina que s’ha in e i en ell. Figu a 1.7. Ima ge sa èl·li de la ubicació del Pa c UPC-Ac òpolis (Fon : Google Maps). El p oblema que es oba és que l’SCADA egis a les dades sense el con ol necessa i, pe an es p oposa c ea una eina de ges ió de les dades pe pode e una simulació adequada que ep odueixi el compo amen de la plan a. Aques a eina pa eix del pun de ecolli les dades i ges iona -les pe al de pode eballa amb elles. Desp és es a una simulació p o o ipus amb la in enció de gene a dades de mane a simila a l’SCADA. D’al a banda es a una eina pe g a ica an les dades egis ades en plan a com les dades gene ades en la simulació p o o ipus amb la in enció que se eixi en la o ien ació de la p esa de decisions. Memo ia 20 1.6. Objec ius del eball Un dels objec ius p incipals del p ojec e és ep odui el compo amen d’una plan a d’osmosis di ec e (FO). El p ime pas impo an és la ges ió de la in o mació que s’ex eu de la plan a pe al de pode - ne e un ús e icien i pode ex eu e in o mació d’una mane a més sis emà ica de les dades. Pe al a banda, un al e objec iu, és c ea una simulació en Ma lab Simulink que sigui capaç de gene a dades i, desp és, c ea una in e ace d’usua i que se eixi de base pe moni o i za an dades ex e es de la plan a com dades ex e es de la simulació i sigui capaç d’ex eu e elacions i se eixi com a banc de p o es. Finalmen , l’úl im objec iu és e un anàlisi i p opos es de millo a an de la plan a p o o ipus com del p ojec e amb la inali a de e p opos es i o ien a la p esa de decisions dels esponsables de plan a una egada acaba aques p ojec e de ca a al con ol, simulació, millo , op imi zació... MONITORITZACIÓ I SIMULACIÓ D’UNA PLANTA D’OSMOSIS DIRECTE (FO) PER ÚS AGRÍCOLA. 21 2. Moni o i zació i ges ió de dades Tal i com s’ha explica en la in oducció, la ges ió de les dades egis ades pe l’SCADA és insu icien . En aques aspec e hi ha mol es opcions de p og ama i que es po u ili za pe c ea una base de dades, les p ime es opcions ba allades e en e se i el MSAccess o e -la di ec amen en Ma lab pe ò degu a l’es a inicial que es oba aques a ges ió de dades s’ha p es la decisió de e la base de dades en MSExcel habili a pe a mac os, ja que es una eina senzilla d’u ili za , que se i à pe o dena les dades, no mali za -les i pode e g à iques de qualse ol ipus. Pe aques mo iu es p oposa una base de dades c eada amb el p og ama i esmen a amb la inali a de eali za aques a moni o i zació i ges ió de les dades que s’ex euen de la plan a. Aques Excel consis eix en cinc ulls en el p ime es mos a un PID de la plan a on es an col·loca s o s els senso s i àl ules, en el segon hi ha els bo ons on l’ usua i po u ili za les mac os que s’han c ea , en el e ce hi ha el ull on s’han de asllada les dades ex e es de la plan a sense cap modi icació, en el qua hi ha la base de dades i en l’úl im hi ha la base de dades no mali zada. 2.1. Base de dades Es c ea una base de dades on en p ime e me apa eix un iden i icado numè ic en la p ime a columna, desp és en la segona columna l’ins an en el que s’han p es les mesu es i en les columnes pos e io s o es les a iables mesu ades pels senso s de la plan a. Figu a 2.1. Exemple de la base de dades (Fon : P òpia). Memo ia 22 2.1.1. Ex acció de les dades Dins la cabina elèc ica de la plan a hi ha una memò ia USB on la SCADA gene a dos i xe s cs , aques a es po ex eu e quan la cabina s’ob e i es po connec a a un o dinado . En les úl imes e sions de MSExcel pe me en ob i els i xe s en un o ma semblan a un ull d’Excel pe me en asllada les dades més àcilmen . Figu a 2.2. Memò ia USB de l’SCADA (Fon : Manual d’usua i). Un dels i xe s se eix pe emmaga zema els a isos i les ale es que es p odueixen a la plan a, e el nom de “Fiche o_de_a isos_10”. El més impo an és que aques i xe egis a l’ins an i el ipus d’ale a que eme geix. En aques p ojec e no s’ha u ili za aques i xe . Figu a 2.3. Exemple del i xe d’a isos (Fon : P òpia). MONITORITZACIÓ I SIMULACIÓ D’UNA PLANTA D’OSMOSIS DIRECTE (FO) PER ÚS AGRÍCOLA. 