El C.C.S. de Telefónica de la Granada

., EL C.C.S. DE TELEFONICA DE LA GRANADA a Branca d' Estudiants de l' I. E.E.E. de Bar ce lona, en un afany d' aproparelscentre s de tecnol og ia als eS ludi ants organitza aques tany , co mj a ha vingut fent darrerament, un cicle de visites t ec niqu es en el sec tor de l es tele co mul1icacions, l' electró ni ca i la informatica. Gracies aaquest fet pode m presentar inf or mació so bre els centres que h em visitat, en co ncret del Centre de Comunicacions per Satel·lit de Telefóni ca de La Granada del Penedes (Barcelona) que tingué ll oc el darrer mes d'abril. ANTECEDENTS. A través deIs seus Centres de Comunicacions per Satel·lit (C.C.S.), d' Argüimes -C ana ri es- , Armuña - GuadaJajara-, Buitrago -Madrid-, La Granada -Barcelona-, i Sevilla, Telefónica envia se nyals de televisió, de telefonia i de dades, principalment de les or ga nitzacions internacionals deIs Satel·lits Jnt elsat i Eutelsa tque es troben situats sobre els Oc ea ns Atlantic i Índic. L' a ny 1 .989 , Telef óni ca en co lll ana a I 'e mpr esa Master S.A. de In geniería y arquitec lUra, el disseny de I'arquitectura i enginyeria de les in stal· la cions del c.C.S. de La Granada, situat a uns 50 Kllls. de B ar celon a. Aquesta in stal·lació va tenir un paper destacal en la translllissió a tot el món de les imal ges deIs Jocs Olímpics de I 'a ny 1.992. RAMON ARXER i GALABERT és engin ye r t />c nic de t eleco lllun icac ion s. eS llI diant de cinq ll e Cllrs d 'e ngi l1 ve ri a de telecomlll1i cacio l1 s i lIl e mbr e de la B ra nca d'Esllldiallls de /'IEEE. 34 Ramon Arxer i Ga labert Es tracta d' un proyecte de t ecno l og ia ava n-c;ada per la compl ex it at de les seves in stal·lacions i pels seus requerilllents El programa ge n era l del projecle es va basar en la necessitat d' impl eme ntar sobre el te lT eny tr es arees ben difed'alta seguretat i de funcionament co ntinua r. Aquesta instal-Lació renciades: la de seg ur etat, I' ed ifici d'administració i eq uip a m e nt s t ecno lóg ic s i el camp d'antene s. A partir d' a qu es t prin cipi basic, es co nsid eraren les necess it ats específiques de TelePer a qu es t projec te , l' empresa Master fo u ga la rd onada el 1 .99 1 amb el Premi Bonaplata que ins titu eix el Mu se u de La va tenir un paper destacat en la transmissió de les imatges dels lo cs Olfmpics de 1992. Cienc ia i de la T ec ni ca de Catalunya, a la millor realització d'arquitectura indusuial de l'an y, resa lt ant la seva idea co n ce ptual, funcionalit at i respecte al me di ambient. CA R ACTE R ÍST I QUES ARQUITECTONIQUES. Aquest m ode rn ce ntr e de tele co municacions, enclaval entre els típics vinyars del Pen edes , s'extén damun l una par ce la de terreny d'unes 10 ,8 heclar ee s. CONCEPTE BAR..J N" D'H.P.A. EN SERVEI N"D 'H.PA EN Rl oS I, RVA ACT I VA N" D'H.P.A. DE RECANVI TOTALH .PA INSTAL ·LATS POTÉNCIACONSL' MIDAPEL S JI PA (K VAI 7! COST FUNCIONAMENTD 'H.P.A. (P".I Dlol 1'.IJ()() POTÉNCIA DE R.F. INSTAL · LAD A' K\VI 11 POTÉNCIA TOTAL R.F. EMESA ~oo PER L' ANTENA (WI P. I.R.ETOTAUdBW I 90 GUANY ANTENA ENTRANSM ISSIÓ(dBI) M DIÁMETREDE L' ANTENA (m) 1-1 SU PERFic IE D' ANTENA (01 '1 105 GUIA D'O",ES DES DE LA SALA DE CONTROL 600 FINS L'Ai\TE;--.JA IIn ) fónica. L' e mpr esa encarrega da del di sse ny col ·l abora en el projecte, realitza nt