Julio Isamat Vila, enginyer industrial. El concurs de projectes per al nou edifici dels tallers navals Nova Vulcano. Port de Barcelona, 1924

QUADERNS D’HISTÒRIA DE L’ENGINYERIA VOLUM V 2002-2003 265 JULIO ISAMAT VILA, ENGINYER INDUSTRIAL EL CONCURS DE PROJECTES PER AL NOU EDIFICI DELS TALLERS NAVALS NOVA VULCANO. PORT DE BARCELONA, 1924 Joan Lluís Zamora i Mestre INTRODUCCIÓ Aquest treball té per objecte aproximar-se a la figura històrica de l’enginyer Julio Isamat Vila que va desenvolupar la major part de la seva trajectòria professional a l’empresa Nova Vulcano, ubicada al Port de Barcelona i dedicada a la construcció i reparació navals, un sector industrial minoritari a Catalunya en els darrers segles. Un dels punt més intensos d’aquesta col·laboració va ser la celebració del concurs d’avantprojectes per a la construcció de la nova nau de l’empresa, concurs convocat l’any 1924, en el que hi varen participar les més importants empreses de l’època i que constitueix un interessant tall sincrònic sobre de l’estat de les tècniques de construcció de naus industrials a Europa. 1.- cronologia de l’empresa, prèvia al concurs En aquesta breu cronologia es remarquen especialment els esdeveniments relacionats amb els edificis d’aquesta empresa ubicats al Port de Barcelona . Moltes de les dates són aproximades doncs s'han obtingut a partir de referències indirectes com ara be peus de fotos o caràtules de projectes dibuixats. 1836 Fundació de Tallers Nova Vulcano com empresa metal·lúrgica, situada al moll nou. 1841 Constitució de "Navegación e Industria", empresa mixta naviera i metal·lúrgica en la que s'integren els Tallers Nova Vulcano, que es dedica a treballs de caldereria, construcció i recomposició de màquines. 1905 1ª Concessió a Tallers Nova Vulcano (edifici vell) 1918 Fusió d'un grup de navieres, entre les que figura "Navegación e Industria", per a la creació de la Cía. Transmediterránea. 1924 Fundació de "Unión Naval de Levante". Tallers Nova Vulcano s'integra dins la secció Astilleros del Mediterráneo (Drassanes a València, Tarragona i Barcelona ). Incendi als Tallers Nova Vulcano. Es crema el sector nord de l'edifici vell. De resultes de l'incendi es desploma el teulat de la 2ª planta i el terrat de la 3ª planta d'oficines QUADERNS D’HISTÒRIA DE L’ENGINYERIA VOLUM V 2002-2003 266 2.- Antecedents del concurs de projectes. El concurs de projectes convocat el 1924 per a la construcció del nou edifici per als tallers Nova Vulcano sorgeix, en principi, esperonat per l'incendi que va afectar bona part de l'edifici vell. No es disposa del primer avantprojecte que va ésser elaborat com a referència per al concurs de projectes convocat l'any 1924. Tanmateix, de la documentació consultada a l'empresa en destaquen diverses circumstàncies que val la pena remarcar: 1) L'edifici objecte del concurs era sensiblement més llarg que l’edificació finalment realitzada. Probablement això és degut a les habituals diferències que es produïen entre la concessió sol·licitada i la definitivament concedida ( l'edifici del concurs tenia 221,75 m de llarg per 20 m de llum). 2) El concurs de projectes sempre ha estat associat amb l'incendi de l'edifici vell com a causa i motor de la convocatòria. Sorprèn, però, descobrir alguna menció entre la correspondència del concurs que fa referència a contactes comercials amb els participants al concurs anteriors a l'accident. Aquestes diferències en el temps tampoc es poden deslligar del traspàs dels tallers Nova Vulcano a la societat Unión Naval de Levante (UNL). Probablement sempre restarà el dubte de si la iniciativa del concurs va ésser una maniobra per accelerar la sol·licitud de la concessió. Si la iniciativa del concurs va sorgir d'UNL o dels propis tallers Nova Vulcano tampoc ho podem destriar ara. El que si sembla una feliç coincidència és l’inici de l’incendi a l'edifici vell durant la visita del rei Alfons XIII a Barcelona. Es disposa efectivament d'un segon avantprojecte amb data 