23 En aques p ojec e se li ha dona impo ància al segon i xe que es gene a, e el nom de “Fiche oVa iables_10”. En aques i xe en essència hi ha el egis e dels senso s de les a iables que es olen egis a , el alo que s’ha mesu a i l’ins an que s’ha eali za . Figu a 2.4. Exemple del i xe de a iables (Fon : P òpia). 2.1.2. Classi icació de les dades Tal i com es a o ma el i xe cs de a iables és mol incòmode eballa amb ell i e un bon ac amen de dades. S’han aga a les dades del i xe cs de a iables i s’han asllada al Excel de la base de dades i s’ha e una mac o que o dena les a iables al i com s’ha explica al apa a 2.1. Addicionalmen , s’ha e una al a mac o pe con e i el o ma del emps que inicialmen consis eix en un s ing i es con e eix en un o ma de da a amb el que es po eballa amb Excel. 2.1.3. No mali zació Una opció in e essan que s’ha a egi a la base de dades és que s’ha c ea una mac o que se eix pe no mali za les a iables classi icades. Aques a no mali zació consis eix en oba els alo s màxims i mínims de cada a iable i aplica -li a cada egis e la següen exp essió: 𝒙𝒏𝒐𝒓𝒎𝒂𝒍𝒊𝒕𝒛𝒂𝒅𝒂 =𝒙 − 𝒙𝒎𝒊𝒏 𝒙𝒎𝒂𝒙 (Eq. 2.1) Memo ia 30 4. Anàlisi i p opos es de millo a La implemen ació de les eines de moni o i zació i simulació de la plan a ambé han suposa una anàlisi d’enginye ia del sis ema d’ins umen ació i con ol ac ual de la plan a que pe me iden i ica les se es mancances i p oposa al seus esponsables ac uacions i millo es an immedia es com pe a u u es e apes del p ojec e que duen a e me. 4.1. Anàlisi de plan a Aquí es donen a conèixe algunes de les p opos es que se ien ecomanables e sense en a en l’aspec e econòmic. 4.1.1. Cap ació de dades La cap ació de dades que eali za la SCADA, explicada en l’apa a 2.1.1, gene a una ma iu de dades p e ixada. Aques a ma iu es gene a g àcies o es les en ades de co en que e inco po ades p oceden s del senso s, pe an , no es poden a egi , a ho es d’a a, més a iables de les que es egis en. Po se necessa i o bé inco po a més en ades de co en al PLC de l’SCADA o bé inco po a un mòdul d’ampliació al PLC esmen a També se ia in e essan que aques a cap ació de dades, quan la plan a comenci a ope a de mane a con inua, eni un sis ema d’accedi a les dades de mane a emo a i no ha e de e una pa ada de plan a cada egada que es olen ecolli . 4.1.2. Mode d’ope ació Una de les p opos es més impo an s és que es pugui modi ica la gene ació d’aques a ma iu de dades, sob e o pode a egi una columna on es pugui mos a el mode d’ope ació o seqüència pe al de e un millo ac amen de dades i no ha e d’in ui quin mode s’es à en se i en cada egis e. Pe aques can i cald ia mi a quin és el so wa e que e l’SCADA de egis e de dades p o inen s dels senso s, ja sigui un diag ama d’escala (KOP) o un al e so wa e i inco po a -hi un egis e que p o ingui de les dades que es ableix l’usua i. MONITORITZACIÓ I SIMULACIÓ D’UNA PLANTA D’OSMOSIS DIRECTE (FO) PER ÚS AGRÍCOLA. 31 4.1.3. Uni a s Pel que a les uni a s, aques es no apa eixen en la ma iu de dades ecollides. És e i a que a l’Annex() apa eix una aula que p opo ciona les uni a s de cada a iable egis ada pe ò en el cas de la conduc i i a , que és una de les a iables més impo an s a eni en comp e, sob e o quan la plan a en i en uncionamen , les se es uni a s poden eni donades en mS/cm o en µS/cm. Cal conside a la opció d’a egi una columna més a la ma iu de dades pe p opo ciona les uni a s. 4.1.4. Con ol de l’es a del canal El canal, ac ualmen , se eix an com a cap ació d’aigua de eg com a abocamen d’aigües p incipalmen de la EDAR de Ga à i Viladecans i ambé d’aigües d’al es camps de cul iu. És pe aques mo iu que cald ia eni un ce con ol, p incipalmen de la conduc i i a , de l’aigua del canal men e la plan a ha d’en a en uncionamen . 