I 'a rquitectura i enginyeria deIs serveis d'energia de I'edifici plincipal i el disseny de les obres d'infraestructura i urbanització exte ri or del ca mp d' antenes. Des de la caseta de control, un gran vial en fo rm a h exago nal, circulllval·la I'ed ifi ci plincipal i es ramifica en el seu cos tat sud cap als vials d 'accés als ed ifi cis de les antenes. L'edifici principal, amb una supelf ície edifi ca da en planta d'un s 5.000 m ~, BAR·5 BAR-6 BAR·7 BAR·g TOTAL 2X I~ IJ 3 N t~ 4 ~3 15f¡ 15fl ~x ~x -lXO -I5.50U 4.'S . 500 N . OOO I~ .OOIJ I-lOJXXl 33 33 fU /O ~7 3.UOIJ 3. (J{)() 1 .800 600 8.800 9~ 9~ 89 90 5Y 59 57 63 IX IX 13 190 190 85 60 630 1.510 ! .ó 4() /225 525 6510 Taula 1. -Descripció deis equip s. B UR AN N° 6 DICIE MBR E 1995 Figura 1.- Vi s ta ae ria del c.C.S. de La Gr an ada. es ta format per tre s cossos, di s po sa ts de fo rm a qu e els s eu s eixos longitudinals s' un e ix en pel centre fo rm a nt entre e ll s angl es de 120 graus. La ra ó d 'a qu es ta di sposició, r es pon a I'ús diferenciat de ca da un ade l es seccions: adminis tr ac ió i se r ve is de per so nal, in sta l·l ac ions i equips d'energ ia i sala de co ntrol. El nucli central qu e un eix a qu ests tres edificis és un triangle, amb un pa ti interior oben en fo rm a ci rc u lar de 2 l .4 metres de di ametre, en el que s' ha in stal·lat com a deta ll arquitectó ni c, un gran re ll otge 0la r. Per sota de I 'e difici es troba un a gale ri a subterra ni a trans it able de 2,5 metres d'ampl e per 2,2 melres d'ah ;:a da, a través de la qual es canal ilza el ca bl ejat que connecta les a nl enes parabóliques a mb les in ta l·lac ions d' energia i equips de contro l. Pr opera a la nau de les in stal·lacions i equips d 'e nergia sorgeix un a to rr e metal· li ca de 26 metres d ' a l ~a d a i 1,6 metres de di ametre, a les plataformes de la qual s' ha pr ev ist in stal·lar ra di oenll a<;:os de petita capac it at i antenes de telefo ni a móbil. El ca mp d 'a nt enes, s itu at al cos tat sud de la par ce l·la es car ac teritza per la implantació de cinc antenes parabó lique s anomenades: Barcelona 4, 5, 6, 7 i 9 (Bar-4, Bar-5, Bar-6, Bar-7 i Bar-9). CA RA CTE RÍ ST IQ UES TECNIQUES Cada conjunL a nt ena-edifici de control, el pode m descomposar en dues pan s. La prim era, I 'e quip de sa tel· lit , qu e a la vega da el co mposen els dif erent e quip s: mo dulador , de m odul ador i co n verso r. La sego na part, co mposta per I 'e difi c i de I' ante na es descomposa en: a mplifi ca dor d 'a lta potencia (H.P .A . Hi gh P ower Amplifi er) . pl aca de co mmut ac ió deIs se n ya ls de mi croones cap a I'antena i antena propiament dila. Les carac terí stiques deIs elem ents principal s de cada antena es descriuen a la Ta ul a l. • B RANCA D'E sTUD IANTS DE L' I EEE DE B AR CE LO 'A SE RVEIS L 'es tació de La Granada dó na di fere nt s tipus de serveis mitjan ~a nt la se ri e de satel·lits Eutelsat i lntelsat: * En l l a<;: de dades amb operadores ame ri canes, africane s i asiatiques. * Substitució temporal del traFi c de cables submarins (per restauració de circuits di gitals), en conc r et el T A T -9 (Espan ya - Canad aJ EEUU ), el COLUMBUS - 9 (Espanya - Puerto Ri co) i el SAT - 2 qu e enlla <;:a Espanya i Portugal a mb SudaFric a. * Mo nitoritzaci ó de se nyals de Tel evisió de l' organ it zació Eutelsat, (anomenal TVCSM ) aqu es t se r ve t es descomposa a la vegada en: Ajust i control de qu alitat de senyals nous de te le visió. Monitorització deIs parameo'es de qualitat del senyal de televisió com a ser ve i de suport del Co ntr ol Sw itc hin g Ce nler de I'organització EUTELSAT situat a París . 