14/02/1929 del qual tampoc no s'ha pogut esbrinar l'autor. Sorprèn aquesta data tan llunyana de la del concurs de 1924 però també és cert que l'arxiu de plànols es va reorganitzar per aquelles dates, inventariant tots els plànols anteriors a l'inventari amb una data posterior. Aquest 2on avantprojecte manté les característiques del 1er, representant un edifici d'una sola planta, amb cos central i extrems diferenciats, però ja més curt (160 m. x 20 m.), apropant-se a les mides actuals. En aquest avantprojecte l'edifici està resolt amb estructura metàl·lica triangulada, la qual cosa fa pensar en la influència decisiva de l'enginyer José A. Molinas, per aquelles dates director tècnic en cap dels tallers. Aquesta data de 1929 és justament 15 mesos abans que l'enginyer Julio Isamat i Vila elabori un nou projecte, el que realment va ésser construït, basat ara en la tecnologia del formigó armat , de les mateixes dimensions en planta però de dues plantes d’alçada. Aquest enginyer substitueix posteriorment el Sr. Molinas com a director tècnic dels tallers. Tanmateix el concurs no es falla mai i la concessió dels terrenys per a la construcció d'aquest nou edifici no s’atorga fins 1931. Durant aquest lapsus de temps, el solar de la concessió és utilitzat com un espai a l'aire lliure al servei dels tallers, però protegit per una tanca. 3. El concurs. No queda clar amb quin criteri es van convidar les empreses, la meitat espanyoles i l'altre meitat alemanyes. Domini de la tècnica? Interès dels accionistes ? QUADERNS D’HISTÒRIA DE L’ENGINYERIA VOLUM V 2002-2003 267 La correspondència amb els concursants alemanys es va realitzar sovint en aquest idioma, fins i tot les respostes que provenen d' Unión Naval de Levante. Això implica necessàriament la presència d'un traductor amb coneixements tècnics sobre el tema tractat. En bona part de les cartes hi ha un signe de vist-i-plau que concorda amb la inicial de la signatura de l'enginyer Julio Isamat i Vila. Aquest enginyer doncs actuava, ja a l'època del concurs, com assistent del director Sr. J.A. Molinas i tenia bons coneixements d'alemany. A grans trets es poden destacar els aspectes següents, rellevants entre els participants: La discussió conceptual de les solucions tècniques proposades s'estableix entre les estructures de nau clàssiques (encavallades) reposant damunt suports isostàtics d'acer o de maçoneria i els nous pòrtics monolítics biarticulats a les bases de fonamentació. En el camp dels materials la competència entre formigó i acer és ferotge i dura, probablement per causa del precedent de l'incendi dels Tallers Nova Vulcano (6 propostes d'acer, 4 propostes de formigó armat i 2 de fusta). En el camp particular de l'acer hi ha encara una forta pugna entre les barres d’ànima plena i les barres triangulades. Sorprèn també la presència d’un tercer material: la fusta, en la qual la relació resistència i pes propi és molt favorable. En qualsevol cas la competència entre materials és tècnica, i no pas comercial, ja que cap de les empreses participants no te escrúpols en oferir varies solucions emprant materials diversos. El tancament de l'estructura és encara un tema pendent: els nous productes lleugers i aïllants són encara cars i escassos. Els materials tradicionals com ara el maó presenten a canvi una gran durabilitat i resistència al foc, però són poc aïllants del fred i la humitat. Àdhuc aquesta dissociació entre estructura i tancament es fa palesa en el fet que sovint una mateixa proposta ofereixi més d'una alternativa de façana elaborada per professionals diferents. Els problemes de ventilació i d’il·luminació són repetidament citats en les ofertes, com a reflex d'un higienisme industrial molt propi dels anys 1930, no perquè fos un tema novedós, sinó perquè encara era una realitat pendent. A moltes de les propostes hi veiem una distinció entre enginyeria i arquitectura. La primera disciplina és la que ha de resoldre els problemes tècnics i constructius. La