4.2. Anàlisi de p ojec e Aques a pa de l’anàlisi es ce a en comen a els aspec es que pod ien millo a l’in e ace d’usua i. 4.2.1. Moni o i zació La base de dades es à e a amb MSExcel u ili zan mac os i o mula is es an o es les uncions desc i es en aques p ojec e. El p ime aspec e a eni en comp e és que el codi, o i es a e isa , es possible que gene i algun e o que no s’hagi p oduï en la ase de e isió , pe an , se ia ecomanable que cada egada que la plan a gene i dades es e isi que o es aques es mac os i o mula is uncionin co ec amen . 4.2.2. Composició Una egada en i en uncionamen la plan a, pe al de elaciona a iables com el pH i la conduc i i a , po se in e essan implemen a quin componen s’es à u ili zan pe la solució ex ac o a i la se a composició. D’aques a mane a es pod ia ex eu e una elació de p incipis bàsics pe pode simula i elaciona el pH i la conduc i i a . Memo ia 32 4.2.3. Simulació Tal i com s’ha especi ica , la simulació és un p o o ipus i, pe an , no e cap alidesa a l’ho a de ep odui el uncionamen de la plan a. Un dels aspec es més impo an s a millo a és, ja sigui u ili zan elacions ex e es d’un ac amen de dades o bé u ili zan els p incipis bàsics de les memb anes, implemen a a la simulació o es aquelles ope acions que, a ho es d’a a, no són alides. Tampoc cal man eni la na u alesa de la simulació, po se que calgui can ia -la pe una simulació e a a pa i de elacions ma emà iques o qualse ol al e ipus de simulació. 4.2.4. Eines de simulació En un p ime momen , quan es a p oposa el p ojec e en col·labo ació amb els esponsables de plan a, an p oposa e la simulació amb Aspen plus i Simulink pe ep odui els mòdul d’osmsis di ec a i nano il ació. Els p og ames d’Aspen es an especiali za s en sis emes de eacció química bàsica, sepa acions i, sob e o , els sis emes que es simulen es an p essu i za s. Això no ol di que no sigui possible e la simulació en aques p og ama pe ò es a p end e la decisió de e la simulació sence a en Simulink pe aques s mo ius. Una al a possible eina de simulació po se un simulado que es igui especiali za en ac amen d’aigües i més en conc e aigües esiduals. Una bona opció és el simulado GPS-X que és un simulado dinàmic come cial que se eix pe a la modeli zació ma emà ica, con ol, op imi zació i ges ió de plan es de ac amen d’aigües esiduals. 4.2.5. Pe o bacions Amb el Simulink hi ha blocs que poden gene a pe o bacions, ja sigui un sal o una unció en el emps com a a un sinus. Po se in e essan implemen a -ho pe simula els pics d’alguna a iable, pe exemple la conduc i i a de l’aigua del canal, i eu e com es compo a la simulació. 4.2.6. Di isions en e ze o La simulació es à p epa ada pe què les a iables inguin un alo posi iu, es possible que si hi ha algún alo igual a ze o o nega iu la gene ació de dades simulades s’execu i amb e o s. Aques p oblema es po soluciona o bé inco po an una po a lògica a la simulació que quan hi hagi a iables que no in e enen al mode d’ope ació que es ol simula doni un alo conegu pe l’usua i, pe exemple -1 o bé implemen an a la simulació al e a i es pe què no execu i aques e o . MONITORITZACIÓ I SIMULACIÓ D’UNA PLANTA D’OSMOSIS DIRECTE (FO) PER ÚS AGRÍCOLA. 