35 E.T./S ATEL ENLLAC; P.I.R .E BW FREQ. BAR-4 BAR-5 BAR-6 BAR -7 BAR-9 P.I.R.E.: FREQ .: POL. : (d BW ) (Mbp ,) (M H z) TVOCASIO AL BARJ2 -SAO P LO 59. 2 6.27 .0200 BARJ2 - LIMA 65.7 2 6.025.5125 BARJ2 - LIM A 62.4 6.200.6275 BARJ2 - PITTSBURG 61.7 2 -. 79.0~25 MADRID /2 - JOHAN . 51.7 0.512 6.132.76 75 BARJ2ELCA IRE 60.2 I 6.076.-500 MADR ID /2 - PAlA 62.4 0.512 6.366.2775 TV OCASIO ¡ AL BARJ2 - TOK IO 5 .0 5 .9 25.6850 BARJ2 -HONG KO 'G 55.5 2 6.081.1625 BARJ2-SEUL 57.0 6.078.5750 BARJ2-SI NGAP R 51. 5.992.5625 B ARJ2 - BEIJING 51.9 2 5.966,0800 BARJ2 -SH ANG I 57.0 2 5.976.0700 TV OCASIO AL VIDEOCONFOCASIO AL TAT-9 ESP.-EE.U 69.7 45 6.112.0000 TAT-9 ESP. -EE.U 6 .7 45 6.148.0000 TAT-9ESP .- CAN. 81.5 45 6.360,0000 COLU MB US-2 68.5 45 6. 11 2,0000 C OL U MB US-2 69 ,5 45 6. 148,0000 COL MB US -2 80,3 45 6.360,0000 SAT -2 79.2 45 6.032,0000 SAT-2 80.4 45 6.400.0000 TVCSM Potencia I so trbpica Radi ada Equ i va lent. Freqüencia de portadora de pujada al sa tel·lit (Frequel/cy Up). Po larit zac iócircularen e mi ss ió i rec e pc ió, co rresponent al conve ni : A . Polarit zac ió a esq ue rr es en transmi ss i ó. B . Polarit zac ió a dret es en translllissi ó. XDR 519 5 2 ~1I4 2~1I4 20110 53 / 103 52 1 22 37/37 1012 0 4211 02 4211 02 411101 411101 411101 53/43 53/43 37/37 53/43 53/43 37/37 22/22 38/38 POL E.T. Rx PAís B/B TNG-- BRASIL AlA LUR-I ( LURIN ) PE RÚ AlA LUR-I (LU RIN) PERÚ AlA ETM-2 ( ETAM ) EE.UU. BIB PRE-I A ( PRETORiAl SUDÁFRI CA BIB 1 AA -2A (NA ADI) EG IPTE AlA VAZ - IB (VARZEA) CAPVERD AlA YAM -3 (YA MAG UCHI ) JAro BIB HKG -2 (HONG KO G) XI A B/B BU -2 (BOE ) COREA B/B SE -5 (SE TOSA) MALA ISIA B/B PEK-2 (PEKIN) XI A B/B SHG-3A (S H ANGA I) XINA B/B RCK-I (R. CREEK) EE.LJU B/B RCK-I (R. CR EE K) EE.LJU AlA PEN-2 (P. PO I NT) CANA DÁ B/B CAY -I A(CA YEI) PUERTO RI CO B/B CAY - IA(CAYE I) PUERTO RI CO AlA CAY-IA(CAYE I) PUERTO RI CO AlA PR E-5A (PRETORIA) S DÁFRI CA AlA PR E-5A ( PR ETORI A) SUDÁFRI CA BW: Alllplede Band a. XDR : Transponder de pujada i baixada del sa tel·lit. E. T.Rx: Estació Terr ena en recepció. Taula 2.- Descripció deis se rv ei s. .. Figura 2.- Detall del camp d'antenes. 36 Control pe ri o di c de les co ndici ons de se nyal de l es estac ions de I'EB (E I/ ropean Broadcasling Union ), CI-eades per a I'i nt e rc anvi de n otic i es del se us assoc iat s. A la Tau la 2 trobem les caractelís tiqu es d 'aq u esL~ se r ve is. AGRA'lMENTS A I' en gi n ye ren tel eco mu - ni cac ions Tomas Montfo l1 pe lm ate li al que ens va en viar per a fer I'art iel e i l es faci lit at" que don a per a vis i tar el ce n tre . Al lIi cenciat en físiquesCarles Bl ázquezper l es gestio ns fe t es per aconseg uir el material grhlic i escrit i el gu iat ge durant la visita, a I' enginyer industrial JosepSosqueens va facilitar el co nt ac te amb els respo n sab l es del ce n tre i ens ha donat un cop de ma amb I 'a niel e. i a la l -esta del personal del ces. qu e f ere n que a qu esta visi ta fos tant profit osa per a n osal tr es. B URAN N°6 NOVEMBRE 1995