segona és la responsable de la imatge que ofereix l'edifici a la ciutat i per tant és intercanviable com quelcom afegit. Gutehoffnungshuette (Oberhausen) Nuremberg. Rehinland En aquesta proposta alemanya, el tècnic es decanta per l'acer oferint dues solucions alternatives de pòrtic d'ànima plena i d'encavallada i pilars triangulats que desenvolupen les façanes corresponents. Els tancaments són lleugers i en tots els casos la ventilació és activada zenitalment per un aspirador estàtic. Destaca un bon domini del llenguatge arquitectònic propi dels nous materials. No en sabem el cost de l'oferta. QUADERNS D’HISTÒRIA DE L’ENGINYERIA VOLUM V 2002-2003 268 PYC, Proyectos y Construcciones de ingenieria Barcelona. Via Layetana, 20 L'estructura que presenta és una de les més interessants per la proposta de treball combinat del formigó a compressió i de l'acer a tracció, formant un sistema d' arc tensat per una catenària. La fusta també és present en aquesta proposta eclèctica, aplicada a l'estructura secundària de la teulada i a les obertures. En canvi el tancament és de maó ceràmic, tractat segons el gust art-deco de l'època propi d'arquitectures més refinades. El cost de l'oferta és de 704.325 pta. QUADERNS D’HISTÒRIA DE L’ENGINYERIA VOLUM V 2002-2003 269 Construcciones Modernas Böettcher c/ Copérnico, 10 (Barcelona)/ Rbla. Catalunya, 66 No es disposa de plànols de planta, alçat o secció, però si d'una extensa memòria i unes magnifiques perspectives. Diversos detalls, com ara les faltes d'ortografia o el paisatge ideal representat a les perspectives, fan pensar que la proposta no fou elaborada a Barcelona. L'estructura està formada per arcs triarticulats de formigó armat recolzats damunt pilars del mateix material. En aquesta línia de treure partit de l'arc com a figura estructural, destaca la solució del fonament de la façana basada en arcs de formigó armat traçats de sabata a sabata. L'obra de fàbrica de la façana no és ja de càrrega, sinó que forma uns panys de poc gruix, 15 cm, emmarcats per l'estructura de formigó armat. En la línia ja esmentada de separar façanes i estructura, es van arribar a presentar fins a tres variants de façana. Les referències a la nova arquitectura industrial alemanya contemporània són directes i inequívoques. El cost ofertat per l'obra és de 541.929,35 pta. Es va realitzar posteriorment una segona oferta per iniciativa de l'empresa constructora, la qual s'elevava fins a 560.835 pta. Sager & Woerner Gmbh (München-Madrid) Estudios y Construcciones de Ingeniería. Hormigón armado Aquesta empresa mereix un estudi detingut, doncs va ésser capaç d'ofertar fins a 7 propostes consecutives, en un intent desesperat de confegir l'encàrrec. A cada proposta l'anomenarem versió i en farem una breu ressenya. Sorprèn no tan sols el nombre d'ofertes, sinó també la varietat de totes elles que abasten totes les tendències tècniques i artístiques. QUADERNS D’HISTÒRIA DE L’ENGINYERIA VOLUM V 2002-2003 270 Versió A Sorprèn la seva adscripció formal a les fàbriques angleses del segle anterior i altres construccions auxiliars del segle XVIII. L'estructura és de pilars mixtes d'obra i perfils metàl·lics, com la central de Vilanova de Barcelona de Pere Falqués. La cobertura és d'encavallada metàl·lica. Es va presentar fins i tot una variant de la proposta incloent-hi unes torres que volien trencar l’excessiva horitzontalitat de la nau. QUADERNS D’HISTÒRIA DE L’ENGINYERIA VOLUM V 2002-2003 271 Versió B Com és la tònica de tot el concurs, la mà que traça la proposta de façana te poc a veure amb la mà que traça l'estructura. Resulta difícil entendre que un edifici que sembla una confraria de pescadors pugui contenir una estructura formada per pòrtics metàl·lics triarticulats realitzats amb barres d'ànima plena. Evidentment la façana és tan sols un tancament i no te cap relació amb l'estructura. Sembla que en el seu desig d'agradar al client es provaven tots els trucs. QUADERNS D’HISTÒRIA DE L’ENGINYERIA VOLUM