33 5. Anàlisi de l’impac e ambien al L’impac e ambien al elaciona amb la eali zació d’aques eball és p àc icamen nul pe què es ac a d’un eball p àc ic que s’u ili za l’o dinado pe e se i el p og ama i que s’ha esmen a an e io men . Si es olgués en a mol en de all es pod ia di que s’ha e un consum ene gè ic pe e unciona l’o dinado i que aques o dinado quan acabi la se a ida ú il esde ind à un esidu pe ò no es conside a un impac e ambien al signi ica iu. Pe al a banda, l’impac e ambien al elaciona amb la pla a pilo és conside a un impac e posi iu pe què s’aga a aigua d’un canal que s’aga a i es ac a amb l’objec iu de eu ili za -la. Aques és un ipus d’aigua que acaba ia al ma amb possibles con aminan s eme gen s. En an en de all s’hau ia de e un ac amen adequa dels mòduls d’osmosis di ec a i nano il ació quan s’acabi la se a ida ú il així com amb el man enimen que es aci amb la plan a. En cap cas s’ha calcula quin és l’impac e ambien al p oduï ni en la eali zació d’aques p ojec e ni l’impac e ambien al gene a pe la plan a pilo més enllà dels comen a is e s en aques apa a . MONITORITZACIÓ I SIMULACIÓ D’UNA PLANTA D’OSMOSIS DIRECTE (FO) PER ÚS AGRÍCOLA. 35 Conclusions En p ime lloc, s’ha e una ges ió de les dades ex e es de la plan a o denan i no mali zan cada a iable que la plan a es capaç d’ex eu e d’una mane a més e icien de la que es p esen a a a l’inici del p ojec e, de al mane a que es po e el ac amen de les dades que es desi gi així com e g à iques de o a mena. En segon lloc, s’ha c ea una simulació p o o ipus, on el més impo a és que s’ha e una base que se eix pe gene a dades simulades que es po u ili za com a in e ace d’usua i com a banc de p o es. Finalmen , s’ha eali za un anàlisi d’enginye ia amb ecomanacions de millo a, con ol i simulació que poden se d’u ili a en la p esa de decisions dels esponsables de plan a. Memo ia 36 Anàlisi Econòmica Un dels a an a ges de la modeli zació i simulació és que, compa a amb un p ojec e expe imen al, pe me edui signi ica i amen els cos os ja sigui de ecu sos humans com cos os expe imen als. Els p incipals cos os que inco e aques p ojec e són els ecu sos humans, els so wa e i el ha dwa e. A més a més s’inclouen els cos os de die es i desplaçamen a plan a. Pel que a els ecu sos humans el p ime que hem de eni en comp e és que pe aques p ojec e hi ha es ipus de cà ecs eballan en el p ojec e. El p ime és el di ec o del p ojec e, del g up p o essional 8 segons el con eni col·lec iu de la indus ia química, el sou mínim és de 42.498,42€ anuals, el segon cà ec és el de l’enginye esponsable del p ojec e del g up p o essional 7 amb un sou mínim de 33.518,03€ anuals i el e ce és el p og amado de l’in e ace d’usua i que pe any al g up p o essional 5 amb un sou mínim de 23.574,19€ anuals. La jo nada labo al anual pel col·lec iu que es em pa lan és de 1.752h anuals, a la aula 7.1 es po eu e e lec i la con e sió de sala is anuals a sala is ho a is i el seu cos pe la emp esa que s’ha ap oxima a un 30% del sou dels eballado s.[15] Pe sonal Sala i b u [€/h] Dedicació [h] Pe cepció b u a [€] Cos [€] P og amado 13,46 600 8.076,00 10.498,80 Enginye 19,13 150 2.869,50 3.730,35 Di ec o 24,26 10 242,60 315,38 To al 14.544,53€ Taula 7.1. Desglossamen dels cos os de ecu sos humans (Fon : P òpia). Els cos os associa s al so wa e es an basa s en les llicències anuals del p og ama i u ili za què és Mic oso o ice, Ma lab i Simulink. Es a se i la llicència anual pe què no és possible con ac a una llicència amb un pe íode meno . El cos de la llicència de Mic oso o ice S anda d pe emp eses és de 126€ anuals, la llicència és de Ma lab S anda d 800€ anuals i la llicència de Simulink és de 1200€. Igualmen , el p ojec e no é una du ada d’un any i pe an s’aplica un ac o que é en comp e els dies que s’ha u ili za el so wa e amb la du ada de la llicència. Es po eu e a la aula 7.2. MONITORITZACIÓ I SIMULACIÓ D’UNA PLANTA D’OSMOSIS DIRECTE (FO) PER ÚS AGRÍCOLA. 