V 2002-2003 272 Versió C Aquesta proposta te molts trets de l'anterior, però substituint el pòrtic d'acer per un pòrtic similar de formigó armat. La presència d'una claraboia per a la ventilació i il·luminació naturals és una constant de totes aquestes propostes. La proposta de façana presenta un gir conceptual que l'acosta a les tendències de l'anomenat classicisme nòrdic en vigor a l'època. El preu de l'oferta és de 1.409.992 pta. QUADERNS D’HISTÒRIA DE L’ENGINYERIA VOLUM V 2002-2003 273 Versió D Aquestes darreres propostes es caracteritzen per la participació d'altres firmes externes a la principal que ofertava. Tal és el cas del Prof. Peter Behrens, arquitecte independent de reconegut prestigi en la renovació de l'arquitectura industrial a Alemanya. Estructuralment és apreciable la seva proposta d'un pòrtic triarticulat en formigó armat en el qual la cobertura està formada per una fina llosa contínua de formigó armat recolzada en unes corretges del mateix material, però observant un àmbit de separació entre la cobertura i el pòrtic estructural. La fonamentació està formada per sabates aïllades en les quals s'articulen els pilars del pòrtic. El travament longitudinal d'aquestes fonamentacions i alhora el fonament del tancament es resol amb una jàssera de cantell de formigó armat que sobresurt de la cota del terreny per esdevenir un elaborat sòcol de l'edifici. El tancament de façana presenta dues franges ben diverses segons la seva situació inferior o superior al nivell del pont grua. Al nivell inferior el parament és totalment vidrat bastit amb perfilaria d'acer laminat. Superiorment es tracta d'un tancament cec, lleuger tipus sandwich, format per dues plaques de fibrociment en les quals s'ha inclòs un material aïllant. La llum i ventilació laterals es complementa amb una il·luminació i ventilació zenitals per tal d'assolir un ambient lluminós i higiènic. Són precisament aquests aspectes del confort visual i de la higiene i de l'ambient sedant els que més cita Behrens en la seva memòria quan presenta les qualitats del seu projecte. És d'apreciar com Behrens, un dels pocs arquitectes que han deixat la seva empremta en el món de la construcció industrial, propugna una defensa de les qualitats ambientals de l'arquitectura, les més intangibles, sense per això minvar el rigor i la innovació constructives. Versió E Aquesta proposta fou elaborada pels serveis tècnics de la firma Krupp utilitzant evidentment l'acer com a material bàsic. Es tracta d'una estructura de pòrtic de barres triangulades que té trets comuns amb la primera proposta comentada, especialment pel que fa a la proposta de tancament amb plafons lleugers. El preu ofertat fou de 1.182.196,20 pta. Versió F En aquest malabarisme de propostes no podia faltar la fusta. El projecte fou elaborat per una firma especialitzada, Karl Kübler (Sttutgart). El pressupost ofertat fou de 950.162,60, un dels més baixos. És de ressaltar que les solucions constructives aplicades són les mateixes de l'acer. Versió G Es va presentar encara una segona oferta per a la construcció en fusta de la qual no s'han trobat els plànols però si el pressupost que és de 1.029.211,32 pta. Construcciones y Materiales S.A. Madrid QUADERNS D’HISTÒRIA DE L’ENGINYERIA VOLUM V 2002-2003 280 CONCLUSIONS L'execució d’aquest edifici es va prolongar molt en el temps. Pel retard en el procés de gestió de la idea i de la concessió del terreny que es va iniciar l'any 1924. Pel retard de 3 anys entre la finalització de l'estructura i l'execució dels tancaments. Pel retard que suposa l'esclat de la Guerra Civil. Pel retard que ocasiona la carestia econòmica i de materials que va produir la postguerra. La suma de totes les vicissituds va perllongar 20 anys la materialització de la idea del nou edifici pels tallers de Nova Vulcano. Al llarg d’aquest procés que reflecteix les dificultats de la indústria catalana per anar endavant s’hi projecta la ombra constant de l’enginyer Julio Isamat Vila.