37 P og ama i Cos anual [€] Temps d’ús [dies] Du ada llicència [dies] Cos [€] MSO ice 126,00 50 365 17,26 Ma lab 800,00 12,5 365 27,40 Simulink 1.200,00 12,5 365 41,10 To al 85,76 € Taula 7.2. Desglossamen dels cos os de so wa e (Fon : P òpia). Els cos os e lec i s en l’apa a de ha dwa e es e e eix als equips que s’han u ili za pe la eali zació del p ojec e amb l’objec iu d’execu a el so wa e anomena an e io men i emmaga zema les dades que gene a la plan a. En la aula 7.3 es po eu e que s’aplica un ac o que é en comp e la ida ú il de l’equip, 3 anys de uncionamen , en elació al emps que s’ha u ili za . Equip Cos [€] Temps d’ús [h] Vida ú il [h] Cos [€] Hp Lap op 15 575,29 600 26.280 13,13 To al 13,13 € Taula 7.3. Desglossamen dels cos os del ha dwa e (Fon : P òpia). En elació als desplaçamen s a plan a es é en comp e el quilome a ge ins a la plan a amb ehicle p opi i la die a pe desplaçamen a poblacions di e en s al cen e de eball amb un menja o a segons el con eni col·lec iu de la indus ia química. Concep e Nº Quilome a ge [km] P eu [€/km] P eu die a [€] Cos [€] Desplaçamen s 5 23,9 0,391 21,57 154,58 To al 154,58€ Taula 7.4. Desglossamen dels cos os del die es i desplaçamen s (Fon : P òpia). Memo ia 38 Finalmen , s’acumulen els cos os desc i s an e io men en la aula 7.5 i s’a egeixen els cos os indi ec es (o e head) d’un 17,7% del o al.[7]1 Concep e Cos [€] Recu sos humans 14.544,53 So wa e 85,76 Ha dwa e 13,13 Die es i desplaçamen s 154,58 Sub o al 14.798 O e head (17,7% del To al) 1 3.182,56 To al 17.980,56€ Taula 7.5. Desglossamen dels cos os del p ojec e (Fon : P òpia). 1 S’ap oximen aques s cos os en un 17,7% del cos o al del p ojec e seguin el c i e i de Se ei de con ol de ges ió de la UPC.[1] MONITORITZACIÓ I SIMULACIÓ D’UNA PLANTA D’OSMOSIS DIRECTE (FO) PER ÚS AGRÍCOLA. 39 Bibliog a ia [1]. Nano il a ion - Wikipedia. A: [en línia]. [Consul a: 8 juny 2021]. Disponible a: h ps://en.wikipedia.o g/wiki/Nano il a ion#Ad an ages_and_disad an ages. [2]. Cong és UPC — Se ei de Con ol de Ges ió — UPC. Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya. A: [en línia]. [Consul a: 8 juny 2021]. Disponible a: h ps://www.upc.edu/scg/ca/ ips/cong es-upc. [3]. MATLAB - El lenguaje del cálculo écnico - MATLAB & Simulink. A: [en línia]. [Consul a: 12 juny 2021]. Disponible a: h ps://es.ma hwo ks.com/p oduc s/ma lab.h ml?s_ id=hp_ _p_ma lab. [4]. Excel y VBA - Los mejo es u o iales de Excel g a is. A: [en línia]. [Consul a: 12 juny 2021]. Disponible a: h ps://excely ba.com/. [5]. Cu so de Excel A anzado (Tu o ial de Excel y VBA) « Excel A anzado. A: [en línia]. [Consul a: 12 juny 2021]. Disponible a: h ps://www.excel-a anzado.com/. [6]. O e head (business) - Wikipedia. A: [en línia]. [Consul a: 8 juny 2021]. Disponible a: h ps://en.wikipedia.o g/wiki/O e head_(business). [7]. Fo wa d osmosis - Wikipedia. A: [en línia]. [Consul a: 8 juny 2021]. Disponible a: h ps://en.wikipedia.o g/wiki/Fo wa d_osmosis#Ad an ages. [8]. Ayuda y o mación de Mic oso O ice. A: [en línia]. [Consul a: 12 juny 2021]. Disponible a: h ps://suppo .mic oso .com/es-es/o ice/. [9]. Re e encia de Visual Basic pa a Aplicaciones (VBA) pa a O ice | Mic oso Docs. A: [en línia]. [Consul a: 12 juny 2021]. Disponible a: h ps://docs.mic oso .com/es-es/o ice/ ba/api/o e iew/. [10]. Bake , L.A. i Ma in, C. Cu en Nanoscience. A: Nanomedicine: Nano echnology, Biology and Medicine. 2006, Vol. 2, núm. 3, p. 243-255. [11]. Fuwad, A. e al. Biomime ic memb anes as po en ial ools o wa e pu i ica ion: P eceding and u u e a enues. A: Desalina ion [en línia]. Else ie , 2019, Vol. 458, núm. Janua y, p. 97-115. ISSN 00119164. DOI 10.1016/j.desal.2019.02.003. Disponible a: h ps://doi.o g/10.1016/j.desal.2019.02.003. [12]. Ga cía, B.C. Fo wa d osmosis applica ion o wa e euse. A: . 2018, Annexos 46 MONITORITZACIÓ I SIMULACIÓ D’UNA PLANTA D’OSMOSIS DIRECTE (FO) PER ÚS AGRÍCOLA. 47 Els 5 modes d’ope ació El p ime mode d’ope ació és el d’osmosis di ec e i nano il ació semi-con inu, el segon és el mode de gene ació d’aigua nano il ada, el e ce és el mode d’osmosis di ec e con inu, el qua és el mode d’osmosis di ec e semi-con inu i l’úl im és el mode d’osmosis di ec e discon inu.